Maneres de fer i de proposar. Part II de II.

També és veritat que hi ha un factor determinant que ha fet que siguem a on som, i que hi siguem com hi som, el temps, el temps que es disposa per compartir entre nosaltres, aquest i ara amb la crisi aquest aspecte, el del temps encara pesa més, molt més, aquest temps s'ha reduït i molt, vull dir que teòricament aquest hauria d'haver augmentat, però curiosament no ha estat així.

A més edat més temps, pel fet que per fer el mateix requereixes de menys temps, l'experiència cada vegada pesa més en les nostres decisions, i per això per fer requerim de menys temps, curiosament aquest temps sembla que es volatilitza, és un fet, sobre aquest punt en podríem escriure un llibre sencer, i segurament seria una trilogia.

Jo cada cop analitzo més, vull dir pel que fa a la feina, però també és coincident que aquest funcionament professional funciona de forma planera, sense pics d'intensitat notables, pics sempre n'hi ha, però aquesta uniformitat global, determina que tinc temps per a tot, faig més i ho faig amb segurament el mateix temps, però millor distribuït, una hora de feina, passa a ser una setmana, segurament a deu minuts tocats cada dia, i així tot plegat, fet que em permet disposar de més temps per a tot, per a tractar més temes nous, vells, de feina i pel que ens ocupa a aquesta intervenció, més temps pel Blog, les intervencions així ho indiquen, les extenses més extenses que mai, i en major nombre que mai les menys extenses.

Més extenses que mai, avui per un sector de la població biker, pot ser menys interessant, sí, per a mi, si una aportació és més extensa és perquè tinc quelcom per exposar que implica que la intervenció sigui més extensa que no necessàriament més densa, en cap cas. 

Cal pensar que en el meu cas, jo no sóc hiperactiu, vull dir que cada aportació, d'una imatge d'una bike, d'una noticia d'un component, d'una reflexió, em requereix d'un temps, no diré molt temps, sí de temps.

No és una casualitat que el Blog passi de proposar unes dotzenes de propostes a proposar unes centenes cada més, indica clarament la millora d'aquest aspecte que esmento, el temps.

I insisteixo, a més grans més temps, quan superem la barrera dels seixanta anys crec que podria ser diferent, avui a punt de superar la dels cinquanta, per a una mateixa tasca requereixo de menys temps, mtb, mtb, mtb.

Unes línies més a munt he esmentat que segurament tardo el mateix temps repartit de manera més eficient, crec que sí que també, però la realitat és que tardo menys per fer la mateixa feina, el que passa és que cada dia que passa aquesta aportació a les cròniques, a la feina,  la vull fer millor, la milloro, hi vull aportar noves dades, els hi aporto, i això ho faig amb el mateix temps que m'hauria requerit ara fa uns mesos la primera intervenció, és a dir, millors aportacions, més evolucionades que em requereixen el mateix temps que les inicials, és a dir, tardo segurament el mateix temps que la primera versió d'una crònica, però reversionada, i no és una metàfora, unes cinc vegades.

No repensada, en cap cas, un cor obert, no té massa possibilitat de controlar el doll de propostes, sí de que mirar que aquestes  millorin la seva intensitat, millorar perquè sigui més propera a l'exposició del pensament que vols crònificar,  a aportar al Blog sobre un tema concret,  això sí.

Deixo per a vosaltres, per a la vostra-meva reflexió, el fet de si és el mateix que cada dia que passa ens queda menys temps, que cada dia que passa necessitem de més temps per fer les coses, crec que són conceptes del temps que cal ponderar de manera pausada. 

Aquests dos punts que us he exposat a l'inici d'aquesta intervenció, tipus de bike singular, pel fet de ser de ferro, rígida i Single Speed, i disposar del mateix  temps que sempre però millor optimitzat, són els que fa que el Blog camini com camina, som abril del 2012, veurem què escric, vull dir sobre què escric a l'abril del 2013, si és que encara seguim aquí.

He llegit que els Blogs tenen una durada mitja de dos anys, de quin grup som nosaltres no ho sé, el pas del temps ens ho dirà.

També cal ser prudent, aquest caudal d'aportacions no és infinit, segur que no.O això és el què he de pensar, ja no per mantenir aquest ritme d'aportacions, si no augmentar-lo de forma considerable, per fer-ho d'entrada hauria de poder coincidir amb d'altres bikers que estiguin en aquest mateix sender, no de conceptes específics, sí de tipus de sender, i això avui per avui he de pensar que si és, molt bé, i si el sender passa per zones molts distants o a hores a on coincidir serà en el futur, ja m'està més que bé.

Cal pensar que el nombre d'entrades de febrer i març no les he vist fins que he canviat de mes, vull dir que no en tenia al cap la proporció, 290 entrades, no són poques entrades, ni moltes, el Blog pot assumir-ne mil, o dos mil, i tant que sí. Jo les puc escriure i publicar, és veritat, millorant molts aspectes del meu dia a dia, ja és a on sóc, de fet tots ho fem això de mirar de millorar cada, o jo prefereixo pensar que tots ho fem, pensant així sóc més feliç, i és tracte d'això, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Una setmana molt densa, l'anterior, i aquesta, fet que fa que tingui moltes coses, moltes pensades de bikes per aportar al Blog.

Millor així, mtb, mtb, mtb. 

Un aspecte tècnic del desptax, m'ajudarà i molt a millorar les aportacions al Blog, com són les coses, bé millor així, tot suma , i si tot suma, tot camina, i si tot camina,  els somriures, les bones sensacions són les protagonistes principals del meu dia a dia, i amb això poques coses més puc demanar. Bé en tinc moltes per demanar, per perseguir, però aquesta ja és una altra història.