Xavi ets al costat més lluminós no al més fosc.
Amb pilars com aquest, i aquest ja té uns quants anys, esperar quasi que és fa fàcil. Mentre el veig, descansant al pati de casa, o és la sensació que em dóna, que descansa, t'adones que en els termes que parlem al Blog, d'avui per demà poques coses podem fer amb mi, molt poques.
Amb temps, no tinc mai un no jo.
Tenim dos fars ben sincronitzats, des de fa anys que això és així, ho sé segur perquè si bé un far té punts de foscor, el que impera d'ell és la claror, pel fet de ser un pilar de la llum.
L'eix anglo-català, com a principi d'aquest espai, s'ha mantingut des del primer dia, i mira que hi ha hagut instants diferents al Blog.
Avui escoltava, llegia millor dit, t'han de posar DO a tu, al Blog, i jo llegint aquestes lletres, penso que els fars s'estan desmuntant, no tots, hi ha zones, països que tenen clar que aquests referents són imprescindibles, nosaltres gaudim d'aquest espai, a on hi ha fars, i aquests sempre seran això, punts de llum, indicadors de senders de somni, a on les aventures van venint al seu ritme, el ritme que marca el temps, ni abans ni després.
Nosaltres funcionem per referents, a casa els meus pares són el meu referent, un referent únic, el meu germà, un pilar entre pilars, el més alt avui després de la mare.
El Blog és també un pilar, a on des del punt més alt d'aquest s'hi veu un horitzó proper, ens en calen més, sí, però fins avui això no ha pogut ser, i arribats a aquest punt, ja hi estem bé així, molt bé.
El temps, el pas d'aquest, marca, i posa les coses lenta però sense aturades al seu lloc, que no sabrem mai quin és aquest lloc, però aquest mateix temps és el que marca el ritme de tots nosaltres, i això fa que les coincidències siguin les que són, que el recorregut sigui un i no un altre.
Compartir més, o compartir menys ho determinen les circumstàncies, però si bé això crec que és així, també penso que quan pots compartir, aquest fet, poder i fer-ho és dels què en puc dir bons instants, no l'únic, n'hi ha molts de bons instants, però quan en tens un a la mà, cal gaudir-ne, el Blog ve a ser una mica una guspira d'això, del compartir.
Aquest terme, el temps és la clau d'aquest espai, vull dir, que sobre aquest pivota el gir vers les lents de Fresnel, aquestes som nosaltres, cada un de nosaltres és un grup de lents diferents, i tant, cada una singular, i això aquesta singularitat és la què fa que l'espai tingui aquest to, això sí sempre parlem de llum, de temps, de llum, de temps, de llum, de temps, i aquest dos elements fan que aquest espai tingui llum pròpia, no diré ni molta, ni millor, no, llum pròpia.
MTB, MTB, MTB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada