L'espai és nostre, mtb, mtb, mtb.

És per això que podem deixar enrere els llocs, perquè hi tornem, i tant que hi tornem, ara sí, ara també.

Per dir-ho bé, estic fent la crònica del Turó, i d'aquí a hores poques estarem escalant amb les nostres SS i la Remedy  al Puigmal, com sona, hores i estarem un altre cop entre turons de La Cerdanya, què més podem demanar? que les cròniques per fer siguin moltes, i això no cal demanar-ho perquè ja està passant, mtb, mtb, mtb.

Aquesta escena no podrà ser, avui la VooDoo no la tenim.

Però aquesta sí, i en tenim més que suficient, oi que sí?

Demà preparatius i moltes converses de bikes, bikes i més bikes, hem de decidir aspectes molt emocionants, interessants, que de ben segur condicionaran i molt algunes, no totes, de les properes aventures, mtb, mtb, mtb.

Que què està passant? com sempre que la motivació un cop marxa aquest pesat refredat torna amb més força que mai.

Avui he escoltat d'en Colorado, "el rosa per a mi", no era una afirmació de compromís, sí ja ho sé, però ha estat un plaer poder sentir-ho.

Michael d'aquí a res hi seràs, i tant.

MTB, MTB. MTB.

Rapha Project.

És que aquests tipus d'equipament vindria a casa si anéssim per carretera.

Meditant estic el com i el quan, una conversa que fa temps que dura, des de que vaig penjar la meva bike de carretera. I d'això no fa poc, en cap cas.

Demà pot ser un bon dia per posar-hi remei, i tant, el concepte el tinc clar i tant. S'han de donar les circumstàncies, res més, o millor dit si tot va a on ha d'anar tot serà, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Preparant els components de la propera SS.

Un de molt especial, i si ha de ser tan especial, millor que la feina la gestioni un establiment entre molts, en aquest cas, BiciOci.

Un primer dia els hi vaig fer la proposta, i des d'aquell instant, com les coses bones, lentament va fent el seu camí.

Una fase d'aquest sender, la de la imatge.

I no, no seran blanques.

D'altres temes a cuidar que no caminaran, però que per qui ho proposa i com ho proposa sempre és de bon escoltar, de bon fer, i tant.

Vaig portar ahir les Bont a BO, no es va donar la coincidència.

MTB, MTB, MTB.

Turó de l'Home: "Ganes de passar-ho bé".

Dues imatges que defineixen una actitud, ganes de passar-ho bé a dalt de la bike, mtb, mtb, mtb, amb això i bikers que pedalin es poden fer moltes i moltes coses, i tant.

La primera imatge al quilòmetre 34, la segona al 28, i jo diria que el somriure denota una bona sensació, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Preparant la crònica, i tant!.

I també ja que hi som, una crònica que tindrà un protagonista de privilegi, en Colorado, i que provocarà una mica de soroll, però que cal fer-la, la crònica, perquè una aportació com la darrera d'en Colorado és or a aquest espai, així que properament si volíem caldo ara en tindrem dues tasses, i "ja que hi som", de les grosses, i tant!.

Turó de l'Home: "I tant¨.

Anem-hi, la imatge ho diu tot, oi que sí?.

Coming Soon.

MTB, MTB, MTB.

Recepcionant les imatges del darrer cap de setmana,  i meditant sobre les d'ahir, mtb, mtb, mtb.

Vallromanes-Turó de l'Home: "A tocar el cel, de dia"

Demà serà la sortida a fer, un dia més enllà de les jornades esmentades.

Sortim de Vallromanes perquè en Michael és on serà per iniciar aquesta ruta.

Excepte després de sortir de Sant Celoni direcció al Turó a on del quilòmetre 6 al 11, o del 11 i tres més i al darrer tram de pujada al Turó, tot serà per muntanya.

Això si ho tenim bé i tot marxa segons la tradició, és a dir si les sensacions quilòmetre darrere quilòmetre són les que han de ser, si no ho són, no passa res, una aturada definitiva a Sant Celoni i qui dies passa anys empeny, oi que sí?

Tocarà diana a tres quarts de cinc del matí, per ser a Vallromanes un quart de set, a dos quarts tocats inici de l'aventura, passaran quatre hores fins a poder iniciar la conquesta del Turó, no és la millor hora, en cap cas, perquè demà hi poden haver màximes de 40ºC, com sona.

Per ser a quarts d'onze a Sant Celoni, i a quarts de tres a dalt de tot del món, a les quatre a la capital del Baix Montseny, i a les nou de la nit al punt d'inici de la sortida. No ho sé però crec que demà la Renfe ens salvarà, o bé anant o bé tornant, crec, perquè no veig una escalada al Turó a ple sol, o una tornada torrats de clatells perseguint la llum del sol mentre aquest astre rei persisteix en deixar-nos en la foscor de la nit, quelcom haurem de fer, oi que sí?

Tardarem a pujar al Turó, unes quatre hores més, a baixar una hora, i a tornar quatre hores més, ben bones, i tant.

Entre aturades, per esmorzar, i per dinar, tindrem el temps just per ser a Vallromanes amb l'arribada de la nit, espero que no anirem tan justos, tot i que els justos van al cel, millor poder tancar la jornada acompanyats pel dia i no per la nit.

El que us deia, cal un canvi de plans urgent, o la jornada es pot fer molt llarga i demà no és dia de fer els 3.000 m. positius, no diré 100 Km. que no hauria de ser tampoc, oi que no?

MTB, MTB, MTB.

Kings for a day: " Twenty-three hours MTB".

És el que va ser ahir la jornada de Kings for a day.

Vint-i-tres hores d'imatges, de pensaments de MTB, com la de sota, MTB, MTB, MTB.

Llevar-se a un quart de cinc del matí i anar a dormir a un quart de quatre de la matinada. I a on sempre tot gira al voltant d'aquest mono tema, sí, sí, mono tema, que és el MTB.

"Bont, que simples, que senzilles, mtb, mtb, mtb".

Bon inici.

Un primer detall, que gran que és en Jordi.

Un segon detall, que content que estic de compartir amb en Colorado, i tant.

Un tercer detall, en Michael, és un biker amb una fusta impressionant, com escalava amb la SS d'en David de BO, com escalava.

Un quart detall, amb un biker com en Narcís, amb la qualitat del seu protocol, pedalar amb ell és un plaer, però un plaer, i tant.

Un cinquè detall, en Miquel, es pot ser més amable?, una doll d'amabilitat és el què és.

Un sisè detall, Betty, Yeti-Betty SS, què més puc dir?

Segon tram, tot camina com ha de caminar, tot roda com ha de rodar.

El darrer detall, he de millorar a les pujades més extremes a ritme alt al darrer tram de pendent, i seguir millorant a les baixades més tècniques, i tant.

De les millors notes de la jornada, la del color, la què en Jordi ens ha portat, i en Colorado.

En primer terme, o no, quina jornada de MTB, quina jornada, memorable, de les que abans de, mentre i ara passades les hores, dies, penses, "que bé que estic", i tot per una Cerdanya més. Sí, sí, una anada a La Cerdanya, sí, sí, ja ho sé, "però si sempre parles del mateix", i per molts anys que pugui parlar de les nostres aventures any darrera any a la Cerdanya. I sempre si Déu vol, amb en Colorado com a guia de la sortida, sí, sí, amb en Colorado sempre.

Passen els dies, els mesos, els anys, i Pla de La Calma, sempre serà el lloc de les estrenes, oi que sí?, Cabrerès, un clàssic, La Cerdanya un lloc on pensar que s'hi ha d'anar a viure, pensar res més però, i sí, Colorado sí, Collserola sempre serà la millor terra de MTB, i tant.

Una aventura més, la d'aquest dilluns, King for a day, Cerdanya Twenty, podré posar diferents noms, sí, però les sensacions mentre hi som són sempre les mateixes. Sempre parlo del mateix, de les mateixes sensacions, i de fet mentre hi sigui,  aquestes poc variaran, millor així, oi?

Una aventura que té anys d'història a casa, Voodoo D-Jab, oi Colorado?

Ara a aquesta ocasió, a aquesta edició els tres hi hem anat amb quatre bikers més, i a quin millor, gentils, amables, què més es pot demanar, bé sí, un dia i que no cal que  sigui proper enfilem fins als Llacs de la Pera, un dia, sí.

Una aventura que aquest darrer dilluns va ser una diada per recordar, de pensar que cada dia que passa gaudim més, i més de preparar, de ser a cada jornada enfilats a dalt de la bike.

A les vuit del matí ja estàvem a Martinet, i a les nou també, entaulats, fent un primer esmorzar, i tant.

Una sortida a on pedalar va ser la nota predominant entre moltes de més interessants que aquesta, rialles, moltes, més encara, rememorar anècdotes d'altres edicions, escoltar a cada biker present el que vol explicar mentre pedala, admirar una vegada darrera d'una altra el lloc que ens envolta,  és també una de les millors sensacions a experimentar a dalt de la bike, La Cerdanya té aquesta component, i tant.

Després d'una bona estona pedalant un bon esmorzar, és que també estàvem per repetir, i tant, i aquest seria el darrer punt on podríem fer una parada per menjar, la resta, d'unes quantes hores, seria sempre siguent autònoms perquè la ruta no coincideix amb la civilització, que també està més que bé, oi que sí?

Com pedalem, com escalem, com baixen, no baixo, i quantes ganes de passar-ho bé, tantes que encara avui hi penso, i un somriure em ve al cap, mtb, mtb, mtb.

Crec que podem dir que pujar és també el què ha estat aquesta diada a La Cerdanya Twenty.

I a on en Jordi sempre és a on ha de ser, i deixant sempre una imatge, "baixa bé, i tant" i això ho dic jo, "com escala aquest biker".

Una coincidència a un punt on les emocions són, aquest cop però amables, molt amables, i exigents.

Una baixada que feia respecte, certament, una trialera preferida per en Colorado com inici de la cloenda d'una jornada a dalt de mtb, mtb, mtb.

Al darrer tram en Michael tocat per la caiguda a la trialera i en Miquel per haver malmès la roda del darrera al mateix tram,  baixen per carretera, nosaltres repetim tram de baixada.

Arribats a Martinet, aigua a la font, refrescant, molt refrescant,  i després un bon sopar i tant, un molt bon sopar, i com que trinxat no podia ser, uns bons canelons, sí senyor. Converses, i més converses, i més converses de mtb, mtb, mtb.

Avui cal insistir, MTB, MTB, MTB.

Jordi un honor gaudir de la imatge, quin mallot, "el mallot", sí senyor.

I tant,  MTB, MTB, MTB.

Kings for a day: "Tres hores".

És que d'aquí a tres hores comença l'aventura. I com sempre jo no puc aclucar l'ull.

 MTB, MTB, MTB.

Dies de MTB, i tant, d'aventura, i tant, i de poc dormir, i tant.

Tres hores, si no són res, mtb, mtb, mtb.

Temes interessants.

Jo vaig amb 29", amb SS, amb la bike rígida. Però he de dir que no perquè funcioni millor, si no perquè és un repte diferent, crec que puc afirmar que és una disciplina diferent de la que practicava fins enfilar-me a la meva SS.

La meva propera bike, si n'hi ha una, avui seria SS i 26". Però jo no sóc un client de bikes, jo sóc una raresa, "jo visc al Mirador del Drac"

Seria 26" per un fet senzill, rodes més lleugeres UST, i més opcions de pneumàtics també UST.

Dos punts per a mi importants, que sigui 29", si no és SS no la veig, perquè són més pesades que les 26". Vull dir que a "mateixos components", sempre són més pesades.

El quadre de 26" HT més lleuger pesa 900 g. el més lleuger de 29" 1,1 Kg. les millors rodes, que funcionen de 26" pesen 1,450 g. les millors rodes de 29" com a poc un 20% més, amb les forquilles el mateix, amb els pneumàtics també, i una bike perquè sigui lleugera tots ho tenim clar, que la clau és el quadre, la forquilla i les rodes, no hi ha més. La NoTubes top de 29" 370g. la de 26" 280 g. no cal dir res més, és més d'un 20%.

Però dit això, també penso que avui les 29" són les bikes del moment, una botiga és viva si segueix les lleis de mercat, avui el mercat marca 29", si tens una botiga has de tenir aquesta opció, com també 26", perquè és evident que al 99% de les botigues el client quan entra per la porta cerca una 26" en el 99% dels casos.

BO és aquesta botiga 1%, i els clients d'aquesta botiga crec que aniran amb Pivots de 26" i 29, i Niners, no cal dir de 29", ho són totes avui.

Demà Niner quan la compri un dels grans, perquè serà així, passaran a ser les GF de Trek, ara podria ser que no per la crisi, per res més, avui 12.000.000 $ a sobre de la taula i Niner ja no seria. Rock Shox es va comprar per 6.000.000 $, Cannondale per una mica més, aquestes dues darreres perdien diners als darrers anys, ara no.

Amb Pivots perquè la Mach 4, és una de les dues bikes dobles de 26" de XC més eficient del mercat, amb Niners perquè avui quan penses amb 29" penses amb Niner.

Amb l'escenari d'avui, Niner és un producte diferent, perquè avui les 29" són diferents, sí, sí, diferents, el mercat parla en 26", demà crec que també i una mica en 29".

No diria que una 29" va millor, va bé, i per tant les pots vendre bé, són "diferents" avui, si quedaran com una raresa o no el temps ens ho dirà. Per a bikers de més de  1,80 m. és evident que no li parlis de cap bike que no sigui de 29", així de ras, així de senzill.

Crec que el tema rodes, 26" o 29" és un tema senzill, a un nen petit roda 20", a un un xic més alt 24", una mica més alt 26", una mica més 29". Mai li vendries a un nen de 10 anys i un metre i poc una 26", passa el mateix amb persones de menys de 1,70 m. Clar que persones baixes poden anar amb una 29", però la 26" els hi serà una bike proporcionada. Com és clar que per sobre de 1,80 m. una 26" serà com portar un "clauer", i no té més, en Damate amb una roda 26" sembla un gegant enfilat a una mini bike, a dalt de la 29" és el rei, és com si a mi em fan anar amb una bike de rodes de 20".

Una cosa és clara, digueu-me quina 29" té un TT inferior a 58 cm.? Per què no hi ha talla S de 55 cm.? o XS de 53 cm.? perquè són per a persones amb un TT mínim d'entre 59 i 61 cm. i això amics meus són bikers sempre per sobre dels 1,78 cm. Podrem anar-hi amb alçades de 1,75 m. però amb potències curtes sempre. A veure,  he vist bikers que no pedalen, comprar 29" i SS, i tant, però això no vol dir res, jo pedalo i hi vaig, tampoc vol dir res, en Narcís, en David, en Mateu, en Colorado, i un grapat de bikers del BO hi van i tant, però això és una gota a un oceà. Genèricament vull dir per sota de 1,70 m. 26", per sobre de 1,80 m. 29" entre mig, "entre gustos no hay disputas".

MTB, MTB, MTB.

BO és a les portes de l'especialització, que és un mercat singular, diferent, personalitzat.

I aquest camí amics meus s'escriu amb minúscules però de rodes grosses, perquè és un mercat que no fa soroll, el de l'especialització,  i de la ma de BO d'atenció de molt nivell al client, un Motos Portús de Vic a Salt però de bicis no de motos.

Per posar un exemple, Probike té una història sorollosa, vull dir que la coneix tothom, però una valoració PER que res té a veure amb aquesta fama. Els fabricants i importadors de bikes marquen el camí a les botigues, sí, sí, però únicament  per aconseguir els seus beneficis, no perquè les botigues guanyin diners, oi que no?

Mentre els fabricants de bicis es repartien els beneficis, les botigues firmaven polices de crèdit, curiós però cert. Ara les botigues ja no en firmen, perquè els bancs, com elles,  tampoc tenen diners,és una sort, això obliga/rà als fabricants a cedir marge a les botigues, si no les bikes les hauran de vendre directament ells i no en tenen ni idea de com es fa, oi que no? Per tant, o pagues/ràs bé a les botigues sense augmentar el PVP o ets mort, que bé, que bé, que bé.

Colorado, un tema calent aquest, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Fins a la "punta"...

Fins a la "punta" de totes les botigues de bicis....totes. Fins fa poc, quan anaves a preguntar a una botiga sobre les 29er la resposta era sempre la mateixa: "no serveixen per a res, són "torpes" , pesades, si vas sempre per pla potser...pero és clar...per fer trialeres i baixar fort...res de res!". Però curiosament en qüestió de mig any la mateixa bici ha passat a ser un avió...com roda, com baixa, que cómode!  Com pot ser això? Si una cosa no va no va,oi? A que és degut aquest canvi generalitzat d'opinió? Quantes persones que despotricaven de les 29er ara no volen tornar a saber res d'una 26"? Jo en conec un munt. Quantes persones al encarregar el quadre de la meva Moots em deien: "estàs segur que la vols 29er?" Tots aquests ara van amb una 29er. Frases com: "la seva 29er rígida és més cómode que la seva anterior Specialized Epic de 26", inclús, alguna gent afirma que: "la 29er rígida és més cómode que una bici de 140mm..."
La resposta està en els diners. Qualsevol excusa es bona per guanyar diners? Tot s'hi val? A quin preu? Com es pot ser així? Ja no queda gent amb principis.
Aplaudeixo a un vell amic meu que segueix fidel a les 26". No vol saber res de bicis de 29er tot i haver-les provat. No li agraden...així de clar. "Olé" per a ell. Això son principis!
Jo seria incapaç de vendre un producte en el que no hi crec malgrat hi perdés diners. Com haig d'aconsellar a un possible comprador una bici en la que no hi crec?
Durant aquests darrers anys he anat veient la transformació. Poc a poc els comerços han anat canviat d'opinió forçats majoritàriament pels importadors. Vaig estar present en una conversa on el representant d´Specialized "obligava" al propietari d'una conegudíssima botiga a comprar bicis de 29er. El propietari de la botiga deuria pensar: "a qui li encolomaré jo una 29er d'aquestes?" Això sí, si algú en vol alguna no la pot comprar ja que l'importador ha decidit portar-les sota comanda, o el que es el mateix, l'importador tampoc hi creu. Ningú aposta per les 29er. Com esperen vendre'n si no n'hi ha?

Les revistes de MTB també em tenen fins  a la "punta". Anys parlant malament de les 29er i de sobte, són les bicis ideals per a la majoría d'usuaris. En què quedem? Perquè el lector mig es perd! A que fa cas, a l'opinió d´abans o a la d'ara?
A veure si ara haurem de fer cas a una persona que fins fa poc no sabia ni el que era una bici i a un altre que quan pedala ho fa davant d´una pantalla d'un ordinador.

Em té fins a la "punta" Top Fun Biking (importador de Niner en el nostre país). Com pot ser que l'importador d'una marca de bicis com Niner NO aconselli l'ús de cobertes tubeless argumentant un augment de pes "innecesari"? Està clar que pesen més que una coberta convencional, pero no volem punxar,oi? Veient que una persona que ve del trial es dedica a ara al MTB, jo em dedicaré apartir d'ara a l´aviació!!!

Estic fins a la "punta" de Niner, una marca amb una llarga tarjectòria de SIS ANYS. Amb sis anys que han aprés? Com poden comparar-se amb marques amb una trajectòria impecable com Specialized o Trek? I el que es pitjor de tot, com un usuari pot comparar una bici Specialized amb una Niner?  Jo quan sento la paraula "Niner" surto corrent.

Atenció, Niner té "valor añadido"...ULL!!!

Estic també fins a la "punta" de que les botigues aconsellin als seus clients tubelitzar cobertes convencionals. No cal ser enginyer per saber que "l'invent no funcionarà". Tot i així, els venedors ho segueixen provant...i provant provant, van venent un fotimé de cobertes que no serveixen per a res. Al final el client acaba tan cremat que torna a les càmeres de tota la vida!!!
Quantes cobertes convencionals amb "pócimes rares" a l'interior s´han venut per participar en curses pel desert on hi participen velles glóries ciclistes amb un historial obscur tacat per casos de dópping. Quantes?

Estic tant fins a la "punta" que m'estic plantejant tornar a les 26". Que prenguin el pel a un altre.

Estic "INDIGNAT!"

Kings for a day: "A les portes".

Esperant estem, sí, sí, res més a fer que esperar, deixar passar unes hores i la roda començarà a rodar a més velocitat fins a deixar-nos al punt de sortida del que ha de ser jornada de pur mtb.

Esteu a punt?

MTB, MTB, MTB.

Kings for a day: "La jornada".

Sembla que una ruta que hem organitzat set vegades, fallides totes, hauria de ser fàcil d'exposar, res més lluny de la realitat.

Cal tenir clar que qui decideix, a on, com i quan és en Colorado, crec. És que de King for a day no sé massa bé com comença, sí però com acaba, amb les millors sensacions, cansats també perquè la ruta és exigent, i tant, i cal sumar-hi que de set bikes, avui sembla que en sumem una més, quatre són SS, fet que imposarà un punt més d'emoció a aquesta jornada tan divertida, segur que sí.

A aquesta escalada, mentre la fèiem hi hem decidit una Volta a Osona, i tant, encara la recordo la conversa d'en Colorado amb l'Andreu, "Andreu si cal dormim a terra" i jo pensava, "mare meva, pedalar i dormi per terra, a on ens porta en Colorado".

Dies de moltes rialles, i tant, avui en Colorado ens ha advertit, "alerta que jo hi tingut petits entrebancs a aquesta ruta amb alguns bikers", bé "el què en Colorado en diu petits entrebancs a mi em fa una mica de respecte, per no dir molt", pel fet de que si ho esmenta ell que està curat d'espants, no sé pas, no sé pas.

Ara fa dues edicions, jo he esborrat el disc dur de com va anar, no per la seva duresa, però "els sense temps" van disparar ara sí ara també durant tota la ruta i quin "aguante" que té en Colorado, jo no. Recordo d'aquella edició un bon moment, "com pedalava la Betty a l'autopista".

La darrera edició ho va compensar tot, i tant, calor, pluja, neu, vent, l'autopista va ser sensacional, sensacionalment dura i divertida, mtb, mtb, mtb. I la trobada al bar amb l'alumna d'en Colorado, dels millors moments, dels moments que fa que t'adonis que hi ha grans persones a les nostres vides, una coincidència preciosa a aquell instant tan crític per a nosaltres, estàvem literalment glaçats,  una jornada que va ser memorable, entranyable, inoblidable.

Aquesta imatge i la primera són del mateix dia, de la darrera edició.

I què puc dir del proper, Cerdanya Twenty, que anem un grup de "gala", a una ruta de "gala", què més puc demanar? que el dia tingui el to de les millors jornades a La Cerdanya, i tant, i que a poder ser preferiblement si he de triar entre fer-la tota sense aturades notables o no fer-la amb aturades de somni, ho tinc clar, vull parlar de l'octava edició, com la darrera fallida, i tant, i tant, i tant.

Mirarem de ser-hi a les vuit, per comprar la coca de xocolata, de menjar-la al patí, d'agafar l'aigua de la font, d'iniciar la ruta i que a partir d'aquí el temps i les ganes de gaudir d'allò més, sigui qui marqui el què i el  com i perquè no clarament fins a on. Esmorzarem perquè l'establiment obrirà per a nosaltres i el dinar sopar del trinxat caldrà determinar a on, i tant.

Avui mirant de definir entre cada biker com ha d'anar tot, o quasi tot. Demà seguirem concretant, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

See you tomorrow!!

Kings for a day: Part II, "Els protagonistes".

Una jornada amb un títol com aquest, té tot el seu sentit, sí, però el perquè el té no requereix d'exposició, és veritat, també ho és, veritat vull dir, el fet de que l'existència de The Great Escape MTB, sí que fa que exposar els motius, els detalls de perquè el dilluns mereix aquest títol sigui una necessitat que prima i molt.

Dies de MTB, de converses de MTB, sí ja ho sé, "sempre parlo del mateix a aquest espai , bikes, bikes i més bikes", he arribat a escoltar, clar per a no apassionats del MTB, és a dir per "els que van en bike", un cop dit, "vaig en bike",  únicament queda pedalar quan toca, per què seguir parlant de bikes, un cop ja hi vas?

És evident que admiro a aquests tipus de bikers, també és evident que la visió que tenen "els qui van en bike" de la meva manera de viure-la i exposar-la no és molt positiva, per ser prudent amb els termes, però això també està bé, ha d'haver-hi lloc per a tots, i tant, per a  diferents formes de gaudir del MTB, i això és el que fa tan gran aquest esport, el fet de que hi som tots, per sort també per a mi, jo també hi tinc un lloc, gràcies, gràcies, per dir-ho utilitzant en el meu cas uns termes prudents.

Escric cròniques a aquest espai, sí, i també a vegades m'enfilo a la SS. I crec que puc esmentar sense ser agosarat, que sigui quin sigui el repte sempre tinc un somriure a punt, oi que sí?

Dit això:

Colorado, MTB sobre rodes, i no em refereixo a què va amb bike, que també, i molt. Ara, present del MTB més radical, demà, futur indicador d'on anirà a parar el MTB més extrem.

Narcís, història i present del MTB d'aquest país petit, no cal dir res més, i la meitat del valor de la botiga més prestigiosa del gironès.

Jordi, MTB, i no em refereixo a bikes, que també, essència de MTB,  ras i curt, ell en ser, en ser-hi fa més gran aquest esport. I el dilluns serà tot per a nosaltres, en gaudirem, oi que sí? Perquè us en feu una idea, mentre parlàvem ahir,  jo al llit refredat, ell refredat com jo, amb la pala perfilant un sal del BikePark de La Molina,  avui mentre parlàvem, amb la retro fent sender al mateix lloc, que més puc demanar?

Michael, pel to que té quan pensa en el MTB, que també quan hi va, i tant. És el més jove de tots, garantia de que tenim futur. I el futur, si Deu vol,  l'escriuré amb majúscules, "avís a navegants", amb majúscules.

Betty, Transpirenaica, Roc d'Azur, 24Ore, 24 Hours of Moab, iniciatives totes seves, sí, sí seves. Un dia abans i un dia després un cop va pujar per primera vegada a la seva Marin Mount Vision i uns anys després a la seva ASR, ara el futur fet present un cop a dalt de la SS.

Marçal, ni MTB, ni bikes, ni pedalar, ser-hi, en ser-hi entre tots ells a mi ja m'està més que bé. "un dia conqueriré Lorna Pass", i tant. El més gran amb diferència de tots els esmentats, el que marxarà abans o així hauria de ser, també per això qui més en gaudeix a data d'avui. Qui menys temps té, si ho sap, més en gaudeix avui.

MTB, MTB, MTB.

Una jornada a on per un dia nosaltres podrem ser a terra de reis entre reis, així de senzill, així de planer.

Avui és un gran dia, dels millors, mtb, mtb, mtb.

Podrem ser-ne més i si és dóna el cas ja als sumaré a aquesta intervenció "dels protagonistes".

Properament posaré  part III, de Kings for a day: "Crònica del que serà la jornada".

The Bike Wash Silent Movie

Once apon a time there was a bike, A bike that needed cleaned.......

Kings for a day: "Part I".

Pivot 429.
Pivot Mach 4.
Moots MootoX SS.
Yeti ARC SS.
Niner Sir9 SS.
Vicious Cycles The Motivator SS.

Narcís.
Jordi.
Colorado.
Betty.
Michael.
Marçal.

MTB, MTB, MTB.

Properament, "Els protagonistes".

"NO LIMITS, NO SPEEDS!!! SS POWER!!!" Transcatalunya 2011

 

TransCatalunya 2011. 200Km i 3.500m de desnivell.

He participat en totes les edicions però l'incentiu per tornar-la a fer aquest any era: "es podria fer la Trans amb una single speed?". I és que una vegada ja feta repeteixes l´any següent intentant millorar el temps total any rere any, però aquest motiu no és suficient per a mi. L'itinerari no és maco, m'explico: l'inici des de La Molina és espectacular (no pot ser de cap altra manera tractant-se de La Cerdanya), però a mesura que arribes a Barcelona vas "de Guatemala a Guatepeor..." fins a arribar a Sabadell (horrorós) i el Besós (encara més horrorós). A més, tot l'itinerari transcorre per pista ampla, ideal per a "carreteros" però fatal per a mi. Intento evitar les pistes amples!!! 
Després de quatre mesos pedalant amb la single i després d'haver pogut acabar la "La Ruta del Císter" en un dia, havia de fer un pas més. No hi ha molta diferència, però la TransCatalunya són 100Km més i 1.000m més de desnivell. El desnivell no m'importava, em feia por els kilòmetres. Aguantarien les meves cames tants kilòmetres? Hauria de caminar? 200Km caminant? I al pla? pringaria gaire?
A més durant aquesta passada setmana el temps ha ajudat molt amb pluges abundants, així que a la duresa de la prova s'afegia el fang. 
A les 3.30h sona el despertador. A les quatre toca esmorzar. A les cinc comença la cursa. Aquesta es la última foto abans de començar la cursa a l'habitació de l'hotel Super Molina.

Poso el roadbook a la bici. Hi ha gent que surt amb frontal. No cal, comencem pujant direcció el Coll de Pal. És una pujada llarga de 8 kilòmetres ideal per estirar el grup. Trigarem gairebé una hora, el sol ja haurà sortit!
A la línia de sortida molta gent, 450 inscrits. Jo em col.loco amb el meu "grupet de coneguts", el Carles (habitual de les sortides per Collserola), l'Àlex (amb el que participo com a parella des de fa tres anys a la Volta a la Cerdanya) i un amic d'ell, el Xavi, que l'any passat va plegar. Som gairebé els últims en sortir. Temperatura 6ºC, gens de fred per ser l'hora que és i el lloc on ens trobem. "Avui farà calor!"
Surto amb el paravent Pearl Izumi i el maillot de màniga curta de Colorado. El Carles té por de passar fred i surt amb maillot curt, armilla i gore. 
Comencem a pedalar, els primers surten ràpids com sempre. Jo tinc clar que aquesta vegada no cometré el mateix error que l´any passat intentant seguir al Pau Zamora. Que malament que ho vaig passar! 
Aquest any em conformava amb acabar-la!
Sortim junts amb el Carles, la idea no era córrer junts, així que li dic que marxi, que no m'esperi. Insisteix en que anem bé. Avancem a gent, molta gent. Sé que estem anant ràpids, però em trobo molt bé. Tinc molt bones sensacions. Em sento "fort".
Anem xerrant amb uns i altres. L'asfalt s'acaba i comença "LA GRAN PALA". La pista d'esquí puja i molt. Decideixo posar peu a terra a la meitat de la primera pala. Penso que més val que reservi forces...més endavant ho agrairé. Molta gent puja caminant. Pocs metres més tard em torno a enfilar a la bici i començo a avançar a tothom. En un dels trams més durs hi ha un tap. Impossible avançar. Hi ha massa gent, a més, jo necessito pujar més ràpid. Toca caminar novament. Torno a enfilar-me i intento avançar "fora pista". Impossible. Ja hem arribat al final de la primera GRAN PUJADA. Hauré caminat 300m en total. Molt menys que molta de la gent que està participant. Aquest fet m'anima...i molt!
Baixem, no gaire, però baixem. Gas a fondo. No porto canvis, però si s'ha de baixar es baixa! Avanço, avanço. Ja és de dia. Avanço a corredors que es sorprenen al veure que estic fent el mateix que ells amb una SS. No s'ho acaben de creure...normal...
Arribem al Coll de Pal. Carretera i amunt. Veig de lluny, molt lluny el maillot del Carles. L'enganxo i baixem junts. La panoràmica que tenim davant nostre és brutal. Bagà està cobert de núvols. Sembla que estiguem al cel.
Deixem la carretera i agafem pista. Recordo aquesta pista de l´any passat. És una baixada llarga i dura amb molta pedra suelta. Li dic al Carles: "fota-li canya que aquí avançarem a molta gent!". I així va ser, hi ha molts "carreteros".
Tenim les mans gelades i no podem frenar. Sort que els Formula R1 frenen tant que només amb acariciar-los ja n'hi ha prou.
Arribem al primer control. Analitzo a la gent del meu voltant. No són "domingueros". Anem bé. El Carles marxa i darrera d'ell jo.
Bé un pla baixada on jo no puc pedalar, seguit d'uns quants kilòmetres plans per carretera fins arribar a La Pobla de l´Illet. Aprofito el pla per descansar. La meva velocitat punta és de 15´5km. La resta de participants pedalen a 35km/h. Algun grup em crida: "engánchate a nosotros, no vayas solo!" ...adeuuuuuuuuuuuuuuu
Recordo la pujada de l´Oratori com l´infern. No té tanta pendent com les pales de l´estació d'esquí però és llarguíssima. És la típica pista de plat mitjà i pinyó gros. És molt constant. Trobes el ritme i amunt. Avanço a gent, alguns coneguts del dia anterior sorpresos al veure que el tio de la SS que van conèixer els estava avançant. Alguns grups de picats intentaven seguir-me però no podien. Mentre avanço escolto comentaris com: "mira, este tio lleva solo un plato!""joder, que lleva solo un piñón!". A mitja pujada coincideixo amb la Núria. L'hem avançat a la baixada llarga i pedregosa. M'ha avançat en el pla arribant a la Pobla de l´Illet. Xerrem una estona. Portem 40km. Està forta, molt forta, però em diu que li comença a fer mal al cul. Se m'escapa.
Arribem a la pitjor part per a mi, 18km de carretera plans-baixada, terreny ideal per a una SS. Vaig en la posició número 100. Comencen a avançar-me totes les persones que he avançat prèviament. Algú inclús em diu: "ja m´atraparàs a les pujades!". Es posen a tirar com animals. Un corredor s'atura interessat en saber si em trobo bé: "Sí, sí em trobo bé, però no puc anar més depresa". 
15´5Km/h-20Km/h. Ja sé que per damut dels 17km/h no cal que pedali, no serveix per a res. Em dedico a contemplar el paisatge. Arribo al dinar. Vaig el 145!!!
És a dir, he perdut 45 posicions per culpa del pla...i de la SS!

Em trobo a coneguts de Probike. Xerrem una estona mentre em menjo una buti..i a continuar.
Ara toca pujar una d'aquestes pujades de revolts i més revolts que amb cotxe has de posar primera. Pujo ràpid, no perquè vulgui, sinó perquè no puc fer-ho a poc a poc. Torno a avançar a gent. Torna a haver-hi gent sorpresa. "Como tienes que haber hecho las dos primeras subidas para poder estar aquí!" "Tu tienes que haber pecado mucho para que te toque este castigo".
Pujo com puc. Camino 100m. La gent comença a patir. El fet d'acabar de dinar no ajuda massa.
Coincideixo amb un vell conegut, el Ruben. Pedalem junts. Ell m'avança, jo l'avanço. Cap aquesta part de la cursa els grups ja estan fets i ja saps que si no passa res, acabaràs amb un d'aquests grups. Encara falten 100km!
Arribem al Km 140. Al roadbook diu: "350m molt durs". Ni ho intento!
Arriba la Núria. Ella puja muntada. La resta, res de res.
Ara ve la pitjor part, un seguit de puja-baixa fins a arribar a Sabadell.
Aquest any hi ha un tram nou dintre del Parc Natural de Sant Llorenç. No es gaire llarg, però es fa eternnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn.
Em vaig animant tot sol: "30Km i arribem!".
Agafem el riu Besós i ens comença a avançar tothom. La Núria també. Insisteixo als meus companys de kilòmetres que marxin. La meva velocitat en aquest tram és molt baixa. Ells poden anar molt més ràpids que jo. Insisteixen en no deixar-me sol. Arribem després de 12h45´ (temps aproximat).
A l´arribada hi ha el Mesti, un dels muntadors de Probike. Una de les poques persones de la botiga que des de un bon principi va apostar a que jo acabaria. La resta em deien: "a quin control plegaràs?"
Felicitacions vàries, etc...Pedalem plegats fins a la Mar Bella. (aquest últim tram de 20km és neutral.litzat)

En resum: agrair a Moots per haver fet una bici com aquesta. Es un puto avió. Còmode, comodísima. Forta,etc...Ni mal d'esquena, ni de cul,res...
Agrair al senyor Fox que torni a fabricar forquilles amb tecnologia Terralogic i és que només de veure com "bambolejaven" les forquilles de la resta de participants em marejava. 
Gràcies al Marçal per deixar-me la bici (COM SEMPRE) perfecte. Tan perfecte que vaig sortir sense CAP eina, repeteixo...CAP: ni manxa, ni càmara, ni claus...RES. A les butxaques del maillot només portava el mòbil i un Power Gel...res més! Gràcies!!! A més, després de veure que el tio amb una SS acaba unes Guilleries com no havia de provar jo la TransCatalunya?
A la gent de BiciOci per deixar-me els frens perfectament ajustats...com ha de ser.
A la gent de Ritchey per seguir fabricant els punys WCS. Els vaig muntar el dimecres abans i al muntar-los va ser com: "Home, Sweet Home". Ni Eisigrips ni ósties!, WCS!!!
A la Sònia (ex-treballadora de Probike) per donar-me una mostra d'una crema Assos pel cul. Jo mai n'he utilitzat perquè per sort no pateixo mai d'aquest tipus de problemes. Està clar que al acabar el fregament continuat de la badana sobre la pell l'acaba fent malbé. Un 10 per aquesta crema. A partir d'ara cada vegada que faci una sortida llarga l'utilitzaré.
Gràcies al senyor King Cage, per fer el botellero més maco, lleuger i resistent que hi ha...vaig veure tants botelleros desperdigats pel terra que...
Gràcies Mesti, malgrat sabia que acabaria, (encara que fos de genolls), sempre ajuda el fet de que algú et digui: "tu ves al teu rotllo, ja veuràs com ho faràs!"

Gràcies per ser Tauro i tossut!!! Finalment la meva tossuderia ha servit per alguna cosa... 


Single Speed = No Limits!!!