MTB, MTB, MTB.
Si he de ser sincer, després d'un diumenge on he passat tant fred que m'he marejat, i a on fa dos vaig passar tanta calor que em vaig marejar, veig aquesta imatge i penso, m'ha de fer por o m'ha d'agradar?
Quin fred que vaig passar diumenge, per favor, hauré de reflexionar, escacs amb bikes com a peces?
Quelcom, no sé el què m'està passant, millor ritme, millors sensacions en conjunt a dalt de la bike, però un canvi dins de la rutina del dia de mtb, i jo ja no sé què tinc, dijous de 10/10, ni fred ni calor, diumenge no tenia mans, no tenia mans del fred que tenia.
Decididament m'agrada aquesta imatge, per ser-hi a una hora sense haver passat calor abans de pedalar, i a una hora on no tingui fred per ser massa d'hora.
Com sona, mtb, mtb, mtb.
Mira aquesta imatge i gaudeix si pots aturar-te uns segons, que un genet de Drac en veure-la no pot evitar, perquè no pot o tampoc no ho vol, començar un vol, a on les imatges són sempre les mateixes, plenes de bones sensacions.
Dies de MTB.
El millor horitzó que puc tenir, sense cap mena de dubte, a on el veig, i els vols de Drac, les aventures no tenen aturada, una darrera d'una segona, i així sense fi visible.
He vist el meu Drac fa una estona, ara mentre miro de rematar aquesta intervenció que vaig iniciar ahir dimecres, entre els preparatius per a la nova aventura a Itàlia, fan aquest preparatius, que veient aquesta imatge, pensi amb els ulls negres, foscos, del meu Drac, i amb el gir d'aquests cap a mi, em deixen aturat, perquè els cavallers de la llum i les fades de la foscor de la nit són entre l'impacte que sento en rebre aquesta mirada penetrant, som a punt de viure una nova aventura, com la que puc rememorar quan veig aquesta imatge, aquest horitzó, mtb, mtb, mtb.
Quan aquesta intervenció es publiqui al Blog Itàlia ja serà lluny, però no pas la mirada del meu Drac.
