Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dimarts, de maig 10, 2011
Motivacions per evolucionar.
I aquest és el pensament minut darrera minut en pensar en bikes.
La millora de la forma a sobre de la bike, la millora de la tècnica, un punt a fer-hi molt d'èmfasi, els detalls de l'equipament del ciclista, els petits punts a canviar de la Vicious per fer-la una bike encara més funcional, dins de les seves limitades possibilitats vers les bikes més actuals. Tots aquests apartats, tots aquests temes, són els que tinc al cap des dels primers minuts després de finalitzar Les Guilleries i enfilar-me a la VW tornant cap a casa.
De fet mentre tornàvem cap a casa el mateix dia, ja estava mirant de memoritzar els detalls que no han funcionat del tot bé durant la cursa, i d'altres que han anat molt bé però que poden millorar encara més.
Entre ells, entre aquests detalls, un d'important, no tinc ritme de cursa, és normal, amb dues curses a l'any, difícil és tenir ritme de cursa.
Per aquest motiu d'aquí a la propera fita participaré a dos o tres esdeveniments, per a mirar d'agafar aquesta velocitat de creuer, que crec que si bé en tinc la forma física per fer-ho, no en tinc la forma, la manera de fer-ho.
Ponderant quins són els punt de millora més fàcils d'afrontar, tant per la inversió de les hores que requereixen, com per la inversió de diners.
Mentre passa això, no sé com, o sí, i ja estic enfilat a una aventura de somni, de fet ja fa uns mesos, pocs que camina el proper repte, senzill, però ambiciós, com sempre. Mai ens hi posem per poc, oi que no?
Ho dic perquè acabades Les Guilleries, penses però si va ser fa una setmana, i ja anem a per la propera, no serà per demà, certament, sí per d'aquí a uns mesos, però aquest cop ens caldrà molta gestió prèvia, i un punt encara més exigent d'organització.
Cal pensar com anem, les inscripcions del Roc 2011, són fetes de finals del 2010, per no dir setmanes després de l'edició del Roc 2010.
Un model, el de la propera fita, que ens servirà i molt com a experiència pel Moab, per les 24 hores del Moab.
Moltes trucades, molts mails, molts pressupostos, molt números, molt noms. Moltes i moltes converses de diferents maneres d'enfocar la propera aventura.
En resum moltes hores de dedicació un cop acabada la jornada de feina del dia a dia que és la que ens permet de poder afrontar aquesta passió amb aquesta alegria, que ja està bé, i que fa que tot sigui molt però que molt emocionant.
Per sort les diferències horaries afavoreixen algunes de les gestions que estem fent, fet que encara ho fa més emocionant.
Llevar-se entre molts temes però també amb aquests temes a sobre de la taula fa que el dia tingui el millor color.
De fet fa un dia avui on el color és el protagonista de la jornada, un sol radiant, i l'olor única d'aquesta estació pel fet de ser tan i tan proper a aquest Mediterrani entra per totes les escletxes de casa, que en són moltes.
Miro des del Mirador del Drac i penso, "avui haurem de sortir, oi que sí", i el meu Drac escolta el mot "sortir" i tot seguit sento la corrent d'aire que puja per les escales en obrir les seves ales i fer-les bategar ara sí ara també, som a terra de MTB, hauré d'aprofitar que aquests dies tot ens ve de cara.
Temps hi haurà perquè es giri el vent, de ben segur, però ja ens hi cenyirem quan això esdevingui, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
XTR M760 JJ-BO.
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=7162851&postcount=1
Dels millors que he vist, li manca un punt per una nota de 10/10, però renoi quins acabats.
El plat no podrà ser, crec, però tampoc ha de ser aquest, qüestió de temps, i tindrem un conjunt evolucionat de bieles, plat, pinyó i cadena.
MTB, MTB, MTB.
Converses interessants sobre rodes ahir amb en Colorado, interessants.
dilluns, de maig 09, 2011
Mourne Way MTB
Camí clar.
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=8030024&postcount=67
Molt i molt especial, té detalls impecables, els importants, d'altres menys importants per acabar de deixar perfectes, però el conjunt particular, particular, particular.
Una davantera imponent, manillar, roda, forquilla, frens, matadors, un darrera, tija, seient, Rohloff, pedals, decisions compromeses com poques, 69.
MTB, MTB, MTB.
OnOne Carbon 456
ChainReactionCycles from order to shipping
If you’ve ever wondered how Chain Reaction Cycles are able to offer so many products and deliver them in super-fast time, then this video gives a glimpse behind the scenes at the world’s largest online bike store.
Following a product’s journey from order to dispatch, we take you behind the walls of our 100,000 square foot warehouse which houses 90,000 products and where we ship to over 115 different countries around the world.
Highlights in the video include our sophisticated warehouse management system and brand new packaging machine which has reduced the amount of postal lorries we use by 30%. With the ability to dispatch up to 24 orders per minute, it’s not hard to see why we’re the best in the business.
Watch the video now, courtesy of MTBCut.
Video: Chain Reaction Cycles – how do they do it? from chainreactioncycles on Vimeo.
Atacant els 100.
Hem de millorar el par a baixes voltes, amb calma sense presses, però amb molta constància.
Un par a baixes voltes que no sé si teníem, podria afirmar que sí, que fa uns tres anys anàvem molt bé, ara volem anar millor.
Per això les llargues distàncies a baixes revolucions, molt baixes, més encara. Dia sí, dia també, perquè ara mentre les circumstàncies ens ho permetin, i això pot canviar demà, cal agafar la bike per a tot i més.
Si serà per aquí, o no, això no és important, sí que sigui.
Ahir als darrers cinc quilòmetres se m'han fet pesats, tenia ganes d'arribar.
La Betty sempre bé, el que indica que si tot es manté tranquil, aquest V6 tornarà a volar entre fites poc vistes.
Ara però cal una bona recuperació, no ha estat una sortida exigent pel ritme, ni pel desnivell, per sota dels dos mil positius, ni per la distància, just per sota dels cent quilòmetres, si no per l'estona a sobre de la bike, vuit hores tocades, que és el que ens cal ara. Hores i hores i hores gaudint a sobre de la bike, la resta ja vindrà, o no, i tot això que tindrem.
Quan atacàvem directes cap a un desnivell considerable i superant àmpliament els cent, les alarmes s'han activat, "ara no toca", just surto de Les Guilleries, ara no toca.
A partir del quilòmetre seixanta-tres dolor a la planta dels peus, Jaume què haig de fer amb les Bont?
Un dia curiós per un temps calorós, emboirat, amb molta humitat, molta, un sol dissimuladament fustigador, que bé que va la gorra.
El fre del darrera no vibra sense la càmera lligada al tirant, però el disc fa un soroll curiós quan no freno, com metàl.lic.
La resta va tot bé, millor encara.
Cansat, la visita al fisio de dilluns, la sortida del dimecres, del dijous amb el BiciOci, la d'ahir i avui amb la Betty, és una arrancada interessant després de Les Guilleries, és que la motivació està activada, cal mirar de donar un bon cop d'efecte.
No tenim en cap cas un escenari favorable, és llei de vida, certament, aquest és l'escenari avui, l'actual, i per tant cal treure ànims dels racó i fer camí, dia sí, dia també. El proper tram tindrà més llum, molta més llum, oi que sí?
Aigua, 750 ml., un cafè cafeinat, una flauta de pernil salat escanyolida de veritat, fruits secs, pocs, quatre maduixes deshidratades ensucrades, dos dàtils melosos, tres plàtans i un gelat de xocolata i ametlla en terrina al "jijoneru" a Granollers, l'alimentació d'avui.
Sóc fill de Granollers jo, sento parlar de La Porxada i el cor em fa un sobresalt, sento parlar de La Pedra de l''Encant i El Retorn dels Cavallers agafa més força que mai, una setmana prometedora, emocionant, una història oberta al seu dia que pot ser la base del gran vol, o no i tot seguirà fent el seu camí, el nostre camí, un sender cada dia més emocionant, pels colors, per les converses, per les sensacions de que amb el pas dels dies, que és el que en diem el pas del temps, fer-ho com ho estem fent no ens garanteix res, però el fet de que el pas d'aquest vingui agafat de la ma d'aquestes bones sensacions és un temps que ja el tenim, el que vindrà pot ser encara més interessant, i si no, el que hem viscut fins avui no ens el pot pendre ningú, oi que no?
Equipats 100% d'estiu, cap al quilòmetre vuitanta-cinc amb manegots. Des del quilòmetre cinquanta amb el peu dret xop, el riu i el fang són present a tot arreu.
Eines les de sempre.
Sense llums, arriscant.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de maig 08, 2011
Recuperació del dia a dia.
Per sota dels trenta quilòmetres, per sota dels cinc-cents metres de desnivell positiu.
Inevitablement Les Guilleries són tan presents que als primers metres de cada nova sortida no puc evitar que el meu primer somriure vingui de gaudir d'una sensació de goig que m'envaeix.
La tarda és tèrbola, molt, el mar està enfurismat, fa un vent reptador, però jo vaig equipat 100% d'estiu, com sona, i feliç, molt i molt feliç de les meves darreres Guilleries.
No puc fer-hi res, em sento molt i molt bé, amb ganes d'entrar a la propera setmana, que poc a poc m'anirà apropant cap a el proper tram, el que jo en diria "El Tram".
Tinc una bona bike, amb millores a fer-hi, és cert, tija i manillar Moots de titani, els propers canvis, però el que serà un canvi radical serà el concepte de l'equipament, aquest passarà a ser podria dir, "diferent?".
Fa anys que hi penso des del 2006, ara toca definitivament arrancar el camí dels equipaments.
Les Bont com a concepte són, funcional no ho sé. Manquen hores amb elles, demà podré veure a on som.
El pantaló Assos, les talles L, ara enormes, jerseis Pearl Izumi, la S bosses a la panxa, els guants talla L-XL la goma no ajusta, les armilles Campagnolo talla L grans, he d'enfilar ja el tema de l'equipament.
Això sí les gorres Campagnolo bé, o sigui tinc una part de l'equipament al seu lloc, les dues gorres, la resta tot però tot em va gran.
Podria ser una mala noticia, és però la millor noticia pel que fa referència al meu pes.
Ara a perseverar, els 66 són aquí al costat, no tinc pressa, un mes, dos mesos, tres, no és important, sí arribar-hi, i arribar-hi bé.
Amb aquest pes, amb la forma adequada específica per a la SS, amb el programa previst intens d'aspectes on no em moc al nivell que exigeix el moment, l'equipament cuidat al detall i la bike evolucionada amb quatre detalls importants, dos ja els he esmentat, estaré a punt per a viure el que per a mi avui és "La Llegenda", no un somni, això era fer Les Guilleries amb rígida, 29" i SS, ara és "La Llegenda".
Si els 100 Km. han estat així d'emocionants, d'emotius, què serà viure el que avui és una llegenda siguent co-protagonista d'ella?
Aquesta setmana miraré d'activar els equipaments, demà dilluns podria ser un bon dia, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de maig 07, 2011
Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries. Part IV. "Fi del somni inici de La Llegenda".
Un inici que té els seus orígens escalant El Turó de l'Home, entre genets, entre Dracs, quan per pujar al Turó havies de superar del quilòmetre vint-i-u al vint-i-vuit una pista de terra malmesa sempre per les tempestes pròpies de l'estació primaveral.
Poc es podia pensar aquell genet que del Drac de ferro amb roda 700 i tubulars, passats trenta-tres anys seguiria volant entre turons amb el seu Drac també de ferro amb roda 700 i tubeless.
Han passat 33 anys, i al metre u, del quilòmetre u d'aquesta darrera edició de Les Guilleries comença "La Llegenda".
Coming Soon.
divendres, de maig 06, 2011
Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries. Part III. "La Cursa".
La resta de components que poden fer més divertida encara a aquesta SS, són el manillar pla Moots de 710 mm. i ja no sé de quants graus i la tija endarrerida de la mateixa marca. Però aquests dos components ja no seran fins a la propera cita del 2013.
Dit això, el dimarts passat jo ja tenia clar que teníem aventura pel cap de setmana, quan ho tinc clar ve determinat per una sensació de molta alegria quan penso en la imatge del conjunt genet/Drac a Les Guilleries, fins que no tinc aquesta sensació la Betty no mou fitxa a fer la inscripció. A les darreres dues edicions aquesta sensació l'he tinguda al darrer dia, aquest any molt abans.
Un cop feta la inscripció, el color de tot per a mi és diferent, senzillament cada detall passa a ser Guilleries, els ciclistes que veig a la carretera tots estan preparant Les Guilleries, els bikers que roden propers a casa el mateix, no hi puc fer res, i les hores, aquest cop dies, previs a la cursa són senzillament de somni, sempre però respectant i tenint molt present i convivint amb la possibilitat més que probable de l'abandonament.
Aquest any jo tenia un objectiu clar, Guilleries amb la Vicious, equipat 100% XC-Marató, amb la gorra a sota del casc, aquest darrer sense visera, amb eines, les imprescindibles i rodat, menys que al 2009, però de més qualitat, complementat amb sessions també de més qualitat d'estiraments el darrer detall, però no per això menys important, aconseguir participar-hi amb un pes just per sota dels 70 Kg. Al final 67,5 Kg. ha estat la xifra, no és la ideal, però sí si miro d'on vinc.
Amb aquest escenari, difícil per a mi estar nerviós, excepte quan amb en David ens vàrem confessar dissabte, la conversa queda per a les meves memòries, una conversa SS.
El què deia, tranquil, tant que el despertador va sonar i la reacció va venir tres quarts d'hora després, això no va trencar res, senzillament ja és una dinàmica de les dues darreres edicions, on descansar bé la nit anterior a la cursa és un punt fort per a mi.
Surto de casa equipat tal com he de córrer, a excepció del calçat, amb el meu Drac ensomniat encara, ara ja ben lligat al darrera de la VW. Vaig agafar un joc de pedals CB Egg Beater SL de recanvi, un pneumàtic, la manxa de peu i quatre jocs de llums, per si de cas passava el tall del quilòmetre 70, però que en cas de que tingués una caiguda del ritme en picat, poder seguir amb els llums, difícil ho sé, però és el que portava a la VW, també una maleta amb totes les eines, però totes. Per últim portava una nevera de 50 litres a 2ºC plena de Rosites, coles i fruita.
Un cop a Sant Hilari, arribem al punt de trobada, al pavelló d'esports, pocs cotxes, poquíssims a l'aparcament, fet sospitós, a la recollida dels dorsals també, que què estava passant? que inscrits en total 80, 80!!!.
Segona novetat, el meu número havia de ser el 61, el de la meva posició a l'anterior edició, però a aquesta edició amb un 1 afegit, és a dir el 161, cap i cua, sí senyor.
Ens anem preparant, els Barons, en Xavi i jo, un cop a punt ens fem la foto de rigor. En David m'arregla com he mal lligat el dorsal, es nota que ell té moltes tables, amb un segon el número ja està perfectament lligat a la Vicious.
En Xavi i jo abans d'afrontar l'aventura.
I de reüll veiem que el Sr.Permanyer ha fet ja l'explicació prèvia de cada edició, sortim en darrera posició, com si d'una cursa popular es tractés, que en cap serà, però anem així, una mica despenjats, o això sembla.
Comença l'aventura, l'alegria que m'envaeix des de l'inici de la cursa arriba a límits insospitats, ja estic corrent una nova edició de Les Guilleries, els nervis, l'emoció fa que la pulsació tot i que les sensacions són bones sigui una mica alta, en cap cas a la zona vermella, sí propera.
Estem afrontant els primers quilòmetres, sempre mirant d'avançar lentament posicions, els quilòmetres aquí passen molt ràpids, segur que massa, però que bé que m'ho estava passant, els Barons, a excepció del que portava la magnífica Pivot Mach 4 que és un home Guilleries expert, i no ho dic per la cursa en si que no ho sé, si no pel fet de que pel que em va comentar a una sortida en David que un Baró entre tots tenia molt bon nivell per a curses maratonianes, Baró que vaig identificar intuïtivament que era el de la Pivot, la resta del grup ens anem veient, ara sí ara també, amb en Xavi també.
Passen els primers deu quilòmetres com si res, i ataquem la segona vintena, el ritme el mateix, cinquanta minuts per cada deu, per a mi un ritme molt i molt bo, a aquest punt crec recordar que perdem uns minuts, pocs, perduts enfilant una trialera a peu, reiniciem el camí, i seguim a ritme, anem coincidint els Barons i en Xavi, en Xavi i els Barons, superem a aquest mateix ritme el quilòmetre vint.
És a aquest tram més o menys on un dels Barons té una punxada, en David s'atura per posar-hi remei, jo també pensant que és la SS que ha punxat, passen els minuts i m'adono que no és la SS si no la 2x10, fet que em deixa més tranquil, no sé perquè, i decideixo que he de seguir i que ells ja m'atraparan, així ho faig i així es reprodueix la seqüència, passats els minuts tornem a anar tots més o menys junts.
Durant aquest segon tram menjo un plàtan i fruits secs. El consum d'aigua inferior als 750 ml.
La Betty és a aquest punt, a la carretera d'Osor. No m'aturo però, és travessar la carretera i començar a escalar, a aquest punt començo a posar peu a les pendents més accentuades, sempre uns pocs metres a on hauria de fer una càrrega important a nivell muscular.
El temps a aquest segon tram també per sota de la hora, anem directes a atacar el tercer tram, aquí ja començo a pensar que vaig molt i molt bé. Així, amb aquesta alegria superem el quilòmetre trenta.
La Betty sempre atenta a tots el detalls em proposa canvi de bossa de fruits secs, i entrepà de pa de motlle amb Nutela, la bossa no, no que encara en tinc i l'entrepà sí, agafo un segon plàtan. Omplo el bidó de 750 ml.
I anem directes cap al quaranta, les sensacions bones, millor dit molt bones.
Un pensament m'envaeix lentament, diria millor un inici de pensament, un lleuger neguit, passen els quilòmetres al mateix ritme per sota de l'hora, torna a caure el quart tram com els darrers tres primers, a ritme de nou hores cada 100 Km!!!, tot i que jo no faig aquesta reflexió, sí però que vaig marcant els parcials cada deu quilòmetres.
Els quilòmetres van caient, una mica més lents, amb els Barons ens hem distanciat, uns deu minuts ens separen, ara ja no anem junts, jo he aixecat el peu del pedal, crec que no són ells que l'han augmentat, si no jo que l'he baixat, pel fet de que al quilòmetre quaranta-cinc en Xavi té una rampa, i el meu primer pensament és de molta precaució, ell va amb 3x9, és un biker amb molta experiència en cursa.
Trialera de La Trona del Rei.
Fem una baixada per aquesta trialera, dic baixada, especifico baixada perquè el Sr. Permanyer podria i seria normal a unes Guilleries que ens la fes fer de pujada, però la realitat és que és de baixada i la realitat també em diu que tardaré un temps a poder-la fer a sobre de la bike. Una llàstima perquè es pot fer, és una baixada impecable, amb el corriol perfectament treballat, inclús els revolts tenen un reforç artificial perquè l'entrada i la sortida siguin sòlids.
Però em falta un punt o un punt i mig per gaudir d'un tram tan excepcional com aquest, a les properes he de poder fer-la, caldrà perseverar amb aquest aspecte.
Al final de la trialera la Betty està preparada per oferir-me plàtan i fruits secs, crec recordar que agafo plàtan i que canviem la bossa de fruits secs.
Escalo els propers quatre quilòmetres, del quaranta-sis al cinquanta, deixant marxar en Xavi, de seguir al seu ritme la crònica avui seria molt diferent, torno a posar peu, perquè no aconsegueixo a unes pales llargues i exigents mantenir la pulsació per sota de la zona "prudent", passats uns minuts, pocs, torno a escalar des de dalt de la bike.
Sóc al ben mig de la cursa. al quilòmetre cinquanta, per a mi, aquest és el moment clau de tot plegat.
Omplo el bidó de 750 ml. Em menjo el plàtan, un dàtil, i més fruits secs.
Parlem amb en Xavi, el temps en cursa indica que he de fer els propers vint quilòmetres en menys de tres hores si vull passar el tall de pas a l'hora de dinar al quilòmetre setanta, als darrers deu quilometres he rodat un xic per sobre de l'hora.
Em cal fer el cor fort i tornar a baixar el ritme, encara més, el perquè d'aquest pensament és "són les meves primeres Guilleries amb SS, 29" i rígida, serà a les properes si ha de ser, que l'objectiu sigui la posició, a aquestes l'objectiu és acabar amb aquesta proposta de bike", i així ho faig, lenta però constantment esgarrapo pulsacions una a una a la baixa, m'allunyo deu pulsacions més de la zona de treball del darrer tram.
Arribats a aquest punt el lleuger pensament d'un cert neguit m'imposa ser més prudent encara, i poso el pilot automàtic, no passió, no pensaments de ritme o no ritme, no he de seguir cap roda que no sigui la davantera meva.
En Xavi va molt més bé que jo, i marxa lentament, jo em quedo sol, la sensació és senzillament fantàstica, ho era amb ell, pel privilegi de rodar amb un biker del seu nivell i experiència, i ho va ser en el moment de quedar-me sol. Sempre mentre rodo puntualment amb en Xavi durant la cursa, les seves paraules són de elogi, d'ànims, de donar-me consells pràctics per sumar possibilitats a coronar aquesta fita que porto a terme a aquesta edició de Les Guilleries.
A partir d'aquí el canvi de tendència ja es produeix, estic restant quilòmetres no sumant, 49, 48, 47, i la sensació és de voler gaudir el màxim de la cursa.
No tinc cap molèstia muscular cap, quan la pujada m'implica disparar la pulsació prop de la zona vermella poso peu, quan la baixada té un cert risc el mateix, he d'arribar al quilòmetre setanta bé, abans de les quatre, i el que vindrà després ja ho enfocaré un cop hi sigui.
Arribar al quilòmetre setanta bé, és l'objectiu, he vist massa vegades abandonar a l'hora de dinar a bikers més preparats que jo, avui jo podria ser un d'ells, i de cap de les maneres vull arriscar-me a que aquest sigui el cas.
Dit i fet aquests vint quilòmetres passen en un no res, o això em sembla, he agafat un ritme de creuer molt bo.
Fa uns cinc quilòmetres que rodem junts dos Barons, arribem a l'hora de dinar, i a dalt d'un turonet sento crits d'ànims és en Miki i la seva filla, ens segueixen als darrers metres, "em sento un campió".
Hem arribat una hora abans del tall, és a dir he anat als darrers vint quilòmetres a una hora per cada deu quilòmetres.
Tinc a punt tres entrepans de pa de motlle amb Nutela, en menjo dos, canvi de bossa de fruits secs i agafo plàtan, els bidons s'omplen sols.
Conversa emocionant dret amb en Miki, amb en Ros, amb la dona d'en Miki, comentaris amb en Xavi que està prenent el sol, i menjant com si fos al darrer dia de tot. A aquest punt em vaig sentir protagonista de la meva pròpia aventura, certament.
Canvi de gorra, passem de la blanca a la vermella, mentre estic dret parlant la Betty coordinadora de tota la meva assistència durant la cursa m'aplica un gel refredador a totes les cames, jo segueixo menjant i parlant, ara ja no em sento un campió, ara sé que puntualment ho sóc.
Abans han passat els Barons de creuer més alt, entre d'ells.
El Baró Pacu em diu que vindrà tot seguit i jo inicio ruta. El Miki m'acompanya als primers cinc-cent metres, entre prats.
Baixo i baixo i i baixo. fins arribar a la llera d'un riu, la marca blanca de guix entra dins del riu, aquest és ampla i a l'altra cantó de la llera d'aquest veig la cinta, baixo de la bike i m'endinso al riu, una sensació intensa entre emoció-aventura-repte-goig, m'envaeix, surto del riu pujo a la bike i penso, "Permanyer ets el Rei", i així penso dir-li si sóc a l'arc d'arribada.
Comença una escalada llarga i exigent, on he de posar peu, parar i menjar una bona tanda de fruits secs, és el primer cop que m'he d'aturar per una defallida puntual que de no aturar-la no sé on m'hauria portat, tranquil.lament passa una estona on em recupero, no pas més de dos o tres minuts però els necessitava, m'enfilo i per a conquerir el quilòmetre vuitanta he de recordar a qui he dedicat aquesta cursa, com sona, supero una pendent tràgica i darrera veig un punt d'assistència, veig de cop la llum, per primer cop bec mig got de cola.
Resto aturat uns minuts i veig arribar en Pacu, ens mirem i no ens hem de dir res, però ens ho diem, "has pensat coses rares a aquest tram?, i coincidim, molt rares" entre nosaltres queda que ha pensat cada un dels dos per afrontar aquest tram, a partir d'aquí rodem junts ara sí ara també, cal arribar al quilòmetre noranta, iniciem ruta tot seguit.
Aquesta retrobada ens dóna forces als dos, ho sé, ho noto, ho notem, oi que sí Pacu?
On jo poso peu per prudència en Pacu posa el plat petit, on jo escalo a sobre de la bike en Pacu va en mitjà i així escalem, baixem, baixem i escalem successivament fins a culminar el darrer punt d'assistència, som al quilòmetre noranta, som al quilòmetre noranta, som al quilòmetre noranta, com sona.
Ara ve el darrer tram, la possibilitat de poder finalitzar aquestes Guilleries per a un aficionat amateur del MTB amb una bike rígida de 29" i SS la veig més propera que mai.
Dotze mesos separen aquest moment de l'inici d'aquest repte, a aquest punt la sensació que començava a aparèixer al quilòmetre trenta m'envaeix totalment i li dic a en Pacu, "he de rodar més lent, no em puc arriscar a no acabar", en Pacu em contesta, "no pateixis que donat el cas, anem junts i tu per mi i jo per tu no deixarem en cap cas que això passi, acabarem", a partir d'aquí ataquem metre a metre de trialeres de baixada sensacionals, reptadores, extremes, ens fem totes les que podem a dalt de la bike, les que menys és veritat, i la resta corrent a peu, anem enllaçant trams i trams de baixada fins que falten quatre quilòmetres, sí, sí, quatre quilòmetres.
El meu pensament a aquest instant és de que davant tinc una única paret que em separa de la glòria perseguida aquests darrers mesos, mesos de preparació, de canvi dels meus hàbits de molts, de moltíssims, miro la paret i penso, ara vindrà l'escalada mortal dels darrers tres quilòmetres de cada any, i li dic a en Pacu, "si ens posa la pala final el Sr. Permanyer, podria pensar amb aquest mot injust, La Permanyada, fent referència a la Maragallada".
Aquesta pala no ve, i afrontem la paret lentament, a dalt de tot del turó sento crits d'ànims, és en Miki aquest cop amb el seu fill, falta res per ser a l'arribada, penso en moltes coses, moltes, una de concreta però m'envaeix, la freno perquè no sóc a l'arc d'arribada, baixem directes a la fi d'un somni, per què en res deixarà de ser-ho per passar a ser una realitat.
A cinquanta metres de l'arribada ens rep en David, ens mirem, no ens hem de dir res enllacem a signe de celebració les nostres mans, ens abracem a l'arc d'arribada.
Tres Barons a les Guilleries, demà dos barons i un Home del Montseny.
Ara ja és un fet, he coronat, hem coronat els 100 Km. BTT. Camins de Les Guilleries del 2011 amb rígida 29" i SS.
I aquest cop deixo que m'envaeixi el pensament sense embuts, "a tots vosaltres que ja no esteu amb nosaltres, al pare, Sr. Font sempre però sempre et trobo a faltar, a un bon amic, en Carles, a la tieta Margarida".
Gràcies Betty, sense el teu ànim, el teu suport incondicional aquesta fita no hauria estat.
Sr. Permanyer ets "El REI".
Al Colorado, a en Xavi l'home GT, a en David i en Narcís els homes BiciOci, al Miki i família, agrair-vos cada detall que heu tingut, des dels més petits, fins als més grans, cada un ha sumat a poder aconseguir-ho.
A en Xavi Paricio i família, a tots, pels vostres escrits d'ànim.
Que per molts anys puguem compartir aquesta jornada tots junts.
MTB, MTB, MTB.
Comença la compta enrera del gran dia.
Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries. Part III. "La Cursa".
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de maig 04, 2011
Vitus Dark Plasma VR
One main concern I have had was my road bike. I think my bike is close to 12 years old and way to small for me. I took it for a 130km ride on my own and knew the pain I was in after was not down to distance it was down to the bike.
I have always been told to prepare right for a race, so race day is all about racing. With this in the back of my mind I decided the bike had to be changed. I decided if I wanted a bike for the race I want a really good bike. Sean Kelly is brand ambassador for Vitus Bikes so this was the bikes of choice for me. Sean Kelly is one of my all time favourite Cyclists so what is good enough for Sean Kelly is good enough for me.
The Vitus Dark Plasma VR will be the bike I ride for race day. The bike comes with a very smooth looking carbon frame, full carbon fork and steerer. The groupset is the shimano 105 with a compact double 105 chainset. The bike boasts a really neat wheelset in the Pro-Lite Merano with Schwalbe race tyres.
I was smiling at how nice the bike looks with its striking white, red and black colour and bold graphics. I just had to get straight out on it with a small 40km blast to get a feel for it. Clipping in and I was of (Like a rocket) The bike is just 8.5kg and this light weight frame can really go. I had to ease up as I wanted to go through the gears, find how how the shifting felt, feel how it braked. All the usual things you do with a new bike. I sometimes take a few rides to get a comfortable riding position on a new bike but this felt so comfortable straight away. After slowly working the gear range and testing the brakes I decided to take the bike to a nice flat road. I knew from the moment I got on the bike that it could move but I wanted to see how it felt at speed. I flicked the chain into the big ring and got the head down pedalling hard the bike just responded so well. I could feel it powering forward with every pedal stroke almost inviting me to give it some more. So it felt good pushing it hard next up I would try it on the corners. With the wheelset and tyres I was confident they would do their job but how would it feel as an overall package? I headed out of the city and into some quiet country roads that I knew had a few nice bends. Again pushing a big gear I picked up a bit of speed and took the corners with ease. The bike steered really well through the corners so I increased the speed on the next few. It was feeling better and better with each bend in the road. The bike felt really solid as I leaned it in. There was no twitching from the bike giving me more confidence with each turn. This was the first ride and all good rides have to include a steep climb. I stayed in the saddle and pushed it as hard as I could. The light weight frame, smooth pedal stroke made this normally tough climb feel easy. It almost felt I was getting some help as I pedalled up the hill. In a way I was with what is turning out to be a great bike. Next I think I will take it for a good long ride to see how comfortable it feels over distance.
With the bike ticking all the boxes so far I know what you are thinking. How much does a bike like this cost. Well this bike is aimed at a mid price road bike market. The complete package comes in at a very competitive £1499.99. There is a full description on the Chainreactioncycles website for those who want more info or are in the market for a new bike.
www.chainreactioncycles.com
Features:
• Frame: HM Carbon 12K
• Forks: Full Carbon
• Handlebars: Controltech Viento Frame size-bar width 50cm-380mm,53cm-400mm, 55cm-420mm, 58cm-440mm
• Stem: Controltech Estro Frame size-Stem reach 50cm-90mm,53cm-100mm, 55cm-110mm, 58cm-120mm
• Bartape: Vitus Dual Compound
• Headset: Semi-Integrated
• Chainset: Shimano 105 – 50x34t
• Chain: Shimano 105
• Cassette: Shimano 105 – 12-25t
• Shifters: Shimano 105 – 10 Speed
• Rear Derailleur: Shimano 105
• Front Derailleur: Shimano 105
• Brakes: Shimano 105
• Saddle: Vitus Cr-Mo Rail
• Seatpost: Controltech M Post
• Wheels: Vitus by Pro-Lite
• Tyres: Schwable Blizzard Kevlarguard – 700x23c
• Weight : 8.22kg (56cm)
dimarts, de maig 03, 2011
Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries. Part II. "Per què SS?"
Gràcies Xavi per entendre a la primera la meva participació amb la SS a aquesta edició.
En el meu cas, la pregunta que em feien va ser sempre mentre escalava, "per què rígida, 29" i SS?", la resposta, la que políticament es considera correcte, sempre breu, a una cursa si l'explicació no és breu, deixa de ser una cursa, tot i que en Xavi, en David i en Pacu són persones que durant la cursa sí vàrem parlar, i no pas poc, en Xavi em deia, "però si vas molt i molt bé, si pots fins i tot parlar" i jo li deia, "vinga Xavi, que jo a aquest ritme teu tan alt jo no hi puc pas anar, que parlo perquè cada any vaig sol i aprofito a una edició que no és així", per posar un exemple. De les converses amb en Paco, crec que estan al llindar de la intimitat, "però sí Pacu és veritat ha nascut quelcom molt gran entre nosaltres", amb les converses amb en David, estratègiques totes, som homes d'acció nosaltres, oi que sí?
Amb tot això segueixo sense contestar el per què d'unes Guilleries amb SS, rígida i 29"?.
La contesta té una part del seu origen a Finale Ligure a les 24Ore del 2009 i a finals d'aquell mateix any, on el record sempre present d'una persona molt respectada a casa, que avui és amb el meu pare al cel sigui, va ser per a nosaltres un cop dur de veritat, i té la seva consolidació amb la marxa del meu pare, que mentre era entre la vida i la mort a les darreres setmanes encara recordo com si fos avui que em deia "i com va aquesta petita joia d'una sola marxa, i quin serà el teu proper repte amb ella?", aquests dos fets són per a mi inamovibles, senzillament, marquen un dia abans i un dia després de la meva petita historia a sobre de les dues rodes, a sobre de la 29" i SS.
Per aquest fet, després d'acceptar fa anys que he lliscat moltes vegades i que seguiré lliscant espero que moltes menys, m'agrada quan parlo d'invertir i dedicar el meu temps, primer visualitzar les escenes de com ha de ser a on vull anar i que la seqüència de les mateixes sigui de somni.
Posar-me com a repte, participar als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries amb la meva SS, és això una seqüència minuts a minut d'un somni portat a la realitat. Un somni portat a la realitat aquest dia 1 de Maig del 2011.
Després d'aquesta edició ho podran fer grans i excepcionals bikers, però el repte neix a aquest espai, a The Great Escape MTB, i es secundada ara fa unes setmanes per un campió, "campioníssimo", en David del BiciOci.
Únicament un biker excepcional com en David, es sumaria en primer terme a pujar a una bike 29", 100% rígida i SS, després de parlar unes hores amb dos homes SS, i únicament un biker excepcional es sumaria amb aquesta bike tan extrema per a afrontar la cursa més extrema a un sol dia.
Entre cavallers de la llum i fades de la nit, sóc a un camí entre realitats que de lluny podem semblar somnis però que cada dia que passen són fets reals, tangibles, com el d'assolir aquesta edició Guilleries amb la SS, fa tres dies era un somni, avui és una realitat, oi que sí?
A mi m'ha portat un any, a ell, a en David unes setmanes.
Sí podrem dir, però un ha fet el camí per poder-hi ser els dos, és veritat, però poder ser-hi els dos amb SS ho ha fet encara més emocionant, més divertit, més seguit per tothom, el renom d'un biker competitiu com pocs com és en David al circuit gironí fa que el meu repte en primer terme, dels dos als darrers dies, tingui encara més ressò, i això suma a un sender on l'emoció i l'aventura són els absoluts protagonistes.
I que caram, ho faig per mi mateix i tant, però si hi sumes les atencions, l'interès de tantes i tan reconegudes persones dins d'aquest petit món, i a sobre un professional com en David es suma a aquesta iniciativa, jo crec que el repte agafa encara més la dimensió de fita èpica única.
Èpica =100 km. i 3.000 m. de desnivell positiu. A excepció de Les Guilleries Express que és una èpica sense presentar aquestes xifres.
És veritat això era al diumenge, però també ahir, i avui, demà?, demà com ja vaig esmentar i des de minuts després d'acabar el diumenge el proper repte ja camina.
Però el combustible per la propera fita és el repte superat de participar amb la Vicious The Motivator SS a aquesta increïble aventura que ha estat poder assolir els 100 Km. BTT Camins de les Guilleries 2011.
Dit això aquesta edició dels 100 Km. BTT Camins de les Guilleries, és una edició diferent per a mi, pel fet de que hi he participat amb un tipus de bike diferent, molt diferent crec que puc afirmar.
El genet també ha evolucionat i molt aquests darrers dos anys, molt.
Dos camins, un Drac i un genet, un sol vol. Moab és més proper avui, un lloc on les SS són com aquí les 3x9, o no.
L'origen de que sigui 29" ve d'una conversa a aquest espai, concretament a una proposta d'opció de bike on es va posar a dalt de la llista la Santa Cruz Tall Boy com eina sensacional 29"-2x9, i on vaig esmentar que si era la Tall Boy la meva propera bike també ho seria per a les properes Guilleries, i tal dit tal fet, i 29" però no doble i 2x9, si no rígida i SS.
I així va ser, a l'abril del 2010 estàvem pendents de les Guilleries, de si sí o si no, la bike ja estava a casa, la Vicious The Motivator SS, esperàvem la noticia de si l'organització decidia fer-les o no, amb molt de respecte, però el compromís estava adquirit, "conquerir els 100 Km. BTT. Camins de les Guilleries amb rígida, 29" i SS".
Aquestes finalment no es van celebrar, i en certa manera vaig respirar una mica, tenia un any per a preparar la propera edició, la que si havia de ser seria la meva 4a participació consecutiva.
Participar a Les Guilleries del 2011 amb la Vicious The Motivator SS i aconseguir finalitzar-les un repte per a mi, un aficionat ras del MTB, un repte èpic i pioner a aquesta cursa, una de les més exigents a nivell nacional i europeu. El primer motiu implica el segon, el primer el més gran, el segon senzillament conduit pel primer, passa a ser un cop assolit per a mi "La Consagració".
Gràcies Colorado, el que m'has dit avui ha estat el que espera un apassionat d'aquest esport d'escoltar d'un mite del MTB, que és el que ets tu, "aquesta bike ja la pots guardar, bruta com estava, quan has fet una fita com aquesta ja ho has fet tot", paraules que venint de tu, són per a mi "La Consagració".
Les que han vingut després un dia les publicaré, avui però són per a mi, per gaudir-les amb calma, amb temps.
La Vicious The Motivator SS tuberia Reynolds 853. La que va entrar per la porta de casa, dia a dia va anar evolucionant component a component, frens, tres canvis, dels originals Shimano XT 160/160 a Magura Marta 160/160, 180/160 i finalment Shimano XTR 2007 180/160, van bé, no molt bé, bé. Pneumàtics, dels originals WTB Exiwolf 2.3 convencionals amb càmera, el conjunt 2 Kg, per sota dels 25 psi. varen durar dues sortides, esmicolats dels laterals al fer-los rodar sense càmera i líquid NoTubes, Hutchinson Python 2.1 Tubeless Ready, amb líquid NoTubes, el conjunt 1.300 g. per sota de 25 psi, esmicolats dels laterals, Maxxis Ardent 2,25 100% Tubeless, el conjunt crec recordar que uns 1.950 g. o més, són els que vaig seleccionar per participar a Les Guilleries, 100 % blindats contra tot i més, 925 g. de goma Tubeless per pneumàtic, perfecte per rodar per sota dels 20 psi. Les rodes Shimano XT, posades a punt per en Narcís, 100% Tubeless, ara sí, de 10/10. Les tanques originals no sé quines, ara són les CarbonTi, van, però són particulars com la meva manxa CB. Transmissió, dels 32x16 original, al 32x19 i finalment el 26TAx19CK, cadena original Shimano de 7/8v a cadena Shimano de 9v. i finalment a Shimano de 7/8v. Manillar el definitiu, perquè la llista és llarga, 670 doble original, 600 pla OS , 610 doble 25, 4 mm., 670 OS doble , i finalment 700 mm. pla 10º OS el definitiu. Potència 120mm. 6º, 105mm. 6º, 105 mm. -6º, 100 mm. 0º, la definitiva. Bieles, de les Race Face Deus XC 175 mm. originals a les Shimano XTR 970 175 mm., punys dels primers Oury crec recordar als Ritchey WCS, als Pedro´s, i finalment els Easy Grip, no sé si els prims o els gruixuts, ben posats això sí, tenen posició, en David està per tot. Els pedals Crank Brothers Egg Beater SL, fatal, fatal, fatal i mira que sempre m'han anat perfectes, no calaven mai quan sempre ho havien fet, però mai bé, no sé el perquè, per les cales noves?, podria ser. Seient, cada cul és un món. La tija original d'alumini, recta Thomson Elite, indestructible, la bossa porta càmera la Pedro´s mini, invisible. De l'original EBB a la Phil Wood, pot ser cap més? noooo. I finalment la direcció Cane Creck 110, única, senzilla, a data d'avui indestructible.
Sí que veig la imatge i penso, "aquest genet té encara molt vols de Drac per explicar".
Sr. Font volaré tan alt per sentir la teva presència, la teva sempre encantadora ajuda, tinc un Drac, i un Mirador del Drac, des d'ell, amb ell quasi tot és possible, encara que sé que ara cal que passi temps, els grans vols però ja han començat, el proper després de "La Cosagració", "la consolidació definitiva".
El perquè de l'origen de participar a aquesta edició amb la SS, definit.
Cada component de la SS, definit.
Mtb, mtb, mtB.
Xavi ens veiem per dinar, serà una mini celebració, ja que hi som. Rodar amb tu aquest hivern per on volem ser-hi de manera més definitiva, un privilegi. Poder rebre els teus ànims durant la cursa, un punt de força inoblidable. Com molt bé em vas dir fa unes setmanes, "si l'acabes en Permanyer t'ha de posar un podi a part per a tu". No oblidaré mai aquest elogi.
Tampoc el d'en Colorado, "0,01%", fa que acabar-les tingui molt, però que molt valor, i tant que sí. Si ell ho veia així, i tu ho veies difícilissim, fer-ho per a mi encara té més mèrit.
Part III. "La Cursa". as soon as possible.
Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries. Part I, "d'on vinc".
Aquest matí he pensat que calia fer-me un bon esquema de la crònica, i posar amb ordre tots els pensaments, totes les sensacions d'aquesta darrera aventura del MTB més extrem.
Per a mi i per a tot biker serio del món del MTB que participi o no als 100 Km. BTT Camins de Les Guilleries, aquesta cursa és "La Cursa", bé aquesta i les Guilleries Express.
Passaven les hores i poc a poc he anat estudiant les diferents exposicions possibles, diferents per què? em podreu dir, fàcil és la contesta no el seu contingut, pel fet de que el meu camí a Les Guilleries comença al 2003 on l'Esteve, un Home del Montseny em va començar a parlar d'aquesta cursa.
A qui entre cantonada de cada sender un patidor com pocs, en Miki, que des del 2000 no ha deixat de pujar a la bike, amb ell vaig entrar al món de les dobles, en veure la seva encara avui sensacional Scott Neva, poc em pensava jo que el meu camí reenfilaria fins arribar a on sóc ara, en cap cas.
Per altre banda tenim a un biker, L'Home GT, que té amb el pas dels anys un camí que ha anat coincidint intermitentment amb el meu, o jo amb el seu, que per aquest cas ve a ser el mateix.
Tenim als Barons de la Baronia de SAS, que sense ser l'origen, aquest és BiciOci, que fan acte de presència als darrers dos mesos en aquest camí. El perquè d'aquest primer contacte amb BiciOci és via l'Home GT i una Pivot 429, el motor de tot plegat pel que fa a mi i a aquesta menuda i per això també tan dinàmica botiga, en Colorado com sempre.
I el motiu pel que us exposo aquestes diferents histories és perquè entre tots aquests, en podríem dir "ingredients", hi ha un genet de Drac que seguint un bon consell del seu amic Colorado, "sempre imagina prèviament fotograma a fotograma com vols que sigui la cursa". Entre totes, els 100 Km. BTT Camins de Les Guilleries.
I aquesta manera de fer caçar amb la meva manera de planificar les aventures detall a detall, és a dir si a una manera de fer detall a detall hi pots afegir una imatge la consolidació prèvia, mentre i posterior a l'aventura, passa a tenir el color de les millors gestes.
I el projecte Guilleries comença al 2003, i va fent lentament la seva bullida, mes a mes, any a any, fins a la meva primera participació, on abans d'aquesta l'Esteve em deia, "és la cursa perfecte per a tu", i tant que ho va ser, vaig sortir últim i així vaig acabar, que no és important, sí que ho és com vaig fer la cursa, i la vaig fer amb un sol esperit, fer-ho molt i molt bé, que vist com anava la cursa per a mi des del primer minut, va consistir en anar destruït, però literalment "destruït físicament des del quilòmetre 23,5 fins acabar-la totalment destruït mentalment al quilòmetre 99,99", un punt però de tota aquesta desfeta va quedar intacte, la voluntat d'acabar amb un somriure i de tornar-hi a la propera edició.
2006.
2009.
Som la matinada de dimarts i si per a tu Les Guilleries del 2011 són ja una noticia passada, deixa de llegir perquè per qui escriu aquesta crònica encara no ha gaudit ni de bon tros del plaer d'haver-les acabat.
Han passat els anys, les meves tres darreres paticipacions les he fet dues amb la Cannondale Scalpel Team Replica del 2003 doble suspensió 65/80 mm., amb doble plat, el petit un 29-34, la bike pesava 10,2 Kg.
2006.
2007.
La darrera edició amb la Yeti ASR-SL del 2009 doble suspensió 100/100 mm., amb un triple plat, el petit un 22-24, aquesta pesava 10,4 Kg.
I ara en aquesta darrera edició la Vicious The Motivator SS rígida, d'una sola velocitat, el petit un 26-19, que equival en 26" a un 29-19, de 10,5 Kg.
El meu pes a diferència de les bikes sí que ha millorat edició darrera edició, 76(06), 75(07), 75(09), i 67,5 Kg. (11), respectivament.
La meva alimentació en cursa també ha variat com el meu pes, de portar fins a la darrera edició, barretes energètiques, sals minerals al segon bidó per sota del 8%, el PowerGel per si de cas, i menjar als diferents avituallament, fins abans d'ahir on fora dels darrers tres punts de pas on vaig testar un tros de taronja, un de plàtan i mig got de cola a cada un, la resta de la meva alimentació van ser tres bosses petites amb fruits secs amb plàtan deshidratat, quatre maduixes deshidratades ensucrades i tres dàtils, per bossa, així com un plàtan cada trenta quilòmetres, a l'esmorzar un entrepà de motlle amb Nutela i al dinar dos, per veure aigua, un bidó tocat cada 20 Km. és a dir uns 4 litres d'aigua.
L'equipament, aquest com el pes i l'alimentació ha evolucionat també, de rodar amb motxilla de 25 i 15 litres a les dues primeres edicions respectivament a rodar sense elles. El calçat de rodar amb calçat per a poder caminar a rodar amb les Sidi Dragon. De rodar amb casc amb visera sempre a rodar a aquesta darrera edició amb casc amb la visera treta i amb gorra a sota, aquesta darrera en el meu cas per oblidar-me i eliminar la suor als vidres de les ulleres amb les que he anat sempre a aquesta cursa, les Oakley M-Frame amb vidre transparent.
Els recanvis, millor esmento al detall què porto ara, perquè si esmento que portava al 2006 la llista seria infinita, un clau multi-funció Topeak amb talla cadenes incorporat, un kit de reparació per a càmeres, una vàlvula Tubeless, un tros de cadena, tres eslavons concretament, un pin d'unió, un joc de pastilles de fre, la càmera de 29", la manxa, que tampoc li va servir a en Pacu aquest cop, i el pot de l'oli Finish Line d'hivern. Jo ara per ara no sé anar sense aquests components, en cap cas.
Les imatges crec que defineixen bé, equipament, bikes i també l'evolució del pes del biker en qüestió, oi que sí?
Part II, as soon as possible.
Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries 2011.
És a dir, si el que vols és llegir un llibre de butxaca, aquesta no és la teva historia de ben segur.
Capítol I.
Coming Soon.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de maig 01, 2011
Èpica entre èpiques.
Sembla en el meu cas que la cursa la corri una segona persona no jo, i no puc augmentar en cap cas la tensió, estic senzillament molt tranquil.
És que amb aquests dos anys han passat poques coses, molt i molt bones i poques però molt i molt doloroses.
Avui la meva participació és com una pujada a Montserrat, que sempre he llegit que es fa per quelcom aconseguit, en aquest cas la meva participació és per aaquestes poques coses, les positives i les molt i molt doloroses a qui rendeixo homenatge.
Per a tots vosaltres, en primer terme els que ja no hi sou, en segon terme pels que teniu el privilegi de ser-hi, avui corro per a tots vosaltres.
Gaudiu tots d'una gesta èpica, és el vostre dia.
Pujeu al meu Drac i passeu un bon vol, el millor, és el nostre vol.
Dies de MTB, des del Mirador del Drac.
Baronia de SAS.
Faltarà però que "l'armadura" sigui de la meva talla.
Avui un dinar excepcional m'ha deixat tocat, la llagosta i el filet, tots dos exquisits, però la quantitat ha estat el mal no pas el nom de cada un d'ells.
Espero que tot torni al seu lloc, demà hem de conquerir Les Guilleries.
No és una tasca fàcil, "però preferirem morir d'aquí a uns anys sense conquerir Les Guilleries, o preferiu intentar-ho demà i si cal morir en el intent?" sens dubte sé la vostra resposta "conquerirem Les Guilleries!!!".
Demà la torre més alta pot caure a les nostres mans, teniu una eina mortífera, perquè jo atacaré amb el meu Drac, tinc clar que és per això que heu decidit que porti el vostre jersei, pel meu Drac, únic, i a més 29" i SS.
MTB, MTB, MTB.
Per cert un cop poseu fi a la conquesta no cal que m'espereu, que jo arribaré passades unes hores, assegurar la regió després del pas dels barons és tasca lenta i laboriosa i que de ben segur em portarà a arribar amb la caiguda dels guerrers de la llum, i l'arribada de les fades de la nit.
dissabte, d’abril 30, 2011
Porta d'entrada a l'Univers.
Sensacions contradictòries.
Equipat d'estiu, excepte els pirates, demà aniré d'estiu, 100% d'estiu, armilla i manegots per decidir, pel fet de que si fes mal temps intervindrien si no, no.
La bike va bé, el fre del darrera genera una vibració preocupant, tant que la Septem es posa a sonar sola. La resta perfecte.
Eines les de sempre, no he aconseguit resumir més les que he de portar, ser auto suficient en els temes bàsics pilar per demà.
Tot està a punt, la Vicious revisada, posada a punt.
A la nit sessió d'estiraments i fi del dia d'avui, esperant l'inici de demà, que començarà a partir de les quatre de la matinada o abans.
MTB, MTB, MTB.
divendres, d’abril 29, 2011
Pre-Guilleries.
Les sensacions sempre les mateixes, als primers trenta o quaranta minuts les sensacions rares, per passats aquests quilòmetre a quilòmetre cada vegada millor, fins parar de fer quilòmetres per ser prudent de cara a diumenge.
El vermell serà el color per a les Guilleries 2011.
Al quilòmetre 15, mig entrepà de fuet, aigua, 500 ml., i dos cafès, un cafeïnat i un descafeïnat. Aquesta no serà en cap cas la dinàmica de diumenge però avui era dia relax a sobre de la bike, sense passar-me de tranquil, però deixant lluny la zona vermella, no però la de treball en cursa.
La bike va bé, milloraria moltes coses, poques que m'ajudessin a anar més tranquil, però el pensament de millorar aspectes de la bike als dies propers a la cursa és un pensament sempre present, les ganes de fer-ho bé fan que pensi en millorar-ho tot, però el seny diu, "no toquis res, res de canvis, com anaves vas bé" i faig un esforç per a controlar aquest impuls de canvis de darrer moment a la bike.
Mai m'han anat bé els canvis de darrera hora.
Passar el compressor a frens, a les boixes, netejar acuradament la transmissió, i passar un drap humit a la Vicious per després un de sec, repassar tanques de les rodes, tota la "tornilleria", sobre tot els dels porta bidons, és el protocol per a demà al mig dia, després de pedalar uns vint quilòmetres sense desnivell, com a molt 300-400 m. +.
Bé, crec que estic a punt per afrontar la cursa de diumenge, no per fer-ho dignament, això no ho puc afirmar, encara.
Avui he parlat amb en Miki, ens hem enviat SMS's tots aquests dies amb en David de BiciOci, he parlat també amb en Colorado, que em diu amb la ma al cor, "tens un 0,01% de possibilitats d'acabar Les Guilleries, millor surts sense la Vicious i la fas corrent, perquè caminaràs el mateix", i penso que si ho diu ell, és perquè és realment així, per a mi en Colorado és la persona referent pel que fa referència al món de la bike, també en d'altres aspectes però que ara no venen al cas, entre aquests també tot el que fa referència al món audiovisual, i tant.
Així que un cop escoltat a en Colorado, encara sóc més prudent, i sentencio "aquest any és molt probable que sigui el meu primer abandonament als 100 Km. Camins de les Guilleries, i si és no serà el darrer, perquè si no acabo aquest any, a la propera edició hi aniré amb la SS, però millor preparat".
Avui he repetit els corriols més emocionants per a mi, els d'entre torres.
Tinc present que a part de la forma física, poden passar moltes altres coses a Les Guilleries, he vist bikers plegar per quedar-se sense càmeres, per caigudes severes, per esmicolar parcialment la bike, per perdre's durant uns minuts, tant molts com pocs, però el cop moral ser tan i tan dur que al quilòmetre 80 els he vist plegar. Bé no és veritat, no els he vist a tots, però els que no he vist m'ho han explicat ells i si no la Betty, però sempre tinc present "el present" que qui m'ho explica en primera persona m'ha fet, com és, "em va faltar cap, no hauria d'haver plegat, va ser un error".
Jo sempre he perseguit ser en primer terme a la graella de sortida que per a mi és ja un objectiu important, em costa horrors fer el primer pas i inscriure-m´hi, en segon terme participar-hi dignament, és que darrera hi ha persones que ploren. Som pocs, els pocs que hi som, i si a sobre pel fet de que és una cursa llarga i exigent se't posen a plorar és que penses, "m'he equivocat de lloc, o de cursa, no pot ser", o que d'aquí a una estona puc passar una molt mala estona.
Jo però quan m'ha passat això sempre he fet veure que sóc sord i ceg, i he seguit perquè mai he vist que qui ho fa tingui cap problema greu, i perquè penso que és un moment, el de plorar, per millor que no tinguis bikers al costat, i és més a tots/es els bikers que he vist fent aquest drama, sempre han acabat la cursa, però a mi m'incomoden i molt, pel fet de que és un moment per estar sol, crec. I en tercer terme el darrer objectiu és mirar d'arribar, i si pot ser millorant la manera de fer-ho, vull dir no la posició, que també si les circumstàncies acompanyen, però em refereixo a fer-ho cada any més sencer.
Aquest any jo ja intuïa que 29", rígida, i SS podria ser un repte desproporcionat quan parles d'afrontar unes Guilleries, i vull matisar aquesta exposició.
Jo ja sé que entre bikers de molt nivell fer-la amb 26", 2x9, és perquè aposten pel màxim rendiment en cursa, però que si anessin amb la meva Vicious també aconseguirien un molt bon resultat, ho tinc més que clar, el mèrit per la meva part no va per aquest camí, si no pel fet de que si a les darreres edicions anava just per acabar, ara pel tipus de bike, quan en Colorado em fa el seu pronòstic, penso, "quanta raó que té".
Però el meu repte és aquest, no hi ha més.
I tant que he pensat a posar pneumàtics més rodadors, els tinc, a alleugerir la Vicious un altre cop, tija, manillar, frens, seient, rodes, a sortir amb pedals de plataforma i unes Trabuco, i vinga a córrer i córrer a peu si cal, i segurament obtindria un millor resultat, però és que aquest no és el meu objectiu, en cap cas.
El meu objectiu és amb la meva única bike, 29", rígida, SS amb l'esperit del pur MTB maratonià, vull dir amb les coses justes però això sí amb totes les necessaries per ser d'entrada auto suficient, amb l'equipament minimalista que ens caracteritza, amb una alimentació en cursa únicament basada en fruits secs, maduixes fresques i també deshidratades-ensucrades, meló, plàtans, el pa de motlla i la Nutela, amb aigua com a única ingestió líquida, havent rodat un xic menys que a les darreres edicions però cuidant millor els tipus de sortida, així com millorant notablement el to muscular, via els estiraments de més qualitat i les visites programades al fisio, i en darrer terme participant a aquesta edició amb vuit quilos menys que ara fa dos anys, objectius tots aquests marcats després d'acabar les 24Ore de Finale Ligure, poder rodar més ràpid i més descansat que mai.
Si això serà així, ho podré veure d'aquí a res, tots aquests punts els he perseguit i assolit un per unals darrers 24 mesos. El darrer el del pes, la manera d'aconseguir perdre pes i millorar la meva resistència a dalt de la bike, han estat per a mi un èxit, indiferentment del que passi a Les Guilleries, aquesta és la meva sensació.
Pel fet de que gaudeixo més que mai a sobre de la bike. Avui mateix he passat una tarda memorable, m'ha faltat res perquè fos perfecte. Quin rodar i rodar a gust ara sí ara també als darrers trenta quilòmetres.
Tan bones són le sensacions passats els primers minuts, que cada cop que he sortit sol a les darreres setmanes no tindria hora per tornar.
Millorar les sensacions dels primers quilòmetres ja queda per la que ha de ser la cita d'aquest any 2011.
Com més quilòmetres passen, més pujades cerco per escalar. Als darrers dies els desnivells a cada sortida i els quilòmetres no han estat despreciables per a mi, i sempre he pensat, "una mica més".
El millor present, el de la darrera sortida pel Montalt, baixant de La Pedra de la Ferradura cap a Santa Mònica on vaig coincidiruns segons amb una família de cabirols, amb un mascle amb unes banyes recargolades magnífiques, però és que hi havien cinc o sis exemplars, un premi que remata tants dies de passar-ho bé.
Si aquesta preparació serà suficient per poder afrontar amb garanties aquesta edició de Les Guilleries, ara penso que no, el nivell d'exigència a aquesta cursa per a mi està fora d'escala sempre, els comentaris, les opinions del meu entorn més proper amb experiència Guilleries són poc engrescadors, i sé que són realistes i objectius, amb aquesta prespectiva si no passa res estaré diumenge a la graella de sortida, faci sol, plogui o nevi, hi seré, i un cop doni el sr, Permanyer el tir de sortida, començarà l'aventura.
MTB, MTB, MTB.
Q-Ring 34t SS anoditzat?
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=698824
Guilleries 2011.
Era fosc que jo ja tenia els ull ben oberts, és el que té quan s'acosta una aventura com aquesta, tot fa un canvi, l'escenari ara és diferent, ho deia la Betty, "Ens espera una edició ben diferent, la persona que animaré és la mateixa el ciclista, no".
MTB, MTB, MTB.
Les dues darreres intervencions són un clar indicatiu del que el Blog és viu, és indiferent el moment, a cada instant toca el que toca, passats uns minuts, unes hores el tema ja és un altre, ara toca Guilleries, d'aquí a una estona no ho sé, això és el que fa que aquest espai, camini, segon a segon, minut a minut.