Ahir entre pluja i pluja, a la tarda, una sortida rodadora, planera, on la Betty va poder gaudir a cada pedalada de poder retrobar-se amb tranquil.litat a dalt de la seva ASR.
Per sota dels trenta quilòmetres, per sota dels cinc-cents metres de desnivell positiu.
Inevitablement Les Guilleries són tan presents que als primers metres de cada nova sortida no puc evitar que el meu primer somriure vingui de gaudir d'una sensació de goig que m'envaeix.
La tarda és tèrbola, molt, el mar està enfurismat, fa un vent reptador, però jo vaig equipat 100% d'estiu, com sona, i feliç, molt i molt feliç de les meves darreres Guilleries.
No puc fer-hi res, em sento molt i molt bé, amb ganes d'entrar a la propera setmana, que poc a poc m'anirà apropant cap a el proper tram, el que jo en diria "El Tram".
Tinc una bona bike, amb millores a fer-hi, és cert, tija i manillar Moots de titani, els propers canvis, però el que serà un canvi radical serà el concepte de l'equipament, aquest passarà a ser podria dir, "diferent?".
Fa anys que hi penso des del 2006, ara toca definitivament arrancar el camí dels equipaments.
Les Bont com a concepte són, funcional no ho sé. Manquen hores amb elles, demà podré veure a on som.
El pantaló Assos, les talles L, ara enormes, jerseis Pearl Izumi, la S bosses a la panxa, els guants talla L-XL la goma no ajusta, les armilles Campagnolo talla L grans, he d'enfilar ja el tema de l'equipament.
Això sí les gorres Campagnolo bé, o sigui tinc una part de l'equipament al seu lloc, les dues gorres, la resta tot però tot em va gran.
Podria ser una mala noticia, és però la millor noticia pel que fa referència al meu pes.
Ara a perseverar, els 66 són aquí al costat, no tinc pressa, un mes, dos mesos, tres, no és important, sí arribar-hi, i arribar-hi bé.
Amb aquest pes, amb la forma adequada específica per a la SS, amb el programa previst intens d'aspectes on no em moc al nivell que exigeix el moment, l'equipament cuidat al detall i la bike evolucionada amb quatre detalls importants, dos ja els he esmentat, estaré a punt per a viure el que per a mi avui és "La Llegenda", no un somni, això era fer Les Guilleries amb rígida, 29" i SS, ara és "La Llegenda".
Si els 100 Km. han estat així d'emocionants, d'emotius, què serà viure el que avui és una llegenda siguent co-protagonista d'ella?
Aquesta setmana miraré d'activar els equipaments, demà dilluns podria ser un bon dia, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
