Dies de sortir.

Podrà semblar que comença l'època de les bones temperatures, i que ara, aquests dies, aquestes setmanes, són l'entrada a uns mesos perfectes per pedalar.

Cal, a mi personalment, que em recordi que aquestes setmanes són de les millors de l'any, no fa calor, no fa fred, el terreny està senzillament perfecte, ni sec, ni ple de fang, al punt. O millor dit, hi ha tots els terrenys, però en cap cas en la seva màxima expressió, vull dir que a les zones obagues hi ha fang, sí, però no un pastel inciclable, i a les zones assolellades, el terreny té menys grip, però no fins el punt de perdre perillosament la tracció, arriscadament sí, perillosament, encara no.

Fet que em permet de gaudir de les millors sensacions, per la raó de que pujo per llocs impossibles, per la perfecta tracció que presenta el terreny, i baixo per zones tècniques realment reptadores, i tot per un terreny que fa que sortir guanyador tant pujant com baixant tingui tot el seu sentit de ser.

Vindrà l'estiu, el terreny estarà sec, lliscador, al mig dia serà difícil rodar per la calor extrema, a les baixades em mancarà aquest grip òptim que tinc ara, i a les pujades a aquell punt crític on la fatiga puntual ataca, s'hi sumarà la caiguda lateral de la roda posterior que fa que posis peu sistemàticament, on ara senzillament hi escalo amb èxit.

Ara, aquestes setmanes són or per a mi.

És evident que cada zona és un món, i que jo faig referència a una zona concreta, Maresme, ho sé, i com sempre miro de remarcar, és, són, les meves sensacions.

En aquests dies, cada dia que resto aturat sense sortir, val per tres de ple hivern, o de ple estiu, per tant m'he de mirar de imposar sortir més.


La primavera és estació de sensacions, de fer i gaudir de manera particularment intensa.

Fet que fa que cada dia, cada sortida tingui una transcendència que en d'altres moments no tindria, gaudir d'aquests ha de venir precedit del privilegi de rodar en aquestes dates, on la realitat no queda massa delimitada en vers la frontera de la imaginació, i això fa que sortir a la primavera amb el meu Drac tingui un sentit diferent, sentit personal e intransferible, és cert, per això som únics.

Això, entre d'altres moltes coses, és el que em fa sentir diferent a aquesta estació. Més genuí no seria la paraula, sí més constructor, molt més constructor que a les altres estacions.

Neguitós per la propera sortida de demà, per definir la zona, la ruta, la seva duració, en cap cas per quina serà bike.

MTB, MTB, MTB.

Roads on the MTB!!!

I went to meet my good lady on her commute home from work. It was 20km to CRC so I pushed on hard out of belfast on a constant climb for 6km. I didnt realise she wanted to go the long way home taking in a few climbs. I got a good look around the CRC showroom while I waited and just glad I didnt have the credit card with me.


Setting pace on my 2.40 MTB tyres against a road bike was good for the legs and lungs. The road home had a few nice climbs. A good dry evening and roads not to busy with schools still off and Easter holidays over here dragging on this week. Just short of 60km was a nice work out.

Adventure Racing in Wicklow next weekend and I havent done enough training. Just using it to see what level I am.

Santa Cruz Nomad C

C = Carbon Baby!!

Santa Cruz will offer their Nomad all-mountain bike in carbon fibre from this summer.
The last revision to the Nomad came less than two years ago and focused almost solely on the bike’s suspension design. That bike went on to garner acclaim from the industry as well as scoring an excellent 4.5/5 stars on BikeRadar.
The mk2 bike will remain in the line but Santa Cruz will add a new version, the Nomad-c, that takes all they have learned building the new Blur XC, LT and Tallboy in carbon.
Carbon fibre frame


The new carbon chassis chops a whopping 1.25lb off the weight of the aluminium model, while at the same time, according to Santa Cruz, increasing strength and stiffness by large margins. Keep in mind, the aluminium Nomad isn't exactly a porker and has proven its strength for the past year-and-a-half. Early production Nomad-c frames are weighing in at a claimed 6.1lb with RockShox Monarch 3.3 shock.
“Before anyone calls foul about using a light shock like a Monarch for a hard hitting bike like the Nomad, add a third of a pound for a Fox DHX air or just over a pound for a DHX RC4 coil,” said Michael Ferrentino, the brand’s marketing manager. “Then go compare ...”

VPP suspension
The suspension on the Nomad-c is the same found on the aluminium Nomad. It features Santa Cruz’s latest generation Virtual Pivot Point design with 160mm of travel. VPP is defined by a pair of counter-rotating links that offer a falling to rising shock rate, along with instant centre migration traits that minimise chain growth and maintain lively pedalling with a designed-in degree of anti-squat.
The shock rate allows for plush, compliant suspension behaviour in the early part of travel, letting the shock react quickly to trail debris and smaller impacts. Then, as the shock rate flips to a rising rate later in the travel, it offers progression to resist bottom-out near the end of the stroke.


Santa Cruz pay special attention to the hardware they use within their VPP suspension system. The lower link is aluminium and equipped with a pair of grease ports to ease maintenance. The upper link is moulded carbon fibre. The pivot axles are 15mm diameter aluminium rods that thread into the frame on one side, with locking collet heads on the other. This allows them to tighten down and correctly preload the angular contact pivot bearings.
By threading into one side of the frame and then locking into the other, the pivot hardware plays an important part in maintaining the stiffness produced by the carbon front and rear ends. The axles are designed to allow for easy removal for service and there isn’t a need to remove the cranks or disassemble the bike around the pivot hardware.

Frame construction
Santa Cruz say that by laying up and curing the entire front triangle as a single piece, instead of assembling or bonding pieces together during the process, less material can be used to achieve the same end. Suspension pivots, disc mounts and ISCG05 tabs are all moulded into the frame in this process.
“We overbuilt things in critical areas,” said Ferrentino. The underside of the down tube features five layers of uni-directional fibre, two of Aramid fibre and one layer of 3k weave. This is all in an effort to ward off all things sharp and pointy. The chainstays have extra layers of material for the same purpose.


The one-piece layup and moulding allows the use of continuous fibres throughout the frame, which is said to allow the structure to more widely distribute loads and absorb impact energy. A proprietary manufacturing process allows Santa Cruz to precisely control both the outside and inside frame shape while compacting the laminate layers, which in turn results in superior stiffness and strength while eliminating excess material.
“We don't have any fancy acronyms for this, but it is unique – nobody else is making carbon fibre mountain bikes this way at this time,” said Ferrentino. “And, while we don't have the selling power of a carefully focus-grouped nickname behind the process, the results are pretty enough that we are proud to show off what the insides of our frames look like. You'd be surprised what you might find inside some of the other frames out there.”

Details, and stuff
Alongside the carbon fibre makeover, the VPP suspension and solid pivot hardware, Santa Cruz have added an impact absorbent protection strip underneath the down tube and along the drive side chain- and seatstays. There's a metal plate to protect from chainsuck and you'll find cable stops for telescopic seatposts integrated into the frame.
An ISCG05 chainguide mount is moulded into the bottom bracket area during layup, as are the disc brake tabs and dropouts. Up front, there's a 1.5in head tube since Santa Cruz believe this bike can take more abuse than most tapered-steerer forks are intended to see. “You can have it any colour you want, so long as it's white with black decals or a matt carbon colour with gold pinstripey decals,” said Ferrentino.

The Nomad-c will be available for delivery from mid-June, in all the usual build options per the Santa Cruz website. A Nomad-c page is still in the works. Prices start at US$2,499 for a frame and Monarch 3.3 shock. UK RRP has yet to be confirmed but is expected to be around £2,499 by the time shipping costs, import duty and VAT have been added.

Article Taken from: http://www.bikeradar.com/mtb/news/article/first-look-santa-cruz-nomad-c-25599

HR.

Fa dies, fa setmanes, fa mesos, des de les 24 Ore Finale Ligure del 2009, sí, sí, ja indico l'any, perquè ja som al 2010, i 2009 dia que passa, dia que queda enrere, no els nostres records de la cita, en cap cas, si la data per si mateixa, el què deia, des de l'aventura del 2009 a Finale, que a casa el tema pulsòmetres no rutlla gens bé, i fa mesos que anem dient, "hi hem de posar remei, hi hem de posar remei", però el dia de fer-ho no arriba mai, el perquè de no fer-ho, és senzill, o no, els Polar 725 X, no ens funcionen bé, fa mesos, per no dir un o dos anys que per un motiu, o per un altre, no hi ha manera de que els indicadors de velocitat, pulsació, i alçada, es posin d'acord per funcionar el mateix dia a la mateixa hora, fins que finalment, un de sol, dels dos, funciona bé, no perfecte però, perquè després dels 100 Km. Camins de les Guilleries 2009, la meva unitat de Polar va decidir passar a ser una mini selva tropical i afegir l'aigua de pluja com a medi natural del seu interior, des d'aquell dia que els números uns van i d'altres tornen, així de motivador.

Per aquest motiu, la decisió ha estat clara, cercar dos unitats de pulsòmetre de la mateixa marca, és a dir Polar, però aquest cop no de canyell i adaptable a la bike, si no a l'inrevés, i que pugui llegir el sensor de peu d'anar a córrer S1, que tingui la funció de llegir els sensors millorada, en el sentit de que les lectures tinguin una millor protecció contra les interferències.

Entre els candidats, tres en concret Polar CS400, CS 500 (nou model), i el CS600, no el CS 600 X, que també llegeix la potència via el sensor específic, però que té aquest darrer més capacitat de memòria, és que nosaltres no utilitzem ni cadència, ni potència, ni lector via la unitat G3 GPS, he de pensar que és el motiu pel que la versió X necessita aquest augment de capacitat de guardar més dades. Així que aquest han estat els factors que han determinat d'elecció del HR.

Finalment el model seleccionat ha estat el Polar CS 600 Pro Team Edition, que té totes les funcions que us he indicat, i moltes d'altres, penso per tot el que he llegit d'aquestes unitats, que són avui per avui de les millors opcions.


El CS500, no, perquè és molt nou, ni parlar-ne. El meu dubte amb aquest ha estat que per visualitzar les diferents funcions fas oscilar l'aparell sobre la base que el fixe a la bike, fet que m'ha fet dubtar si per muntanya serà un bon invent, pel constant moviment brusc que pateix el manillar de la bike, i més amb la Vicious rígida.


El CS 400, no, perquè no té la millora de la protecció contra interferències que sí té el CS 600 PTE. en cap cas sé si serà una millora evident, però sempre tindrem més probabilitats de que això sigui així, és el que ells en diuen Polar W.I.N.D. i que veurem si és o no una millora real, o un argument de vendes decepcionant.


No he comprat els segons sensors de velocitat, ni els soports per les segones bikes, perquè la Yeti ARC anirà sense i la Superlight també, únicament amb lectors de velocitat, Polar 725X, el que en quedi, i Cateye Microwireless respectivament, res més, són les que surten menys, si els CS600 funcionen, aleshores ampliarem els sensors i soports a aquestes dues bikes.

Els actuals 725X finalment, a les properes setmanes pasaran a millor vida, decididament. Cansats del seu darrer mal funcionament, però també valorant que ja porten unes quantes campanyes a sobre, jo diria que sis, i també crec poder afirmar que La Volta a la Cerdanya 2004?, l'única a la que hem anat i que a data d'avui penso encara que la darrera, i 100 Km. Camins de les Guilleries 2009, amb les pluges, millor dit tempestes, van marcar a les respectives unitats de la Betty i meva, el que després seria un funcionament erràtic, ara van, ara no van. Crec que per la sorreta entre els pulsadors, que també va entrar a dins va ser la responsable de malmetre, de la unitat de la Betty que indicava el desnivell acumulat, i a la meva la visió complerta dels números, i de les dues del correcte funcionament dels càrdios.

No he exposat d'altres marques que hem valorat, com VDO Z3 PC-Link, o Sigma ROX 9.0, pel fet de no canviar de model pel que fa al Polar Trainer, i la seva rutina d'ús.

Per res més, els preus d'aquests són més bons si compares prestacions/preu, i de ben segur que el seu funcionament és bo, inclús porten cadenciòmetre i potenciòmetre d'origen, així com l'eina per fer les descàrregues a l'ordinador, elements que al nostre Polar són opcionals, però com dic, ha primat la rutina coneguda a la millora per descobrir, no sempre serà així, però sí en aquest apartat dels HR.

Els preus avui, demà ja no ho sé, CS600 PTE, 180 €, CS500, 215€, CS400, 150€, Z3 PC-Link, 230€, ROX9.0, 160€, euro més, euro menys.

Festa MTB II.

És el que ha estat la jornada d'ahir. Un gaudir de la bike tot el dia, inici de la jornada a dos quarts de set del matí, amb un bon esmorzar, de torrades i cereals amb llet de soja, suc de taronja natural, i cafè "cafeinat".

Sortim a dos quarts de vuit de casa, i rodem tranquils per pista, per ser a les nou al punt de trobada amb els que seran els nostres guies durant la jornada d'avui.


Dit i fet, a les nou tocades som al restaurant, on esmorzem pa torrat amb formatge i llongonissa, vi i gasosa, per finalitzar un bon cafè amb llet. Dada curiosa, durant l'esmorzar no parlem en cap cas de la ruta que hem de fer, auguri de que els guies ho tenen clar?. Un detall, en arribar al Restaurant, els nostres dos companys de ruta, ja hi són, i la taula ja està a punt, amb tots els plats i àpats servits, de 10/10, un esmorzar, farcit de rialles, i de bones converses, preliminars aquests del que ha de ser i va ser una magnífica jornada de MTB.


Sí, sí que ho tenien clar, en menys de quaranta minuts som fora del restaurant, i passats els primers minuts, ja rodem entre corriols, com us ho dic, i així fins les properes tres hores, tres trams d'enllaç de menys d'un quilòmetre cada un són les pistes amples que hem fet, la resta sender darrera sender, dos concretament, un pels seus tobogans peraltats sinousos i el segon per ser un corriol obac de dos pams impecable, d'una hora de duració, són, penso, les dues joies de la jornada corriolera. Per on els darrers anys he baixat per pista, avui he fet un corriol que diria que sumat al descobert a la darrera Festa del MTB, que també anàvem amb els mateixos guies, són les grans troballes del 2.010. Aquests primers d'ahir perfectes per passar-hi, a diferència del de la primera Festa Biker, ara tapat i inciclable pels arbres caiguts al mig del sender.


La meva experiència 29", amb les 26", una doble i dues semi rígides, de 10/10. Senzillament perfecte, baixant segurament, certament es pot anar més ràpid, jo però amb "anar fent" vaig perfecte.

Pots demanar bons corriols a una jornada de MTB, però el present de fer-ho amb dues persones que estan pendents de fer-te gaudir de cada minut de la jornada, no té preu, quin clima més especial el d'ahir.

Una Diada com aquesta ja hauria de quedar establerta com a fixa, dins del calendari de l'any.

Dos guies que pugen bé, i baixen encara millor. Una pujada de més de mitja hora tocada on m'han deixat impressionat, on en tres pujadors matadors, i en cada ocasió, el seu somriure ha estat el seu missatge, on cercar nous corriols ha esta la seva contesta a cada tram assolit.

Com van en bike, com ho viuen, és combustible fresc per a nosaltres, estem entre companys de ruta, que no és fàcil de dir avui en dia.

Quin corriol el darrer de baixada, quin somriure permanent durant aquest tram, i durant tota, però tota la sortida. És que compartir de forma planera tanta estona a sobre de la bike, on prima compartir junts, pel fet de ser els que som, i que el "on anem", perdi la seva consistència i el "amb qui anem" sigui el pal de paller, genets de Drac, quin privilegi, ser entre qui hi vol ser, això, aquest fet, és, la resta de coses passen ja no a un segon terme, no, si no a la cua de tot, i on tot i la seva cua, són importants, però prima el compartir el moment, i no el proper per fer.

Una dada important, ni una sola trucada de telèfon, ni una sola en tota la sortida. Una mica per no dir, exactament, que quan no hi havia mòbils, així de senzill, així de fàcil.

Tots ben equipats, les bikes de 10/10, ni una sola incidència.

Després de la sortida fins a quarts d'una del mig dia, dinar de brasa, entre família biker, un festival de dinar, però un festival, això sí, Primer Ministre sense cerveses, bé, la seva presència anecdòtica, en canvi, en lloc seu, bon vi i molt però que molt bon cava. Per postres La Mona amb l'ou de Pasqua irlandès, bon cafè i millor sobre taula, molta conversa, moltes rialles, i finalment com a cloenda, retorn a casa, amb una ruta dura, certament, amb una pujada notable, "pistera", amb una baixada interessant fins a Cabrils, per a rodar, rodar, i rodar fins a la porta de casa. Arribada quan el sol ja ens feia notar la seva marxa, les sensacions úniques.


Finalment setanta quilòmetres tocats, per sobre dels 1.800 m. +, que si bé no són 100 Km., sí que són el que ha de ser per la que diria que ha estat la millor jornada de MTB del 2.010 i de bona part del 2.009, a excepció de la ja esmentada primera festa biker amb els mateixos genets en qüestió.

Incidències cap, bé sí, el del vol rasant del guia principal, que ha aterrat sense cap conseqüència greu, un guia decidit, com ha de ser.


Quin protocol d'amabilitat, quin doll d'atencions, clar que tot té el seu sentit, tot té el seu perquè, però aquest ja és guardat al baül dels temes "reservats" entre aquest reduït grup de bikers vallromanins.

Genets, ahir va ser un dia per escriure amb lletres d'or dins d'aquest espai de The Great Escape MTB.

Eines les de sempre, equipats de primavera, aquest cop amb jaqueta, que a la tornada després de Cabrils i fins a les Cinc Sènies les hem portat posades.

Començar el dia avui després d'una diada familiar com la d'ahir, no té preu, i com que no en té, haurem de repetir, de ben segur.

Genets de Drac, soc al Mirador del Drac, i quan ens mirem, quan creuem les nostres mirades, el meu Drac somriu, serà un senyal?.

MTB, MTB, MTB, gràcies estimats guies per la jornada de bike d'ahir, un plaer a repetir, un gaudir per fer MTB, MTB, MTB.

Continued.

Avui un altre cop amb la 26", i doble suspensió.

Les sensacions avui, molt millors que a la darrera ocasió, de ben segur perquè el recorregut ha estat un de molt diferent. I això ha fet que l'entrada fos més agraïda, fet que ha provocat un millor clima entre la Superlight i el seu genet.

Un aspecte important, a les primeres baixades m'he adonat que el nou disc de fre de 180 mm. i les pastilles noves d'aquest conjunt, no frenen gens, i mira que tant el disc com les pastilles les he netejat amb el líquid específic per evitar aquesta manca d'eficiència. Tot i així cal rodar més, són els primers quilòmetres i cal un rodatge previ per a poder gaudir del millor rendiment.

També he patit la substitució del manillar de 560 mm. per l'actual de 600 mm. fet que provoca una modificació de la posició de les manetes de fre, i fa que sigui necessari substituir els punys, per uns més amples, també reposicionar el bloqueig de la forquilla Rock Shox SID WC, pel fet que els punys són decididament molt curts, i això provoca que pujant sense voler canvio al agafar-me als Grips, cal posar uns punys amb més amplada, i les manetes de fre les he de reubicar més lluny de les mans, de manera que pugui frenar bé amb un sol dit. Ara m'han quedat molt properes a la punta del manillar i no en va gens bé, pel minúscul braç de palanca que faig amb la maneta. El bloqueig de la WC l'he de baixar una mica i estarà perfecte.

Un altre detall, el Maxxis Crossmax UST 2.0 posterior ara sí ja ha de donar pas al Maxxis Monorail UST 2.1.

I provocat pel fet de sortir amb la Vicious, 100 % rígida, cal baixar un 5% aprox. el SAG, tampoc més però sí que necessito un xic més de plataforma, tu diràs, venint de la Vicious, la Superlight ara em sembla una moto de camp, amb unes suspensions de recorregut infinites, i dolces, molt dolces.

La posició a sobre de la Superlight és un xic més tombada que amb la Vicious, pel fet de que hi ha 1 cm. més de Top Tube, 1 cm. més de la potència, i perquè amb la Vicious ara porto manillar de doble alçada, com és el Race Face Evolve XC i a la Superlight el pla de la casa FSA, el model SLK i també perquè l'angle del tub tija no és, penso i no ho pensava inicialment, el mateix, siguent una mica més relaxat a la doble, és la sensació que tinc, cul enrere i manillar endavant, sensació que tinc ara després de rodar amb la Vicious, no la tenia pas abans, en cap cas.

Per a mi, la Superlight, era la bike més atacadora que he tingut mai. Ara no, ara és la Vicious, però miraré de posar-hi remei, de fet estic obligat a fer quelcom, unes Guilleries 2.010 així impossible ara, amb les millores que he experimentat de posició a sobre de la Vicious, obliga a aplicar-les a la Superlight.

O fer els 100 Km, Camins de les Guilleries 2.010 amb la Vicious o sortir d'aquest túnel amb la 26"?.

Després de la pluja, les dobles roden.

Avui la sortida ha estat un regal, de fet només llevar-nos ja teníem coll avall que avui no seria una jornada biker.

Ens hem alçat amb una fina pluja, hem esmorzat mentre a fora seguia plovent animadament i així ha continuat fins a migdia que els núvols grisos s'han anat retirant per deixar entreveure un cel ben blau, i en qüestió de menys d'una hora el sol apretava amb força; típica primavera!

No ens ha costat gens animar-nos a sortir, ens hem equipat com els darrers dies, d'entretemps, i després d'uns instants de dubte del meu company de ruta a l'hora de triar la bike per sortir hem iniciat la ruta de Pasqua.

Val a dir que quan he vist que lagranevasio triava la Superlight, la seva doble, he respirat tranquil.la, "uf que bé", he pensat, aniré més acompanyada. Que inocent, suposo que ell encomanat per aquell ritme frenètic de la 29 SS no se'n adona, però continua volant a les pujades, als plans s'esfuma i per sorpresa meva, a les baixades, si no són molt tècniques, puc seguir còmodament la seva roda, però quedo esgotada!

La mini ruta d'avui ha tingut dues parts, la primera de casa fins Arenys de Munt fent tants corriols com ha estat possible fins arribar a la plaça de l'església on hem fet un mos, encara feia solet i hem aprofitat per quedar-nos a la terrassa però el vent era glaçat. Després hem iniciat la segona part, l'ascenció direcció a la Creu de Canet on també hem fet un bon grapat de corriols acabant a la platja de Canet on hem hagut d'augmentar el ritme doncs uns núvols negres ben amenaçadors s'apropaven a tota velocitat, i així és com hem arribat a casa a un ritme frenètic per no mullar-nos, al final hem fet uns 30km amb 800mAsc, prou bé tenint en compte que no teníem previst fer-ne cap.

Sensacions, bones, molt bones les millors dels darrers dies, la companyia immillorable, la primera part sense parar de xerrar ni un moment de bikes, de sortides, de com preparar els propers reptes, la segona part l'hem fet tan ràpid que no he tingut temps ni de pensar, prou feina tenia per aconseguir no perdre la roda de lagranevasio.

L'entrada de la SS a casa m'està afectant, fa molt mal veure que allò que amb plat petit i pinyó gran puges i amb prou feines, arriba lagranevasio amb la Vicious i com si no passés res et passa pel costat pim-pam pedalant dret, que fa goig de veure, sembla que no li costi, però carai que va amb amb SS i jo amb 3x9, és clar és inevitable que entri en desànim. L'error que he comès avui pensant que la sortida seria menys ràpida també m'ha passat factura, és evident que si en un tram pedalo al costat de lagranevasio no es perquè jo vagi al seu ritme si no que ell va al meu, i evidentment avui tot i anar amb la doble seguia anant al seu ritme, altíssim per a mi.

La sortida de les dues dobles, mereixia un bon reportatge fotogràfic, tenint en compte que no pedalaven plegades des de l'u de gener, m'ha estat molt difícil poder treure la càmera de la funda, entre els corriols de puja i baixa i la velocitat que imprimia lagranevasio se'm feia quasi impossible, quan finalment he aconseguit desenfundar la càmera per fer-li una foto pedalant amb la doble m'he adonat que havia oblidat posar-hi la targeta de memòria, per tant no tenim fotos de la sortida de les dues dobles d'avui, serà un senyal?

Demà, si el temps ho permet, festa grossa biker!!!!

Susqueda-Sau-Rupit i d'altres...

Ahir dissabte una sortida MTB plena de paisatges, de panoràmiques, un regal per ells ulls:

Molt curiós: això es un caprici artístic de l'erosió natural? ..o es que algú pateix d'avorriment i mou les pedres..?

Com es pot comprovar en el gràfic la ruta te aquest itinerari:

Susqueda-Sau-Rupit-Salt de Sallent-l'Agullola-Susqueda (61 kms.)

Nou bikers amb diferents nivells, pro tots amb les mateixes ganes de passar-ho be, aquesta vegada sense estres, gaudint, amb dinar a Rupit.

La baixada de l'Agullola fins Susqueda.. EPICA!! desconeguda per la gran majoria de bikers i reste de "fauna".

Incidencies: cinc punxades de roda!! molta pedra amb canto viu.. a veure si la penya s'entera de que existeix el tubeless!!

La X-Control m'ha tornat ha demostrar que es una gran rodadora perquè el tram del Pantà de Sau fins Rupit de uns 14 kms. seguits de pista cimentada (o tindria que dir simplement una carretera) hi tingut constantment pujant la sensació que que anava amb una bike de quadre rígid, tot i que ja havia sortit abans amb aquest Drac no deixa de sorprendrem, VPP power!

Avui descans, i demà tornem-hi..!

Recuperació.

Un dia de contrast.

Sol, núvols, vent, i nosaltres rodant amb un pedalar lleuger, res de sobre càrregues, res. Una jornada per aprofitar una transició per demà si el temps és, o demà passat que sembla que serà, i poder sortir de valent.

Dilluns festa biker, però festival dels grans. Matí de bike, a primera hora del matí uns quaranta quilòmetres, i després d'aquests primers, un reinici amb qui ens espera i fa dies que ens diu, "no oblideu que heu de ser aquí el dilluns per sortir", per tant trenta quilòmetres més, que sumaran als quaranta primers, per després de rodar, donar pas a un dinar festiu, amb barbacoa de carn a la brasa, bons vins i bon cava, i perquè no bones cerveses, les millors.

Després d'això, retorn a casa de trenta-cinc quilòmetres més, que serà la cloenda d'una jornada 100% de bike.

En total per sobre dels 100 Km. i no per sobre dels 3.000 m +, per tant no serà una èpica, però sí un dia divertit de bike, ple de ruta, ruta i més ruta. Escalarem de valent, baixarem de por, i afrontarem dues pujades eternes d'uns quinze quilòmetres cada una, on la Vicious viurà el seu primer test entre d'altres bikers no coneguts, per saber on som a aquest petit recorregut 29" i SS.

Avui, la sortida és la preparació del que ha de ser el dilluns, una jornada festiva de MTB.

Genets de Drac, MTB, MTB, MTB.

Avui per sota dels 30 quilòmetres i per sota dels 500 m. de desnivell +. Sense cap aturada, anar i tornar.

Incidències, cap. Abans de sortir he netejat exteriorment les suspensions de l'ASR-SL, la zona dels retens, i he deixat impecables les dues transmissions, però impecables.

Eines, les de sempre, i encara no porto les pastilles de fre de recanvi.

Ara fa un sol radiant, no era el que hem tingut nosaltres, en cap cas, en arribar a casa, una Moritz a mitjes, uns talls de fuet i unes galetes salades, han estat l'entrada del que serà un dinar post sortida, i perquè no, pre sortida.

Avui 29", demà 26"?.

Avui sortida amb la Vicious.

Les sensacions bones, sincerament millors que les d'ahir amb la que per a mi és "la bike" conceptualment, com és la Santa Cruz Superlight.

Hem fet el mateix recorregut d'anada, i després des del punt més llunyà de la sortida d'ahir, hem seguit ruta, fins arribar als 50 Km. i els 1.400 m. de desnivell + tocats, molt tocats.

Una sensació, una essència, plena de color, un horitzó, som, serem i caminarem cap a un sender de pluralitat, el camí de fer per fer, pel fet de ser, pel fet d'anar. El destí marcat per una llum intensa, és el que hem vist en mirar a l'horitzó, els colors d'un país petit, el nostre país.

Les primeres pujades sufocants, però menys que ahir.

Confirmo que la "sensació" de patiment és més puntual amb la 29" 100% rígida i SS, que amb la 26" doble suspensió i 2x9, però més intensa.

Avui he rodat diferent amb la SS que els altres dies, sense fer tobogans de muntanya russa, vull dir, sense aprofitar les inèrcies de les baixades per atacar els pujadors.

He de dir, que muscularment molt millor, perquè l'esforç és més constant, sense variacions brusques, fet que fa, que la sensació sigui d'estar més "relaxat" muscularment. Sembla que l'esforç sigui molt més aeròbic, de menor intensitat, de més resistència i de menor potència, que per a mi és perfecte. La tracció pujant amb la 29" 100% rígida, què puc dir, ni una sola pèrdua de tracció, sobre el sauló, fet que fa que pugui pujar sempre dret, de fet si no fos així, no podria fer-ho, perquè no podria arrossegar el 32-19 i 29".

Baixant per la meva lentitud, la percepció és de més equilibri i seguretat amb la 29" i 100% rígida que amb la 26" doble suspensió. Sempre per terreny de sauló, amb arrels també, però les que menys. L'adherència amb la 29" 100% rígida, és molt superior a la de la Superlight amb 26" i doble suspensi.

La 29" no llisca on la 26" si ho fa, comparant mateixos llocs i amb els mateixes condicions del terreny. Cal tenir present que amb la 29" rodo amb els Hutchinson Phyton Tubeless Ready 2.0 i amb la 26" amb les Maxxis Monorail 2.1 Tubeless, amb les primeres a 23 psi. i amb les segones a 20 psi.

Molta seguretat amb la 29" baixant, aquesta seria la definició més propera a la percepció real que he experimentat avui, el que em deixa sorprès, demà sortida amb la 26"?.

Equipats de primavera, feia menys calor que ahir, i ahir menys que abans d'ahir.

Alimentació, entrepà de fuet, cola, i dos cafès amb llet, el primer a Canyamars i el segon a Arenys de Munt, aigua, un bidó de 750 ml. i he fet curt de valent.

Eines, les de sempre, segueixo sense portar les pastilles de fre de recanvi.

3ª pujada fins la porta tancada del Montalt, i "media vuelta y ...".

Incidències amb les bikes, zero. Una sortida de cadena de la SS, en superar un tram de branques d'abres caiguts, que no es pot considerar un problema.

Hem fet corriols, molts, hem fet pista, menys, hem pujat molt, hem baixat el mateix, hem patit de valent, lentament però dia sí, dia també, anem augmentant les cargues de treball.

Avui hem fet un pas important, com és assolir una sortida amb un puja i baixa constant, que ens ha donat molta informació d'on som a nivell de preparació per a poder valorar les properes aventures del 2.010.

Demà més?.

Alleugerant

Hola amics,

Fa dies que no escric res , però si que de tant en tant us llegeixo i veig que esteu en proves continues amb les vostres bicis. Molt interessant les comparatives entre la 29" i la 26". Veig que en Trail ha fet un bon canvi de drac, que segur que l'hi donarà plena satisfacció. No hi ha res millor que un VPP per la suspensió posterior. Felicitats.

Aprofito la ocasió per posar-vos al dia de les nostres aventures i desventures pel Vallés.

La nevada va ser important, el plaer de sortir trepitjant-la s'ha vist enfosquit per que ens ha deixat la major part dels corriols plens de pins i alzines tombats, de manera que sortir per les rutes de costum s'ha convertit en un autèntic calvari. He vist més d'un grupet de bikers amb el xerrac a l'esquena, però les tasques de neteja son gairebé èpiques degut a la quantitat de entrebancs que es troben.

I jo segueixo en el procés d'alleugerament del meu drac predilecte, la Ibis Green Nuclear Pesto. De moment ja està gairebé en el seu pes original o del primer muntatge, es a dir 11,5 Kg i no sembla haver perdut qualitats baixadores ni seguretat en la conducció ni comoditat, factors tots importantíssims per mi, ja que els meus ossos ja no estan massa nous per suportar vibracions intempestives ni tortures diverses. Despres del canvi de rodes i neumàtics per versions menys pesades, però sempre tubeless, ha arribat el torn dels components. De moment, un nou rotor de 180mm. de 110gr., torniols de titani als frens, direcció i anella de la tija, nou canvi XTR amb patilla de carboni, nous punys d'escuma, seient Fizik Alianté de carboni i properament eliminació dels visors dels polsadors, noves bieles ultralleugeres (però de tres plats) i torniols d'alumini a tot arreu on es pugui, amb el que he calculat quedarà en en 11,2Kg, que ja està força bé.

Tot això em fa una mica de por, ja que la fiabilitat suposo que baixarà una mica, però s'ha de provar per millorar. De moment , mon germà diumenge passat va partir la cua de carboni del canvi XTR de la seva Ibis, tal com es veu a les fotos, comparades amb el canvi que tinc a punt per muntar a la meva. Son coses que et fan reflexionar, ja que a més , el recanvi val 100€, però estem cercant alguna solució alternativa per salvar-lo.

El següent pas a fer seria canviar els frens Shimano XT de 4 pistons, però quan penso que m'han acompanyat en tres bicis al llarg de 6 anys sense ni un sol problema i amb una potència i progressivitat modèlica em repenso. Primer tinc marge per alleugerar en altres llocs menys crítics i encara puc restar alguna cosa amb torniols, fundes de cablejat, etc.

A l'espera de la temporada de carretera, que serà amb la meva Progress Scandium de sempre, també segueixo fent sortides amb la meva Santa Cruz Blur XC, depenent de les dificultats de la ruta prevista, agafo aquesta o la Ibis. Ara estic pensant en quina m'enduré a Cadaqués demà, ja que segur faré mes d'una sortida amb la colla gironina.

En fi, molts records de la nostra colla per vosaltres i bones vacances a tothom.

Primeres impressions 26"-2x9 vs 29"-SS.

Avui he fet el mateix circuit que ahir, excepte la majoria dels bucles que avui els he deixat per un altre dia.

La diferència és que avui anava amb la Superlight, sí, sí, amb la Santa Cruz, amb la que des del dia 1 de gener que no sortia amb ella.

Les impressions avui.

A les primeres pujades amb molta pendent no he capitalitzat el fet de rodar tants dies amb la 29", i el 32-19, pel fet que amb la doble, no puc atacar dret les pujades, la roda del darrera perd la tracció de forma intermitent, vull dir que pel fet de que al posar-me dret la suspensió del darrera té una mínima oscil.lació, que fa que perdi tracció ara sí, ara no, fet que no em permet de poder atacar dret de forma similar com sí puc fer amb la SS, crec que pel fet de que amb la SS la roda és 29" i no rellisca, i perquè pel fet de ser rígida no oscil.la.

Al final he pujat com sempre amb la doble, amb el 26 i o bé 32 o bé 34, en cap cas, a res que s'assembli al 32-19 de la Vicious.

La sensació de fatiga és diferent, amb la Vicious, la sensació de fatiga intensa, és puntual, molt intensa però puntual, amb la Superlight, és menys intensa però continua, durant tota la primera pujada he patit, ara sí, ara també, a on amb la Vicious el patiment fa palesa als petit trams que tenen més pendents que la mitja.

La sensació no és bona, perquè tens la impressió que pateixes i no avances, això sí, és una sensació, no sé si una realitat mesurable.

A la zona de més pendent de pujada on ahir recordava als Niner i els seus crits, avui amb la Superlight, curiosament m'ha passat el mateix, quin patiment també amb la doble i 2x9, en contrapartida, a la zona corriolera costeruda on amb la SS, no puc fer-la a sobre de la bike, són 20 metres, però hi són, amb la doble n'he fet 10 a sobre de la bike, que sembla poc, però per a mi, és una diferència notable.

A les baixades, sorprenent, sorprenent, molt sorprenent, perquè tinc conceptuada la meva zona corriolera com a revirada i tècnica, és veritat que no és una zona feréstega com els corriols que el seu dia fèiem a Bordils, però els girs i la pendent hi són, i més quan baixes per les torres de corrent, ja no et dic ara amb el sauló sec i desengrunat, doncs bé, per la meva manera de rodar, avui he tingut forces pèrdues de control a les zones de més pendent així com a les zones que a part de la pendent, també tenen girs tancats, pel fet de que jo hi entro lent, i així com amb la 29", hi entro segur, amb la 26" m'obligaria a passar més ràpid, cosa que no faig i és el que provoca la pèrdua de control, és a dir la meva impressió és que la 26" pot fer aquests trams més revirats amb pendent, si tens un nivell de conducció superior al meu, que no és difícil tot sigui dit, és millor bike que la 29", però que si no ets un amant de les baixades revirades a molta velocitat, la 29" és una bike perfecte, més control, i més sensació de ser un bon conductor del teu Drac.

La realitat és que per on baixo amb la 29" no baixo amb la 26", això sí que és un fet demostrable, aquí i la Xina que deia en Carod.

He arribat a casa un xic desconcertat, però bé, són les impressions que tinc, i un fet és de pes, o millor dit de més de pes, com és el fet de que avui les sensacions que he tingut han sigut les que són, una realitat, dura, trencadora, però realitat.

També he de dir que vers la 26", rígida 100%, aquestes avantatges no hi són, perquè penso que a mateixes geometries entre la 26" i la 29", la diferència és això, la roda de 29".

Remarcar que en zones d'arrels, la diferència baixant es decanta per la doble, si vols rodar a més velocitat, si no la 29" 100% rígida afronta el tram amb moltes garanties per a la meva integritat física, en els de pujada no puc opinar objectivament, perquè la 29" pel fet de ser SS t'obliga a afrontar el trams a més velocitat, i això et permet assolir les zones, però amb un desgast enorme, la doble 26" i 2x9, s'encalla més, pica més contra l'arrel, per l'angle d'atac de la roda menys favorable que amb la 29", però et canses menys, jo diria que perquè el tram és curt, si tingués més distància, crec que un bon pilot amb la 26" doble suspensió de ben segur superaria per diferència a la 29" 100% rígida i SS.

Un dia de referència, un dia de desconcert, he de reflexionar i tornar a sortir amb la SS.

2ª anada i tornada a l'accés al Montalt, i segueix tancat, per tant "media vuelta y seguimos avanzando" que diu un bon amic del Baix Montseny.

Primera volada amb la Neus...

Avui primera sortida després del montatje d'ahir del cuadre Lapierre X-Control 410.

Lo adient el primer dia es la posta a punt de frens, canvis, i sobretot de suspensions, i això es lo que hi fet. Després del primer contacte al mig del carrer per comprovar que tot funcionava hi pujat directe amb direcció a Sant Martí de Mata per ajustar el SAG (portava la motxilla plena d'eines i la bomba d'alta pressió per fer el “setting” final.

Si, ja se que no s'ha de caure amb el parany de comparar dos Dracs que d'entrada estan dissenyats per un us quelcom diferent, pro quan surts de nou amb un Drac que feia mesos estava parat a casa dons no pots evitar de comparar l'un amb l'altre, lo que es clar es que la Gary Fisher es una All Mountain i la Lapierre una 100% XC Marató i això es nota en el seu caràcter mes ràpid de reaccions i al “esprintar” te mes acceleració.

A les baixades rapides amb forts esglaons la Hi-Fi te un comportament mes noble donat el fet de que te mes recorregut a la part del darrera i potser per la seva especifica geometria Gènesis 2, pro tant als corriols sinuosos i tancats com a les pujades mes exigents la X-Control es demostra clarament mes rapida i et dona aquell toc de “xispa” ...aquell “feeling” que fa que et surti un somriure d'orella a orella...

En resum, una maquina, un Drac, per gaudir, per disfrutar, que al cap i a la fi es lo que conta.

MTB, MTB, MTB..!

Genets de Drac: Primavera.

Quan un biker és un genet, quan una bike és un Drac, quan això és a la teva ma, quan aquesta imatge és a la teva ment, aleshores ets, i senzillament és, i quan comparteixes aquestes imatges a un espai com a The Great Escape MTB, i tot segueix el seu curs, és que ets a terra de creadors.

Crear és un art, crear és màgia, crear és privilegi de pocs, però poder gaudir de llegir el que per a molts són únicament paraules lligades entre elles, mots interessants, i que per a pocs són historia del nostre dia a dia més preuat, i que per a aquests nombre reduït de genets són conceptes de valor, conceptes de vàlua, conceptes de proximitat, això genets de Drac, és símptoma de maduresa, de recorregut de profunditat.

Un recorregut que fa anys que va començar, no sé si molts o si pocs, per a mi molts, però pels genets i els seus Dracs, és evident que és una espurna dels milions que formen una lleugera pluja, és un menut raig de llum dels infinits que formen la llum del nostra dia a dia.

Perquè genets, el nostra dia a dia a aquest espai, és això una petita explosió que genera energia cada dia, que fa que tot camini, que tot tingui el seu sentit, sentim, som, serem?, això ja no ho sabrem fins d'aquí a res, cada instant una seqüència única, cada sospir, cada alè, cada pensament, són propis d'un fer particular.

I jo que soc, que soc a on soc, a aquest país petit, a aquesta menuda població a la vora del mar, propera al Baix Montseny, llunyana de les terres africanes, jo sé que ha de ser, el què ha de ser, i per tant resto pacient, tranquil, gaudint de l'instant d'ara, del fet de saber que és el previ al proper, que superarà a l'anterior en intensitat, en color, en lluminositat.

Genets de Drac, un moment únic, el de ser al Mirador del Drac, i veure que tot té el seu sentit, i tot té el seu recorregut, n'hi ha de tots els colors, de totes les tonalitats.

Hem triat el corriol del color, els grisos és d''on venim, els blanc és el que hem deixat enrere, l'hivern entranyable dóna pas a la primavera més vistosa, més cridanera, però no prou sorollosa encara, per a soroll el de l'estiu, però la d'ara, l'estació on som ara, encara ens ha de brindar les tempestes més escandaloses, les més commovedores, les que fan que sigui l'estació que agafada de la ma amb la tardor siguin les preferides d'aquest genet de Drac, les més preuades per lagranevasió.

Genets de Drac, compartir un sentir, com és el de passar bons moments amb les nostres bikes, el de dónar, pel fet de ser un plaer satisfer, el d'obsequiar amb les nostres experiències amb les nostres bikes, pel sentit que té fer-ho, això, aquests ingredients són els que fan que aquest espai tingui sentit.

Dies de MTB, dies de gestes humils, per aquest motiu, per planeres, per terrenals, per aquest motiu són plenes de sentit.

Primer Ministre, genets, pel fet de rebre, pel fet de dónar, pel fet de perseverar, pel fet de contruïr, és pel que tot té aques to, el que seguirà tenint. Un espai de creadors incansables de volar, dia sí, dia també amb els nostres Dracs, i com sempre gaudint de ser entre, per i pels genets.

A punt de sortir, a punt de viure un altre vol entre Dracs, entre genets, MTB, MTB, MTB.

Lagranevasio des del Mirador del Drac, amb el "traje de gala" a punt per iniciar el que cada dia és per a mi el primer vol.

Sortida amb temps, poc temps.

Avui era un dia per sortir a rodar amb calma, amb pauses si calia.

Avui, des de després de dinar, tenia tota la tarda per rodar, i rodar, i rodar.

Això era el que proposava el dia, però no ha estat el que he fet jo, a l'inrevés. He començat amb pujades, he seguit amb més pujades, sempre per corriols, i durant tota la sortida he cercat, zones de dificultat per a mi màxima, o bé per ser una pujada per un tram puntual de pista, amb una pendent memorable, o bé per ser corriols de pujada tant estrets entre d'arbres que el manillar de 670 mm. no passava, o bé perquè de baixada els tobogans, primer entre torres, i després entre torres, i el retorn a casa dels darrers deu quilòmetres també entre corriols independents i corriols que rendeixen vassallatge a les torres de corrent, sempre a dalt de la Vicious, i una sola vegada amb un cert descontrol, la resta de 10/10.

No ha estat el mateix, no ha estat la mateixa sensació dels primers trenta minuts, que han estat, una escalada decididament patidora, on he sentit, he rememorat, els gemecs-crits de l'equip Niner amb les seves 29"-SS a Finale Ligure als pujadors més costeruts. Ara entenc millor el so de la seva veu, avui he tingut la necessitat de fer-ho jo també, però tot a quedat en un pensament, en cap cas una realitat, i aquesta necessitat no ha coincidit necessariament amb les pujades de més pendent, que també, si no a les pujades més llargues amb pendents dures de veritat, però on m'imposo escalar amb molta tranquil.litat, i on en cap cas aprofito d'agafar velocitat.

Una qüestió curiosa, el manillar de doble alçada tant alt, fa que pugui pedalar totalment dret, sense haver-me d'inclinar ni una mica, és una sensació que m'ha tornat a recordar la imatge dels Niner, que a les zones de més pendent els veies drets i rectes com un pal d'escombra, la posició era dreta en cap cas corbada, rectes a sobre del Top Tube i no a sobre de la roda davantera, fet que et permet de descarregar les lumbars.

L'arribada a casa antològica, quina baixada entre torres, entre dues d'elles, a un tobogan del sauló esmicolat, és on he tingut una certa pèrdua de control, han estat unes dècimes de segon, res, i en cap cas m'ha condicionat a deixar de gaudir del resta de la baixada que ha estat memorable.

Equipat amb pirates, manegots d'hivern, guants i jersei d'estiu, i armilla d'estiu, amb les Sidi i mitjons també d'estiu.

Alimentació, durant les dues hores, cap, aigua, tres quarts del bidó de 750 ml.

Eines, les de sempre, sense pastilles de fre de recanvi però, les he d'afegir per demà, si és que sortim.

Dilluns que ve, insinuació de sortida èpica, si el temps acompanya.

Quilòmetres, tocant els trenta, desnivell, un xic per sobre dels 1.000 m. +.

1ª. anada, després de setmanes de no anar-hi, em refereixo a l'entrada tancada del Montalt, i tornada per corriolejar per la carena propera a Llavaneres.

Vell Drac versus Nou Drac

El meu vell Drac Gary Fisher Hi-fi esta malalt, sembla que necessita un trasplantament de basculant i de moment el deixo descansar o potser jubilar, tantes i tantes aventures junts volant per corriols i camins sense fi, hem sap greu...

Pro l'aventura continua, a partir de demà una jove Drac que la tenia a casa esperant el seu torn i que ara tornara a volar amb mi:

Es un model Lapierre X-Control 410 d'enguany, l'hi posat l'alies de “Snow” o “Neus” (com vulgueu) perquè es blanqueta i femenina, i per lo tant coqueta.

L'hi canviat “alguns” components respecte els de serie: manillar, potencia, frens, tija, selló, pneumàtics, casset, cadena, canvi i polsadors del canvi-desviador... poca cosa oi?

Sembla que te moltes ganes de sortir a volar..

Music Maestro

A song for our Shoes!!! Enjoy

http://www.youtube.com/watch?v=Isgm9wLzkww

Socks for your shoes.

Michael, unes bones imatges de les teves sabatilles i unes imatges d'uns bons mitjons formen un bon conjunt.



MTB, MTB, MTB.

Shoes

Sidi Eagle 5 S-pro: MTB MTB MTB.
Salomon speedcross 2: Trail running, MTB, adventure racing.
Salomon XA Pro 3D Ultra GTX: Walking, Casual.
NewBalance: Road Running
Shimano: Road.

Amb "stress" no si val...

Ahir varem ser al principi vuit genets però alguns desertaren a lo llarg del recorregut per motius de compromisos familiars lo que va fer variar l'itinerari previst del "guia", al final sortien uns 41 kms. i desnivell+ de 1.240 mts.

Va vindre un Drac molt "tunejat" i lleuger (diuen que 10.200 kgs.) model Trek Top Fuel 9.9ssl

Per lo demés la sortida va tindre la tònica dels darrers dies: les pistes amples ja netes i els corriols son un perfecte entrenament de "ciclocross" baixa de la bici-salta-torna a pujar-pedala-baixa-salta...

I si no passa res per el proper dissabte esta previst fer Susqueda-Sau-Rupit-l'Agullola-Susqueda...