Avui sortida amb la Vicious.
Les sensacions bones, sincerament millors que les d'ahir amb la que per a mi és "la bike" conceptualment, com és la Santa Cruz Superlight.
Hem fet el mateix recorregut d'anada, i després des del punt més llunyà de la sortida d'ahir, hem seguit ruta, fins arribar als 50 Km. i els 1.400 m. de desnivell + tocats, molt tocats.
Una sensació, una essència, plena de color, un horitzó, som, serem i caminarem cap a un sender de pluralitat, el camí de fer per fer, pel fet de ser, pel fet d'anar. El destí marcat per una llum intensa, és el que hem vist en mirar a l'horitzó, els colors d'un país petit, el nostre país.
Les primeres pujades sufocants, però menys que ahir.
Confirmo que la "sensació" de patiment és més puntual amb la 29" 100% rígida i SS, que amb la 26" doble suspensió i 2x9, però més intensa.
Avui he rodat diferent amb la SS que els altres dies, sense fer tobogans de muntanya russa, vull dir, sense aprofitar les inèrcies de les baixades per atacar els pujadors.
He de dir, que muscularment molt millor, perquè l'esforç és més constant, sense variacions brusques, fet que fa, que la sensació sigui d'estar més "relaxat" muscularment. Sembla que l'esforç sigui molt més aeròbic, de menor intensitat, de més resistència i de menor potència, que per a mi és perfecte. La tracció pujant amb la 29" 100% rígida, què puc dir, ni una sola pèrdua de tracció, sobre el sauló, fet que fa que pugui pujar sempre dret, de fet si no fos així, no podria fer-ho, perquè no podria arrossegar el 32-19 i 29".
Baixant per la meva lentitud, la percepció és de més equilibri i seguretat amb la 29" i 100% rígida que amb la 26" doble suspensió. Sempre per terreny de sauló, amb arrels també, però les que menys. L'adherència amb la 29" 100% rígida, és molt superior a la de la Superlight amb 26" i doble suspensi.
La 29" no llisca on la 26" si ho fa, comparant mateixos llocs i amb els mateixes condicions del terreny. Cal tenir present que amb la 29" rodo amb els Hutchinson Phyton Tubeless Ready 2.0 i amb la 26" amb les Maxxis Monorail 2.1 Tubeless, amb les primeres a 23 psi. i amb les segones a 20 psi.
Molta seguretat amb la 29" baixant, aquesta seria la definició més propera a la percepció real que he experimentat avui, el que em deixa sorprès, demà sortida amb la 26"?.
Equipats de primavera, feia menys calor que ahir, i ahir menys que abans d'ahir.
Alimentació, entrepà de fuet, cola, i dos cafès amb llet, el primer a Canyamars i el segon a Arenys de Munt, aigua, un bidó de 750 ml. i he fet curt de valent.
Eines, les de sempre, segueixo sense portar les pastilles de fre de recanvi.
3ª pujada fins la porta tancada del Montalt, i "media vuelta y ...".
Incidències amb les bikes, zero. Una sortida de cadena de la SS, en superar un tram de branques d'abres caiguts, que no es pot considerar un problema.
Hem fet corriols, molts, hem fet pista, menys, hem pujat molt, hem baixat el mateix, hem patit de valent, lentament però dia sí, dia també, anem augmentant les cargues de treball.
Avui hem fet un pas important, com és assolir una sortida amb un puja i baixa constant, que ens ha donat molta informació d'on som a nivell de preparació per a poder valorar les properes aventures del 2.010.
Demà més?.
