1,2,3,4,5...Pivot Mach 5

Aquest matí, cap a Terrassa per anar a buscar una Pivot Mach 5 de test.
A la tarda...a probar-la!

Sortida per terreny conegut...Collserola.Poc camins transitables, la passada nevaba ha causat molts estralls.
Les primeres (i darreres) sensacions són extranyes.La postura sobre la bici es molt similar a una bici de rally, especialment l´angle del sillín realment molt vertical per tractar-se d´una bici amb 130mm de recorregut, no així amb l´angle de la direcció que es un pel massa tombat (suposso que el mínim posible per poder adaptar una forquilla de fins a 140mm.La bici de test portaba una Fox de 130mm).
La marca Pivot recomana un Sag d´un 30% i així ho he fet.La bici es mou una mica (molt mica) més que la Mach 4 (100mm de recorregut) que no es mou gens.En cap cas es tracta d´un moviment molest, pero te n´adones que vas amb una doble suspensió, en el cas de la Mach 4, sembla que vagis amb una bici rigida.
El que relament m´ha impressionat el fet de que la bici funciona igual amb propedal que sense propedal, de fet, en algún moment he dubtat sobre si estaba activat el propedal o no.
La bici pedala molt i molt bé (el passat 2009 tant la Mach 4 com la Mach 5 van ser triades "millors bicis de l´any" en la seva categoria), es una bici ideal per pedalar sense pressa, això si, el fet de pedalar bé implica pocasensibilitat...tot no pot ser!
En fi, una bici ideal per algú a qui no li importi el pes (el cuadro+ amortiguador pesa a la vora dels 2.850grs) molt pesat comparat amb els pesos actuals.

Carolina Triathlon

Hola Genets,

Today again a new post, this time to explain my visit to Carolina Triathlon, the downtown bike shop I felt in love since I arrived to Greenville. For those are more or less aware of my small history in SC, there was originally two locations, one in down town close to the Reedy River Park, and another one in Woodruff Rd, close to my home.

They decided to merge both shops and create only one, again in down town, and very close to the old location. The shop is still on the same street (South Main St), but more on the West End of the city, close to the baseball stadium, and in an area they are recovering from the "old times".

I was there on Saturday afternoon, just to take a look to the material they have, and also for some "triathlon" complements I need...I will explain in another entry...for the events I want to run this year. They have great material, basically oriented to the road and tri, but with some MTB bikes and apparel.

When I arrived, Randy, the owner saw I was in, and inmediatly came to say hello, they are great people, and then I met Thea, great surprise, she had a terrible accident some months ago doing MTB, I already explained, and she is on the way to be recovered, right now she is again doing some road bike, but no running or MTB for the moment as her back is still suffering on doing the recovery. We were talking a lot, about products, about projects this year, training, competitions, but the most important, we were talking about sharing experiences with our blog, and the one they have "there in one corner" on their web site.

This new way will drive us to new experiences, or maybe not, but it's a new open road I want to follow, for the moment, I'm open to work with them in recovering this blog they have. I will explain you more details.

At the end, and as this entry make no sense with some more info, I want to share with you some pics of the shop, in an old warehouse, an amazing environment for the bike world.

Inici en color, fi en blanc i negre.

Al matí entre campions del circuït de MTB internacional, a la tarda, dia de ruta extrema per la Garrotxa.

Abans de marxar cap a Banyoles he carregat la bossa d'eines complerta, per fer el manteniment de les transmissions abans de començar la ruta imprevista per avui, i imprescindible si volíem acabar-la amb un mínim de garanties. És que ahir després de la sortida amb el Homes del Baix Montseny, no vaig ni descarregar les bikes de la VW, i per tant aquest matí ja estem a punt de marxa, pel que fa referència a la logística, no pas al manteniment de les dues bikes.

Un cop a Banyoles aturem la VW a peu de carretera i anem tot seguit a veure la cursa de les bikes, sense massa emoció, però si animats pel fet de ser tema de MTB, que sempre té el seu què.

La veritat és que vista una vistes totes, les bikes vull dir, i no perquè sigui així, si no perquè passen a molta velocitat, fet que fa, que feina tinc a poder fer les fotos dels corredors.




Així que després de veure l'arribada dels elit, marxem de Banyoles direcció a Olot, amb la intenció, de rodar amb calma per la zona que va d'Olot als Hostalets d'en Bas.




Ens aturem a menjar un entrepà pel camí, i un cop a Olot, aturem la VW, ens equipem 100% d'estiu i sortim direcció la carretera de Ridaura GIP5223. Ràpidament gaudim d'un entorn paradisíac, un sol lluent i un paratge amb restes de neu, agafem la GIV-5224 cap a La Pinya, paratge que lentament passa a ser de molta neu, anem tranquils, pel fet de la temperatura és d'estiu i tot i la neu a l'entorn, és un festival de gaudir d'un rodar rodó amb les bikes.



Seguim per la carretera de Sant Esteve d'en Bas a Ridaura fins a els Hostalets d'en Bas, fent una parada prèvia a Sant Quintí, per què córrer si en res tornarem.



Passem de llarg els Hostalets d'en Bas, i anem a parar a la carretera que va a Rupit passant pel Coll de Condreu, retrocedim el camí fet i iniciem la pujada per la pista cimentada cap a Falgars d'en Bas a les cinc tocades, i d'aquí del Camí de Falgars a la Devesa - Camí del Coll, són les sis, carretera plena de tobogans gegants, i envoltats d'un entorn totalment desconegut, d'un blanc polar, molta però que molta neu, però molta, tanta que fa mal als ulls, i al cos, perquè després de pujar per les rampes inhumanes de la pista cimentada, ara el fred és extrem, i nosaltres d'estiu.

Decidim arriscar i en lloc de tornar per on hem vingut ens dirigim cap a la carretera que porta a Rupit, la que ve dels Hostalets i que havíem deixat per enfilar cap a Falgars d'en Bas, un cop a la cruïlla agafem la carretera de Vic a Camprodon c-153 passant pel Coll de Condreu a 1.010metres, que vam sortir de La Garrotxa i passant per La Selva (Coll de Condreu és Susqueda i Susqueda és La Selva) per tornar a La Garrotxa. aquest tram és obac, molt obac, i més que ho és pel fet de que a l'hora que comencem a baixar ja són les set de la tarda, tal com sona, un fred tallant, esfereïdor, la foscor s'acosta, i la neu a aquests cara és l'actriu principal d'aquest escenari.

Amb la Betty ens mirem i enfilem ruta com feia dies que no fèiem, un ritme de cursa, sí, sí de cursa, de Roc Marathon 2.009 i així fins a els Hostalets anem i desfem el camí fins a Olot, ja a punt de rodar totalment a les fosques. Obrim la VW gelats però gelats de fred, tant que no podem ni agafar les claus amb les mans, engeguem el motor perquè agafi temperatura i poder notar l'aire calent, ens posem una muda sencera i anem directes al Viena d'Olot, on mirem de recuperar-nos del fred, menjant de valent.

Perquè de la ruta d'uns seixanta quilòmetres, un xic menys, i de 900 m. + de desnivell acumulat, amb les rampes cimentades de la pujada a Falgars d'en Bas, amb la neu com a nota predominant a partir de Falgars fins a deixar ben endarrere el Coll de Condreu, amb la tornada mentre es feia fosc fins la T-5, d'aquesta, de la ruta, no ens en cal cap recuperació, en cap cas.

Aquesta sortida ha estat una aventura rodona, única, repetible, això sí, i emocionant de veritat.

Encara avui mirant de recuperar la temperatura corporal. De pensar en la tarda d'ahir, un somriure fa la seva aparició al meu rostre, MTB, MTB, MTB!!!.

Interessant: London Cycle Show 09.

En Colorado fent referència a un model de bike en concret m'ha enviat aquest link, és ple de temes d'actualitat, i de temes interessants també, que no sempre coincideix.

http://www.flickr.com/photos/egf/sets/72157622556617314/show/with/4001999323/

Ruta "diferent"

Avui encara que la ruta ha anat per contrades força conegudes ha estat un dia “diferent”, m'explico:
Primer perquè sempre jo soc “el guia” (o sigui el que porta als demés al darrera) pro avui m'hi deixat portar, es que després de la tempesta de neu i vent del passat dilluns i per la gran caiguda de arbres que deixen els corriols impracticables dons avui fem-ho fàcil: tot per pista! A mes ¡que caram! per un dia també esta be no pensar en res mes que seguir al que portes al davant.

I després perquè baixant de Mas Silvestre a Canyamars un dels companys de sobte i al errar un doble salt a fet una volada i al aterrar s'ha donat una arrossegada terrible amb la mala sort de ferir-se la clavícula i donar-se un cop al cap ( s'ha trencat el casc) pro tot sense conseqüències massa greus per lo que podia ser... pro el ensurt ja ens ha deixat a tots glaçats. A partir d'aquí trucada a la dona del ferit perquè el portes amb el cotxe al hospital per fer-li una revisió i cura.

No crec que sigui ni molt menys la foto del mes, pro si que podríem posar-la a la categoria de RACONS (copyright Xavi Paricio) perquè es curiós que la única fabrica que hi ha al petit poble de Canyamars tinguin a la façana una tortuga!

Salud i pedal.

Racons....i la foto del mes

Hola genets,

Entrada en català, per explicar una mica tot allò que passa pel nostre cap, en moments on al petit pais la neu es companyera de sortides, i a SC el sol escalfa cada dia més, fent que lésclat primaveral es començi a notar.

Començarem per la part de racons, he decidit fer una sèrie amb fotos dels llocs on rodo que tenen un encant especial, per diferents motius, una imatge, un lloc entranyable, una senyal, una senyera...el que sigui. El fet es que començare a possar fotos d'aquests indrets per acompanyar les meves cròniques.

Avui, de nou sortida pels meus circuits al voltant de casa, Dissabte passat més de 30 milles, Diumenge de nou prop de les 30 milles, ahir un circuit u xic més cut amb 25 milles, avui, i degut al planning familiar, circuit curt, el que utilizto a les tardes, de un xic més de 15 milles. Totes sortides han estat sempre a un ritme prou elevat, amb mitjes de 18 milles, que pel moment de la temporada on estem, són prou bones.

Cal destacar, que malgrat el temps asoleiat, un nou element ha estat company de ruta, i no sempre agradable....el vent. Si, increible, i principalment aquest cap de setmana, ahir al sortir de casa el dia era espectacular, un cel blau, un sol radiant, calma...però ja havien avisat que a mig matí canviaria...i molt, el vent va entrar en acció quan més lluny de casa era, i el pitjor, gairabé sempre en contra, tornar a casa va ser tota una experiència, amb les darreres 7 milles rodant a contracorrent, amb una sensació de que acabaria quedant-me aturat.

Avui, sensacions similars, molt vent, però he intentat buscar el circuit curt, que normalment hem dona vent de cua quan torno, i així ha estat, amb una secció final amb tobogans on el ritme elevat, ha fet que en un petit descens la meva velocitat superés les 35 milles per hora, gens malament.

En fi, que continuem entrenant, acumulant i sobretot incrementant unes sensacions que avui ja son prou bones, però que han de millorar. Dimarts comença la temporada al Donaldson, aquí ja hem canviat l´hora i això obre la temporada de sortides dels dimarts, segur que serà interesant, segur que estarà plé de gent que desitja trobar de nou aquells grups multitudinaris....ja us explicaré.

Respecte a la foto del mes, només explicar que serà una selecció que farem cada mes, on decidirem la que considerem la millor foto de totes les entrades, jo faré una preselecció que exposaré en una entrada un cop finalitzat cada mes, llavors esperaré els vostres comentaris i votació per una de les pre-candidates. Un cop fet això, ja tindrem la foto del més....AQUI ESPERO QUE TOTHOM, INLCLUS ELS QUE NO HI PARTICIPEN GAIRE, ENS DONIN LA SEVA OPINIO

Desde SC, Xavi Paricio

Entre Homes del Baix Montseny.

Després de les imatges d'avui crec que res pot quedar en l'aire sobre què implica sortir amb un grup d'Homes del Baix Montseny.


Una jornada que ha començat per a nosaltres a tres quarts de sis, i on hem començat a pedalar a dos quarts de vuit, direcció Arbúcies, per a mirar de fer la pujada per Garolera, una cara difícil d'assolir, perquè la neu ha fet casa seva tot el Montseny un altre cop aquest hivern, i això fa que avui sigui un d'aquells dies on no coronar és un acte de responsabilitat.

Com ja vaig exposar gràficament ahir, l'equipament el de gala, les SIDI Dragon 2 SRS podien ser un inconvenient, però no ha estat aquest el cas, a l'inrevés, avui l'equipament ha estat de 10/10.



Hem pedalat de valent, hem gaudit de tornar a compartir amb d'altres Homes del Baix Montseny, el que és per origen la nostra zona com és el Vallès Oriental i comarca veïna com és La Selva.

Sensacions una mica oblidades, però fàcilment refrescades, res és impossible d'afrontar, res és una escalada per fer demà, si la pots fer avui, i això és el que ha passat, hem rodat per quilòmetres, i quilòmetres de neu, fins a més de mig metre de neu en la major part de la ruta. Quines sensacions més extremes, unes raquetes de neu per a la propera vegada no ens han de faltar, en cap cas.



La veritat és que un fet m'ha sorprès, al quilòmetre trenta, el guia ha decidit marxar, i ens hem quedat set genets, no vuit.



La Vicious ha passat amb nota el seu primer test amb els Homes del Baix Montseny. He pogut rodar sempre entre el grup, i en cap moment he perdut la roda, a l'inrevés, la Vicious ha fet un paper de podi, vull dir que durant tota la ruta no he sigut motiu d'alentir el ritme del grup, fet que em dóna una satisfacció més, dins d'aquesta nova experiència 29", SS.



El fet de que la ruta sigui la que ha de ser, i poder ser-hi amb la meva SS, i que en cap cas aquest fet, el de ser SS, generi cap inconvenient, és pel que esmento que per a mi ha estat un resultat de podi.



60 Km. tocats, i no tinc el desnivell, però rondant els 1.000 m. +.

L'equipament i les eines les d'ahir exposades a la foto.

Les bikes, quatre dobles, i tres semi rígides XC, així com la meva SS.

Les sensacions a sobre de la bike les millors, rodar entre Dracs de 3x9 amb una 1x1, un privilegi.

Moltes reflexions a fer després d'aquesta sortida extrema, després de descansar, a les properes hores les exposaré, fins aquí he presentat breument el que ha estat una aventura, no exempta de riscos, certament.

Homes del Baix Montseny.

Tenim la sort, tinc la sort de poder fer un pas després de l'altre, i això que podria ser una obvietat, per a mi, en cap cas ho és, en cap cas, a l'inrevés podria ser un pas important, un de més, és cert, però important.


Avui he ordenat l'espai on tinc aturada la Superlight, avui des del dia 1 de gener, i després de la posta a punt tant necessària dels darrers dies, he fet un acte que ara, hores després, fa que us exposi aquestes sensacions.

El que vull dir, és que avui he desmuntat la roda davantera de la Superlight, i he posat el gruix entre entre les dues pastilles de fre per evitar que agafi aire el circuït.

Jo mai desmunto les rodes de les bikes si no és per una necessitat imperiosa, per evitar els sorolls del frec a frec de les pastilles amb el disc, i avui, per poder col.locar la bike i que el manillar quedi alineat amb l'ordre de marxa, per guanyar espai, no m'hi he pensat gens, és a dir, ara tinc el quadre de l'ASR-SL dins de la funda de les bikes, i la Superlight, arxivada, no tapada encara amb una manta, que seria el següent pas, o serà, no ho sé.


El fet és que la Superlight resta aturada, ara sense la roda davantera, i per a mi és una decisió que marca aquesta reflexió.

Després he afegit l'oli al fre del davant de la Yeti-Betty, i la veritat és que la maneta tot i que ha millorat, encara té un xic massa de recorregut, no ho sé, demà veurem si en marxa el seu funcionament ha millorat.

O millor canvio tot seguit les pastilles, perquè demà tindrem festa grossa del MTB.

Fa uns segons ha sonat el telèfon, demà sortida amb els Homes del Baix Montseny, concretament amb sis d'ells, sis!!!.

Inici de la sortida a dos quarts de vuit des de la capital del Baix Montseny. Això vol dir passar fred, molt fred, perquè ens mullarem els peus, de ben segur per la neu que anirem a buscar, perquè com més obac, més atractiu, i per tant serà un dia dur de veritat, tots amb 3x9, jo aniré amb 1x1.


Suposo que demà serà una manera de endinsar-me a la zona més fosca del MTB, dos d'aquest genets són TOP TEN de la clàssica pujada al Turó de l'Home, així que demà serà el gran sacrifici, d'aquí a una estona tornaré a fer la tabla d'estiraments, la llarga, perquè demà les pujades seran llarges i molt, però que molt costerudes.

Els nervis ja és el que respirem, no és una proposta més, de ben segur que quedarà impresa a la retina ja per sempre més, i jo hi aniré amb la Vicous Cycles The Motivator SS!!!.

Us poso els preparatius de la sortida de demà.

Adeu oli teflonat! adeu treure greix de la cadena..!

Ho reconec, quan em van presentar aquest producte el meu ànim era totalment escèptic i per dins meu estava pensant allò de: ¡val, ja hi som, un altre potinga miraculosa !

Però, per què no provar-ho? ..doncs des d'aleshores ho estic comprovant personalment a la transmissió de la meva bike, dia a dia, sortida a sortida, amb fang, amb neu, amb tolls i rierols, amb aigua a pressió directa a la cadena... sense pietat.

Estic parlant de Squirt:
http://www.squirtlube-spain.com
..no és oli, no té teflon, els canvis van mes suaus, no taca la roba, "diuen" que es 100% biodegradable.. això sí, si vols provar-ho segueix ESTRICTAMENT las indicacions del fabricant, sobretot a lo que fa a la primera aplicació: la cadena te que estar COMPLETAMENT neta i seca.
Nota: no tinc comissió del distribuïdor, sols sóc un usuari convençut.

Belfast Hills (33.6km)

The belfast hills route is mostly open mountain. There isnt a trail as such but there is sections that has been well ridden walked and the occasional motorbike has made the outline for a trail.


My ride starts on a main road on a continues climb up out of belfast. Off the main roads and onto a lane that leads to one of many T.V. masts on the hills over looking belfast. The first mast Black (mountain mast) sits above a quarry and the trail leads along the side of this quarry. The ground seems to be made up from old unused stone, dirt and a sticky mud from the quarry.


It was a hard climb around the quarry as the muck stuck to the wheels adding weight and taking away grip. As you can see from the photos.

As I cycled further away from the quarry the ground was more natural. Peat marsh and stone gravel in places. From here the trail starts to skirt the sides of the mountain with amazing views of Belfast to my right. There is a slight drop before a climb on the aptly named "Windy Gap" I can see where it gets the name. Some snow still remains but I think all our snow has moved on to Catalunya!!!!

After we ride around the side of Divis mountain its a slight climb to the top. Reaching divis mast with the nature walk trail. This trail is made from rubber mats the sit on top of the soft surface. One small board walk section then back onto dusty roads. Climbing further along this dust track leads to another open mountain section which in turn leads to a dissused quarry. Crossing main roads we have a mixture of fields open mountain and farm lanes to cross which leads to Cavehill Country park and the location of some of Belfasts most amazing trails. After taking in a few trails it is all road to home. The problem with this route is it is so wet you can only ride it after heavey frost or after a very long dry spell. We dont get too many long dry spells so winter frost it was for me. Second time doing this route with an alternative middle section this time.

Route profile here: http://www.gmap-pedometer.com/?r=3533121

Neu en un segon dia de MTB.

Avui començaré per l'equipament, d'hivern, guants d'hivern, sí, sí d'hivern i uns segons de recanvi encara més d'hiver, mitjons Gore, més un de recanvi, i a sobre mitjons de Gore Tex, les SIDI SRS no les Dragon amb les punteres de protecció pel fred, pantaló llarg, samarreta tèrmica gruixuda, jersei de màniga curta de tres bosses al darrera, i paravent Gore de màniga llarga, Buf i orelleres, tapa colls de forro polar de recanvi i un Buf més de recanvi, ulleres i casc, aquest cop sí anava d'hivern.

Al cap de "VINT" minuts de rodar en pla i baixada el paravent Gore fora, quina calor, peus, mans, cos i cap, perfectes. Posteriorment m'he posat un altre cop la jaqueta, i posteriorment per escalar un altre cop sense ella, i així alternativament, segons fos pujada o baixada.

Total quilòmetres uns quaranta, desnivell, uns 600m. aprox. pujades costerudes però, les més dures que he fet amb SS, de ben segur, la pujada des de Cabrera de Mar a la Mútua, ha estat un test de veritat, però de veritat. Si he escalat aquestes pendents amb el 32-19, ara cal millorar la resistència, però la potència ja m'està prou bé, vull dir que ara el que he de perseguir és gaudir més i patir un xic menys, amb això estaré més que satisfet. Però certament que les pujades d'avui han estat d'un grau d'exigència important, després d'això crec que si poso peu, ja no serà per la pendent, si no per desànim puntual del moment.

Alimentació, un menú d'arròs a la cassola o similar, unes mini botifarres, per postres, mus de xocolata, per veure, vi, gasosa, aigua, i un cafè amb un sucre blanc. Aigua del bidó 0 ml. ni una gota, estava molt, però que molt freda.

Avui el panorama a la muntanya era desolador, molt, però que molts arbres caiguts, al ben mig de la pista, els corriols impracticables des dels seus primers metres. A les zones obagues molta neu, era un panorama més propi del Montseny a 1.200 m. que no pas de la zona del Maresme.





Sensacions, bones, molt bones, millors encara, rodar sense passar fred, a baixes temperatures, amb neu, és una sensació interessant, molt interessant.

Preocupat perquè no podrem fer corriols durant un temps, netejar metre a metre cada sender és una feina de molts dies, una sensació trista, certament. Content però, perquè porto dies fent corriols de dos pams dia sí, dia també.


En Tr@il equipat d'hivern 100%, la seva bike impecable, com la meva, que també, incidències zero, cap, inexistents, que bé que han anat les dues bikes, la Gary Fisher doble suspensió i 3x9 i la Vicious rígida i SS.

Quina sensació més bona ser a la muntanya rodant per sobre de la neu, i veure en Tr@il metre a metre avançar lentament, però sense aturar-se, és a dir una pista "ciclable".


Quina més bona jornada de MTB. I en arribar a una zona residencial, hem coincidit amb un germà de quatre rodes de la Vicious, un germà llunyà certament, però germà.


Aquesta imatge és per a tu Xavi, 14-41, ara aquí són les 0:06, un present pel genet que més lluny està ara mateix fisicament. Passa una bona jornada, demà, de les millors, pots agafar la SS o el cotxe, o els dos per rodar tot el dia amb ell/ells.

I demà si el dia comença com avui podria ser una jornada de MTB, caldrà però esperar a demà, és cert, però les ganes de repetir i són, i moltes. Demà aquest dubte ja no serà, de ben segur, MTB, MTB, MTB.

A Sad Day.

Today I sold the Kona Coiler.


I have had some great times on this Bike and some times I would like to forget. The good times out weigh the bad times so its all good.

(A bit quick for the Camera on this section)

Best times on the Bike has to be cavehill my local trail in Belfast. It was so suited to the trails and made me push harder and harder. It was also the location of my biggest crash. To much air on a jump and landed on the front wheel. Snapped the wheel and put myself of the bikes for 3 months. Built the bike up again and hit the jump bigger and harder as seen below.

(Picture Below me getting big air on the Step up at Cavehill)

Good bye Old Kona, Hello New Trek.... To be continued.

Neu en un dia de MTB.

Avui sortida al mig dia pels voltants de casa, trobada amb en Tr@il. Hem fet un recorregut proper a casa, bé, de fet proper a la casa de cada un dels genets.

Els punts a respectar d'aquesta sortida, i que els tres hem tingut clars, són, sortir mentre el sol escalfés de valent, en cap cas tornar cap a casa amb la caiguda del sol, si no molt abans, i no aturar-nos a menjar de forma consistent, sí un petit mos però.


Els motius, un de clar, la presència de neu, i el fet de que un cop marxi el sol, la temperatura serà baixa, baixa de veritat, o això pensem els tres.


Iniciem la ruta sortint amb bike des de casa, quedem amb en Tr@il a l'inici de les Cinc Sènies de Mataró, finalment coincidim al pont que passa per sobre de l'accés a l'autopista venint de Llavaneres, recolem i agafem el GR, direcció Sant Martí de Mata, per després anar direcció El Santuari del Corredor, però en l'inici d'aquest segon tram ens endinsem per un corriol que ens deixa els peus xops, al mateix temps que el sol decideix anar a escalfar d'altres indrets i no on érem nosaltres, fet que ha provocat que iniciem la tornada per Sant Andreu de Llavaneres.

La baixada per Santa Mònica curiosa, arbres, i arbres, i més arbres caiguts, el camí no sembla el camí de sempre, és una baixada terrorífica, per l'aspecte d'aquest, roques, arbres, branques, en mig del camí amb la neu posant una nota de color.


Arribem a Llavaneres gelats, decisió, tornada a casa, i demà serà un altre dia, per avui ja n'hem tingut prou, i mira que hem estat poca estona a sobre de la bike, però el fet de rodar envolats de neu fa que haver aturat la sortida als seus inicis no ho vegi en cap cas important.

Equipament, més d'hiver, millor dit de tardor, la Betty i en Tr@il amb pantaló llarg, jo amb pirates però amb una jaqueta preparada per no passar fred, amb una bona tèrmica a sota, la resta d'equipament de primavera.


La bossa és per recollir la brossa, però no ha anat gens bé, milloraré el mètode i el procediment, quan corro, és més fàcil, amb la bike té un xic més de complicació...

Eines, les mateixes que a la sortida d'ahir.

Incidències, una de sola i en cap cas important, sí molesta, com és que la maneta del fre posterior de la Yeti ASR-SL de la Betty, presenta molt de recorregut, haurem de substituir les pastilles de fre, tot i que encara podrien rodar més quilòmetres.

Ara que hi penso posaré més oli al circuit de fre, no entenc perquè he de canviar pastilles si aquestes estan bé.

Pocs quilòmetres, 22, i desnivell 535 m. +. No és per recordar una sortida amb aquestes xifres, però sí perquè el que vull recordar és que no m'agrada passar fred, així que miraré d'aconseguir calçat adient per aquest tipus de sortida.

Les bikes, dues dobles suspensió, de 26" i 3x9, i una rígida de 29" i SS. Avui no he notat en cap cas que la meva fos la rara del grup, rodàvem junts com si els tres anéssim amb amb el mateix tipus de bike, en algun tram he posat peu abans, però més aviat per mandra.

Arribada a casa i posta a punt de les dues bikes, amb una lleugera pluja d'aigua, com un espurnejat molt dèbil, assecat posterior de tot el conjunt amb un drap molt molsut, neteja de barra i retén de la forquilla de la Yeti, assecat a consciència de la cadena, neteja de pinyons i plats, afegir oli d'hivern Finish Line amb el tap de color verd a la cadena, assecat contundent posterior d'aquesta, posar oli a l'eix de les manetes de fre, al desviador i al canvi.

Amb això dono per finalitzada la revisió de les dues bikes. Després afegiré un xic d'oli al dipòsit de fre posterior de la Yeti, el suficient perquè pugui escurçar el recorregut de la maneta i el just perquè les pastilles noves entrin sense problemes quan sigui el moment de fer el canvi.

Demà en principi tinc dia complert de MTB, tot dependrà del temps, si fa sol, serà, i si no millor ho posposaré per a una millor ocasió.

Retrobament.

És el que hem fet en Santa Fe i Lagranevasio, aquest dissabte.

Feia mesos que no sortíem a fer corriols els dos, aquest cap de setmana ha estat el primer després de mesos de rodar per senders no coincidents.

Tr@il et deuries sentir més que bé el dissabte, perquè el que vàrem fer, va ser rodar i rodar per part del corriol per on em vas portar fa pocs dies, ho dic perquè tota l'estona el comentari va ser " Tr@il quin privilegi que ens portis a rodar per aquests senders de dos pams".

La veritat és que ja fa deu anys, que sortim a rodar junts amb en Santa Fe, que ja és tota una època, de fet això serà a l'octubre, ara són nou anys tocats, ben tocats.

Després dels dotze primers quilòmetres, un bon esmorzar, això abans d'iniciar els primers corriols, decisió presa per afrontar les properes hores entre senders sense les ganes de devorar un bon àpat, això va ser i va ser perfecte, perquè quina manera de gaudir metre a metre de cada corriol, de cada sender, a ritme, a bon ritme, però sense anar direcció a l'esmorzar, que també està més que bé, però millor encara rodar després d'haver-ho fet. Com sempre amb molta conversa, i moltes rialles, més encara, passant un matí dels que fan que tinguis ganes de tornar a sortir tot seguit entres a casa.

En aquesta ocasió en Santa Fe, no venia amb el seu tàndem Santa Fe, difícil ho tenia perquè venia sol, però sí que va venir amb una clàssica rígida 100% amb 3x9, que va fer conjunt amb la Vicious.

De fet que ho tingués difícil, amb en Santa Fe no vol dir un impossible. Per posar-vos un exemple, a una èpica-èpica a ple estiu, amb sortida a les vuit del matí i tornada ja cap a la caiguda del sol, quan el sol picava més, quan no sabíem a on posar-nos de la calor que feia, quan pensàvem coses que no s'han de pensar mai, en Santa Fe obra la seva motxilla i treu tres Coca Coles ben fresquetes, sí, sí, fresquetes, embolcallades amb un bon aïllant.

No són detalls que és puguin oblidar mai.

El que dèiem, bon esmorzar passada la primera hora de rodar cada un en solitari per trobar-nos per rodar, i a gaudir d tres hores de senders, per després tornar a enfilar cap a casa per pista rodadora "VINT".

Aturada prèvia, a que cada un reinicies la tornada a les seves respectives cases, per fer una Cola i unes patates fregides a LA RIBES, una casa que han restaurat com a restaurant al costat de l'autopista sortint de Mataró des del PUNT ROMA direcció Premià pel Camí del Mig, millor dit el que en queda d'aquest. I després sí, ja tornada cap a casa, encara dotze quilòmetres ben bons de pista planera, de fet amb la SS, res és planer però la tornada per les Cinc Sènies no pot ser catalogada de cap més manera, PLANERA.

Equipament també de primavera, aquest cop com a única diferència vers les darreres sortides, amb unes punteres de protecció per les SIDI contra el fred, que van fer la seva feina, i molt bé, perquè tot i no fer fred, tampoc era un dia per passar calor. El 100% del temps amb "l'armilla".

Un detall a remarcar, he portat uns guants nous que als darrers quilòmetres els he guardat a una de les bosses del jersei, quin mal que em feien, però quin dolor, avui ja els he fet fora de casa, i mira que són per l'aspecte "els guants", us poso el model en concret, Sombrio Jackal. I no és per la talla petita o grossa, si no pel material del seu interior amb que estan fabricats, que fa que llagui les articulacions dels dits al agafar amb força el manillar.

L'alimentació, esmorzar, truita de formatge, cafè amb llet, dos, i una barreta de gust de xocolata de 195 Kcal a les tres hores.

Recanvis, clau multi-funció, càmera de 29", un joc de pastilles de fre, una vàlvula UST, gruixos per la pinça de fre, pin per la cadena, manxa, i un quit de "parxes".

Quilòmetres totals 50 tocats, desnivell 900 m. +, molt tocats.

Les sensacions després d'una bona dutxa, i encara avui passades ja les 48 hores ben bones, són de fatiga muscular, res en concret em fa mal, però sí que la sensació és de que el límit és proper, molt proper, caldrà perseverar amb més temps de dedicació amb els estiraments.

Ahir descans, avui també, però pel temps que fa, neva i de quina manera a casa, amb quina intensitat, restem a casa, silenciosos, veien com l'espai ve ple de flocs de neu, de milers i milers de punts blancs que fan que restar a casa sigui un imperatiu, tot i que les ganes de sortir a rodar pels corriols de darrera de casa em diuen que demà podria ser una jornada perfecte per sortir a rodar, no ho sé del cert, demà sí.

MTB, MTB, MTB.