Al matí entre campions del circuït de MTB internacional, a la tarda, dia de ruta extrema per la Garrotxa.
Abans de marxar cap a Banyoles he carregat la bossa d'eines complerta, per fer el manteniment de les transmissions abans de començar la ruta imprevista per avui, i imprescindible si volíem acabar-la amb un mínim de garanties. És que ahir després de la sortida amb el Homes del Baix Montseny, no vaig ni descarregar les bikes de la VW, i per tant aquest matí ja estem a punt de marxa, pel que fa referència a la logística, no pas al manteniment de les dues bikes.
Un cop a Banyoles aturem la VW a peu de carretera i anem tot seguit a veure la cursa de les bikes, sense massa emoció, però si animats pel fet de ser tema de MTB, que sempre té el seu què.
La veritat és que vista una vistes totes, les bikes vull dir, i no perquè sigui així, si no perquè passen a molta velocitat, fet que fa, que feina tinc a poder fer les fotos dels corredors.
Així que després de veure l'arribada dels elit, marxem de Banyoles direcció a Olot, amb la intenció, de rodar amb calma per la zona que va d'Olot als Hostalets d'en Bas.
Ens aturem a menjar un entrepà pel camí, i un cop a Olot, aturem la VW, ens equipem 100% d'estiu i sortim direcció la carretera de Ridaura GIP5223. Ràpidament gaudim d'un entorn paradisíac, un sol lluent i un paratge amb restes de neu, agafem la GIV-5224 cap a La Pinya, paratge que lentament passa a ser de molta neu, anem tranquils, pel fet de la temperatura és d'estiu i tot i la neu a l'entorn, és un festival de gaudir d'un rodar rodó amb les bikes.
Seguim per la carretera de Sant Esteve d'en Bas a Ridaura fins a els Hostalets d'en Bas, fent una parada prèvia a Sant Quintí, per què córrer si en res tornarem.
Passem de llarg els Hostalets d'en Bas, i anem a parar a la carretera que va a Rupit passant pel Coll de Condreu, retrocedim el camí fet i iniciem la pujada per la pista cimentada cap a Falgars d'en Bas a les cinc tocades, i d'aquí del Camí de Falgars a la Devesa - Camí del Coll, són les sis, carretera plena de tobogans gegants, i envoltats d'un entorn totalment desconegut, d'un blanc polar, molta però que molta neu, però molta, tanta que fa mal als ulls, i al cos, perquè després de pujar per les rampes inhumanes de la pista cimentada, ara el fred és extrem, i nosaltres d'estiu.
Decidim arriscar i en lloc de tornar per on hem vingut ens dirigim cap a la carretera que porta a Rupit, la que ve dels Hostalets i que havíem deixat per enfilar cap a Falgars d'en Bas, un cop a la cruïlla agafem la carretera de Vic a Camprodon c-153 passant pel Coll de Condreu a 1.010metres, que vam sortir de La Garrotxa i passant per La Selva (Coll de Condreu és Susqueda i Susqueda és La Selva) per tornar a La Garrotxa. aquest tram és obac, molt obac, i més que ho és pel fet de que a l'hora que comencem a baixar ja són les set de la tarda, tal com sona, un fred tallant, esfereïdor, la foscor s'acosta, i la neu a aquests cara és l'actriu principal d'aquest escenari.
Amb la Betty ens mirem i enfilem ruta com feia dies que no fèiem, un ritme de cursa, sí, sí de cursa, de Roc Marathon 2.009 i així fins a els Hostalets anem i desfem el camí fins a Olot, ja a punt de rodar totalment a les fosques. Obrim la VW gelats però gelats de fred, tant que no podem ni agafar les claus amb les mans, engeguem el motor perquè agafi temperatura i poder notar l'aire calent, ens posem una muda sencera i anem directes al Viena d'Olot, on mirem de recuperar-nos del fred, menjant de valent.
Perquè de la ruta d'uns seixanta quilòmetres, un xic menys, i de 900 m. + de desnivell acumulat, amb les rampes cimentades de la pujada a Falgars d'en Bas, amb la neu com a nota predominant a partir de Falgars fins a deixar ben endarrere el Coll de Condreu, amb la tornada mentre es feia fosc fins la T-5, d'aquesta, de la ruta, no ens en cal cap recuperació, en cap cas.
Aquesta sortida ha estat una aventura rodona, única, repetible, això sí, i emocionant de veritat.
Encara avui mirant de recuperar la temperatura corporal. De pensar en la tarda d'ahir, un somriure fa la seva aparició al meu rostre, MTB, MTB, MTB!!!.
