Aquest s'ha de tenir, ja no dic anar-hi, una tija particularment densa tot i ser molt funcional és la frontera per on no puc passar avui, demà?
dimecres, d’octubre 12, 2016
C13
Ens separen unes guies exigents quan parlem de tiges, i en segon terme però aquest si és Brooks no seria un obstacle insalvable, el pes, molt per sobre dels 200 grams.
Intensitat de color
Aquest no el mirava pel meu Drac, si no per tenir-lo exposat darrera del meu lloc de treball :-)
Servei
Per aquest motiu m'he decidit per aquest petit constructor que us presentava a l'anterior intervenció.
De fet el tipus de bike que construeix no és el tipus que jo decidira fer-me d'entrada. Coincideixen però en aquesta ocasió diferents aspectes en aquest tram, un d'ells és que persegueixo una bike més XC que les que he tingut fins ara, una mica més pedalajadora, aquest constructor HM té tradició de bicis que pedalen molt bé, molt reactives al cop de pedal sense sacrificar comoditat de marxa.
També sense esperar però una millora important vull un quadre una mica més lleuger, fins ara els meus quadres estan entre els 2.200-2.400 grams, aquest estarà per sota dels 2.000 grams. El pes a la imatge és amb la direcció muntada. Si hi afegim la pintura quedarà en la barrera esmentada.
Un altre punt important per a mi era no repetir l'EBB, no perquè no funcioni, si no per la dificultat de fer girar l'excèntrica, m'agrada perquè amb l'EBB tens unes punteres netes, minimalites, però cada cop que he de tensar la cadena varia l'alçada del seient, i és pesat que per fer-ho he de retirar el crankset, com a punt força negatiu perdré la Phil Wood, ara finalment aquest nou quadre anirà amb Rocker Dropouts.
Els eixos de les rodes, darrera portaré un 12x142 mm. podent canviar a un 9x135 mm. si vull fer-ho, però de no decidir-me per una roda posterior amb eix de 9 mm. d'entrada aniré amb 12x142, el ST jo el vull rondant els 38 cm. i de diàmetre interior 27,2 mm. i això ho tindré, finalment retirarem les guies de fixació del ST per a una tija regulable, no tinc previst rodar amb una tija Thomson Elite Dropper de 27,2 mm. tot i que disposar de l'opció em temptava, finalment ahir vaig decidir de retirar les dues mini guies passa cables de darrera del ST, un altre aspecte que m'aturava, que em deixava una mica aturat era aquesta proposta personal del constructor de proposar un ST talla S i un TT quasi talla XL per a una alçada de 1,75 m. i uns angles un xic més radicals calculats en base a forquilles de 488 mm. com ho són 74° i 70° per a ST i HT respectivament per a 488 mm. que avui amb la forquilla que tinc prevista passarà a 75° i 71°, és que tinc ganes de pedalar amb les sensacions dels Llacs de la Pera :-) i no amb les de les meves bikes dels darrers anys rígides.
Un aspecte que va lligat a aquest constructor, i que jo tampoc hauria decidit és la dimensió de la pipa de 44 mm, que en aquest quadre té sentit perquè les Legor no presenten tubs minimalistes tipus English, si no que per a mi els diàmetres dels seus tubs són de seccions més properes als quadres de titani, aquesta pipa comportarà de caure a les mans d'una forquilla cònica, fet que em proposa dues vies, dues alternatives, la primera més atractiva pel Mattia i que ja li he encarregat, és equipar-la amb una forquilla ENVE, amb el canvi d'alçada esmentat de la bike, la segona via, la meva preferida és que en Mattia em faci una forquilla tapered d'acer cònica, el debat és el pes, aquesta darrera propera als 500 grams més densa que l'ENVE, les dues amb molta personalitat, sí, avui però l'opció dels USA és la primera, les dues anirien amb eix de 15 mm. és un fet d'entrada que la forquilla d'acer marca un comportament, i l'ENVE un de força diferent.
La direcció que fa conjunt amb el quadre Legor, i ara per ara l'esmentada forquilla tapered de carboni americana serà la King.
Hi ha més detalls del quadre, cert, entre molts el de l'alçada de la pipa, 93 mm. curta, força, i que visualment presenta un cos frontal més dens, 44 mm. de diàmetre i 93 mm. d'alçada pesen, pesen molt als ulls vells d'aquest genet de Dracs.
Un dia tindré una English :-)
Ara el darrer punt són les rodes, crec que d'anar finalment amb la forquilla ENVE les boixes seran DT, si la forquilla és la Legor, serien les King perquè el pes passaria a segon terme, però ja ho escric i l'opció ENVE-DT és la que em motiva amb aquesta esportiva i lleugera Legor.
Tinc algunes possibles novetats més, com seient, a on podria radicalitzar o suavitzar la proposta respecte a on sóc avui, també hi ha el punt dels pedals, avui sóc pro Shimano XT, veurem si els 9020 XTR, i no els 9000 que ja tenim s'imposen, com la potència que queda oberta a ser de 80 mm. i no de 100 com havia previst fent venir fa uns mesos la potència de titani Moots, manillar sigui quina sigui la potència serà també un nou Moots de 700 mm. que tinc reservat per a l'ocasió, en darrer terme estic perseguint el cog, perquè la corona ja us la vaig proposar, i en principi no tinc més elements a compartir.
Com a detalls del quadre, el color es mantindrà el blanc, amb alguna novetat que encara no està del tot definida, sí que hi som orientats, i que un cop concretada al detall compartiré seguidament al blog. Sí que us puc avançar com a canvi substancial del propòsit inicial que el logo no anirà en negre, si no també en blanc.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’octubre 11, 2016
Podria
Haver sortit aquesta matinada, a les cinc sonava el despertador, cert, m'he llevat, he fet el primer cafè, el segon, he preparat la intervenció de les X-Project 1.0, i cap a les 6 he tornat a dormir una horeta més, així que el Vol ha quedat per a una millor ocasió.
La veritat és que ara mentre escric aquesta aportació no tinc sensació d'haver perdut l'oportunitat de gaudir d'un bon Vol, Barcelona i el quadre nou podrien ser el motiu? :-)
MTB, MTB, MTB.
X-Project 1.0. Dual Boa
Haurien sigut unes bones candidates, sí, però la generació anterior costa de gestionar en quan a comoditat, segurament aquestes han millorat molt, però caldria fer una despesa important per fer-les venir, fet aquest darrer que marca que estan dins del grup què no ens podem permetre, oi?
dilluns, d’octubre 10, 2016
Les nits
Aniran siguent cada cop més properes, el fred també, oi que sí?
El què no sé és si aconseguirem mantenir els Vols quan el fred i la foscor estiguin al seu espai, el de l'essència sense llum, OMG.
MTB, MTB, MTB.
Jornades
Singulars, certament.
Ahir Vol de tot el dia de vuit del matí a vuit del vespre, més o menys, no vindrà d'aquí, a dalt de la bike tocant a les vuit hores, una tercera part quasi del què tenim per objectiu, de fet des de les 8 fins les 8, 8 hores a dalt de la bike, 3x8, 24, doncs això :-)
MTB, MTB, MTB.
Tinc d'entrada dues cròniques per fer, dic d'entrada, perquè aquesta setmana li toca el torn al quadre nou, decidir-ne el seu proper destí, veurem a on aterra, bé ho veurem si de fer-ho ho fa a casa.
Decididament demà podria ser una jornada decisiva per l'arribada del nou quadre :-)
dissabte, d’octubre 08, 2016
divendres, d’octubre 07, 2016
dijous, d’octubre 06, 2016
Deixant reposar :-)
Si faig venir el quadre que us vaig presentar a la darrera intervenció.
I clar a partir d'aquí inevitable anar decidint els components, dels que únicament em falten rodes, valorant el seient, que el tinc però també tinc a sobre de la taula d'altres opcions, i crec que res més. La resta, tija, manillar, potència, direcció, frens, crankset, pedals com el seient a revalorar si en faig venir un de nou, porta bidó també, brida seient, pneumàtics també a punt de ser 29", i crec que no em deixo res, en tot cas avui el temps tot l'ha consumit el Gran Drac, gran jornada, gran jornada.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, d’octubre 05, 2016
Suavitat
No sé si seria el mot suavitat, la paraula que definiria millor el cap de setmana de bike. Segur que per el diumenge sí, i a on mentre el Vol va ser les sensacions de privilegi en ser-hi van ser presents a cada minut del tram.
El to de cada tram, el to de cada instant queda condicionat a que les sensacions siguin bones, condicionat a gaudir-ne o no en funció de l'arribada d'aquestes bones sensacions, clar que yes.
En aquest de Vol l'extrema xafogor va ser-ne la protagonista a la riera de Teià direcció a Vallromanes, i a on en arribar a la carena tornàvem a anar xops un altre cop per aquesta elevada humitat. És una sensació curiosa, si és coneguda ara mateix no ho sé, segur que sí, el fet és que no fa més de quinze dies, com a molt tres setmanes que experimentem sempre a tocar de les quatre o les cinc de la tarda aquesta xafogor intensa que durant una hora o dues ens imposa, perquè és una imposició a totes, totes, ens imposa de rodar xops, i evidentment si per diferents motius actualment no ets de platja, un bany de l'estiu sempre et ve al cap, inevitable, vas xop, notes com les gotes van del cap cap a l'esquena en el millor dels casos, en la resta entre d'altres aquestes baixen directament cap els guants de pell Hirzl, que estan arribant cada cap de setmana xops a casa, tant que he hagut de substituir les cintes de pell Brooks del manillar de les dues bikes. En aquesta ocasió aquest fotogrames van començar a Teià i van acabar a la carena, un bany breu, intens per una humitat que em recorda constantment que estem de pas, i per això passat aquest tram la baixada fins a Vallromanes ho torna tot a lloc, crec això equivocadament perquè encara havíem de conquerir més de cinquanta quilòmetres per desfer el camí per tornar a ser a SV.
Les bikes perfectes, nosaltres, anàvem fent. Amb aigua, dos bidons de 750 ml. menjant en marxa unes galetes a Mataró, a Vallromanes per dinar un pa amb tomàquet i formatge i un flam crec recordar, més beure de la mà d'una beguda isotònica, també una de carbonatada, i un bon cafè amb galetes, crec que res més.
Per passada una breu estona refer camí cap a casa passant per Llinars, Can Bordoi pas aquest de molta densitat, i decidint per aquest motiu no pujar al Santuari del Corredor, seguint cap a Dosrius, Mataró, Cinc Sénies i finalment arribada a casa des de Llavaneres no per la clàssica des de Caldetes pujant per Milans.
Amb eines, sense coincidències, ni incidèncires, amb la bomba d'aire de mà agafada ben fort del King Cage, amb llums en marxa al darrer tram.
No diré esperant el proper Vol, fa tres dies que no hi ha Vols, fatiga? no ho sé, veurem demà, tot i que el tinc des de primera hora ocupat amb el manteniment i forces detalls més del Gran Drac, veurem, veurem.
MTB, MTB, MTB.
Tercer dia
Sense Vols.
Tot no pot ser, a veure si com a compensació poso fil a l'agulla amb el tema quadre nou.
Decidint de ser si treure les guies del ST pel cable de la tija regulable.
Per la resta veurem, de ser, el color el blanc, els logos negres, a decidir si brillant o mate.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’octubre 04, 2016
Race
L'aspecte que us exposava d'un sol punt de fixació dels plats que fa que un cop quedi un sol plat la visió del crankset serà més lleugera que no pas tinguent dos o tres punts per fixar els diferents plats. No sé si és el mot que ho defineix millor, lleugera, perseguint la simplicitat és el mot que em ve al cap.
MTB, MTB, MTB.
Ja proposaré una presentació oficial d'aquests components, aportant els pesos de cada una de les parts d'ells. També podré detallar els pesos de les corones desmuntades aprofitant que tinc previst muntar la corona de titani Carbon Ti que està venint tot just aquests dies cap a casa.
dilluns, d’octubre 03, 2016
Repetició?
El fet és que vàrem repetir bona part de la ruta del cap de setmana passat. Sense ser primera hora, també sense haver esmorzat iniciàvem la ruta direcció a Blanes, pensant si el Baix Empordà seria el destí a on passaríem la nit, o un cop a Blanes ens dirigiríem direcció a SC.
Repetir té el seu risc, sí, de la darrera vegada pel pas per Olzinelles en podríem decidir, de poder, no passar més per aquest lloc màgic, però en el meu cas jo no ho podria mantenir, vull dir, no em puc resistir a un espai màgic, i per tant puc resistir-me un cert temps sí, però no serveix de res, el fet és que passades unes hores, uns dies, perquè no setmanes o mesos torno a ser al ben mig d'Olzinelles, i mentre ara escric sobre ell ja espero ja no tornar a ser-hi, que també, si no fer-ho de matinada a trenc d'alba entre les intenses glaçades de l'hivern, gaudint de l'efecte dels cristalls de glaç brillant pel pas del meu Drac mentre marca amb els seus ulls negres l'estret sender per creuar abans de la sortida del Sol aquest màgic instant entre les Fades de la Foscor i els cavallers de la llum.
Era encara d'hora per concretar si seria un dia de Vol pel Baix Empordà perquè primer calia arribar a Blanes, i veure les sensacions després dels primers quasi quaranta quilòmetres extremadament planers.
Un esmorzar en abundància aturats a Blanes no abans, amb bones sensacions. Compartir un bon cafè per les sensacions a les aturades dins dels Vols puc afirmar que són portadors dels millors instants, sempre en tinc de bones pensades en ser entre dos bons cafès, caldrà repetir, caldrà repetir perquè els cafès de desprès d'instants de molta intensitat marquen una breu pausa que fa que el to de tot plegat sigui quasi l'essència de tots els moments, crec, crec. Un cop reinciem la ruta, uns quilòmetres després, a la cruïlla a on hem de decidir o bé dirigir-nos a Platja d'Aro passant per Lloret o bé a SC passat per Tordera, decidim finalment anar tornant cap a casa passant per SC, i deixar per a una millor ocasió l'aventura del Baix Empordà.
Hem menjat massa, o aquesta és la sensació, anem fent ruta cap a SC, ja portem uns seixanta quilòmetres planers, molt planers, en primer terme resseguint la platja fins arribar a Blanes, ara seguint el riu Tordera en sentit invers.
Un cop a SC aturada de rigor a casa la mare, menjar i beure en abundància ara al quilòmetre vuitanta aproximadament una prioritat carregar els dipòsits de combustible, per omplir aquests dipòsits què millor per menjar que un pà amb tomàquet, formatge, una mica de pernil salat, dos mini gelats, i per beure dues begudes isotòniques, mitja cervesa, i molta aigua, en aquesta ocasió sense el premi dels bombons de xocolata però.
A aquest punt havíem previst seguir ruta fins a Vallromanes, però mirant de ser prudents decidim tornar a SV des de SC i no des de Vallromanes, i així donar oportunitat al Vol de diumenge, pensant que si fèiem masses quilòmetres dissabte, diuemenge segurament no seria una jornada de MTB.
Repetim tornada com la del dissabte passat passant per Olzinelles, un pas memorable, sempre el pas per aquest indret té un to màgic de color, i en aquesta ocasió a diferència de la setmana anterior la Reina roda gaudint del moment, fet que em permet a mi també poder volar lliurament dins del Vol, OMG.
Els quilòmetres van caient, i pel fet de rodar bé decidim allargar una mica més la ruta per mirar d'estalviar desnivell, així que mentre ens dirigim cap a Collsacreu baixem directes a Sant Iscle, i d'aquí a Sant Pol, una baixada ràpida, per arribar a la platja un altre cop, i fer el mateix tram del matí però a l'inrevés, ara direcció a Canet, i de Canet a Arenys de Mar, Caldetes, Llavaneres, i finalment a casa, a on hi arribem un altre cop xops, portem hores xops de dalt a baix de la intensa humitat que ens ha envoltat des de la sortida de la capital del Baix Montseny.
Un cop a casa les sensacions són bones, sí, però tot i haver afegit més de dos litres d'aigua del bidó durant la ruta, la lleugera deshidratació segur que pesa perquè estem fatigats, i de fet la ruta passades unes hores, la de diumenge va començar a l'una tocada del migdia perquè els despertador que havia d'aconseguir posar-nos en marxa a les cinc del matí es va quedar en silenci després dels primers sons, motivada aquesta passivitat per la necessitat de recuperar forces, però aquest no va ser un mal símptoma, vull dir el de no iniciar l'aventura a la matinada, en cap cas, perquè l'aventura estava per arribar unes hores després.
Equipats d'estiu, el color el negre i blanc, el de la Betty, el seu equipament el què crec que portarà a les properes 24 hores SOLO.
Amb llums funcionant al vespre, amb eines, amb la bomba d'aire de mà ara sí amb mi, ben agafada del King Cage de l'Inbred, sense incidències, ni tampoc coincidències, amb les dues bikes funcionant molt bé, em costa rodar amb una potència Thomson de 0° i crec recordar de 70 mm. i el manillar Protaper de més de 730 mm de doble alçada, també em va costar tornar al seient SLR i a la tija retrassada Moots, però passades les primeres hores tot va tornant al seu lloc.
Ara a deixar reposar les sensacions del Vol d'ahir, que sense ser com el d'aquesta aportació va rondar els 80 Km. que són lluny dels més de 100 Km. fets dissabte però que va tenir també els seus grans moments, clar que yes.
MTB, MTB, MTB.
Valorant des d'ahir seriosament si passar a tubulars :-)
diumenge, d’octubre 02, 2016
Dues
N'hauré de preparar dues de cròniques, germanes de les del diumenge passat.
La xafogor tornava a ser tan intensa pujant per Teià, que no dirè que fos per posar peu per aquesta humitat, a on mentre hi era mirava de no tancar els ulls, sí però que hauria posat peu per mirar de baixar la temperatura corporal, millor ho definiria, per mirar de baixar la sensació de pesadesa provocada per aquesta intensa humitat.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’octubre 01, 2016
Avui bon Vol :-)
Els propers colors de temporada.
MTB, MTB, MTB.
De cara a les properes hores hauré de preparar la crònica del Vol d'avui, però ara caldrà descansar :-)
Steerer
Mentre està venint l'adaptador per a manillars Moots per la potència Moots OS, he vist aquesta possibilitat que res té a veure però que per bikes de 1" pot ser una bona opció per gaudir d'una potència Thomson.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de setembre 30, 2016
135
Tinc dubtes sobre si les rodes han de ser 9x100/9x135 o 15x100/12x142, jo preferiria la primera opció, sóc d'eix de 9 mm.
http://www.bikeradar.com/mtb/gear/category/components/wheel-sets/product/review-shimano-xtr-m9000-tubeless-race-29in-wheelset-49895/
Aquesta decisió condiciona la forquilla, i implica de fer venir l'ENVE o no.
MTB, MTB, MTB.
Tubular vs Tubeless
Els dubtes amb els tubulars de MTB són tres ara, perquè fins fa res eren quatre, el quart dubte era que fins fa poc no podies afegir sense punxar el tubular el líquid antipunxades segellant dels Tubeless, ara ja sí pots introduir el líquid per la vàlvula per tant un dubte menys, els altres tres dubtes, el primer, els tubulars de MTB pesen entre els 500 i els 600 grams, quan parlem de pneumàtics Tubeless si no ronden els 650 grams els laterals són molt propensos als talls, el què he llegit dels tubulars és que els laterals fallen molt, i he llegit també que per ús diari els tubulars de MTB no són una opció vàlida, sí per curses de MTB properes a l'hora, tot i que els fabricants els proposen per a tot ús, d'un distribuidor de llandes tubulars BOR he llegit que ell no utilitzaria aquesta tecnologia per a curses llargues de MTB, el tercer dubte és quan el tubular es desenganxa de la llanda, OMG, perquè passa, i quan això passa mare meva. El darrer dubte, no pots portar recanvi de tubular de MTB, vull dir amb els pneumàtics de MTB convencionals i amb els Tubeless portes una càmara de recanvi, amb els Tubulars de MTB aquesta opció no la tenim, i per les dimensions d'aquests no pots portar recanvi, a diferència dels tubulars de carretera que sí que pots portar un recanvi lligat a sota del seient.
MTB, MTB, MTB.
9000
D'aquests dubto, els nostres no van bé, joc a l'eix esquerra passades dues setmanes, aquests?
De les 64 opinions que he llegit dues tenien el mateix problema que nosaltres, i uns quants proposaven tot i estar satisfets amb aquests pedals d'agafar els XT i no els XTR.
MTB, MTB, MTB.
985 Race
Esperant.
88 mm entre forats ha sigut decisiu per decidir-me per aquesta opció, això fa que anant amb un sol plat com és el cas, la visió interior sigui totalment neta, no hi ha un segon punt superior o inferior per agafar un doble plat o un triple plat. important per a mi aquest detall, i de fet després d'uns cinc anys serà el primer cop que aconsegueixo rodar en aquestes condicions.
MTB, MTB, MTB.
Discs CL
De Formula una parella de discs també fent camí cap a casa.
Aniran a recanvis, perquè primer sortiran el conjunt de discs Formula de 6 torniols amb adaptadors a CL que ja tinc.
MTB, MTB, MTB.
Quickrelease :-)
Una i prou la davantera.
Una i prou perquè la davantera d'un conjunt Tune va fallar, i perquè d'un segon joc Fimo tinc no sé perquè únicament la posterior, així que ja era hora de conjuntar les Fimo, la Tune no perquè és dorada i la Carbon Ti que vindrà és de color negra.
MTB, MTB, MTB.
Carbon Ti 88 mm.
Dues corones de 28 dents de titani venen directes cap a casa, amb una distància entre forats de 88 mm. perfectes per ser acollida cada una a cada un dels dos cranksets Shimano XTR 985 race.
Dubtava perquè el plat Shimano original de 28 dents m'agrada molt, però finalment aquest serà de donar-se les circumstàncies l'actor principal del proper repte de 24 hores.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de setembre 29, 2016
Passant entre els núvols :-)
Costa repetir grans Vols, però mentre tinc, tenim el privilegi de ser-hi, mentre passen les hores a dalt de la bike res roda massa depressa, tampoc diria que rodi lent, els quilòmetres cauen quasi sense adonar-me que això està passant.
Excepcionalment ara fa dues setmanes a La Garolera us vaig comentar que durant mig quilòmetre no va ser així, certament, certament.
A les grans rutes, millor dit a les que per a mi són les grans rutes els sentits roden a un ritme molt accelerat respecte a com passen els quilòmetres, i això comporta d'experimentar una varietat immensa de sensacions, sensacions agafades totes de la mà entre elles, OMG, aquestes entrelligades o no, són sempre d'una extrema potència, i per tant l'ona expansiva quan explosionen dins del meu petit univers és terroríficament acollidora, molt, tant que a cada dècima, centèssima de segon que ho experimento quedo un altre cop sense sensors de fatiga, i per aquest motiu el títol d'aquesta intervenció.
Una jornada llarga de MTB, com la de demà?
Equipats d'estiu, més manegots i armilla Lite de matinada, i també a la llarga baixada cap a Vallgorguina des del Corredor, així com baixant des de Santa Fe cap a SC, crec recordar.
De tornada des de Sant Celoni, un pas per Olzinelles sense poder pronunciar paraules, jo pel lloc, pel significat, la Reina per iniciar un darrer tram porta d'entrada d'un petit infern que li va suposar de passar unes darreres tres hores de bike duríssimes, una indigestió alimentària per tot i haver menjat a SC prudentment, sortint de SC una calor intensa, molt intensa, ens va deixar literalment xops d'equipaments i per tant de cos, calor que lentament va anar moderant-se, però el mal ja estava fet, i la Reina va viure una experiència que no oblidarà amb el pas dels anys, segur, i que l'ajudarà a les properes 24 hores SOLO, segur, de ben segur.
I entre aquesta guerra personal per no posar peu, la nostra amiga la tempesta, a on de ser en primer terme sobre del Turó, va anar perseguint de coincidir amb la nostra ruta, a on jo pensava, bé aprofitaré per gaudir d'un bany de tardor de la mà d'una intensa tempesta, i amb aquest pensament les imatges de com seria es van anar presentant ara sí ara també sense fer-se realitat, i a diferència del bany de l'estiu a on vaig quedar escaldat de valent, en aquesta ocasió la tempesta ens va deixar de banda per segons, perquè era obrir la porta de casa que queien les primeres gotes d'una tempesta que un cop va ser a casa va durar hores, mentre girava la clau des de dins de casa escoltava com la pluja picava contra la centenaria fusta, OMG.
Les bikes perfectes, dues 29" rodant pel Montseny, sense problemes, la nova bike desmostra unes dots molt bones a la reacció del pedal, així com també per aquest motiu sembla més lleugera, força més que la Vicious sense anar millor equipada que aquesta darrera.
Per menjar, un plàtan, entrepà de formatge, masses bombons de xocolata, per beure, vi i gasosa amb l'entrepà, menys d'un bidó de 750 ml. d'aigua, dos tallats, i dues begudes isotòniques. Amb llums de matinada i a darrera hora, entre un fort vent al vespre coronant Coll de Pollastre, un vent que feia que petites branques, que centenar de fulles passessin volant per sobre nostre, n'hauria d'haver guardat una, estàvem a minuts de ser al centre d'aquesta intensa tempesta, a segons diria jo, amb eines, sense portar la bomba d'aire de mà que es va quedar ben agafada del porta bidó King Cage de l'Inbred, sense incidències, ni coincidències, sense l'aturada de rigor a Santa Fe, a on fa dues setmanes i compartia un instant de Cacaolat calent, i amb eines velles.
Ara dins de la nit de divendres, la setmana ens ha fet un present en forma de dos Vols més, no quatre, però no passa res, i demà podria ser un bon dia per un tercer Vol breu, crec, crec. De ser serà amb la 26", ja no amb la 29", aquesta ha de desfer el camí, desmuntar-la, i decidir si acabar-la perquè sigui la meva bike, així estem.
MTB, MTB, MTB.
Amb ganes
Ahir al vespre hi va haver una breu sortida, la primera d'aquesta setmana des de diumenge.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)