Ja hem fet el primer cim: Part III de la primera aventura.

Arribats a  aquest punt ja som a terra d'aventura, mtb, mtb, mtb.

Moltes sensacions, contraposades no?

MTB, MTB, MTB.

Emocionat de que el cronista d'aquesta nova aventura sigui en Xavi Paricio, un privilegi des del què els romans en deien els barbars, en aquest cas from Germany, mtb, mtb, mtb.

En Colorado aturat a un control: Part II de la primera aventura.

Ja som a l'aeroport.

En Colorado no, està aturat a un control policial.

Nosaltres ara a la cua de les cues, i tant, i ben contents de fer-la.

Estem absolutament eufòrics, mtb, mtb, mtb.

Ara d'aquí a res facturem les bikes, i anem a fer un cafè, i tant que sí, si veniu esteu convidats a esmorzar.

MTB, MTB, MTB.

Cinc tocades del matí: Part I de la primera aventura.

Perquè estem organitzant que siguin dues aventures no una. Però avui comença la primera part de la primera aventura, i tant.

Ja són les sis, fa una hora que escric, per diferents motius, mtb, mtb, mtb.

Molta emoció, pocs nervis, és veritat, i d'aquí a res o una mica més de res, els nervis aniran augmentant i l'emoció també, tinc una primícia, o millor dit la té en Xavi Paricio, JJ, no us puc dir res més.

Dies de MTB del més genuí, a on ser-hi és un privilegi, i tant que sí.

Persegueix que el teu dia a dia tingui aquest color i el teu dia a dia tindrà possibilitats de ser així.

Ahir vaig encarregar el segon manillar de 600 mm. CB Cobalt, així com el segon pneumàtic per ales millores que estic fent a la bike del meu germà. Vaig aprofitar també per encarregar pastilles de fre Shimano XTR 2003-2004, i cales pels CB, de tot això estem a zero, però a zero.

Sobre això un cop estigui tot el material a casa us exposaré una curiositat pel que fa a servei de les botigues per Internet, una curiositat que afecta al petit racó a on visc dins d'aquest pais petit.

Tot a punt, mtb, mtb, mtb.

Ens recolliran a les set, d'aquí a menys d'una hora, i tant que sí.

En Colorado ja té des d'ahir a la tarda la seva bike, tota la tarda cercant una caixa perquè la que va arribar estava esmicolada, mtb, mtb, mtb.

Assaig General.

El primer assaig previ va finalitzar a les quatre tocades de la matinada i va fer que no pedaléssim més, així de planer, així de senzill.

Jo ahir no em podia ni arrossegar, voler preparar-ho tot com si demà mateix ja marxéssim, va ser una preparació de més de quatre hores, però va valdre la pena, i tant que sí, perquè ahir en fer el segon assaig general, per poder disposar de tot el dia d'avui per a nosaltres, va ser posar fil a l'agulla i tenir-ho tot a punt a quarts de deu de la nit, i va anar així i així s'ha quedat fins avui i tant que sí.

Les imatges que us exposo, són les que inclouen tot el que portem, fora de la muda que portarem posada totes les coses que necessitem són o bé a dins de la bossa gran d'en Tr@il, és la primera vegada que la utilitzarem per sortir de casa, crec recordar,  o bé a dins de les motxilles.

Entre llacets i farbalans, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

I entre assaig i assaig canviar les pastilles de la Yeti-Betty i ajustar la CK un manteniment necessari.

A dins de la bossa tot el que fa referència  a bikes, les dues SS, i l'equipament per a rodar cada dia, tot l'equipament, cascs, les Bont, les Shimano, les mudes, cada bossa en porta una de complerta, les eines més bàsiques per a poder fer el manteniment elemental de les dues bikes, i la caixa on hi portem els esprais d'escuma, la clau multifunció, el pot d'oli obligat per a la transmissió, les manxes, i les empolles d'aigua de les dues bikes tres de 750 ml. i una de 500 ml. aquesta darrera la del tub tija de l'ARC, és que de 750 ml. no hi cap.

Les Septem volaran amb nosaltres entre mar i muntanyes, i si fem curt elles amb les seves minúscules però potents ales ens impulsaran, i tant que sí.

L'ARC hi va complerta sense rodes, amb la tija i manillar muntats, la The Motivator hi va complerta sense rodes amb el manillar desmuntat de la potència i també he tret la tija i seient que he fixat en primer terme el manillar ben embolicat al TT, i la tija i seient entre els dos tirants del quadre. Les rodes de la Vicious un xic desinflades les de la Betty seguint el criteri Colorado, "jo no les desinflo mai".

Eines el que us deia, les justes.

Les dues rodes de la Betty amb les seves fundes van a una de les dues bosses laterals específiques per aquest fet, i les de la Vicious van a dins de la bossa, una al costa de l'ARC, i l'altre al costat  de la The Motivator, i les dues bikes una al costat de l'altre, l'ARC a dins d'un funda de lona gruixuda per evitar de que piqui amb la Vicious, i aquesta darrera embolicada amb la faldilla d'aquesta bossa gegant que embolica a l'ARC a sota de la bossa i va una funda de Snowboard a on hi van tots els nostres equipaments, que fa que la base inferior i per tant les punteres de quadre i forquilla quedin protegides per un bon coixí, a sobre de tot, els dos cascs i a sobre d'aquest un plàstic de bombolles per acabar de protegir-ho tot.

Les Bont, i tant que sí.

 A les motxilles, únicament les nostres mudes de paisà.

El canvi esmentat fa uns mesos fent referència a que canviaríem la manera de viatjar ja està servida, i per fer-ho bé cal assajar, oi que sí?, "que falta molt de temps pel Roc", és veritat, pel Roc falta molt de temps, però anirà bé tenir-ho tot preparat per anar-hi al seu dia ben rodats, i per tant als propers dies, "per què no un bon assaig, per tenir-ho tot clar?"

MTB, MTB, MTB.

Per a la nostra propera aventura tindrem un cronista d'excepció, en Xavi Paricio, que ja us anirà exposant cada detall de la propera fita, mtb, mtb, mtb.

Nosaltres segur que hi posarem cullerada, però aquest cop el cronista és ell, com unes prèvies al que ha de ser la propera aventura a les 24 Hour of Moab, oi que sí?

Cadaqués, agost del 2011.

La nocturna de divendres a dissabte tenia una component interessant, molt de fons, a on en pensar en la zona penses en molts instants compartits, a casa, també amb el meu germà, i amb en Joan amb la seva lleugera Scalpel, i tant, també amb d'altres bikers, i aquest fet, el de tornar a ser-hi, fa que en rodar per aquest entorn tingui aquesta component d'aquest sentiment tan potent, i en darrer lloc i no perquè hi pensi en aquest ordre, a un biker que ja no és entre nosaltres, i que amb ell a aquest entorn hi vaig compartir per darrera vegada una aventura sensacional de mtb, com ho va ser resseguir amb les bikes l'antic camí romà.

Una zona especial, unes sensacions diferents, i tan que sí.

Curiós perquè jo sóc fill del Vallès Oriental, no pas de l'Alt Empordà, però el fet és que com que tenim un pais tan i tan petit, no és difícil sentir-se de cada racó a on vas, sempre són molt propers a cada racó d'on som nosaltres, oi que sí?

Per compromisos familiars encantadors, la marxa cap a Roses, per començar la ruta va tenir un inici al mateix temps que el sol ja ens deia que per avui ja en tenia prou, a aquest detall cal sumar-hi que anar de Platja d'Aro a Roses no és un passeig curt, una hora tocada però i ja estàvem deixant enrere Roses i anàvem directes passat el Bulli, concretament a Cala Monjoi. El motiu de no iniciar la ruta des de Roses va venir determinat pel fet de que el trànsit per aquesta carretera tan estreta és considerable, i tant, i no volíem si podíem,  coincidir per excés, millor per defecte.

Hi ha dies per tot, i ja tindrem temps de començar des de Roses aquesta ruta, en aquesta ocasió mentre anàvem de Figueres a Roses les sensacions eren de que hauríem d'haver sortit abans per poder iniciar l'aventura amb llum solar i entrar a la foscor de la nit lentament.

No va ser així, l'inici de la ruta va ser a plena nit, amb els dos llums, Karma al cap, i Powerled al manillar, els dos a mínima potència, que tot i anant amb aquesta baixa intensitat els autos sempre que venien de cara s'aturaven en veure els quatre llums, això va ser així fins arribar a la zona vetada per a aquests.

Mentre ens preparàvem per començar la ruta, molts pensaments, perquè varem aturar la VW a l'inici del camí romà, bé no sé si és exactament l'inici, sí que nosaltres al seu dia varem enfilar just per aquí.

Moltes sensacions, també perquè la majoria de vegades que hem pujat per aquests paratges molts noms em venen al cap, entre ells un de "sonat", el Port de la Selva, al dia de la gran explosió, i tant, també el dia de Baviera,  de la senyora gran nua,  mentre ens donava aigua, i així aniria detallant més i més anècdotes, totes diferents entre elles,  però coincidents pel fet de que jo hi era sempre entre totes.

Fa calor quan baixem de la VW, no claror, cap, un cop equipats iniciem ruta, i els primers metres ja veiem que anem d'allò més bé. La pista de nit sembla una autopista, els  cotxes van a molta velocitat, i és un ara sí, ara també el seu pas en totes direccions, i que tot i disminuir la marxa,  a cada pas seu la pols és l'aire a respirar.

Un cop entrem a la zona restringida pels cotxes, la sortida agafa un to més misteriós, i no perquè el primer tram no ho fos, si no perquè aquest segon tram presenta signes de poca circulació, els matolls envaeixen la pista, i la foscor és absolutament present, no fa gens de fred, "ja era hora", a l'inrevés un aire calent ens cuida, ens amanyaga suaument, el ritme,  "divertit", com ha de ser, ja tenim els deures fets per aquest mes d'agost, ara cal únicament rodar fins diumenge que tindrem test per veure com estem de ritme.

Anem escalant, ara sí ara també, veiem autos que van cap a Cala Jóncols, veiem els llums i penses, "no poden venir fins aquí, que bé", no per res, sí perquè així no hem de patir perquè després d'un revol sense visibilitat passats de velocitat tinguem una mala experiència, i si això no passa,  que tinguem que seguir respirant pols i més pols després del seu pas. A aquest tram les vistes són obagues, molt obagues, per seguidament poc a poc deixar-nos veure de menys a més les vistes del que ha de ser un dels tres millors instants de la sortida, com no pot ser res més que veure Cadaqués des de l'aire, o aquesta és la sensació, fem la darrera pujada, llarga, per entrar ja a la zona oberta pels autos, que presenta també un aspecte abandonat, matolls a banda i banda menjant-se el camí, anem baixant, en cap cas aturats, tampoc a molta velocitat, som aquí per gaudir de la bike a les prèvies de diumenge, no per arribar abans de "ningú",  utilitzo aquest mot perquè realment no coincidim amb cap ànima al primer tram de baixada, sí amb dos Land Rovers per separat que fan camí en direcció contraria a la nostra, els dos relativament prudents, no van  a més velocitat perquè les suspensions d'aquest vehicles són el que són, "para hombres muy hombres", i no és una ironia en cap cas, jo en tindria un demà, però tot no pot ser, tenim VW per a les bikes, no tenim Land Rover, ara ja un Iveco?

Arribar a Cadaqués i tancar el llum del cap, perquè fan massa llum, seguim sempre pedalant pel costat del mar fins arribar al centre a on a un forn que a mitja nit encara tenen obert i comprem dos talls enormes de pizza, que bona que estava, i seguidament després de devorar-les assentats a un banc públic, per a poder estar sempre al costat de les bikes, anem directes a cercar un bon gelat, i tant.

En minuts ens hem cruspit la pizza i el gelat, i seguidament fem per iniciar desfer el camí fet, no sense gaudir de,  en certa manera compartir una molt bona sensació d'una cultura excepcional, com ho és la cultura mediterrània, terrassetes al costa del mar, plenes de persones, o no tan plenes de moltes, no tantes, gaudint de prendre quelcom entre un anar i venir de persones passejant, la llum que ens envolta té un color que et recorda al d'una posta de sol, en cap cas és una llum fosca, tampoc intensa, i a on en marxar penses, "quina manera més joiosa, més enriquidora de gaudir del temps tots nosaltres".

Penso,  no sé molt bé el perquè, o sí, en la societat romana, en que estem lluny encara i han passat més de mil anys,  de la manera de gaudir del temps, no és una defensa del la seva manera de fer, en cap cas però el pensament és aquest, i així us ho exposo, i tant que sí.

Amb això anem desfent el camí, recordo i així ho comentem la indigestió que vaig patir a una de les vagades que rodàvem per aquesta pista de pujada, després d'estar ben entaulats, i tant, però després d'aquest pensament tot seguit he de seguir gaudint encara més d'escalar les primeres pales un cop sortim de Cadaqués.

La lluna ens diu que ens veu, nosaltres ens aturem per mirar-la, són instants màgics a on el petits misteris que van agafats de la ma d'una aventura entre Dracs en la foscor de la nit  tenen el seu punt de més intensitat, deixem que la lluna ens indiqui, perquè anem en la mateixa direcció, o això sembla.

Dues pales són les que ens queden per posar fi a aquesta petita aventura per aquest entorn de somni a un temps de somni, estem dins de la foscor, de la pols també, i tant, de llum artificial, la dels nostres llums, de la claror que genera el reflex del sol amb la lluna i d'aquesta amb el mar obert, i d'ell en les ninetes dels nostres ulls, penso en el pare, que sempre està present quan tinc bones sensacions, en certa manera pensar en ell en moments com aquests és un automatisme, si estic bé vull pensar que ell està més bé encara, espero, necessito pensar així, per sort, el cor, el meu cor no requereix d'un aprenentatge en aquest sentit, sí en molts d'altres, i tant que sí.

Les sensacions són això, són així, conegudes, noves, velles, belles, distants, diferents, intenses, copsadores, captivadores, i fa que tot espai establert, tot escenari preconcebut deixi de tenir cap sentit quan un exercit de sensacions venen en clau de conquesta, i nosaltres, els gents de Drac som conqueridors de sensacions, bones, no tan bones o senzillament també perquè no, colpidores, i tant que sí, però totes elles encapçalades per un mot que defineix una mica el què i el com de tot plegat, o no, però sincerament penso que sí, com és de la transparència, amb les sensacions no hi ha segones, ni terceres, ni quartes voltes, si fas perseguint que les de bon to, les sensacions de bon to siguin les que majoritàriament marquin el camí, tot va normalment ple d'aquestes, i si t'acostumes a aquestes el dia ve definit per elles.

Ahir em deia en Colorado, "però quin sentit té anar de nit de Roses a Cadaqués?", jo el sento i penso, "llàstima que ell no hi era, m'hagués encantat que hi fos", i en lloc de dir això que ja ho sap,  li dic, "és una sensació diferent,  he gaudit molt, i molt". Josep Maria parlàvem d'això fa uns dies, de sensacions, mtb, mtb, mtb.

Ara amb tots els farcells preparats, amb la confirmació de que la bike d'en Colorado ha aterrat després de no arribar ahir de la darrera aventura, i d'haver de ser aquí imperiosament aquesta tarda, en Colorado em confirma que aquesta tarda li portaran a casa, quina pressió, quina tensió més modernament passada de moda.

Després de superar els dos petits colls, a mi m'ha costat superar-los, tornem a ser a la VW, no tenim pressa però en res ja estem tornant cap  a casa, tornant de Girona cap a Platja d'Aro a una rotonda propers a Cassà de la Selva m'he d'aturar, són les dues de la matinada i els ulls decideixen fer una baixada de persianes puntual, que m'indica que m'he d'aturar immediatament, així ho faig, com a la tornada de Toledo venint de veure les Turner, tiro el seient enrere i baixo persianes, així durant una hora tocada fins que la sensació al cos d'una lleugera fredor em diu que cal enfilar directes a casa de la mare, així ho fem, són quarts de cinc de la matinada, una bona dutxa, i de pet al llit.

Una cloenda diferent, demà volíem repetir aventura de mtb, però ja li esmento a la Betty que descansarem, i tant, i també penso que cal gaudir del l'experiència d'aquesta nit entre Roses i Cadaqués, de mirar-me a mi mateix i pensar, "un raig de llum entre dos amants, la lluna i el sol,  ens ha definit el camí a seguir aquesta nit", tot seguit tanco els ulls, d'aquí a res tornarà a sortir el sol, per tornar a gaudir-ne únicament caldrà esperar a que aquest decideixi donar pas a la seva estimada, la lluna, i ser-hi serà un privilegi, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Equipats d'estiu, portem armilla i manegots, però no els utilitzem, crec recordar.

Portem eines, una sort perquè a les primeres pales els torniols que fixen el plat a la biela dos s'han afluixat i el soroll és poc amigable, un cop repassats, oli en un llum. Sense esprai d'escuma.

Menjar, un plàtan, fruits secs amb plàtan deshidratat, un tros de pizza i un gelat, per veure aigua, 500 ml.

Llums, tots i més, és un dir, Powerled i Karma, darrera un Cateye amb pinça agafat a la bossa del jersei de la Betty, en posició d'intermitència. Ara fa uns dies que ja no el portem agafat a la tija, de fet a la darrera sortida pel Montseny a les imatges de la Betty vistes pel darrera aquest ja hi surt en aquesta posició, mtb, mtb, mtb.

Quilòmetres per sota dels trenta crec recordar, i desnivell inapreciable.

Una jornada, no una jornada més, en cap cas, a aquest entorn hi hem de venir properament, no sé si en mesos, o com al Moab en anys, però hi vindrem per mar, a fer-hi o un bon esmorzar, o un bon dinar o un bon sopar, però hi vindrem, oi que sí Josep, és que el meu soci hi està posant fil a l'agulla, a la seva ASR, amb quina ha de ser la joia que ens hi ha de portar, mtb, mtb, mtb.

Perquè entre The Motivator ARC i ASR, haurà de ser una joia, oi que sí?

Continental Rubber Queen 2.2

Cansat un dia de casi haver provat tot tipus de pneumàtics (Hutchinson, IRC, Maxxis, Kenda) vaig veure uns Continental. La primera sensació que hem van donar al veure'ls va ser bona. A mi hem funciona bastant això de la primera impressió així que hem vaig comprar un Rubber Queen 2.2 per el davant i un Race King 2.2 per darrera. D'això ja farà un any i mig.

La raó de ficar un 2.2 al davant i el Rubber Queen va ser que per a mi, un pneumàtic gros sempre dona mes sensació d'estabilitat i control i si te taco molt millor. Això es lo que dona aquest Rubber Queen. Lo que no esperava era que la durada fos tant i tant llarga. Ja he dit que el de davant te mes de un any i mig sortint amb regularitat i per tot tipus de terrenys. A dia d'avui encara va en tubeless, amb múltiples punxades però sempre el liquid segellador l'hi tapa els forats i res de res.

El de darrera, el Race King, no va durar tant i es va també anar punxant però no es tapaven els forats i va acabar amb càmera. El taquejat t'aquest es molt mes petit i també la amplada, encara que els dos son 2.2 però es veu molt mes estret. He de dir que la tracció esta be però no mata però va be per rodar. Al final vaig tornat a ficar un de nou al darrera però aquesta vegada i alarmat per les opinions de l'altre gent de que portar un 2.2 al darrera era una aberració vaig ficar un 2.0 també Race King. La historia es va repetir de nou i va tornar a punxar, tenint que recorre al auxili de la càmera, cosa que a mi no m'agrada gens dons peso bastant i prefereixo el tubeless perquè hem permet anar mes fluix de pressió i així tinc una mica mes de grip.

Al veure un link a un article sobre un estudi científic de pneumàtics publicat en aquest blog i cosa que jo ha sospitava, vaig decidir-me a ficar al darrera un Rubber Queen 2.2. Primer, per el extraordinari resultat que m'ha donat el de davant en quant a durada. Segon, per que el taquejat hem donara millor tracció per els llocs on acostumo a anar dons el Race King lliscava una mica per el seu perfil baix de tacs. Tercer, si la amplada es de 2.2 sempre i tal com diu l'estudi, traccionara i s'agafara millor que una cosa mes estreta.

Així dons, ara porto la Ibis amb dos Rubber Queen 2.2 tant al davant com al darrera. Les conclusions son:

- son els millors pneumàtics que he tingut mai en quant a durada i resultat. Una mica cars, això si, però ja se sap que lo barato es car. Hem lo que m'ha durat ja hauria comprat un parell o tres de les altres marques/models

- el dibuix que te ha mi hem va perfecte per els terrenys on passo, amb tot tipus de pedres i graves. Per pista normal pots aplanar i ni es mou i et donen molta confiança.

- l'aspecte que donen a la bicicleta m'agrada dons casi semble una moto de enduro.

- amb les llantes Crank Brothers es treuen i fiquen en un nores, nomes amb les mans.

- el de darrera tracciona com una mala cosa. L'únic problema es que en rampes en-cimentades o asfaltades s'arrapa tant que tens que pedalar amb mes força dons sembla que estigui enganxat al terra. Suposo que això deu ser per el compost aquest Black Chilli que hi fiquen i que fa que s'aferri mes.

- no he notat massa, casi gens, de diferencia en el pes.

Jo he de dir que he notat diferencia i tant en pujades com en baixades la cosa ha anat a millor: mes tracció i mes adherència. En resum un molt, molt bon pneumàtic tant per davant com per darrera. Comprovat.

Us adjunto algunes fotos

Preparatius, bons preparatius.

És el que ha estat aquesta nit, preparant les bikes per a la propera aventura.

Ara són quarts de cinc de la matinada, i els nervis, l'emoció de tot plegat no em deixa tancar els ulls, fins fa uns minuts posant a punt les dues bikes, perquè les darreres quatre hores les he desmuntat parcialment, per després tornar-les a muntar, perquè demà cal seguir rodant, mtb, mtb, mtb.

Santa Fe, nocturna  a Cadaqués, avui test de rendiment, aquesta nit, test de volumetries. Totes aquestes i dues més anteriors a elles són les cròniques pendents.

Ara però les bikes tornen a estar muntades, hem de seguir rodant, i tant, demà un altre cop. 

MTB, MTB, MTB.

34-21/14-10!

Està tot dit, les diferències són tot un privilegi, quan saps, quan sents que aquestes t'esperen amb els braços oberts.

En aquests termes a casa, siguin quines siguin aquestes mentre siguin pedalant anem a on calgui, a on sigui.

MTB, MTB, MTB.

M'agradaria tenir un client a UK. També està tot dit, o no.

Sí, però no.

No, no ens hem llevat, però aquests dies són per estar amb la mare, i també pedalar i tant que sí.

Fins i tot ha estat una bona alternativa, descansar, descansar i descansar. Perquè per a la propera aventura ens cal molta i molta energia.

Ep, i no oblidem que el dia no s'ha acabat, i tant que no, i el Turó de l'Home per a un Home del Montseny sempre tindrà una porta oberta, oi que sí?

MTB, MTB,MTB.

Les imatges de la nocturna a Cadaqués tenen el to de les grans cròniques, que és el què serà, mtb, mtb, mtb.

Demà propera aventura?

Avui després de l'arribada ahir propera a la sortida del sol d'avui, hem descansat.

Per demà programada tenim una bona aventura, veurem si serà perquè per fer-la ens cal matinar, i podria ser que no estessim per la labor, oi que no?

Però si serà o no, fins demà no ho podrem veure, ara mirant de descansar, i tant. La nocturna d'ahir va ser divertida, molt, i curiosa, per l'escenari de Cadaqués, però ens ha deixat xafats, molt xafats.

MTB, MTB, MTB.

Cadaqués, agost 2011.

Ahir aventura a l'Alt Empordà.

Quina nocturna, sortida de Platja d'Aro amb la VW a les vuit de la nit, arribada amb la mateixa un altre cop a les cinc de la matinada.

Després de passejar per Cadaquès, el pensament que em ve al cap és, "que bé que vivien els romans", i tant.

MTB, MTB, MTB.

Prepararé a les properes hores la crònica, mtb, mtb, mtb.

Santa Fe, agost del 2011.

Val sí, cada dia podem anar a Santa Fe, i si no cada dia sí als caps de setmana, i tant, però fer-ho a l'agost és una mica com durant una època, ara ja molt llunyana a on dirigia sense poder dir-ho, com sempre, unes divisions de producció a on l'agost era el millor mes de l'any per treballar, pel fet de que podies fer la feina en la meitat de temps, i pel fet de que anar cada dia a les fàbriques a l'agost, era un plaer, molts pocs cotxes a la carretera, i també perquè les persones a les fàbriques durant el mes d'agost radiaven un caràcter festiu,  cada dia,  durant les quatre setmanes, una mica com els divendres de cada cap de setmana de primavera a on tots estem amb un estat d'ànim sensacional.

Aquests temps han canviat, sí, els he deixat enrere, ara als divendres a la tarda són meus, per a mi, avui a la tarda, millor dit a quarts de dues d'aquest divendres, fins a quarts de set del dilluns tot serà una aventura seguida d'una aventura, però és que des de fa quasi tres setmanes que això és així cada dia de la setmana,  de fet sense tirar massa enrere, per posar-vos un exemple, des del febrer, crec recordar, fem un festival anant al BO, ara ve a ser el mateix però sumant a aquesta festa el to estival del fet de ser el mes d'agost.

Aquesta setmana, cada dia, o quasi cada dia que hem agafat la bike,  i, o,  anant a caminar, sempre totes aquestes activitats, sempre per sobre de les dues hores, i a on com avui penses, "que bé, que bé, que bé".

Podrem pensar, "vols dir que té una component tant important?", la contesta és senzilla, "avui, demà no ho sé, i sé que entre les persones que segueixen aquest espai, no tots, sí quins, ara mateix el que estic exposant és El Pilar", i tant.

Fa uns dies, pocs, crec recordar a finals de juliol, assentat a un petit restaurant a Girona molt proper al Pont de Pedra,  pensava, "aquests agost serà!!!", ahir mentre escalàvem direcció a Santa Fe pensava, "grans èpoques les de les divisions industrials" i el següent pensament va ser, "quin gran moment serà arribar per mar a la tardor i a la primavera,  a esmorzar a Calella de Palafrugell, i tant".  Està clar que el segon pensament supera per il.lusió, per intensitat, per sensibilitat, per un futur fet present com a realitat, per una llista interminable de factors tots ells positius, al primer, que va estar molt bé, i que sense el primer no hi hauria el segon, o també, o igualment, o igualment també, però escalant cap a Santa Fe aquests pensaments també van ser motiu de renovades sensacions.

Ahir no va ser una pujada més a Santa Fe, tampoc "la pujada", però sí que va ser una escalada a on les converses del què seria la jornada d'avui van ser sempre a sobre de l'estora de pujada a aquestes magnífiques zones obagues de després del quilòmetre setze, a on curiosament passat aquest punt quilomètric a quarts de nou de la nit a diferència dels darrers quilòmetres a partir d'aquí no hi feia fred, gens, no puc dir el mateix per sota d'aquest punt quilomètric, i tant que no, i tant que no, aquest agost del 2011 tindrà un mot que el fa diferent de la resta, aquesta mot és el "fred".

El ritme de menys a més, amb una escapada entremaliada als darrers quatre quilòmetres i sagnant als darrers tres-cents metres. El "de menys a més", és,  a partir del primer quart d'hora tocat, ritme molt bo, per quilòmetre darrera quilòmetre en grups de cinc,  anar augmentant deu pulsacions el ritme d'escalada, fins arribar a la zona més vermella de treball de la Betty. Sempre excepte als darrers tres quilòmetres va poder parlar animosament, i sempre fins arribar al darrers cinquanta metres va poder llençar un nou atac, i tant.

La feina està feta, l'he transformat puntualment amb una depredadora de carrera curta de resultats letals, en poc temps, és veritat, contruir un cos letal en distàncies ultra llargues ens ha portat anys, fer-ho per a distàncies explosives no pot ser fet en mesos, però sí que hem conseguit que el camí fet sigui el millor camí que sabem fer, que podem fer, així ha estat, i així en gaudirem.

Ara a excepció del diumenge, que tindrem una jornada de volcà en erupció, la resta com avui a l'Alt Empordà, seran jornades rodadores, amb una lleugera aproximació a la franja llunyana a la zona vermella. Diumenge sí, diumenge tindrem la darrera sortida, el darrer test a on després de trenta quilòmetres ràpids seran l'entrada de deu quilòmetres propis d'una explosió en cadena, mtb, mtb, mtb.

Em podreu dir, "el Roc queda lluny, massa, per estar rodant en aquestes condicions",  i la meva contesta és poc clara però contradictòriament aclaridora, "teniu tota la raó, el Roc queda proper, però molt llunyà de la fase a on és ara la Betty, de fet aquestes prèvies tant exigents quin sentit tenen per a preparar un Roc Marathon 2011?". La vida és plena d'incongruències, i tant!!!, si no,  no seria vida, oi que no?

MTB, MTB, MTB.

Per sobre dels quaranta quilòmetres, per sobre dels 1.000 m positius.

Equipats d'estiu, amb manegots i armilla per baixar. 

Aigua, menys de 750 ml., per menjar,  un plàtan.

Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma.

Llums, Powerled i prou.

Un Santa Fe si pot ser.

És a on hem anat avui, i tant.

Ja tinc una crònica més per preparar, si fa uns dies el protagonista escalant al darrer tram del Turó era el nostre amic ben lluent, avui un amic ben diferent m'ha literalment saltat a sobre, com us ho dic, m'he aturat he anat directe cap a ell i l'he agafat com agafaria a un peix menut entre les mans, amb por que pogués fer-li mal.

Ell, incomprensiblement per a mi, semblava que esperés que jo fes aquest gest d'agafar-lo, impressionant, un moment on les emocions poden amb tot, mtb, mtb, mtb.

No oblido que tinc amb la d'avui quatre cròniques pendents de posar al Blog. Són quatre perquè encara tinc pendent també la del Turó amb la Betty i en Michael.

El ritme d'avui interessant, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Miraré de fer pòsit de la sortida d'avui i de que les millors sensacions vinguin directes cap al Blog, mtb, mtb, mtb.

Maresme-Baix Montseny?

Haurem de, i tant.

Ahir els estiraments van ser els protagonistes, avui no ho seran, no ho haurien de ser, mtb, mtb, mtb.

Dies, molts, les darreres setmanes, als darrers mesos, plens de MTB, demà serà un dia joiós, també molt trist, menys que fa un any enrere, però marcadament molt trist, per mirar de que això sigui un xic, poc, però un xic més portable, anirem a Roses, i rendirem la jornada de demà a aquests moments, a aquesta data que no ens és avui gens fàcil de portar.

Avui, propers a casa, demà a on ha de ser, a la zona de Cadaqués.

MTB, MTB, MTB.

Go, Go, Go.

http://moots.com/wp-content/uploads/Screen-shot-2011-07-21-at-10.04.39-AM.jpg

És evident que ja no són únicament  els peus que  no toquen a terra, les rodes tampoc.

MTB, MTB, MTB.

Moots Rigormootis SS, 26", 100% rígida.

Personalment, jo aquesta opció la veig de 10/10.

Si en Colorado finalment, o millor dit si el sr. Klaus es posa en contacte amb en Colorado, no descarto reiniciar aquest camí, i sincerament 26" o 29er, no és important, i tant que no.

MTB, MTB, MTB.

La forquilla funciona, les rodes també, les bieles són unes petites joies, els frens senzillament eficients, els pedals, una selecció particular però també amb un alt rendiment si són Time, crec que sí, el seient, aquesta és una opció molt personal però un Gobi avui ja comença a ser com un Flite, seients per a èpiques, i tant, la direcció, és "la direcció", una Chris King, jo a la Vicios hi porto una competidora, però la porto perquè treure-la podria "descantonar" la pintura de la pipa, i això sí que no, tija, potència i manillar, senzillament, Moots de les marques que han vengut un mínim de bikes fabrica el millor conjunt d'aquests tres elements esmentats, un únic defecte, si és 26", una bike com aquesta ha de portar els millors pneumàtics, entre ells per què no?, el Monorail, i tant que sí.

Errors de muntatge, únicament errors de muntador, la cadena no és la que ha de ser ni té la tensió correcta, dos,  els dos torniols que inicialment haurien de tensar les patilles no toquen ni la puntera, no estan fent res, és a dir la bike va ser muntada però no acabada de muntar, tres,  un manillar amb les puntes enrere de manera significativa i el seient descentrat enrere?, què no va bé?, i en darrer terme, per favor com amb una bike com aquesta pots lligar el tub quilomètric de fre davanter amb la forquilla White Brothers,  amb una brida matussera, per favor, per favor, per favor. El protector de plat, a on anem amb una bike com aquesta no toca, i no toca per tots aquests errors.

El quadre, bé aquest no té cap error a remarcar, jo no portaria una pipa de direcció llarga com aquesta, però si està fet perquè no toquin les manetes amb el TT i també per evitar que el cap de  la forquilla, sigui quina sigui no impacti amb el tub que va de pipa a caixa, ja està bé, si no evita això quin sentit té?

Si el sr. Klaus contacte correctament amb en Colorado caminarem cap aquí, i tant, oi que sí?, les possibilitats de que això sigui així són del 0.000000%, tot i així, personalment, jo aquesta opció la veig de 10/10.

MTB, MTB, MTB.

Firts movement.

Primer moviment, la sala de juntes puntualment sembla una sala de presentació de productes de bike, caixes de bike, fundes de rodes, rodes, quadres de bikes, bikes senceres, tot el que necessitarem per a la propera fita, i tant.

Caldrà que em centri encara més, perquè per anar organitzat cal preveure cada moviment, o no, però jo crec que sí, oi que sí? perquè els no previstos vindran, segur,  agafats de la ma de la propera aventura.

Estarem a punt, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.


Els nervis sempre fan acte de presència, també de la mateixa que venen, marxen, sempre em passa en aquest ordre, mtb, mtb, mtb.

Una aventura de dies, que bé, no sempre és així, sí a casa, aquest cop però de més dies, pel fet de que requereix d'uns preparatius de fa molts dies, d'una posta en marxa complexa per a nosaltres, i d'un inici diferent, molt diferent.

Sempre però entre bikes, entre Dracs, mtb, mtb, mtb.

Perseverance.

Per a finalitzar, abans per a escriure, abans per pensar-la o sentir que tens el moment per posar una darrera de l'altra les paraules que fa que una aventura a dalt del nostres Dracs sigui una aventura compartida  a aquest espai, a The Great Escape MTB, cal que una idea, millor dit un sentiment es posi el primer de la fila de totes les sensacions que et venen al cap quan penso, "vaig a escriure la crònica".

Mentre aquest moment no ve, els pensaments, els vols fets resten com aturats en el temps, i a on la sensació si vull començar a fer la crònica és similar a quan veus una imatge de lagranevasio sense bike, equipat de gala, però sense pedalar, té el seu sentit, i tant, però no pot ser el pilar de la crònica. És a on sóc aquests dos darrers dies, amb el peus a terra, mentre això sigui així he de seguir esperant a que l'esmentada sensació es faci present, i tant.

Sí, ja ho sé, aquests moments hi han de ser, són part de la construcció de les cròniques, són part de les prèvies a poder-les escriure, i tant. Però mentre això passa les ganes de començar a escriure resten a l'espera de desembarcar al Blog.

Mentre les sortides es van acumulant, i això fa que les sensacions són cada cop més i la cascada de pensaments a exposar al Blog cada cop són més nombrosos, a on hi ha dies, com aquesta darrera setmana, que tinc sort que disposo de les fotos arxivades per dates i llocs, si no confondria llocs i moments, fet que no em passa mai quan intervé la VW, i tant que no, i això fa que tot tingui el seu ordre inicial, que en cap cas té perquè ser el que finalment exposo al Blog, no, sí el que fa que entre molts d'altres possibiliti de que una mena d'explosió dins meu es produeixi cada cop que obro el Blog i cerco "noves entrades", com ara, que mentre feia estiraments, encari l'ordinador i un pensament que fa hores que ronda pel meu cap,  moltes, i que no deixo de recopilar les imatges de les darreres sortides on hi surto a peu dret, el per què? no ho sé, bé ara mentre escric sí que ho sé, no mentre les cercava.

 MTB, MTB, MTB.

Som dimecres, demà dijous, demà passat divendres, sí tots ho tenim clar, però també tinc clar que el que va lligat a aquestes sortides serà una aventura darrera d'una aventura, Montseny, Maresme, Baix Empordà, Alt Empordà, crec que no em deixaré cap ruta.

Portarem llums, i tant, cada dia, potser pel Maresme no caldrà, però pel Montseny, sí, pel Baix Empordà, també, per l'Alt Empordà i tant. Per aquest darrer, per arribar a Cadaqués des de Roses, sortirem cap al capvespre, i mentre hi rodem la nit ens agafarà de la ma, mtb, mtb, mtb.

Després haurem de tornar amb una sola protagonista, "la nit", mtb, mtb, mtb.

Maresme Pearl Izumi Flower Power.

Mentre preparo la crònica de les darreres dues sortides, mentre muntava ahir la bike de curses del fill de l'Home del Montseny, aquesta imatge em venia al cap. No sóc molt de platja, o sí, i aquesta foto té un to per a mi, agradable, i tant.

El títol de la propera crònica serà Yeti-Betty Pearl Izumi Flower Power.  Maresme, les flors, la força d'aquestes, el pes d'elles al lloc on vivim, mtb, mtb, mtb.

Aint No Mountain Adventure Race

Aint no Mountain Adventure Race

13^th August 2011
Team: Surf N Turf
Andy Lyle and Mickey Regan
Race Report by:Mickey Regan

With a fantastic winter series complete all the talk was to have a one of summer race. Andrea Harrower of the Bikedock Belles said she had just the location. Andrea and the other Belles set about helping Ivan and the CCAR crew plot the course for a summer special. The location was Dromara Co. Down with the bulk of the race on and around Slieve Croob Mountain. There would be 2 class options for competitors, Sport and the Expert class.

We arrived at Dromara FC the HQ for the race on Saturday morning to a hive of activity. There was a great turn out for the race with a lot of new faces. With all the old faces and a fair few work colleagues doing the race I found myself talking and chatting rather than getting ready. We went into the main hall for registration and went to sign up on the Expert side. We would collect our numbered race bibs and our electronic dibber for timing. The dibber was labelled Expert (Sort of) they must not have any faith in our abilities. We would just have to prove them wrong. When everyone had registered we gathered for the race briefing. Ivan welcomed everyone including the guys who travelled all the way over from Scotland. Only to go to the wrong head quarters from a previous race in the winter series. Having realised their error while sat at Ballyholme yacht club just several months late they hot footed it down to Dromara and still got there in time. Well done Lads hope you enjoyed the race and hope to see you back for more.

We all lined up under the start finish banner and of we went. Starting with a road cycle we left the football club and travelled through the village. We turned right onto a rolling country road heading for lough Aghery. We were leading the group and going well as some teams stopped to check maps at the first junction. Billy and Gerry from passing wind soon were coming past us and we decided to sit in with them until we reached the Lough.

TA1 Kayak
We got timed out so I was in no hurry to get into the water. By this point there were 4 teams all battling for position on the lake. We waited until they had moved out then dibbed the time back in so we would have clear water to paddle. We followed the four other teams and on looking back had a good gap back to anyone else. One team partially over shot the checkpoint but soon realised and had just got in before us. A swift turn and dib we were on the return journey.

It was still a very close race at this early stage and the kayak section seemed to fly past. I think being fresh had a factor to play with the fast pace on the water. We reached the end jumped back on the bikes and looped around the roads picking up a check point before reaching the Harry Ferguson museum car park.

Special Task 1 Tyre roll and flip
The task was to first roll a lorry tyre out through the gates onto a foot path then lay it down and flip it end over end to the top of the path before returning it to the start. We didn’t hang about and as I dibbed the check point Andy “Geoff Capes” Lyle returned the Tyre. Back onto the bikes and a fast blast back to Dromara village. We turned into the school car park ignoring the car park beside because it was named Sports centre car park. Our instructions said school car park so as we hunted around we eventually seen Joan in the other car park.

Special Task 2 Basketball
As I had the dibber I got our time as Andy shot some hoops. Quickly it was back on the bikes and through the village in the opposite direction. Check point 5 read inside a pub. I immediately thought darts but on reaching the pub I realised that would be far too easy.

Special Task 3 Half Pint and a Pickled egg
On entering the pub we were handed two cups. One with a pickled egg and one with a half pint of Guinness. With me not drinking Andy ‘kindly’ handed me the egg. I downed the egg and with a couple of chews I finished it. Not pleasant on the stomach but we were racing needs must. I like eggs and I love vinegar but this just didn’t work for me. With a quick check at the map we continued along the road towards checkpoint 6. The egg wanted to say hello again but I wasn’t letting it. Trying to push hard and concentrate on pedalling didn’t I half swallow a fly. When I say half swallow it hit the back of my throat but I immediately blew it back out. Well the next part wasn’t pretty and I don’t think I need to describe what happened. I got away with it as I was going so quick on the bike. I took a quick mouthful of water and I washed my mouth out then it was back to business.

Check point 6 was in a chamber in a Souterrain. This is a 9^th century underground stone lined tunnel system with chambers for shelter, storing food or riches. It is believed the Narrow entrance was a security measure and as you move further along the tunnel the passage widens and the chambers are bigger again. Anyway enough of the history lesson there is a race going on here. We jumped off the bike and I ran down the steps into the Souterrain. It was a hands and knees effort at the start but then I got up onto my feet and found the second chamber. I dibbed the check point and made my way back out. I was glad I still had my helmet on as I hit my head a few times. Back to the sun light and onto the bikes to pedal to TA2. On looking at the map we made the decision to stay on the road. We could see two lane ways that looked like the most direct route but we played it safe taking the longer road option. Other teams took the direct route and we were kicking ourselves as it was clearly a lot quicker.

TA2 Run to the Mast
We arrived at TA2 and were instructed to leave the bikes and run on foot up the hill to the mast. We reached the mast dibbed check point 7 then ran hard down the hill to pick up the bikes. With a fast descent down the road and three teams side by side myself and Andy took the lead. Tucked in and absolutely flying. We were going so quick we over shot the turn off to the left. Wasting a few seconds we got turned around and followed the other teams back up the moat pad. Pedalling up this grassy path was tough on the legs. We past one team and got to the check point 8 on the next section a guy had crashed in front of us and we stopped to see if he was o.k. Thankfully he was fine and told us to continue. Back onto the road for a steep climb up windy gap. We turned right onto the windy gap pad picking up check point 9. We followed the road to check point 10 which was under the legananny Dolmen Chambered Grave (Pictured above)

Andy wanted to eat at this point so we took a few minutes to get fuelled up. I took a gel and some high5 liquid and Andy took a sandwich and some nuts. Some day he will eat on the move but not yet ;-) We had another road section on the bikes that took us to the car park on the foot of Slieve Croob.

TA3 Orienteering
The next section on foot took us around, over and on top of the mountain itself. We had a number of checkpoints to collect on all sides of the mountain and on top. This section was really tough and seemed to slow everyone down. Long mountain grassy and boggy land made the going very slow. We didn’t have too much bother finding all the checkpoints on the first section. When we went over the top we seemed to lose a mixed team that we had been trading places with on the first section. Then we could see we were catching another team. Unfortunately this wasn’t due to the fact that we were going quicker big Mark Young had injured his back and was slowed right down to almost a crawl. As we picked up the remaining check points there must have been 7 teams together coming into TA3. Thankfully there was water on offer at this point as we had all ran out by this stage. Andy was on the food again and we watched as the other teams headed of on the bikes to climb the tarmac road back to the summit of Slieve Croob for a second time. I try to look at it as refuelling rather than losing time as we have learned from past events if you don’t eat you can lose even more time if you blow up. (I will have him eating on the move soon though ;-)) As we started to climb I could see teams in front get off and walk. I got the head down and pedalled hard I wasn’t for stopping until I reached the top. I will admit I wasn’t looking forward to the climb on the bike when we were running the mountain but the more I pedalled the more I enjoyed it. Reaching the cairn I dibbed and returned to the bike for the fun part. We descended a bit of the road then turned right onto an open mountain section. The start was a bit boggy but with a bit of pace we got through and started picking off teams that were struggling. We crossed a fence and the real fun started. The path zigzagged down the mountain but with slower teams in front I decided to take a straight line. I was flat out down the grassy mountain, jumping the paths and passing other teams. This bit was one of the most enjoyable sections of the race for me. I just managed to get stopped at the gate at the bottom. Unfortunately Andy didn’t see the turn to the gate and in his excitement kept going straight. I waited a few seconds then heard someone shout. Another team give him a shout and soon he was back tracking up to the gate. With both of us grinning from ear to ear with the descent we dibbed and followed the roads to TA4 picking up check point 26 on the way.

TA4 6km Trail Run
We dropped the bikes off with Steve. He told us we were sitting in around 5^th with the 4^th place team just ahead of us and we knew another team were hot on our heels. We had a forest trail run with two check points to collect along the way. With tired legs we tried to keep running on the downhill and a fast walk on the uphill sections. We didn’t seem to be catching the team in front and on the last straight they were know where to be seen. We could hear the team behind us so decided to waste no time getting back on the bikes. Thankfully the remaining cycle only had two more check points. These were on off road paths that really suited us. We finished very strong and just missed out on third place. If you asked us before the event if we had taken a top 5 finish we would have jumped at it. Looking back we could see were we lost time but we can learn from this and enjoy our well-deserved 4^th Place.

The expert class and overall win went to: Passing Wind - Gerry Kingston and Billy Reed
Another great race from Gerry and Billy with a blistering pace throughout.

Once again Causeway Coast Adventure Racing Club has hosted an outstanding event. Tough and all as it was everyone seemed to enjoy it.

Thanks as always goes to everyone at CCAR for the hard work and time on the race. Also a big thanks to Andrea Harrower and the bike dock belles for scouting out a great course.

If you want to know more about this type of race or find out how to take part follow the link below:
Winter Series Details : www.causewaycoastar.co.uk