El primer assaig previ va finalitzar a les quatre tocades de la matinada i va fer que no pedaléssim més, així de planer, així de senzill.
Jo ahir no em podia ni arrossegar, voler preparar-ho tot com si demà mateix ja marxéssim, va ser una preparació de més de quatre hores, però va valdre la pena, i tant que sí, perquè ahir en fer el segon assaig general, per poder disposar de tot el dia d'avui per a nosaltres, va ser posar fil a l'agulla i tenir-ho tot a punt a quarts de deu de la nit, i va anar així i així s'ha quedat fins avui i tant que sí.
Les imatges que us exposo, són les que inclouen tot el que portem, fora de la muda que portarem posada totes les coses que necessitem són o bé a dins de la bossa gran d'en Tr@il, és la primera vegada que la utilitzarem per sortir de casa, crec recordar, o bé a dins de les motxilles.
Entre llacets i farbalans, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
I entre assaig i assaig canviar les pastilles de la Yeti-Betty i ajustar la CK un manteniment necessari.
A dins de la bossa tot el que fa referència a bikes, les dues SS, i l'equipament per a rodar cada dia, tot l'equipament, cascs, les Bont, les Shimano, les mudes, cada bossa en porta una de complerta, les eines més bàsiques per a poder fer el manteniment elemental de les dues bikes, i la caixa on hi portem els esprais d'escuma, la clau multifunció, el pot d'oli obligat per a la transmissió, les manxes, i les empolles d'aigua de les dues bikes tres de 750 ml. i una de 500 ml. aquesta darrera la del tub tija de l'ARC, és que de 750 ml. no hi cap.
Les Septem volaran amb nosaltres entre mar i muntanyes, i si fem curt elles amb les seves minúscules però potents ales ens impulsaran, i tant que sí.
L'ARC hi va complerta sense rodes, amb la tija i manillar muntats, la The Motivator hi va complerta sense rodes amb el manillar desmuntat de la potència i també he tret la tija i seient que he fixat en primer terme el manillar ben embolicat al TT, i la tija i seient entre els dos tirants del quadre. Les rodes de la Vicious un xic desinflades les de la Betty seguint el criteri Colorado, "jo no les desinflo mai".
Eines el que us deia, les justes.
Les dues rodes de la Betty amb les seves fundes van a una de les dues bosses laterals específiques per aquest fet, i les de la Vicious van a dins de la bossa, una al costa de l'ARC, i l'altre al costat de la The Motivator, i les dues bikes una al costat de l'altre, l'ARC a dins d'un funda de lona gruixuda per evitar de que piqui amb la Vicious, i aquesta darrera embolicada amb la faldilla d'aquesta bossa gegant que embolica a l'ARC a sota de la bossa i va una funda de Snowboard a on hi van tots els nostres equipaments, que fa que la base inferior i per tant les punteres de quadre i forquilla quedin protegides per un bon coixí, a sobre de tot, els dos cascs i a sobre d'aquest un plàstic de bombolles per acabar de protegir-ho tot.
Les Bont, i tant que sí.
A les motxilles, únicament les nostres mudes de paisà.
El canvi esmentat fa uns mesos fent referència a que canviaríem la manera de viatjar ja està servida, i per fer-ho bé cal assajar, oi que sí?, "que falta molt de temps pel Roc", és veritat, pel Roc falta molt de temps, però anirà bé tenir-ho tot preparat per anar-hi al seu dia ben rodats, i per tant als propers dies, "per què no un bon assaig, per tenir-ho tot clar?"
MTB, MTB, MTB.
Per a la nostra propera aventura tindrem un cronista d'excepció, en Xavi Paricio, que ja us anirà exposant cada detall de la propera fita, mtb, mtb, mtb.
Nosaltres segur que hi posarem cullerada, però aquest cop el cronista és ell, com unes prèvies al que ha de ser la propera aventura a les 24 Hour of Moab, oi que sí?