Pel què fa a noies, no hi ha dubtes.
http://www.pearlizumi.com/publish/content/pi_2010/eu/en/index/products/women/ride/apparel/pro_jerseys.-productCode-0877.html
En cap cas hi ha dubtes, equipament avui de MTB per a noies, Pearl Izumi, en cap cas la gama més baixa, tampoc la PRO.
MTB, MTB, MTB.
Avui és així, demà?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pearl Izumi Women.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pearl Izumi Women.. Mostrar tots els missatges
divendres, de juny 22, 2012
dimecres, d’agost 17, 2011
Maresme Pearl Izumi Flower Power.
Mentre preparo la crònica de les darreres dues sortides, mentre muntava ahir la bike de curses del fill de l'Home del Montseny, aquesta imatge em venia al cap. No sóc molt de platja, o sí, i aquesta foto té un to per a mi, agradable, i tant.
El títol de la propera crònica serà Yeti-Betty Pearl Izumi Flower Power. Maresme, les flors, la força d'aquestes, el pes d'elles al lloc on vivim, mtb, mtb, mtb.
El títol de la propera crònica serà Yeti-Betty Pearl Izumi Flower Power. Maresme, les flors, la força d'aquestes, el pes d'elles al lloc on vivim, mtb, mtb, mtb.
dissabte, d’agost 13, 2011
Yeti-Betty Pearl Izumi Cherry Bossom: Coming Soon.
Una vesprada de bike.
Ahir el Turó no ens va congelar, que bé, i sí que ens va respectar.
Preparo la crònica, aprofitant que ara a diferència de fa dos dies, la calor avui a casa és la tònica que ens indica que si pedalem avui, en pricipi no serà ara.
Crònica del Turó de l'Home, coming soon.
MTB, MTB, MTB.
Ahir el Turó no ens va congelar, que bé, i sí que ens va respectar.
Preparo la crònica, aprofitant que ara a diferència de fa dos dies, la calor avui a casa és la tònica que ens indica que si pedalem avui, en pricipi no serà ara.
Crònica del Turó de l'Home, coming soon.
MTB, MTB, MTB.
divendres, d’agost 12, 2011
Yeti-Betty Pearl Izumi Edelweiss.
Cal si hem de passar-ho bé perseverar a sortir amb les dues SS, ara la Betty amb semi-rígida, i jo amb les modificacions fetes a la Vicious, com és la tija, seient, potència, manillar, i el disc ara un altre cop de 160 mm.
Després de sortir a rodar pel Montseny, amb un dels nous equipaments el commemoratiu de Pearl Izumi, el 1950, li tocava el torn a l'Edelweiss també de Pearl Izumi. Aquest com el 1950, per a mi amb un segell d'identitat únic, i a on al salt previ a l'arribada de la nova 29er, és aquest, són aquests, uns equipaments diferents, certament, és que estem entrant a un terreny de canvis, i tant, a on cada detall, el que considerem cada detall, és important, i ho és perquè tractat així tot és per a mi més interessant, únicament per aquest motiu ja s'ho val.
Després de l'aventura al Montseny, on jo diria que va haver-hi dos protagonistes. El primer l'estrena de l'equipament, el segon, el fred, un fred interessant a ple mes d'agost, fred, i tinc clar que per sobre dels sis-cents metres de desnivell positius, i no perquè sigui aquesta la xifra límit si no perquè a aquesta pujada va ser a partir d'aquí que la sensació va ser de l'arribada del fred, no el més intens, sí el que t'avisa que podria no ser el millor dia per conquerir un Turó, i de fet així va ser.
L'estrena de l'equipament Edelweiss, després del fred del dia anterior, va venir marcada per mirar de no tornar a passar fred, aquest era el propòsit, no el que finalment va ser, perquè al final varem tornar a passar fred. No durant tota la sortida, no amb la intensitat del dia abans, però pel fet de tenir molt present les sensacions de fred al Montseny, no estàvem gens receptius a repetir ni de lluny una jornada marcada pel fred.
Malauradament això no va ser així, i de la Creu de Rupit fins Arenys de Mar, les bones sensacions en cap cas ens van acompanyar, després a peu de mar directes a Caldetes, la temperatura més càlida va fer que retornéssim puntualment, fet que no va ser una realitat contrastada, perquè ahir, amb les bikes i equipaments carregats a dalt de la bike, aquestes no varen baixar de la VW, entre d'altres motius, un de determinant, els cossos endolorits del fred dels dos darrers dies, tant que passant pel passeig tocant al mar, a Platja d'Aro, amb un lleuger vent refrescant, la nostra sensació amb el contacte amb aquest era d'un fred intens, en el meu cas particular fin i tot de dolor, un dolor intens. Per aquest motiu la decisió final va ser, a quarts de nou del vespre tornar cap a casa, i tant que sí, i d'aquí directes a descansar, fins avui al matí, a on les bikes segueixen a dalt de la VW, no per res, si no per manca de propòsits immediats.
Un xoc lateral ahir amb un objecte contundent al ben mig d'un gir de dretes, va deixar malmesa la VW, la zona de la porta que llisca lateralment i la porta de l'acompanyant. Quin impacte més contundent, caldrà reparar els desperfectes ocasionats a aquesta petita joia, el que per a nosaltres és "l'autobús".
De fet ahir mateix ja varem posar fil a l'agulla, així com també hauré de tornar a posar en marxa el Polo Coupe ara mateix ben guardat per a les millors ocasions, aquesta serà una d'elles, mentre repararen acuradament la VW. I no és que la VW no funcioni correctament, portes, tot, però no m'agrada gens no portar-la immaculada, millor dit impol.luta.
Tornant a la sortida, les sensacions als primers quilòmetres, diferents, no diria endolorits, però tampoc fluids, tampoc enganxats, sí lents. No perquè rodéssim lentament, ni alts de pulsació, en cap cas, la mitja de velocitat ha pujat un 30%, i anem més descansats de pulsació que mai, i quan entrem a la zona vermella de treball, la recuperació és immediata, però cap d'aquests indicadors tan positius evita de que a sobre de la bike no anàvem en cap cas bé, tampoc malament, no.
He de dir que estem intentant millorar l'arrancada dels forns, vull dir que estem mirant de fer unes arrancades molt acurades, cercant que el ritme rodador ja sigui passats els primers vint, vint-i-cinc minuts, a diferència de fa uns mesos que mai era abans dels primers quaranta cinc. Estem mirant de que passada la primera mitja hora, el ritme sigui sempre un xic per sota del "de par màxim", però proper sempre proper a aquest, amb això està tot dit, és a dir aconseguir rodar amb aquest fràgil equilibri de mínim consum energètic/màxim rendiment.
Del punt més alt a la Creu de Rupit, al més baix, a peu de mar a Arenys de Mar, una parada a Arenys de Munt, a on una pizza casolana, una cervesa, i un gelat de xocolata no va fer que el cos retornés a la seva temperatura ideal de treball, en cap cas, però sí que va a ajudar a alleugerir aquesta sensació tan molesta. Això sí, que bona estava la pizza, que bo el gelat, que bé poder gaudir d'una bona cervesa.
Una tornada tranquil.la, llarga, fins al punt més llunyà del Port Balís i a on a cada quilòmetre fet, penses, "demà anirà millor, segur, però avui som aquí i això val el seu pes en or".
El ritme però, ja us puc dir que no va ser de passeig, en cap cas, lluny però de la zona vermella, sempre.
Equipats 100% d'estiu, la Betty però amb manegots des de la baixada després de la pujada del Mud direcció a la Creu de Rupit.
Menjar el que us he esmentat, aigua, el bidó de 750 ml.
Eines les de sempre sense l'esprai d'escuma.
LLums tots, del darrera, els Powerled i els Karma.
Per sota dels quaranta quilòmetres, per sota dels set-cents metres de desnivell positiu.
El dia abans per sobre dels cinquanta quilòmetres, per sobre dels 1.000 m. positius.
Ahir no va haver-hi sortida de MTB, sí els preparatius, les bikes a punt des de les set tocades del matí, però la prudència va ser la reina de la festa, fet que marca el què i el perquè dels propers dies, que ja us puc afirmar avui que seran l'entrada a un escenari d'allò més emocionant, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Avui a la nit hi podria haver aventura de les grans, això sí, equipats però de primavera, no d'estiu, aquest cop si ha de ser, millor que sigui sense passar fred.
Després de sortir a rodar pel Montseny, amb un dels nous equipaments el commemoratiu de Pearl Izumi, el 1950, li tocava el torn a l'Edelweiss també de Pearl Izumi. Aquest com el 1950, per a mi amb un segell d'identitat únic, i a on al salt previ a l'arribada de la nova 29er, és aquest, són aquests, uns equipaments diferents, certament, és que estem entrant a un terreny de canvis, i tant, a on cada detall, el que considerem cada detall, és important, i ho és perquè tractat així tot és per a mi més interessant, únicament per aquest motiu ja s'ho val.
Després de l'aventura al Montseny, on jo diria que va haver-hi dos protagonistes. El primer l'estrena de l'equipament, el segon, el fred, un fred interessant a ple mes d'agost, fred, i tinc clar que per sobre dels sis-cents metres de desnivell positius, i no perquè sigui aquesta la xifra límit si no perquè a aquesta pujada va ser a partir d'aquí que la sensació va ser de l'arribada del fred, no el més intens, sí el que t'avisa que podria no ser el millor dia per conquerir un Turó, i de fet així va ser.
L'estrena de l'equipament Edelweiss, després del fred del dia anterior, va venir marcada per mirar de no tornar a passar fred, aquest era el propòsit, no el que finalment va ser, perquè al final varem tornar a passar fred. No durant tota la sortida, no amb la intensitat del dia abans, però pel fet de tenir molt present les sensacions de fred al Montseny, no estàvem gens receptius a repetir ni de lluny una jornada marcada pel fred.
Malauradament això no va ser així, i de la Creu de Rupit fins Arenys de Mar, les bones sensacions en cap cas ens van acompanyar, després a peu de mar directes a Caldetes, la temperatura més càlida va fer que retornéssim puntualment, fet que no va ser una realitat contrastada, perquè ahir, amb les bikes i equipaments carregats a dalt de la bike, aquestes no varen baixar de la VW, entre d'altres motius, un de determinant, els cossos endolorits del fred dels dos darrers dies, tant que passant pel passeig tocant al mar, a Platja d'Aro, amb un lleuger vent refrescant, la nostra sensació amb el contacte amb aquest era d'un fred intens, en el meu cas particular fin i tot de dolor, un dolor intens. Per aquest motiu la decisió final va ser, a quarts de nou del vespre tornar cap a casa, i tant que sí, i d'aquí directes a descansar, fins avui al matí, a on les bikes segueixen a dalt de la VW, no per res, si no per manca de propòsits immediats.
Un xoc lateral ahir amb un objecte contundent al ben mig d'un gir de dretes, va deixar malmesa la VW, la zona de la porta que llisca lateralment i la porta de l'acompanyant. Quin impacte més contundent, caldrà reparar els desperfectes ocasionats a aquesta petita joia, el que per a nosaltres és "l'autobús".
De fet ahir mateix ja varem posar fil a l'agulla, així com també hauré de tornar a posar en marxa el Polo Coupe ara mateix ben guardat per a les millors ocasions, aquesta serà una d'elles, mentre repararen acuradament la VW. I no és que la VW no funcioni correctament, portes, tot, però no m'agrada gens no portar-la immaculada, millor dit impol.luta.
Tornant a la sortida, les sensacions als primers quilòmetres, diferents, no diria endolorits, però tampoc fluids, tampoc enganxats, sí lents. No perquè rodéssim lentament, ni alts de pulsació, en cap cas, la mitja de velocitat ha pujat un 30%, i anem més descansats de pulsació que mai, i quan entrem a la zona vermella de treball, la recuperació és immediata, però cap d'aquests indicadors tan positius evita de que a sobre de la bike no anàvem en cap cas bé, tampoc malament, no.
He de dir que estem intentant millorar l'arrancada dels forns, vull dir que estem mirant de fer unes arrancades molt acurades, cercant que el ritme rodador ja sigui passats els primers vint, vint-i-cinc minuts, a diferència de fa uns mesos que mai era abans dels primers quaranta cinc. Estem mirant de que passada la primera mitja hora, el ritme sigui sempre un xic per sota del "de par màxim", però proper sempre proper a aquest, amb això està tot dit, és a dir aconseguir rodar amb aquest fràgil equilibri de mínim consum energètic/màxim rendiment.
Del punt més alt a la Creu de Rupit, al més baix, a peu de mar a Arenys de Mar, una parada a Arenys de Munt, a on una pizza casolana, una cervesa, i un gelat de xocolata no va fer que el cos retornés a la seva temperatura ideal de treball, en cap cas, però sí que va a ajudar a alleugerir aquesta sensació tan molesta. Això sí, que bona estava la pizza, que bo el gelat, que bé poder gaudir d'una bona cervesa.
Una tornada tranquil.la, llarga, fins al punt més llunyà del Port Balís i a on a cada quilòmetre fet, penses, "demà anirà millor, segur, però avui som aquí i això val el seu pes en or".
El ritme però, ja us puc dir que no va ser de passeig, en cap cas, lluny però de la zona vermella, sempre.
Equipats 100% d'estiu, la Betty però amb manegots des de la baixada després de la pujada del Mud direcció a la Creu de Rupit.
Menjar el que us he esmentat, aigua, el bidó de 750 ml.
Eines les de sempre sense l'esprai d'escuma.
LLums tots, del darrera, els Powerled i els Karma.
Per sota dels quaranta quilòmetres, per sota dels set-cents metres de desnivell positiu.
El dia abans per sobre dels cinquanta quilòmetres, per sobre dels 1.000 m. positius.
Ahir no va haver-hi sortida de MTB, sí els preparatius, les bikes a punt des de les set tocades del matí, però la prudència va ser la reina de la festa, fet que marca el què i el perquè dels propers dies, que ja us puc afirmar avui que seran l'entrada a un escenari d'allò més emocionant, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Avui a la nit hi podria haver aventura de les grans, això sí, equipats però de primavera, no d'estiu, aquest cop si ha de ser, millor que sigui sense passar fred.
dijous, d’agost 11, 2011
Yeti-Betty Pearl Izumi 1950.
El vaig veure i em vaig dir, aquest ha de venir cap a casa, i tant.
Així, per primera vegada aquesta des de que tinc raó de coneixement a sobre de la bike que els equipament de bike estan venint complerts, és a dir cerco l'equipament, elimino possibilitats que puguin aturar l'arribada dels equipaments i executo l'opció de compra. Així ha anat i així està funcionant. Va funcionar així amb la compra dels equipaments a Chain, i ara amb les darreres compres a diferents botigues físiques i per internet.
La sortida de dimarts tenia una component simbòlica, de fet en tenia dues, la primera estrenar un d'aquest equipaments, són uns equipaments que tanquen la porta als equipaments personalitzats, si més no a aquest any 2011, i crec que al 2012 també, perquè si hi ha Moab, serà avui per avui seguint la via lluminosa Pearl Izumi. La segona component a exposarquedarà per un altre dia, o no.
Una estrena com aquesta genera una sortida diferent, que requereix de carregar les bikes i sortir des de Sant Celoni, per escalar directes cap al Turó de l'Home.
No és un mes més, d'aquí a res falquem definitivament les tendències dels objectius de l'any pel què fa referència a la feina, i això implica estar molt concentrats amb aquesta, cosa que determina que la bike aquest any 2011 comença passades les set tocades de la tarda, això sí, a poder ser dia sí, dia també, i més ara amb les fites que s'acosten, oi que sí?
L'escalada cap al Turó, dura, amb sensacions contraposades, molt contraposades, decidir per on pujar la primera a prendre, fer-ho amb un bon ritme també, les dues van ser, i fer-ho va requerir de la millor voluntat, pujar per La Costa no és un regal, però sí un privilegi de pocs, les exigents pales de després de La Costa, així com les de després de Fontmartina sempre em recorden que cada dia que passa restem, sí, és veritat sempre cal sumar, però moltes vegades, sumar és restar, com a aquesta pujada.
Passem per Fontmartina, i tot i escalar a ritme, tenim sensació de fred, i aquest va en augment són les vuit tocades del vespre, cau el sol, minuts després ja som al Mirador.
Hem de decidir si enfilar directes al Turó o iniciar el descens, tenim fred, massa fred, anem equipats estrictament d'estiu, sense armilla ni manegots per la baixada, el sol queda darrera nostre, i bufa un vent fred, avui finalment no tidrem Turó, girem cua gelats, i iniciem la baixada passant pel Llac d'en Viada. La foto de rigor, i tant.
Són tres quarts de nou de la nit, la sensació de fred va en augment, el pas per Campins és senzillament determinant, qui fred que tenim, la Betty no nota ni mans ni peus, jo no noto res, arribem a la VW i no puc apagar el llum de la bike, no tinc tacte a les mans.
Enfilem les bikes a la VW, i fem parada i fonda, és un dir, a casa de la mare, a uns metres d'on tenim la VW. Després no una bona dutxa, no, una bona banyada amb aigua calenta ens retorna al món més interessant, com diu en Colorado, "Deu meu quin fred que he passat".
L'estrena de l'equipament passada per una sortida per aquest congelador gegant que pot ser El Montseny, i tant.
Eines les de sempre, menjar cap, aigua, un bidó de 750ml. Llums els Sigma Powerled, no portem els del darrera.
Després de la dutxa, dues cerveses fredes i una pizza a mitges, mtb, mtb, mtb.
Una tornada cap a casa pensatius, una cloenda del dia escalant cap al Turó a on les sensacions han estat contradictòries, molt, hem de perseverar i tindrem uns propers mesos sensacionals, ho tenim clar oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Així, per primera vegada aquesta des de que tinc raó de coneixement a sobre de la bike que els equipament de bike estan venint complerts, és a dir cerco l'equipament, elimino possibilitats que puguin aturar l'arribada dels equipaments i executo l'opció de compra. Així ha anat i així està funcionant. Va funcionar així amb la compra dels equipaments a Chain, i ara amb les darreres compres a diferents botigues físiques i per internet.
La sortida de dimarts tenia una component simbòlica, de fet en tenia dues, la primera estrenar un d'aquest equipaments, són uns equipaments que tanquen la porta als equipaments personalitzats, si més no a aquest any 2011, i crec que al 2012 també, perquè si hi ha Moab, serà avui per avui seguint la via lluminosa Pearl Izumi. La segona component a exposarquedarà per un altre dia, o no.
Una estrena com aquesta genera una sortida diferent, que requereix de carregar les bikes i sortir des de Sant Celoni, per escalar directes cap al Turó de l'Home.
No és un mes més, d'aquí a res falquem definitivament les tendències dels objectius de l'any pel què fa referència a la feina, i això implica estar molt concentrats amb aquesta, cosa que determina que la bike aquest any 2011 comença passades les set tocades de la tarda, això sí, a poder ser dia sí, dia també, i més ara amb les fites que s'acosten, oi que sí?
L'escalada cap al Turó, dura, amb sensacions contraposades, molt contraposades, decidir per on pujar la primera a prendre, fer-ho amb un bon ritme també, les dues van ser, i fer-ho va requerir de la millor voluntat, pujar per La Costa no és un regal, però sí un privilegi de pocs, les exigents pales de després de La Costa, així com les de després de Fontmartina sempre em recorden que cada dia que passa restem, sí, és veritat sempre cal sumar, però moltes vegades, sumar és restar, com a aquesta pujada.
Passem per Fontmartina, i tot i escalar a ritme, tenim sensació de fred, i aquest va en augment són les vuit tocades del vespre, cau el sol, minuts després ja som al Mirador.
Hem de decidir si enfilar directes al Turó o iniciar el descens, tenim fred, massa fred, anem equipats estrictament d'estiu, sense armilla ni manegots per la baixada, el sol queda darrera nostre, i bufa un vent fred, avui finalment no tidrem Turó, girem cua gelats, i iniciem la baixada passant pel Llac d'en Viada. La foto de rigor, i tant.
Són tres quarts de nou de la nit, la sensació de fred va en augment, el pas per Campins és senzillament determinant, qui fred que tenim, la Betty no nota ni mans ni peus, jo no noto res, arribem a la VW i no puc apagar el llum de la bike, no tinc tacte a les mans.
Enfilem les bikes a la VW, i fem parada i fonda, és un dir, a casa de la mare, a uns metres d'on tenim la VW. Després no una bona dutxa, no, una bona banyada amb aigua calenta ens retorna al món més interessant, com diu en Colorado, "Deu meu quin fred que he passat".
L'estrena de l'equipament passada per una sortida per aquest congelador gegant que pot ser El Montseny, i tant.
Eines les de sempre, menjar cap, aigua, un bidó de 750ml. Llums els Sigma Powerled, no portem els del darrera.
Després de la dutxa, dues cerveses fredes i una pizza a mitges, mtb, mtb, mtb.
Una tornada cap a casa pensatius, una cloenda del dia escalant cap al Turó a on les sensacions han estat contradictòries, molt, hem de perseverar i tindrem uns propers mesos sensacionals, ho tenim clar oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Pedalant.
Fa uns minuts que hem arribat de pedalar, així que ja tinc una crònica més a sumar.
Pedalant ahir, avui, i també demà si tot va com ha d'anar. Una rentadora la responsable de la pedalada de demà, tal com sona.
Avui ha costat, ahir també, demà?
MTB, MTB, MTB.
Pedalant ahir, avui, i també demà si tot va com ha d'anar. Una rentadora la responsable de la pedalada de demà, tal com sona.
Avui ha costat, ahir també, demà?
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’agost 09, 2011
Pearl Izumi Women.
No sé què dir, sí que són els equipaments més interessants que han passat per casa dels darrers anys.
Les imatges dels conjunts complerts ja aniran sortint al Blog, perquè caldrà sortir més que mai a pedalar, oi?
MTB, MTB, MTB.
Les imatges dels conjunts complerts ja aniran sortint al Blog, perquè caldrà sortir més que mai a pedalar, oi?
MTB, MTB, MTB.
dijous, d’agost 04, 2011
Pearl Izumi Women.
Directes cap a casa els nous equipaments complerts de Pearl Izumi, que han de ser estrelles a la propera fita de l'any.
No sé si demà, però segur que la setmana que bé ja rodaran pel Maresme, i tant.
No hi ha talles més petites de PI, però si això segueix així haurem de canviar de marca.
Ahir a la matinada vaig estar a punt de decidir els meus equipaments per a la gran cita, però en el darrer instant vaig dubtar i per tant no va ser.
Entre ells, uns sí que seran a casa, oi que sí?
3 D Pro les protagonistes, les edicions limitades dels dos darrers anys també.
MTB, MTB, MTB.
No sé si demà, però segur que la setmana que bé ja rodaran pel Maresme, i tant.
No hi ha talles més petites de PI, però si això segueix així haurem de canviar de marca.
Ahir a la matinada vaig estar a punt de decidir els meus equipaments per a la gran cita, però en el darrer instant vaig dubtar i per tant no va ser.
Entre ells, uns sí que seran a casa, oi que sí?
3 D Pro les protagonistes, les edicions limitades dels dos darrers anys també.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)