dimarts, de desembre 07, 2010
18ºC.
Avui tal com havíem esmentat, un cop les temperatures són primaverals, 18º C. tal com sona, hem iniciat ruta un altre cop.
Aquesta setmana serà plena pel que fa referència a MTB, demà repetirem ruta, dimecres cap a Amer, quedarà dijous i divendres, que no sé si podrem sortir. Però els propers dos dies hem de mirar de fer-ho.
Avui hem fet una bona sortida, plena de bones sensacions, també perquè el dia era senzillament perfecte, a la tarda, perquè al matí fins i tot plovia, a la tarda no, i hem aprofitat que les ganes i l'ocasió han coincidit.
Quina temperatura, quin plaer rodar amb aquestes condicions, veig les imatges d'en Michael i penso que tot té el seu punt, i tant, però també està bé un present com el d'aquesta setmana, temperatures senzillament perfectes per a rodar.
Demà la previsió és de 20ºC-10ºC, com podem no sortir després de les dues darreres setmanes d'un fred certament exigent.
Hem fet corriols de somni, però de somni, hem rodat entre parets de sauló verticals ja de nit, hem escalat de manera seriosa, en fer-ho les sensacions bones, no les millors però.
Què puc dir d'avui, excepte a les "pales" verticals serioses i a zones de bosc corrioleres hem comentat molts temes, entre ells el del projecte clauer 29" i SS que ens queda per fer a casa.
Hem après molt amb la meva, amb la propera d'en Colorado, seleccionant components, errant, encertant a mitjes, millorant cada dia, i encara ens queda, però tenim uns pilars bàsics ben definits, si més no avui, per a poder construir la que estem valorant si ha de ser la nova bike de la Betty.
Tema equipaments d'hivern, queda clar que hem de fer llista als reis, i un cop a Chain decidir cap a on fer camí, Endura, Pearl Izumi, Assos, Giordana, són marques a valorar, Lake, Shimano, Dakine, també, entre d'altres que d'ara fins que marxem a Ireand hem de fer la llista d'on volem anar, un cop siguem "en vivo y en directo" a Chain serà l'hora de decidir, o no decidir res, que també estaria bé, podem no fer res, som així.
Tema posta a punt pel 2011, seguim amb les conclusions tant de les 24Ore com del Roc, baixar el nostre pes, el tema 1, millorar l'apartat de la recuperació post esforç, el tema 2, i evolucionar les nostres dues bikes per a fer-les més funcionals tenint molt present cap a on ens volem dirigir, el tema 3.
Aquesta any no perdre la forma ha estat clau, de fet als darrers anys hem imprimit la bike al nostra codi genètic, fet que ajuda a que sistemàticament sortim a rodar, per gaudir com avui d'una bona aventura.
És una petita joia poder començar a pedalar entre els cavallers de la llum i seguir entre les fades de la nit. El pas entre ells senyorial, el pas entre elles encara més temptador, ho dic pel fet de que la nit té una component de misteri, de univers sensorial que marca la diferència entre el dia i la nit.
Ara passades les hores després de la sortida, veig la darrera intervenció d'en Michael, veig com va equipat, l'entorn i penso, renoi que n'és de divers aquest món, ell rodant per sobre la neu, entre el glaç, nosaltres entre vents càlids que ens amanyaguen ara sí ara també, ni entre la nit més fosca hem passat gota de fred, a l'inrevés, tanta era la sensació de calidesa que semblava impossible pensar que fa pocs dies no agafavem la bike pel fred que feia.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma, menjar un entrepà de llonganissa, per beure mitja cervesa Cap d'Ona, un cafè amb llet curt de cafè amb got i un bidó de 750 ml. d'aigua.
Equipats de primavera, un MIX, la Betty amb manegots d'hivern, els dos amb armilles, pirates, i punteres Mavic per les Sidi.
Per sota dels quaranta quilometres, per sota dels 1.000 m. +.
Les bikes de 10/10, això sí amb el soroll Vicious de sempre, dret escalant.
MTB, MTB, MTB.
Ja fa una hora que el dia ha decidit començar a deixar enrere la nit, sembla que pinta a sortida de mtb, no sento les ales dels nostres Dracs, dormen, esperaré un xic més a tocar diana. No hem decidit, i per tant no hem pedalat, serà a la tarda o ja ho deixo per demà a Amer.
MTB, MTB, MTM.
Aquesta setmana serà plena pel que fa referència a MTB, demà repetirem ruta, dimecres cap a Amer, quedarà dijous i divendres, que no sé si podrem sortir. Però els propers dos dies hem de mirar de fer-ho.
Avui hem fet una bona sortida, plena de bones sensacions, també perquè el dia era senzillament perfecte, a la tarda, perquè al matí fins i tot plovia, a la tarda no, i hem aprofitat que les ganes i l'ocasió han coincidit.
Quina temperatura, quin plaer rodar amb aquestes condicions, veig les imatges d'en Michael i penso que tot té el seu punt, i tant, però també està bé un present com el d'aquesta setmana, temperatures senzillament perfectes per a rodar.
Demà la previsió és de 20ºC-10ºC, com podem no sortir després de les dues darreres setmanes d'un fred certament exigent.
Hem fet corriols de somni, però de somni, hem rodat entre parets de sauló verticals ja de nit, hem escalat de manera seriosa, en fer-ho les sensacions bones, no les millors però.
Què puc dir d'avui, excepte a les "pales" verticals serioses i a zones de bosc corrioleres hem comentat molts temes, entre ells el del projecte clauer 29" i SS que ens queda per fer a casa.
Hem après molt amb la meva, amb la propera d'en Colorado, seleccionant components, errant, encertant a mitjes, millorant cada dia, i encara ens queda, però tenim uns pilars bàsics ben definits, si més no avui, per a poder construir la que estem valorant si ha de ser la nova bike de la Betty.
Tema equipaments d'hivern, queda clar que hem de fer llista als reis, i un cop a Chain decidir cap a on fer camí, Endura, Pearl Izumi, Assos, Giordana, són marques a valorar, Lake, Shimano, Dakine, també, entre d'altres que d'ara fins que marxem a Ireand hem de fer la llista d'on volem anar, un cop siguem "en vivo y en directo" a Chain serà l'hora de decidir, o no decidir res, que també estaria bé, podem no fer res, som així.
Tema posta a punt pel 2011, seguim amb les conclusions tant de les 24Ore com del Roc, baixar el nostre pes, el tema 1, millorar l'apartat de la recuperació post esforç, el tema 2, i evolucionar les nostres dues bikes per a fer-les més funcionals tenint molt present cap a on ens volem dirigir, el tema 3.
Aquesta any no perdre la forma ha estat clau, de fet als darrers anys hem imprimit la bike al nostra codi genètic, fet que ajuda a que sistemàticament sortim a rodar, per gaudir com avui d'una bona aventura.
És una petita joia poder començar a pedalar entre els cavallers de la llum i seguir entre les fades de la nit. El pas entre ells senyorial, el pas entre elles encara més temptador, ho dic pel fet de que la nit té una component de misteri, de univers sensorial que marca la diferència entre el dia i la nit.
Ara passades les hores després de la sortida, veig la darrera intervenció d'en Michael, veig com va equipat, l'entorn i penso, renoi que n'és de divers aquest món, ell rodant per sobre la neu, entre el glaç, nosaltres entre vents càlids que ens amanyaguen ara sí ara també, ni entre la nit més fosca hem passat gota de fred, a l'inrevés, tanta era la sensació de calidesa que semblava impossible pensar que fa pocs dies no agafavem la bike pel fred que feia.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma, menjar un entrepà de llonganissa, per beure mitja cervesa Cap d'Ona, un cafè amb llet curt de cafè amb got i un bidó de 750 ml. d'aigua.
Equipats de primavera, un MIX, la Betty amb manegots d'hivern, els dos amb armilles, pirates, i punteres Mavic per les Sidi.
Per sota dels quaranta quilometres, per sota dels 1.000 m. +.
Les bikes de 10/10, això sí amb el soroll Vicious de sempre, dret escalant.
MTB, MTB, MTB.
Ja fa una hora que el dia ha decidit començar a deixar enrere la nit, sembla que pinta a sortida de mtb, no sento les ales dels nostres Dracs, dormen, esperaré un xic més a tocar diana. No hem decidit, i per tant no hem pedalat, serà a la tarda o ja ho deixo per demà a Amer.
MTB, MTB, MTM.
The White Ride!
Here are a few of my favorite photos from today. The rest can be found on the link below. Enjoy viewing.
Yes this really is Ireland!!!
Location :
Tollymore Forest Park and Trassy Track, Co. Down, Ireland
More Photos:
http://www.facebook.com/album.php?aid=266953&id=671140418&l=93554672b2
Yes this really is Ireland!!!Location :
Tollymore Forest Park and Trassy Track, Co. Down, Ireland
More Photos:
http://www.facebook.com/album.php?aid=266953&id=671140418&l=93554672b2
dilluns, de desembre 06, 2010
Passar d'OFF a ON.
La visita a Chain Reaction Cycles té el seu significat de fons, no sé quin però el té.
Anys enrere quan no hi havia encara internet, com avui és internet, a una petita empresa, la meva, cap al 1988, veníem per contra reemborsament a milers de petits consumidors, sí, sí milers, via una publicació de doble plana d'una revista especialitzada, anunciant més de 400 productes, a aquella època vàrem ser pioners en el nostre sector, anys va durar aquella aventura.
Va ser la millor experiència d'aquella menuda empresa, el nostre "home GT" en va ser testimoni.
N'han passat molts d'anys, no masses però els justos, ara ja no gestiono vendes amb un petit equip via la meva empresa, ara fem realitats des de la nostra petita empresa, els somnis d'altres persones, però no puc deixar de banda que si fa ben poc a sobre de la taula teníem la possibilitat i la capacitat de fer-nos amb el control d'una petita multinacional catalana de quaranta milions d'euros, és evident que la nostra visita a Chain com a constructors de la nostra passió, aquesta té de ben segur molta més transcendència del que tindrà, un cop hi siguem, un cop en tornem, tot tindrà passat el temps el seu més sonor sentit, per a mi el meu Drac és essència de ser, el meu espai professional, forma part del meu somni, ser entre moltes d'altres coses també és somiar.
Nosaltres som constructors de somnis, dels nostres, dels que tenim propers, aquest cop anem a cercar quelcom que de fa dos mesos ja tenim, hem obert la caixa dels vents de Pandora, i nosaltres som genets de Drac i volem amb els nostres Dracs, el vol aquest cop serà "el vol".
Nosaltres tenim una de les moltes claus de la porta on Pandora hi té el seu cor, Pandora pot estar tranquil.la el seu secret és en bones mans, les millors. Únicament volem volar amb els nostres Dracs, res més, no hi ha més, en silenci, entre somriures, entre genets de Drac.
MTB, MTB, MTB.
Anys enrere quan no hi havia encara internet, com avui és internet, a una petita empresa, la meva, cap al 1988, veníem per contra reemborsament a milers de petits consumidors, sí, sí milers, via una publicació de doble plana d'una revista especialitzada, anunciant més de 400 productes, a aquella època vàrem ser pioners en el nostre sector, anys va durar aquella aventura.
Va ser la millor experiència d'aquella menuda empresa, el nostre "home GT" en va ser testimoni.
N'han passat molts d'anys, no masses però els justos, ara ja no gestiono vendes amb un petit equip via la meva empresa, ara fem realitats des de la nostra petita empresa, els somnis d'altres persones, però no puc deixar de banda que si fa ben poc a sobre de la taula teníem la possibilitat i la capacitat de fer-nos amb el control d'una petita multinacional catalana de quaranta milions d'euros, és evident que la nostra visita a Chain com a constructors de la nostra passió, aquesta té de ben segur molta més transcendència del que tindrà, un cop hi siguem, un cop en tornem, tot tindrà passat el temps el seu més sonor sentit, per a mi el meu Drac és essència de ser, el meu espai professional, forma part del meu somni, ser entre moltes d'altres coses també és somiar.
Nosaltres som constructors de somnis, dels nostres, dels que tenim propers, aquest cop anem a cercar quelcom que de fa dos mesos ja tenim, hem obert la caixa dels vents de Pandora, i nosaltres som genets de Drac i volem amb els nostres Dracs, el vol aquest cop serà "el vol".
Ara me'n adono que els darrers quaranta anys sempre que he estat pensant, he dibuixat el mateix, la rosa dels vents, sempre el mateix dibuix.
Nosaltres tenim una de les moltes claus de la porta on Pandora hi té el seu cor, Pandora pot estar tranquil.la el seu secret és en bones mans, les millors. Únicament volem volar amb els nostres Dracs, res més, no hi ha més, en silenci, entre somriures, entre genets de Drac.
MTB, MTB, MTB.
Popups.
Hem eliminat el comptador de visites del Blog, el WebStat i les imatges de Rapha.
Fàcil, en Michael ara fa una estona i en Xavi fa dies ens han esmentat que al mirar d'obrir el Blog surten moltes finestres emergents.
Si anem a estadístiques, bé si ets contribuïdor, pots disposar de la mateixa informació, no sé si la mateixa sí similar, però segur que també interessant.
A mi m'agradava anar veient països nous que van seguint el Blog, com l'Índia, o Austràlia, o Corea del Sur, o de la zona d'en Xavi, Colorado, o Califòrnia, o Oregon, o Nova York, del govern americà, de les forces de terra i navals d'aquest darrer, o més propers a casa, com Rússia, o el nord d'Europa, bé en resum m'agradava, però dit això primer és la qualitat d'aquest espai, i aquest espai no cerca visites, cerca persones amb les que compartir construint, sumant dia darrera dia, així que som a on som, i això no es pot exportar, vull dir que aquest espai funciona perquè cada contribuïdor aporta, a la seva manera dades, informació, experiències, sensacions, sempre de manera respectuosa, fet que fa que el color de l'espai sigui el de les millors aventures.
Teníem dues opcions, esperar que cada seguidor filtri aquesta publicitat, o bé que el Blog ho faci, està clar, si algú ha de fer feina aquest sóc jo.
Ara no hi ha seguiment de les zones, era interessant, de casa cap al Nord del país, moltes però moltes poblacions, darrerament encara més, de Barcelona, de estament oficials, de TV3, de la península, de tota la península, també de les Illes, de Canàries.
Penso que el camí és obert, anem directes a aconseguir una pluralitat d'espai, des d'una posició d'espai de constructors.
Un espai on els diferents idiomes són la unió, únicament la unió, un fet que suma, les opinions diverses, contraries o no, sempre argumentades són l'eix de l'espai, però un espai on no hi ha dreceres, a aquest espai es pica pedra cada dia, ens agrada ser picapedrers, i a on ser-hi és per a mi ser, per això comptador de visites fora, WebStat fora i tot allò que impliqui estar supeditat a tercers fora.
Cada dia un pas més, cada dia una menuda suma més de petites millores, de petites aportacions, que fa que siguem a on som.
MTB, MTB, MTB.
Fàcil, en Michael ara fa una estona i en Xavi fa dies ens han esmentat que al mirar d'obrir el Blog surten moltes finestres emergents.
Si anem a estadístiques, bé si ets contribuïdor, pots disposar de la mateixa informació, no sé si la mateixa sí similar, però segur que també interessant.
A mi m'agradava anar veient països nous que van seguint el Blog, com l'Índia, o Austràlia, o Corea del Sur, o de la zona d'en Xavi, Colorado, o Califòrnia, o Oregon, o Nova York, del govern americà, de les forces de terra i navals d'aquest darrer, o més propers a casa, com Rússia, o el nord d'Europa, bé en resum m'agradava, però dit això primer és la qualitat d'aquest espai, i aquest espai no cerca visites, cerca persones amb les que compartir construint, sumant dia darrera dia, així que som a on som, i això no es pot exportar, vull dir que aquest espai funciona perquè cada contribuïdor aporta, a la seva manera dades, informació, experiències, sensacions, sempre de manera respectuosa, fet que fa que el color de l'espai sigui el de les millors aventures.
Teníem dues opcions, esperar que cada seguidor filtri aquesta publicitat, o bé que el Blog ho faci, està clar, si algú ha de fer feina aquest sóc jo.
Ara no hi ha seguiment de les zones, era interessant, de casa cap al Nord del país, moltes però moltes poblacions, darrerament encara més, de Barcelona, de estament oficials, de TV3, de la península, de tota la península, també de les Illes, de Canàries.
Penso que el camí és obert, anem directes a aconseguir una pluralitat d'espai, des d'una posició d'espai de constructors.
Un espai on els diferents idiomes són la unió, únicament la unió, un fet que suma, les opinions diverses, contraries o no, sempre argumentades són l'eix de l'espai, però un espai on no hi ha dreceres, a aquest espai es pica pedra cada dia, ens agrada ser picapedrers, i a on ser-hi és per a mi ser, per això comptador de visites fora, WebStat fora i tot allò que impliqui estar supeditat a tercers fora.
Cada dia un pas més, cada dia una menuda suma més de petites millores, de petites aportacions, que fa que siguem a on som.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de desembre 05, 2010
Calendar.
Sumem Irlanda al circuït de bike.
Aquest cop per ser l'equipament d'hivern no anirem amb les bikes.
Però a l'estiu que tota cuca viu, anirem a Irlanda amb les bikes, ens falta un repte, o no.
I la Betty proposa, si va bé a aquesta visita a Chain hi anirem per equipar-nos d'estiu i així successivament, i penso que és veritat, així sumem, no restem.
De fet les inscripcions del Roc d'Azur són fetes de fa dies, nou curses entre tres genets en tres dies, està més que bé.
Hem de concretar la data per fer L'Eroica 2011, aquesta dependrà del calendari Colorado i també darrerament del nostre, allò que en diem sincronitzar les agendes.
Gulleries si és i si jo les puc afrontar bé amb la Vicious, també serà.
D'aquí a res tocarem zona Ireland, i podrem determinar calendari Ireland 2011.
Què hem de fer amb Moab, què hem de fer?
Periodificar les nostres estades a Irlanda seguint un criteri de renovació dels equipaments és una porta que ha quedat oberta des d'ahir, si serà ja definitivament oberta, únicament pel que veig, Chain en té la clau.
MTB, MTB, MTB.
Aquest cop per ser l'equipament d'hivern no anirem amb les bikes.
Però a l'estiu que tota cuca viu, anirem a Irlanda amb les bikes, ens falta un repte, o no.
I la Betty proposa, si va bé a aquesta visita a Chain hi anirem per equipar-nos d'estiu i així successivament, i penso que és veritat, així sumem, no restem.
De fet les inscripcions del Roc d'Azur són fetes de fa dies, nou curses entre tres genets en tres dies, està més que bé.
Hem de concretar la data per fer L'Eroica 2011, aquesta dependrà del calendari Colorado i també darrerament del nostre, allò que en diem sincronitzar les agendes.
Gulleries si és i si jo les puc afrontar bé amb la Vicious, també serà.
D'aquí a res tocarem zona Ireland, i podrem determinar calendari Ireland 2011.
Què hem de fer amb Moab, què hem de fer?
Periodificar les nostres estades a Irlanda seguint un criteri de renovació dels equipaments és una porta que ha quedat oberta des d'ahir, si serà ja definitivament oberta, únicament pel que veig, Chain en té la clau.
MTB, MTB, MTB.
Fisioterapia, nutricio i MTB
Uf! quin honor poder dir la meva en un blog com aquest, pero tambe quin respecte! Es un blog de gent que sap el que diu, i que no fa comentaris per omplir l'expedient, entrades meditades, entrades amb comentaris de qualitat.
Be, les meves seran entrades lligades als meus coneixements sobre fisioterapia i nutricio, i desde un punt de vista objectiu un pel influenciat per un marit corco de la bicicleta.
Aixi doncs, he pensat que seria bo al llarg de les meves intervencions fer un recull de les lesions mes tipiques del MTB, i dels aspectes nutricionals mes importants.
Haure de dir que les lesions sempre tenen condicionants que porten a la lesio en si, en aquest cas hi ha un fet evident que es el mitja en que es desenvolupa l'activitat, el terreny i les seves irregularitats, i evidentment el bagatge tecnic i tactic del ciclista. Pero la meva visio de la lesio sempre es desde un punt de vista preventiu i no curatiu, sempre penso que els esforcos s'han de concentrar en evitar-la. En aquest cas, si el ciclista roda d'una forma defensiva , amb bona postura, amb progressio respecte el seu estat, amb bona nutricio i hidratacio, i sobretot bon escalfament i bona tornada a la calma, es poden evitar la gran majoria de lesions que es duen a terme al MTB.
Malgrat els esforcos, MTB es troba en el sete lloc per index de lesions esportives. La majoria de les lesions son contusions per caigudes que es tracten senzillament amb antiinflamatoris i gel, amb un tant per cent menys elevat trobem les ferides causades per friccio amb el sol i que sovint acompanyen a les contusions, i amb menys frequencia les fractures. Dins del grup de lesions mes frequents s'emporta la palma la fractura de clavicula. Aquest grup nombrat, ompla els boxes d'urgencies, pero un altre grup igual de nombros ompla les consultes dels fisioterapeutes de gom a gom, les molt nombrades Tendinitis.
Penso que seria igual d'important dedicar una entrada a la bona postura i al bon escalfament, totes les tendinitis normalment venen per un mal escalfament o per una postura incorrecte.
Tambe m'agradaria poder aportar coneixements basics de nutricio adaptats al MTB.
Aixi donc espero al llarg d'aquest cami que avui comenca poder aportar un punt de vista preventiu i terapeutic dintre del camp fisioterapeutic i nutricional.
Gracies per deixar-me gaudir escrivint allo que mes m'agrada!
Go!, Go!, Go!.
Ja tenim el vol concertat, tot lligat, d'aquí a res serem a Irlanda, a Chain.
Un munt d'hores per a poder gaudir de mirar, de seleccionar, els nostres equipaments d'hivern.
Preparant la primera selecció que hem d'enviar perquè així podrem tenir preparat tot el material que volem veure de Chain.
De fet fa uns anys, el meu mentor de Yeti, em va exposar que per a nosaltres la botiga hauria de tenir una sala específica amb totes les propostes del projecte que jo estés portant a terme en cada moment, amb les diferents opcions per a poder seleccionar cada component, poder estudiar totes les opcions i gaudir encara més del moment únic de muntar una bike.
El mercat és viu, la nostra passió també, millor dit, perque nosaltres vivim així la bike el mercat té encara més vida.
Ara passats els anys ho portarem a la realitat, però sols, sense companyia, a Irlanda sí, no al carrer Viladomat.
És que la llista de possibilitats és important.
Que pràctic que és això, un problema ahir, una solució avui.
Ahir el camí únic era, o jaqueta Assos vermella o atzar, per a la Betty cap opció, avui, passades unes hores ja no tenim problema, tenim únicament il.lusió.
Ep, i mira que mai faig plan B, i tampoc ara, diria millor que tinc una segona ruta preparada, Xavi Paricio ja que ho fem fem-ho bé, si no fem fira a Chain, seguirem vol cap a Londres a cercar Rapha, com t'ho dic, avui ja és un fet. Si passa això Mosquito parada obligada, oi que sí Colorado?
http://www.rapha.cc/
Ara mirarem a Irlanda qui té la gama complerta de Rapha, però crec que el lloc serà Londres.
MTB, MTB, MTB.
Setmana de bones propostes que ara ja no ho són, ara ja són compromisos per portar a bon terme, mtb, mtb, mtb.
Un munt d'hores per a poder gaudir de mirar, de seleccionar, els nostres equipaments d'hivern.
Preparant la primera selecció que hem d'enviar perquè així podrem tenir preparat tot el material que volem veure de Chain.
De fet fa uns anys, el meu mentor de Yeti, em va exposar que per a nosaltres la botiga hauria de tenir una sala específica amb totes les propostes del projecte que jo estés portant a terme en cada moment, amb les diferents opcions per a poder seleccionar cada component, poder estudiar totes les opcions i gaudir encara més del moment únic de muntar una bike.
Ara ja no sortim en bike, ara volem en Dracs.
El mercat és viu, la nostra passió també, millor dit, perque nosaltres vivim així la bike el mercat té encara més vida.
Ara passats els anys ho portarem a la realitat, però sols, sense companyia, a Irlanda sí, no al carrer Viladomat.
És que la llista de possibilitats és important.
Que pràctic que és això, un problema ahir, una solució avui.
Ahir el camí únic era, o jaqueta Assos vermella o atzar, per a la Betty cap opció, avui, passades unes hores ja no tenim problema, tenim únicament il.lusió.
Marxem cap a Irlanda.
Ep, i mira que mai faig plan B, i tampoc ara, diria millor que tinc una segona ruta preparada, Xavi Paricio ja que ho fem fem-ho bé, si no fem fira a Chain, seguirem vol cap a Londres a cercar Rapha, com t'ho dic, avui ja és un fet. Si passa això Mosquito parada obligada, oi que sí Colorado?
http://www.rapha.cc/
Ara mirarem a Irlanda qui té la gama complerta de Rapha, però crec que el lloc serà Londres.
MTB, MTB, MTB.
Setmana de bones propostes que ara ja no ho són, ara ja són compromisos per portar a bon terme, mtb, mtb, mtb.
History of the Assos Trail, THE END?
Deia el tema de que sempre serà barat a la darrera intervenció perquè és que per a mi a vegades certs trets són característics de moments, d'instants, que fa que rememoris darreres aventures, curtes o no tant curtes, importants o no tan importants.
El fet és que Assos, és a casa una marca de referència, fins ahir si més no, pel fet de que hi hem fet, amb aquesta marca hem participat a curses que per a nosaltres són referència, i això fa que penses amb les imatges de les mateixes, i et venen al cap punts de referència que em seran útils per les properes aventures.
Assos fins fa poc era a casa sinònim del millor pantaló de bike, després per les sortides pel Nord de Catalunya, el mallot Assos d'estiu ha estat també referència, com el pantaló curt i pirata, fet que fa que ara estiguem mirant l'equipament d'hivern d'aquesta mateixa marca.
I no diré que va ser un descobriment fet a casa, perquè no és veritat, va ser a rel d'una conversa de fa anys on en Colorado ens va exposar que ell per les ocasions especials tenia el "traje de gala" i que aquest era un pantaló Assos.
Des d'aquella conversa els pantalons Assos són els pantalons a casa.
A les curses, a les poques que participem, com Guilleries per la meva part, Roc d'Azur, a la mítica i enyorada Volta a Osona, també aquesta darrera aportada a casa per en Colorado, a les primeres i ara per ara darreres 24Ore de Finale, sempre hem rodat amb els Assos, la Betty entre Assos i Pearl Izumi sempre, a la ruta de L'Eroica que l'hem de tornar a fer també amb qui?, amb en Colorado, també portàvem els mateix pantaló.
A totes aquestes aventures, a les èpiques de més de 100 Km. i per sobre dels 3.000 m., que sí nois que si no són aquestes les xifres a aquest espai no són èpiques, també han estat a les darreres, als darrers anys amb les mateixes marques, Assos i Pearl Izumi.
Ara estem fent un pas més en aquest camí, però i sempre hi ha un però, entre totes les imatges hi ha el color vermell i negre, el d'un equipament imponent amb les Sidi Dragon vermelles de xarol, o el negre amb les mateixes Sidi, són fotos que també hi són presents.
Ara també pel fet de que penso que és responsabilitat de la casa Assos que ahir a les dues botigues que varem anar, a la primera la seva imatge va ser com a poc reprovable i a la segona que hauria de ser una botiga de referència i si no té Assos no ho és, el què exposo és que de l'experiència d'ahir també en té part de responsabilitat la casa Assos, que és qui determina a on ha de ser el seu producte i com hi ha de ser.
Fet que pot tenir les seves conseqüències a casa, perquè siguem romàntics, més encara que fins ara, Assos és a carretera com a Endura ho és a MTB a Escocia, lloc de fred i pluja, quelcom sabrà de com ha de fer la roba per a la nostra disciplina.
http://www.endurasport.com/
Mireu la imatge de la portada de la seva pàgina, mtb, mtb, mtb.
Una marca a Escocia que no pot afirmar que no hi passaràs fred a l'hivern amb el seu producte és una marca oblidada per tothom, no és el cas d'Endura, reconeguda al Nord com a una de les marques de referència.
I ho podrem decidir tranquilament, pel fet de que a Chain hi ha aquestes dues marques i també Assos.
En resum que Assos, amb ella, amb aquesta marca hi tenim un lligam, ahir però va cremar dos vaixells dels grans, el producte segurament bo, un cop el tens a les mans, el que tens, és sensacional, com va l'equipament d'hivern si va com el servei a la botiga d'ahir, serà un desastre.
I aquesta errada ha fet que d'altres marques tinguin opcions a ser entre nosaltres a on fins ahir no hi tenien cabuda.
Un punt he de dir que per a mi és important, amb el meu Drac no hi roda qualsevol marca, en cap cas.
Pearl Izumi, Endura, podrien ser la primera una vella amiga que seguira així, com a marca de referència i Endura una de nova.
Si és Endura també, crec que no em podré resistir a fer venir el quadre UK, tenim tots clar que Chain té el quadre UK, oi?, un COVE, doble o rígid equipat amb 120 o 140 mm. seria sen-sa-cio-nal.
http://covebike.com/
Tenim clar que si som a Irlanda, Lake serà, la bota d'hivern candidata a venir cap a casa?
És el que té oblidar-se de qui és el client, que aquest marxa a una altra botiga i si a la propera passa el mateix, cap un altra. En aquest cas l'altra botiga és a Irlanda, encara millor, no agafarà cap costum de les dues esmentades, i que tinc present que de la segona botiga d'ahir, la de referència, encara no n'he fet la crònica, és que no sé si m'hi posaré, si és per fer, sí, si no, no.
Una opinió objectiva d'un clinet és or per a una empresa del sector, per què obsequiar amb un bé tan preuat a qui tan poc fa per que les coses no únicament siguin on haurien de ser, si no que tampoc rectifica i es limita sempre a fer un silenci?
Ahir vaig estar amb un biker que té una Salsa El Mariachi 25 Aniversari, que és 29" i SS, no passa cada dia això.
Anem fent, cada dia un xic que també està més que bé, oi que sí.
No sé si hauré de tornar a reflexionar sobre si posar una crònica que vaig en primer terme posar i després retirar perquè crec que podria ser que tot i que vaig exposar el motiu de no deixar-la al Blog, no sé si es va interpretar en la línia que vaig esmentar que anava, que en penseu si és que en penseu quelcom?
MTB, MTB, MTB.
El fet és que Assos, és a casa una marca de referència, fins ahir si més no, pel fet de que hi hem fet, amb aquesta marca hem participat a curses que per a nosaltres són referència, i això fa que penses amb les imatges de les mateixes, i et venen al cap punts de referència que em seran útils per les properes aventures.
Assos fins fa poc era a casa sinònim del millor pantaló de bike, després per les sortides pel Nord de Catalunya, el mallot Assos d'estiu ha estat també referència, com el pantaló curt i pirata, fet que fa que ara estiguem mirant l'equipament d'hivern d'aquesta mateixa marca.
I no diré que va ser un descobriment fet a casa, perquè no és veritat, va ser a rel d'una conversa de fa anys on en Colorado ens va exposar que ell per les ocasions especials tenia el "traje de gala" i que aquest era un pantaló Assos.
Des d'aquella conversa els pantalons Assos són els pantalons a casa.
A les curses, a les poques que participem, com Guilleries per la meva part, Roc d'Azur, a la mítica i enyorada Volta a Osona, també aquesta darrera aportada a casa per en Colorado, a les primeres i ara per ara darreres 24Ore de Finale, sempre hem rodat amb els Assos, la Betty entre Assos i Pearl Izumi sempre, a la ruta de L'Eroica que l'hem de tornar a fer també amb qui?, amb en Colorado, també portàvem els mateix pantaló.
A totes aquestes aventures, a les èpiques de més de 100 Km. i per sobre dels 3.000 m., que sí nois que si no són aquestes les xifres a aquest espai no són èpiques, també han estat a les darreres, als darrers anys amb les mateixes marques, Assos i Pearl Izumi.
Ara estem fent un pas més en aquest camí, però i sempre hi ha un però, entre totes les imatges hi ha el color vermell i negre, el d'un equipament imponent amb les Sidi Dragon vermelles de xarol, o el negre amb les mateixes Sidi, són fotos que també hi són presents.
Ara també pel fet de que penso que és responsabilitat de la casa Assos que ahir a les dues botigues que varem anar, a la primera la seva imatge va ser com a poc reprovable i a la segona que hauria de ser una botiga de referència i si no té Assos no ho és, el què exposo és que de l'experiència d'ahir també en té part de responsabilitat la casa Assos, que és qui determina a on ha de ser el seu producte i com hi ha de ser.
Fet que pot tenir les seves conseqüències a casa, perquè siguem romàntics, més encara que fins ara, Assos és a carretera com a Endura ho és a MTB a Escocia, lloc de fred i pluja, quelcom sabrà de com ha de fer la roba per a la nostra disciplina.
http://www.endurasport.com/
Mireu la imatge de la portada de la seva pàgina, mtb, mtb, mtb.
Una marca a Escocia que no pot afirmar que no hi passaràs fred a l'hivern amb el seu producte és una marca oblidada per tothom, no és el cas d'Endura, reconeguda al Nord com a una de les marques de referència.
I ho podrem decidir tranquilament, pel fet de que a Chain hi ha aquestes dues marques i també Assos.
En resum que Assos, amb ella, amb aquesta marca hi tenim un lligam, ahir però va cremar dos vaixells dels grans, el producte segurament bo, un cop el tens a les mans, el que tens, és sensacional, com va l'equipament d'hivern si va com el servei a la botiga d'ahir, serà un desastre.
I aquesta errada ha fet que d'altres marques tinguin opcions a ser entre nosaltres a on fins ahir no hi tenien cabuda.
Un punt he de dir que per a mi és important, amb el meu Drac no hi roda qualsevol marca, en cap cas.
Pearl Izumi, Endura, podrien ser la primera una vella amiga que seguira així, com a marca de referència i Endura una de nova.
Si és Endura també, crec que no em podré resistir a fer venir el quadre UK, tenim tots clar que Chain té el quadre UK, oi?, un COVE, doble o rígid equipat amb 120 o 140 mm. seria sen-sa-cio-nal.
http://covebike.com/
Tenim clar que si som a Irlanda, Lake serà, la bota d'hivern candidata a venir cap a casa?
És el que té oblidar-se de qui és el client, que aquest marxa a una altra botiga i si a la propera passa el mateix, cap un altra. En aquest cas l'altra botiga és a Irlanda, encara millor, no agafarà cap costum de les dues esmentades, i que tinc present que de la segona botiga d'ahir, la de referència, encara no n'he fet la crònica, és que no sé si m'hi posaré, si és per fer, sí, si no, no.
Una opinió objectiva d'un clinet és or per a una empresa del sector, per què obsequiar amb un bé tan preuat a qui tan poc fa per que les coses no únicament siguin on haurien de ser, si no que tampoc rectifica i es limita sempre a fer un silenci?
Ahir vaig estar amb un biker que té una Salsa El Mariachi 25 Aniversari, que és 29" i SS, no passa cada dia això.
Anem fent, cada dia un xic que també està més que bé, oi que sí.
No sé si hauré de tornar a reflexionar sobre si posar una crònica que vaig en primer terme posar i després retirar perquè crec que podria ser que tot i que vaig exposar el motiu de no deixar-la al Blog, no sé si es va interpretar en la línia que vaig esmentar que anava, que en penseu si és que en penseu quelcom?
MTB, MTB, MTB.
Remant sobre dues rodes.
http://www.youtube.com/watch?v=zvPucDbmUPo&feature=related
Això és el que jo vull que sigui el meu dia a dia amb la Vicious The Motivator SS.
El que miro de dir és que rodar i fer-la petar és motiu de moltes alegries, de moltes.
Sense anar més lluny, hi ha moments al vídeo on ells van baixant i parlant, passaran, dies, setmanes, anys, seguiran fent, compartint el mateix?
Si és que sí, el preu sempre serà barat.
MTB, MTB, MTB.
Això és el que jo vull que sigui el meu dia a dia amb la Vicious The Motivator SS.
El que miro de dir és que rodar i fer-la petar és motiu de moltes alegries, de moltes.
Sense anar més lluny, hi ha moments al vídeo on ells van baixant i parlant, passaran, dies, setmanes, anys, seguiran fent, compartint el mateix?
Si és que sí, el preu sempre serà barat.
MTB, MTB, MTB.
Chain Reaction Cycles: Shopping Direct.
Abans de marxar de l'establiment a Barcelona on hem anat a mirar l'equipament Assos, la Betty els hi ha esmentat la seva tristor, "sembla que si ets noia tens l'equipament per estar a la cuina, res més", ells han dit, "sembla, sí que ho sembla", la Betty ha contestat que "no heu de preocupar-vos que jo ja hi posaré remei".
Tornant cap a casa a la nit ja ho ha fet, marxem cap a Irlanda, a Chain Reaction, directes a on hi ha el producte, a aquella empresa que els d'aquí, les botigues d'aquí diuen que no s'hi ha de comprar.
La Betty tornant cap a casa m'ha comentat, "marxem a Irlanda, millor agafem un avió i anem a Chain Reaction, mirem, provem, i seleccionem el material en directe", i jo penso que sempre serà millor que abans de tornar a patir un servei d'una empresa que està en OFF.
El cost és el mateix que anar a Barcelona per no fer res, o menor, reservem els bitllets, l'aeroport és al costat de Chain, mirem i mirem un dia, dos dies, i tornem cap a casa amb la maleta plena del que avui hem anat a comprar i que no hem pogut portar a terme.
Però en cap cas podem premiar amb compres un servei com el d'avui, en cap cas, abans sense equip a dins de la VW a Amer, sempre podem posar l'AA a 8ºC. aprox. per tenir sensació de fred.
I SÉ QUE SI AQUESTA IDEA-INICIATIVA DE LA BETTY ENS FUNCIONA, SERÀ L'INICI D'UNA PEREGRINACIÓ MASSIVA DE BIKERS A COMPRAR FÍSICAMENT A CHAIN.
Ja posarem la crònica d'aquesta visita, de l'experiència d'anar a comprar a la botiga que les botigues d'aquí no volen que estigui present a les seves fires, que al Roc no pot exposar.
També exposarem la logística, el cost al centim, l'estalvi del producte comprat a Chain en comparació al preu d'aquí, tinguen present els cost de tot el viatge, en resum tots els detalls de l'aventura, no dic ara que la idea de la Betty un cop passada sigui el camí per posar remei a aquesta necessitat, però i si ho és?, ja us en farem cinc centims, però detallats un a un, cada centim, cada pas a fer.
Anem a veure que té de dolent en directe aquesta empresa que no té quan hi comprem per internet. I així si ens va bé, serà una foto del que és en realitat. Una empresa de tres centes persones en plantilla, del sector de la bike, quelcom ha de fer bé.
MRG ja tenim ganes de venir-vos a veure.
Aquest serà el cafè més car dels darrers anys del sector de la bike tradicional.
MTB, MTB, MTB.
Tornant cap a casa a la nit ja ho ha fet, marxem cap a Irlanda, a Chain Reaction, directes a on hi ha el producte, a aquella empresa que els d'aquí, les botigues d'aquí diuen que no s'hi ha de comprar.
"El Michael Regan We have friends coming over from Barcelona and wondered if the shop is open next Saturday?"
http://www.facebook.com/ChainReactionCyclesLa Betty tornant cap a casa m'ha comentat, "marxem a Irlanda, millor agafem un avió i anem a Chain Reaction, mirem, provem, i seleccionem el material en directe", i jo penso que sempre serà millor que abans de tornar a patir un servei d'una empresa que està en OFF.
El cost és el mateix que anar a Barcelona per no fer res, o menor, reservem els bitllets, l'aeroport és al costat de Chain, mirem i mirem un dia, dos dies, i tornem cap a casa amb la maleta plena del que avui hem anat a comprar i que no hem pogut portar a terme.
Però en cap cas podem premiar amb compres un servei com el d'avui, en cap cas, abans sense equip a dins de la VW a Amer, sempre podem posar l'AA a 8ºC. aprox. per tenir sensació de fred.
I SÉ QUE SI AQUESTA IDEA-INICIATIVA DE LA BETTY ENS FUNCIONA, SERÀ L'INICI D'UNA PEREGRINACIÓ MASSIVA DE BIKERS A COMPRAR FÍSICAMENT A CHAIN.
Ja posarem la crònica d'aquesta visita, de l'experiència d'anar a comprar a la botiga que les botigues d'aquí no volen que estigui present a les seves fires, que al Roc no pot exposar.
També exposarem la logística, el cost al centim, l'estalvi del producte comprat a Chain en comparació al preu d'aquí, tinguen present els cost de tot el viatge, en resum tots els detalls de l'aventura, no dic ara que la idea de la Betty un cop passada sigui el camí per posar remei a aquesta necessitat, però i si ho és?, ja us en farem cinc centims, però detallats un a un, cada centim, cada pas a fer.
Anem a veure que té de dolent en directe aquesta empresa que no té quan hi comprem per internet. I així si ens va bé, serà una foto del que és en realitat. Una empresa de tres centes persones en plantilla, del sector de la bike, quelcom ha de fer bé.
MRG ja tenim ganes de venir-vos a veure.
Aquest serà el cafè més car dels darrers anys del sector de la bike tradicional.
MTB, MTB, MTB.
Assos. PART 1.
Aquest matí, ja ahir a la nit, el neguit per sortir del mirador del Drac, aquest cop no en bike, per anar a buscar en Colorado i fer el recorregut de botigues per decidir l'equipament d'hivern ha estat memorable.
La primera botiga, la que tenia Assos, ha estat un fred i calent, jo diria que un 45ºC a -20ºC.
http://www.assos.com/en/49/groupproducts.aspx?group=7
Hem pogut testar en directe l'Assos Air Jacket 851, jaqueta i pantaló, també guants i "gorros" d'home, de dona res, però res, ni jaqueta, ni pantaló, ni guants, ni "gorro", res. talles per a mi, sí, colors per triar, no.
El venedor m'ha ofert el color vermell com a única opció, i jo he estat definitiu, serà blanc o no serà.
La jaqueta Assos Air Jacket 851, és la millor jaqueta que he tingut mai posada. Senzill i planer.
Si funcionarà o no per a temperatures entre els 8ºC. i els 0ºC., no ho sap ningú.
Pel fet de sempre, la botiga, el venedor diu, "cada persona és un món i el factor sensació tèrmica".
A partir d'aquí la responsabilitat recau en el client, no en la botiga.
El compromís per part de l'establiment, en el seu defecte, del venedor, de que funcionarà és zero.
Pel que sembla, pel que escolto, pel que intueixo, pel que dedueixo ara passades les hores, l'equipament ha estat fabricat per estar assentat, quiet a un lloc on la temperatura és de 0ºC. a 8ºC.
És a dir, ens llevem dues hores abans de sortir, fa un dia bo, no molt bo, fins i tot podria dir que sortirà el sol, esmorzem cereals, llet, Cola Cao o cafè, o les dues coses, unes torrades amb melmelada, dubtem de si posar-hi mantega, fruita, plàtan, taronja, poma.
Comentem mentre esmorzem, el pla previst proposat o bé durant la setmana o bé el dia abans.
Després ens equipem, ens posem mitjons, la tèrmica, el pantaló, la jaqueta no, fins a baixar de la VW al punt de destí no ho farem, separem guants, el "gorret" pel cap, ens calcem amb les Crocs, i ens mirem, tenim les millors sensacions, un equipament nou, Assos, d'un preu considerable, estem nerviosos per l'estrena, preparem la bossa per la muda de després de sortir, cascs, les Sidi Dragon amb les punteres Mavic, les bikes, les dues caixes amb el que portem sempre, barretes, eines, ara ja no segon joc de guants, era una idea oblidada, no ens caldrà, portarem els millors guants.
Ho carreguem tot a la VW, sortim direcció a Amer, són les set, les bikes estan impecables, una revisió acurada ens ho permet afirmar. Fem ruta amb la VW, arribem a tres quarts de vuit a Amer, aparquem als bombers, el sol ja fa acte de presència, els ciclistes que avui passaran seran molts, el dia pinta bé, fa fred sí, l'indicador de temperatura de la VW marca 1ºC, estem tranquils, amb el pas de les hores podrem arribar a 6ºC, el dia és fred, però anem ben equipats, tenim sort hem estat ben assessorats, per professionals, pels millors, qui millor que qui defensa cada dia el seu dia amb criteri.
Ens posem les jaquetes Assos abans de baixar de la VW, baixem les dues bikes, les posem amb els dos cavallets perquè no caiguin, amb Santa Brígida que queda a l'horitzó, encara no hi toca el sol.
Ens posem les Sidi, el gorret pel cap, aquest té el tacte, suau, càlid però no carregós, la mini funda amb els diners i la Visa a al bosseta tancada amb cremallera, ens posem el casc, les eines a les bosses espaioses del darrera de l'Assos Air Jacket 851, baixem les dues cadires de les 24Ore, còmodes, obrim els reposa peus, serà una jornada llarga de ben segur.
Ens mirem, un somriure és la resposta, posem música, ens assentem a les dues cadires de les 24Ore, totalment equipats, no fa vent, gens, deixem propers els tres bidons d'aigua, freds per la temperatura ambient. Passen els primers ciclistes ens saludem, ens passen a les primeres dues hores molts, més, seguim saludant, passades tres hores comentem les sensacions del nou equipament, són bones, jo tinc un xic de fred als peus i esquena, no molt però sí molest, per evitar deshidratar-me aigua cada mitja hora, són ja les onze, les dotze, portem quatre hores estirats a les caires específiques de les 24Ore, està siguen molt més fàcil del que creiem, hem tingut sort de tenir aquestes cadires, drets seria més complicat.
Sembla que no sigui possible, però després d'anys de bike, ara sí, ara podem dir que això marxa, a les dues, fa fins i tot calor, ens obrim una mica la cremallera de la 851, li dic a la Betty que els guants són perfectes, ja anem veien als que tornen cap a casa i que són els amb que ens hem saludat al matí a primera hora, ens miren, uns s'aturen, miren els nostres equipaments, ens diuen com ha anat la sortida, els hi diem que ha estat el millor dia, que ja era hora de fer una sortida i no passar fred, ens pregunten per aquests equips impecables, els hi diem que són la perfecció, que els estrenem avui, ens pregunten per la ruta que hem fet, contestem que cap, que clar que si volem equipar-nos amb Assos per a temperatures de 8ºC a 0ºC i que funcioni, hem de respectar certes normes, ens miren, marxen entre comentaris que no entenem, els insistim que els hi donarem l'adreça de l'establiment on hem comprat els Assos i també de l'adreça d'on poden comprar les cadires, aquestes ara imprescindibles perquè funcionin aquests equips Assos, també que si volen ser atesos bé, que portin un termo amb cafè.
Ja són quarts de sis de la tarda, marxa el sol, tenim una conversa animada, no estem massa cansats, parlem i parlem, sempre de bikes, bikes i més bikes, ens posem drets, obrim els llums de les dues bikes, la meva es mou una mica la pressiono bé, ens tornem a estirar a les cadires de les 24Ore, el fred torna a ser present i molt, de la porta oberta de la VW des del matí, ara el vidre d'aquesta està entelada. Arriba la nit, els llums Sigma fan la seva funció, estan oberts a mitja potència, per aguantar fins les nou de la nit serà suficient.
La darrera hora de la sortida es fa llarga, molt, són moltes hores estirats a les cadires de les 24Ore, finalment però finalment ens posem drets un altre cop, apaguem les llums de les bikes, ens treiem les SIDI, ens posem les Crocs, ens trèiem el casc, no el "gorret" del cap, ni els guants, sí les eines, la càmera de 29", la manxa, carreguem les bikes a la VW, els cavallets, les cadires de les 24Ore.
Ens mirem, un somriure és la resposta, en triomfat, un bon sopar en espera, anem tornant cap a casa, comentem la jornada, no hem fet ni un quilòmetre de bike, però tenim els millors equipaments per a 8ºC a 0ºC.
Estem satisfets, no tenim fotos, per voler-les en moviment, tot no pot ser. La sensació és d'anar totalment secs, vull dir que la tèrmica ha funcionat, la jaqueta, tot, cap sensació de suor, i tampoc a la zona de contacte entre l'esquena de la jaqueta en contacte amb la cadira.
Dilluns trucarem a la botiga, els felicitarem, amb aquests equips ja no passem fred.
Quilòmetres, zero, desnivell positiu, zero, barretes consumides zero, aigua, un quart de bidó de 750 ml.
No diré mtb, però no hem passat fret, la botiga tenia raó, a una aventura com aquesta hi haurem de tornar, de ben segur.
Aquesta hauria de ser la crònica perquè avui haguessim comprat els Assos amb els arguments de la botiga, en cap cas per anar en bike, pel fet de que clar, un ciclista pot anar entre els 0 km/h o per sobre de la barrera del so.
Vull dir que si et mous a sobre de la bike, si rodes amb ella, aquí ja ningú sap res.
Fet que no és cert, el fabricant, en aquest cas Assos ha fabricat aquesta gama dels 8ºC als 0ºC per unes condicions extremes per l'esport al que va dirigit, en aquest cas bicicleta de carretera, però aquesta informació no ha estat comunicada a la botiga o aquesta última quan això va passar no estava per la labor, segurament estaven tots a la cafetera.
Si volem comprar l'equipament , hem de fer-ho sense poder decidir en directe sobre colors i talles, sempre sense cap garantia de que funcioni, hem de fer-ho a cegues. M'agradarà en blanc en directe, es veurà prou?.
Són termes que pel que sembla per aquest preu no toca, clar amb games tant baixes com aquestes, paga i et quedes el que et vingui, perquè abans de demanar la botiga has de pagar i després es farà la comanda a no sé qui, i si no t'agrada tindràs un val, i si no et funciona, com que ningú et garanteix que funcioni, com molt bé hem escoltat avui, "clar fred, fred, sempre en passaràs" això mentre no parava de sonar el telèfon intern del venedor on un company insistia en que deixes d'atendre als clients per anar a fer el cafè, fins al punt de venir i dir-ho en directe davant nostre, així de senzill, així de planer.
I clar, sense compromís de que funcioni, sense poder provar, vull dir posar-se, la Betty cap però cap equipament Assos, sense poder veure els colors, amb un venedor "taladrat" a trucades per anar a fer el cafè, fins i tot físicament pels diferents venedors, hem marxat sense fer res, de res, nosaltres tenim la necessitat, les ganes, estem dins del target d'Assos, portàvem els diners en efectiu i la Visa per si de cas veiem quelcom encara més potent i de preu més elevat, i no hem fet res de res, però res, és senzillament increïble, IN-CRE-Ï-BLE.
La primera botiga, la que tenia Assos, ha estat un fred i calent, jo diria que un 45ºC a -20ºC.
http://www.assos.com/en/49/groupproducts.aspx?group=7
Hem pogut testar en directe l'Assos Air Jacket 851, jaqueta i pantaló, també guants i "gorros" d'home, de dona res, però res, ni jaqueta, ni pantaló, ni guants, ni "gorro", res. talles per a mi, sí, colors per triar, no.
El venedor m'ha ofert el color vermell com a única opció, i jo he estat definitiu, serà blanc o no serà.
La jaqueta Assos Air Jacket 851, és la millor jaqueta que he tingut mai posada. Senzill i planer.
Si funcionarà o no per a temperatures entre els 8ºC. i els 0ºC., no ho sap ningú.
Pel fet de sempre, la botiga, el venedor diu, "cada persona és un món i el factor sensació tèrmica".
A partir d'aquí la responsabilitat recau en el client, no en la botiga.
El compromís per part de l'establiment, en el seu defecte, del venedor, de que funcionarà és zero.
Pel que sembla, pel que escolto, pel que intueixo, pel que dedueixo ara passades les hores, l'equipament ha estat fabricat per estar assentat, quiet a un lloc on la temperatura és de 0ºC. a 8ºC.
És a dir, ens llevem dues hores abans de sortir, fa un dia bo, no molt bo, fins i tot podria dir que sortirà el sol, esmorzem cereals, llet, Cola Cao o cafè, o les dues coses, unes torrades amb melmelada, dubtem de si posar-hi mantega, fruita, plàtan, taronja, poma.
Comentem mentre esmorzem, el pla previst proposat o bé durant la setmana o bé el dia abans.
Després ens equipem, ens posem mitjons, la tèrmica, el pantaló, la jaqueta no, fins a baixar de la VW al punt de destí no ho farem, separem guants, el "gorret" pel cap, ens calcem amb les Crocs, i ens mirem, tenim les millors sensacions, un equipament nou, Assos, d'un preu considerable, estem nerviosos per l'estrena, preparem la bossa per la muda de després de sortir, cascs, les Sidi Dragon amb les punteres Mavic, les bikes, les dues caixes amb el que portem sempre, barretes, eines, ara ja no segon joc de guants, era una idea oblidada, no ens caldrà, portarem els millors guants.
Ho carreguem tot a la VW, sortim direcció a Amer, són les set, les bikes estan impecables, una revisió acurada ens ho permet afirmar. Fem ruta amb la VW, arribem a tres quarts de vuit a Amer, aparquem als bombers, el sol ja fa acte de presència, els ciclistes que avui passaran seran molts, el dia pinta bé, fa fred sí, l'indicador de temperatura de la VW marca 1ºC, estem tranquils, amb el pas de les hores podrem arribar a 6ºC, el dia és fred, però anem ben equipats, tenim sort hem estat ben assessorats, per professionals, pels millors, qui millor que qui defensa cada dia el seu dia amb criteri.
Ens posem les jaquetes Assos abans de baixar de la VW, baixem les dues bikes, les posem amb els dos cavallets perquè no caiguin, amb Santa Brígida que queda a l'horitzó, encara no hi toca el sol.
Ens posem les Sidi, el gorret pel cap, aquest té el tacte, suau, càlid però no carregós, la mini funda amb els diners i la Visa a al bosseta tancada amb cremallera, ens posem el casc, les eines a les bosses espaioses del darrera de l'Assos Air Jacket 851, baixem les dues cadires de les 24Ore, còmodes, obrim els reposa peus, serà una jornada llarga de ben segur.
Ens mirem, un somriure és la resposta, posem música, ens assentem a les dues cadires de les 24Ore, totalment equipats, no fa vent, gens, deixem propers els tres bidons d'aigua, freds per la temperatura ambient. Passen els primers ciclistes ens saludem, ens passen a les primeres dues hores molts, més, seguim saludant, passades tres hores comentem les sensacions del nou equipament, són bones, jo tinc un xic de fred als peus i esquena, no molt però sí molest, per evitar deshidratar-me aigua cada mitja hora, són ja les onze, les dotze, portem quatre hores estirats a les caires específiques de les 24Ore, està siguen molt més fàcil del que creiem, hem tingut sort de tenir aquestes cadires, drets seria més complicat.
Sembla que no sigui possible, però després d'anys de bike, ara sí, ara podem dir que això marxa, a les dues, fa fins i tot calor, ens obrim una mica la cremallera de la 851, li dic a la Betty que els guants són perfectes, ja anem veien als que tornen cap a casa i que són els amb que ens hem saludat al matí a primera hora, ens miren, uns s'aturen, miren els nostres equipaments, ens diuen com ha anat la sortida, els hi diem que ha estat el millor dia, que ja era hora de fer una sortida i no passar fred, ens pregunten per aquests equips impecables, els hi diem que són la perfecció, que els estrenem avui, ens pregunten per la ruta que hem fet, contestem que cap, que clar que si volem equipar-nos amb Assos per a temperatures de 8ºC a 0ºC i que funcioni, hem de respectar certes normes, ens miren, marxen entre comentaris que no entenem, els insistim que els hi donarem l'adreça de l'establiment on hem comprat els Assos i també de l'adreça d'on poden comprar les cadires, aquestes ara imprescindibles perquè funcionin aquests equips Assos, també que si volen ser atesos bé, que portin un termo amb cafè.
Ja són quarts de sis de la tarda, marxa el sol, tenim una conversa animada, no estem massa cansats, parlem i parlem, sempre de bikes, bikes i més bikes, ens posem drets, obrim els llums de les dues bikes, la meva es mou una mica la pressiono bé, ens tornem a estirar a les cadires de les 24Ore, el fred torna a ser present i molt, de la porta oberta de la VW des del matí, ara el vidre d'aquesta està entelada. Arriba la nit, els llums Sigma fan la seva funció, estan oberts a mitja potència, per aguantar fins les nou de la nit serà suficient.
La darrera hora de la sortida es fa llarga, molt, són moltes hores estirats a les cadires de les 24Ore, finalment però finalment ens posem drets un altre cop, apaguem les llums de les bikes, ens treiem les SIDI, ens posem les Crocs, ens trèiem el casc, no el "gorret" del cap, ni els guants, sí les eines, la càmera de 29", la manxa, carreguem les bikes a la VW, els cavallets, les cadires de les 24Ore.
Ens mirem, un somriure és la resposta, en triomfat, un bon sopar en espera, anem tornant cap a casa, comentem la jornada, no hem fet ni un quilòmetre de bike, però tenim els millors equipaments per a 8ºC a 0ºC.
Estem satisfets, no tenim fotos, per voler-les en moviment, tot no pot ser. La sensació és d'anar totalment secs, vull dir que la tèrmica ha funcionat, la jaqueta, tot, cap sensació de suor, i tampoc a la zona de contacte entre l'esquena de la jaqueta en contacte amb la cadira.
Dilluns trucarem a la botiga, els felicitarem, amb aquests equips ja no passem fred.
Quilòmetres, zero, desnivell positiu, zero, barretes consumides zero, aigua, un quart de bidó de 750 ml.
No diré mtb, però no hem passat fret, la botiga tenia raó, a una aventura com aquesta hi haurem de tornar, de ben segur.
Aquesta hauria de ser la crònica perquè avui haguessim comprat els Assos amb els arguments de la botiga, en cap cas per anar en bike, pel fet de que clar, un ciclista pot anar entre els 0 km/h o per sobre de la barrera del so.
Vull dir que si et mous a sobre de la bike, si rodes amb ella, aquí ja ningú sap res.
Fet que no és cert, el fabricant, en aquest cas Assos ha fabricat aquesta gama dels 8ºC als 0ºC per unes condicions extremes per l'esport al que va dirigit, en aquest cas bicicleta de carretera, però aquesta informació no ha estat comunicada a la botiga o aquesta última quan això va passar no estava per la labor, segurament estaven tots a la cafetera.
Si volem comprar l'equipament , hem de fer-ho sense poder decidir en directe sobre colors i talles, sempre sense cap garantia de que funcioni, hem de fer-ho a cegues. M'agradarà en blanc en directe, es veurà prou?.
Són termes que pel que sembla per aquest preu no toca, clar amb games tant baixes com aquestes, paga i et quedes el que et vingui, perquè abans de demanar la botiga has de pagar i després es farà la comanda a no sé qui, i si no t'agrada tindràs un val, i si no et funciona, com que ningú et garanteix que funcioni, com molt bé hem escoltat avui, "clar fred, fred, sempre en passaràs" això mentre no parava de sonar el telèfon intern del venedor on un company insistia en que deixes d'atendre als clients per anar a fer el cafè, fins al punt de venir i dir-ho en directe davant nostre, així de senzill, així de planer.
I clar, sense compromís de que funcioni, sense poder provar, vull dir posar-se, la Betty cap però cap equipament Assos, sense poder veure els colors, amb un venedor "taladrat" a trucades per anar a fer el cafè, fins i tot físicament pels diferents venedors, hem marxat sense fer res, de res, nosaltres tenim la necessitat, les ganes, estem dins del target d'Assos, portàvem els diners en efectiu i la Visa per si de cas veiem quelcom encara més potent i de preu més elevat, i no hem fet res de res, però res, és senzillament increïble, IN-CRE-Ï-BLE.
dissabte, de desembre 04, 2010
Snowboarding and Skiing Today in the Mourne Mountains (Ireland)
Skiing and Snowboarding is normally not something we get to do in Ireland. We have had great conditions and heavy snow for many days. We have no gondola or chair lift. We spent the day walking to the top and skiing/Boarding down. It was hard work but very enjoyable. I feel like I have climbed Everest.
The Long walk to the top.
Mate Andy getting some air of a rocky wall.
Me Snow Boarding for the first time in Ireland.
Getting some air on my Skis
Are we there yet?
The Long walk to the top.
Mate Andy getting some air of a rocky wall.
Me Snow Boarding for the first time in Ireland.
Getting some air on my Skis
Are we there yet?
Alba Sunyer.
Avui també és un bon dia.
Bon inici del darrer mes del 2010.
La teva arribada a aquest espai de Dracs és una noticia esperada.
Tindrem un 2010, un darrer tram sensacional, de ben segur.
Un espai de Dracs fa un xic de respecte, però per a una filla de la Catalunya Nord aquesta característica no és res més que un factor que suma.
Una incorporació, la teva que és esperada a casa.
Ara ja és un fet, benvinguda a aquest espai de creadors.
No serà avui, ni demà però la paritat a aques espai cada cop és més propera.
MRG el que deiem, posa fil a l'agulla.
I si anem ja tindrem tres contribuïdores, aquesta darrera, aquesta darrera arribada de l'Alba, motivadora.
MTB, MTB, MTB.
Bon inici del darrer mes del 2010.
La teva arribada a aquest espai de Dracs és una noticia esperada.
Tindrem un 2010, un darrer tram sensacional, de ben segur.
Un espai de Dracs fa un xic de respecte, però per a una filla de la Catalunya Nord aquesta característica no és res més que un factor que suma.
Una incorporació, la teva que és esperada a casa.
Ara ja és un fet, benvinguda a aquest espai de creadors.
No serà avui, ni demà però la paritat a aques espai cada cop és més propera.
MRG el que deiem, posa fil a l'agulla.
I si anem ja tindrem tres contribuïdores, aquesta darrera, aquesta darrera arribada de l'Alba, motivadora.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de desembre 03, 2010
Maxxis Crossmark LUST 29".
No és veritat, o no és verificable, o Maxxis no sap què fabrica, o sí però no està per la labor.
És que després de pagar via en Colorado uns 60 euros per pneumàtic a EEUU, amb la confirmació per escrit en primer terme confirmant que els tenien d'estoc, un cop pagats ens envien un link de Maxxis on es comunica que al 2011 estaran disponibles.
Maxxis diu que estan disponibles i publica que això serà pel 2011?
La botiga d'internet publica que els té, ens confirma per escrit que és així i un cop pagats no té res de res i el procediment és anunciar quelcom que el link que ells proporcionen per justificar-se parla del 2011?
És que després de pagar via en Colorado uns 60 euros per pneumàtic a EEUU, amb la confirmació per escrit en primer terme confirmant que els tenien d'estoc, un cop pagats ens envien un link de Maxxis on es comunica que al 2011 estaran disponibles.
Maxxis diu que estan disponibles i publica que això serà pel 2011?
La botiga d'internet publica que els té, ens confirma per escrit que és així i un cop pagats no té res de res i el procediment és anunciar quelcom que el link que ells proporcionen per justificar-se parla del 2011?
Manillar Moots 700 mm. i 8 graus.
Per mimetisme i per funcionalitat, vull dir que per ser una proposta Colorado per fer, faig, i en segon terme perquè el titani serà una millora interessant en l'apartat de la comoditat pel que fa referència al tren davanter.
Un manillar curiós, ho dic pel fet de que he escoltat que podré podar els matolls per on passi i que Collserola quedarà tancat a les bikes després del meu pas, és veritat és molt ampla, però m'agrada la sensació, molt.
Ara esperar a que també com l'EBB Phil Wood i d'aquí a res, confio que a diferència del material d'en Colorado d'aquesta mateixa marca el meu no vingui després de les festes de Nadal.
L'hem demanat amb l'adaptador per a Over Size, sensacional idea per a poder posar la Syntace F99 105 mm. i 6 graus, 25,4 mm. o bé la Thomson 4x 100 mm. 0 graus OS, una la primera més minimalista, fet que coincideix amb la secció del tubs de cromo de la Vicious.
Podrem dir, "però trenques el conjunt tija-potència Thomson", sí però és que la tija Thomson si posem solució a un tema de secció de la tija que em permeti seguir amb el seient Tune Speednedle. Opció o possibilitat que donarà pas a la tija de titani, és a on som.
Tija aquesta que hem donarà pel material, el titani, com el manillar més comoditat.
Un manillar curiós, ho dic pel fet de que he escoltat que podré podar els matolls per on passi i que Collserola quedarà tancat a les bikes després del meu pas, és veritat és molt ampla, però m'agrada la sensació, molt.
Ara esperar a que també com l'EBB Phil Wood i d'aquí a res, confio que a diferència del material d'en Colorado d'aquesta mateixa marca el meu no vingui després de les festes de Nadal.
L'hem demanat amb l'adaptador per a Over Size, sensacional idea per a poder posar la Syntace F99 105 mm. i 6 graus, 25,4 mm. o bé la Thomson 4x 100 mm. 0 graus OS, una la primera més minimalista, fet que coincideix amb la secció del tubs de cromo de la Vicious.
Podrem dir, "però trenques el conjunt tija-potència Thomson", sí però és que la tija Thomson si posem solució a un tema de secció de la tija que em permeti seguir amb el seient Tune Speednedle. Opció o possibilitat que donarà pas a la tija de titani, és a on som.
Tija aquesta que hem donarà pel material, el titani, com el manillar més comoditat.
Endura-Sportful-Etxeondo-Assos-Pearl Izumi-Sugoi-Shimano.
Són les marques de demà, les que mirarem per determinar quines són les que ens garantiran d'administrar l'escalfor i fer que el fred resti lluny de nosaltres.
Certament que aquest any és el cop que estem fent la millor recerca per posar fi a una qüestió que fins ara any darrera any no hem tingut el criteri per deixar enrere definitivament.
Definint avui, demà ja veurem, temperatures entre 8 i 0 graus centigraus, podria ser entre 6 i -6 graus centigraus, caldrà decidir amb el materiala les mans què fer, i com sempre si no ho tenim clar, no passarà res per no fer, bé sí que sortirem i passarem fred, pel fet de que la llei Colorado està derrogada, i això tot i que encara no està publicada al BOG, nosaltres ja l'hem posat en marxa.
MTB, MTB, MTB.
Certament que aquest any és el cop que estem fent la millor recerca per posar fi a una qüestió que fins ara any darrera any no hem tingut el criteri per deixar enrere definitivament.
Definint avui, demà ja veurem, temperatures entre 8 i 0 graus centigraus, podria ser entre 6 i -6 graus centigraus, caldrà decidir amb el materiala les mans què fer, i com sempre si no ho tenim clar, no passarà res per no fer, bé sí que sortirem i passarem fred, pel fet de que la llei Colorado està derrogada, i això tot i que encara no està publicada al BOG, nosaltres ja l'hem posat en marxa.
MTB, MTB, MTB.
EBB Phil Wood.
La sensació ara, esperant l'arribada de l'excèntrica del que jo diria que és el millor especialista en la materia, és plena de bones sensacions.
I ara que està en camí també la percepció és de feina ben feta, la millor.
Un component que no tenia clar com i quan fer el pas, pel fet d'estar esperant el pinyó Chris King de 23 dents, que King sembla que reiniciarà la seva producció al 2011.
Però agrupar les peces d'en Colorado i les meves ha estat clau per decidir-me a fer.
EBB Phil Wood, una joia d'un joier venint cap a casa.
MTB, MTB, MTB.
I ara que està en camí també la percepció és de feina ben feta, la millor.
Un component que no tenia clar com i quan fer el pas, pel fet d'estar esperant el pinyó Chris King de 23 dents, que King sembla que reiniciarà la seva producció al 2011.
Però agrupar les peces d'en Colorado i les meves ha estat clau per decidir-me a fer.
EBB Phil Wood, una joia d'un joier venint cap a casa.
MTB, MTB, MTB.
Aventura d'anada.
És el que serà el proper cap de setmana.
Aquesta setmana, com l'anterior, descans, amb aquest fred no hem sortit.
I he de dir que la sensació de no sortir amb aquesta climatologia per a mi extrema és molt bona.
Segur que també és pel refredat del darrer any, que fa que pensi que ser prudent si dilluns estarem amb una màxima de 16 graus, no és una opció dolenta.
Demà dia equipament d'hivern amb en Colorado, un tema que ell ha mirat per nosaltres les diferents opcions, serà un dia dels bons, un dia Colorado diferent.
I diumenge, i dilluns, i dimarts i sobretot dimecres amb el nostre home GT, bike, bike i més bike.
La Vicious a punt per ser a on haurem d'anar a pedalar dimecres, a Amer, sí senyor, per esmorzar, trena amb xocolata i després a la recerca dels millors corriols a un del millors espais per volar amb els nostres Dracs.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta setmana, com l'anterior, descans, amb aquest fred no hem sortit.
I he de dir que la sensació de no sortir amb aquesta climatologia per a mi extrema és molt bona.
Segur que també és pel refredat del darrer any, que fa que pensi que ser prudent si dilluns estarem amb una màxima de 16 graus, no és una opció dolenta.
Demà dia equipament d'hivern amb en Colorado, un tema que ell ha mirat per nosaltres les diferents opcions, serà un dia dels bons, un dia Colorado diferent.
I diumenge, i dilluns, i dimarts i sobretot dimecres amb el nostre home GT, bike, bike i més bike.
La Vicious a punt per ser a on haurem d'anar a pedalar dimecres, a Amer, sí senyor, per esmorzar, trena amb xocolata i després a la recerca dels millors corriols a un del millors espais per volar amb els nostres Dracs.
MTB, MTB, MTB.
Reestreno Lapierre X-Control 410
Una de las últimas salidas
Toca desmontar
>
Como vendrá el cuadro!
Obra finalizada......
Toca desmontar >
Por fin tengo mi Lapierre, 19 días sin bike, una eternidad aunque tengo que estar contento hay Bikeros que han esperado más, eh ,Marçal...
El miércoles recibí un correo de Bikestocks a primera hora de la tarde, aunque yo no lo vía hasta las 17h, y me puse en marcha para nada, llegue a las 19:05 a Barcelona y sorpresa ya no estaban, 40 minutos de caravana de ida y 45 de vuelta para volver a casa sin bike, bueno con calma no vendrá de un día. Menuda mañana pase el jueves estaba impaciente por ver el cuadro, me puse en contacto con la tienda vía mail, por que en el correo que me pasaron el día anterior me pusieron " ya puedes pasar a recoger el cuadro. Nos lo han cambiado por el modelo 2011. Únicamente deberéis abonar la mano de obra: 31,4€. " ¿Mano de obra? No daba crédito, cuando me puse en contacto con ellos para comentarles que tenía el cuadro roto, me ofrecieron desmontar ellos el cuadro por 35 0 40€ más o menos y la misma cantidad por montarlo, así que 31,4 por desmontar y montar las pistas de dirección, el BB30 y el amortiguador lo encuentro un poco descompensado, pero bueno lo importante es que ya tengo el cuadro.
Como vendrá el cuadro!
La misma tarde del jueves ya nos pusimos manos a la obra para montarlo, bueno más bien se puso Marçal a montarlo, empezamos algo más tarde de las 20:30 y acabamos pasadas la 1:30, es que dedicamos mucho rato a recordar viejas batallas. Aún así entre risas y más risas la bike ha quedado perfecta, ahora a probarla el próximo martes haber si hay diferencia entre el modelo 2010 y 2011, la única diferencia que he encontrado ha sido la pipa de dirección ahora es cónica, las especificaciones ya las pondrá Marçal, el domina más el tema.
Obra finalizada......
dijous, de desembre 02, 2010
F.A.O. Xavi (Greatest ever time trial for the time?)
Date: Friday September 27 th 1985.
Event: The Nissan International Classic.
Stage: 13 Mile ( 20.921 km ) Individual Time Trial From Carrick On Suir To Clonmel.
Stage Result : Top Five.
1 st Sean Kelly 24.09
2 nd Stephen Roche @49 Seconds
3 rd A.Van Der Poel @1.01
4 th Tony Doyle ( Twice Individual World Pursuit Champion 1980 & 86 ) @1.24
5 th L.Peeters @1.31
Sean Kelly's Average Speed for this Time Trial Was 52.173 Kph ( 32.418 Mph ).Putting that average speed into perspective, the fastest average speed in a Time Trial of more than 20 Km ( 12.427 Miles ) at the time was set by Francesco Moserin a Time Trial in the Final Stage of the 1984 Giro d'Italia, with an average speed of 50.977 Kph ( 31.675 Mph ). It wasn't until 1989 that Kelly's average speed was surpassed. Gerg Lemond's famous dual with Laurent Fignon. That famous 24.5 km Time Trial in the 1989 Tour De France between Versailles and Paris, which won theTour for Lemond. His average winning speed was 54.545 Kph ( 33.892 Mph ). A fairfew miles of that Time Trial was down hill. And of course he was riding a specific Time Trial Bike with aerobars. Still that was a remarkable performance. Stephen Roche who finished second behind Kelly at 49 seconds was riding on the latest technology available at the time. A low profile Time Trial Bike with two DiscWheels. Sean Kelly was riding a regular Road Bike with a rear disc wheel. He was wearing a skin suit. His feet were strapped into pedals with straps and clips. Nomodern day Clipless pedals and cleats. No special aerodynamic Helmet. No modernday, wind tunnel tested, aerodynamic, computer aided design carbon fiber Time Trial Bike's with low profile aeorbars, and wheelsets designed to cut through the wind with minimal drag. Just sheer power, talent, skill and determination. Kelly'sTime of 24.09 for the 13 miles between Carrick On Suir and Clonmel is still a recordtill this day. It is surely one of the greatest performances in Cycling History. Echo's of Yester Year.
Long live King Kelly.
Event: The Nissan International Classic.
Stage: 13 Mile ( 20.921 km ) Individual Time Trial From Carrick On Suir To Clonmel.
Stage Result : Top Five.
1 st Sean Kelly 24.09
2 nd Stephen Roche @49 Seconds
3 rd A.Van Der Poel @1.01
4 th Tony Doyle ( Twice Individual World Pursuit Champion 1980 & 86 ) @1.24
5 th L.Peeters @1.31
Sean Kelly's Average Speed for this Time Trial Was 52.173 Kph ( 32.418 Mph ).Putting that average speed into perspective, the fastest average speed in a Time Trial of more than 20 Km ( 12.427 Miles ) at the time was set by Francesco Moserin a Time Trial in the Final Stage of the 1984 Giro d'Italia, with an average speed of 50.977 Kph ( 31.675 Mph ). It wasn't until 1989 that Kelly's average speed was surpassed. Gerg Lemond's famous dual with Laurent Fignon. That famous 24.5 km Time Trial in the 1989 Tour De France between Versailles and Paris, which won theTour for Lemond. His average winning speed was 54.545 Kph ( 33.892 Mph ). A fairfew miles of that Time Trial was down hill. And of course he was riding a specific Time Trial Bike with aerobars. Still that was a remarkable performance. Stephen Roche who finished second behind Kelly at 49 seconds was riding on the latest technology available at the time. A low profile Time Trial Bike with two DiscWheels. Sean Kelly was riding a regular Road Bike with a rear disc wheel. He was wearing a skin suit. His feet were strapped into pedals with straps and clips. Nomodern day Clipless pedals and cleats. No special aerodynamic Helmet. No modernday, wind tunnel tested, aerodynamic, computer aided design carbon fiber Time Trial Bike's with low profile aeorbars, and wheelsets designed to cut through the wind with minimal drag. Just sheer power, talent, skill and determination. Kelly'sTime of 24.09 for the 13 miles between Carrick On Suir and Clonmel is still a recordtill this day. It is surely one of the greatest performances in Cycling History. Echo's of Yester Year.
Long live King Kelly.
Chasing Legends
Hi Genets,
There has been a lot of information around the 2009 Tour, Lace return was the great turnaround of last year's race, and we have all read a lot about. But while I was reading a new magazine here in USA, I found a nice article about a filmmaker, nothing new, as I already heard about, but drives me to this link I attach.
I'm sure you will enjoy, I'm just willing to see the full movie
From SC, Xavi Paricio
There has been a lot of information around the 2009 Tour, Lace return was the great turnaround of last year's race, and we have all read a lot about. But while I was reading a new magazine here in USA, I found a nice article about a filmmaker, nothing new, as I already heard about, but drives me to this link I attach.
I'm sure you will enjoy, I'm just willing to see the full movie
From SC, Xavi Paricio
dimecres, de desembre 01, 2010
Plan B.
Jo no tinc mai un plan B, faig i miro de seguir pel sender on som.
Avui hem parlat i parlat de bikes, diferents, diferents també com a disciplina, hem decidit temes, de components, EBB Phil Wood, manillar pla de titani de 700 mm. i 8 graus, que s'haurà de fabricar per a mi, pneumàtics UST específics i també hem tractat el tema equipament d'hivern.
Així com mirat de fer una proposta de jornada de ciclocròs complerta per decidir si ens quedem dues bikes de gama mitja-alta de gran consum.
Però entre conversa i conversa, mono tema, la millora de la 29" i SS.
Demà miraré de posar els criteris de millora seguits.
MTB, MTB, MTB.
Avui hem parlat i parlat de bikes, diferents, diferents també com a disciplina, hem decidit temes, de components, EBB Phil Wood, manillar pla de titani de 700 mm. i 8 graus, que s'haurà de fabricar per a mi, pneumàtics UST específics i també hem tractat el tema equipament d'hivern.
Així com mirat de fer una proposta de jornada de ciclocròs complerta per decidir si ens quedem dues bikes de gama mitja-alta de gran consum.
Però entre conversa i conversa, mono tema, la millora de la 29" i SS.
Demà miraré de posar els criteris de millora seguits.
MTB, MTB, MTB.
Bones noticies, les millors.
Avui és un bon dia, el millor.
Demà encara serà millor, de ben segur.
En SANTAFE té la clau, i per tant és el "guardià de la porta".
MTB, MTB, MTB.
Demà encara serà millor, de ben segur.
En SANTAFE té la clau, i per tant és el "guardià de la porta".
MTB, MTB, MTB.
Desembre 2010.
La llum entra per les finestres del mirador del Drac.
Per a mi un mes ple de reptes, pel fet de ser el primer dia, pel fet de que hem d'anar a llocs on gaudirem de les millors sensacions a sobre dels nostres Dracs.
A aquest espai, dia a dia, setmana a setmana, compartirem com ara, a l'entrada d'aquesta darrera recta d'aquest 2010, un any de pes, el que ha estat el camí de finals del 2009 fins avui.
Avui pot ser una bon dia per mirar enrere, i gaudir del recorregut fet, un 2010, ple de diferents sensacions, les pitjors, és cert, també les millors, fet que fa que miris endavant i els ulls no es tanquin, i si ho fan és per somiar, i si els tens oberts el que veus és senzillament motivador, i no necessàriament per ser tangibles, si no també per intangibles, també per imatges, d'esquena amb la nit venint, i on les imatges amb l'esquena postrada, deixant-se conquerir després de l'espera desesperada de la marxa dels cavallers de la llum per donar pas a les fades de la nit, que fa que tot tingui del color que cal per mirar a l'horitzó amb optimisme, amb il.lusió, on també a la foscor, els revolts sinuosos són túnels on en entrar-hi penses, "que bé que avui sóc aquí, però encara millor tenir clar que si tot va com d'anar no serà la darrera ocasió".
La nit vindrà, com cada dia ve i entrarem a un recorregut de bones sensacions, després vindrà el dia amb la llum, amb un sender sinuós, ple de revolts encisadors, on agafar-s'hi ben fort i gaudir d'una baixada suau i ràpida, passa a ser un moment únic, inoblidable, que no sempre ha que ser repetible, per això també és aventura.
Una jornada la d'avui que té sensació d'arc romà per on ara des de lluny, tinc clar que indica que tenim un vell sender per fer, el millor, avui, demà ja l'haurem deixat i pensaré, que tenim dies per gaudir d'aquest mes, un mes que si podem equipar-nos bé tindrà tots el ingredients per poder afrontar el proper com aquest que comença avui.
Que sigui aquest el cicle repetitiu de gaudir dia sí dia també dependrà de nosaltres i sobretot de com obrim els ulls, en l'inici de cada jornada, de si veiem els cavallers de la llum mentre surt el sol, de si veiem l'arc d'entrada, de si sentim les ales dels nostres Dracs, de si veiem passades les hores a les fades de la nit, en resum dependrà de com volem que sigui aquest proper sender, per a mi com sempre portador de les millors aventures.
I camins n'hi ha tants com possibilitats, entre tots ells un, el poder escoltar les ales del nostre Drac mentre es mouen des de del mirador del Drac i si en apropar-nos podem creuar les nostres mirades sortint a fer un vol memorable, un dels molts que vindran durant aquest mes, i que són els missatgers de l'entrada als corriols del 2011, fa que les sensacions siguin planeres, senzilles, que són aquests, els que sé gaudir.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)