Glentress Day 2

The Black route at Glentress was the choosen trail for day two. This Trail is way marked and has a distance of 30km and is 80% single track. As the bunkhouse was only 4km from the trail centre we set of from here on the bikes.

We had a full team of riders the 4 that stayed in the bunkhouse and another rider that joined us for the Black route.

The route starts with the multi grade trails from the trail centre to the bike park. After the bike park there is a great bit of narrow single track called "Soor Plooms" through the forest. This trail had a mixture of climbing and descending in the thick of the forest. The all weather surface was rougher than the red trail a good sign that this route is not ridden as much. The reason being it takes us away from the main forest and into remote parts of the mountains. What mountain biking is all about I think.
The trails are joined by forest roads and after a short section of road we reach the first big climb. "The Goat Track" was a long climb throught the trees with switch back after switch back. I was feeling great and loving the climbs (I have Catalunya to Thank for that) Another section of forest road then another steep climb through the forest.

The trails have been developed very clever. They keep the forest riding as close to the trees as possible but giving enough room to ride. They have a natural feel yet the surface is man made.

The climb soon leads onto open mountain and through the heather surface. Again the trail does not take away from the beauty of the mountain but adds a path way for us to marvel in its splendor.

The top has a shelter where we stopped for some snacks and I let the others catch up. We reflected on the climb and though tough everyone was still smiling and enjoying this new venue.

After the shelter was a fast descent called "Britney spears" it was a great trail. Berms and fast corners rock drops and table top jumps. The trail was short and I felt the need to "hit me baby one more time"! (I'll get my coat bad joke)
"The mustard snake" was a very open climb to the Radio tower. A windy gap made for a tough climb on open terrain. After all the hard work of the climbs the fun begins. The "Boundary Trail" and "Shane McGowan" was a mixture of ups and downs. Kind of like Shane himself. The trail would turn into the trees around some corners then back out to run along side the actual forest boundary wall. The views across the open mountains and glens was spectacular.

The next trail "Leithen Door" cost us the first fallen rider of the day. A hard landing on a rock and a slice in the tyre wall. We used a medical Bandage and some ductape to try and plug the hole. This seemed to hold the tube in the tyre enough to ride but we knew it wouldnt hold so Colin took the fire roads back to the Hub to get a new tyre.
The Leithen Door trail was another fast descent with switch backs. The trail was very rocky and rough in places. This finished with tight corner back onto a forest road. The above photo shows this section but the photo does not show the scale or magnitude of this place.
We now moved back onto the single track and "Deliverance" This was a really nice section first with a descent down into the valley floor and then a meandor along the river. We had bridges crossings back and forward over the river. A nice long single track in the heart of the valley.

The photo above is the "Thistle" this is the national flower of Scotland. I had to get a photo of this beside the trail.
The next section saw us climb again. "Redemption Climb" was yet another twisty climb through the forest. Some of these climbs lasted a long time but I found as they were in the forest they didnt seem to bad. They were steep in places but not to Catalunya standards.

Another shelter on the boundary wall was a welcome stop after a nice climb. These shelters are a perfect place to stop for food and a rest. They just add to the attention to detail that the trails have to offer. A simple hut but a welcome comfort for riders at a time of rest.
After we had a break it was back into the forest. This section had a more natural feel. The trails seemed to be on the forest ground over roots and more earthy feel. The Trail "Double X" had some steep step downs and rock gardens into more fast flowing forestry trails. At the bottom we joined the red trail from day one. This would lead us back to the bike park. "Magic Mushroom" had recently been resurfaced. The trail was super smooth and very fast. It was a very open trail and had a few sections of wide northshore or bridge sections as I would call them. This trail was a nice change from the others. Although it was very fast it did not take as much concentration or bike movement as the trail was so smooth.
We reached the bike park and met up with Colin again who had just bought a new tyre. I wanted to do the red trail again but as no one else had the energy we stayed in the bike park. This wasnt the greatest plan as I ended up crashing hard from the drop I was nailing that morning and the day before (Video of the crash to follow when I get it) The post for the free ride park is far below. Please go back to see photos and a video of me doing the drop the correct way.

We finished up for the day and as Colin had the car everyone took the easy option and got a lift back. Myself and Andy rode our bikes back. The video below is me riding into the Bunkhouse and around the back to the Bike wash. A great set up for biking and only £20 a night.

Parlant de Lefty's.

http://www.bikerumor.com/2010/03/16/nahbs-kent-eriksons-ti-650b-26-lefty-mountain-bike-mashup/

Una forquilla curiosa i que funciona, diria que amb la German: A GA Force Kilo han de ser les més lleugeres del mercat.

El principi de la llum.

He vist aquest pneumàtic a aquesta presentació de les "llantes".

http://www.bikerumor.com/category/29er/

I quant he cercat TCS WTB, he trobat aquest pneumàtic, que en Colorado ja em va comentar que era Tubeless però amb un pes per sobre dels 800 g., però és Tubeless!!!. El primer Tubeless 100% i 29"?.

http://www.wtb.com/products/tires/xc/prowlermx2_1/

S'haurà de veure.

Q-Rings per SS.

Bé està clar que podem anar-hi.

Cercaré més informació perquè ho veig interessant, més que això.

El Q-Rings per fi als meus peus?.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=635621

És una opció potent, i si puc aconseguir un pinyó Chris King de 20D o un 21D, crec que el tema transmissió quedaria solucionat, vull dir definitivament tancat.

És que ara hi ha un tipus de pendent, les més accentuades on la sensació ja no és de duresa, si no de risc de trencament de quelcom del meu cos, dic quelcom perquè no sé si explotarà un genoll, una vèrtebra o un lligament, és molt puntual, però és un punt a millorar i penso que amb un 21D i un 34D? Q-Rings podria millorar notablement aquest punt fosc.

Pel que he llegit un 34T seria perfecte, no sé si vaig bé, però he de cercar més informació.

50 anys tocats i campió nacional de SS!!!.

Pati ple.

He desenterrat la Yeti ASR-SL, cercava les bieles Shimano XT i no sé molt bé perquè estaven muntades a la Yeti i aquesta estava a les fosques a la funda de bikes d'en Tr@il.

He agafat la Superlight, he desmuntat les bieles Shimano XTR 2007 muntades amb el 42-26 i he desmuntat els dos plats.

He enfilat la Vicious al cavallet, he tret el martell i el punxó i abans de començar a picar he provat de repetir l'extracció via l'útil específic, un segon idèntic al primer i mira per on les bieles han sortit soles, he dubtat de si seguir amb elles, finalment he optat per mantenir el criteri de que no cal ensopegar tres cops per decicir que no.

He desmuntat de les Race Face Deus XC el plat mecanitzat de 32 i l'he muntat a les bieles Shimano XTR 2007 de la Superlight, i queda perfecte, fent referència a que la distància dels forats coincideix, l'he posat en la posició del plat gran, és a dir per fora i les femelles i torniols de les Race Face han funcionat a la perfecció. Després d'això les he muntat a la Vicious. És, no sé si millor o pitjor que amb les Race Face. Plat Rotor per la SS deia fa uns dies en Colorado, no ho sé. En Tr@il en té més idea que jo de ben segur. He llegit que en la posició de les tres o les quatre es pot posar, perquè et mous en el nivell correcte de tensió de la cadena.

Per treure el plat de 26D de les bieles Shimano XTR 2007 he anat al taller de cotxes del poble, perquè com ja vaig esmentar no tinc la Torx pertinent per fer aquesta operació.

Després d'això la bike pesava uns 80 g. menys i posats a restar he substituït el seient, posant el Tune Speednedle de la meva Superlight. He esperat dies a fer aquest pas, pel fet emotiu de no deixar a la Superlight sense aquest signe identificatiu. El pes de la bike per sota dels 9,8 Kg. Si un dia em decideixo per posar la potència Syntace de 105 mm. 6º i el manillar Easton Monkey Lite SL quedarà per sota dels 9,650 g. i si poso una tija Newultimate de les que corren per casa restarem 90 g. menys, per sobre dels 9,5 Kg. Però aquest darrer pas no serà ara per ara. amb la Newultimate de la Superlight de 30,9 mm. les guies del Tune estan marcades d'una manera important, ara amb el suport tipus entrepà de botifarra de la Thomson això no passarà.

La Superlight resta tapada amb una manta, sense bieles, sense seient, amb el pneumàtic Maxxis Monorail davanter malmès, amb el bloqueig de la SID WC trencat. Fa cosa de veure.

Però la Vicious fa molta patxoca, el seient Tune és clàssic, si el mires amb ulls benèvols, si no a part de clàssic és rar, molt rar. El fet de que la part posterior sigui de pell girada fa que tingui un aire retro.

Cal pensar que els pesos de la bike són amb el Polar CS600, amb el sensor de velocitat i amb el llum del darrera, vull dir que a aquesta xifra de pes cal restar sempre 100 g. d'aquests components.

Cal també esmentar que porto doble càrrega de líquid a les rodes, que són 120 g. de més, al final la SS està en uns més que dignes 9,5 Kg. tocats si anés sense aquest elements i amb una carga de líquid normal. Si poses pneumàtics convencionals tipus Continental Trail King la bike baixaria uns 200 g. menys, és a dir 9,3 Kg. al final si fes tot això estaria un xic per sota dels 9 Kg. que amb un quadre de 2,2-2,3 Kg. de ferro està prou bé.

Les rodes pesen 1,760 Kg. crec recordar, aquí també podria fer quelcom, i aniria a una xifra de 8,750 Kg. amb tot aniria a 1 Kg. menys del que porto ara i a una xifra de 1.000 euros més de despesa.

He fet moltes fotos del procés, totes amb format JPE, miraré de posar-hi remei.

MTB, MTB, MTB.

El que faci falta per no posar peu.

Avui nova entrada de recanvis per la porta de casa.

La Betty ha recollit fa uns minuts a correus el paquet de Bike Components.

Pastilles de fre Jagwire tant per la Yeti ARC, Yeti ASR-SL que van amb Shimano XTR, com per la SS que va amb Marta.


Punys Ritchey WCS, per les dues bikes de la Betty.


El suport del Sigma CS600 per la Yeti ARC i l'extractor de les bieles Shimano XTR 970.


El disc Shimano XTR de 160 mm. per les tres bikes esmentades, d'aquest ja en puc demanar un altre perquè el disc del darrera de l'ASR i la SS són avui paper de fumar, bé exagero una mica, però d'aquí a res hauré de posar-hi remei.


El kit de neteja pel "principiant" ara per ara es queda a casa, que es veu que podria ser que abandonés temporalment les sortides en bike.


Pendent tinc, l'excèntrica Phil Wood, el pinyó Chris King de 20 o 21 dents, la cadena Shimano SLX, la clau Torx per poder afluixar els plats de les bieles Shimano XTR 970 de la Superlight, que aniran a la SS i les de la Betty que ha de posar transmissió complerta nova, un suport de casc nou pel Sigma Karma, el que porto va amb cinta americana, el cable hidràulic pel Magura Marta davanter de la SS i diria que fet tot això ja no tinc pendent res més a curt termini, perquè el Hutchinson Python 2.0 29" Tubeless Ready ja el tinc i els Maxxis Monorail 2.1 UST per les Yetis Betty's també.

Així que ara per ara gaudim d'una salut previsora digna, no diré notable.

Again "Le Tour"

Why I love so much this sport? why I'm able to sit down till late evening to see the full stage day after day? easy, I love biking, I think always on biking, and I really enjoy watching live the bike's worlds most important event...Le Tour...

Today's stage, was estrange and polemic, with Albeto's attack just when Andy was having a mechanical problem. Fare, or not ? I was reading the press, the forums, and some blogs, and there was all kind of opinions...but one I respect more than other, is from Phil Ligget, VS bike expert, and Lance ethernal friend, just mention today " Contador did no wrong in passing Schleck, never lose sight that the Tour is a professional sport, and these athletes take part to win".

Also, and just because I read all the history before I was able to watch on TV the stage, Contador arrived to the end 39 seconds behind the group where Schleck was riding, but these 39 seconds were just 13 on the top of the port, so even Contador's attack was maybe "unfair", he was able to increase distance by taking more risk on the descent....incredible one by the way.... please enjoy the video, as I did today with the original VS emission on the US

At the end, we still have two more days on the Pyrenees to enjoy this battle, will be great, and I will be there....I love this sport

From SC, Xavi Paricio

Glentress Freeride Park

The freeride park is a great place for all, to practice jumps, berms and drops before hitting the trails. There is a number of different lines down starting with a small section of jumps and rolling corners. This section has two lines for every jump. The right line has a steeper kicker to get a bigger jump. The middle section has bigger table top jumps and Northshore. The third section has very big table top jumps, some of these are on corners. It has also got a rock garden, Wall rides and the bottom fun box. A rolling jump onto the box with a drop or a rolling exit. In between the trails there is a section of log rides and the drops. The drops below look small in the video. I can assure you they are not small. My knee and Face can vouch for that.
How to do the drop the correct way!

A good idea.

Ara fa una estona he anat a cercar la Vicious, he agafat la clau de collar els coixinets de la caixa de "pedalier", i pel cantó de la biela esquerra, la que no porta plats, he fet lliscar la clau oberta i ha entrat fent un petit i acurat gest, fet que m'ha permès de poder engranar la clau amb el coixinet, què vol dir això?, que puc tensar la cadena, perquè puc fer rodar l'excèntrica.

Recordar que no puc moure l'excèntrica perquè el torniol per fer-ho no hi és, la cabota no hi és i no puc treure les bieles perquè l'extractor va extirpar literalment la rosca de la biela i també fer memòria que he de utilitzar un extractor, perquè anteriorment l'autoextractor de la mateixa biela va trencar la tapeta que fa de topall perquè l'auroextractor separi la biela de l'eix.

No és una solució definitiva, ja ho sé, però si l'extractor de les bieles XTR no m'arriba aquesta setmana, puc tirar uns dies més amb les bieles Race Face Deuxs XC, pel fet de que he pogut tensar la cadena. Per cert un dels dos torniols del quadre que fixen l'excèntrica estava un xic fluix.

Us poso imatges no són de molta qualitat però penso que són gràfiques i si demà ho veig diferent les repetiré amb la llum del dia.

Afluixo els dos torniols del quadre de la caixa de "pedalier".




Faig entrar la clau per engranar el coixinet de la caixa de "pedalier".


Giro la caixa amb la clau fent girar el coixinet que està collat a l'excèntrica fins deixar la cadena amb una tensió de més/menys un cm..


Collo els dos torniols de la caixa de "pedalier".



Que bé, era un problema a curt termini.

Glentress Scotland Day 1

Glentress has been developed into one of the best trail riding centers in Europe. This was my first visit and one I will remember for a long time. The center has a great atmosphere, one that could be compared to a European ski resort. The centre and trail head has a bike shop, bike wash, cafe and picnic area. At the weekend the place has all types of riders from families to leisure bikers, XC bikers, DH bikers. All sorts of people and nationality could be seen. Trails are all graded: Green - family; Blue - Single track introduction with small features; Red - Single track with some large features, jumps and drops; Black - Extreme large jumps, rocks and remote riding on open mountain; Orange - Bike Park grade with jumps, drops hucks and log rides.
Our trip started with the usual drive to the Ferry and boat ride across to Scotland. Then a 3 hour 30 min drive to the Bunkhouse which was 10 mins ride away from the trail centre. We dropped of your stuff and went to the supermarket and got enough food and drink for the weekend. The bunkhouse had a large kitchen with lots of fridge space and ovens. The back had a wash room with a large shower, laundry room and drying room. They had a bike wash and a secure bike room for locking and storing the bikes.
Once we had settled in we got the bikes off loaded checked them over and headed off into the trails for an afternoon ride. The 20km red trail was the first trail on our list. The trail had it all. Climbs, drops, jumps, berms and even some trail features like log rides. The red trail starts with a single track climb up to the bike park. The trail was very smooth and as it was a multi grade (i.e. blue red black) trail start the main trail was not technical. There was some technical lines with rock steps and log rides. This was the case with any multi grade trails. The main trail was smooth and the technical sections were to the side. This was a great way to introduce new bikers to features like these. After the bike park the trail turned to a proper red trail fast descents, rock drops and jumps on a rougher surface. The climbs were steeper and had many switch backs and a more natural feel to the trail surface. The trail "Spooky Wood" was an amazing descent. After the great climb to the top there is an area for a rest with picnic tables. Then the trail really started, it was a trail that you could carry a lot of speed on. Bermed corners, table top jumps and rocky drops. This trail felt like it went on for ever. Very fast and the smile on everyones face at the bottom just showed how good a weekend this was going to be. The trail from here followed more of the same great descents and great climbs. The size of this place was awesome. On day two we took the black trail and that really showed the enormity of the place.

The weather on day 1 was scattered showers of rain and sunny spells. It would not have mattered if it had snowed, everyone was on such a high at how good this trail park was and this was just day 1

As it was our first day everyone was taking it easy. Getting to know the place and knowing there was 3 more days riding ahead.

(To Be Continued......)

Quan fas que tot camini.

Una jornada memorable.

No perquè sigui una sortida de gaudir amb la bike, sí perquè la sortida va acabar bé i això fa que el balanç de la jornada sigui positiu.

Un dia com el d'ahir, fa que valorem les sensacions prèvies a una jornada dura com la viscuda, i en funció d'aquestes sensacions la propera vegada mirem de decidir si fem o no fem.

Les sensacions el dia abans de la sortida no diré que fossin dolentes, però sí rares i això no ho vàrem tenir present. De fet els primers trenta quilòmetres la Betty gaudia d'una sortida que així d'entrada es presentava d'allò més planera.

Un inici a les sis del matí on les dues primeres hores rodàvem a 17Km./h sempre a ritme molt suau.

En ser al peu del castell de Montsoriu, vaig proposar de voltar per darrera d'aquest per anar a Arbúcies, pel fet de que dijous passat va ser el tram que no vaig fer i aquí va començar el calvari particular de la Betty, des d'aquest punt, quilòmetre 30 aprox. fins al 110 aprox. les sensacions dolentes van anar de menys a més. I fer una Garolera amb aquesta progressió us puc ben dir que fa que passis d'una sortida llarga a una sortida eterna.

De fet la primera escalada a Montsoriu ja va ser un indicatiu de que quelcom no anava bé, però com moltes vegades, penses que pot ser un mal moment, res més. Després d'esmorzar a Can Sitra a l'inici de la Garolera ja va quedar clar que no seria un dia més i que les males sensacions no marxarien, si no que anirien a més i a més i a més.

I així fins a tornar a ser a casa, on en cap cas va ajudar a sentir-se millor, la distància, considerable, si entenem considerable les sortides de més de 100 Km., exigent, si considerem exigent les sortides amb més de 2.000 m. de desnivell +, i calorosa si considerem calorosa una sortida a pic de l'estiu entre les sis del matí i les cinc de la tarda.

Ahir vaig ser agosarat per obsequiar a la Betty com a present d'una data senyalada, amb una sortida com la d'ahir.

He de dir que el meu present passava per anant, fer un Corredor, a dalt de Santa Fe, fent un Turó i tornant, fer-ho passant per segona vegada pel Corredor i tots aquests trams els vaig descartar, penso que vaig ser prou prudent.

Però tot i així els quilòmetres i desnivell seguien essent considerables, la Betty no hagués acceptat una sortida més light, de fet ja fa uns dies que li volta la mosca pel nas, perquè diu que "em guardo les millors sortides com la de dijous per a mi sol".

Ahir va ser una altra passada pel forn d'aquest genet de Drac, de la Betty, que de ben segur servirà per superar moments difícils a propers reptes, de ben segur, la Cerdanya podria ser una d'elles.

Cal exprimir la part positiva d'aquesta jornada tan dura, cal seguir fent camí cap aquesta fita, no sé si dir propera, però sí fita, la de les 24 Hour of Moab.

Betty, com molt bé et va dir la Rebecca a Finale, "Moab, les 24 hores, són les més dures del món...", és on anirem, o si més no aquest és el repte, no el proper, que de ben segur abans del Moab tindrem si no moltes, si algunes cites on hem de ser-hi.

Betty un pas més, un tram més per a tocar aquest cel on únicament uns pocs genets i els seus Dracs hi poden fer estada.

Ahir un sever avís, som davant d'una rara avis, un genet que amb el seu Drac pot volar amb una sola ala, pot planejar sense aquesta i pot carenar sense ella, ahir va ser un dia extrem, un dia dels grans per la Betty, dels que costa de repetir, mtb, mtb, mtb.

Demà segon intent?, no, no serà.

L'home del Montseny ens ha proposat sortida i això és el què farem.

Amb ells a Sant Celoni és on hem quedat.

Ruta molt similar la de demà a la del dijous, anirem acompanyats des de Sant Celoni fins a la cruïlla del Coll de Santa Helena, perquè entenc que el temps marcarà que això sigui així, un tercer Turó demà?.

Les bikes a punt, les tinc a punt per sortir ara, però millor ja ho deixem per demà. Millor així perquè demà serà divertit, més que això, molt emocionant.

Jo avui tinc bones sensacions, demà he de pensar que també.

Primers 25 Km. fins a Sant Celoni, segons 25 fins a Arbúcies, 20 fins a Santa Fe i si no escalem el Turó, 50 més i a casa, crec que rondarem els 100, el desnivell el decidirem avui, és que vindrà marcat per l'hora de sortir de casa, vull dir que si abans d'anar a Sant Celoni anem a cercar metres o ho deixem i carenem directes al Baix Montseny.

Una bona ruta la de demà.

Preparatius sense títol.

És que ahir després de seleccionar les imatges entre les 170 que vaig fer, de descarregar durant tota la tarda les imatges de la sortida de ja fa dos dies, l'emoció va fer acte de presència i a quarts d'una de la matinada sense saber molt bé perquè vaig començar a preparar la propera sortida.

A carregar les bateries, omplir els bidons d'aigua i posar-los a la nevera, posar en remull les ulleres, desmuntar la càmera de recanvi de la tija. Tots aquests detalls són els de sempre, per com a darrer pas vaig posar el despertador a les sis del matí, siguen conscient de que a quarts de dues de la matinada no és la millor hora per preparar una sortida i menys decidir com a hora de sortida quatre hores després de la darrera pensada.


Avui encara soc a l'espera, de què és evident, pendent de quina serà la sortida, hagués pogut sortir a les vuit però no ho he fet, a les nou tampoc.

He de repassar la Vicious que als darrers metres del dijous feia molt soroll de "pedalier" i he de verificar el fre del darrera i la roda també, aquesta presenta un xic de joc lateral.

Ara el que m'ha vingut al cap és el que aquí us he exposat, inquietuds, preparatius, sensacions totes necessaries per la que tornarà a ser la propera aventura d'un genet i el seu Drac.

Les fotos del Roc 2008 han arribat, és que encara no les havíem demanat, aquesta setmana demanarem les 2009. El Roc 2010 s'acosta i ja tot són ritmes de Marathon.

I cada pensament m'indica com serà cada revolt i com aniré en el vol. No sé encara el Drac, tot i que la Vicious diu aquesta me l'emporto al niu, però també vull dir que ja n'és de curiós que a cada edició una bike diferent m'ha portat a creuar belles carenes de la costa francesa.

Vaig a mirar les bikes i a mirar de decidir com poso remei al "pedalier" de la Vicious, al fre del davant, 180?, al seient, al joc del darrera de la roda, al pneumàtic d'aquest i als punys del manillar perquè l'esquerra és viu i no para de rodar.

Després d'això vindrà la tarda i potser serà la meva, la meva oportunitat de fer una jornada de pur mtb.