Com sona, com sona, i no podia ser de millor manera, vull dir jo també voldria que el meu darrer dia fos com l'últim dia de la The Motivator, després de gaudir fa una setmana del pas per Sant Marçal, i aquest cap de setmana fer-ho al peu del Turó de l'Home just després del pas pel pantà d'en Viada, a menys de cinc-cents metres del Mirador,
.
Aquesta no podrà ser una crònica dins de les cròniques, n'hi ha moltes al Blog, sí, millors, pitjors, idèntiques, similars, diferents, però seria una confusió utilitzar termes de comparació. Aquesta crònica rendeix homenatge a aquest Drac, magnífic Drac que m'ha acompanyat a fer els Vols que mai hauria pensat que faria, i no únicament per lluny, per les grans distàncies que he fet, que també, si no pel què va comportar l'arribada d'aquesta joia a casa.
Sense anar més lluny l'any 2011, febrer d'aquell any, ara fa quatre anys tocats, va rebre per part del grup de bikers una rebuda freda, era una bike, pel fet de ser Single Speed, per ser d'acer, rígida, pel seu color, per la seva decoració provocadora, per ser pesada, també per ser la primera 29er del grup, no sé si he de dir grup, crec que seria excessiu, o no, o no, aquell va ser un començament diferent, després el tram va ser solitari, que ja està bé, rodava la The Motivator o bé sola, o bé amb la sempre eterna amiga la Yeti ASR-SL, diria que aquesta va ser el gran amor de la The Motivator, la Yeti ASR-SL, per la grandària de les rodes de la primera, per la petitesa del conjunt de l'ASR. Després d'Irlanda crec recordar que 2011, no és important la data, tot va agafar un to més amigable, ja érem tres bikers Single Speed, sí una era provisonal, l'ARC size XXS, o més petita encara :-) el segon gran amor de la The Motivator, una bike que va donar entrada a la que fins avui i ja per sempre serà la parella definitiva de la Vicious. L'arribada de la Longboard va crear certa desconfiança al pati de les Single Speed de casa, la Spot Brand era una creació amb una elaborada selecció de components, va ser una construcció lenta, diria que la més llarga de totes les que hem viscut al Mirador del Drac, i de fet va marcar un dia abans i un dia després de com vivim el MTB a casa, la finalització de la construcció de la bike de la Betty va venir agafada de la mà d'una consolidació dels Vols fora de les nostres fronteres.
La Vicious Cycles The Motivator no en va ser el principal protagonista, sí un gran Drac que va coincidir amb els projectes del genet, i aquest fet ara a les portes del seu primer, i no sé si definitiu descans però sí probable la fa una bike que ha marcat aquest abans i aquest després de les bikes al Mirador del Drac.
La jornada de bike es presentava un altre cop molt emocionant aquest cap de setmana, el fet però va ser que a la matinada de dissabte quan aparentment havíem de ser camí de l'aventura, el què fèiem era descansar plàcidament a casa, com sona, com sona, no passava res teníem el diumenge per consolidar la gran ruta. Començàvem a pedalar a les deu tocades, direcció a Sant Celoni, la intenció, fer un Turó de l´Home, passant per Gualba de Dalt i Riells, lentament però les pensades a dalt de la bike ens van portar a cercar la verticalitat del Montseny, i des de Sant Celoni venint des de SV pel Corredor vàrem deixar el pas per Olzinelles per a una altra ocasió més favorable, després va quedar de costat Gualba, i després el quilòmetre catorze, agafant directes des de l'onze, la pista que va directament al Mirador al peu de poder pujar cap al Turó, oh yeaaaah!
No teníem les millors sensacions des de primera hora, com la jornada abans fent el Drac, costava escalar, després del pantà d'en Viada una aturada per agafar aigua va ser la crònica d'una mort anunciada des d'Escòcia, uns dos quilòmetres després d'aquesta breu aturada la tensió de la cadena de la The Motivator de sobte va augmentar, però no una mica no, que implicaria de recollar la tanca del darrera, una breu aturada i veure que el nucli no girava bé fent un soroll molt lleig, vaig pensar cal canviar el nucli, i en mirar en aquesta direcció, OMG, la puntera del darrera estava separada, un tall vertical desunia aquesta del quadre, OMG, OMG, OMG.
Primer ens va caure el món a sobre, uns minuts, de fet la Betty passades quasi quaranta vuit hores encara està en estat de xoc, jo segur que també tot i que no tinc aquesta sensació, ara no és un bon moment per a una notícia com aquesta, de fet mai és un bon moment per perdre un bon company de rutes de bike, però el cor em diu que si havia de ser, aquesta era de les millors maneres de fer-ho sense cap mena de dubte, sense prendre mal, un trencament de quadre pot ser causa d'un accident, no va ser el cas, a l'inrevés, la Vicious em va portar des del Mirador a SC sense ni un sol problema, únicament era un problema la tensió de la cadena pedalant en pujada, i des del Mirador a SC baixant per la Costa no hi ha cap lloc on hagis de fer una pujada important.
La prudència a la baixada que es va fer llarguíssima per la baixa velocitat, sí, però també per una banda per un fred intens, i en primer terme i determinant, les pensades pel moment, la Vicious The Motivator trencada. El pensament concentrat en els Vols fets fins avui que després de Fort William ja proposaven de fer un relleu de bikes, no es va fer pel fet que en el moment d'iniciar el procés de canvi ens qüestionàvem fer-ho perquè la Longboard és una bike més nova, i aquesta aconsellava d'esperar fet que també ajudava a que els números quedessin més relaxats pel que quedava del 2014 i per tot aquest 2015. Fer entrar dues noves bikes comporta d'un dispendi important, i si les bikes que tens et van bé i són les que vols no es fa fàcil de decidir el canvi, aquests pensaments entre molts ens van portar a SC.
A aquest punt va arribar la substitució de bike, amb l'arribada de l'Inbred, dues hores després d'un pa amb tomàquet i pernil, unes galetes per postres, i per beure una cola, reiniciàvem la ruta des de SC a SV passant pel Santuari del Corredor, a aquest punt la nit ens acaronava, ara el silenci va donar pas a la conversa, a compartir com ho vèiem.
En cap cas podíem ser objectius, si bé és veritat que el fet de seguir pedalant sense interrupcions, vull dir que fora de no pujar al Turó la resta seguia segons el pla previst, i aquest fet ens indica clarament on som pel què fa al nostre dia a dia, passen moltes coses al meu voltant sí, jo però no tinc la sensació de ser-hi a dins d'aquest intens moviment, a l'inrevés, cada vegada més lluny, més distant.
Des del Corredor els temps necessari per abrigar-nos, i directes a Llavaneres baixant pel Tintorer Llarg, baixar em va costar, i tant, més encara als trams on el sauló esmicolat s'ha dipositat en quantitats importants, l'On One estava muntada per a un biker de 1,72 m. i tot i ser proper a la meva geometria ideal, tant pujant com baixant no aconseguia sentir-m'hi segur.
Un cop a Llavaneres res ens va frenar de dirigir-nos directament cap a casa, ja portàvem tres xifres acumulades durant la sortida, el desnivell ja marcava èpica, i els meus ànims estaven molt predisposats a arribar al Mirador per muntar l'Inbred entre els components de la The Motivator i els que tenia jo a casa.
Dit i fet arribar a casa, rentar l'On One, per començar la substitució de cada component, fins el punt que de tota la bike el BB, la brida de seient, el King Cage, i els pedals, són els únics components que han sobreviscut a aquesta remodelació de la bike. Els pedals, perquè als meus Shimano XTR al pedal dret hi vaig veure que presentava un joc perillós de l'eix vers els cos del pedal.
Veia la The Motivator descansant mentre muntava l'Inbred, i pensava que maca que és la Vicious :-), aquesta escena es va repetir mil cops des de quarts de deu de la nit fins les tres tocades de la matinada, hora que vaig decidir que l'On One ja estava a punt pel proper Vol de diumenge, aventura que va començar fins i tot un xic abans de la de dissabte, uns minut abans, però aquesta ja serà motiu d'una propera crònica. Cap a l'una de la matinada la Betty em va baixar el sopar, pa torrat que es fonia a la boca amb truita acompanyat tot plegat d'unes meloses patates fregides, i aprofitant el moment vàrem rendir homenatge a la Vicious fent-li obrir una darrera Chimay, OMG.
Ara passades les hores a l'hora de dinar de dilluns, ja dins del dia a dia, penso molt però molt breument en noves opcions de bike, en com hauria de ser, de fet una marca i una proposta em ronda pel cap, un HM sí, però per concepte molt diferent de tot el què he anat presentant a The Great Escape MTB, també obro altres possibilitats de marques HM germanes de la Vicious, sí però com dic molt breument, tenint una bike com l'On One no és moment de precipitar-se perquè no deixo de pensar en el meu Drac dels darrers quatre anys, la Vicious The Motivator Single Speed, i en aquesta ocasió no diré el Rei ha mort, visca el Rei, en cap cas, el Rei ha mort, i vaig a fer el dol pertinent abans de decidir fer venir un nou Drac.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, sí, dies de transició dins d'aquest tram tan trist del trencament del quadre de la Vicious.
MTB, MTB, MTB.