Els Dracs preparen les seves urpes

Hem de sortir a conquerir quilòmetres, demà comença la Challenge, The Rapha Festive 500, no som donats a publicar-ne els noms, sí de fer-les. 

Per demà tindrem bones temperatures, i creia que el pronòstic cantava pluja, deu ser que no, deu ser que sí, ho dic així perquè sigui com sigui a partir de demà n'hem de recollir 62 quilòmetres cada dia durant vuit dies, un xic més fins i tot, o no, i no passarà res. 

Mirarem demà què podem fer respecte a aquest tema, noto com una lleugera corrent d'aire passa per sota de la porta que separa el Mirador dels Dracs on descansen mentre mouen les seves ales lentament, i el lloc a on descansem els genets, els ànims estan encesos, els Dracs ansiosos de la recollida de quilòmetres que hem previst, els genets avui no sé pas com descansarem, perquè veus la Challenge que començarà demà, i nosaltres mirarem de fer-la, a on l'emoció ja marca el to de tot plegat fins el punt que durant el temps de duració de la Challenge mirarem de descansar per gaudir encara més d'aquesta proposta tan interessant, així entre l'emoció del repte, i el què això implica, dies amb un to encara més càlid, i de proposar-nos descansar bé, podrem gaudir per partida doble, omg, omg, omg.

Mentre escric el bategar de les ales dels nostres Dracs agafa la seva millor dimensió, mtb, mtb, mtb. 

A hores de començar i aquí sembla més que estiguem a minuts de començar el Vol, que no pas a hores, que no pas a hores.   

Avui aprofitant que he anat a Granollers he vist en Joan, molt emocionat, molt emocionant, tot volta molt depressa, tant que no sé si ja no s'aturarà, perquè fa una filera llarga d'anys, i aquesta gira cada cop més ràpida. 

Jo de mentre, passada aquesta coincidència tan agraïda he aprofitat i he tornat ara passats els anys a fer un cafè a l'Europa, i a diferència de les darreres ocasions des del 2009, sembla que tornen a estar interessats en servir-ne, la crisi m'ajuda, que bé, que bé.

Granollers, avui al vespre els seus carrers del centre estaven farcits de gent, molta gent, fa tants anys que sóc a Sant Vicenç a on el moviment de gent és una excepció, que aterrar de cop a un lloc amb tant de moviment m'ha deixat ben aturat durant uns minuts. Quan em dirigia a fer el cafè a l'Europa he aprofitat per passar per La Porxada, i gaudir de la visió que tant agradava al pare al cel sigui, la de la Pedra de l'Encant, al peu d'un dels pilars de La Porxada, OMG, OMG, OMG. 

Després de fer el cafè he aprofitat per fer la foto del què us vaig esmentar, el lloc a on el pare després de baixar a salts les escales del Registre en escoltar l'entrada propera del tren, per córrer i enfilar-se a dalt d'aquest en marxa, en l'època que el tren passava pel ben mig del què és ara el carrer Girona. 

Ha sigut una visita puntual, el motiu de fer-la trist, certament, però les sensacions de ser d'on en sóc nat, fantàstiques, emotives, copçadores. 

A hores de l'arrancada d'un dels Vols de Drac, un dels darrers vuit Vols de Drac d'aquest 2013, des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 

La jornada 20 de 28

Com m'agrada poder pensar que puc perseguir Vols de Drac, a les matinades, a les nits. 

A casa hi ha tasses de cafè, blanques, i negres, i un reservat grup torrat.

Les utilitzades sempre, les blanques, les dels cavallers de la llum, les negres les de les Fades de la foscor. 

Aquest matí, els Dracs alimentant la seva llum, per fer front a les vuit properes jornades d'intens MTB. 

No sé si consolidaré la jornada 28, de fer-ho, el 30 no hi haurà el descans setmanal de bike, no passa res, crec que els Vols van camí de seguir una llarga senda, molt llarga, que consolidarà amb l'arribada dels propers canvis a la Vicious, i tant que sí, i tant que sí, encara que fins a febrer, o abans, o després, caldrà volar amb les ales del meu Drac pendents de perfilar, ara primer veure si cauen aquests cinc-cents quilòmetres en vuit dies, que per a nosaltres és un repte divertit, emocionant de poder fer, no per res, si per tot, perquè genera neguit, genera ganes de conquerir espais a les matinades enfilats als nostres Dracs. 

Depenent dels condicinants del nostre dia a dia, les jornades o començaran a les quatre tocades de la matinada, o acabaran a la mitja nit, tot dependrà del ritme del dia a dia i la quotidianitat que marquin aquests, nosaltres hi som disposats, a adaptar-nos, molt disposats, de fet ahir va ser un petit test de com una jornada de bike que podria haver començat a la matinada, no va fer-ho fins a ben arribada la nit, i he de dir que va ser una experiència si bé coneguda, no sóc ni de bon tros de la primera volada com per poder dir, per a mi és nou, sí que va ser però enriquidor, molt. 

Els petis detalls com recanvis varis van entrant per la porta de casa, que bé, que bé, que bé.

Res va sol, el fred, l'hivern, el Nadal va agafats a molts instants de fer balanç de tot plegat i ho dic jo que passo moltes hores pedalant de nit, moltes hores al despatx mirant de cercar com enlairar més a munt les Naus,  i com tornar a enlairar les que per diferents motius han patit un aterratge duríssim, i que sí o sí cal refer el Vol, aquest dos escenaris, porten agafats de la mà moltes hores de reflexió, i a aquestes dates les reflexions van més lluny, certament, certament. 

És propi d'aquestes dates reflexionar mirant enrere, mirant cap el futur, i mirar de disposar de respostes inexistents. 

Cercar-les, poder, un privilegi, certament. 

El cafè d'aquella botiga, que portava encara aquest cafè sense moldre de Cuba, propera a casa dels avis a Granollers, per motius més que evidents, i a on aquells despertars a casa els avis sentint el moldre del cafè, escoltant les silencioses passes de l'àvia portant-me el cafè de primera hora, fa més de quaranta anys, OMG, OMG, OMG. Filla d'Indiano, portadora de les essències d'una història de catalans fent les amèriques, el Nadal certament portador de dates memorables a casa.

Detalls petits, una cafetera, marca el meu cor amb la seva escalfor en pujar el cafè, pel significat del cafè, no per ell mateix, sí pel lloc a on em transporta, per la dificultat de gaudir-lo al 2009 a l'Europa vaig deixar de fer-lo a primera hora a aquest lloc quan ho feiem des de principis del XX. 

Detalls petits, sí, com les entaulades a casa dels avis per Nadal entre tots i cada un dels nets de l'indiano, i a on ara únicament el tiet Pere n'és l'únic supervivent. En Fernando al cel sigui hereu del mot del Cubano, d'una eloqüència encisadora, les seves estades als darrers anys a Andorra lluny de Granollers, a la Seu, omg, en Josep Maria al cel sigui,  un emprenedor nat, lluitador extrem en la seva dura i llarga malaltia, el pare al cel sigui, corrent baixant les escales del Registre de la Propietat  en sentir el tren de vapor entrant pel què ara és el carrer Girona, omg, omg, omg. 

Mirarem de consolidar la Nau Insígnia, ara aturada, perquè com ja us vaig esmentar tot va més enllà sense passar del seu primer sentit, els Vols s'han de consolidar definitivament. 

Tram de Dracs, de Destructors de Murs, de cavallers de la llum, de Fades de la foscor, de corones de blocs de granit, de genets. Per ser a aquest sender, el de les grans aventures, cal consolidar la Nau, necessitem el pont d'aquesta, clar que yes, clar que yes. 

A menys d'una hora de fer camí per dinar, ara m'adono de la densitat de la frase d'en Pau Casals al mallot Freedom, quan dic dinar, com n'és de conseqüent tot plegat, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Oh Yeaaaaah.

Després del 20

Descans, i tant que sí, i tot i que l'arrancada de la jornada ha començat molt abans de les sis, per a mi tot just té l'inici ara. 

Una sortida del sol majestuosa, tant que quasi és inquietant.

I un bon cafè el què podem compartir, fem un cafè?

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Les nits sempre, sempre, sempre

Són de Fades, de les Fades de la foscor, mtb, mtb, mtb.

Avui per diferents motius la sortida ha sigut totalment a l'inrevés, vull dir com sempre darrerament de nit, ahir no, ahir no, ho sé, però no a la foscor encisadora de les matinades, si no a la de les nits de somnis.

He fet el tram clàssic d'hivern, ara sí a l'hivern, avui ja també amb el Karma, i a la trialera que darrerament no faig a les fosques, avui de nit amb el Powerled i el Karma a màxima potència, com ahir de dia, una baixada neta.

Avui equipat de rigorós hivern, amb tèrmica Merino amb mànigues curtes, llargues, a tocar les vuit del vespre 9°C, cinquanta minuts després 8°C, a la riera de Llavaneres. És a dir una temperatura perfecta per pedalar, i de fet pujant direcció a Santa Mònica per la riera tenia calor, i la temperatura era segur més baixa, jo diria que fins i tot propera als 5°C. No hauria d'haver canviat la tèrmica sintètica sense manigues per la de Merino amb, però la nit, bé he pecat de prudent, certament, certament.

Una pujada pel Tintorer curt ràpida, interessant, un cel estrellat feia que les sensacions fossin especials,  molt. La baixada pel Tintorer llarg, segura i divertida pel fet de portar la llum dels dos Sigmes a mitja potència.

Avui les sensacions a dalt de la bike molt bones, he de pensar que pel fet d'haver descansat molt, i molt bé. 

La tornada per Milans del Bosch, també ràpida, divertida, pel ritme intens, per les sensacions escalant sense el trenc d'alba proper, vull dir sense notar la presència dels cavallers de la llum, i gaudint ara sí ara també de l'atenció de les Fades.

Demà toca descans, i a partir de dimarts, fins cap d'any toca Rapha Festive 500 nosaltres però no per carretera, sí, MTB, sí, Single Speed, com sempre des dels darrers anys. 

Sense aigua, sense menjar, sense incidències remarcables, amb totes les eines. Coincidències, quan ja era proper a entrar a Llavaneres, pujavem dos bikers, renoi que bé. Dos llums darrera, un Sigma i un  Cateye.

Recordar que no bec aigua excepcionalment, o poca perquè les sortides no superen les dues hores, les temperatures normalment ronden els 10ºC, i això aquests dos factors dificulten que begui aigua, però per la pràctica de l'esport, és necessari cada 20' aprox. beure aigua. Passada la primera hora aprox. cada quaranta minuts aprox. cal menjar quelcom. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed, clar que yes.

Negra nit

La realitat, encara i des de les 9 del matí, cubanos d'Arenys de Munt farcits de flams de Vallromanes, flautes farcides de xocolata amb llet, i polvorons, també tots dos d'Arenys de Munt, dues racions de llesquetes de pa amb tomàquet i pernil del país, una Chimay, i un cafè llarg, a Can Rovira (AdM),  marquen clarament que encara ara no he arrancat el Vol, i el dia era jornada de Vols de Drac. 

Si d'aquí a una estona breu faig un clàssic està per veure, però tota la panera de delicatessens que us esmento ja són al sac, i tant que sí. 

Amb visions com aquesta la motivació és doble, (Centre Moral Arenys de Munt 1913).

MTB, MTB, MTB. 

Fades al Montalt

Crec que no sortiré de la corona de Blocs de granit del Montalt. 

Amb imatges com aquesta d'ahir,  fetes des del cantó de Llavaneres a menys de 5.000 m. de voler tirar una pedra a la teulada de casa, a un dia com avui, a on des de les nou tocades que no em decideixo a fer, millor deixar que siguin les Fades les que des de la seva corona m'indiquin la ruta. 

Com ahir a on els cavallers de la llum van ser qui portaven decidits el timó, i ara passades les hores puc dir, quina aventura ahir, omg, omg, omg. 

Ho escric, i a diferència d'ahir la June em portaria al primer lloc a on aturar-me i començar la ruta Roses-Cadaqués-Cap de Creus. 

Però entre pensada i pensada són quarts d'una, quasi dues hores a Roses, les tres tocades, i la nit a zones fredes no cal que m'agafi la mà, tot i ser atractiu, molt, pensar en les vistes d'un Cadaquès de nit quedan enrere mentre refaig el camí a Roses, crec que el local més proper s'imposarà, crec que el color de repetir la visió de la imatge pesarà més. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Ara però, ja que hi som, posaré els llums, per no haver de perseguir la llum, que si bé està molt bé poder rodar sense pauses, sí, també va bé poder fer el Vol sense presses.

19

Avui una aventura de MTB, no, no ha sigut una sortida de MTB, sí una aventura a mirar l'horitzó més proper, sobre el proper tram del meu Drac, mtb, mtb, mtb. 

Quan passen tantes coses, i la sensació és sempre bona, per què canviar res?

La realitat, tot gira, tot volta, i no és una metàfora, nosaltres estem dins de la bola que no s'atura mai, aquest desembre, omg, omg, omg. 

Estic intrigat sobre quina dimensió i significat té l'instant que estem vivint, vull dir, fa una setmana vaig exposar que aquesta setmana seria tan emocionant que no podia dormir, del neguit, neguit positiu, ara, la setmana ja ha passat, i ara ja és una realitlat, de fet, cada dia de la setmana ha sigut cada cop més impressionant, cada cop més, per finalment divendres explosionar com nosaltres recordàvem que era viure, compartir les bones sensacions. De fet les meves aportacions al Blog crec que ho indiquen clarament, ajuda la nova eina per fer-ho, i tant que sí, i tant que sí.

Un mot ho defineix, sensacional, és aquest, sensacional.

Avui, bé, una setmana com aquesta, comporta que avui, un dia després d'una gran jornada, et lleves al matí, no a la matinada, i després d'una arrancada de dissabte, després d'esmorzar, cap a les onze he agafat la Vicious, i he iniciat el Vol.

Primer havia de ser un clàssic d'hivern, després un Santuari del Corredor, i finalment el Baix Montseny ha marcat el punt de destí, una anada 100% de MTB, una tornada llarguíssima, emotiva, a on consolidar les imatges de les Naus Insígnia engranades a les corones, la visió del cavallers de la llum, impactant.

Els blocs de granit de les corones, majestuosos.

Les Fades de la foscor, imperatives, però imperatives, tant que fan un cert temor, erroni, però sí, la seva determinació és quasi germana del mot esclafar.

La foscor, els ulls negres del meu Drac m'agraden, molt, però una sensació d'un lleuger, dolç però en definitiva temor m'envolta quan avui rodava per les zones més fosques de la ruta, no és preocupant, les Fades són a cavallers, com la foscor és a la llum, els uns sense els altres no són, les unes sense ells no senten, i sense sentiments les Fades es difuminen en l'espai, per aquest motiu res em preocupa.

Les Naus seguiran engranades a les corones que protegeixen a Fades i cavallers, els Protectors de Murs, infalibles, imperturbables protegiran sempre l'espai de Vols de Drac.

Cinc hores de MTB, intens, vull dir, que hi ha hagut trams més cap a la tornada d'una intensitat encisadora, OMG, OMG, OMG. Veure que pots rodar hora darrera hora sempre amb bones sensacions, és una gran experiència.

El pensament sempre donan voltes a, els canvis de la Vicious, què implicaran aquests canvis, vull dir el sentit dels Vols de Drac, que agafaran un to diferent, de molta més volada? I en segon terme per l'ordre d'exposició, els canvis constants de les zones de llum a les zones de foscor. M'intriga, molt, més encara, fins el punt de ser decisius, com sona, com sona, hi aquests, llum i foscor condicionaran la ruta de totes i cada una de les Naus, i en primer terme la nostra.

Una sortida, a on a la tornada, aquest cop sempre de dia, he fet tots i cada un dels trams tècnis, inclús el de la darrera caiguda, i ha quedat en evidència que de nit no m'hi veig, s'imposarà portar els dos llums, és a dir el Karma ha de fer presència a les matinades. Perquè les zones les he fet amb tota normalitat, res a veure a com les visc durant les nits de matinada. 

Temperatura constant als trams de casa, 12°C entre les 11 i les 6 de la tarda. Equipat 100% d'hivern,  al Baix Montseny, propers a Vallgorguina, no s'hi pot anar d'altra manera, i més avui, porta d'entrada a l'estació del fred, i jo ja hi sóc, m'esperava a baixar del tren de la tardor a l'estació de l'hivern, i un cop aquí jo ja hi sóc, certament, certament.

Els guants Gore, nous, d'hivern ja són aquí. Han superat les meves expectatives més optimistes. Quin tacte tenen aquests guants, quina evolució més significativa comparats amb els meus Gore ara ja molt  deteriorars per l'ús dels darrers anys. Esperaré a fer el primer test passades les Festes de Nadal, no serà molt el temps d'espera, no serà molt.

Quina sensació ser a tocar d'un bloc de granit, quina sensació de vellesa extrema, de bellesa vestida de pau extrema. I veure una sola Falguera Màgica als seus peus un present emotiu, que del cert després de baixar, i baixar entre senders de pam, veure aquesta fràgil essència als peus del bloc de granit, és una sensació que tot és possible, no de voler, en cap cas, sí de poder gaudir de veure un instant com aquest, clar que yes.

La jornada s'ha carateritzat, pel fet d'haver-me proposat incialment fer un Vol de dues hores tocades, i per tant no portava els llums, per un no ser mai lluny de l'escalfor del sol, la llum avui la meva mà directora. La foscor avui després de reflexionar sobre ella mentre pedalava, inquietant.

No sé què pensaré demà, puc agafar el meu Drac a la matinada, o no, no és important, però m'inquieta perdre la sensació de serenitat d'aquests dies entre la més absoluta foscor. 

Porto vint-i-un dies de Vols de Drac, dos de descans i dinou Vols, vint-i-u, som a l'hivern, molt bee.

Coincidències, cap, incidències, cap de remarcable, aigua, mig bidó de 750 ml. eines, totes, sense llums.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Demà podria ser una ocasió magnífica per fer una gran aventura de MTB, o bé local, o bé propera, un cap de Creus, Roses-Cadaquès un lloc de somni, de no pesar posar en marxa la June, estaria bé, estaria bé. Tot i que ho escric, i em refredo, ja fa molts dies que volto proper a casa. Veurem, veurem, dies de MTB.

Dinovè

Dia de ser demà la propera sortida de bike.

De vint-i-u, està prou bé, lluny dels 32 del juliol, sí, sí, sense sortir dos cops en un mateix dia, 32 sortides a la challenge de juliol.  La resposta és que la challenge començava a finals de juny. De fet crec recordar de gaudir-hi del meu Sant el 30.

Ara llegia les dues darreres cròniques, quina història més sorprenent la de la Nau Insígnia, i quin rerafons més sòlid que té, us agradarà l'instant un cop la Nau quedi a l'horitzó, visible, vulnerable, aparentment vulnerable, com sempre, porta també el meu segell, i sempre porta a confusió l'interès amb el fet de ser vulnerable, no passa res, la Nau Insígnia té també tot el meu segell, i per tant a plaça oberta, com a l'horitzó podeu anar-hi, segurs per la presència dels Destructors de Murs, sempre els vostres protectors, i en segon terme sense diferència en el temps, els genets i els seus Dracs, i en darrer terme sense ser necessari, la mateixa Nau Insígnia, clar que yes.

Hem construït la Nau Insígnia pel gaudir dels bikers Single Speed del planeta passades les fronteres del Nord. Semblen molts, però és com amb la Nau Insígnia, una confusió. 

És evident, som lents i quan la teníem a punt, fa unes setmanes, en varem aturar la construcció dels darrers detalls, per deixar passar desembre, i si cal esperar al vuit de juny, o el trenta, no passa res, ja va caure el vuit de l'any passat, i el trenta i no va passar res, som lents. El fet que per l'entorn és molts cops un demèrit, en d'altres en els que hi sóc jo, és un mèrit, únicament he de ser sempre prudent i mirar de ser sempre a entorns prudents, res més. Aturar-nos per a deixar-ho passar tot, mirar com passa tot, restar aturats, mirar com passa la Nau Insígnia, observar com navega, veure si ens agrada, veure què fa la llum, i la foscor, veure com reaccionen els Destructors, veure des del Mirador del Drac l'horitzó, i deixar fer, unes setmanes, uns mesos, no passa res, a on sóc, a on som, no ve ja d'una setmana, ni d'un mes, ni d'un any, ni de més d'un. El primer que hem vist és la reacció de la foscor, hi sóc des de fa divuit Vols, també la llum, els esdeveniments des de la sortida dels dics secs, en la foscor de la nit, protegida per les Fades, els genets hem actuat diferent, més resolutius, més eficients, més Vols, Finale 2013, Cogne, més lluny, Canberra, i aquests fets són motivats tots des del darrer sopar a l'Europeu a Catalunya. Ja fa molts mesos, i per tant com al Mississipi l'hem fet des del primer torniol fins al darrer, hora a hora, dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, per aquest motiu ha de reposar, és a punt, sí, podria arrancar ja, però per què no esperar?

Emocionat per les decisions dels propers components que sortiran cap a casa, diferents, certament, omg, omg, omg.

Un dia proper, o no molt llunyà, el meu Drac, com el meu equipament, fosc, com la meva gorra, de color, com ells, el meu Drac baixarà de la June, i el quadre serà la nota de color, mtb, mtb, mtb. 

Fa anys que la duia de cap, i aquesta matinada, mentra rodava sota la lleugera pluja, dins d'aquest bany de matinada, Eureka, i seguidament des de casa he anat seleccionant cada component. Aquest cop sense haver de reflexionar, és el què té, programar, decideixes, i executes seguidament quelcom que fa mesos que has estudiat detall a detall. Sí, menys eficaç, i tant que sí, eficient, eficient, sí, eficient. 

Sonen les dotze de la nit al campanar, dies de Single Speed des del Mirador de Drac. 

De llegir-la a una bona hora, la de fer un bon cafè, aprofitem.

Un nou pas

No sé si definitiu, però el què sé, és què de funcionar, de poder concretar  la seva funcionalitat, el tram fa un salt vertiginós.

Necessitava fer un canvi notable en la manera de gaudir de les meves sortides de bike, pel fet de ser entre els Vols de Drac, i aquests marquen o aquests venen de tota una relativa maduració, sempre tot és relatiu, no ho sé, sempre he fet ciclisme més aviat sol, de fet crec que si ho mirem detingudament tots ho fem així, sols, i pel fet d'agradar-nos tant compartir valorem, recordem com a més nombroses les sortides compartides, i sense ser el meu cas, recordem com a més difuses les sortides a on rodem sols. 

Per aquest fet, el de sortir en solitari, o pel fet de ser entre Vols de Drac, no és significatiu, però sí determinant que fa molts anys que intento entrar al meu pati personal pel què fa a manera de gaudir dels Vols de Drac, més?, sí, sí, no sóc ni a la primera plana del tram, ni a la primera. Compartir-la, aquesta sigularitat, i tant que sí, ja ho faig, però de ser, i està siguent així entre tots els Single Speed del planeta, jo miro de ser aportador de bones sensacions, i que això sigui així és com tot a casa, implica perseverar amb les ganes de compartir. 

Ara, i és un primer pas fet avui mateix, aquest matí, pensat amb més freqüència les darreres setmanes, molt comentat a casa els darrers tres anys, no al Blog certament, no per res, si no, perquè hi havia altres temes a comentar, el fet és què aquest matí mentre pedalava, he vist clar el decidir fer el proper tram, el nou tram no era possible sense fer un primer pas, un petit pas, que donarà el to, el sentit, un primer indicador de si els de després han de fer-li costat, i d'aquesta manera consolidar el primer, i entre tots ells ser la clau mestre que ja un cop a la Nau Insígnia sigui la que ho posa tot en marxa. Com serà la Nau Insígnia navegant, amb les corones engranades al casc d'aquesta, amb els cavallers i les fades explosionant en un bany de llum i foscor, entre blocs de granit perfilats pels Destructors de Murs, entre el pont de la Nau, i el cel, un espai infestat de creuaments de Vols de Drac, a on cada genet gaudeix de la visió des de l'aire, i a on a uns centenars de metres es reprodueix l'escena, centenars de Naus Insígnia amb les corones engranades, i a on a dins seu centenars de cavallers de la llum, centenars de Fades de la foscor fusionant llum i foscor, blocs de granit, Destructors, Dracs, genets, Vols, i entre totes ells, entre totes elles un punt en comú, compartir, compartir, i compartir, un sol instant a perpetuar, el de les mirades penetrants dels ulls negres dels Dracs, entre Fades, entre cavallers, entre genets, entre tots ells.

Crec que el pas fet aquest matí, que ha obert la porta a poder compartir el darrer paràgraf, determina en la seva correcta dimensió a on sóc a punt d'entrar, de ser, de ser, perquè vaig assumint lentament, sóc lent, que fa temps que ja sóc a dins des de sempre, i únicament ara a la barrera del mig, la de ser al mig dels cent anys, passa això, s'intueix clarament, tot i ser una contradicció, el món és això, que com ja esmentava al Blog som a un temps breu de l'entrada de la Nau Insígnia a escena, i a un temps del salt que deixi darrera tota possibilitat de coincidir, i aquest fet avui, aquest matí ha posat un altre graó a la construcció de la propera etapa, omg, omg, omg. 

Una matinada, un vespre, no sé si amb fondo del Mirador del Drac, no ho sé, o serà a un esdeveniment a un racó del planeta, no ho sé, el fet és que hi haurà una imatge que ens definirà un dia abans i un dia després, i a on els Destructors de Murs ja sempre imposaran la seva irreductible protecció, aquest cop a genet i a Drac, i aleshores la sensació d'aquesta matinada, entre una nit profunda, entre Fades, amb una pluja vestida de bany de matinada, em portarà a agafar la clau i engranar-la al centre de la Nau, mtb, mtb, mtb, i la clau materialment existeix, com sona, com sona. Després la visió de la flota de Naus Insígnia, clar que yes.

Des del Mitador del Drac, dies de molt, i molt, i molt Single Speed, ara molt diferent, molt diferent.

Cantava el gall a Can Milans del Bosch

A trenc d'alba, a trenc d'alba, però a aquest punt jo ja portava una bona fila de quilòmetres avui.

Avui com ahir, sonaven les sis al campanar quan sortia de casa, les set no les he escoltat estava anant a mirar quina temperatura feia al meu pas per la riera de Llavaneres, i les vuit tocaven tot just obria la porta de casa, mtb, mtb, mtb.

El pronòstic d'ahir marcava que a les cinc de la matinada les pluges ens abandonarien, bé doncs no ha sigut aquest el cas, mentre la Betty feia la seva, jo sortia de casa amb la Vicious mentre un plugim molt suau decidia acompanyar-me als inicis de l'aventura d'avui, després passats els primers minuts, el bany era tan satifactori que hem decidit, pluja, genet i Drac anar agafats de la mà el temps que durés la sortida, en aquesta ocasió dues hores de MTB. 

Mai hauria dit que gaudiria tant d'un bany, d'un bany a la tardor, pel temor al fred, certament, certament.

Sortir sota una pluja lleugera, té un altre cop el punt de romanticisme d'aquestes matinades, crec que finalment les puc definir com a matinades, tot i no veure mai el sol mentre sóc a dalt de la bike, sí la lleugera arribada del cavallers de la llum, la seva presència sense ser-hi, mentre que les Fades de la foscor sempre comencen amb mi, avui amb aquest inoblidable bany, de fet és el segon de les darreres setmanes, ho sé, perquè els primer dies de sortir amb la nova Gore, a un d'ells, la pluja era perseverant, tant que a tres quarts de la sortida vaig tornar directament cap a casa, avui no, avui la pluja era irlandesa, vull dir, tal com la vàrem viure a Belfast, no feia fred, avui no feia fred, 10°C a les sis molt poc tocades, 10°C a les set molt poc tocades i un minut menys, a la riera de Llavaneres, sempre amb aquesta pluja, que quan ve una mica de vent, la Gore ràpidament torna a evacuar totes les gotes d'aigua que descansen a sobre d'ella, els guants que únicament són paravent el mateix, és cert que aquests darrers d'haver fet no sé si tres hores, però de ser quatre les hores rodant crec que finalment haurien deixat passar l'aigua, pantaló, i botes, perfectes, com la jaqueta Gore, impecables. 

Avui  un altre cop a la senda del tram clàssic d'hivern, i tant que sí, i tant que sí, lent, com sempre, sense cercar corriols extrems per a mi, entre pensaments he arribat al punt més alt de la sortida sense adonar-me de com hi havia anat. 

Els dos Tintorers, i directes cap a Llavaneres, curiós perquè per a una pluja persistent de tota la nit, avui la ruta pel fet de ser de nit, a on veus una entorn limitat, el tram semblava desconegut, entre la pluja, el vent intermitent, i el terreny, tot molt diferent. 

He rodat amb molta prudència, més encara, pel fet que el comportament de la bike en moll el desconec, això sí, pel fet d'anar molt ben equipat, avui de rigorós hivern, ha fet que no tingués en cap moment sensació de fred, ni d'humitat, sembla que no pugui ser, tot i portar la gorra força molla, facilita molt poder rodar, si no t'has de distreure amb res que no sigui el de gaudir a dalt de la bike.

Cap coincidència avui, cap incidència, Powerled i Cateye, totes les eines, sense beure aigua, sensa menjar. 

Des del Mirador del Drac, clar que yes, clar que yes, clar que yes. 

Sonen les sis

MTB, MTB, MTB.