Aplec ) ++

La que tenim al quart Mirador, doncs les protagonistes d'ahir avui passades les hores sense cap mena de dubte les Fades de la Foscor, OMG, envoltades dels Gegants, sí, sí en plural, dels Destructors de Murs, també, de les Falgueres Màgiques, lògicament de la seva Poció Màgica, de les Corones de Granit, i això sí d'una sola Nau Insignia, Dracs, i Grans Dracs, crec que que puc posar com a mot que defineix la jornada el que presideix l'apertura d'aquesta intervenció. I les protagonistes ho van ser perquè l’aventura va ser a la nit dins de la foscor d’aquesta, quan tot pot passar amb la tendra i carinyosa complicitat de tots els protagonistes esmentats.

Ahir una jornada literalment de podi, per tot, si li cerqués un punt a sumar, únicament em va faltar fer un un pas que  ja esmentaré a l'apartat inferior dels Grans Vols un cop segellada la dels Vols amb el MTB, MTB, MTB.

Un Vol equipats sense jaquetes, amb els mallots 7Mesh, de color  negre jo i de color blau turquesa ella, amb els culots llargs Pearl izumi i Gore la betty, en detriment dels recuperats pirates, tots termo, resistents a la pluja i paravents, amb els  guants d'estiu, ara penso que hauríem anat millor amb els culots termo 3/4, però la prudència com sempre va manar, com a nota rellevant podria esmentar que jo ahir vaig sortir amb els guants Hirzl blancs, fent conjunt amb el casc Synthe també blanc, i  la Reina l'Aether blau, i els seus renovats Hirzl negres, de fet ara tots els seus guants ho són, Hirzl renovats i tots negres, i renoi quin palmell més funcional que tenen de pell, quin tacte que presenten a aquesta zona els Hirzl, vas literalment soldat al manillar de titani, calçats com sempre des de fa tres anys amb les S-Phyre, les blaves la betty i jo les negres, els dos també amb els mitjons negres Shimano, quasi negres )), amb les tèrmiques sintètiques de màniga curta de 150, en necessitem dues més dada ú, amb  gorrets Gore Tex com no negres, i les fotocromàtiques, que bé que van aquestes darreres, i crec que no em deixo res.

Vàrem anar a cercar el pla on l'aigua brolla de sota dels nostres peus mentre hi passem en Vol lent però a l’hora rasant amb els Dracs, tot i que darrerament hi passem molt suaument, sense un to XC vull dir, l'objectiu d'aquestes dues setmanes és ser-hi, res més, que ja és molt.  És molt guapo notar les espurnes d’aigua arrossegades a quedar en suspensió a l'aire per l'efecte de les ales dels nostres Dracs fregant lleugerament les espigues, i de fet passats els primers minuts les S-Phyre ja havíem patit-gaudit d’un rentat de cara que no necessitaven certament perquè després de cada Vol passen per una estricte neteja-manteniment, quin rendiment que presenten aquestes sabatilles de MTB.  

M’agrada poder escriure MTB, quasi que és un mot que haurem de mirar de recuperar-mantenir, quien nos ha visto y quien nos ve, no sé quin rol deu haver agafat el gurú del MTB, vull dir de la que va arribar a ser un disciplina popular i que ara resta a una saleta petita i fosca de l'elenc de les dues rodes, mira que definir la nostra disciplina com la pulmonar, mare meva. 

En tot cas el pas pel pla amb les muntanyes nevades de fons enviant canonades de frescor va fer que haver decidit allargar el Vol i dirigir-nos a aquest petit paradís de l'aigua ens va fer gaudir encara més de la sortida, i a on els Dracs van presentar un funcionament impecable, que per cert vaig haver de parar tres vegades per treure pressió del meu, després de la darrera revisió, es veu que a l'anterior Vol entenc que per el terreny menys pedregós no ho vaig notar però a aquest darrer notava els dos Ikons durs com pedres literalment, baixada de pressió que va aportar la recuperació d'un rodar molt rodó, molt, quin gaudir rodant amb les Maxxis TR a una pressió amiga, que bé.  

Sense radar al darrer quart de la sortida, del meu Drac no així el de la Reina que va aguantar perfectament, avui ja els conjunt 520-Varia totalment carregats esperant proposta de nou Vol, a veure, a veure, quina emoció, oi?

Finalment un cop al Mirador després d’un Vol de dues hores, exposició breu al Sol,  per la seva intermitència, poca estona  per mirar d’evitar la fredor a aquesta recuperació activa de la contractura que pateix/ia la Reina, motiu que també em frenava i que finalment no va ser suficient per mirar d’evitar de rodar a una zona tan humida com la d’ahir, i que tot sembla indicar que avui passades les hores no ha tingut més que conseqüències positives, fins el punt que la betty avui de bon matí que no de matinada proposava un Santuari com a sortida ideal, ara per ara però de moment la primera cafetera ja ha caigut, anirem a per la segona, i després ja veurem, de mantenir-se la tendència de poder gaudir de la companyia d’aquest Sol no diré que un Santuari avui no tingui possibilitats, ho escric i ho veig massa agoserat, en cap cas penso incloure un Vol com aquest a la pauta marcada d’una moderada recuperació activa, però som SOLO, tot pot passar quan parlem de Vols, oi? Ho rellegeixo ara i m’agafa una mica com de por ))

La segona cafetera ja és un fet, i l'aportació de l'experiència del Gran Vol d'ahir amb les Fades de la Foscor també, ara incorporaré quina hauria sigut la cirereta del pastís per tancar una jornada encara més de podi del que ja va ser, quina xulada-cloenda haver-ho fet, tot i que ara mirant quina és la normativa d'accessos sembla que tampoc hauria pogut portar-ho a terme al 100% ))

MTB, MTB, MTB.

Ahir Gran Vol de dues rodes a on l'aventura va comançar després de dinar, i va finalitzar a tocar de les onze de la nit, com sona, com sona, i a on com més va manar la foscor curiosament més càlida va ser la sensació, curiosament la Selva va ser la zona més freda, renoi, i com més propers a la zona francesa millor sensació vaig tenir, renoi, de fet fins i tot perquè així ho vaig notar passada la Selva doncs de tenir una sensació lleugerament de fred a les mans a notar a cada minut que deixava enrera aquesta comarca una recuperació d'aquestes significativa, molt, i crec que m'impressiona perquè dins dels Vols la fredor de les mans més o menys intensa sempre va de menys a més, com més estona passa exposats a la fredor més ho notem a les mans, salvo raras escepciones, així ahir aquesta recuperació de mans va ser un petit premi més a la ja de per sí emocionant experiència. 

El més rellevant del Gran Vol és que de tres sortides cap aquí la nit passa a ser un dels trams, un dels més preciosos també, sense cap mena de dubte, renoi quin redescobriment dins d'aquest recuperat vell tarm dels Gran Dracs, vull dir ja és senacional, preciós també haver retornat a aquesta vella disciplina, que ara amb l'arribada dels Grans Vols nocturs tot torna a agafar una dimensió desconguda per mi, ja no et dic res quan les temperatures siguin una mica més amigues, tot i que ahir per sota dels 10ºC, que entenc jo que hi havia fora del tram de la Selva, amb aquesta fredor la sensació era d’un xic tensa a les mans, tampoc extrema en cap cas, la resta de recorregut la fredor va ser una teràpia reitero refrescant que sumava atributs a l'experiència, no pas restava, en cap cas, en cap cas. De nit, amb aquest clima fred però amic per viu i amb un llum davanter que ajuda i molt a gaudir dels detalls per poder pilotar amb precisiós, ara quan hi penso mentre fem temps per el Vol del migdia prenent el Sol abrigadets revisant aquesta intervenció el mot és Oh yeaaaaaah!!! va per tu Bec.  

Equipat amb el suit negre amb detalls blancs al braç i prou en foma de sanefa, dues d'un centímetre com a molt. De roba interior d'hivern, la mateixa de fa dues sortides, mitjons Gore alts, just per sota dels genolls, i molt gruixuts, culot 3/4 Asics, aquest equipament l'he de millorar, tèrmica Gore d'estiu de màniga curta, la tèrmica d'Assos categoria 3/3 amb el balaclava cosit pel el clatell, ho he d’afegir aquesta Assos és ES-PEC-TA-CU-LÀ, els sotaguants, i protector de coll, i en darrer terme l'equipament exterior el suit d'hivern no perforat com el calçat, aquest darrer Gore Tex, un protector de columna d’un Rex, el meu casc blanc, aquest darrer amb la transquilitat que em dóna pel fet d'estar fabricat al Japó, a mà, i de ser el més reputat o un dels més quan parlem de seguretat en cas d'impacte i/o lliscament. 

I el punt que podria haver rematat a la jornada d'ahir és entrar a la capital proper a la mitjanit, que com ús emsnetava-compratia no recordo d'haver-ho fet dels desl 1983 amb el lebrel del diapasón, en aquesta ocasió ara passats més de quaranta anys en un Gran Drac de dues rodes, equipat amb la Super Armadura de Gala, a plena nit, un pas en silenci, certament, un primer pas, un de més, i m'hauria agradat fer-ho circulant i prou com esmento sense aturades, doncs no estic encara preparat ser vist amb el Gegant, el dos Destructors de Murs, el meu Gran Drac i amb una Super Armadura de Gala, en tot cas ahir no va ser el moment, tot i que la pensada en forma de guspira per breu i va ser, com esmento un instant i prou, cert, cert, i he de dir que ho escric i penso que hauria sigut un moment ideal, sota la protecció de les Fades de la Foscor, que bé, que bé, que bé. En tot cas estic segur i si tinc la fortuna ho podré veure de com compartíem a una darrera intervenció amb les Armadures de Gala nostres, vull dir les del no club, que ara són per discretes per moderades per tècniques, les vestimentes oficials de la ciutat referides a que l'ús d'una Armadura de Gala a aquesta capital s'ha normalitzat, segurament passarà el mateix amb les Super Armadures de  Gala, és a dir que estarem a cada espai d'aquest indret amb elles i quedarem fusionats armoniosament amb l'entorn, de fet nosaltres serem aquest entorn, que bé, que bé, que bé, bé això no serà demà, ho sé, ho sé, però per anar fent perquè sigui una realitat a cada dia que passa a veure quin dia apareixen els genets amb aquestes Super Armadures i uns Grans Dracs de dues rodes al portal d'un dels diferents Miradors i tot seguit proposar de portar a terme una ruta sense destí lògicament, no el necessitem, el que volem de donar-se les circumstàncies és compartir.

Ahir mentre em dirigia cap al Baix Montseny a Hostalric direcció a Sant Celoni el Sol era l'únic que podia veure, no veia res més, intuia la recta quasi infinita però únicament veia el Sol, com una portalada gegantina, i mentre això passva en temps real, vaig pensar que aquests Grans Vols hauria de portar-los a terme amb un Gran Drac de dues rodes molt més dens, però molt més, hauria de quasi duplicar el pes per millorar l'aplom del conjunt, per millorar encara més l'experiència del moment, important aquesta característica dinàmica per mi, vull dir en rutes més llargues la lleugeresa pot no ser la millor credencial per un Gran Drac de dues rodes, de fet no ho és, passa el mateix amb els Dracs, geometries més relaxades, una mica més de pes, força més, i una posició més relaxada també són garantia de poder afavorir hores i més hores a dins del Vol, amb els Grans Vols de dues rodes passa el mateix, idèntic, o quasi, però aquesta ja serà motiu d'una nova intervenció, o dins d'una propera revisió d'aquesta.