Un altre país )

Un dia el d'ahir complert, pel fet d'haver portat a terme un doblet, al migdia un Vol clàssic, i a l'hora de dinar sense haver-ho fet, vàrem portar a terme un Gran Vol de dues rodes.

El primer va passar de voler fer un cim, un Santuari, a canviar el propòsit a minuts d'haver sortit, i de cinc hores vàrem passar a dues, i per què una coincidència amb una terratinent de la zona ens va portar a compartir d'una conversa pròpia també del lloc, aquí tot va de terres, de conflictes, d'interesos sobre aquestes, de fet al primer Mirador estem exactament igual, ahir el tema eren la conversió dels cultius en forma d'energies alternatives, i a SV les recalificacions del sol, coses.

En tot cas després d'abortar l'aventura i quedar-nos en una versió quotidiana de sortida, pel fet de portar a terme el recorregut número dos, el més lleuger dels dos que normalment fem, perquè en tenim un tercer que fa una carretera que està encara menys transitada que una secundària, que és per quan ens hem de recuperar de quelcom, precisament ahir hauria sigut un dia per fer-la, però en tot cas vaig optar per la versió dos de les normals, i certament que va anar molt bé. 

Seguidament un cop al Mirador una presa de Sol de més de mitja hora ens va anar molt i molt bé mentre veiem passar dotzenes de ciclistes de totes les modalitats, teams, grups nombrosos amb els cotxes amb el capó del darrera amb el càmera filmant-los, fins i duos de MTB elèctrica i bicicleta de carretera de super nivell. He de dir amb satisfacció que les elèctriques han obert la possibilitat de poder compartir moments amb ciclistes de nivell de forma molt diferents, ho trobo sensacional, sempre he sigut pro elèctriques, des del primer moment de la seva arribada, sí que és cert que nosaltres hem quedat totalment aïllats des de l'arribada d'aquestes ja ho teníem difícil amb les geareds ara amb l'ajuda de les bateries la coincidència seria quasi que impossible, però no estem parlant de nosaltres en cap cas si no dels atributs de les bicis elèctriques, que en tenen molts, i no els hi sé veure inconvenients significatius.

Equipats lleugers, rodant a una temperatura preciosa de fins i tot 20ºC, diria que podríem haver anat totalment de curt, això sí amb termo i paravent, en tot cas jo amb culot curt de Shimano, la betty amb pirates Pearl Izumi, els dos termo, paravent i resistents a la pluja, i tots dos mallots negres Shimano també paravent i resistents a la pluja, no termo però, amb tèrmiques sintètiques de 150 de màniga curta grises, guants negres de Gore i Hirzl d'estiu, mitjons Shimano de tardor altets quasi del tot negres, les S-Phyre negres, el Synthe blanc jo, l'Aether negre i groc fosforescent la Reina, i les ulleres fotocromàtiques els dos, i he de dir que de podi, cal veure que 20ºC sembla molt per aquest equipament però també les mínimes van ser per sota de 15ºC a l'ombra, sí que un punt menys d'equipament hauria sigut l'ideal, però ara venint d'on venim millor passar una mica de calor que no pas fred. 

Com que volíem fer un Santauri, quines pensades, anàvem amb doble bidó d'aigua amb electrolit, portàvem també els caramels d'hidrats de carbó, i quatre barretes cada ú, dels que únicament vàrem consumir part d'un bidó d'aigua amb sals.  

Els dos Dracs de podi, van literalment d'allò més bé, i ahir comentava després de prendre el Sol veient el meu, que ja fa uns mesos que rodo amb el Speedneedle, sense ni una sola molèstia de cadera, que bé, que bé, que bé. El Tune em trasllada a les curses de 24 hores SOLO, coses, pensar en la Superlight també, coses.

MTB, MTB, MTB.

Ahir Gran Vol de dues rodes, destí les poblacions properes, un país diferent comporta d'haver d'investigar, convida a fer-ho. Ahir ja sí la Reina amb el coixi de seguretat totalment carregat, 100%, a on un indicador al canyell amb el color blau cel parpellejant indica que això és així, que bé. Mitja carga és el color verd i el color vermell l'avís de bateria baixa. No n'hem de fer ús, però disposar d'aquest sistema de seguretat és una mica com el Varia tots dos sistemes aporten tranquil·litat, i amb aquesta gaudim d'unes dècimes de segon a favor per poder pensar, i aquestes darreres marquen absolutament la diferència dins d'un Gran Vol de dues rodes, literalment.  

Uns pneumàtics que també han aportat d'unes dècimes més de temps per poder enfocar cada corba, fet que ajuda i molt, de fet com sempre perquè amb els Dracs, com amb el Gran Dracs el punt més significatiu del comportament d'aquests són els pneumàtics, així aquestes gomes noves una mica més ruteres m'han aportat un microtempos molt necessaris per el meu modest nivell de pilotatge, a on arribats a aquest punt segurament amb uns Forecaster també guanyaria aquestes dècimes per poder gaudir del moment baixant quan parlem de Vols, però és que ara nosaltres ja no baixem, així aquesta opció passa a segon terme, de necessitar-ho ja estirarem fins i tot de millors opcions, i més ara que podem modificar la forma i el número de tacs, això sí cal de disposar temps i de molta paciència, i en primer terme d'un criteri que jo no tinc a data d'avui, crec, crec.

Curiós que ahir les muntanyes amb neu semblaven més a tocar encara, no pas més que dissabte doncs va haver-hi moments que la teníem a minuts, però fa dos dies hi érem amb Sol, fins i tot un xic per sota de la temperatura d'ahir, doncs a una mínima de 13ºC amb Sol és pilotava molt bé, fa tres dies a aquesta temperatura sense Sol era la frontera per començar a anar una mica just, insisteixo sempre amb la presència determinant de la neu de fons, ahir a 20ºC amb Sol amb un únic decorat totalment blanc, però ja en el moment de la seva propera caiguda del Sol però no immediata la sensació era curiosa, ni bé ni malament, curiosa tirant a bé sense ser-ho del tot. Un cop desfent el camí la sensació de fredor va anar augmentant notablement fins els 14ºC sense Sol i sense aquest decorat blanc, fet que em va requerir de mitja hora a sota de la dutxa d'aigua molt caleña, massa fins i tot diria jo, i de seguidament quedar planxadet a la nit, força.