Amer 2010.

Un dia difícil de descriure, una ruta que té molt de pes a la meva memòria pel fet de que ara fa uns mesos, la vàrem iniciar i haver d'aturar a mig camí, pel que hauria de ser el principi d'un tram que és llei de vida però no d'acceptació voluntària.

Hem tingut sort a l'arribada a Amer 8º C.  justos, el límit per sortir seguint la Llei Colorado per la tardor-hivern 2010-2011. 

Inici de la ruta amb una pujada de nou quilòmetres per carretera, perquè ens agrada que sigui així, amb un sol càlid, amb ganes de fer-nos veure que estaria tota la jornada amb nosaltres, per a nosaltres.

El vermell de la Septem amb el vermell del Por de pluja, què més podem demanar.

Bé sí que la jornada passi sense incidents, amb llum, amb color, amb escalades sòlides, amb vols de baixada plens de bones sensacions.

Color, color i color, mtb, mtb, mtb, Vicious, Vicious, Vicious, em manca la jaqueta-jersei Vicious, sí, però no el més important, tinc el Drac, la resta ja vindrà, o no.

Cercant però el corriol perfecte per pujar per senders, no per asfalt. Si no l'anada per la seva pendent, sí la possible i difícil tornada, via el descens previ pel santuari.

 Caldrà anar-hi amb temps i fer aquest corriol que baixa fins a Amer.

Cartells indicatius, volem fer La volta al Mont?

Nosaltres cercavem gresca.

Per una vegada la meva ombra remant a favor, que ja està bé, oi?.

Dur de llegir, sincer, una realitat del que són, del que passa als nostres vells, bells racons d'aquest país petit.

Deu ser un biker o ja no, qui cuida d'aquest entorn?

Després d'aquests primers quilòmetres inici del tram de muntanya, on les zones pedregoses, tant de baixada com de pujada han estat el terreny de la resta de la jornada.

Llocs de llum, llocs d'ombra.

Quines vistes.

Quines escalades entre cingleres.

Hem baixat per on mai ho havíem fet, hem pujat per on mai ho havíem ni intentat, així de planer, així de senzill.

Les pujades dures de veritat, exigents, llargues, les zones obagues, fredes de veritat, les arribades a les zones assolellades agraïdes.

El fred crec que era intens, perquè el mal de cap que hem patit a aquesta zona, ha estat important, tant la Betty com lagranevasio.

Tot i que no ens ho hem dit fins que ja tornavem cap a casa, a aquest punt de la pujada pel fred, quin mal de cap que hem passat.

També per la tensió de sentir-nos "perseguits" per un grup de 4x4 que anaven d'aventura com si fossin al pati de casa seva. Tot i així a aquest punt ells ja havien  quedat enganxats a una zona feréstega i profunda al punt més baix de la vall. Portaven una moto que els hi indicava a les zones més tècniques a on posar les rodes, i pel soroll jo diria que el problema l'han tingut i greu, perquè a quilòmetres sentíem el soroll dels motors girant en el buit, quina por.

Després de la foscor de les fades, la claror dels cavallers de la llum.

Al cel un somriure, a la plana rocallosa un alè, el primer de veure'l, el segon de venir d'ella i poder dir, "que m'agrada escalar amb la Vicious The Motivator SS", mtb, mtb, mtb.

No he sabut què pensar en veure les cingleres, quan hi era i ara a casa, em passa el mateix, "jo vull viure entre elles", què haurem de fer?

Sé que el meu Drac vol ser entre elles, volar per sobre d'elles, fregar-les amb la seva panxa per fer un picat en superar el vèrtex més alt i acariciar la paret vertical mentre ens enfonsem a la part més fonda de la vall.

Amb aquest color qui pot pensar en ser a un altre espai que no sigui a on hem estat a les darreres hores.

Com, quan, quant i de quina manera he patit la vall del fons, llegendària, a on els escurçons, families senceres prenen el sol a peu de la carretera, jo les he vits, sí, sí, i a on aquests es resisteixen a sortir amb el mateix coratge que les Mantis religioses.

A aquest tram veníem de coronar un pujador terrible, el més dur de tota la sortida, el més dur del que seria la resta de la sortida.

Aturada a Rupit, dos entrepans, una cola, cafè i cafè amb llet.

Dos bidons d'un bon color, la SS amb el millor color, el de les flors, el d'un blau que sempre porta el bon temps.

Baixada nova, improvisada, veníem de Rupit i hem assolit un tram de senders i corriols de somni, que repetirem i que previ pas per una masia singular, per la seva pedra blanca indicadora del dia de la seva construcció, idèntica per tipus a la de casa, ens ha deixat propers a Amer.

Una població amb una bella  llegenda, una població amb una història de somnis, d'una manera de ser, d'una manera de viure el dia a dia, i a on jo hi seria feliç, si fos cert que viuen així, si fos cert.

Una sèrie de masies molt apartades que per aquest motiu no són el lloc, però sí per la zona feréstega per l'entorn, no, per un accés impossible. La imatge diu a on érem no a on som, mtb, mtb, mtb.

«	S'explica que una nit de lluna plena, un santfeliuenc vorejava el riu Brugent quan va veure reflectida la lluna en l'aigua de la riera. Tan embadalit en va quedar de la bellesa de l'astre que molt brillava en la foscor de l'aigua que va decidir pescar-la amb un cove. Però no aconseguia ficar-la-hi. Algú va veure-ho i, en to burleta, li preguntà si volia pescar la lluna.	»

El que inicialment era una malnom ha estat reconvertit pels propis santfeliuencs com a icona popular tal com es pot llegir a l'escultura del pescallunes:

«	Des d'aleshores als de Sant Feliu de Pallerols ens diuen "PESCALLUNES": gent amb il·lusions, somnis i molts projectes. http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Feliu_de_Pallerols

MTB, MTB, MTB.

Per sota dels setanta quilòmetres, per sota dels mil cinc-cents metres positius.

Aigua, dos bidons de 750 ml. cafè amb llet, mitja cola, menjar, una trena de pa, tableta de xocolata amb ametlles,  mig entrepà de llonganissa, mig de formatge, i mitja barreta de 200 Kcal.

Incidències cap, el soroll de la Vicious, res més.

Equipats de tardor, amb pirates, amb manegots, amb armilla, no sempre i dos paravents que hem portat a partir de la darrera baixada cap a Amer, per cert una baixada d'uns trenta quilòmetres, sí, sí tal com sona.

Per quan la propera?

MTB Travel

There is a good article in this months online Magazine about Mountain bike travel. Panniers not included!!! Proper MTB travel.


http://www.imbikemag.com/issue8/

Fall Colors !!!!

Estimats Genets,

Feia dies que el meu cap bullia amb pensaments sobre tot el que hem rodeja a South Carolina. Era difícil posar ordre a tot, veure el final del que realment volia fer, o del que jo pensava que hem faltava per transmetre-us el que significa rodar amb bike a aquest país.

Crec que finalment he trobat allò que buscava, i sense saber-ho, un genial vídeo d'en Colorado va obrir la caixa de Pandora....i no, no estic pensant en penjar un vídeo, be ara no ho penso, però es cert que es una possibilitat. El vídeo d'en Colorado hem va obrir a noves idees, com qui obre una finestra, i de cop vaig veure el que realment necessitava.

Fa mes d'un any vaig comprar una helmet cam, que ha donat com a resultat uns vídeos interessants, però que degut a la qualitat de l'imatge pròpia de la càmera, mes la compressió posterior de les imatges per penjar-les al blog, feia que el que jo us transmetia no tingues el to, el color, l'aroma d'allo que us volia explicar...malgrat se que ho arribàveu a "tastar".

I que m'ha aportat el vídeo d'en Colorado? senzillament la utilització de la alta definició, o HD, fet que fa que la percepció que tens es que "hi ets allà", Colorado, jo estava al teu costat quan rodaves per Collserola.

Tornant doncs al que volia, poder mostrar-vos els millors racons d'aquest país, passava per carregar a l'esquena un de les petites càmeres de nova generació, amb una qualitat d'imatge impressionant, però amb moltes mancances en quant a possibilitats de captar moments en bike que normalment son difícils....moviment !!!!

I clar, quan a mes rodes sol, o amb altre gent que no te pensat "parar a tirar bones fotos"....resultat, es fa el que es pot, el que millor es pot. I no, no era aixo el que jo volia. Necessitava trobar bones fotos, amb el colors d'aquesta meravellosa terra, amb les fulles, el terra vermell, els arbres de mil colors, volia que poguéssiu olorar l'aroma de la tardor a les meves fotos....i ho he aconseguit.

No us diré com, segur que ho imaginareu, però espero que disfruteu...son les primeres, però en vindran mes !!!

Varen passar dies i anys.

Ja hem fet el primer esmorzar, el segon  a mig camí entre el pantà de Susqueda i Rupit?

D'aquí a uns minuts sortim amb la VW direcció a Amer.

MTB, MTB, MTB.

Ahir  a les dues de la matinada encara no dormia, el pensament de la sortida d'avui, les converses durant la sortida d'ahir de les bikes UK, les dues cròniques, les converses  Colorado, el vídeo que ha posat en Michael, la llista a Chain de l'equipament Assos, la visita a les botigues, la jornada de divendres desmuntant i inventariant les bikes i components que vull que agafin un camí diferent del que estem fent nosaltres, tot això entre d'altres temes també a sobre de la taula, fa que avui el color de la jornada d'avui sigui el de les millors ocasions, no el millor to, venim d'on venim i ara no toca, però sí un bon color.

Ja posaré crònica de la jornada d'avui, i si hi ha possibilitat durant la ruta us en posaré una espurna del que serà si Deu vol, un vol de Drac memorable, mtb, mtb, mtb.

Entre dubtes.

Avui havíem d'haver fet ruta Sant Martí de Sacalm.

Serà demà.

Avui finalment ruta pel Maresme, sense masses històries, directes a Mataró, a buscar un lector pels pulsòmetres, un cop a la botiga, he rodat uns minuts amb una Tomac de 29".

Detalls, han posat un polsador de bloqueig al manillar a  una Fox on el bloqueig va a la forquilla. La bike va bé, un manillar estret, massa, i uns pneumàtics convencionals amb líquid, fan que passi de puntetes vers aquesta bike de 29" semi rígida i 2x9, perquè no la sé valorar, serà que avui no era el dia.

Això sí, a la botiga m'han exposat que estan mirant de jugar amb el Rotor i unes bieles més curtes (¿?), "perquè la 29" en qüestió vers la 26" és lentíssima pujant, els hi costa molt més d'arrossegar a les pujades". Jo he fet un silenci, el comentari entre molts que he escoltat "és que tot i ser lleugera dóna la sensació de ser pesada de veritat, lenta però lenta de veritat vers la 26".

He pensat de convidar-los al Blog, però no cal, oi?.

D'aquí a la botiga del costa de roba de bike, únicament de roba, directes a les estanteries d'Assos. Si ha de ser un equipament d'hivern, si ha de ser, serà Assos.

Però a la tarda nit, en Colorado m'ha exposat, m'ha recordat que no cal que miri res de roba d'hivern perquè si fa fred aquest any 2010-2011 no sortirem.

Que bé, perquè la broma de l'equipament d'hivern d'Assos si l'hem de fer venir,  ronda els dos mil cinc-cents euros.

De la botiga directes a pedalar, unes dues horetes entre pistes i senders, entre una conversa monotemàtica, bike UK, bike UK i més bike UK.

Per accentuar el concepte, una moto de trial, circulant com si de la meva Superlight es tractés, ens ha rematat el concepte, i seguidament un pas entre torres ha tancat la conversa, quedava aquesta vista per a sentència?.

Però una darrera conversa de dues hores amb en Colorado ha deixat el tema,  obert?, no sé si és la paraula que ho defineix millor.

Turner 5 Spot, Santa Cruz Nomad, Blur LT, Yeti ASR5, per cert ell hi està rodant amb aquesta darrera aquest cap de setmana i en principi en tindrem una crònica de la mateixa, i d'altres opcions, en aquest cas UK, i d'altres com la Cove Hustler que  des del 2007 que és a sobre de la taula.

De fet no sé com en Colorado avui m'ha exposat com aquell que no diu res que ha parlat amb Cove per concretar la meva talla i  me l'ha proposat com la bike per a mi, jo que sóc fàcil ja no penso amb res més,  perquè la Hustler és per a mi "=bikeUK". Des del dia que la veure amb el blau cel que tant m'agrada, el mateix dia que ell recollia la seva Moots Rigormootis, que coincidim amb que és una bike que s'ha de tenir, també coincidim al 100%  en que és pesada de veritat, però quina importància té, si jo rodo amb una bike 100% rígida, 29" i SS de 10 Kg?, ja no vindrà de tres o quatre quilos més, no?

Certament que si no és una bike de XC, no veiem perquè hem de posar-la a l'escala de pesos XC, no?

Avui m'ha recordat la Betty que sempre he cercat, que sempre he fet senders entre torres, sempre i seguint aquesta tònica un concepte persegueixo, no únicament córrer entre torres, també cercar la bike, que ha de ser UK, ideal per ser-hi.

Després del pas entre torres, directes cap a casa, per no arribar de nit.

Menjar, una barreta i mitja de 200 Kcal/unit. beure un bidó de 750 ml.

Equipats d'estiu, amb manegots i armilla, jo amb pirates.

Incidències amb les bikes cap, la meva Vicious segueix amb el soroll quan vaig dret.

He substituït pedals, caixa de "pedalier", tanca del darrera, recollat l'EBB abans de sortir i el soroll el mateix.

O sigui que demà sortida amb el soroll, hauré d'anar assentat amb la 29" SS?

Per sota dels trenta quilòmetres, per sota dels mil metres de desnivell positiu.

MTB, MTB, MTB.

Bike skills

This is funny. While talking about his new santa cruz helping him with bike skills he crashes in the background. Keep an eye on the yellow Jacket when the second guy is being interviewed.

Una de Miki's per dinar.

I així va ser, com el dimecres a partir de quarts de dues del mig dia, en SANTAFE i lagranevasio com aquells que no fan res es van posar a pedalar ara sí, ara també fins ben arribada la foscor de la nit.

La condició indispensable perquè una sortida de tardor la podem considerar un clàssic és la de poder esmorzar uns entrepans en aquesta ocasió de pa alemany, formatge fresc i codony que no puc dir-ho d'una altre manera que "estaban divinos de la muerte" i ja em perdonareu per l'expressió però és que és la frase que s'hi escau, anomenats aquest tipus d'entrepans des de fa un temps,  MIKI'S.

Primers quilòmetres amb gana, i després de la primera hora aturada obligada a un bon mirador per degustar el primer entrepà.

El sol del mig dia ens escalfa, les sensacions les millors, assentats a una pendent de sauló, entre les dues bikes, amb els dos entrepans entre les mans, què més puc dir, mtb, mtb, mtb.

Entre mos i mos, molta conversa de bikes, no de les més animades, però aquesta ja és una història que sortirà quan tingui que sortir.

D'aquí enfilem directes al circuït de les "tres hores de resistència (¿?), per parelles d'Arenys de Munt" on en primer terme un tobogan ben senzill no el puc fer a sobre de la bike, que dur posar peu, però sí uns baixadors verticals que posaven la pell de gallina, renoi quines coses que té això del mtb.

Després dels entrepans, seguim ruta per sota de l'hora,  per gaudir de dos cafès amb llet en got curts de cafè a Arenys de Munt, i xerrada de bikes, bikes  i més bikes.

Seguim ruta direcció a Collsacreu, i d'aquí cap al Corredor, el ritme bo, les sensacions també, això sí, les converses de bike des del primer minut fins al darrer.

A aquest tram fem un sender que no té preu, tècnic, ràpid, en primer terme pujador, uns cent metres per després baixar uns tres quilòmetres sensacionals, però veritablement excel.lents.

Arribats a aquest punt la nit ens cau a sobre, els propers trams ja veient que no arribarem a casa de dia, segur que no.

I de fet quan hem de fer un darrer tram entres corriols de dos pams, hem de  deixar-ho per a la propera ocasió que serà d'aquí a un mes com a mínim, per baixar directes cap a casa, previ tram d'uns deu quilòmetres de pista amb molta adherència, millor que  sigui així perquè és negra nit. Portem llums del darrera, res més.

Un cop a casa, les sensacions són molt bones, per la ruta i per les converses.

Menjar dos Miki's, aigua, un bidó de 750 ml. i dos cafès amb llet, res més.

Incidències de les bikes, una i greu però greu de veritat, ja l'exposarà en SANTAFE si ho creu convenient i si no, no passa res.

Equipats d'estiu, amb pirates però i manegots, amb armilla a la nit.

Eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma.

Quilòmetres per sota de quaranta, desnivell, per sota dels 1.000 m. +.

Una tarda  de mtb per gaudir, per recordar, pel cop dur de la bike, perquè ara ja fa més deu anys que pedalem amb en SANTAFE, deu anys.

MTB, MTB, MTB.

Quina temperatura, quin clima que tenim a aquest país petit, sembla impossible, però la sensació és immillorable, de ser a on hem de ser, de gaudir com fa temps que no passava, amb límits és cert, per les circumstàncies d'on venim, recordades de manera molt entranyable durant la ruta, de la conversa mantinguda durant la Travessa del Pirineus dels 2003, són moltes converses, d'un temps cap a aquí moltes menys és cert.

El temps ens marca a tots a on hem de ser, no a on sempre volem ser,  però aquestes converses quan són, són.

Somriu i diu que no té pressa, potser ho deixi fins demà.

Ve a ser això, tota la tarda desmuntant bikes, mirant de deixar-ho tot impecable.

He desmuntat la Superlight, amb la que després del darrer muntatge no hi he arribat a sortir, he desmuntat la Yeti ASR que ja la tenia mig desmuntada després de la darrera sortida amb el 1x9 pujant direcció a Collformic, he modificat el muntatge de l'ASR del 2003, millorat millor dit, i he deixat pels propers dies, hores,  desmuntar l'ARC.

He separat, uns Maxxis Ignitor Tubeless 2,35, les bieles RaceFace Deus XC, perquè tenint el protector de plat, ara a la SS, i amb un 32 ja podrà fer el seu servei, la forquilla Fox RLC 140, ara amb 120, la direcció Chris King, un joc de Grip Shift Sram X.0, encara que amb el dels pinyons ja faig, també unes rodes Crossmax XL, un jog de pinyons Shimano XT,  cadena Shimano LX, tija de 30.9 mm. Thomson Masterpiece, seient Fizik Arione CX Carbon, pedals Crank Brothers Egg Beater SL, la potència Thomson 4x, 120 mm. 6º,  el manillar Race Face Evolve doble alçada de 670 mm., els frens Magura Marta,  i crec que res més perquè amb tot això ja podria si es dóna el cas, muntar una bike UK.

Ara em caldrà desmuntar la Yeti ARC que generarà un altre  reguitzell de components, que com amb la Superlight i l'ASR sumaran a la llarga llista de peces que vull que "sin prisas pero sin pausas"  passin a millor vida, o el que és el mateix, que marxin de casa.

Quina barbaritat de components i més components, sembla que no pugui ser, la d'espai que alliberaré amb la marxa d'aquestes bikes i peces, quin goig per una banda i quina sensació més rara deixar-les marxar.

Crec que ara feia temps que no feia sortir components i bikes de casa, anys crec recordar, des del formtb que no posava a la venda res de res.

És curiós marxaran tres bikes i al costat ja hi ha tre bikes més pendents d'ocupar el seu lloc, ja no recordava que hi ha tres bikes tancades  a un altre espai des de fa anys i que ara podran accedir al lloc lliure que deixen aquestes, és a dir que d'espai en guanyaré,  però en cap cas tot el jo voldria.

Una jornada la d'ahir plena de sensacions contraposades, moltes vivències amb aquestes bikes i amb aquests components, però com moltes vagades passa, no sempre, però sí moltes vegades, molts van tenir un inici i ara tindran també el seu final.

I amb tantes sortides ja miraré de que no em passi de frenada i en surtin més de les previstes, que no se sap mai, oi?.

MTB, MTB, MTB.

Preparant les sortides.

Avui inventariant, mirant tot el que d'entrada de seguir en la dinàmica actual, serà l'inici de la sortida de les peces i de les bikes de 26".

La veritat és que veig els components i penso "millor els torno al seu lloc", però sembla que finalment no serà així.

Crec que les imatges són prou indicatives, oi?.

No en poso tres més perquè hauríem d'anar a peu, bé no és exactament així, perquè després de la conversa d'ahir amb en Colorado s'ha obert?, no sé sí definitivament, un altre cop una porta que fa temps es va obrir i pel fet d'anar sol, va tancar-se sense fer soroll, però ahir es va tornar a obrir i la veritat és que jo avui he iniciat una bateria de fotos de tot, però de tot el material de 26". Ara que no he d'amagar que certs components com les bieles Shimano XTR 960, pel projecte de millora de la SS, la forquilla Fox RLC 140, pel projecte UK, o la direcció Chris King pel projecte que encara no he exposat, no sé si podré resistir-me a que es quedin  a casa. Components aquests que entre d'altres, pel tema UK sempre són interessants.

Colorado, hauríem de seguir la macro conversa d'ahir.

Ara les he desmuntar, crec per proposar cada component de forma independent, la mandra, els dubtes,  són presents en aquest procés, però hauré de fer el cor fort, crec.

MTB, MTB, MTB.

Gates Carbon Drive Installation.

Tindrà raó en Colorado, i aquest és el futur?

Si és aquest, millor comencem a saber com instal.lar-ho.

http://www.youtube.com/watch?v=YS_nO79_7ws&feature=related

Michael, et dedico aquest video

Find -The Mountain Bike Film from ResetFilms.co.uk on Vimeo.

Caixes de "pedalier". BB30.

http://www.youtube.com/watch?v=3Av6FPnbajQ&feature=related

Aquest enllaç és interessant per aportar una mica de llum, no s'exposa però com treure els coixinets insertats de la primera demo.

En aquest link sí que ho explica.

http://www.youtube.com/watch?v=mgBG-E4wV_Q&NR=1

Bon dia, des del Mirador del Drac.

Podria ser un bon dia per a sortir, un bon mig dia i una bona entrada de la tarda.

Podria, perquè sempre poden passar coses, fets, o pensaments que fa que et quedis a casa, que també està més que bé.

Un cop a dalt de la bike, un cop rodant per les pendents de darrera de casa, és el moment on ja ets a on cada minut que passa és motiu de bones sensacions, o no tan bones, però sensacions.

Avui, des d'ahir que en SANTAFE, em va proposar una sortida per avui, i per aquest motiu l'emoció ja està present a cada minut que passa, és el que té una proposta de sortir en bike, que tot seguit les millors imatges em venen al cap.

No tinc molt clara la ruta, sí les converses de bike, de bike i més bike.

Sí tinc clar que anirem, i anirem i anirem, cercant els millors senders, les millors pujades, les baixades més difícils per on sortir-ne ben parats, i així hora darrera hora.

Que bé poder programar una sortida com aquesta, que bé poder fer-ho.

MTB, MTB, MTB.

Porto una tanca Mavic de les Crossmax SL del darrera, perquè un cop revisada la roda no detecto cap anomalia que pugui ser la causant del soroll, així que he pensat en canviar la tanca Carbon-Ti per aquesta i veure si el motiu és aquest.

No fa vent, fa sol, no fa fred, quin dia ens espera, quin dia. Memorable de ben segur. Us tindré a tots presents mentre rodem, pensaré que tots hi som, que tots fem un vol de Drac, i que si no és així que des del Mirador ens podeu veure i gaudir de les millors sensacions, i així que aquestes us acompanyin en la ja de per si magnífica jornada.

Capçalera viva, espai viu.

Pel fet de que per diferents motius però mateix to, el de fer per fer, per participar, per compartir, per sumar i sumar i sumar, per poder col.laborar amb tot i per tot, per aportar, pel sentit que té fer-ho, pel fet de sentir-nos bé siguent al costat, pel fet de com ja he esmentat, poder sentir un colze amic, pel fet de què fer en mirar el Blog, pel fet de que en pensar en ell,  ens vingui una bona sensació al cap, un pensament de que, el què hi haurà serà sempre d'un mateix to, i on en sortir-ne, la sensació serà encara millor, perseguir això no té preu, millor dit poder participar a aquest sender per a mi no té preu.

Per tot això i perquè La Cerdanya té des de fa uns anys encara més significat, perquè Cabrerès avui, Santa Maria del Corcó com Olot, com a cada racó que hem compartit, pel fet de que hem passat hores rodant per senders, entre dies de sol, de pluja, dels dos a l'hora, pel fet de que som i serem, aquest podria ser i és un sentit homenatge a cada genet de Drac que dins del seu petit món,  fa que cada vol sigui memorable, que cada pensament en una baixada tècnica o ràpida o les dues a l'hora, en ser-hi ens vingui la imatge de com està passant, de com serà la propera, pel fet de que cada cop un somriure em ve als llavis en pensar el que escric a aquest espai, perquè en pensar-ho sóc i ser és el que és,  i que fa que a aquest espai hi llegeixi, de qui entre moltes coses també hi va posar el nom, el que més goig fa:

"Com m'agrada la Cerdanya, la Vicious, la tallboy, la bike de la Betty, la Terralogic, la Moots,.....pero sobretot, com m'agrada aquest espai !!!!

Per sempre, THE GREAT ESCAPE !!!!"

Poder llegir unes paraules com aquestes,  ja s'ho val tot.

MTB, MTB, MTB.

Sidi stopped.

Fa uns minuts he deixat les Sidi Dragon impecables, netejat soles a consciència, buidat de sorra les cales i els torniols corresponents, i amb una Vileda humida amb aigua i prou he anat passant-la per la pell un cop darrera d'un altre, ara són al sol, d'aquí a una estona tornaran al seu lloc, però ara perfectes per a afrontar la propera sortida. 

Al taló de les dues SIDI, a la part interna presenten un desgast fora de mida, tant que s'ha segat el teixit i el gruix intern que fa de coixí surt de manera esperpèntica.

Les soles de les meves SIDI, estan malmeses, caldrà demanar un joc nou de recanvi a Chain.

MTB, MTB, MTB.

Comença una nova setmana.

I també sento que el fred també vindrà agafat de la ma de l'arribada del dia, cada dia, però jo crec que afluixarà, crec.

Aquesta afirmació és d'ahir, i avui el dia és per sortir sense dubtar amb la SS a cercar la pujada i la baixada perfectes.

Una setmana que pinta de mtb, mtb, mtb, i no ho dic perquè si, si no pel fet de que poc a poc hem anat encarrilant la seqüència positiva de tornar a volar amb els nostres Dracs dia sí sia també i això fa que avui les sensacions siguin les que han de ser, les millors.

Amb aquest esperit iniciem aquesta setmana, és per a mi sensacional poder-la gaudir, i com a tal caldrà rendir homenatge a qui tant ens dóna i a qui tant poc ens demana, que no és ni més ni menys que "el temps", sense temps no hi ha goig, hi ha d'altres sensacions, això sí, però poder enfocar la setmana amb pausa i pausa, i que les presses siguin l'excepció desconeguda quan es presenta, m'indica que anem bé i el que miraré serà d'anar encara millor, i si no pot ser aquesta setmana serà la propera perquè no ens esperà realment ningú al final del camí oi que no?.

Tinc la roda del darrere pendent de revisar, el tema del disc de 180 mm. davanter, el tema equipaments d'hivern, perquè encara que per casa encara sento "jo si fa fred no sortiré", aquest matí de la mateixa boca he sentit "com quedem per sortir".

També tinc al cap tres millores per la VW. Que ja les exposaré.

MTB, MTB, MTB.

I got Published!!!

This year I have said I am not going to let weather or darkness beat me. I am biking, running kayaking, adventure racing, swimming and anything else I can do to keep active. I dont want to let all my fitness from the summer dissapear then spend all next summer getting it back.

First series of the year was the winter running series. The races take place at night and runners are aided with head torches through dark forests and trails. This is the second year of the series and as always I do my race report after.

Uberdog is an extreme sports magazine and they were at the event taking photos. I contacted the photographer asking for the photos for my race report. The editor of the magazine then emailed me asking if they could see the race report. I then got an email asking if they could publish the report in issue 5. The report is now front page online and I will feature in next months issue 5

http://www.uberdogmagazine.co.uk/

The Story:

http://www.uberdogmagazine.co.uk/subpage_NEWS/NEWS_26ExtremeWinterSeries.html

Video Moots Rigor Mootis...Collserola II

Aqui el teniu!

Moots Rigormootis riding Collserola II (Barcelona) 08-11-2010 from Colorado on Vimeo.

Cercant als que faltaven.

Sí, sí, els quilòmetres que vàrem fer ahir i que no sortien al Polar, i aquest matí, a les deu els hem anat a buscar.

I com aquell que no diu res, trenta quilometres, mil metres de desnivell positiu, i una sensació de duresa que ha deixat la jornada d'ahir com si fos un passeig per la platja.

Quines pujades més trencadores, moltes del 25%, que ja està prou bé, i les cames amb una sensació d'embragatge que patina però que sempre agafa, fet que fa que diguis, "em costa però encara puc".

Molts bikers a quarts de dotze, molts. Des de les sortides amb en Tr@il, ja fa mesos també, que no veia tants ciclistes, bé no n'hem vist tants, perquè en aquelles ocasions els podies veure de dotzenes en dotzenes.

Les bikes, La Yeti-Betty, perfecte, la meva curiosament després de posar a punt l'EBB, fa el mateix soroll, hauré de desmuntar la roda del darrera, i mirar què passa, sembla l'eix o quelcom del mecanisme interior, no ho sé.

Menjar, un entrepà de fuet i una magdalena de xocolata, barretes de 200 Kcal. cap, aigua, menys de 750 ml. i dos cafès amb llet.

A un baixador sensacional, de molta pendent, amb moltes arrels, en forma de "S", que feia fa uns mesos, avui ni de conya, o sigui que caldrà seguir insistint. Però és que l'he vist i he pensat " m'he de tirar per les "Niagara falls" avui?, millor ho deixo per demà". Després des de baix, no he vist la dificultat que veia des de dalt, però no hem insistit més.

Avui era un dia perquè vinguessin més bikers, ho dic perquè després d'una pujada infernal, sempre en venia una encara més exigent, i així ara sí ara també, pel fet de que si vas un grup a un mateix ritme, sembla que sigui més assumible tot. Hem pujat i pujat fins que a 100 m. del darrer turó hem dit, "ho deixem aquí, no?", i dit i fet, seguidament ens hem deixat caure muntanya avall fins a casa després de baixar com a molt uns cinc minuts,això sí, la baixada vertical, vertical, vertical.

Hem parlat de bikes, 29" i SS, de materials, de colors. De curses, poques, les podríem comptar amb els dits d'una mà i encara ens quedarien dits lliures, del concepte de la SS, del concepte dels propers reptes, de que poden sortir malament, i que fins ara no ha estat, però que molt bé pot passar que una fita no camini, i no passa res de res, per un mal dia, per una falla mecànica, mai se sap, mai se sap.

Ara els dos Dracs estan descansant, he de treure la roda del darrera de la Vicious, i desmuntar-la de cap a peus, i cercar si el soroll bé d'aquell petit joc que mai he aconseguit treure del tot, o són els radis, no ho sé, però he de trobar l'origen d'aquest concert quan em poso dret a les pendents més fortes.

Un dia dur de mtb, dels bons, on les sensacions són diferents, on els dubtes de si podràs, fan que sempre pensis que pots millorar i molt, tan pujant com baixant.

MTB, MTB, MTB.

Adventure Racing Ireland

Saturday me and a friend took part in the first round of the Causeway Coast Adventure race series.


9.3km Run, 38km Mountain Bike and 3km Kayak. With secret tasks along the course.


My full race report is at this link: Cootehill Race Report

Steve Potts.

Colorado és per posar-se malalt, és per a disc?, perquè no ho veig.

http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=57099&cat=

PINK SANTAFE.

Mira este link, forma color, he pensado que te podria interessar.

http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=7481138&postcount=296

EBB Vicious Cycles The Motivator SS, BÉ.

M'he decidit a mirar com funciona el sistema EBB d'aquesta bike, i he de dir que vaig tard.

Si bé l'assentament dels coixinets sempre ha estat impecable.

Després de treure les bieles i els coixinets, m'he emportat una sorpresa previsible,  l'EBB estava totalment ple d'òxid de la caixa de "pedalier" de la Vicious, amb un aspecte deplorable.

Ara ja sé que cada cop que desmunti per netejar i engreixinar l'eix, he de desmuntar l'EBB i fer el mateix.

L'EBB ofegat de brutícia de la caixa.

La Caixa, parlem?. No parlarem de res fins que no estiguis impecable.

L'EBB apunt de muntar.

La caixa neta a punt per posar-hi l'EBB.

Mireu la marca que té l'EBB, jo creia que era un torniol amb la cabota trencada, i que l'importador per fer gira la caixa havia utilitzat un punxó produint aquesta marca tant lletja, però no, és una marca lletja i prou, no sé quina és la funció d'aquest punt, però quan la vaig desmuntar la primera vegada, la Vicious, aquesta marca que deixa malmesa estèticament l'EBB, no funcionalment, ja hi era.

El pes de l'EBB important. Ara ja sé quant pesa el quadre Vicious, si anem al dia de la seva presentació vaig esmentar:

"Quadre Vicious Cycle The Motivator SS, size M, d’acer, amb la brida de seient i les pistes de la Cane Creek 110, 2,390 g.. Sí, sí, com sona, 2,390 Kg.."

Així que si restem 100 g. de la direcció aprox. més els 150 g. de l'EBB ens queda amb 2,140 Kg. que no és una ploma, però per ser d'acer està prou bé.

L' EBB muntat amb els coixinets.

Bike a punt per demà?.

MTB, MTB, MTB.