Glentress Scotland Day 1

Glentress has been developed into one of the best trail riding centers in Europe. This was my first visit and one I will remember for a long time. The center has a great atmosphere, one that could be compared to a European ski resort. The centre and trail head has a bike shop, bike wash, cafe and picnic area. At the weekend the place has all types of riders from families to leisure bikers, XC bikers, DH bikers. All sorts of people and nationality could be seen. Trails are all graded: Green - family; Blue - Single track introduction with small features; Red - Single track with some large features, jumps and drops; Black - Extreme large jumps, rocks and remote riding on open mountain; Orange - Bike Park grade with jumps, drops hucks and log rides.
Our trip started with the usual drive to the Ferry and boat ride across to Scotland. Then a 3 hour 30 min drive to the Bunkhouse which was 10 mins ride away from the trail centre. We dropped of your stuff and went to the supermarket and got enough food and drink for the weekend. The bunkhouse had a large kitchen with lots of fridge space and ovens. The back had a wash room with a large shower, laundry room and drying room. They had a bike wash and a secure bike room for locking and storing the bikes.
Once we had settled in we got the bikes off loaded checked them over and headed off into the trails for an afternoon ride. The 20km red trail was the first trail on our list. The trail had it all. Climbs, drops, jumps, berms and even some trail features like log rides. The red trail starts with a single track climb up to the bike park. The trail was very smooth and as it was a multi grade (i.e. blue red black) trail start the main trail was not technical. There was some technical lines with rock steps and log rides. This was the case with any multi grade trails. The main trail was smooth and the technical sections were to the side. This was a great way to introduce new bikers to features like these. After the bike park the trail turned to a proper red trail fast descents, rock drops and jumps on a rougher surface. The climbs were steeper and had many switch backs and a more natural feel to the trail surface. The trail "Spooky Wood" was an amazing descent. After the great climb to the top there is an area for a rest with picnic tables. Then the trail really started, it was a trail that you could carry a lot of speed on. Bermed corners, table top jumps and rocky drops. This trail felt like it went on for ever. Very fast and the smile on everyones face at the bottom just showed how good a weekend this was going to be. The trail from here followed more of the same great descents and great climbs. The size of this place was awesome. On day two we took the black trail and that really showed the enormity of the place.

The weather on day 1 was scattered showers of rain and sunny spells. It would not have mattered if it had snowed, everyone was on such a high at how good this trail park was and this was just day 1

As it was our first day everyone was taking it easy. Getting to know the place and knowing there was 3 more days riding ahead.

(To Be Continued......)

Quan fas que tot camini.

Una jornada memorable.

No perquè sigui una sortida de gaudir amb la bike, sí perquè la sortida va acabar bé i això fa que el balanç de la jornada sigui positiu.

Un dia com el d'ahir, fa que valorem les sensacions prèvies a una jornada dura com la viscuda, i en funció d'aquestes sensacions la propera vegada mirem de decidir si fem o no fem.

Les sensacions el dia abans de la sortida no diré que fossin dolentes, però sí rares i això no ho vàrem tenir present. De fet els primers trenta quilòmetres la Betty gaudia d'una sortida que així d'entrada es presentava d'allò més planera.

Un inici a les sis del matí on les dues primeres hores rodàvem a 17Km./h sempre a ritme molt suau.

En ser al peu del castell de Montsoriu, vaig proposar de voltar per darrera d'aquest per anar a Arbúcies, pel fet de que dijous passat va ser el tram que no vaig fer i aquí va començar el calvari particular de la Betty, des d'aquest punt, quilòmetre 30 aprox. fins al 110 aprox. les sensacions dolentes van anar de menys a més. I fer una Garolera amb aquesta progressió us puc ben dir que fa que passis d'una sortida llarga a una sortida eterna.

De fet la primera escalada a Montsoriu ja va ser un indicatiu de que quelcom no anava bé, però com moltes vegades, penses que pot ser un mal moment, res més. Després d'esmorzar a Can Sitra a l'inici de la Garolera ja va quedar clar que no seria un dia més i que les males sensacions no marxarien, si no que anirien a més i a més i a més.

I així fins a tornar a ser a casa, on en cap cas va ajudar a sentir-se millor, la distància, considerable, si entenem considerable les sortides de més de 100 Km., exigent, si considerem exigent les sortides amb més de 2.000 m. de desnivell +, i calorosa si considerem calorosa una sortida a pic de l'estiu entre les sis del matí i les cinc de la tarda.

Ahir vaig ser agosarat per obsequiar a la Betty com a present d'una data senyalada, amb una sortida com la d'ahir.

He de dir que el meu present passava per anant, fer un Corredor, a dalt de Santa Fe, fent un Turó i tornant, fer-ho passant per segona vegada pel Corredor i tots aquests trams els vaig descartar, penso que vaig ser prou prudent.

Però tot i així els quilòmetres i desnivell seguien essent considerables, la Betty no hagués acceptat una sortida més light, de fet ja fa uns dies que li volta la mosca pel nas, perquè diu que "em guardo les millors sortides com la de dijous per a mi sol".

Ahir va ser una altra passada pel forn d'aquest genet de Drac, de la Betty, que de ben segur servirà per superar moments difícils a propers reptes, de ben segur, la Cerdanya podria ser una d'elles.

Cal exprimir la part positiva d'aquesta jornada tan dura, cal seguir fent camí cap aquesta fita, no sé si dir propera, però sí fita, la de les 24 Hour of Moab.

Betty, com molt bé et va dir la Rebecca a Finale, "Moab, les 24 hores, són les més dures del món...", és on anirem, o si més no aquest és el repte, no el proper, que de ben segur abans del Moab tindrem si no moltes, si algunes cites on hem de ser-hi.

Betty un pas més, un tram més per a tocar aquest cel on únicament uns pocs genets i els seus Dracs hi poden fer estada.

Ahir un sever avís, som davant d'una rara avis, un genet que amb el seu Drac pot volar amb una sola ala, pot planejar sense aquesta i pot carenar sense ella, ahir va ser un dia extrem, un dia dels grans per la Betty, dels que costa de repetir, mtb, mtb, mtb.

Demà segon intent?, no, no serà.

L'home del Montseny ens ha proposat sortida i això és el què farem.

Amb ells a Sant Celoni és on hem quedat.

Ruta molt similar la de demà a la del dijous, anirem acompanyats des de Sant Celoni fins a la cruïlla del Coll de Santa Helena, perquè entenc que el temps marcarà que això sigui així, un tercer Turó demà?.

Les bikes a punt, les tinc a punt per sortir ara, però millor ja ho deixem per demà. Millor així perquè demà serà divertit, més que això, molt emocionant.

Jo avui tinc bones sensacions, demà he de pensar que també.

Primers 25 Km. fins a Sant Celoni, segons 25 fins a Arbúcies, 20 fins a Santa Fe i si no escalem el Turó, 50 més i a casa, crec que rondarem els 100, el desnivell el decidirem avui, és que vindrà marcat per l'hora de sortir de casa, vull dir que si abans d'anar a Sant Celoni anem a cercar metres o ho deixem i carenem directes al Baix Montseny.

Una bona ruta la de demà.

Preparatius sense títol.

És que ahir després de seleccionar les imatges entre les 170 que vaig fer, de descarregar durant tota la tarda les imatges de la sortida de ja fa dos dies, l'emoció va fer acte de presència i a quarts d'una de la matinada sense saber molt bé perquè vaig començar a preparar la propera sortida.

A carregar les bateries, omplir els bidons d'aigua i posar-los a la nevera, posar en remull les ulleres, desmuntar la càmera de recanvi de la tija. Tots aquests detalls són els de sempre, per com a darrer pas vaig posar el despertador a les sis del matí, siguen conscient de que a quarts de dues de la matinada no és la millor hora per preparar una sortida i menys decidir com a hora de sortida quatre hores després de la darrera pensada.


Avui encara soc a l'espera, de què és evident, pendent de quina serà la sortida, hagués pogut sortir a les vuit però no ho he fet, a les nou tampoc.

He de repassar la Vicious que als darrers metres del dijous feia molt soroll de "pedalier" i he de verificar el fre del darrera i la roda també, aquesta presenta un xic de joc lateral.

Ara el que m'ha vingut al cap és el que aquí us he exposat, inquietuds, preparatius, sensacions totes necessaries per la que tornarà a ser la propera aventura d'un genet i el seu Drac.

Les fotos del Roc 2008 han arribat, és que encara no les havíem demanat, aquesta setmana demanarem les 2009. El Roc 2010 s'acosta i ja tot són ritmes de Marathon.

I cada pensament m'indica com serà cada revolt i com aniré en el vol. No sé encara el Drac, tot i que la Vicious diu aquesta me l'emporto al niu, però també vull dir que ja n'és de curiós que a cada edició una bike diferent m'ha portat a creuar belles carenes de la costa francesa.

Vaig a mirar les bikes i a mirar de decidir com poso remei al "pedalier" de la Vicious, al fre del davant, 180?, al seient, al joc del darrera de la roda, al pneumàtic d'aquest i als punys del manillar perquè l'esquerra és viu i no para de rodar.

Després d'això vindrà la tarda i potser serà la meva, la meva oportunitat de fer una jornada de pur mtb.

Imatges d'una crònica de somni: Quan el deliri impera.

Us poso les imatges cronològiques del que va ser el dia d'ahir.

No són tot el que va ser, és cert, però penso que sí són representatives del que va ser la jornada.

L'arribada al Santuari del Corredor, podia ser un indicatiu de quin i de com seria el dia, molta calor i molt bones sensacions.

Al Santuari del Corredor la meva ombra sempre fidel, únicament em va fer una exposició, cerquem aixopluc i d'aquí a una estona ja veurem per on sona.


A Sant Celoni, un genet es va proposar que seria d'acer i no pedra la reconstrucció, perquè sempre va pensar en respectar el seu nom, el Pont Trencat de Sant Celoni.


Seguint pista direcció Hostalric per creuar el riu direcció Montsoriu.


Al fons l'objectiu, un Turó que no vol deixar-se veure per aquest genet i el seu Drac. No és por, ni dolor únicament l'olor de veure's conquerit per qui se sap vulnerable de conduir la tristor a la foscor i l'alegria al seu cim.


Entre belles un genet, que vola cap un destí, essència i verí del que serà a la fi la caiguda del fortí.


Res és el que sembla i tot és el que és, però una cosa és clara, un genet i un Drac estan cercant l'anonimat per gaudir de l'oportunitat de fer-lo caure al seu sac.


Els Castellets al fons són la protecció perfecte per evitar la conquesta de qui tant s'entesta en arribar amb el vent de la propera tempesta.


Entre el riu i Montsoriu sembla que l'objectiu és viu, el sol únicament vol que posem fi a aquest vol.


Prop de Sant Feliu un genet i un Drac cercant la humitat que ens ha de permetre navegar mentre no podem volar.


A Arbúcies un color i un nom que esborren la calor d'aquest genet i el seu Drac.

A Can Sitra entre senders i torrents una de bona per seguir fent el valent.

La Garolera on després de reposar cal tornar a volar.

La fortalesa del Montseny es deixa veure lluent.

Una dura conquesta, una escalada exigent per un genet vigent i un Drac molt valent.

Parets forjades són, a costa de molts de trons i on sempre s'espera l'arribada d'un nou Drac.

A Coll de Te entre guspires, sempre senyors a l'hora de compartir la frescor d'una primavera oblidada.

Per fi sense embuts tenim propers els Castellets tan temuts.

A l'Avet Blau després d'una conquesta sempre millor una bona festa.

Sempre un nom ens indica el que està a punt de venir, pujades de somni ens esperen i res impedirà el que està a punt de passar.

Coll de Santa Helena on amb les torres com molins, dubtes sobre el seny respirem, per qui navega o vola entre aquests pilars de metall.
Un cop superada la muralla, el fortí és el nostre camí.

Una llum fa presència i ens indica l'excel.lència.

Una foscor fa fredor mentre la calor s'esvaeix i el dia emmudeix.

Tot és ser-hi, tot és anar-hi, però una sola manera és la que impera.

La muralla defensiva ara és paret protectora del genet amb el seu Drac.

I és per això que vulnera la creació d'una era.

MTB, MTB, MTB.

Èpica en directe / Epic live

A les 13:20 lagranevasio ha iniciat l'intent de realitzar la seva primera sortida èpica amb la bike de 29" i SS, Vicious The Motivator.

M'ha fet saber que tot i pedalar sota un sol de justícia, amb molta calor, les sensacions sobre la bike, són de moment molt bones. Dirigint-se cap al Santuari del Corredor, de moment treballa trenta pulsacions per sota respecte l'últim dia que va fer la mateixa ruta inicial, el diumenge passat.

M'ha transmès moltes ganes de fer ruta, esperem que no es torcin. Tan aviat com tingui novetats us les faré saber.

14:59 tenim novetats, primer objectiu del dia assolit, 1hora i 23minuts pedalats a una mitja de 17,2km/h de velocitat per arribar al Santuari del Corredor, segueixen les bones sensacions, així com també la calor.
Les pulsacions són baixes, els últims trams pujadors per arribar al Santuari del Corredor els ha fet entre 140/145 pulsacions.
Una barreta de cereals consumida i mig bidó d'aigua.
Ara, camí de Sant Celoni.

15:42 lagranevasio ha arribat a Sant Celoni. Primer contacte visual amb el Turó de l'Home, està totalment tapat pels núvols.
La calor apreta, però continuen les bones sensacions i les pulsacions baixes, treballa a 135.
La velocitat mitja és de 16km/h.
Consumeix la segona barreta de cereals del dia i un bidó sencer d'aigua de 750ml.
Ara, fent camí cap a Arbúcies.
Molt bona notícia, estan reparant el terra de fusta del nostre estimat Pont Trencat de Sant Celoni.

16:24 Encarant rampes cap al Castell de Montsoriu, patint, patint molta calor, les sensacions, com les d'estar dins un forn.
Va just d'aigua i les pulsacions ja no són tan baixes, ara treballa a 150pulsacions.
Temps real de pedalada 2hores i 31minuts, velocitat mitja de 17km/h.

16:53 Duríssim, tot just a la cruïlla per enfilar direcció al Castell de Montsoriu, lagranevasio decideix que se'n va directament cap a Arbúcies, no sap ben bé per on.
Segueix anant justet d'aigua, només li queda un cul d'ampolla.
Les sensacions musculars però, són molt bones.
El pes extra de la càmera de fer fotos li està passant factura, diu que és com portar una cadena amb una bola d'acer penjada del coll, fins ara la portava a una de les butxaques del mallot, n'estic segura que es veurà recompensat per l'esforç quan vegi el resultat de les imatges.
Segueix fent ruta ben acompanyat de l'animós i eixordador cant de les cigales.

18:00 Inici de l'ascenció cap a Santa Fe des d'Arbúcies.
Al súper de Can Sitra d'Arbúcies lagranevasió ha aprofitat per hidratar-se, i menjar dos préssecs, una cola un gelat i una ampolla d'aigua, ha comprat també una xocolata amb ametlles per menjar pel camí, hi haurem de tornar en breu, doncs com que no tenien canvi els devem vint cèntims!
Sensació de molta xafogor, que l'ha pogut alleugerir una mica prop del trencall de Sant Feliu de Buixalleu, on ha aprofitat un escapament d'aigua per refrescar-se el cap.

18:05 Converso breument amb lagranevasio, el trobo molt animat a pedalar, inici de la pujada de Garolera a una velocitat mitja de 13km/h, les pulsacions altetes a 150, i en aquest moment 60km a les cames, continua amb la sensació de xafogor.

19:16 Les pulsacions van a l'alça ara pedalant a 160, 69 km a les cames.
La calor sufocant no afluixa.
Pedalant de cara obaga a cara oest, un dels bidons d'aigua ja ha volat.
Les vistes des del mirador desaparegut de la pista impressionants.
Creu que en una hora trepitjarà la carretera de Santa Fe del Montseny, una parella de bikers fent el camí a l'inrevés li fa veure que està menys sol.
Somia i desitja poder prendre una gerra ben fresqueta de clara a l'Avet Blau de Santa Fe, ai que se'l trobarà tancat...

19:34 Amb el cap sota a l'aigua a la font que hi ha abans d'arribar al desviament cap a Coll de Tè.
Ja falta menys per arribar a Santa Fe!

20:34 Ja fa més de vint minuts que lagranevasio ha coronat Garolera, i s'ha pogut prendre la clara al bar de Santa Fe del Montseny, l'Avet Blau.
La pulsació es manté a 155.
Tot just inicia el camí per coronar de nou el cim més alt del Montseny, s'hi ho aconsegueix serà el tercer en vuit dies.
Les sensacions, no les tinc clares, crec que bones, però un cop superat el Coll de Santa Helena, arribat a la cruïlla per pujar al Turó de l'Home, s'iniciaran els sis quilòmetres més llargs i patidors.
Que la força l'acompanyi!!!!

Quan lagranevasio coroni el Turó de l'Home, jo estaré enfilada a una altra de les meves passions, l'escenari del teatre, per tant pot ser que la propera entrada ja us la pugui fer directament ell, tot dependrà del temps que necessiti per coronar-lo i arribar a casa i el temps que jo trigui a baixar de l'escenari.

21:40 Turó de l'Home coronat!

S'ha fet molt dur, duríssim.

De moment, 86km pedalats.

Sis bidons d'aigua de 750ml beguts.

Mig paquet de xocolata amb atmetlla pres.

Dos minuts més tard, inicia la baixada del cim i la tornada cap a casa.

22:59 Iniciant la pujada cap al Santuari del Corredor, direcció a casa.

Perseguint els 3.000metres d'ascenció.

Setè bidó d'aigua begut.

Per menjar una miqueta més de xocolata.

Està passant fred, ja fa trenta quilòmetres que té fred.

23:55 I ja tenim pedalats 126km, desnivell el desconec, arribarà als 3.000metres?

Al Santuari del Corredor just nou hores més tard de la primera vegada que avui hi ha passat.

Vuit bidons d'aigua de 750ml beguts.

Un Powergel i una miqueta de xocolata.

Ara bufa un vent de marina xafogós, el fred ja ha passat, s'acosta al Maresme.

Ja falta menys per finalitzar l'aventura.

MTB, MTB,MTB!!!!

00:53 Fi de la ruta.

Dura molt dura.

142,6km 09hores i 14minuts pedalats. Velocitat mitja 15,9km/h metres d'ascenció 2.920metres.

Lagranevasio diu que no és èpica, no ha arribat als 3.000metres. Doncs no és èpica.

Ara sí, cedeixo la paraula al seu protagonista.

Respectant les formes.

Una pre-crònica podria ser, d'aquí a dues hores tocades a Sant Celoni passant pel Santuari del Corredor, d'aquí a quatre a Arbúcies, passant pel Castell de Montsoriu, d'aquí a set entre Santa Fe i Sant Marçal passant per Garolera, d'aquí a nou hores al Turó de l'Home passant pel Coll de Santa Helena, d'aquí a dotze a casa, passant per Pedra Gentil i seguint pel Santuari del Corredor.

Ho deixo a pendents de publicar perquè encara no sé si estic decidit, sí que ho tinc al cap, 400, 400, 1200, 500, 600, 200, crec que això és el que suma més o menys per desnivell, per sobre dels 3.000 m. + i per sobre dels 100 Km. crec que aquestes són xifres d'èpica, la que podria ser la primera de la Vicious 29" i SS.

No ho sé, les sensacions dels propers minuts seran claus per a fer o no fer.

I si això serà o no així ho sabrem aquesta nit o demà, perquè jo encara i ja som un quart d'una no ho tinc definit.

Això sí, les barretes separades, els dos gels a punt, les bateries dels Sigma carregades, els llums posats al casc i a la bike, jo equipat per l'ocasió i únicament em manca fer el pas, i un aspecte més, porto un tros de càmera que si faig el pas no serà per la càmera que les imatges no siguin fidels a la ruta definida.

MTB, MTB, MTB.

Argentavis magnificens: Fox Terralogic 80-White Brothers Magic 80.

La forquilla Fox Terralogic és la preferida per en Colorado.

Jo no me l'havia plantejat mai com a candidata per a la meva bike.

Ara però amb la Vicous The Motivator SS, el tema ha canviat perquè el 80% del temps sempre vaig dret fet que fa que escalant amb una forquilla convencional amb bloqueig no hi ha un bloqueig al 100%, i que baixant la forquilla funcioni amb tota la seva suavitat, o sí i jo no les he vist.

Per aquest motiu penso, he valorat que una forquilla funcional podria ser aquesta, la Fox Terralogic, pel fet de que mentre vas dret la forquilla no es mou, únicament s'activa amb els impactes, el que em fa pensar que és una bona alternativa.

Ara però la White Brothers Magic 29" 80 mm. és la candidata, té possibilitat d'endurir la plataforma d'activació, el que no sé, és si seria suficient per neutralitzar el meu pes escalant dret o generarà el clàssic moviment de puja i baixa. (la de la foto és la de 100 mm.)


Us poso un Link on podreu veure el funcionament de la Fox.

http://www.casttv.com/video/3lbt4l/velo-vert-pov-embarque-fox-terralogic-video

Muntar una forquilla ara a la Vicious ve marcat perquè ja fa dies que rodo amb ella i avui per avui, com amb la Superlight el camí és gaudir rodant amb ella al màxim, un disc de 180 mm. i una forquilla ara són dues millores que miraré de posar en marxa.

Pesa una reflexió d'en Colorado, que diu que"si baixes des de l'arribada de la Superlight, molt millor i ara amb la Vicious encara has millorat més, com aniries amb la Vicious 29" i una forquilla?", és una qüestió que està a sobre de la taula en aquests moments, i penso, " i perquè no?".

A aquest article diuen que no es mou gens la White Brothers, gens.

http://www.mtnbikeriders.com/2008/03/17/review-white-brothers-cycling-29-80mm-magic/

De fet la Terralogic és una garantia de que això serà així, de que no es mourà, però si la Magic tampoc ho fa, jo aniria a per la Magic, la forquilla clàssica perfecte per la Vicious.

El tema de l'eix és un altre a pensar què fer 15 o 9 mm. 15 implica rodes noves, 9 tot segueix igual.

La zona on soc de reflexió és, puja ràpid perquè amb la 29", SS 32-19, no tens més opció que fer-ho així, en el pla a 25/35 km/h, i baixa en vol Argentavis amb una bona forquilla.

Un punt feble, no crític encara, no tinc un pneumàtic Tubeless contrastat tipus el Maxxis Monorail en 26", però després d'un pas en ve de ben segur un segon i per quan en Colorado tingui la seva, jo crec que serà tant però tant especial que els fabricants proposaran noves alternatives de pneumàtics Tubeless en 29", o això espero.

MTB, MTB, MTB.

Ibis Mojo HD. (No modjo).

http://www.casttv.com/video/r7ctc7/velo-vert-prsentation-du-ibis-modjo-hd-video

Equipament, eines, recanvis i components.

És el que està a punt d'entrar per la porta de casa.

Giro E2, Limar Pro 104, els dos cascs que seran els nostres propers protectors.


La Betty fa dies que tot i substituir els coixins interns del casc no va còmode amb el Giro Animas, jo fa dos anys que estic així, quin mal el cap, espero que canviar de marca sigui una millora notable, tot i que he de dir que avui veient l'E2 de la Betty penso que he comès un error, no de coherència, sí del que m'agrada, l'E2 és preciós.

L'E2 ja el té el meu germà i l'hem millorat agafant un color més clar, com el del cel, el meu també serà de color clar, no tant com el primer però en cap cas serà fosc.

De fet els cascs han entrat per la porta fa unes hores, el de la Betty és una joia, el meu és "Regreso a los origenes" tipus el Cobra de Specialized del seu dia. El color del meu nou casc, de clar res, tampoc negre, és veritat però sí fosc, passaré més calor pel que fa referència al color del Giro Animas que portava fins avui i dic avui perquè a la nit tindrem sortida si tot camina com ha de caminar.

He fet un reportatge fotogràfic dels dos cascs però hauré de mirar de veure com poder posar les imatges perquè no puc baixar-les en format JPE.

Fa uns anys que mai portem cascs foscos per mirar d'evitar cap argument que impliqui que el cap s'escalfi més del que ja ho fa quan rodem a ple rendiment.

Extractor de les bieles Shimano XTR 970, és que l'hem perdut. I he de substituir plats XTR, encara necessitaré la clau Torx per poder afluixar-los, però després d'un pas en ve un altre.

Conjunt de raspalls Pedro's per netejar la bike. Ja tinc un conjunt en perfecte estat i que és funcional, per això n'he agafat un segon que serà un petit present per un biker en els seus inicis.


Punys Ritchey WCS, dos jocs per les bikes de la Betty, els que porta tenen ja unes campanyes.

Pastilles de fre, tres jocs de cada de Shimano XTR i Magura Marta, no en tenim ni un sol joc ara mateix.

Pneumàtic Maxxis Monorail 2.1 UST, perquè la Betty ja ha decidit fer el pas i deixar enrere els Larsen 2.0 UST i rodar al 100% amb les Monorail. Anys amb les Larsen, uns mesos amb el Mix Monorail front, Larsen Rear i ara els dos Monorail.

Pneumàtic Hutchinson Python 2.0 Tubeless Ready, el meu del darrera ha de fer el seu final de recorregut d'aquí a res.

Disc Shimano XTR Center Lock de 160 mm. necessari, no en tinc cap al calaix.

Suport de manillar del nou Polar CS 600 per la Yeti ARC.

Pendent de que el proveïdor tingui el pinyó Chris King de 20D, tot i que jo el voldria de 21D, per fer venir capa a casa el l'excèntrica Phil Wood.


Decidint estic quina serà la forquilla, avui decidit a que sigui la White Brothers Magic 29 80mm.


http://www.mtnbikeriders.com/2008/01/23/update-white-brothers-magic-29-80mm/

Així com quins han de ser els punys de la SS, que els que porto ara giren una mica, poc però ho fan, crec que entre uns Ergon GA1 i uns ODI Yeti amb fixació per torniols estaria bé.



I com posar fi a la manca de frenada de la SS, serà via el Marta de 180 mm. de la Superlight, que ja us exposaré on anirà, fet que implica aconseguir un adaptador Magura SI-SI de 160 a 180 mm. Aquest apartat el tinc aturat perquè hauré de posar un "latiguillo" de fre nou, el que porto ara és curt i esperaré a la crònica d'en Fliper sobre l'assaig dels Goodridge que han de fer amb els Magura del seu germà.

Avanç de resultats en els Hope Mini

Em fa cosa escriure avui, essent dimarts i 13, però aprofito una estoneta de tranquilitat a la feina per posar-me en contacte amb tots vosaltres, que sempre es un plaer.
I dir-vos que la substitució de tuberíes en els frens Hope Mini de mon germà s'ha revelat tot un èxit, de tal manera que pensem fer-ho a tots els frens de les seves bicis, ja que ha pogut fins i tot comparar aquest cap de setmana els comportament dels Hope sense modificar (de la Giant Anthem) amb els modificats de la Yeti.
Segons m'ha explicat ha millorat el tacte (que ara es més directe, menys gomòs), la resistència al fading (de moment inexistent) i creu que fins i tot la potència (o capacitat de retenció amb menys presió de la ma), pel que ara passarem a modificar els Magura Marta (que ja tinc el material a casa per fer-ho) i posteriorment anirem pels Hope de la Giant.
Tal com vaig comentar els kits de les tuberíes i accesoris son de la marca Goodrig, adquirits a Chain Reaction Cycles, aun preu aproximat de 38€ per cada fre. No son barats, però es veuen de gran qüalitat i les instruccions de muntatge son clares i precises. El secret es la malla metàlica que els envolta i el diàmetre intern, que accepta més volum de líquit que els convencionals de plàstic. El plàstic de recobriment pot ser de dos colors: gris metàlic o negre i el diàmetre extern també es lleugerament superior, sobre tot comparant amb els tubs dels Magura.
Única desavantatge: pesen una mica més que les originals, però l'elasticitat de la tubería es fins i tot millor, malgrat les capes metàliques que l'envolten.
Per part meva, o dels meus frens Fórmula The One i RX , jo no penso modificar-los, ja que el comportament, de moment, es modèlic i corresponent a una nova generaciò, que espero sigui tant fiable com la dels antics Shimano XT. Un avantatge més respecte als XT i XTR de la darrera generació es que les pastilles son simètriques, pel que en cas de desgast irregular (que de moment no es el cas) es poden canviar de lloc i compensar. Les pastilles Shimano XT i XTR moltes vegades m'han donat el problema (ja referit per en Michael i en Lagranevasio) de que una es desgasta més que l'altre, tot i tenint cura de netejar els pistons tot sovint amb alcohol isopropílic.
I rés més, exposar que continuo pedalant al menys tres cops per setmana i fent rutes, tant per Terrassa com per Cadaqués, a vegades sol i la major part ben acompanyat, de moment no se m'ha manifestat la Ciàtica ni el dolor lumbar, com sol passar al començar a pedalar arran de costa, potser degut als exercisis gimnàstics que m'imposo fer cada día (com em costen els abdominals, renoi!).
Puntualment us informaré dels resultats en la reforma dels Magura Marta.

Salut!