Susqueda-Sau-Rupit i d'altres...

Ahir dissabte una sortida MTB plena de paisatges, de panoràmiques, un regal per ells ulls:

Molt curiós: això es un caprici artístic de l'erosió natural? ..o es que algú pateix d'avorriment i mou les pedres..?

Com es pot comprovar en el gràfic la ruta te aquest itinerari:

Susqueda-Sau-Rupit-Salt de Sallent-l'Agullola-Susqueda (61 kms.)

Nou bikers amb diferents nivells, pro tots amb les mateixes ganes de passar-ho be, aquesta vegada sense estres, gaudint, amb dinar a Rupit.

La baixada de l'Agullola fins Susqueda.. EPICA!! desconeguda per la gran majoria de bikers i reste de "fauna".

Incidencies: cinc punxades de roda!! molta pedra amb canto viu.. a veure si la penya s'entera de que existeix el tubeless!!

La X-Control m'ha tornat ha demostrar que es una gran rodadora perquè el tram del Pantà de Sau fins Rupit de uns 14 kms. seguits de pista cimentada (o tindria que dir simplement una carretera) hi tingut constantment pujant la sensació que que anava amb una bike de quadre rígid, tot i que ja havia sortit abans amb aquest Drac no deixa de sorprendrem, VPP power!

Avui descans, i demà tornem-hi..!

Recuperació.

Un dia de contrast.

Sol, núvols, vent, i nosaltres rodant amb un pedalar lleuger, res de sobre càrregues, res. Una jornada per aprofitar una transició per demà si el temps és, o demà passat que sembla que serà, i poder sortir de valent.

Dilluns festa biker, però festival dels grans. Matí de bike, a primera hora del matí uns quaranta quilòmetres, i després d'aquests primers, un reinici amb qui ens espera i fa dies que ens diu, "no oblideu que heu de ser aquí el dilluns per sortir", per tant trenta quilòmetres més, que sumaran als quaranta primers, per després de rodar, donar pas a un dinar festiu, amb barbacoa de carn a la brasa, bons vins i bon cava, i perquè no bones cerveses, les millors.

Després d'això, retorn a casa de trenta-cinc quilòmetres més, que serà la cloenda d'una jornada 100% de bike.

En total per sobre dels 100 Km. i no per sobre dels 3.000 m +, per tant no serà una èpica, però sí un dia divertit de bike, ple de ruta, ruta i més ruta. Escalarem de valent, baixarem de por, i afrontarem dues pujades eternes d'uns quinze quilòmetres cada una, on la Vicious viurà el seu primer test entre d'altres bikers no coneguts, per saber on som a aquest petit recorregut 29" i SS.

Avui, la sortida és la preparació del que ha de ser el dilluns, una jornada festiva de MTB.

Genets de Drac, MTB, MTB, MTB.

Avui per sota dels 30 quilòmetres i per sota dels 500 m. de desnivell +. Sense cap aturada, anar i tornar.

Incidències, cap. Abans de sortir he netejat exteriorment les suspensions de l'ASR-SL, la zona dels retens, i he deixat impecables les dues transmissions, però impecables.

Eines, les de sempre, i encara no porto les pastilles de fre de recanvi.

Ara fa un sol radiant, no era el que hem tingut nosaltres, en cap cas, en arribar a casa, una Moritz a mitjes, uns talls de fuet i unes galetes salades, han estat l'entrada del que serà un dinar post sortida, i perquè no, pre sortida.

Avui 29", demà 26"?.

Avui sortida amb la Vicious.

Les sensacions bones, sincerament millors que les d'ahir amb la que per a mi és "la bike" conceptualment, com és la Santa Cruz Superlight.

Hem fet el mateix recorregut d'anada, i després des del punt més llunyà de la sortida d'ahir, hem seguit ruta, fins arribar als 50 Km. i els 1.400 m. de desnivell + tocats, molt tocats.

Una sensació, una essència, plena de color, un horitzó, som, serem i caminarem cap a un sender de pluralitat, el camí de fer per fer, pel fet de ser, pel fet d'anar. El destí marcat per una llum intensa, és el que hem vist en mirar a l'horitzó, els colors d'un país petit, el nostre país.

Les primeres pujades sufocants, però menys que ahir.

Confirmo que la "sensació" de patiment és més puntual amb la 29" 100% rígida i SS, que amb la 26" doble suspensió i 2x9, però més intensa.

Avui he rodat diferent amb la SS que els altres dies, sense fer tobogans de muntanya russa, vull dir, sense aprofitar les inèrcies de les baixades per atacar els pujadors.

He de dir, que muscularment molt millor, perquè l'esforç és més constant, sense variacions brusques, fet que fa, que la sensació sigui d'estar més "relaxat" muscularment. Sembla que l'esforç sigui molt més aeròbic, de menor intensitat, de més resistència i de menor potència, que per a mi és perfecte. La tracció pujant amb la 29" 100% rígida, què puc dir, ni una sola pèrdua de tracció, sobre el sauló, fet que fa que pugui pujar sempre dret, de fet si no fos així, no podria fer-ho, perquè no podria arrossegar el 32-19 i 29".

Baixant per la meva lentitud, la percepció és de més equilibri i seguretat amb la 29" i 100% rígida que amb la 26" doble suspensió. Sempre per terreny de sauló, amb arrels també, però les que menys. L'adherència amb la 29" 100% rígida, és molt superior a la de la Superlight amb 26" i doble suspensi.

La 29" no llisca on la 26" si ho fa, comparant mateixos llocs i amb els mateixes condicions del terreny. Cal tenir present que amb la 29" rodo amb els Hutchinson Phyton Tubeless Ready 2.0 i amb la 26" amb les Maxxis Monorail 2.1 Tubeless, amb les primeres a 23 psi. i amb les segones a 20 psi.

Molta seguretat amb la 29" baixant, aquesta seria la definició més propera a la percepció real que he experimentat avui, el que em deixa sorprès, demà sortida amb la 26"?.

Equipats de primavera, feia menys calor que ahir, i ahir menys que abans d'ahir.

Alimentació, entrepà de fuet, cola, i dos cafès amb llet, el primer a Canyamars i el segon a Arenys de Munt, aigua, un bidó de 750 ml. i he fet curt de valent.

Eines, les de sempre, segueixo sense portar les pastilles de fre de recanvi.

3ª pujada fins la porta tancada del Montalt, i "media vuelta y ...".

Incidències amb les bikes, zero. Una sortida de cadena de la SS, en superar un tram de branques d'abres caiguts, que no es pot considerar un problema.

Hem fet corriols, molts, hem fet pista, menys, hem pujat molt, hem baixat el mateix, hem patit de valent, lentament però dia sí, dia també, anem augmentant les cargues de treball.

Avui hem fet un pas important, com és assolir una sortida amb un puja i baixa constant, que ens ha donat molta informació d'on som a nivell de preparació per a poder valorar les properes aventures del 2.010.

Demà més?.

Alleugerant

Hola amics,

Fa dies que no escric res , però si que de tant en tant us llegeixo i veig que esteu en proves continues amb les vostres bicis. Molt interessant les comparatives entre la 29" i la 26". Veig que en Trail ha fet un bon canvi de drac, que segur que l'hi donarà plena satisfacció. No hi ha res millor que un VPP per la suspensió posterior. Felicitats.

Aprofito la ocasió per posar-vos al dia de les nostres aventures i desventures pel Vallés.

La nevada va ser important, el plaer de sortir trepitjant-la s'ha vist enfosquit per que ens ha deixat la major part dels corriols plens de pins i alzines tombats, de manera que sortir per les rutes de costum s'ha convertit en un autèntic calvari. He vist més d'un grupet de bikers amb el xerrac a l'esquena, però les tasques de neteja son gairebé èpiques degut a la quantitat de entrebancs que es troben.

I jo segueixo en el procés d'alleugerament del meu drac predilecte, la Ibis Green Nuclear Pesto. De moment ja està gairebé en el seu pes original o del primer muntatge, es a dir 11,5 Kg i no sembla haver perdut qualitats baixadores ni seguretat en la conducció ni comoditat, factors tots importantíssims per mi, ja que els meus ossos ja no estan massa nous per suportar vibracions intempestives ni tortures diverses. Despres del canvi de rodes i neumàtics per versions menys pesades, però sempre tubeless, ha arribat el torn dels components. De moment, un nou rotor de 180mm. de 110gr., torniols de titani als frens, direcció i anella de la tija, nou canvi XTR amb patilla de carboni, nous punys d'escuma, seient Fizik Alianté de carboni i properament eliminació dels visors dels polsadors, noves bieles ultralleugeres (però de tres plats) i torniols d'alumini a tot arreu on es pugui, amb el que he calculat quedarà en en 11,2Kg, que ja està força bé.

Tot això em fa una mica de por, ja que la fiabilitat suposo que baixarà una mica, però s'ha de provar per millorar. De moment , mon germà diumenge passat va partir la cua de carboni del canvi XTR de la seva Ibis, tal com es veu a les fotos, comparades amb el canvi que tinc a punt per muntar a la meva. Son coses que et fan reflexionar, ja que a més , el recanvi val 100€, però estem cercant alguna solució alternativa per salvar-lo.

El següent pas a fer seria canviar els frens Shimano XT de 4 pistons, però quan penso que m'han acompanyat en tres bicis al llarg de 6 anys sense ni un sol problema i amb una potència i progressivitat modèlica em repenso. Primer tinc marge per alleugerar en altres llocs menys crítics i encara puc restar alguna cosa amb torniols, fundes de cablejat, etc.

A l'espera de la temporada de carretera, que serà amb la meva Progress Scandium de sempre, també segueixo fent sortides amb la meva Santa Cruz Blur XC, depenent de les dificultats de la ruta prevista, agafo aquesta o la Ibis. Ara estic pensant en quina m'enduré a Cadaqués demà, ja que segur faré mes d'una sortida amb la colla gironina.

En fi, molts records de la nostra colla per vosaltres i bones vacances a tothom.

Primeres impressions 26"-2x9 vs 29"-SS.

Avui he fet el mateix circuit que ahir, excepte la majoria dels bucles que avui els he deixat per un altre dia.

La diferència és que avui anava amb la Superlight, sí, sí, amb la Santa Cruz, amb la que des del dia 1 de gener que no sortia amb ella.

Les impressions avui.

A les primeres pujades amb molta pendent no he capitalitzat el fet de rodar tants dies amb la 29", i el 32-19, pel fet que amb la doble, no puc atacar dret les pujades, la roda del darrera perd la tracció de forma intermitent, vull dir que pel fet de que al posar-me dret la suspensió del darrera té una mínima oscil.lació, que fa que perdi tracció ara sí, ara no, fet que no em permet de poder atacar dret de forma similar com sí puc fer amb la SS, crec que pel fet de que amb la SS la roda és 29" i no rellisca, i perquè pel fet de ser rígida no oscil.la.

Al final he pujat com sempre amb la doble, amb el 26 i o bé 32 o bé 34, en cap cas, a res que s'assembli al 32-19 de la Vicious.

La sensació de fatiga és diferent, amb la Vicious, la sensació de fatiga intensa, és puntual, molt intensa però puntual, amb la Superlight, és menys intensa però continua, durant tota la primera pujada he patit, ara sí, ara també, a on amb la Vicious el patiment fa palesa als petit trams que tenen més pendents que la mitja.

La sensació no és bona, perquè tens la impressió que pateixes i no avances, això sí, és una sensació, no sé si una realitat mesurable.

A la zona de més pendent de pujada on ahir recordava als Niner i els seus crits, avui amb la Superlight, curiosament m'ha passat el mateix, quin patiment també amb la doble i 2x9, en contrapartida, a la zona corriolera costeruda on amb la SS, no puc fer-la a sobre de la bike, són 20 metres, però hi són, amb la doble n'he fet 10 a sobre de la bike, que sembla poc, però per a mi, és una diferència notable.

A les baixades, sorprenent, sorprenent, molt sorprenent, perquè tinc conceptuada la meva zona corriolera com a revirada i tècnica, és veritat que no és una zona feréstega com els corriols que el seu dia fèiem a Bordils, però els girs i la pendent hi són, i més quan baixes per les torres de corrent, ja no et dic ara amb el sauló sec i desengrunat, doncs bé, per la meva manera de rodar, avui he tingut forces pèrdues de control a les zones de més pendent així com a les zones que a part de la pendent, també tenen girs tancats, pel fet de que jo hi entro lent, i així com amb la 29", hi entro segur, amb la 26" m'obligaria a passar més ràpid, cosa que no faig i és el que provoca la pèrdua de control, és a dir la meva impressió és que la 26" pot fer aquests trams més revirats amb pendent, si tens un nivell de conducció superior al meu, que no és difícil tot sigui dit, és millor bike que la 29", però que si no ets un amant de les baixades revirades a molta velocitat, la 29" és una bike perfecte, més control, i més sensació de ser un bon conductor del teu Drac.

La realitat és que per on baixo amb la 29" no baixo amb la 26", això sí que és un fet demostrable, aquí i la Xina que deia en Carod.

He arribat a casa un xic desconcertat, però bé, són les impressions que tinc, i un fet és de pes, o millor dit de més de pes, com és el fet de que avui les sensacions que he tingut han sigut les que són, una realitat, dura, trencadora, però realitat.

També he de dir que vers la 26", rígida 100%, aquestes avantatges no hi són, perquè penso que a mateixes geometries entre la 26" i la 29", la diferència és això, la roda de 29".

Remarcar que en zones d'arrels, la diferència baixant es decanta per la doble, si vols rodar a més velocitat, si no la 29" 100% rígida afronta el tram amb moltes garanties per a la meva integritat física, en els de pujada no puc opinar objectivament, perquè la 29" pel fet de ser SS t'obliga a afrontar el trams a més velocitat, i això et permet assolir les zones, però amb un desgast enorme, la doble 26" i 2x9, s'encalla més, pica més contra l'arrel, per l'angle d'atac de la roda menys favorable que amb la 29", però et canses menys, jo diria que perquè el tram és curt, si tingués més distància, crec que un bon pilot amb la 26" doble suspensió de ben segur superaria per diferència a la 29" 100% rígida i SS.

Un dia de referència, un dia de desconcert, he de reflexionar i tornar a sortir amb la SS.

2ª anada i tornada a l'accés al Montalt, i segueix tancat, per tant "media vuelta y seguimos avanzando" que diu un bon amic del Baix Montseny.

Primera volada amb la Neus...

Avui primera sortida després del montatje d'ahir del cuadre Lapierre X-Control 410.

Lo adient el primer dia es la posta a punt de frens, canvis, i sobretot de suspensions, i això es lo que hi fet. Després del primer contacte al mig del carrer per comprovar que tot funcionava hi pujat directe amb direcció a Sant Martí de Mata per ajustar el SAG (portava la motxilla plena d'eines i la bomba d'alta pressió per fer el “setting” final.

Si, ja se que no s'ha de caure amb el parany de comparar dos Dracs que d'entrada estan dissenyats per un us quelcom diferent, pro quan surts de nou amb un Drac que feia mesos estava parat a casa dons no pots evitar de comparar l'un amb l'altre, lo que es clar es que la Gary Fisher es una All Mountain i la Lapierre una 100% XC Marató i això es nota en el seu caràcter mes ràpid de reaccions i al “esprintar” te mes acceleració.

A les baixades rapides amb forts esglaons la Hi-Fi te un comportament mes noble donat el fet de que te mes recorregut a la part del darrera i potser per la seva especifica geometria Gènesis 2, pro tant als corriols sinuosos i tancats com a les pujades mes exigents la X-Control es demostra clarament mes rapida i et dona aquell toc de “xispa” ...aquell “feeling” que fa que et surti un somriure d'orella a orella...

En resum, una maquina, un Drac, per gaudir, per disfrutar, que al cap i a la fi es lo que conta.

MTB, MTB, MTB..!

Genets de Drac: Primavera.

Quan un biker és un genet, quan una bike és un Drac, quan això és a la teva ma, quan aquesta imatge és a la teva ment, aleshores ets, i senzillament és, i quan comparteixes aquestes imatges a un espai com a The Great Escape MTB, i tot segueix el seu curs, és que ets a terra de creadors.

Crear és un art, crear és màgia, crear és privilegi de pocs, però poder gaudir de llegir el que per a molts són únicament paraules lligades entre elles, mots interessants, i que per a pocs són historia del nostre dia a dia més preuat, i que per a aquests nombre reduït de genets són conceptes de valor, conceptes de vàlua, conceptes de proximitat, això genets de Drac, és símptoma de maduresa, de recorregut de profunditat.

Un recorregut que fa anys que va començar, no sé si molts o si pocs, per a mi molts, però pels genets i els seus Dracs, és evident que és una espurna dels milions que formen una lleugera pluja, és un menut raig de llum dels infinits que formen la llum del nostra dia a dia.

Perquè genets, el nostra dia a dia a aquest espai, és això una petita explosió que genera energia cada dia, que fa que tot camini, que tot tingui el seu sentit, sentim, som, serem?, això ja no ho sabrem fins d'aquí a res, cada instant una seqüència única, cada sospir, cada alè, cada pensament, són propis d'un fer particular.

I jo que soc, que soc a on soc, a aquest país petit, a aquesta menuda població a la vora del mar, propera al Baix Montseny, llunyana de les terres africanes, jo sé que ha de ser, el què ha de ser, i per tant resto pacient, tranquil, gaudint de l'instant d'ara, del fet de saber que és el previ al proper, que superarà a l'anterior en intensitat, en color, en lluminositat.

Genets de Drac, un moment únic, el de ser al Mirador del Drac, i veure que tot té el seu sentit, i tot té el seu recorregut, n'hi ha de tots els colors, de totes les tonalitats.

Hem triat el corriol del color, els grisos és d''on venim, els blanc és el que hem deixat enrere, l'hivern entranyable dóna pas a la primavera més vistosa, més cridanera, però no prou sorollosa encara, per a soroll el de l'estiu, però la d'ara, l'estació on som ara, encara ens ha de brindar les tempestes més escandaloses, les més commovedores, les que fan que sigui l'estació que agafada de la ma amb la tardor siguin les preferides d'aquest genet de Drac, les més preuades per lagranevasió.

Genets de Drac, compartir un sentir, com és el de passar bons moments amb les nostres bikes, el de dónar, pel fet de ser un plaer satisfer, el d'obsequiar amb les nostres experiències amb les nostres bikes, pel sentit que té fer-ho, això, aquests ingredients són els que fan que aquest espai tingui sentit.

Dies de MTB, dies de gestes humils, per aquest motiu, per planeres, per terrenals, per aquest motiu són plenes de sentit.

Primer Ministre, genets, pel fet de rebre, pel fet de dónar, pel fet de perseverar, pel fet de contruïr, és pel que tot té aques to, el que seguirà tenint. Un espai de creadors incansables de volar, dia sí, dia també amb els nostres Dracs, i com sempre gaudint de ser entre, per i pels genets.

A punt de sortir, a punt de viure un altre vol entre Dracs, entre genets, MTB, MTB, MTB.

Lagranevasio des del Mirador del Drac, amb el "traje de gala" a punt per iniciar el que cada dia és per a mi el primer vol.

Sortida amb temps, poc temps.

Avui era un dia per sortir a rodar amb calma, amb pauses si calia.

Avui, des de després de dinar, tenia tota la tarda per rodar, i rodar, i rodar.

Això era el que proposava el dia, però no ha estat el que he fet jo, a l'inrevés. He començat amb pujades, he seguit amb més pujades, sempre per corriols, i durant tota la sortida he cercat, zones de dificultat per a mi màxima, o bé per ser una pujada per un tram puntual de pista, amb una pendent memorable, o bé per ser corriols de pujada tant estrets entre d'arbres que el manillar de 670 mm. no passava, o bé perquè de baixada els tobogans, primer entre torres, i després entre torres, i el retorn a casa dels darrers deu quilòmetres també entre corriols independents i corriols que rendeixen vassallatge a les torres de corrent, sempre a dalt de la Vicious, i una sola vegada amb un cert descontrol, la resta de 10/10.

No ha estat el mateix, no ha estat la mateixa sensació dels primers trenta minuts, que han estat, una escalada decididament patidora, on he sentit, he rememorat, els gemecs-crits de l'equip Niner amb les seves 29"-SS a Finale Ligure als pujadors més costeruts. Ara entenc millor el so de la seva veu, avui he tingut la necessitat de fer-ho jo també, però tot a quedat en un pensament, en cap cas una realitat, i aquesta necessitat no ha coincidit necessariament amb les pujades de més pendent, que també, si no a les pujades més llargues amb pendents dures de veritat, però on m'imposo escalar amb molta tranquil.litat, i on en cap cas aprofito d'agafar velocitat.

Una qüestió curiosa, el manillar de doble alçada tant alt, fa que pugui pedalar totalment dret, sense haver-me d'inclinar ni una mica, és una sensació que m'ha tornat a recordar la imatge dels Niner, que a les zones de més pendent els veies drets i rectes com un pal d'escombra, la posició era dreta en cap cas corbada, rectes a sobre del Top Tube i no a sobre de la roda davantera, fet que et permet de descarregar les lumbars.

L'arribada a casa antològica, quina baixada entre torres, entre dues d'elles, a un tobogan del sauló esmicolat, és on he tingut una certa pèrdua de control, han estat unes dècimes de segon, res, i en cap cas m'ha condicionat a deixar de gaudir del resta de la baixada que ha estat memorable.

Equipat amb pirates, manegots d'hivern, guants i jersei d'estiu, i armilla d'estiu, amb les Sidi i mitjons també d'estiu.

Alimentació, durant les dues hores, cap, aigua, tres quarts del bidó de 750 ml.

Eines, les de sempre, sense pastilles de fre de recanvi però, les he d'afegir per demà, si és que sortim.

Dilluns que ve, insinuació de sortida èpica, si el temps acompanya.

Quilòmetres, tocant els trenta, desnivell, un xic per sobre dels 1.000 m. +.

1ª. anada, després de setmanes de no anar-hi, em refereixo a l'entrada tancada del Montalt, i tornada per corriolejar per la carena propera a Llavaneres.

Vell Drac versus Nou Drac

El meu vell Drac Gary Fisher Hi-fi esta malalt, sembla que necessita un trasplantament de basculant i de moment el deixo descansar o potser jubilar, tantes i tantes aventures junts volant per corriols i camins sense fi, hem sap greu...

Pro l'aventura continua, a partir de demà una jove Drac que la tenia a casa esperant el seu torn i que ara tornara a volar amb mi:

Es un model Lapierre X-Control 410 d'enguany, l'hi posat l'alies de “Snow” o “Neus” (com vulgueu) perquè es blanqueta i femenina, i per lo tant coqueta.

L'hi canviat “alguns” components respecte els de serie: manillar, potencia, frens, tija, selló, pneumàtics, casset, cadena, canvi i polsadors del canvi-desviador... poca cosa oi?

Sembla que te moltes ganes de sortir a volar..

Music Maestro

A song for our Shoes!!! Enjoy

http://www.youtube.com/watch?v=Isgm9wLzkww

Socks for your shoes.

Michael, unes bones imatges de les teves sabatilles i unes imatges d'uns bons mitjons formen un bon conjunt.



MTB, MTB, MTB.

Shoes

Sidi Eagle 5 S-pro: MTB MTB MTB.
Salomon speedcross 2: Trail running, MTB, adventure racing.
Salomon XA Pro 3D Ultra GTX: Walking, Casual.
NewBalance: Road Running
Shimano: Road.

Amb "stress" no si val...

Ahir varem ser al principi vuit genets però alguns desertaren a lo llarg del recorregut per motius de compromisos familiars lo que va fer variar l'itinerari previst del "guia", al final sortien uns 41 kms. i desnivell+ de 1.240 mts.

Va vindre un Drac molt "tunejat" i lleuger (diuen que 10.200 kgs.) model Trek Top Fuel 9.9ssl

Per lo demés la sortida va tindre la tònica dels darrers dies: les pistes amples ja netes i els corriols son un perfecte entrenament de "ciclocross" baixa de la bici-salta-torna a pujar-pedala-baixa-salta...

I si no passa res per el proper dissabte esta previst fer Susqueda-Sau-Rupit-l'Agullola-Susqueda...

Rodant amb 29" SS i caminant amb nous companys.

Avui un dia per fer i desfer amb la bike, una sortida molt, però que molt dura.

Una primera hora on he patit molt, una segona hora on m'ha costat, menys que la primera hora, una tercera hora on he gaudit de la bike i molt. La darrera, la quarta on el retorn a casa i no a on tenia previst anar ha esta la nota del dia.

La Vicious avui molt més dura, no sé perquè, més dura, demà ja veurem quina és la sensació.

Incidències una, les pastilles de fre davanteres foses, i he hagut de baixar a casa amb el fre del darrera, fet que ha fet que em perdés la millor baixada del dia, però ha estat una experiència positiva, les vaig revisar ahir i avui m'he adonat que no ho vaig fer bé, està clar.

Alimentació, dues barretes de 70 Kcal., i un bidó sencer de 750 ml. d'aigua. Eines, les de sempre, equipat de primavera, amb un a temperatura de primavera, molta calor i també una mica de fred, també una incidència amb una parella de bikers tipus, que deixaré a l'oblid més oblid.

Muscularment tocat, tocat de veritat, he de mirar què fer per millorar en aquest aspecte, perquè les sensacions són similars, no les mateixes certament, que les primeres Guilleries.

Això si, serà un dia rar de MTB, amb una bike dura de veritat, avui, sí, però la propera sortida serà amb la Vicious The Motivator SS, de ben segur, o això penso avui.

Us poso imatges dels nous companys de ruta de les SIDI.







Demà més?.

Corriols de Can Jalpí.

Directes a la zona de Can Jalpí, on hi ha un entramat de corriols d'allò més emocionants de fer. Un puja i baixa sensacional, entre senders de dos pams, on els estralls de la tempesta han respectat per la mínima tot el recorregut, com hem gaudit d'un recorregut, tant a l'hora de sortir de casa per fins arribar a Can Jalpí, com un cop arribats i rodant pels corriols esmentats.

Tr@il, l'altre dia et vaig comentar que és arriscat baixar de casa a la riera de Caldetes pel costat nord de la finca Milans del Bosch, per la presència de dos gossos model Doberman, color cafè emb llet, any 2.000-2.002, matrícula desconeguda, que són molt agressius, doncs bé, aquest matí han atacat sense conseqüències a una parella de ciclistes que pujaven per l'esmentada pista, aquests ens han avisat i nosaltres ho hem fet saber a un cotxe patrulla de la Guàrdia Urbana que pujava per la pista del cantó Sur de la casa en qüestió.


Les vistes des de la part alta de Can Jalpí un goig, la baixada cap als corriols pels corriols, de 10/10.


Les bikes avui impecables, la Vicious ja no fa gota de soroll, 0 sorolls!!!, la Yeti ASR-SL ja té reparat el fre del darrera, he substituït el disc Shimano XTR 2.007, i ara funciona perfecte.



Avui els ànims no estan per fer una èpica, així que a fer corriols s'ha dit.

El manillar Race Face Evolve XC doble alçada de 670 mm. és enorme, i alt com un Sant Pau, esperaré uns dies més a definir-me sobre la seva idoneïtat respecte al Monkey de 610 mm. també de doble alçada.

Després de Can Jalpí hem rodat per la riera soterrada d'Arenys de Mar.


I tornada arrant de mar fins a casa.


Un dia senzill, un dia simple, un dia de bike curiós, amb una ruta inicial pels corriols de Can Jalpí memorables i una tornada tranquil.la, tranquil.la, tranquil.la.

Demà repetiré sortida, que no ruta si tot segueix com avui, és a dir, amb una temperatura perfecte.

Avui equipats de primavera, amb l'armilla el 100% del temps pel vent, per menjar, un entrepà, una cola, i un cafè amb llet, a la plaça de l'església d'Arenys de Munt, aigua, el bidó sencer de 750 ml., eines les de sempre.

No ens hem trobat cap ciclista rodant, si però els hem vist passar quant érem a la plaça esmorzant-dinant.

SS simple, noooooooooo!!!.

És la sensació que tinc.

fa uns dies que en arribar a casa després de la ruta del Pla de la Calma, la caixa de "pedalier" de la Vicious feia un soroll, pel que un cop posada a punt la bike de la Betty, vaig procedir a desmuntar les bieles Race Face Deus XC, per a posar un joc de coixinets nous, aquest cop Shimano XTR en lloc del Race Face original. Quina va ser la meva sorpresa quant desenroscant el torniol intern que ha d'empènyer la "arandela" que va collada a la biela, per a procedir a la desunió d'aquesta amb l'eix, l'arandela roscada, el cap d'aquesta es va trencar i va sortir expedida, fet que va inutilitzar el sistema d'auto-extracció de la biela de la seva unió amb l'eix.


A partir d'aquí un problema, necessitava eliminar el soroll i tensar la cadena que fa res, amb l'arribada del pinyó Chris King de 19 dents, la vaig posar nova i s'ha estirat un xic de nou en nou.

Avui cap a les cinc de la tarda m'hi he posat.

La biela del cantó del plat, l'he tret a cops de punxó pla i martell, i un cop treta, he seccionat la part de la femella que havia quedat roscada a dins de la biela, tasca en conjunt que he acabat unes quatre hores tocades després, a quarts de deu de la nit.



Quin mal al cor haver de recórrer a un punxó pla i a un martell, quina sensació més dolenta, "pero bien està lo que bien acaba", la bike està acabada i a punt per sortir a pedalar, demà podria ser un dia d'aventura èpica, podria ser.

El conjunt de les bieles, plat, torniols i femelles, pedals i caixa de "pedalier" és imponent, llàstima que les caixes de "pedalier" siguint tant febles.


La caixa de "pedalier", així com els coixinets estan perfectes, dins de l'excèntrica no hi ha ni pols, ni aigua, el greix original vermellós segueix present, els coixinets giren perfectes, el del cantó dels plats un xic lent, per aquest fet decideixo no arriscar i posar els coixinets nous. L'experiència em diu que el del cantó dret és el primer que dóna problemes, que és el que ara sembla més mandrós de girar.


La bike amb el seu manillar original Race Face Evolve doble alçada de 670 mm. d'amplada sembla frontalment, una altra bike, hauré de veure si va encara millor que l'Easton Monkey Lite SL de 610 mm.


El manillar Race Face Evolve a part de més ample és també més alt fet que m'ha obligat a eliminar mig gruix, 1,5 cm. de sota de la potència Thomson, ara de 100 mm. i 0º, en lloc dels 105 mm. i -6º de la Syntace.



Que lent que és el procés de tensar la cadena amb l'excèntrica, he necessitat de desmuntar tres cops la biela per aconseguir la tensió òptima, el que implica treure roda enfilar la bike al cavallet, treure la biela, moure l'excèntrica, tensant o afluixant, baixar-la del cavallet posar la roda, costa posar la cadena al plat i al pinyó i mirar si entra bé al quadre, si t'has quedat curt o massa llarg, fins a tres cops fins a trobar la tensió correcte, per finalment collar els dos torniols que tanquen la caixa fixant l'excèntrica definitivament.


Demà dia SS un altre cop, setmanes ja rodant amb la Vicious i ara per ara, motivat a seguir en aquesta línia espartana de 29" i SS.