Predator II

És que ahir  vàrem rodar bé, entre converses, i a la nit converses Roc després de la sortida,  converses amb l'Home del Montseny, serem quatre al Roc, vull dir 19.000 més quatre?

MTB, MTB, MTB.

Que m'agrada aquest gir, i quina de dies que no hi escala ningú per aquest magnífic tram de MTB.

Una de les imatges del mes va ser a aquest indret amb els Trinxes de Vallromanes, i tant que sí.

Avui o avui no, però sí que prepararé la crònica.

Clar que aquest matí ja haurem rodat, i al mig dia també, entre senders SSEC2013.

Dies de MTB.

Predator I

Prèvies a la crònica de la sortida d'ahir.

Som a les prèvies del Roc 2012.

I no ens podem adormir, oi que no?

MTB, MTB, MTB.

Moltes imatges de la sortida d'avui, tindré una bona crònica pel blog.

Dies de MTB.

Entre espais de MTB

Ahir va ser un dia complert de bike.

Un matí, bé un matí no, una primera hora del matí a on la sortida ve marcada per dos fartleks interessants passada la primera mitja hora a dalt de la bike, i a on el fet de,  segurament anar un xic massa alt de ritme, em va indicar que hi era per passar-ho bé, en cap cas per olorar la zona vermella de treball a dalt de la bike.

Veure que els cavallers de la llum són darrera meu, és d'entrada una contradicció, si són darrera no els puc veure, però aleshores si accepto que això no pot ser, tampoc tindria un Drac, ni jo seria un genet, així que els cavallers de la llum els vaig veure venir per darrera, i tant que sí, i les Fades de la nit sé que feia poc que havien marxat, perquè ho sé, i és més, la lluna ben visible a ponent era una mostra que elles hi són sempre, recollides, sí, perquè la nit és avui la seva estora, i no pas la llum, no sempre ha de ser així, però ara, mentre els cavallers i les Fades no van agafades de la mà, mentre això és així, ells fan la seva entrada mentre elles a uns metres fan la seva sortida, mtb, mtb, mtb.

Ahir, de bon matí, les sensacions a dalt de la bike, les millors, menys pes, no molt menys, millor alimentació, força millor, que no dieta, més resistència, diria que la millor en anys, millor bike, que no la millor, sí més propera a les meves necessitats, millors equipaments, quasi els millors, en aquest punt propers a poder insinuar que ho estem a punt de fer bé,  en resum per tot plegat millor rendiment a dalt de la bike, i per tant ben llegit, millors sensacions, de les millors, si hi sumem una temperatura d'entrada de tardor, no calor, i no fred, fa que les dues hores o hora molt i molt tocada, ara no ho recordo, sumin a aquest tram que té com a objectiu el llunyà present que ha de ser la nostra participació a Canberra 2013.

Després de la sortida del matí a primera hora, l'espera, sí, sí, l'espera a que en Josep entrés per la porta del despatx, i així va ser minuts després d'arribar jo, sempre des de fa setmanes amb molt bones sensacions, les millors, encara no, de les millors sí.

Com avui que ha arribat i la primera paraula que ha dit és, que bé, que bé que he anat avui, escoltar un bé d'entrada és dels millors presents sempre.

Passades les hores des de la sortida d'ahir al matí, sense haver preparat res de res, en minuts equipats i les bikes a punt, en primer terme en Josep, direcció cap a Granollers, hores després, no moltes, nosaltres direcció a Mataró. Després de reagrupar-nos amb en Miki i el seu fill, a rodar i rodar fins a tocar els 60 Km.

Pel temps en fer-ho, vull dir hora d'inici i quilòmetres fets és evident que de la sortida del sol del matí a primera hora, vaig ser també present a dalt de la bike com al matí, amb una diferència, aquest cop sí amb les Fades de la nit i no amb els cavallers de la llum.

MTB, MTB, MTB.

Assaig de les platges del Roc, mtb, mtb, mtb.

Menjar, (una coca de casa del Miki amb xocolata, molta xocolata)x2, és que vaig gaudir de cruspir-me dues racions, aigua, uns mls. eines, totes, ara ja sempre amb la bossa de la càmera al darrera a les dues bikes.

Incidències cap.

Equipats 100% d'estiu, jo puntualment em vaig posar la Lite, puntualment.

Dies de MTB.

Bikes, entre bikes.

En Josep ha vingut com cada matí des del dia u d'agost en bike, jo feia una estona que havia arribat de fer la meva sortida coincidint amb la sortida del sol.

Això era al matí, després de dinar, ell ja tornava cap a casa, avui és un dia de mitja jornada laboral, pel què fa a presència al despatx, no pas a desconnexió, això no passa mai.

Jo no, jo jornada complerta i fora del dinar de mitja horeta, és una excepció de la mitja de l'hora molt però molt tocada que fem normalment, d'aquí a una estona, després del despatx estaré un altre cop fent ruta amb la bike.

Arxiu.

Dos Dracs fent un vol aquesta tarda, una vesprada interessant, la del matí tindrà crònica, no la sortida d'ahir, que va ser de somni, i com molts cops aquests queda per una passada pel forn més lenta, i la d'aquesta tarda també. Crec que serà una crònica de dos vols de Drac, i tant que sí.

La del matí amb la llum del sol, la de la nit amb la llum de la lluna, cavallers de la llum amb la sortida del sol, Fades de la nit amb l'arribada de la nit, què més podem demanar, veure-les, veure-les.

L'Oriol molt present, perquè passaran els dies, no masses i serà un clàssic entre clàssics que decidim aventura de tarda a la mateixa tarda i tots hi siguem, oi que sí?  Segurament fins i tot tindrem alguna arribada de noves, nova VW i avui de ser proper al Nadal,  seria un dia de tarda de bike a Sant Feliu de Guíxols, i tant que sí, i dormida a on hi tenim segon niu, o un dia Cap de Creus amb dormida a l'Alt Empordà, i tornada demà a primera hora a les respectives feines, som a aquest sender i ara per ara no en veig cap més, oi que no?

Dies de MTB.

Prepararé crònica de les dues sortides d'avui, tinc la crònica oberta també dels equipaments, però a on hi ha sortida de bikes, que no s'hi posi res més.

MTB, MTB, MTB.

No serem dos bikers, si no quatre, quatre single speed, ara per ara, mínim tres.

Això serà divertit, i tant que sí, mtb, mtb, mtb. 

Pensaments

Molts, que costen de raonar, però que els dies fan que sigui una realitat, passada.

Quan pedales moltes hores sol, en penses moltes, certament.

Dies de molt de MTB, de molta calma, també, no perquè el dia a dia no sigui de molta complexitat, no, si no perquè un cop ets a dalt de la bike aquesta complexitat deixa de ser tal, per passar a ser tot més planer.

Avui un gran dia tenim ja la SSEC2013 una mica més encarrilada, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

En Josep ja ataca el salt en picat cap el 6, hi és molt proper, qüestió de dies, una setmana, no ho sé, no és important, el veurem, vull dir el 6.

Avui anada i tornada a Granollers, des de Granollers al despatx i la tornada a la tarda.

Un dinar dens, no pel menjar sí per les converses des d'Arenys de Munt.

Demà podria ser jornada a primera hora del matí de MTB per a mi, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Veure sortir el sol no podré, pel fet que si encaro Santa Mònica no sóc al punt per veure sortir el sol, però notar, sentir que surt, això sí. Hauré d'esperar a demà, avui no ha sigut perquè ahir la jornada d'ordenar l'espai dels equipament va començar dissabte, i va finalitzar avui a les dues de la matinada, el què ha fet que descansés aquest matí.

La resta del dia de MTB ja queda per a una posterior crònica, segur que sí.

Quan el cel deixa de ser blau

És que hem de tornar directes cap a casa.

Hem esperat a que fes sol, i un cop fent ruta hem atacat sempre lentament cada tram, això sí, sense pauses.

Primer per pistes, però un trànsit important motoritzat ens ha fet decidir entrar a corriols i senders poc transitats.

Moltes converses de bikes, de fites properes de MTB, a on cada una d'elles té el seu propi codi, diferent sempre, perquè un Roc, no és en cap cas una SSEC, ni una SSEC és un Mundial 24 Hours SOLO Single Speed, en cap cas, però nosaltres hi som a tots tres, i nosaltres sí som els mateixos.

Avui test de ritme que ha anat molt i molt bé.

Les pujades s'han fet curtes, molt.

Sempre les pujades de 10/10, i les baixades ara amb un terreny humit, més divertides encara.

Quins colors, quines olors, quin gaudir de l'entorn, mai més lluny de set o vuit quilòmetres de casa, sempre amb la sensació d'estar gaudint de nous espais. Cercàvem un corriol que va al punt més alt de la pujada a la Creu de Rupit venint de Canyamars, a un sender que fa un parell d'anys ens hi va portar en Vicenç del Xurribikers del poble.

Cercant hem fet tres amics de ruta, aquest cop no bikers, sí que han estat els guies, i no es posaven mai al mig, encara no ho entenc, tenien clar com anar amb dos genets de Drac, per a mi el primer cop, mai he pogut rodar amb companys com aquests sense estar aturant-me ara sí ara també pels constants creuaments d'ells amb el sentit de marxa de la bike.

Cercant, cercant i cercant, hem tornat per la via d'urgència cap a casa, una pluja de veritat ens ha anat marcant la fi de la jornada de bike.

Bikes netes i a punt per a la propera sortida, sí senyor, els equipaments de 10/10, amb les Lites a partir de l'arribada de la pluja, la resta equipats d'estiu, 100% d'estiu.

Incidències, cap.

Menjar, cap, aigua menys que mai,  poca, sí, no ho entenc, però està siguent una tendència, menys aigua a cada sortida.

El sol després de la pluja

Fa que l'explosió de MTB a casa sigui la millor.

Hi ha nervis, ganes de pedalar, moltes.

Avui USA el nom dels equipaments, sí senyor. Les Lites venen, per seguretat, per res més perquè la temperatura és molt bona.

Avui ja no tinc molèsties de la petita intervenció de la setmana passada.

Dies de MTB.

He decidit temes de bike, tant de l'Home del Montseny, d'una de les opcions de bike pel seu fill, com d'equipaments de casa, i un de concret, millor dit dos, equipament Roc 2012, i equipament Canberra 2013.

La Bec avui ha fet 70 Km. en la single speed. Nosaltres mirarem de fer, no diré propers a aquests Km. sí, de fer, oi que sí?

Avui les fades de la nit són molt presents, i tant que sí. Dos Dracs, dos genets i un sol vol de Drac. Ulls negres, mirades intenses, qui no vol venir?

MTB, MTB, MTB.

Ja som a casa, preparo la crònica.

Pizza i gelat

És que un dia de no MTB a dalt de la bike, i sí un dia de MTB descansant pot, no té perquè ser obligat, però pot acabar a un Pizzeria, i després perquè no a un lloc que fa temps que no visito, un Mc Donalds cercant un gelat.

Converses avui 100% de MTB, amb l'Home del Montseny, que demà el seu fill té cursa, i estan concentrats en la posta a punt de la bike, sí senyor.

Hem concretat, un  bon esmorzar, i si cal tota una jornada,  perquè hem de dissenyar la què ha de ser la seva propera bike, i aquesta serà una bike guanyadora.

He proposat avui que en Brutu, si ell ho veu interessant i si disposa de temps, que no ho sé,  formi part d'aquest projecte, primer li hauré de proposar certament, dijous si tot com ha d'anar així serà, i si no ja després del Roc, no hi ha pressa, en cap cas, sí moltes ganes.

També concretant el lloc a on hem de fer la base d'operacions del no Roc, i ja us exposaré què vull dir en dir no Roc. Parlat està i definit també, però serà motiu d'una posterior crònica, crec que també posterior a la tornada del mateix Roc, no crec que abans, o sí, veurem.

Avui hem llegit entre oficialitats oficioses que la propera SSWC 2013 serà a Itàlia, és a dir, que si és així, tornarem a Itàlia ja no al Nacional, si no al Mundial de single speed.

Canberra, renoi, renoi, renoi, Grècia, a on hi és ara l'Ausilia i el Marco, la SSWC 2012 de South Africa a on hi  he vist imatges de la germana d'en Michael, la caràtula superior del Blog de la SSEC 2013 a Catalunya, què més podem demanar?

Arxiu.

Bé, puc demanar que entre avui i demà tingui l'espai dels equipaments que us he anat comentant a punt, ara però si veieu com ho tinc fa por, però com sempre per a millorar quelcom primer cal dedicar-hi molt, i molt de temps, i esforços.

Més novetats velles, equipaments, recordeu que us vaig esmentar que sempre fem venir els equipaments específics de l'estació que cau no de la que arriba, ara estem acabant de tancar els equipaments d'estiu, avui concretament les de la Betty, no cal, ni us diré res nou que totes les novetats són Pearl Izumi, que són poques, sí, però interessants.

Jo m'he estat mirant i d'aquest equipament he anat aportant imatges cada dia a les 3 de la tarda, calçat, sí, ja ho sé ja en tinc, és un aspecte que tinc ben encarat, però hi ha una marca Lake i el model MX331, i el MX200 que són molt interessants per a mi, i també Carnac, aquest darrer però d'entrada no serà per les crítiques molt negatives que he anat llegint els darrers mesos sobre la seva poca durabilitat.

Sobre mallots per a mi, i culots, ara per ara no serà, tinc un parell de propostes, però sempre quan ja estic decidit a fer el pas els hi veig petits detalls que no en fan el pes.

Arxiu.

Canviant de tema, la veritat, ara, avui, sortint d'una calor intensa de fa poques setmanes enrere, no tinc ni la més mínima intenció de passar fred aquest hivern, i no serà equipant-me que hi posaré remei, penso ara si més no, que no tinc la més mínima intenció de sortir amb fred, en cap cas, evidentment les propostes de sortir els dies de fred canviaran aquesta posició, però ara pensant així que bé que em sento.

Dies de MTB.

Vistes

Som divendres, no hauria de ser, però el fet és que després de quatre dies tocats de treball l'arribada del divendres ja indica el caràcter festiu de la jornada a partir del mig dia-tarda.

És un fet, i com a tal millor adaptar-se a aquesta corrent, perquè o t'adaptes o t'adaptes.

Nosaltres, jo concretament molts dies he de fer un esforç per a gaudir de manera diferent a la resta de dies de la setmana, vull dir que no noto cap diferència entre un dimarts i un dissabte, perquè el què marca aquesta no diferència és per a mi la intensitat de les jornades pel què fa a projectes, tant de feina com d'oci.

També és veritat que si tens la sort que feina i passió sense anar agafat sempre de la mà,  sí, que no tenen problema si cal, en agafar-se, aleshores és normal que no t'adonis de la diferència entre setmana i cap de setmana.

De fet, vivim a un poble, a una zona, a una comarca, a un país, molt i molt romàntic, a una zona concretament molt i molt romàntica, fem el què fem, anem on anem, tot és ple d'història, de llegenda també, ens enamoren les llegendes, oi que sí? i per tant cada dia, o cada dos, el descobrir petits indrets i les seves hsitòries és sempre un instant esperat.

Hi ha dies també grisos, com el d'avui, sí, però pel color de l'estació, per res més, perquè els més grisos, i no vull dir colors, per sort no els decidim nosaltres. Ara a la tardor és temps d'entrada d'aquests colors més grisos però també dels millors i més accentuats tons, demà mateix tindrem una explosió de sensacions pel fet que atacarem amb l'Home del Montseny o bé una Garolera, o bé un Montnegre, això si el temps no és el què d'entrada sembla que serà demà,  i he de dir que si podem sortir les dues rutes tindran colors torrats, i aquests colors van agafats de les sensacions d'aquests darrers matins rodant proper a casa, és així, i no hi puc ni hi vull fer res, perquè les sensacions del cap de setmana aniran lligades a les de la setmana.

Fins i tot entre setmana sota una pluja tempestiva a la Diagonal, les sensacions després d'una reunió a on entre negociació i negociació mires per la finestra de la sala a on ets i veus un horitzó brillant que t'indica que a totes totes camini com camini aquell instant de treball la jornada ja té des de primera hora del matí un magnífic color.

Ara esperant, el Passeig dels Anglesos és proper, a menys de cinc minuts, i un somriure fa acte de presència.

De mentre rellegeixo aquesta crònica després de dinar, en Josep amb la seva Yeti ASR-SL ja marxa cap a Granollers, comentem mentre s'equipa, comenta ell, que la setmana que bé ja veurem el 6 i deixem enrere el 7, perquè ja fa setmanes que som a aquest número que tot i agradar-nos molt, jo ja fa temps que el vaig deixar enrere, i ell té com a fita veure'l molt de lluny, vull dir que la seva estació d'arribada és el 6 agafat de la mà de poques unitats, un 3 o un 4 com a molt.

Entre mig hi haurà control mèdic periòdic de la meva cosina germana l'Anna, metgessa especialitzada en dietètica, per una banda, i també el control de la doctora Doñate del centre de medecina esportiva de Granollers, a on passarà per una segona prova d'esforç, i a on serà ella qui determinarà els propers senders a fer per en Josep dins d'aquest apassionant món del MTB a on som avui per avui.

Emocionant, molt, és que tot és molt emocionant.

Entre totes aquestes aventures, el Roc, hi som a tocar, no tenim el lloc decidit encara on establirem la base d'operacions, no és exactament així, tenim un espai, tipus el del mundial d'Itàlia a Finale, vull dir un espai de 10/10, però per un punt que ens manca per definir, important, no hem confirmat la reserva. Qüestió d'hores tenir-ho clar, mtb, mtb, mtb.

Avui ha tornat a sortir Canberra, i també els resultats del mundial 24 Ore SOLO, en les diferents categories dels catalans, un primer, un segon, un tercer, i un quart de les respectives categories, són sempre una referència. Ha tornat a sortir i no pel tema bike a on comentàvem el fet que a Finale nosaltres a casa no hi vàrem anar en el nostre millor moment de forma, en cap cas, tampoc era una fita dins del calendari, però tot i que tenim clar quin són molts dels nostres punts febles, no tots certament, no ens el veiem tots ni molt menys, però dels molts que veiem i més en aquesta ocasió, vàrem poder fer un paper digne.

 

Per nosaltres a casa,  Finale 2012 el Mundial 24 Ore SOLO va ser un test. Molta convicció, clars els pocs punts forts que tenim, i més clars encara els punts febles coneguts, aquests darrers ens pesaven molt certament, però un subcampionat del món 24 Ore SOLO Single Speed fèmines i un quart en la  categoria masculina, no dos abandonaments,  fa que la perspectiva de les coses tingui un to que ens motiva i que ens porta a planificar  aquest cop sí amb temps,  aquesta posta a punt de forma necessària per a una participació al mundial 24 Hours SOLO d'Austràlia a Canberra.

Seus a una sala, hi ha moltes variables, nosaltres en tenim una de sola a aconseguir, que a tots ens camini tot molt bé, oi que sí?

Dies de MTB.

Descans actiu

Vull dir que no he sortit a pedalar aquest matí.

Tramun 2012.

Costa no fer-ho veient, pensant que en Josep a la mateixa hora que jo ho penso, ell ja està a dalt de la bike direcció al despatx.

Ahir al matí pel Passeig dels Anglesos vaig veure un biker amb una bike amb una forquilla groga, segons després parlava amb ell, era en Josep, jo de lluny no l'havia conegut, increïble.

Ell no passa pel Passeig per venir al despatx però fa dos dies vàrem decidir que ara quan vingui de casa seva allargui la ruta, per una escalada final després de fer el Passeig que fa mesos no podia fer quan sortia des del despatx per fer una petita volta, ara la fa venint de Granollers.

Dies de MTB.

Si a la tarda segueixo com ara podria proposar-me sortir a pedalar, si tinc dubtes, ja serà demà,  que he quedat amb l'Home del Montseny per fer ruta.

MTB, MTB, MTB.

Moltes vegades intentes fer i finalment has de desistir, i tant que sí, la sensació quan això passa és característica i única, i per aquest motiu quan s'acosta el moment, el de desistir ja l'olores amb temps, i sempre et preguntes,  hi haurà una altra via i aquesta sensació no serà determinant pel què vindrà?

Rodant pels voltants

Veus que les possibilitats són favorables a sortir del poble, pel fet que el Montalt ja porta anys sense accés.

Avui una sortida divertida, perquè eren les prèvies a la petita intervenció, i la sortida tenia més significat encara.

Avui el fred ja era més present que ahir, sí, i a bona part del recorregut, fins i tot escalant he portat la Lite de Campagnolo.

Un Mix curiós d'equipament, però en definitiva Itàlia s'ha tornat a imposar, Sidi SRS, Sportful culot, Campagnolo la Lite, i la gorra també, i únicament per error el mallot Pearl Izumi, el mitjons Sock Guy, casc Limar, i ulleres Oakley, un Mix, sí senyor.

Les que no són substituïdes, si oblidades ahir, les Oakley.

La temperatura més baixa ha fet que intentés corriols d'escalada diferents. El matí té una premissa que el vespre no té, al matí hi ha una hora d'arribada, i això condiciona la sortida des del primer minut.

Avui no ha sigut diferent, i per això l'emoció de cercar nous senders tenia el seu punt d'emoció.

Les Sidi SRS van bé, molt, he de mirar però que crec que porto les cales Crank Brothers invertides perquè baixant a zones fàcils, practicant consells d'en Mateu de BO,  en un petit vol, enlairat no pas més de tres dits,  la cala dreta s'ha descalat, quin ensurt. I crec que he de mirar la cala que porta el punt a quin peu va en funció dels graus que vols de mobilitat abans de descalar.

La bike va molt bé, ara amb l'arribada del fred la roda del darrera llisca menys quan escales dret, baixant no tinc aquesta dificultat, pel fet que l'Ardent 2.25 Tubeless para la bike al punt a on vols, o millor dit al ritme que vols anar, aquest Ardent i els frens XTR del 2003 180/160 fan un bon equip, i tant que sí.

Les sensacions sense el seient Brooks, diferents, molt.

Sortir a pedalar al matí, quan la teva jornada laboral també és de matí, és una sensació curiosa, quan corria anys enrere, no passava això, pel fet que una carrera a peu a les 6 del matí, durava entre 45 i 75 minuts, i amb aquest temps no anava massa lluny, amb la bike és diferent, una hora tocada llarga dóna molt de si, i pots fer una bona pila de quilòmetres, fet que em fa sentir un xic massa lluny de casa, vull dir que una incidència mecànica sense possibilitat de reparació ja implica arribar a una hora poc prudent pel despatx, No m'ha passat mai, també és veritat, però en bona part ha anat així, perquè em preocupa que no passi. Això no garanteix, certament, sí redueix possibilitats que passi.

Una tornada per la platja i una escalada per la riera de Caldetes, divertida, curta.

Eines, totes, manxa, sense càmera, aigua, 250 ml, menjar, cap.

Dies de MTB.

Matí de tardor

Aquest matí com ahir, a primera hora, avui  a les 7 i un xic del matí, he sortit a pedalar.

Aquest matí.

Preparo la crònica, mtb, mtb, mtb.

Dies de MTB

Aquest matí

A les 7 del matí l'escenari ja era de MTB, certament.

I a les 8 la The Motivator ja rodava, aquest cop USA l'equipament.

La volta de 10/10. Bike bé, sensacions bé, temperatura bé, lluny de les calorades de fa uns dies, dic això i penso amb Les Alberes, quina calor als darrers deu quilòmetres, avui però lluny d'aquesta, i avui els pensaments han estat interessants, molt.

La sensació mentre hi era, d'escalar bé, ara veient les imatges no, em veig molt apurat, bé, serà que no ha de coincidir el pensament amb la realitat, serà.

Avui sense eines, fins i tot sense manxa, i dir també que fins i tot m'he deixat les ulleres, mai surto sense elles, avui ja no ho puc dir.

Una baixada per Santa Mònica per una trialera emocionant, sense posar-hi peu, però pel fet que hi ha passat molta gent en bike, i el pas ara és més fàcil, no per la meva millora darrerament baixant, en cap cas.

Canberra m'ha vingut al cap moltes vegades avui. Tinc alguna idea per millorar el meu estat de forma, alguna.

Incidències,cap.

Quilòmetres, per sota dels 30, menjar, cap, aigua, un quart de litre, res més, equipat 100% d'estiu, i portava la Lite per si de cas.

Dies de MTB.

Avui d'entrada no hi haurà més bike, d'entrada.

La bike va molt bé, el conjunt, em manca el Brooks, que està en repòs esperant torn a cirugia després de l'accident greu amb el granit de casa. Però el conjunt va molt i molt bé.

Ara a centrar-me en l'espai per concentrar/ordenar/guardar els diferents equipaments, un. dels equipaments encara no l'he utilitzat, i de fet no serà fins al Roc, el de Freedom, mtb, mtb, mtb.

Ara ja puc anar preparant els recanvis i les eines pel Roc d'aquest 2012.

Roc, Roc, Roc. 

Pre-Roc 2012

Una estona ahir al vespre descansant a casa, llarga, per després tot seguit enfilar-me a la bike, i tant que sí.

A on primer encara, perquè per aquest motiu no us he exposat via la crònica del tema dels equipaments, vull dir que encara no ho tinc acabat, seleccionar l'equipament, aquest cop Itàlia, no USA, pel que m'he decidit, un detall important decidir-te amb un somriure, i tant que sí,i tant que sí.

Una anada i una tornada ràpida ahir, però que pel fet de començar al vespre va fer que la nit vingués de cop, molt, en cap cas massa.

A la tornada, vaig coincidir amb el Llorenç, ja fa uns anys que coincidim per les pistes properes a casa, Argentona, Mataró, Llavaneres, i sempre quan això passa hi ha novetats, una no però, el seu caràcter Gary Fisher, Bontrager, això és manté.

Aquest cop, i a la darrera  ja va ser així, bike de la marca, calçat també, i Ritchey com a protagonista de part dels components, i tant que sí. I sí, a la pregunta de 29er, 29er. En Llorenç és avui i des de fa dies un convençut biker 29er.

Això era ahir, avui sortida de bike, tres single speed, més de quaranta quilòmetres, i moltes converses de bikes, de quan érem geareds, i de quan no.

Equipat Itàlia, tampoc USA avui, demà matí de donar-se el cas USA?

El fet és que ahir, com ja fa uns dies, som a tram Roc, i per aquest motiu chambre en recerca, i no únicament chambre, si no espai de descans mentre no pedalem, ni mentre no voltem pels voltants del Roc, vull dir necessitem un espai, certament, amb això estem.

Roc, Roc, Roc.

Dies de MTB.

Demà no hi haurà sortida de bike, o sí, però si ho és serà a primera hora del matí, de les 7 tocades del matí fins a les 9 tocades. Si no demà el traduiré a dia de descans que vindrà abans de dos dies més de descans forçat, el de dijous i divendres, perquè dijous hi ha intervenció, la què us vaig esmentar ahir, i per tant KO pel què fa a bike, és a dir per segon dijous no hi haurà dia BO, fet que es produeix per prioritzar Roc, he d'estar bé pel Roc.

MTB, MTB, MTB.

24 W

Com abans d'ahir, ahir dia de MTB, 100%.

El pes, com la forma, la bike, el seu estat de manteniment, les millores a fer-hi, les característiques de la mateixa, vull dir, com més la millores, aquestes, les característiques també fan un canvi.

El desperfecte del seinet Brooks no és un petit detall, el granit de casa, que ja us vaig esmentar que té una mica d'història,  va decicir qui era qui a casa, i és evident, el Brooks d'UK poc hi té a dir.

Un senyal?

La ruta com abans d'ahir un pretexte per a sortir a rodar, per a reflexionar en veu alta sobre tot, sobre poc, perquè aquesta setmana és una gran setmana, la darrera també, i l'anterior podria ser la clau d'un tram d'allò més interessant, mtb, mtb, mtb.

Ahir equipament USA, que en dic jo, no és del tot així però sí, decididament equipament USA.

Menjar, galetes, dos préssecs, una figa, per veure, un cafè amb llet, un segon, dos gots de cava, i molta aigua, molta.

Un dia perfecte per pedalar, com ahir,, senzillmanent ideal, avui a diferència d'ahir el ritme ha sigut lent, molt, però constant, molt.

Ahir no, no em vaig deixar la VW.

Incidències cap.

Eines, la manxa, cap més ni tampoc avui càmera de recanvi.

La Vicious, una gran bike, una millor bike cada dia, i tant que sí.

Molt escalar, molt baixar, molt sauló, molt, moltes relliscades de la roda posterior escalant dret, zero baixant, molta seguretat baixant, molta, ni més que, ni menys que, sí, molta seguretat baixant.

Quina bona sensació l'equipament d'avui, i el de divendres, i el d'ahir, bona pensada la millora amb el tema dels equipament, que ja us vaig esmentar que seria motiu d'una crònica per si sola, vull dir, una crònica que exposi únicament aquest aspecte.

Pots ser lluny de totes les propostes, la teva proposta pot ser única, poc plural, poc comú, sí, però això no fa que tingui menys camí. Si em veus a mi, ja a punt de passar la barrera dels cinquanta, amb una bike de ferro, amb un equipament d'aquesta curiós, bike i equipament de fet a ull del dia a dia més actual, no sé si puc esmentar quin terme utilitzaria, amb un biker equipat, també a on el terme podria fer camí agafat de la mà de l'utilitzat per a comentar la The Motivator, amb una ruta, solitària, molt, però que bé, que bé que m'ho he passat, i quants pensament, idees interessant que m'han vingut mentre pedalava.

Dies de MTB.

I tots els que fan referència a bike us els exposaré a aquest espai, a The Great Escape MTB, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Colors dolços.

Els millors colors, sense cap mena de dubte.

Escalar quan vas bé a dalt de la bike, té això que gaudeixes sigui quina sigui la pujada que decideixis enfilar.

Un dia de MTB, oi que sí?

Un dia a on tens temps per pensar, a on cada hora que passa no únicament ho fas en clau de fer  quilòmetres.

I a on la història no es repeteix, vull dir que en la meva retirada cap a casa aquest cop el pont estava sencer, a diferència de la guerra del francès.

Ja cap el final de la ruta un premi menor que el d'ahir, però igual de deliciós que tanca una jornada de 10/10.

Dies de MTB.

Eines, manxa i prou, menjar, galetes, dos cafés i les imatges, aigua, molta, molta, molta.

Incidències, cap.

Pensaments de bike, de millores de la Vicious, un, de pensament de millora,  i ben curiós que ja us exposaré properament.

MTB, MTB, MTB.

Quan com ahir ets a les portes de finalitzar la ruta i et pots regalar quelcom com el menjar de les imatges la sensació és sensacional, una plaça, un banc, i aquests presents, què més podem demanar, bé sí, repetir demà, i tant que sí, oi que sí?

M'he deixat la VW, mtb, mtb, mtb.

Personalitat pròpia

 

És el què indica aquest imatge. Una crònica esperada per a mi, vull dir, ahir mentre us exposava a la nit la possibilitat de trabucar la crònica de les tres single speed i la geared, tot va anar de corcoll, què vull dir, bé, un imprevist, un compromís que cada any es repeteix, una visita al dentista, com ho és una molèstia  sempre a les prèvies del Roc, aquest cop però requerirà d'una petita intervenció, també temes molt interessants dels despatx, també sortides de bike de després del despatx, també temes de la SSEC2013, i tant, també converses Oriol, és que ell ja té la seva YBB, el tema forquilla, entre BO, i una recerca que va donar els seus resultats entre l'Oriol i lagranevasio, una recerca de mesos, ens ha portat a poder acabar l'YBB, però les converses de després són les que ens han tingut ocupats, molt, una YBB MootoX, una MootoX YBB, per favor, per favor, per favor, amb un Brooks de seient, sí, sí, un sensacional Brooks, inclús jo diria extrem pel fet de ser de guies de titani, l'Oriol, ho va decidir així, i sí ho diu ell, és que ha de ser així, ahir un dia molt, molt emocionant, molt, no cada dia coincidim bikers que fa una pila d'anys que no coincidíem però que fa una pila d'anys que pedalem junts, molts, i a on he de dir que en tornar a pedalar junts va ser memorable.

Fa dos dies que el ritme de la Betty és un altre ritme, fa dos, la sortida va ser a un ritme interessant, de fet des de la sortida a Girona amb Narcís que hi ha un canvi a casa pel què fa a ritme de pedalada, el secret ja us l'explicarà ella si ho veu interessant compartir-ho, perquè jo no ho sé avaluar, el ritme ahir de Mataró a casa, un ritme de 9/10, dic nou, perquè jo aniria un xic més lent, falten molts dies pel Roc encara.

Pocs si penso en ser-hi, molts si penso en els dies que encara podem sortir a rodar des de casa.

Apartament a punt, o quasi, bikes a punt, o quasi, equipament a punt, o quasi, recanvis, tots a punt, VW pendent de la reparació, Rafa arrancalo, és broma, prou que l'hem perseguit pel tema de la Seu de la SSEEC2013, felicitats Narcís i Rafa, un pas més, i molt important que la Betty està ara gestionant com comunicar-lo, i el tema posta a punt nostra per ser al Roc2012, està en marxa.

Jo avui un altre cop rodant després de dinar, sí ja ho sé, a la tarda dels divendres ho tenim bé, perquè el despatx no treballa, però avui, i mai ens ho havíem saltat, excepcionalment teníem consell d'agost amb el clients però era a les 7 del vespre i he pedalat molt a gust de les 3 tocades fins les 6 tocades, i que bé que ha anat, avui l'equipament Itàlia, sí, sí, com sona, mallot Campagnolo negre gris, pantaló Sportful negre, casc gris vermell Giro, guants torrats Giro, i Sidi Dragon blanques, mitjons no però, OF3 de casa, i gorra Campagnolo vermella.

Que què vull dir amb això d'equipament Itàlia? la contesta serà motiu d'una crònica. Que serà divertida, i tant.

Per tot això el Blog ha fet un canvi de ritme, sí, per tot, perquè tot camina cal que per això tot segueixi pel mateix sender, que implica el canvi de ritme? únicament això un canvi de velocitat en la mateixa direcció, sí, però més lent.

Incidències cap, eines ahir cap, avui totes, aigua ahir, molt poca, avui 500 ml. menjar ahir, coca prima, i un cafè amb dos sucres, avui tres préssecs molt petits, d'aigua?, quatre figues, i vuit caramels de fruita que es fonien a la boca, aquest darrer menjar a la tornada a quatre quilòmetres de casa, d'un total de 30 tocats, i uns 700 m. positius de desnivell.

Un fet a ressenyar avui, he coincidit amb un grup de ciclistes de carretera a un tram de pocs metres, un d'ells pedalava amb una sola extremitat, aquest fet em fa veure fins a quin punt podem gaudir d'aquest esport, i que res del què puc fer és extrem, en cap cas, en cap cas.

No tinc cap imatge d'avui, concentrat, direcció a Mataró,  mirava de fer una visita a un bon amic del 64  és el segon intent, que vindrà seguit de més, segur.

Dies de MTB.