De nit

Ho dic perquè el fet que ara les quatre de la matinada des de fa uns pocs dies són les cinc aquest fet implica que el Vol que començo a quarts de sis, ara pel què fa a llum són quarts de cinc, el que comporta que no gaudeixo del trenc d'alba, si no que el Vol passa sempre en mode negra nit.

Curiós el pas per la platja, pel fet de no veure ni tan sols la insinuació de l'inici del dia, sense cavallers de la llum les Fades de la foscor haurien de ser les Reines, haurien, haurien.

Equipat d'hiver, calçat amb les Lake MX140, de Gore,  mitjons, guants llargs i curts, i mallot Alp-X, tèrmica d'estiu sense mànigues també de Gore, culot Mavic Echappée, casc Cratoni Terron, per cert el primer Ionos ja és a casa, ulleres Oakley, protector de cara i coll, i gorra Spok. 

Sense cap incidència, ni coincidència, sense menjar, per beure, aigua, un quart del bidó CK de 500 ml, bomba d'aire de mà agafada del King Cage, amb eines, càmera, llums en marxa sempre, a mitja potència baixant, amb el mar tranquil, amb una agradable temperatura de 12,5°C a tocar de les 6 quasi idèntica temperatura 48' després a la mateixa riera de Llavaneres. 

He entrat a SV que sonaven les set al campanar. Una sensació memorable a dalt de la bike pedalant de nit amb la dolça i acompassada música de les campanes, jo fins i tot diria que molt motivadora per activar properes aventures. També incentivs força fer caps de Drac per sota dels cinquanta minuts rodant de nit :-)

Ara a esperar al Vol de demà, que ja ha sigut, i per cert molt emocionant, pel fet de ser parcialment sota la pluja.

MTB, MTB, MTB. 

Vols solitaris

Quina foscor avui, OMG.

El motiu, senzill, sortir a les quatre tocades té el seu encant, miraré de compartir la crònica d'avui de cara a demà.

MTB, MTB, MTB. 

Dolça espera

Esperant els Vols, veurem, veurem. 

De mentre segueix el tram dolç, i tant. 

La sortida aquest any dels dos refredats o no ho és del tot, o sí, i el canvi d'horari pesa més aquest any, o perquè no les dues coses a l'hora. 

MTB, MTB, MTB. 

Jornada dolça

Pels llocs, pels moments, gran jornada.

Reflexionant sobre els equipaments, sobre la propera arribada del casc Giro Ionos, dels dos cascs, del culot pirata de Pear Izumi, i de les properes ulleres Oakley a fer venir. 

De les bikes, bé fora de la nova bike, les actuals estan a un punt dolç, la meva l'Inbred no va bé, no, si no que va molt i molt bé. La Spot Brand veurem, ara és d'hora encara per afirmar. 

Escric i la nova bike em ve al cap, m'hauria agradat tenir l'oportunitat, tot no pot ser, oi que no?

MTB, MTB, MTB. 

De mentre descansava avui de bike un bon dinar sempre ajuda a gaudir del moment, clar que yes. 

Drac breu

Per les bones sensacions limitades a un tram que ha tingut un espai de temps breu d'una hora ben tocada. Després res de res, he sortit avui amb el pensament clàssic que tot i estar cansat hi ha dies forces dies que un cop a dalt de la bike tot funciona d'allò més bé.

Aquest no va ser el cas, passats els primers setanta minuts la mateixa pesadesa d'abans de sortir era la protagonista de la resta de la sortida. 

Ara dos dies després, un cop he tornat a sortir veig la darrera sortida com a molt densa. 

Tinc moltes ganes de fer la crònica de la jornada d'avui :-)

Equipat de tardor, a les 16:01 a 19°C i per sobre d'aquesta temperatura 47' després a la riera de Llavaneres. Sense beure amb el bidó de 500 ml. CK, amb la bomba d'aire de mà Specialized agafada al porta bidó King Cage, sense menjar, amb eines, amb càmera, amb llums sense funcionar, sense incidències ni coincidències remarcables. Amb el mar animat, no molt, no molt.

MTB, MTB, MTB.

48

48 hores la diferència entre la primera imatge i la segona.

Entre les dues un Vol, no dos, curiosament aquest únic Vol no des del Baix Montseny perquè des de SC la sensació no era bona, un cop a SV sí que el Drac ha caigut.

MTB, MTB, MTB. 

Infinit

Quan veig un cel com el d'aquesta nit amb una Lluna com la d'avui, OMG, tinc la fortuna de rememorar belles sensacions. 

Sí, cada dia en tinc, cert, però a un Vol com el d'avui fer una breu mirada enrere i sense detallar, que també,  recordar sensacions germanes a les de fa una breu estona mentre rodava a dalt del meu vell Drac viscudes anteriorment amb d'altres bikes, i a d'altres llocs, m'omple d'energia. 

Crec que aquesta sensació tan bona va lligada als nostres origen, a la nostra evolució, i ho penso perquè en ser-hi, bé sigui al ben mig de la muntanya amb una claror intensa per aquesta Lluna pletòrica davant meu, i a l'hora per una entrada de colors de diferents tons taronges, vermells i blaus a les meves espatlles provocats aquests per la propera arribada de l'astre Rei, o a la platja minuts després veient com el Sol prenia quasi definitivament la plaça, el fet és que les sensacions totes han anat agafades d'una paraula comuna, la de la intensitat.

Equipat avui com a l'anterior Vol, idèntic, únicament la tèrmica ara també la Pearl Izumi però aquest cop de màniga curta, no d'hivern, tampoc d'estiu. El mar i la resta també sense canvis. Remarcar els 10°C a tretze minuts de les sis de la matinada a la riera de Llavaneres, i mig grau menys 47' després, és a dir a tres quarts de sis i a dos quarts de set de la matinada respectivament. 

La bike va perfecte, fins i tot estic motivat a seguir amb el 42x23 per a tot ús, com?

He aconseguit anar molt bé, la jaqueta Xenon 2.0 AS de Gore no me la puc cordar, o sigui ara sóc M, no S :-)

A l'hora amb els mallots Alp-X Windstopper Softshell estic funcionant bé amb la talla S, però aquesta matinada a les cinc poc tocades del matí quasi que no m'ho creia, no aconseguia unir la cremallera per cordar-me la jaqueta Xenon, OMG, com sona, com sona, curiosament i haurà de ser motiu de reflexió, amb els Vols de poca estona rodo en temps idèntics que quan tenia un tipus una mica més lleuger :-)

Dic una mica, perquè no tinc valor de pesar-me, però el fet és que estic gaudint d'allò més a dalt de la bike, per tant ho tinc clar, peso més no perquè estigui gaudint d'uns magnífics festivals culinaris, que si hi penso molt i molt podria veure que hi té quelcom a veure, però la meva conclusió és, peso més per aquest gaudir tan intens a dalt del meu Drac:-)))

MTB, MTB, MTB. 

Ara ja esperant quina serà l'aventura de demà, clar que yes. 

Avui he estenat els quarts de cinc, dues sortides més i ja estaran rotant els cinc jocs de mitjons Alp-X de Gore. 

Ara esperant l'arribada del casc Giro Ionos per a la Betty, pensava aquesta matinada com m'agraden els cascs Cratoni Terron que utilitzem actualment, sí, però la Reina, com amb les ulleres Limar també amb el casc, si bé en principi els hi han funcionat molt bé, passats els mesos als darrers Vols m'ha anat indicant que ni ulleres ni casc els volia repetir, per tant el tema casc decidit, i ara tocarà anar pel tema ulleres, una única opció també amb les ulleres, les Oakley, no en sé el model, sí que serà Oakley, o serà Oakley, amb el casc m'ha passat el mateix o era Giro, o era Giro. 

Trenc d'alba a la primavera

És un goix poder gaudir-ne. Ahir la jornada va començar a tocar de les cinc de la matinada, de fet a dos quarts de cinc ja baixava cap a la riera de Llavaneres a on jo hi esperava sensacions de temperatures per sota dels 8°C per un vent intens, la realitat va ser molt agradable, 12,5°C a les 05:38 mateixa temperatura a les 06:26 i un vent lleugerament càlid. 

Equipat d'hivern, aquest cop amb una tèrmica de màniga llarga de Pearl Izumi densa i excesiva, el mallot de Gore Alp-X Windstopper Softshell, baixant fins la riera des de casa amb guants llargs de la mateixa marca i model, després sempre amb els curts, amb els nous mitjons, botes MX140 de Lake, de cara i coll, gorra Spok, casc Cratoni Terron, i en darrer terme el culot d'hivern Mavic Echappée. 

Amb eines, bomba d'aire de mà agafada del King Cage, càmera d'aire de recanvi, aigua al bidó de 500 ml CK, llums Cateye-Powerle EVO, sense beure, sense menjar, amb un mar neguitós, i un cel dubtós. 

Sortir a quarts de cinc de la matinada amb vent, amb una Lluna brillant semi seccionada implica de certa determinació, i imposa certes condicions, com la d'anar a dormir d'hora, jo aquesta no la vaig respectar i la conseqüència és que 24 hores després fent unes hores abans el mateix error, no anar a dormir d'hora aquesta matinada el resultat és que no m'he despertat, OMG. No passa res, prou content d'estar pedalant, i tant, des de dissabte fins ahir he sortit cada dia, quatre sortides delicioses, la d'ahir, les sensacions a dalt del meu Drac a minuts de l'arribada del cavallers de la llum, just a la frontera de trenc d'alba té una definició o mil definicions, sí, entre totes elles ara passades les hores la pensada que em ve al cap és, repetir-la :-)

És memorable tenir a la Lluna d'espectadora, escoltant amb interès el concert de les branques del arbres amb el vent, fent conjunt amb la percussió del meu quadre de metall amb el vent i el fang expulsat de les rodes impactant constantment també contra ell, tancant el moment amb la component dinàmica de la velocitat, i amb tota aquesta singular orquestra el gran honor de poder ser-ne el director, OMG. 

Ara mentre escric la breu crònica del Vol d'ahir a aquest punt de la intervenció de sobte una alegria encara més intensa es fa la reina del moment pensant en la imatge capturada amb les Falgueres Màgiques de fons ja als darrers minuts del Vol. 

MTB, MTB, MTB. 

Les Fades de la Foscor piquen a la porta del Mirador del Drac, volen coincidir al Drac amb el gener i el seu Drac, veurem, veurem, de ser seria en la foscor de la nit, oh yeaaaaaah!

Cada dia un present

Perquè des de dissabte que els Vols no paren, i el present per a mi ha sigut el d'un sauló diferent cada dia, d'entre tot ells quin prefereixo, senzill, tots. Quina aventura ser a dalt de la bike ara en aquesta romàntica transició entre l'hivern i la primavera, avui sense deixar de fer un bon treball sempre aeròbic el ritme un altre cop de qualitat, i ara podria dir també de quantitat, que bé que m'ho he passat, que ràpid que he anat sense adonar-me que això era així, que bé, que bé, que bé.

Sembla que deixo l'hivern darrera meu, ara dins de la primavera, ara cada dia entre la Poció Màgica de les Falgueres, què més podria demanar que no fos sortir ara en la foscor, un Drac ara estaria més que bé, sí, al migdia entre el cavallers de la llum, al vespre entre les fades de la nit. el fet però és que després de pensar-hi he decidit quedar-me a casa per d'onar oportunitat al Vol de demà. 

Equipat avui de primavera, clar que yes, pirates Morvelo, mitjons Alp-X, els segons nous de cinc. 

Calçat amb les Giro Privateer noves, no les R però, tèrmica d'estiu Gore de màniga curta, mallot de la mateixa casa Alp-X Windstopper Softshell, a una de les dues bosses del darrera del mallot hi portava el protector de cara que no he utilitzat per unes temperatures de 17ºC a les dues, i crec recordar que també 17°C 46' després a la mateixa riera de Llavaneres, guants Hirzl, gorra Spok, ulleres Oakley M-Frame transparents, casc Cratoni Terron.

El mar, mogudet, sense incidències, sense coincidències, sense beure aigua del bidó de 500 ml CK, sense menjar, sense la bossa del TT, amb la llicència a la petita bossa del darrera amb cremallera del mallot, avui el mòbil el portava a la segona bossa també d'aquest, amb eines, sense el llum davanter, amb la bomba d'aire de mà agafada al porta bidó King Cage, amb càmera de recanvi.

Ara esperant a demà a on el Vol de ser haurà de ser de matinada, veurem, perquè demà i dimecres, tots dos dies toca Vol abans del trenc d'alba, i la veritat que ara mateix em va una mica de respecte. 

De mentre però d'aquí a uns minuts muntaré el Sigma Powerled EVO, i carregaré la bateria XL. 

Ara a tocar d'un quart de deu de la nit, dubto de si no fer el Vol de demà, ara a la nit, per una Lluna que determina que avui tocaria un segon Vol, però mana la prudència, oi que sí?

MTB, MTB, MTB. 

Primavera, i una millora

Darrera d'una altra, avui el torn és pels mitjons Alp-X, sí, fent equip amb les Giro Privateer noves, no les R, també amb el mallot Alp-X Windstopper Softshell, amb la tèrmica sense mànigues d'estiu de la mateixa casa, com els guants curts Alp-X,  únicament el culot no és de Gore, Mavic Echappée el rei de l'hivern ara per ara. Avui els guants Hirzl haurien sigut millors que els Alp-X curts, sense dubte, rodant per sobre dels 18°C els primers són per a mi la joia de la corona. 

Cal deixar enrere el meu casc Cratoni Terron, l'abril serà un mes de novetats crec en aquest punt. Únicament caldrà esperar, res més, per tant de tenir novetats amb el pas dels dies les compartirem a The Great Escape MTB.

Avui les Giro Privateer han funcionat perfectes, els nous mitjons hi han ajudat.

Podria haver sortit amb les Privateer R, les coses bones cal preservar-les, doncs això, tindran properament la seva primera oportunitat. 

Una volta idèntica a la d'ahir, i de poder ser demà repetiré, noranta minuts de bike, que m'han permès de repetir companyia amb la Poció Màgica de les Falgueres, clar que yes. La resta de condicions les mateixes, excepte que avui cap coincidència remarcable. 

Avui amb la pressió dels pneumàtics Ikon rectificada la bike literalment volava. 

Els frens Shimano XT antics com les rodes de 26", una altra petita joia, que bé que van aquests frens. 

Avui el terreny més dens, lent, la pluja de les darreres hores encara no ha sigut digerida pel sauló, demà de fer bon dia podria ser aquesta una volta més rodadora. 

MTB, MTB, MTB. 

Oh yeaaaaah! :-)

Avui a la tarda ha sigut, sensacional.

Tornar a pedalar després de tants dies, el proper dijous hauria fet quatre setmanes, OMG, les sensacions són tan intenses, tan bones, les reaccions de la bike, que per cert amb les Ikon una mica desinflades, amb un terreny impecable per una pluja que no ha fet mal, i ha deixat l'adherència al punt perfecte per gaudir, gaudir i gaudir a dalt de la bike.

El 42x23 després de dies de no rodar, exigeix d'un treball constant, sí, però un cop hi sóc ja no hi ha diferències vers el ritme de cada Vol, avui 17:19 15°C-18:06 14°C, 47' un temps de qualitat no de quantitat, dic qualitat perquè siguent un temps que és dels bons, la qualitat ve donada per haver rodat a una zona exigent però sempre aeròbica. 

Un primer dia després de setmanes, a on he respectat en primer terme el ritme, i a on per prudència m'he equipat d'hivern, amb la jaqueta Alp-X Gore Tex, tèrmica d'estiu de Gore de màniga curta, per la primera baixada guants Alp-X llargs, i protector de cara,  per després fer-ho durant la resta del Vol amb els Alp-X curts, i sense el protector, culot Mavic Echappée, mitjons Biciclista, botes MX140, casc Cratoni Terron, ulleres Oakley M-Frame, tot menys passar fred ara mateix, he rodat bé de temperatura, hauria decidit també  bé sortint equipat de tardor amb els pirates,  les Privateer de calçat, la mateixa tèrmica d'avui, amb un dels mallots nous Alp-X Windstopper Softshell, els guants Alp-X curts, i la resta ja hauria funcionat bé, vull dir el casc i les ulleres. 

Una roda del darrera la coincidència d'avui mentre jo baixava per una curta trialera ella pujava per la pista, la bike, la roda del darrera que he vist, sense incidències, sense beure aigua del bidó de 500 ml CK, sense menjar, sense el llum davanter, sense la petita bossa del TT, amb el mòbil a la butxaca davantera de la jaqueta Alp-X GT, i darrera, a la bossa del darrera i portava els guants, el protector, i la llicència.

El mar mogudet, el cel una imatge de somni feta realitat :-)

Les Falgueres Màgiques per les pluges ara brillen mentre pujo per Milans, clar que yes. I la sensació única quan la Póció de les Falgueres ha fet el seu efecte, aquesta és memorable i generadora de la necessitat imperiosa de tornar-la a respirar. 

MTB, MTB, MTB. 

El pronòstic del temps de demà desfavorable per fer un Vol vinguent d'un refredat, veurem, veurem, de mentre inflaré les Ikon :-)

Emoció :-)

És la sensació mentre no hi ha Vols. 

La recerca de les millores per la bike, i de les millores de l'equipament, les arribades d'aquestes són mentre no hi ha Vols el meu ànim quan parlem de MTB.

Un altre aspecte que m'ajuda molt a passar aquestes setmanes sense Vols és la millora de petits detalls del blog, com l'ampliació de les diferents publicacions que llegeixo, i en darrer terme també la d'haver afegit una breu llista rellevant per a mi d'alguns dels constructors Hand Made que per diferents motius centren el meu interès des de fa uns anys, n'hi ha més que per a mi són interessants, i que sense presses ja els aniré afegint. 

Una pluja llegera, intermitent promou uns tons grisos, també unes temperatures prudents, diria que proposant el primer Vol :-)

MTB, MTB, MTB.

Leverage out

És el què són les noves Giro Privateer invisibles, i haurien de ser perfectes també si he de caminar. N'espero molt d'aquesta versió R, veurem que proposen a la zona de la cala passades les hores, i com funcionen escalant hores a peu :-)

Com les Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR amb aquest augment més voluminoses vers les 2.2. Verificat que funcionen, no són les més nobles a l'hora d'avisar, però ho són després de fer-ho, perquè un cop m'avisen ho fan sempre a temps fins al punt que ara per ara han evitat la caiguda :-)

Els nous mallots Gore Bike Wear Alp-X Windstopper Softshell. Les joies de la corona :-)

Amb les mànigues desmuntables perfectes fins a juny. Un calificatiu, the best of the year. Poder rodar sense haver de pensar en equipar-me més a la nit és ideal per a mi. 

http://www.bikeradar.com/road/gear/category/clothing/shorts/lycra/product/review-pearl-izumi-p-r-o-thermal-bib-shorts-47763/

Com els culots Pearl Izumi PRO ideals per a aturades a 24Km. Poden rodar 26 hores sense deixar una sola seqüència. Jo diria que aquest punt el del culot és delicat de proposar, segons les distàncies, com més llargues siguin aquestes per a mi menys badana sempre, i a l'inrevés, com més curta sigui la sortida més badana. El que no sé és si amb el culot passa com amb els seients, a on cada cul és un Món. Jo rodo amb un Tube Speedneddle del que mai hauria donat un euro, i per a mi és un bon seient, ni ho mateix ho entenc, amb la badana em passa el mateix, les PRO de Pearl Izumi amb diferència els que fan millor equip amb el seient Tube Speedneddle.

Com els nous mitjons Alp-X de Gore, o els Pearl Izumi Elite ideals per pensar que no els porto. Una mica com el casc que tot seguit us en parlaré.

Tinc pendent el casc. Únicament Giro la possibilitat, l'alternativa al meu Cratoni Terron actual. Aconseguir una renovació d'aquest element persegueix repetir la imatge de la capçalera inferior del blog, és a dir no tenia idea que el portes posat després de 24 hores rodant amb ell. 

Decidir-me per la continuitat de les ulleres, Oakley l'alternativa, cap més. 

I finalment confirmar si com penso avui serà aquest Drac blanc de rodes antigues, o passaré a un nou tram amb un quadre per a 27,5+ :-)

MTB, MTB, MTB. 

Ganes de Vols

Mentre plou, a SV el fred, el vent i la pluja m'ajuden a descansar, i per tant si bé demà tocaria reiniciar els Vols, de seguir el temps com avui serà ideal per seguir descansant. 

Hi haurà molta neu al Montseny, oh yeaaaaah!

Cert és que les ganes de Vols són avui les millors, perquè aquestes tres setmanes veia la possibilitat, sí, aquesta nit en venir de SC i ser a SV les sensacions tornaven a ser intenses, bike, bike i més bike. 

MTB, MTB, MTB. 

Puc dir més, sóc a territori 27,5+, ja de per si molt emocionant, i també a un planeta de l'òrbita XC :-)

El descans

A les prèvies del proper retorn del Vols, és el millor descans?

Crec que sense afirmar-ho amb rotunditat, mentre escolto el tercer acte, com ho és de la dolça melodia de fer-se el cafè, mentre això passa gaudeixo de les dues imatges dels dos primers actes.

MTB, MTB, MTB.

Aquesta també :-)

MTB, MTB, MTB.

La darrera aportació, no per ser la millor. 

http://www.cafeducycliste.com/men/francine-midweight-jersey-white.html

Vermell intens

Aquesta és la intervenció ideal per tancar les aportacions del Café du Cycliste.

MTB, MTB, MTB.

I alguna més que tinc, clar que yes.

Vols

Quan ets entre propostes els Vols van quasi sols, mentre descanso des de fa ja quasi dues setmanes d'aquests, el pensament ronda per si mateix.

MTB, MTB, MTB.

De lluny

Però sembla que la sortida del túnel després de mesos de recuperació a on ara la Reina ja la comença a veure. 

Ho dic en termes de molta prudència, ha deixat el dolor enrere, fa quasi un mes que rabió extrema i constant no fa acte de presència, i ara per ara únicament queda la manca de mobilitat, que de no reactivar-se la rabió permetra durant les properes setmanes que la Betty pugui mirar el seu Drac i creure que d'aquí a un cert temps tornaran els Vols. 

Ahir a la darrera visita al fisio em vaig adonar que passo molts nervis durant la seva sessió de recuperació, perquè no paro de deixar i d'agafar el mòbil sense cap motiu concret, els treballs de la millora de la mobilitat d'aquest braç a la sessió amb el fisió en són el motiu evident. 

Bé, març serà decisiu, o fins i tot perquè no també l'abril, un mes més no és cap obstacle, ni dos, únicament la complerta recuperació de la Reina ho justifica absolutament tot.

Em deia la Betty ahir, ja tinc ganes de tornar a les rutes èpiques, i jo pensava, em conformaria per començar per una pedalada pausada pel Passeig dels Anglesos :-)

MTB, MTB, MTB.

De mentre aquesta recuperació camina lentament, les millores de la Longboard ja estan a punt per ser portades a terme, algunes d'elles idèntiques a les de l'Inbred, és a dir en primer terme i aquest problema no el té la meva bike he d'aconseguir que les llandes NoTubes siguin més o ments similars a les meves llandes UST de Shimano, tinc els recanvis a punt, com amb l'Inbred he de passar el pneumàtic posterior del Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR al mateix però ara de 2.35, pneumàtic aquest darrer que també ja el tinc a punt, i en darrer terme i aquesta millora quedarà pendent ara per ara a que un cop les Giro Privateer R per a mi confirmi que funcionen de manera òptims seguidament vindran les de la Betty, així haurem fet un pas més dins de la millora de les prestacions que envolten al rendiment, però que no van lligades al nivell de la forma física del genet, però sí que ajuden a que aquest rendiment físic sigui més alt.

Dia u

De març, i descansant de Vols per aquest petit refredat. 

De mentre content, tot sembla, rodar?

MTB, MTB, MTB. 

Qui m'anava a dir que l'Inbred encara seria el meu Drac a aquestes dates, aquest maig farà un any de l'Europeu 24 hores SOLO de la WEMBO a Finale 2015, OMG. I aquesta bike va compartir amb mi una gran aventura, a on com sempre hi va haver de tot :-)

Sembla que fa anys i no mesos d'aquesta cursa de 24 hores, curiosa aquesta percepció del pas del temps, del transcurs dels esdeveniments. En resum l'Inbred segueix sent la meva bike actual, la 27,5+ crec que serà qui la deixarà properament a un costat. De fet diria que n'estic ben convençut, oh yeaaaaah!