De nit

Ho dic perquè el fet que ara les quatre de la matinada des de fa uns pocs dies són les cinc aquest fet implica que el Vol que començo a quarts de sis, ara pel què fa a llum són quarts de cinc, el que comporta que no gaudeixo del trenc d'alba, si no que el Vol passa sempre en mode negra nit.

Curiós el pas per la platja, pel fet de no veure ni tan sols la insinuació de l'inici del dia, sense cavallers de la llum les Fades de la foscor haurien de ser les Reines, haurien, haurien.

Equipat d'hiver, calçat amb les Lake MX140, de Gore,  mitjons, guants llargs i curts, i mallot Alp-X, tèrmica d'estiu sense mànigues també de Gore, culot Mavic Echappée, casc Cratoni Terron, per cert el primer Ionos ja és a casa, ulleres Oakley, protector de cara i coll, i gorra Spok. 

Sense cap incidència, ni coincidència, sense menjar, per beure, aigua, un quart del bidó CK de 500 ml, bomba d'aire de mà agafada del King Cage, amb eines, càmera, llums en marxa sempre, a mitja potència baixant, amb el mar tranquil, amb una agradable temperatura de 12,5°C a tocar de les 6 quasi idèntica temperatura 48' després a la mateixa riera de Llavaneres. 

He entrat a SV que sonaven les set al campanar. Una sensació memorable a dalt de la bike pedalant de nit amb la dolça i acompassada música de les campanes, jo fins i tot diria que molt motivadora per activar properes aventures. També incentivs força fer caps de Drac per sota dels cinquanta minuts rodant de nit :-)

Ara a esperar al Vol de demà, que ja ha sigut, i per cert molt emocionant, pel fet de ser parcialment sota la pluja.

MTB, MTB, MTB.