El dissabte em va requerir de cercar un objectiu diferent, vull dir que el clàssic Drac no l'hauria fet, en canvi proposar-me anar a SC en bike sí que em motivava.
Dit i fet, de pensar que ja no hi hauria Vol, a veure que les properes hores serien a dalt de la bike.
Equipat de tardor, ara amb les noves Giro Privateer en la versió R, mitjons Alp-X de Gore, culot pirata Morvelo, tèrmica sintètica sense mànigues també de Gore, i de la mateixa casa el mallot Alp-X Windstopper Softshell, guants Hirzl, casc Cratoni Terron, ulleres Oakley M-Frame, gorra Spok.
Una anada a 19°C a les cinc poc tocades de la tarda a la riera de Llavaneres, fet que m'indicava que anava un xic massa equipat, sí, però també em feia anar tranquil perquè anant cap al Baix Montseny millor anar equipat un xic més que no pas un xic menys :-)
No tenia clar a quin punt em deixaria caure cap a Vallgorguina, sí que no aniria pel Santuari del Corredor, finalment una baixada memorable per una trialera vertical que va comportar de posar peu, lògic per a mi, em va deixar al peu per coronar cap a Olzinelles, a aquest punt la pesadesa que tenia a casa, i també mentre venia per i de Santa Mònica havia marxat, quedava únicament el Vol pel seu pas per Olzinelles amb les sensacions que per a mi comporten. Que romàntic, quina bellesa que comparteix Olzinelles amb el meu Drac, amb el seu genet, OMG, OMG, OMG.
La bike, la meva bike va molt bé, frena bé, els Shimano XT van molt bé, roda bé, els Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR fent equip amb la forquilla DT XRR 445, el quadre d'acer de l'Inbred, i el manillar Moots de titani, fa que no noti impactes secs. La nova proposta 42x23 és exigent, sí, massa fins i tot diria jo, però està funcionant prou bé, de deixar passar els dies seguint amb aquest Drac hauré de valorar que faig amb l'equipament d'aquesta bike, vull dir les peces que tinc/tenia reservades per a la nova bike les passo a aquesta?
He tingut una idea per poder tornar a portar el mòbil a dins de la petita bossa Deuter del TT, el problema era que tot i portar el mòbil una molt bona funda de protecció aquesta amb els impactes de la bike rodant la funda s'acaba deteriorant molt. Ja us exposaré que he pensat.
Sense incidències, ni coincidències remarcables, ni menjar, ni beure del bidó CK de 500 ml. amb eines, amb càmera, amb la bomba d'aire de mà agafada ben fort al King Cage, amb llums sense funcionar, i sense haver vist en aquesta ocasió el mar.
Ara a esperar, de fet la ruta passades unes hores va tornar a ser, aquest cop una mica més èpica, certament, i que de cara a demà o avui al vespre serà motiu de crònica a aquest espai.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada