Trenc d'alba a la primavera

És un goix poder gaudir-ne. Ahir la jornada va començar a tocar de les cinc de la matinada, de fet a dos quarts de cinc ja baixava cap a la riera de Llavaneres a on jo hi esperava sensacions de temperatures per sota dels 8°C per un vent intens, la realitat va ser molt agradable, 12,5°C a les 05:38 mateixa temperatura a les 06:26 i un vent lleugerament càlid. 

Equipat d'hivern, aquest cop amb una tèrmica de màniga llarga de Pearl Izumi densa i excesiva, el mallot de Gore Alp-X Windstopper Softshell, baixant fins la riera des de casa amb guants llargs de la mateixa marca i model, després sempre amb els curts, amb els nous mitjons, botes MX140 de Lake, de cara i coll, gorra Spok, casc Cratoni Terron, i en darrer terme el culot d'hivern Mavic Echappée. 

Amb eines, bomba d'aire de mà agafada del King Cage, càmera d'aire de recanvi, aigua al bidó de 500 ml CK, llums Cateye-Powerle EVO, sense beure, sense menjar, amb un mar neguitós, i un cel dubtós. 

Sortir a quarts de cinc de la matinada amb vent, amb una Lluna brillant semi seccionada implica de certa determinació, i imposa certes condicions, com la d'anar a dormir d'hora, jo aquesta no la vaig respectar i la conseqüència és que 24 hores després fent unes hores abans el mateix error, no anar a dormir d'hora aquesta matinada el resultat és que no m'he despertat, OMG. No passa res, prou content d'estar pedalant, i tant, des de dissabte fins ahir he sortit cada dia, quatre sortides delicioses, la d'ahir, les sensacions a dalt del meu Drac a minuts de l'arribada del cavallers de la llum, just a la frontera de trenc d'alba té una definició o mil definicions, sí, entre totes elles ara passades les hores la pensada que em ve al cap és, repetir-la :-)

És memorable tenir a la Lluna d'espectadora, escoltant amb interès el concert de les branques del arbres amb el vent, fent conjunt amb la percussió del meu quadre de metall amb el vent i el fang expulsat de les rodes impactant constantment també contra ell, tancant el moment amb la component dinàmica de la velocitat, i amb tota aquesta singular orquestra el gran honor de poder ser-ne el director, OMG. 

Ara mentre escric la breu crònica del Vol d'ahir a aquest punt de la intervenció de sobte una alegria encara més intensa es fa la reina del moment pensant en la imatge capturada amb les Falgueres Màgiques de fons ja als darrers minuts del Vol. 

MTB, MTB, MTB. 

Les Fades de la Foscor piquen a la porta del Mirador del Drac, volen coincidir al Drac amb el gener i el seu Drac, veurem, veurem, de ser seria en la foscor de la nit, oh yeaaaaaah!