Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris setembre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris setembre. Mostrar tots els missatges

dimarts, de setembre 30, 2014

Recanvis

I tant, i tant, perquè vàrem veure moltes possibilitats a Canberra, entre elles que una bike un corredor, no, un biker, dues bikes.


Cadena, pneumàtics, líquids NoTubes, pastilles de fre, i retirar la tija, de 27,2 mm. de 27,2 mm.


Quedarà fins demà com una bike de trialsin, sense tija. Pel fet que requereix d'una tija recta, no amb retrocès com la Moots, i per tant demà substituiré la que porta ara per una Thomson recta i l'Aspide Glamour de la Betty. 

Des del Mirador del Drac, emocionat per demà, demà podria ser que compressim un castell, crec que hem de consolidar un bon castell per Scotland. Des d'un bon castell es poden defensar moltes posicions, oi que sí?


Ara, aquesta tarda després d'un bon café he confirmat el segell de la Nau Insígnia per a la propera WEMBO, tipus el del depositat a la casa de Romeu i Julieta a la darrera aventura Single Speed, de la que encara tinc pendent la crònica, OMG. No és la millor imatge, la guardo com un tresor per a la propera crònica. 

Per a la propera aventura a les antípodes després de Scotland estem construint una de les columnes vertebradores de l'eix principal de la Nau d'aquest període passat de tres anys, 2012-2013-2014una columna singular, silenciosa, majestuosa també a diferència de la Nau, que brilla per la seva auto imposada discrecció, omg, omg, omg. Una de les tres columnes,  únicament una, de tres que han de ser hemeroteca de la Nau Insígnia, oh yeaaaah!

Són tres, però únicament en podrem transportar una, logísticament no és possible transportar les tres. Difícil serà aconseguir fer el Vol amb una, veurem, veurem, ara primer treballar laboriosament per la construcció de la primera, un cop depositada als seus valedors ja anirem a per les altres dues, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Per exposar el proper tram

Un fotograma d'ell per l'emoció, el primer que ens cal és un bon cafè, no per si mateix, sí pel què significa per un besnét d'indiano de Cuba fer un cafè.


Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

dilluns, de setembre 29, 2014

Test V

Ja no intent V. Per fer-lo perquè les cartes ja no són les què són, pesa tot un any preparant el proper mundial SOLO.


Mentre rodava avui re-llegia mentalment els Dracs fets aquest hivern, aquesta tardor, i ara ha de pesar cada un dels Dracs fets des de novembre, no els no fets des de l'agost, mtb, mtb, mtb

Certament, certament, ahir no hi va haver Drac, vaig dormir molt, i quan hauria pogut sortir a les 10 del matí la pluja ja manava la jornada.

Avui ho hem salvat al mig dia, oh yeaaaah!, feia sol, calor, que bé, que bé, que bé.

El mix d'inhaladors amb la imcorporació de la cortisona, de 10/10, OMG, ara el color si el temps ens deixa un xic d'oportunitat serà el millor color, clar que yes.


D'estiu, equipats 100% d'estiu, amb la Xenon de Gore darrera per si de cas, sense uitilitzar-la, 200 ml. d'aigua, sense menjar, sense eines, a 27,5ºC a les dues tocades de la tarda al pas per la riera de LLavaneres.

Les converses una sola, SOLO-SOLO-SOLO.

Hi tenim un ambaixador del Blog als UK, i a partir del dilluns a Escòcia, són molts els escollits, pocs els qui hi seran, perquè costa ser-hi, ser prou perseverant com per afrontar la tercera WEMBO.

Us podria farcir el Blog amb el pressupost, no cal, millor ens quedem entre Dracs i entre la Witch's Trail. Però a les properes hores ja aniré aportant informació dels prepraratius de la propera aventura, de ser, de ser, ara però tot pinta a que sí.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, de SOLO, a on ara tot són passes de logística avançada, que bé, que bé, que bé.


Avui les Falgueres Màgiques han imposat el seu llegat, no el de l'oblit, no, a l'inrevés, hi pensaré un cop ja a dins del circuit, dins de la cursa, entre el pas del tram de les bruixes, omg, omg, omg. He de pensar que Fades, les primeres, cavallers amb pensant en elles, i el Destructor Independent seran els nostres protectors, he de pensar, oi que sí?

MTB, MTB, MTB. 

Velles novetats

MTB, MTB, MTB.


Torna a port un dels Dracs. 

OMG, OMG, OMG.

A pel test N5.

diumenge, de setembre 28, 2014

Una sortida

Simpàtica, per la facilitat inicial, per les coincidències, amb en Jaume, la visita puntual a la Noe, i també emocionant, pel fet de veure a on sóc pel què fa a sensacions pedalant. 

La sortida va venir marcada per les ganes reaparagudes a les darreres 12 hores, sorprenent perquè feia unes hores creia que quedava molt per poder fer un quart intent de tornar a rodar. Però a vegades la realitat és millor que les pessimitses previsions sobre ella, a vegades.

Una arrancada sense haver de posar a punt la bike, pel fet que del darrer viatge la revisió ja estava feta, i pel fet que des de aleshores no he fet quilòmetres, per aquest motiu la Vicious estava immaculada per sortir, la Spot Brand aquesta darrera setmana pel fet de rodar amb el Belt Drive ja ha patit un seguiment constant per part meva. Sóc un biker constant en aquest aspecte, i això fa que si tens una bike i ets proper a la meva esfera la teva bike sempre estigui a punt, com és el cas de la bike de la Reina.

A dies del proper gran Vol SOLO tot roda sobre el mateix tema, sí, puc decidir començar un projecte nou, i a minuts seguir fent tot segons la planificació de fa temps, en aquest cas de fa tres anys, del 2012 a ara, una cosa és una cosa, i una altra cosa és una altra cosa, oh yeaaaaah!. Canberra sembla que fos ahir, no Finale 2012 que sembla lluny, sembla, perquè si Finale 2009 és proper, Finale 2012 és ahir, clar que yes

La Betty porta tota la setmana, matinades i vespres calculant, proposant, jo escoltant, decidir la logística a seguir, el punt sobre on pivota cada cita SOLO. Dels encerts de Canberra es recolza cada punt a decidir pel proper SOLO, els propers 4.000 Km marquen i molt com organitzar-se, quan tens uns recursos ajustats, suficients això sí, que no depenen de tercers, que no estan condicionats per una esponsorització, tens avantatges, i inconvenients, avantatges, decideixes el que més t'interessa sense condicionants d'interesos comercials, inconvenients, tens menys recursos i per tant menys possibilitats a decidir. 

Transportar tota la logística en aquesta ocasió té diferents opcions, o bé avió, o bé June. L'avió implica renunciar a moltes comoditats en cursa, a moltes avantatges de seguretat, per la limitació del volum, no podem portar tots els recanvis ni eines per a les bikes, i nosaltres no subcontractem mai aquest aspecte, tampoc podem modelar el nostre espai SOLO, el llogues a l'organització, i l'espai, el tipus d'espai és el què és, tenim una avantatge no correm amb assistència, fem un SOLO-SOLO, si hi ha problemes cada un té els SEUS problemes, i tenim una màxima prohibit rebre assistència de tercers, des del 2012 que ho fem així, i n'estem satisfets, els resultats aconseguits així tenen un to molt diferent. Amb la June, tot pot venir amb nosaltres, sí, tot, en aquest ocasiò de fer-ho així hem de comprar una carpa, i de fer-ho ja la decidirem amb laterals, per com sembla que serà el cas, aconseguir que les coses que hi descansen estiguint ben protegides de la pluja i el vent. Les de valor no, que per la manca d'assistència resten protegides amb pany i clau dins de la June. A Finale a aquesta darrera edició els nostres veins els hi van VOLAR dues bikes lligades en candau, a la nit, com sona, com sona. Aleshores els que correm tots som una família però no tots els que hi són, són de la família, és una contradicció sí, la vida n'és farcida de contradiccions oi que sí?

Tinc clar que de decidir l'opció mode avió hauré de canviar-millorar certs aspectes, que fins avui he deixat de banda, necessitem millorar aquest aspecte, sí, però també és cert que la June surt molt poc durant l'any aleshores pesa molt en ocasions com aquesta voler fer-la la protagonista del Vol, i aquest darrer pensament no em deixa veure amb claredat les possibilitats lloguer de tot en cas de l'opció avió. La June va venir a casa únicament com a transportadora de Dracs, i per tant la seva presència pesa molt, disposar d'ella no pretenia estalviar costos, a l'inrevés, persegueix promoure despesa sobre Vols de Drac SOLO. Ara com a una de les embaixadores de la Nau Insígnia encara incentiva més la seva existència a deixar de banda els costos, i centrar-se en el projecte de qui i a què representa, la Nau Insígnia ve marcada pels pressupostos com a manera de fer, de planificar, la xifra d'aquests no marca  el pressupost, a l'inrevés, el pressupost marca la xifra,  i per tant la June no es mou seguint el seu cost, sí la tasca a fer en cada Vol de Drac. 

Val a dir que el futur proper que marca la Nau Insígnia no passa per les transportadores de Dracs, si pels avions fent aquesta funció, perquè els diferents Dracs sempre seran descansant a cada Mirador, i per tant no volant amb els genets a destí, aleshores aquest podria ser com Canberra un nou test en mode avió?

Ara fa uns minuts mentre la Betty esmenta que els pressupostos espanten, la xifra d'aquests, la meva contesta passa per les possibilitats de sortir avui, plou, i el pronòstic indica tempesta, la pluja lleugera sense temperatures baixes, no és un risc, la tempesta sí, veurem, veurem, són les converses des del Mirador del Drac, veurem, veurem.


Ahir després dels primers quilòmetres les sensacions eren bones, no sé si molt bones o bones, la prudència  i perquè no, certa por a recaure fa que les percepcions estiguin tenyides d'un to que no puc veure bé si vaig molt bé, bé sí, molt bé que és el què necessito per a poder afrontar el proper SOLO no ho sé, per això la necessitat de mirar de tornar a sortir. 

Una anada pel Camí del Mig, sense carga de desnivell, va marcar els primers vint-i-cinc quilòmetres, un dinar a l'extrem més oest de la sortida per decidir després atacar un primer Drac. 


Les sensacions, aquestes sí que són decisives, el Drac, el de sempre marca cada to, cada pala tant escalant, com baixant indica a on sóc, i en aquest cas per ser-hi gaudint de veritat, sense notar res més que el passar-ho bé, necessito entre deu i quinze repeticions seguides, sense aquestes, bé, sense elles els interrogants pesaran massa, quant? no ho sé, però caldria assolir aquestes xifres per no pensar coses rares dins del SOLO, perquè el quan sí que el tinc clar, un cop ja dins del SOLO.


L'alegria de la jornada, és evident, el Vol en si mateix, sí, però ja un cop dins del Drac, unes protagonistes absolutes, les Falgueres Màgiques, apagades als darrers Vols que vaig compartir amb elles a finals de juliol, i que ara a finals de setembre són les protagonistes de les ninetes dels meus ulls, mtb, mtb, mtb


Un retorn clàssic, com no pot ser d'altra manera, per Milans marca el to, sense consumir aigua, sí una beguda energètica, i un cafè per dinar, per menjar, un entrepà de tomàquet i formatge, equipat 100% d'estiu, a 26,5°C anant pel pas a la riera de Llavaneres, i a 28°C tornant  però amb la Xenon de Gore baixant pel Tintorer, sense eines, amb llums oberts la darrera hora i mitja escalant cap a Santa Mònica. 


Ara esperant, els Dracs a punt, els equipaments, els genets, els Destructors de Murs al seu lloc sobre les Corones de granit, les Fades desesperades per sortir amb l'entrada de la foscor, i els cavallers desesperats per donar entrada a les Reines de la nit, OMG. 


Des del Mirador del Drac escrivint la crònica d'ahir entre melodies SOLO, entre espais que recorden tots a Romeu i Julieta, per la seva proximitat, pel significat que tenen dins del nostres trams de Dracs. 


MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de setembre 27, 2014

Repetim?

No ho sé, no ho sé, ara a punt de la propera ració d'inhaladors, les sensacions però ara com aquest mig dia, de retorn dels Vols, per sort demà el pronòstic és proper a pluja i per tant de ser serà una jornada de MTB breu, crec, crec.


MTB, MTB, MTB. 

Sensacional el gir en menys de 24 hores que ha fet tot, ahir abans de la nova combinació d'inhaladors no veia ni de lluny possible agafar la bike, omg, omg, omg

Que bé, que bé, que bé, un altre cop a dalt de la bike, no diré definitiu, però el dia d'avui ja és al sac, oh yeaaaaaaaah!

IV intent

De retorn dels Vols, i aquesta vegada just tocar els 50/1.000 tot a lloc,  ara anem bé, l'inhalador, la combinació dels dos, el segon de cortisona, va fer ahir la seva feina, i ara puc respirar bé. 


MTB, MTB, MTB.

Prepararé crònica d'avui, i tinc pendent també la crònica de Romeu i Julieta, OMG. 

Avui he vist les falgueres màgiques escalant per Milans, oh yeaaaaaaaaah!

Com a l'hivern

Ara dir vaig a fer un test, no, perquè el test és un lligam de fragilitat quan parlo del curt termini, sí, un fil molt prim, que siguent així ho és mirant sempre el tram.


I aquest tram no té aquesta música de dubte, pel fet que el tram pot canviar no deixar de ser, el Vol de minuts sí, els Vols, no. 


MTB, MTB, MTB. 

Test

Per mirar de tastar ara a on sóc, i a partir d'aquí poder gestionar el proper tram. 


L'objectiu, primer posar-me a roda de la Reina, pel què fa a sortides, i en segon terme el proper objectiu ara per ara el darrer d'aquest tipus, no per la disciplina, 24 hores SOLO les seguirem disputant, sí per la categoria a on crec que de tornar a ser després d'aquest darrer, de poder ja no tornarà a ser objectiu fins millorar la Nau Insígnia, i la seva nau d'aprovisionament les condicions per afrontar-les. 

MTB, MTB, MTB. 


Sense tests, com el darrer a terra de Romeu i Julieta no hi hauria percepció d'on sóc, ara em cal seguir mirant de veure per on van els trets. 

OMG, OMG, OMG. 

divendres, de setembre 26, 2014

El dia 10

De setembre, després de 42 dies sense bike ho tenia tot de cara per reiniciar els Vols, havia seguit religiosament com sempre la prescripció mèdica, el descans de dues setmanes després de la bronquitis, i finalment gaudir de la primera sortida de MTB, podria haver portat a gaudir dels 60 Vols de Drac. 


He fet tres intents, vull dir d'aturada prudent, i de reinici dels Vols, com ara aturat des del dissabte passat mirant la Vicious, desitjant enfilar-me a la The Motivator, però sense fer-ho, esperant les bones sensacions, som divendres al matí  i les sensacions són massa properes a una recaiguda com per arriscar-me a refer els Vols. Avui visita un altre cop al metge, porto així des de finals de juliol, OMG.

L'anàlisi de sang darrer de fa unes setmanes indicava que estava sortint de la bronquitis, que m'estava recuperant d'aquesta, però a on sóc aquest matí, no és recuperat, això segur. Tres tandes d'antibiòtics, ara per ara no estan aconseguint el retorn definitiu a la normalitat, serà un estat alèrgic?

Esperant, no desesperant, certament, ara a perseguir rematar aquest darrer tram, a on el descans sembla ser la millor fórmula per aconseguir fer el salt als Vols de Drac.

MTB, MTB, MTB. 


Fem un cafè?

dijous, de setembre 25, 2014

June a SV

I de SV  a SC, mtb, mtb, mtb

Reparada, ara sí, crec, correctament, la porta lateral ja funciona, el paracops ja està correctament muntat, i per tant tot roda en la línia del què havia de fer-se, sostre reparat, i ara un merescut descans a les zones de repòs per tranportadores de Dracs.

La terra de Romeu i Julieta no és de pas obert, bé sí que ho és, però no simple, i nosaltres no som sofisticats, que bé, que bé, que bé, és una societat de complexitat extrema, i com a tal siguent planera és de difícil gestió, per sort el sol surt per a tots cada dia, oi que sí?


Diferents instants, diferents moments, no sé si sóc a temps de, o el temps de refència ja ha passat, no ho sé, no ho sé. Tot roda, tot roda, i el meu Vol és estàtic, perquè roda, pivota sobre un sol eix, i per tant de deixar-lo res del voltant és com era, o sí, i jo no ho sé veure. Quan pugui fer Dracs amb el meu Drac, això segons quan sigui indicarà el pla de ruta a seguir, que de totes serà divertit, senzill, i molt planer. 

Avui després del retorn ahir a la mitja nit aquest cop sense Drac, ara a tocar de les sis de la tarda demana, imposa el seu peatge, el de la fatiga, dolça, sí, aquest cop sí, i per tant gustosa de passar.

MTB, MTB, MTB. 

Repetició pausada


És el què proposarà el poder abordar la propera cita de MTB.

Valorant si el Vol el protagonitzarà la June, veurem, veurem. 

Ara, després de dinar la June tornarà a casa, per descansar, el darrer Vol ha sigut per ella terrible, OMG.

MTB, MTB, MTB. 


Segurament semblava una proposta, però darrera n'hi havia una de diferent. He de pensar que millor, oh yeaaaaaaah!

Molt llarga

Que ha posat punt i final a la frontera del Gironès i el Baix Empordà, propers a la mitja nit, a espais a on hi he gaudit i molt a dalt de la bike.


De ser-hi avui en bike, que no pot ser, seria en la foscor de la nit, entre Fades.

Desconegut escenari, aquest que em tanca la porta els Vols, però la prudència m'indica que he de fer repòs de bike un altre cop. Sí, després de Romeu i Julieta, de ser a les seves contrades amb el meu Drac, ara toca tornar a aturar els Vols.

Podré assumir aquest pas, perquè persegueix poder sortir entre Fades i cavallers, ara però és a on sóc, i aquesta tarda, aquest nit a la frontera dels somnis, propers a la mitja nit un tremolor intens per una estada entre vents de la mitja nit m'ha proposat ser prudent, i recordar-me que ara toca ser-hi sense Vols, ser-hi sense ser-hi, únicament en comú les pedres, i les fulles dels arbres, omg, omg, omg

Ahir entre el pensament de ser a tocar de la mitja nit, un pensament únic he de pensar que per la jornada, pel transcurs d'aquesta, pel lloc proper a on succeia, de costat a vivències que han marcat un abans i un després, fa que aquest matí el pes d'aquests instants sigui la base del Destructor de Murs Independent, el lloc a on sentir que la base és sòlida per si mateixa, el lloc ho és, hi sigui, o no hi sigui el genet i el seu Drac, i per tant sempre hi puc anar i gaudir-ne, entre pedres, entre fulles, ara de tardor, hi tornaré a rodar, de ben segur, però ara toca repòs, clar que yes


A hores, poques del proper tram, de reflexió, de molta reflexió, mtb, mtb, mtb.


Un cafè al Viena una bona pensada a les prèvies a la que havia de ser una llarga, molt llarga tarda, interessant, sí, molt fatigadora, també, propers per la seva exigència a meditar si de no ser no serà un present valuós.

MTB, MTB, MTB.

Sonen les dues de la matinada al campanar de SV. 

dimecres, de setembre 24, 2014

Una jornada llarga

Implica una jornada sense la possibilitat de compartir instants de Fades, certament, certament. El color de la darrera aventura marca el tram present.


Propers queden, proper queda el Vol amb la June a la propietat del romanticisme, ho escric hi penso tot seguit, que no la tenim propera al Mirador, he de pensar que no serà per molts dies, a tocar cada imatge de cada racó d'aquests espais de llegendes fetes realitats, ho dic pel fet que pensar en la casa de Julieta, en Sant Marc, i sembla una història de Fades de la Foscor, però la realitat és que tots i cada un d'ells, d'elles són una realitat, i per tant tangible imborrable a on en ser-hi quedes aturat de la bellesa, de la vellesa que transpiren, omg, omg, omg, a on darrera de cada pedra, de cada racó, de cada porta, de cada finestra és un sospir de vivències milenàries, i a on el sentir dels anhels de les Fades és com sempre un deliri de dolçor. 


El Destructor Independent ens protegeix a la distància. 

Anirem al límit pel què fa al proper tram, Vol de dimensió, i tant, Vol per tancar un trieni, oh yeaaaaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de setembre 23, 2014

Conciliació

Pausada, interessant, a on des d'ahir tot roda encara millor.


Test de Nau, test de June, fallida, però test que ha comportat tornar a entrar a la zona de reparació, veurem, veurem. 

La Nau Insígnia de la mà de la June ens ha portat a Venezia, l'instant, memorable, omg, omg, omg

Ara un cop ja al Mirador, tot roda d'allò més, mtb, mtb, mtb


Fem un cafè?

La Reina ha fet un Drac...:-) oh yeaaaaah! Veurem el tram de Fades a on portarà el genet, de ser, de ser, perquè avui decidim propera cita, OMG. 

Bons atributs

Per a una propera crònica sensa cap mena de dubte.


Un Vol de distàncies notables, a on la reflexió ens ha portat a un salt, interessant, molt, i que un cop compartim la crònica ja quedarà exposat, el salt vull dir.

He de dir que la June ha de tornar a refer-se dels problemes que s'han presentat en l'anada del Vol motivats per la darrera reparació. El paracops no es va reparar correctament, i la porta corredera tampoc.

Una aventura la dels darrers dies que marca un abans i un després per a mi, omg, omg, omg.


Sona l'una de la matinada al campanar de SV, i sota una pluja, una pluja lleugera però constant veig les Fades de la nit gaudint del seu moment envoltades entre les pedres tallades de la corona de granit.

MTB, MTB, MTB. 

dilluns, de setembre 22, 2014

De camí a SV

Fem un cafè?


A mig camí del Mirador, aquest cop no portem al cor imatges de Fades de la foscor italianes,  rodar de nit serà pel proper tram, i tant, i tant. 


MTB, MTB, MTB.

Test de la Nau

Fet, un de molts, ara la June ens torna al Mirador. 


De Venezia passant per Finale, OMG. 

MTB, MTB, MTB. 

El despertar dels Dracs

A Finale, a Finale.


Haurem de fer un cafè, esmorzem?

MTB, MTB, MTB. 

Finale

A tocar de la mitja nit, parada i fonda, oh yeaaaaaah!


Com sona, com sona, mtb, mtb, mtb.


La plaça de Sant Marc ja queda lluny, si parlem de quilòmetres, propera si parlem de cors, i per tant de sentiments. 


OMG, OMG, OMG.