De ser-hi avui en bike, que no pot ser, seria en la foscor de la nit, entre Fades.
Desconegut escenari, aquest que em tanca la porta els Vols, però la prudència m'indica que he de fer repòs de bike un altre cop. Sí, després de Romeu i Julieta, de ser a les seves contrades amb el meu Drac, ara toca tornar a aturar els Vols.
Podré assumir aquest pas, perquè persegueix poder sortir entre Fades i cavallers, ara però és a on sóc, i aquesta tarda, aquest nit a la frontera dels somnis, propers a la mitja nit un tremolor intens per una estada entre vents de la mitja nit m'ha proposat ser prudent, i recordar-me que ara toca ser-hi sense Vols, ser-hi sense ser-hi, únicament en comú les pedres, i les fulles dels arbres, omg, omg, omg.
Ahir entre el pensament de ser a tocar de la mitja nit, un pensament únic he de pensar que per la jornada, pel transcurs d'aquesta, pel lloc proper a on succeia, de costat a vivències que han marcat un abans i un després, fa que aquest matí el pes d'aquests instants sigui la base del Destructor de Murs Independent, el lloc a on sentir que la base és sòlida per si mateixa, el lloc ho és, hi sigui, o no hi sigui el genet i el seu Drac, i per tant sempre hi puc anar i gaudir-ne, entre pedres, entre fulles, ara de tardor, hi tornaré a rodar, de ben segur, però ara toca repòs, clar que yes.
A hores, poques del proper tram, de reflexió, de molta reflexió, mtb, mtb, mtb.
Un cafè al Viena una bona pensada a les prèvies a la que havia de ser una llarga, molt llarga tarda, interessant, sí, molt fatigadora, també, propers per la seva exigència a meditar si de no ser no serà un present valuós.
MTB, MTB, MTB.
Sonen les dues de la matinada al campanar de SV.
