Reparada, ara sí, crec, correctament, la porta lateral ja funciona, el paracops ja està correctament muntat, i per tant tot roda en la línia del què havia de fer-se, sostre reparat, i ara un merescut descans a les zones de repòs per tranportadores de Dracs.
La terra de Romeu i Julieta no és de pas obert, bé sí que ho és, però no simple, i nosaltres no som sofisticats, que bé, que bé, que bé, és una societat de complexitat extrema, i com a tal siguent planera és de difícil gestió, per sort el sol surt per a tots cada dia, oi que sí?
Diferents instants, diferents moments, no sé si sóc a temps de, o el temps de refència ja ha passat, no ho sé, no ho sé. Tot roda, tot roda, i el meu Vol és estàtic, perquè roda, pivota sobre un sol eix, i per tant de deixar-lo res del voltant és com era, o sí, i jo no ho sé veure. Quan pugui fer Dracs amb el meu Drac, això segons quan sigui indicarà el pla de ruta a seguir, que de totes serà divertit, senzill, i molt planer.
Avui després del retorn ahir a la mitja nit aquest cop sense Drac, ara a tocar de les sis de la tarda demana, imposa el seu peatge, el de la fatiga, dolça, sí, aquest cop sí, i per tant gustosa de passar.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada