A on hem passat per rutes per a mi de la Seda, i tant que sí.
Han passat molts anys, i segueixo escalant entre senders, i tant, però des de ja fa uns anys, uns quants, entre fades de la nit, entre Dames d'aigua, entre cavallers de la llum, entre Dracs, mtb, mtb, mtb.
Una ruta llarga, molt, amb un darrer tram complicat per a nosaltres, amb un accident on saltar pel pont de la Betty que ha acabat bé, i podria haver acabat molt malament, el seu Drac encara no està per aquesta labor, oi que no?
Per evitar-ho segueix al Rei, no en dubtis.
Un grup sensacional aquesta petita família dels Trinxes, mtb, mtb, mtb.
En aquest sender estem, preparant si es dóna el cas la meva participació a la Tramunbike d'aquest 2012.
I per què no ho sé segur? fàcil, venim d'un mundial de 24 hores SOLO, no estava previst com a data concreta anar-hi, sí com a possible, i va ser, vàrem prendre una decisió, i va sortir bé, molt bé, això té un petit peatge a pagar, petit, molt petit, que les condicions físíques per afrontar la Tramunbike són no justes, no, justíssimes, pel fet que a l'edició del 2011 al quilòmetre 30 ja estava molt cansat.
Ara venint d'aquest exigent cap de setmana passat a Finale, la meva previsió és que des del quilòmetre 15 fins el final de la Tramunbike la sensació serà la del quilòmetre 30 de l'edició del 2011.
De mentre però fent els deures perquè això, aquesta fatiga sigui energia per la Tramunbike, i no un fre.
MTB, MTB, MTB.
La imatge és tornant de Sant Celoni, dissabte, no vàrem fer més de trenta quilòmetres per muntanya, i sí uns trenta tocats de tornada per carretera, per carretera per mirar de fer una tornada suau, pel fet que diumenge ens esperava la Vic-Vallromanes.
Va arribar Dissabte passat, no podia ser un altre dia, al mateix moment que alguns des genets patien a les 24 Ore. Volia fer una presentacio al mateix moment, pero hem va semblar que "havia d'esperar el meu torn", deixar que les croniques de les 24 Ore arribesin al Blog.
Avui, i despres de xerrar una estona per Skype amb en Marcal i la Betty, ja puc penjar les fotos de l'estrena OFICIAL del Freedom Catalonia als US. Les carreteres de SC son acollidores, i malgrat les temperatures ja son gaira be de ple estiu, el maillot s'ha trobat com a casa.
No puc dir res mes que es un orgull ser part d'aquest grup, que es un orgull saber que sou a l'altre banda i que el dia que torni podre rodar amb vosaltres com si fos ahir que hagessim sortit. Es un orgull passejar la nostra Senyera, les paraules d'un Catala universal per aquest pais. I es un orgull se un embaixador a terres llunyanes, on molts ni tant sols saben qui som, a on som, o d'on venim.
Una abracada molt forta a tots, al grup del Blog, als de Bici Oci...haure de venir un dia...i a tota aquesta colla que fa que tot tingui sentit. Com no, havia de ser quan ja es de nit a Catalunya...fins dema.
P.D: jo tambe tinc la barba blanca, podre organitzar quelcom ?
Aquesta forquilla fins i tot podria ser per la meva Vicious.
MTB, MTB, MTB.
Si m'estic estudiant una forquilla nova per a la Vicious?, no, no en cap cas, la Vicious avui per avui és 100% rígida, demà no ho sé, avui i tant que sí.
I després de fer les 24 Ore de Finales a veure com ho podem qüestionar, millor dit, com m'ho puc qüestionar?
Dies de moltes i bones sensacions, no físiques, encara ara estic fatigat de les 24 hores, no he deixat de rodar, suau, sí, i mirant de fer els estiraments, mirant, dic mirant perquè aquests m'indiquen que muscularment estic lleugerament carregat, i la prudència impera, molta aigua, i clar veus una forquilla com aquesta i no pots deixar d'aturar-te i exposar-la al Blog.
Després passen les hores i torna el seny, no, no vindrà a casa, sí que vindran si Déu vol la parella d'australians a casa, ara venint cap a Barcelona, sense una de les dues bikes, els hi han robat a Milan, mare, mare meva, els hi han robat una de les dues bikes, per favor, per favor, per favor, vaig a mirar de posar-hi remei, mtb, mtb, mtb.
Perquè es tracte d'això, de gaudir, de poder gaudir de les bones experiències, de les millors experiències.
Avui està siguent un dia World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships, pel fet que les sensacions post cursa són les què són, i aquestes fa que el teu pensament raoni com raona, també, vull dir que és evident que la manera de fer ens ha portat a on som, ni més a prop ni més lluny que, a on som, i en gaudim de ser a on som.
Unes 24 hores SOLO tenen això, molts aspectes nous per enfocar, molts de vells per reafirmar, molts per corregir, els que menys, vull dir que els conceptes del 2009 que han funcionat s'han de mantenir, uns, pocs s'han de millorar.
I tot això per què?
Per si hem de ser a mundial del 2013 a Austràlia, i si no, per si hem de ser al mundial del 2014 a Escòcia, o si tot va com ha d'anar als dos, per què no?
Un dinar entretingut, parlant ara sí ara també del mundial de Finale, gran experiència la que hem tingut el privilegi de viure.
Miki, quin hotel quin hotel.
Betty quina amazona, quina amazona.
Xavi, Freedom Catalonia, el mallot, que bé que el tinguessis a les prèvies al mundial. A on és la foto amb el mallot?
El canvi de 26" de la Yeti ARC a la Spot Brand de 29er ve determinat per un primer aspecte, que la bike sigui específica per a Single Speed, és a dir que el projecte no tingui possibilitat de marxa enrere pel què fa a poder tornar a geared.
El quadre de la Longboard de cromo, mtb, mtb, mtb.
El segon, que la bike en qüestió respecti 100% les mides de la Yeti ARC, pel què fa a TT, i ST.
La decisió d'incorporar el Belt Drive CT ve marcada per la possibilitat de fer-ho, és a dir el quadre que podia assolir les condicions esmentades de ST i TT, podia anar amb Belt Drive, aleshores per què no?
El conjunt Longboard/Belt Drive de 10/10.
L'equivalent a un 32-23 el seleccionat per fer funcionar pel món aquesta bike.
Un tren posterior per emmarcar, rodes DT240SS-radis de titani-Crest, pneumàtic 100% Tubeless amb doble càrrega de líquid NoTubes, frens Formula R1, Belt Drive CT amb pinyó d'acer inoxidable, fa que del darrera d'entrada ens hem podem oblidar, pel què fa a tenir incidències.
El Maxxis aporta una càrrega de pes de 800 g. ben tocats.
Seient específic de noia, no sofà, tija de 27,2 mm. amb retrocés de titani per ajudar a absorbir els impactes, bieles i eix de pedalier fiables, pedals pel fang, porta bidó infal.lible King Cage, bidó amb boquilla funcional, pel caudal que proporciona d'aigua.
Seient avançat per corregir el retrocés. Respectar les mides aprofitant la millora de prestació del tipus de tija.
Conjunt de 10/10.
I si tens un bon conjunt quadre rodes, una de les millors forquilles rígides, Black Sheep, amb el permís d'en JJ.
Titani, i 470 mm. mtb, mtb, mtb.
I cap més direcció avui podria unir millor aquesta forquilla amb aquest quadre.
Tanca lleugera de 9 mm. discs de 160 mm. Shimano XTR 2007.
Forquilla de titani, radis de titani, de les millors boixes del mercat, els frens més lleugers i entre els més eficients de tots.
Manillar Groovy de titani a 14º, potència Syntace F99 25,4 mm. de 90 mm. a -6º, punys Ergon, tot per una millor absorció dels impactes i els 14º i els -6º per respetar mides i posició a dalt de la bike.
R1-Ergon-Black Sheep-DT240-Ardent-Crest-Groovy.
Un bon encert aquesta elecció de pneumàtic, terreny humit com el dels darrers quilòmetres del mundial, i de 2.25 per les moltes zones de pedres tallants.
24 hores de test entre sol i pluja fa que avui per avui aquest Belt Drive CT és 100% fiable.
A Finale un subcampionat del món de 24 hores SOLO Single Speed, millor test, o dels millors tests que es poden fer.
MTB, MTB, MTB.
Sembla que per anar encara millor hauriem d'anar a 2,4, la forquilla pot, nosaltres encara no, a l'espera de Tubeless.
Anem a canviar un aspecte, pujarem pressió dels 10 psi. a catorze, mtb, mtb, mtb.
En d'altres ocasions saps que la darrera part d'una crònica fa que després de trabocar-la al blog l'instant després comença lentament a quedar enrere.
També cal que passin dies per assumir la fita aconseguida.
En aquesta ocasió però la sensació és diferent, pel fet que tenim una any a casa per gaudir d'aquesta aventura del mundial.
El proper mundial deixarà enrere la vigència del subcampionat no el subcampionat en si.
I el què quedarà també seran les vivències d'aquesta aventura entre aventures.
Podrem marcar-nos moltes fites, sí, però a casa i fora de casa, tots el que pedalem tenim clar les haguem fet o no, que unes 24 hores SOLO són el repte per excel.lència dins de les proves de resistència a un sol dia. És evident que si no pedales i menys encara si no t'agrada la bike, valorar una fita aconseguida com aquesta és una mena de broma pesada, per sort això, aquesta experiència per a nosaltres està limitada a The Great Escape MTB, i a cercles molt propers, això gràcies a Déu fa que compartir l'experiència sigui sempre sensacional.
Aquestes 24 hores ens han donat molta informació, molta, i això com les del 2009 ens permetrà de seguir un camí de millora, si més no això pensem.
Les properes per quan?
Millorar baixant un 30% i millorar escalant un 50% són objectius a aconseguir, baixant hem de millorar sense baixar, escalant ho hem de fer, el millorar, sense escalar, no serà en aquesta línia que aconseguirem progressar, ni baixant ni escalant, en cap cas.
Com ho tinc clar, ara caldrà posar fil a l'agulla, i tant que sí.
Després del mundial, de la cursa, dels podis, ha vingut el després, sempre ve el després, i aquest per sort a casa té el to que volem que tingui, i aquest és amb diferència el millor, el millor to.
Avui mentre pedalàvem, és el segon dia després del mundial, hem parlat molt i molt de tot plegat, del què hem viscut, de la vigència d'aquest títol, i de com ha de ser el proper recorregut de bike.
Gràcies BO, Narcís, David, per tot, també per les postes a punt de les bikes, una bona assistència és un pas més a fer un bon paper en cursa.
Gràcies Trinxes per la vostra predisposició a deixar-nos la carpa.
Gràcies Andreu per les caixes, pels laterals de la carpa, per la carpa, per la taula.
Gràcies Andreu per la posta a punt muscular a les prèvies a la cursa.
Gràcies Perto, gràcies Caixàs, una cursa amb aquests dos bikers és sempre una millor cursa.
Gracies Noe i Jaume, entre moltes la rebuda amb les banderes de 10/10.
I gràcies a tots els que ens heu donat ànims dia sí dia també abans, mentre i després del mundial.
Som de pensaments de grup nosaltres, he renunciat a molt per no poder assolir el què tocava, lluites perdudes com per no entendre que primer les persones, després les persones, i en darrer terme, les persones. Moltes, mai massa, retirades a temps per a mirar d'evitar, mai massa.
A una cursa de bikes, tenim Dracs nosaltres, no bikes, que també, dues bikes 100% rígides i single speed s'han d'ajudar sempre, s'han de fer costat sempre, i més entre FS geared, i HT geared.
Va passar quelcom inèdit a la cursa, no una caiguda, com la que vaig patir als primers vint metres en iniciar les 24 hores, no una caiguda del rendiment, tampoc fatiga, sí una sensació que no ha de ser a unes 24 hores entre dos genets de Drac, i per això el canvi de plans, nosaltres no pedalem, volem, nosaltres no concursem, no competim, no entrenem, que està molt i molt bé, nosaltres compartim, si no no tindria cap sentit que nosaltres fóssim al mundial de Finale, cap.
Poc rodats, però molt i molt coordinats, i molt predisposats a passar un bon calvari, fa que durant tot aquest 2012 i fins la propera edició a Austràlia la Betty serà la subcampiona del món de 24 hores SOLO Single Speed, té un any per gaudir-ne.
El millor premi per la millor biker que conec.
Per a gaudir no cal patir, per a gaudir cal estar predisposat a sumar, sumar i sumar, així es forgen bones amistats i per tant amb aquestes les millors aliances.
Una retirada a temps és temps, per recuperar-te, per poder refer-se.
Foto by Noe
Molts cops en minuts guanyes anys, sí, però també en minuts tornes a veure com tot marxa com ha vingut, no m'agrada a mi aquest camí curt.
La Dama d'aigua em va ajudar, ajudar a veure què estava passant, i poder veure, és poder fer-ho bé, però si no mires difícilment podem observar res.
Les fades de la nit van posar pau a un escenari que ens hagués portat a no poder ser al podi, i els cavallers de la llum van consolidar que el subcampionat del món sigui a casa i per tant sigui català, mtb, mtb, mtb.
Foto by Noe
Un canvi d'estratègia i dues voltes molt treballades marquen la diferència de plans de futur dels vols de Drac, voler no va portar a poder, voler va implicar tenir una oportunitat que no vàrem deixar passar.
MTB, MTB, MTB.
Un pensament inicial, fer unes 24 hores SOLO amb rígides i single speed, pensament portat a terme de manera conseqüent, i un resultat que podia venir, podia i va ser.
Foto by Noe
Poder fer-se una proposta de repte com aquest i que et surti bé, sense fer-te mal, gaudint d'allò més des del primer quilòmetre fins al darrer és el què hem fet a Finale.
La darrera mitja volta coincident amb le circuit del 2009, escalant cap al punt més alt tenint el mar a l'esquerra i admirant la muralla paral.lela al mar, amb la informació de les quatre posicions, primer, segon, tercer i quart va ser memorable, gaudir que la Betty fes un podi, i la manera de fer-lo una experiència inoblidable, amb uns resultats com aquests encara es gaudeix més d'una darrera volta a aquest mundial.
La manera com en Perto i en Caixàs van viure la cursa, les prèvies a aquesta, després de la cursa, els podis, va ser entranyable, quantes sensacions i quantes emocions.
Instants difícils de poder transmetre, però no per això menys valuosos, a on després de compartir una aventura com aquesta, per la dificultat de la mateixa i per la manera d'afrontar-la res torna a ser el mateix, sense que res deixi de ser com era.
