Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimecres, de setembre 08, 2010

ROC D'AZUR 2010: Compte enrera!

D'aquí just un mes estarem pedalant pel departament de Var, del país veí, intentant poder completar dignament el Roc Marathon. Ens esperen més de 83km, oficialment en són 83 però finalment sempre ens apropem als 90 i als 3.000 metres de desnivell positiu, i hi ha dies que tinc la sensació que el més calent és a l'aigüera.

Des de l'any passat, que a casa ja hi donem voltes, el Roc d'Azur està tancant un cicle, i no per res, sinó que per dates coincideix amb altres esdeveniments que no ens volem perdre, i de fet, enguany serà la cinquena participació, i tot i que l'emoció és la mateixa que el primer dia hi ha moments que penses que ja en tens prou, de fet, per aquest motiu vàrem decidir que aquest any només correríem el Roc Marathon de divendres i que l'emblemàtic Roc d'AZUR del diumenge, el deixàvem perdre, i crec que per la nostra seguretat i per no arribar al límit del desgast en un dels moviments bikers més importants d'Europa, ja hem fet bé.

L'objectiu d'aquest any, a hores d'ara, el mateix que l'any passat, fer la meva pròpia cursa, passar-m'ho bé i no prendre mal, amb la incògnita de com li anirà a lagranevasio la seva experiència 29" SS, potser aquest any fins tot puc coincidir amb el nostre bon company francès, ens consta que s'està preparant a consciència, estaria bé fer alguns quilòmetres acompanyada, tot i que entre 3.000 participants en torns de sortides de 500 bikers, us ben asseguro que sola, poca estona.

Les últimes sortides en bike, estan donant bons resultats, i molt bones sensacions, ahir finalment la pluja no va aparèixer i vaig poder rodar 20km i 500metres d'ascensió per pista de la Serralada Litoral, i vaig tenir molt bones sensacions, de ritme i de lleugeresa de cames, que després de la ruta del divendres i la del dissabte és una bona sorpresa.

Ahir, i seguint la dinàmica de fer-ho dos cops per setmana, vaig sortir amb la Yeti ARC, de fet, lagranevasio m'ha tarat tan bé la forquilla que em costa trobar diferències de comportament entre la Yeti ARC i la Yeti ASR-SL mai m'havia trobat tan segura amb la bike rígida, és precisa pujant i un llamp baixant, tant és així, que m'havia plantejat el fet de, per acomiadar el que crec serà la última participació en uns anys del Roc Marathon, pedalar amb la mateixa bike que vaig fer-ho en la primera participació, la Yeti ARC, però això ho aniré estudiant, doncs el terreny Roc és força castigador, i les dues ocasions que he anat amb doble, no m'ha anat gens malament.


Avui torna a lluir el sol, acumularem quilòmetres, de ben segur, avui per terres del Montseny, que després de la pluja el terreny deu estar de somni.

Yeti ARC o ASR-SL?


dimarts, de setembre 07, 2010

L'ARC feta 29"?.


http://forums.mtbr.com/showthread.php?p=7297459#post7297459

Bona pasta.


És el que es necessita per fer grans coses.

Què són grans coses?, definim "grans coses", són les que en fer-les et generen molt bones sensacions, les millors sensacions.

Sense bona pasta però ja et pots oblidar de poder fer res que duri més enllà del que tarda a caure el dia per donar pas a la nit.

És així de senzill, així de fàcil.

Sembla un bufar i fer ampolles, però res més lluny de la realitat.

Per ser de bona pasta no "cal" anar una amb el lliri a la ma, no, t'ha d'agradar, apassionar anar-hi, sí, sí, tal com sona, i no t'ha de molestar en cap cas que et caiguin els anells, ni tampoc ha de ser cap problema fer el ridícul més extrem.

Renoi, direm, quines condicions més poc adequades, quin poc glamour, "amb el lliri a la ma, preparats per equivocar-nos sempre i especialment dotats per ser ridiculitzats".

És per això que som tan pocs a aquests espais "dels de la bona pasta, dels de les bones sensacions", perquè no va lligat amb el que "sembla" que ha de ser.

Però "el que sembla que ha de ser" es desmunta ràpidament, pel fet de que tots anem a caure al mateix lloc, uns uns metres més enllà, d'altres més propers, però caurem tots. I això si ho tens ben present, el fet de que no tenim un temps infinit, de que aquest temps té un rellotge que s'atura i si ho fa ja no va res, és el que hauria de fer que tots anéssim una mica amb el tres trets que he esmentat.

Curts amb elogis, silenciosos quan caldria tot el contrari, aparentment ignorants quan passen coses importants i decidits i valents quan s'ha d'humil.liar o parodiar, i molt però que molt desconfiats, aquest darrer tret jo diria que és el principal. Tots, són els trets antagònics a poder gaudir de bones sensacions, a ser de bona pasta.

Un vol de Drac, és ser, i ser no és un tret més, és el que marca la diferència.

Bones sensacions, fem, absència de bones sensacions, no fem, així de senzill, així de complexe al mateix temps.

Bona pasta=bones sensacions.

MTB, MTB, MTB.

dilluns, de setembre 06, 2010

Options.


http://www.facebook.com/photo.php?pid=3218712&id=47995824077&l=fe6a20a147&ref=fbx_album


http://www.silverfish-uk.com/articles.php?articleshow=1066

No Niner, no.


http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=341544&page=21

Això, que no.

No.






És que no he posat fi al descans.

http://picasaweb.google.com/mybikeride/Eurobike2010?fgl=true&pli=1#

New Frontiers

New Frontiers,

Yesterday I was feeling on the way I'm sure most of the old conquerors did some times. Alone on my bike, riding to discover areas I never ride with my Tarmac ready to discover New Frontiers.


The decision was made last Saturday, in front of my computer, when doing a review of different options for the Sunday ride, I came to one conclusion, it's time to start riding more and more on the Tarmac. All the circuits I am used to ride around home, are well know, but not long enough, unless I want to start repeating laps. So I decided to draw on a map something different, trying to extend the ride enough to spend 4 to 5 hours.

Summer is really close to his end, and temperatures are more and more inviting me to ride, so the weather was a good allied yesterday. Temperatures around 75 F were the best on the last days, and even at the end of the day I was riding on a nice and hot 85, nothing close to the 100 F just had some days ago.

The route I decided was starting on my typical circuits, from my home in Creek Shoals, going west on Roper Mountain, Pelham Rd, then north on North Pleasantburg, to close the first section riding up on Paris Mountain Rd, till the State Park. From the State Park, going back to Greenville Down Town, using mostly the circuit next week US Pro Cycling will use for the race, with North Main as a nice road to enjoy with the continuos "bumps"...or how I try to translate "toboganes". From Greenville Down Town, riding south east till Mauldin, close to the Donaldson area and really close to the circuit US Pro Cycling will use for the Crono Race. Once in Mauldin, north east to ride back on my typical circuits till I was back at home. Total a little bit more than 50 Miles.

When I started, the weather was fresh, but a nice sun was calling for an increase on the temps, so I fill my bottles with enough ice to have water fresh all way long. Riding west on Roper Mountain, with the nice typical south houses, was really an experience, as I was just going on a rithm I feel comfortable. The miles were passing fast, in 30 minutes I was already on the intersection with the 14th, 15 minutes later on Pelham Rd, and after the first hour, I was just at the end of North Pleasantburg, ready to start the climb on Paris Mountain Rd.

I never tried to climb those roads with the Tarmac, so my body was a mix of feeling strong, but at the same time without the confidence of what would happen. Some minutes later, I just realize this was not my MTB, so there was no small gears, and I was thinking on Lagranevasio with the 29" SS...with the feeling my legs were going to explode at any moment. But the first section to climb Paris Mountain is not that hard, and after some minutes I arrived to the ramps with less percentage, so the worst was gone for some minutes.

Just as side comment, this road is close to George Hincapie's home. I was close to go in and made an interview...maybe another time, why not?

Small relax time, road going down for some minutes, just waiting for the State Park. Once there, and due to internal problems...I had a Lagranevasio moment in Cerdanya...I had to stop on the park "rest rooms", problem solved, and keep going. In less than 10 minutes I was in front of "the wall", the last ramps on the road inside Paris Mountain State Park, those last ramps are really hard, I can't let you know percentage, but for sure between 10 - 15 %, it's just 1,2 milles, but they are really hard. I was already riding on my smallest combination, and at the end of a small section, the road is going up again to win the last meters, my body was feeling without forces, but I was thinking why I can't do it?...so last effort, and some minutes later I was on the top, with my legs close to be dead, and thinking in Betty blog entry related to her rides with the 29".

There is no bar there, so I stopped to drink some water and eat one of my three granola bars, once I was finish, I pick my iPhone to do some of the ones I included here...hope you will enjoy.




Going back to Greenville, temperature was increasing, but as I decided to ride on an aerobic rythm, I was feeling good. North Main is a great experience, going down and up, on one of the oldest areas of the city, with houses made you feel you are on the Civil War. With the great sky-grapers at the end, with a nice view of the city....awesome!


My route was planned with an stop on Carolina Triathlon, but unusual, the shop was closed...so I just fill my water bottle in a Mexican Restaurant is in front of the shop, nice people....Miguel fill both with water and ice...and with a question, do you want some TEQUILA ? Some relax, and my second granola bar, five minutes later I was riding back to Mauldin, using Laurens Rd as main direction. When I decided to use that road, I was not sure if due to the traffic I will feel comfortable, but the best thing is that as on Sunday most of the people is leaving the city, the ride was nice, and this road is going down softly, so my speed was increasing, even I started to have some miles on my legs.

Another stop in Mauldin, more drink, last granola bar, and then back north east to my home, on my usual roads, the smallest ones, which I really prefer to the big ones going to Paris Mountain. This section is a continuous going up, nothing impossible, nothing you can really feel, but there is no relax till the end. Legs were good, I was feeling flying on the Tarmac, so I decided to increase speed on the last section, and I did, after more than 4 hours on the bike, I was back at home.

A nice day, finished with a nice talk across the ocean. New Frontiers...

From SC, Xavi Paricio


Fi del descans passiu?

No sé si serà així, però ara en aquests instants, crec que avui tornaré a ser a dalt de la Vicious.

Miraré de no fer pujades del 25-30% i sí, tobogans i corriols suaus que siguin emocionats de recorrer amb el meu Drac.

Un Drac que funciona bé, molt bé, amb unes petites millores a fer, és cert, i que no cal repetir quines són. Avui però no serà el dia d'aquestes millores, demà podria ser, avui no.

El darrer tram invers de part de la tornada de la sortida del Montseny, podria ser perfecte, seguir el riu pot estar més que bé, ho podré afirmar si surto.

He de dir que Sant Elies em crida, però resistiré, serà fàcil, té unes pujades properes a les pendents que he dit que no vull fer avui, així que no aniré a Sant Elies avui, demà o demà passat no ho sé.

Porto la maleta d'eines i útils varis per poder fer un bon manteniment a la SS.

Transmissió, i pastilles de fre ben nets, drap humit per repassar el que hauria d'haver fet ahir després de sortir, "más vale tarde que nunca".

Cal tenir present que vaig amb un quadre i forquilla d'acer, fet que implica que l'aigua a pressió ha ser possible ha de quedar lluny de la meva Vicious, per això el drap humit.

Equipament, d'estiu, 100% d'estiu.

La màquina de fer fotos, a punt.

Les bateries dels llums carregades, per si la sortida dóna pas a una aventura de les extremes, mai se sap.

Les eines i recanvis varis que porto a sobre a cada ruta, totes dins de la petita caixa transparent.

Aigua natural, seria millor un xic freda, però serà natural, a punt, sortiré amb un sol bidó per limitar segons quin pensament de ruta.

Fi del descans passiu?.

diumenge, de setembre 05, 2010

Quan la terra tremola.


Avui sortida pel Montseny.

Tres bikes, Yeti ASR-SL, Moots Rigormootis i Vicious The Motivator SS.


Les tres molt diferents, amb un comportament dinàmic diferent, amb un rodar diferent.


Les tres però han estat tres Dracs que han passat una bona jornada de MTB, inici de la sortida, quarts de nou del matí, fi de la sortida a quarts de set de la tarda.


He de dir que si ahir va ser la més exigent des de que vaig amb la SS, va ser-ho perquè era ahir, i ahir no veia el que m'esperava avui.


Senzillament, terrorífic.


És el que ha estat avui, aquesta escalada de 30 Km.

Les sensacions no han estat mai bones avui, fins el punt de deixar de gaudir pedalant a dalt de la bike, pendents inferiors a les d'ahir del 30%, avui del 26%, però de molta més durada han fet que de gaudir passés a agonitzar.


Pulsació bona, sensacions per no oblidar i poder treure conclusions, el descans passiu d'ahir que no vaig fer, el faré demà, i posaré encara més atenció al relaxament muscular.


Quilòmetres, per sota de seixanta, desnivell per sota dels 1.700 m. +, pendent màxima 26%.


Eines les d'ahir, les mateixes, aigua, dos bidons de 750 ml. una clara de 750 ml. cinc coles, un cafè amb llet. Menjar, dos entrepans, un de fuet i formatge i un d'hamburgesa, i un gelat de xocolata.


Incidències, la vibració dels frens avui insoportable.

Cal posar remei als frens, als punys que giren i al pinyó o plat, així no veig com ser al Roc d'aquí a unes setmanes.


Per demà tinc una proposta dels homes del Montseny, però tot i ser magnífica, hauré de descansar. Que bé poder escriure això, perquè vol dir que estic sortint, i venint d'on vinc, és sensacional.


Hores de converses i converses de bikes, 29", 26", 1x9, 1x10, SS, converses totes infinites, emocionants, gràcies Colorado.





MTB, MTB, MTB.

Aquesta jornada està dedicada a tots els genets que van ser a la sortida del Montseny, a aquella jornada on una Heckler muntada per baixar de veritat va fer una escalada de seixanta quilòmetres com si fos una XC, a aquella baixada de Sant Marçal a Les Illes, a la pujada a Coll Formic, al famós pollastre del dinar, a la millor baixada fins a Sant Celoni, gràcies a tots per compartir aquella inoblidable aventura.

dissabte, de setembre 04, 2010

Duresa extrema?.



És el que hem experimentat avui.


Cap a Olzinelles, aquest cop cercant nous camins direcció a Sant Martí de Montnegre, s'ha fet de nit, negre nit, orientats sí, perduts també.

Quines pendents, quina sensació de poder fer explotar muscles, quina tensió.


Els llums a mínima potència, per evitar quedar a les fosques, perquè el temor a passar la nit caminant ha fet acte de presència.


Diria que ha estat la sortida més dura amb la Vicious, des de que la tinc.


Eines les de sempre, més un pot d'oli Finish Line tap vert. Menjar, res. Aigua, un bidó de 750 ml.
No hem coincidit amb cap ciclista, avui ho entenc, quins llocs més feréstecs, i de nit.


Equipats d'estiu.

Llums, tots.

Ritme, el que hem pogut mantenir, quines pendents, quines baixades, quins pedregals. He posat peu dues vegades.

Incidències, bé, els frens i un pedal Crank Brothers que s'ha plegat com un toldo a la nit.


Així, amb aquest estat de forma, un Roc Marathon, avui no podria ser, de cap manera. Les pendents d'avui, per a mi duríssimes, i no tenen res a veure amb les del Roc, però res, les del Roc són més llargues, molt més i amb molta més pendent.

divendres, de setembre 03, 2010

Descans Passiu?.

No sé pas com ho podré fer, si ara mateix ja estic pensant amb Ozinelles, en repetir la sortida d'ahir.

La sensació és d'una lleugera fatiga, però el cap em diu "anem a pedalar".

D'aquí a unes hores, poques, ho tindré clar, perquè ja haurà passat el dia i aquest dubte ja no existirà.

La Vicious a punt, les bateries dels llums a punt, la bateria de la càmera Fujifilm F100fd carregant-se, l'equip d'anar en bike al seu lloc...

MTB, MTB, MTB.

Imatge del mes-Spirit of Catalonia.

No vull deixar de comentar l'elecció de la imatge del mes.

Xavi, Michael, MRG, temps era temps, i aquest espai sempre serà espai de pluralitat, sempre. I per tant, de respecte a totes les alternatives que respectin la pluralitat oberta de qui té ganes de fer, de volar entre Dracs.

El meu Drac, no distingeix els colors, és cert, però quan veu el contrast vers l'estelada, incia un vol vertical d'escalada, per recorrer tram darrera tram tots els senders enllaçats, amb totes les seves forces, i seguir després sense moure les ales, i limitar-se a planejar i planejar, aprofitant per recuperar forces i tornar a iniciar el vol vertical d'escalada, i així anar repetint aquesta rutina, que per sort és la nostra, minut darrera minut, hora darrera hora, dia darrera dia.

Xavi, Michael, MRG, bones sensacions. Per en Xavi que tria entre totes, aquesta imatge, per en Michael, que la va aportar, per la MRG, que la va inspirar.

MTB, MTB, MTB.

Marzocchi adds two 29er Forks to the UK market

As 29ers finally begin to win the same kind of acceptance in Britain that they have enjoyed in the US for several years, Marzocchi have decided to add two 44 series forks for big-wheelers to their UK line-up.

The 44 Micro Ti and 44 TST2 aren't, as UK distributors
Windwave claim, the "only 140mm-travel 29in forks on the market" – our testers are already rocking 29er RockShox Rebas and Revelations with that much travel – and they're a little heftier than the competition.
But Marzocchi seem to have addressed the reliability issues of recent years and their latest forks have been well received by the cycling press and riders alike, so these new offerings could be good choices for burlier or more maintenance-shy riders.
The 44 Micro Ti uses Marzocchi's top-end TST Micro damping cartridge and features adjustable rebound, compression, lockout and lockout threshold. The new, low-pressure AER system is claimed to offer "coil-alike plushness" thanks in part to its titanium negative spring.
Fork travel is 120mm out of the box but this can be adjusted to 100mm or 140mm by adding or removing spacers. The 44 Micro Ti is only available in white and with a QR15 axle, and weighs 2,035g (including axle). It costs £599.95 and should be available in October.
The 44 TST2 features more basic internals, and lacks threshold and compression adjustment, but offers the same amount of travel. Again, it's only available in white and with a QR15, and weighs 2,250g (including axle). RRP is £339.95. For more details, visit
http://www.marzocchi.com/.

TEST: Ruta cíclica.


Sol, a ritme, no alt, sí exigent, direcció a Olzinelles, Ca l'Hivern, tobogans, arrels, escalada vertical, sender de pam entre pollancres, a peu de riu, arribada a Can Valls, escalada i més escalada, Can Mora, i inici de les pujades més exigents, més encara.

Una hora, és el temps a arribar al punt més dur del recorregut. Tobogans gegants i arribada a Sant Martí de Montnegre, baixada per pista a Sant Celoni. Sense aturades, bé una sí, les tanques de les rodes fluixes un altre cop.

A ritme alt, per sobre del 16 Km/h, per sota dels trenta quilòmetres, per sota dels 700 m. de desnivell positiu.

Velocitat màxima 48 Km/h, sensacions rares, no dolentes, però sí rares.

Hauré de seguir rodant, sí, però no avui, avui penso que em caldrà un descans pasiu, no actiu.

Eines, les de sempre, aigua, un bidó de 750 ml, menjar cap.

Equipat d'estiu.

Llums, Powerled, Karma i Cateye posterior.

Ni un sol ciclista, mentre que a la mateixa hora a quarts de set de la tarda, propers a Vallromanes, els senders, pistes i corriols, plens de ciclistes, no així al Montnegre, on no he coincidit amb cap biker, cap.

Santa Fe, "buena ruta SS", segueix així i coincidirem amb dues SS, però també amb la X-Control serà divertit, de ben segur, més i tot diria jo.

El resultat del TEST d'avui, no massa bo. Arribar al punt necessari per fer un bon Roc Martathon, requereix d'una posta a punt de la bike i un nivell de forma física que encara no tinc, caldrà seguir per aquest sender tan exigent, si vull gaudir i no patir mentre faig el Roc 2010.

MORE, MORE, MORE!!!.

dijous, de setembre 02, 2010

Light Bikes just got lighter

This new cassette unveiled by British component manufacturers Hope at this week's Eurobike trade show in Germany isn't just beautiful to look at – it also does away with the need for a separate freehub.
Aimed at shaving weight off high-end lightweight bikes, the Hope team looked at the traditional cassette and decided they could do better.
Designed to be retro-fitted to the company’s highly regarded Pro 2 and Pro 3-hubbed wheels, this new cassette incorporates the freehub body and sprockets in one neat little package.


According to Hope, a Pro 2 wheel with Hope cassette works out 20g lighter than with a freehub and SRAM's top-end XX sprockets fitted.


On the 10-speed version seen here, the five inner (green) sprockets are machined from a single piece of aluminium, while the five outer (gold) ones are made of steel, and will be coated with titanium nitride on production models. Expected to hit shops in early 2011, the new cassette will sell for around £150.




Nice Colours too!!!

South


Are Bikes for Summer?

Honestly, I'm not sure, at least not on the South, and I will explain. During the last weeks, even I had more day light and time, I was not able to ride on a regular basis, I don't know why, but my body simply reject the idea. I had always an excuse, another thing to do, something that moves my mind to another area....extrange, as I'm really a MTB, or Road Bike man.



After some days thinking about, I realize that it was all related to the weather, so hot and humid, the idea to go riding made me feel tired....and I was. With days over 100 F, and close to 90% humidity, ride on bike was more than exercise, was a crazy idea.

But even on the South, weather changes within a day, and some fresh winds...I don't know where they come...just decreased the temperature and humidity to "human levels". So I'm there again, riding every day...yes, every day to complete a four in a row extrange for me.

I've been doing some of my typical circuits, with small variations, but always trying to find well know roads where I feel at home, and where I can explore my limits. Day after day I've been improving my sensations riding, feeling more and more comfortable on top of my Tarmac.

First days I've been riding smooth and calm, to increase little by little the rythm approaching to mid week. Yesterday I was riding, and my legs where almost running alone, I was under the impression I was going so slow, but the time and speed was telling me something different, as the reality was I was able to move more cadence than previous weeks.

During the ride I had very nice surprises, I met two people, one I can't really tell you the name....Kirk...like the movie start...and the other called Ron. Both used to ride with a new group has been created on the old Carolina Triathlon shop, that now is owned by different people as they merge all shops in the one downtown. This group rides every Tuesday and Thursday at 6pm, and the best is they are really close to my home, so I decided I will join them, maybe starting next week, in order to keep going and improve my physical fit for this coming fall / winter.

And yes, I know winter will arrive, and riders will be leaving SC roads.....but I will be there, as I love to ride and feel the freeze and cold on my face....more than this feeling of being in an oven. So at the end, I came back to the initial question, are Bikes for Summer?

From SC, Xavi Paricio


dimecres, de setembre 01, 2010

Tobogans.


Avui he passat per aquí, pel mateix lloc que la imatge de fa unes setmanes, mesos.

Bona sortida, bones sensacions.

La Vicious, amb els pneumàtics a 22 psi. amb el líquid No Tubes, amb l'eix de la roda ben collat, baixa un altre cop com a les millors jornades, amb seguretat, sense flexió, puc fer-la anar per on vull.

Avui he baixat gaudint un altre cop, que bé, bones sensacions. Pujant, em caldrà millorar i molt, no és que rodi malament, però és que tampoc rodo rodó.

Avui uns bikers de carretera que no coneixem de res, ens han dit on anàvem amb aquests manillars tan amples, jo he pensat, "és que les vols comprar?.

Les dues Yetis dobles, ràpides, però silencioses, no passa res, hi ha més dies que llonganisses.

Hem fet una volta de 10/10, sí, sí de 10/10, senders de llarga durada, amb arrels, amb tobogans, camins amb una pendent descomunal de notable dificultat, amb molts xaragalls al mig, amb molta sorra esmicolada a les recepcions, i la Vicious ha rodat per tots aquests trams amb absoluta precisió.

Una tornada emocionant, ràpida, per uns tobogans i uns corriols sinuosos.

Un dia memorable, unes dues hores rodant, per sota dels 25 Km. per sota del 600 m. de desnivell positiu.

Eines, les de sempre, aigua, menys de mig bidó de 750 ml. menjar, cap.

Incidències cap.

Ritme per sota de les 140 pulsacions.

Demà repetició?.

I com us deia, jo ja hi havia passat per aquesta pista de la imatge de dalt, i també com avui he anat amb el colze encetat, similar a la de la imatge.

El que passa és que no recordo aquesta darrera ocasió de les fotos, les reconec perquè avui he passat per aquesta pujada, sé, encara, que són d'Olzinelles, demà ho recordaré?.


Olzinelles, amb les seves falgueres, demà no recordaré res, és el seu secret, les falgueres màgiques d'Olzinelles, aquelles que fan que oblidis que hi has estat.

Millor, així hi hauré de tornar per mirar de recordar que avui he estat entre espais de fades, entre vols de Dracs.

MTB, MTB, MTB.

Espera i qui espera desespera.

Ara, aquesta tarda, com ahir també, sortida de MTB.

Jo he proposat fer una sortida de pur MTB, vull dir ni molt pujadora sempre, ni molt baixadora sempre. Una sortida de pujar i baixar constant, totes elles curtes i de no massa pendent, i si tenen molta pendent, que sigui curta en les dues opcions, tant pujant com baixant.

No sé massa bé quin és aquest sender, amb aquestes característiques, però segur que hi és, segur, cal pensar-hi.

Les bikes a punt, després de verificar ahir que els Tubeless Ready, ja no perden gens de pressió, motivada aquesta millora per haver incorporat el líquid No Tubes.

El que no va del tot bé, és el tema frens, aquests ara van a l'inrevés. Vull dir que he de manxar vàries vegades perquè els pistons tornin al seu lloc, és a dir oberts, lluny dels discs.

El primer genet ja és aquí, falta el segon, per ser els tres i poder iniciar els preparatius per sortir a rodar aquesta tarda.

Una jornada nova, diferent, certament, amb olor a aventura, amb sensacions Light-UK.

Un concepte al cap, dos, un UK, un segon XC, ja fa mesos, anys? que em ronda la bike UK, semi rígida, amb 120 mm. amb angles de tija 73º-74º i de pipa 68º-69º, però en pensar-hi em ve al cap, que aquesta bike ja és a casa, és la Vicious?, no, no ho és, la Fox RLC 120 és dins de la seva caixa, així que la bike UK no és a casa, el dia que la Fox RLC rodi, segurament la bike UK rondarà per aquestes territoris 100% de MTB.

Concepte dur, exigent, però funcional, pujar bé, per baixar millor.

MTB, MTB, MTB.

Tot plegat.


http://www.dirtragmag.com/blogarific/under-test-ellsworth-enlightenment-29/

El perquè una Rotwild RCC07, el perquè de la primera Yeti ASR-SL, de la Scalpel, de l'ARC, de la Ibis, de la Rocky Mountain Element Team SC, de la Yeti ASR-SL, de la Mojo SL, de la Superlight i ara de la Vicious The Motivator SS, no el sé, certament, però en moltes ocasions no hi fa res, les coses són.

Motius, molts, per a cada canvi, sempre han primat les sensacions, i molt.

La Rotwild va ser un somni fet realitat, la Yeti ASR, un bon consell, la Scalpel, la meva primera bike de curses, l'ARC, l'extrem feta estil, la Ibis, una nova etapa, la Rocky l'arribada d'un clàssic, tipus l'ARC però en doble, de fet si avui tingués aquestes dues bikes seria perfecte, per què no?, la segona ASR la bike perfecte, és que amb ella he fet el meu millor resultat a les Guilleries, la Superlight, la millor bike que he tingut amb diferència, la Vicious, l'etapa espartana, definitiva?, no ho sé, és el camí que vaig deixar en marxar l'ARC 100% rígida amb 2x9 cap a Valencia, però ara 29" i SS, més radical encara.

Per què volia l'ARC?, la veia i pensava "quina bike més maca", com amb la Ibis Mojo Carbon i SL, vaig veure la Vicious i vaig pensar, "serà la meva bike".

Quina bike voldria demà?, avui penso que la que tinc, la Vicious, configurada com?, com ara, sense problemes de frens, això sí i amb uns Maxxis Monorail Tubeless de 29"!!!.

Quina serà la propera?, no ho sé, no veig propera, però com per negar la possibilitat tampoc, en cap cas.


http://www.pinkbike.com/news/Last-Bikes-2010.html