MTB, MTB, MTB.
De cara a demà aniré preparant la crònica de la jornada d'avui.
diumenge, de desembre 13, 2015
Fatigat
Per sota de quasi la meitat i he decidit fer un retorn cap a casa amb la VW, anant ja he vist que el Baix Montseny avui com a la darrera aventura em deixaria aturat al pas per SC.
dissabte, de desembre 12, 2015
Firefly+
És que és a un punt per sobre de les Firefly :-)
Molta història la manera de poder aconseguir definir aquesta bike, no únicament el biker, que també, no únicament el constructor que també, és el què indica, el què marca veure-la ara, notes de puntuació per valorar-la n'hi ha moltes, sí, variades, i tant, diferents, però aquesta bike no té una escala fàcil a on ser valorada.
Aquesta no és crec la seva primera Firefly, tampoc segurament la darrera, sí anem als pneumàtics ja en tenim per escriure una bona quantitat d'opinions, menys de 600 grams, laterals fins però no com els que més, sí lluny de la seguretat dels TR EXO 3C de Maxxis, crec recordar que comparativament són tan o més rodadors que els Ikon que us esmento, estic comparant els Notubes del 2009 a Finale, amb els Ikon d'aquest 2015, vull dir fa anys que no rodo amb els pneumàtics de la imatge. Però els laterals els maten, et fan patir d'allò més quan ja ets a dins de l'aventura.
Els pedals, singulars, diria que perfectes si has de ser setmanes a dalt de la bike, segur que són de les millors propostes si aquest ha de ser el cas, dies i dies seguits a dalt d'aquesta bike en concret.
El Dura Ace de canvi, no ho sé, per ser anterior aquesta construcció al XTR electrònic? no és important, i menys en el meu cas :-)
La brida de seient Thomson d'inici costa d'aconseguir que faci la seva feina per una cabota de petit diàmetre, i feble pel què fa a el tipus de material d'aquesta no ajuda, però un cop la tens per mà és la brida de seient.
La resta, quadre, rodes, frens, tot, senzillament estratosfèric, de fet el conjunt és d'una altra galàxia per a mi, insisteixo, per a mi, entenc que vista per sobre, una bike més, i més per ser tan neutra, però pel què fa a mi un ot la defineix, increïble. Ara sí.
Particularment el quadre, bé podia posar excuses al to del titani, sí, fins i tot al reforç posterior sota pipa, sí, a la parcialitat dels passa tubs interns/externs, no seria però raonable per part meva, la valoració meva avui és que aquesta bike en versió Single Speed i algunes modificacions pròpies pel fet de ser la meva bike, inapreciables quasi a primera vista, i aquesta marca que jo fa uns anys hauria negat com a possibilitat, avui és una opció molt i molt viable per a mi. Evidentment ens separa una xifra important, sí, però no és una barrera impossible, quasi impossible sí però.
MTB, MTB, MTB.
A partir de les 5
De la matinada, l'aventura va agafant forma.
MTB, MTB, MTB.
Sense un Sol sol, em costa rodar per sota dels 10°C. Però una aventura pel Baix Montseny sempre és una aventura difícil de deixar passar, clar que yes!
Pink
Kong
MTB, MTB, MTB.
Si publicava el White Yeti quasi que era inevitable haver de publicar el Pink Kong.
divendres, de desembre 11, 2015
De casa
Les de casa totes són negres i turqueses, les blanques estan per venir, i si una Yeti ASR groga es creua pel camí, OMG :-)
dijous, de desembre 10, 2015
Eines
MTB, MTB, MTB.
Pneumàtics de 26" segueixen venint a casa, una joia de bike, la Yeti ASR-SL els seguirà portant, i tant, i tant que aí.
Ara sí, el separador de pistons ja ve cap a casa, ja era hora, i nous desllorigadors, definitivament ho estic fent prou bé, clar que yes!
dimecres, de desembre 09, 2015
21°C
Equipat d'estiu i una lleugera base de tardor, he de començar per aquí per un temps favorable als Vols :-)
Culot d'estiu Power 3.0 de Gore, camals pirates Sporful, tèrmica i mallot Alp-X Windstopper sense mànigues, aquests darrers dos també de Gore, avui com ahir també fent equip amb els manegots nous Pearl Izumi, mitjons de tardor, amb les Giro Privateer noves, guants Hirzl, casc Cratoni Terron, ulleres Limar, un equipament ideal per una jornada de MTB com la d'avui.
Sense ser perfecte l'inici, a l'inrevés, però a cada minut que ha passat he anat d'anar fent a rodar força bé, i tant, el cap del Drac fet en 53 minuts per una caiguda de la temperatura dd mig grau, a on de rodar bé haurien de ser 49', per tant proper a ser a un bon ritme a dalt del meu Drac, la temperatura si baixa no importa si és dolça com avui, i com sembla que serà demà, veurem si tindré Vol.
L'Inbred un 10, com funciona aquesta bike, amb l'equipament que la vesteix, cert que els frens Shimano sense encara els discs nous no van massa bé ara mateix, la resta prou bé, molt bé. Les millors sensacions a dalt de la bike, quina sensació més bona ser entre senders amb aquesta bike, perquè baixant com sempre vaig fent, la bike ajuda molt, pujant una única nota possible per aquesta bike, un 10.
Amb eines, càmera i manxa, sense menjar, amb aigua, sense beure, amb llums sense funcionar, amb el mar calmat tot i el vent present, sense coincidències, ni incidències.
Com funcionen els Maxxis Ikon EXO 3C TR, OMG, com funciona la forquilla rígida DT XXR 445 amb l'Ikon 2.35, OMG.
MTB, MTB, MTB.
Un Vol entre Vols, certament, curiós que m'ha costat iniciar la sortida, per poc a poc anar gaudint cada cop més de cada nou tram del Drac.
Ara passades les hores, 23 des de l'inici d'aquest Vol, no hi ha massa motivació a repetir sortida, veurem, veurem, pesa a favor que em fa molt de bé ser entre Vols puntualment dins del meu dia a dia, però bé com us dic, veurem, veurem.
dimarts, de desembre 08, 2015
19°C
Quasi que feia calor avui a dalt del meu Drac.
Sol, boira baixa, lleugera pluja, un vent suau, avui un mix curiós, a on durant la primera hora m'ha costat ser a dalt de la bike gaudint del Vol, per passada aquesta a la segona anar en pilot automàtic. A la tercera hora però tot ha anat rodat, de fet bike i equipament han funcionat perfectes des del primer minut, sóc jo que en començar l'aventura estava distret.
Sense coincidències, sense incidències, amb llums sense funcionar, amb aigua, sense menjar, amb eines, manxa i càmera de recanvi, amb el mar calmat tot i aquest lleuger vent.
Equipat de lleugera tardor, amb el culot pirata Assos prim, tèrmica de Gore de màniga curta, el mallot nou Alp-X Windstopper de la mateixa casa sense les mànigues, anant amb els nous manegots Pear Izumi, guants Hirzl, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar, mitjons d'estiu Fox, amb les Giro Privateer també noves.
Un cop m'he decidit a demanar la bike, el termini d'entrega és, JULIOL 2016, no pot ser :-(
Torno als USA crec, quantes voltes que dóna tot, oi que sí?
Una ruta avui clàssica, fent un Drac i un final d'aquest passant pel Montalt.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de desembre 06, 2015
3V
Tres Vols, a quin més singular, dos coincidint amb un cel ennuvolat, amb una visió de l'horitzó també singular.
A dos d'ells, els dos darrers amb nous corriols, un d'ells el d'ahir té un mot que el defineix, sensacional.
Equipat per a fred, però rodant a temperatures altes, no aquesta matinada a on a les cinc tocades de la matinada els 11ºC sense ser en cap cas fred no són els 18ºC dels dos primers Vols.
El dijous va ser increible veure els Tres Turons banyats de núvols blancs, també va ser sensacional decidir no fer un Drac, i fer zona Montalt, a on un nou corriol, breu però molt ben definit em va convidar a repetir-ho ahir, això sí ahir vàren ser per a mi paraules majors, no per disposar de molt temps, sí de més temps.
Ahir perquè divendres vaig descansar, vaig fer un corriol d'uns quatre quilòmetres a tocar del cap del Drac, com sona, i que gràcies al meu germà que em va comentar de la seva existència, ahir vaig decidir fer-lo a l'inrevés, és a dir no de baixada si no de pujada, oh yeaaaaah!
Com sempre tenia raó ell, era de baixada, sí, i per això em van faltar deu metres, com sona per no posar peu, a la propera miraré de coronar el punt més alt sense aturar-me. Em fascina rodar entre els pilars de granit receptors durant anys dels Destructors de Murs abans que aquests decidicin protegir les dues Corones de Granit motors de principi de la Nau Insígnia, OMG.
Un dia ens aturarem a tots els llocs a on el Volar ha sigut agafat de la mà del meu Drac, clar que yes!. Ja fa uns anys que pel fet de tenir el meu Drac tinc el privilegi de gaudir dels Vols, a cada racó, a cada petit indret dels voltants de casa, omg, omg, omg.
Els equipaments els darrers dos dies ja amb la millor entre les millors, la jaqueta Xenon 2.0 AS de Gore, quin equipament, ahir al migdia la negra amb tèrmica sense mànigues de la mateixa marca, avui de matinada amb la blanca, amb tèrmica Pearl Izumi de màniga curta i el manegots de la mateixa marca, ahir amb els pirates de tardor, avui amb culot llarg per hivern extrem, provocada aquesta sortida per una humitat extrema intueixo jo, avui ja sí amb les botes Lake MX140, molt properes a passar a la reserva definitiva, perquè han de venir les noves botes d'hivern, també les noves Privateer R, i les noves Manta R, aquestes dues darreres per prudència seran mitjos, també vull que vingui un segon mallot Alp-X Windstopper negre perquè el primer no para de sortir, i si vull que duri caldrà que tingui ajuda.
Ahir cercant acumular molt desnivell amb pocs quilòmetres, avui senzillament rodant de matinada per no disposar de més de dues hores, a on el trenc d'alba ha quedat lluny de la meva arribada, que ja està bé, que ja està bé.
Ara a minuts del darrer Vol, un cop ja esmorzat un pensament en ve al cap, demanar-li al meu Drac que em faci Volar, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Cada dia amb eines, amb càmera, amb aigua, sense menjar, sense incidències, sense coincidències, amb un mar tranquil, aquesta matinada nit amb un vent molt lleuger que m'indicava el to d'aquesta intervenció, la dels Vols amb el meu Drac, amb llums cada dia, avui sí en funcionament.
dissabte, de desembre 05, 2015
divendres, de desembre 04, 2015
3er estiuet
Miro de lligar la seqüència del Vol, perquè em costa ara recordar de quines sensacions estem parlant, els Vols no paren, encadenant una seqüència molt atractiva per a mi, a on ara de matinada en escriure sobre un d'ells en concret un punt en comú entre tots ells sí que em ve al cap, oh yeaaaaaaah!
El factor determinant és sense cap mena de dubte el clima, OMG, entre Vols de MTB a mes de desembre a 17º i 18°C és un privilegi de pocs territoris, bé si parlem d'AU sí però ens queda una mica lluny, una mica, altres vegades no, semblava, sembla que estigui a tocar.
Un punt que ajuda molt també als Vols, a que aquests siguin, el bon funcionament de l'Inbred, puc afirmar que, de voler una bike divertida, ràpida de reaccions, que et deixi un ampli somriure mentre i després del Vol, això amb aquesta bike ho tinc, ho tens, i tant.
Un altre punt que ajuda és l'arribada dels nous i funcionals equipaments, un encert haver fet venir el mallot ALP-X Windstooper un absolut èxit, i si miro enrere, guants de la mateixa línia Alp-X, també els Hirzl, els culots tots, en aquesta ocasió Gore Power 3.0 curts d'estiu amb camals Sporful, un 10, les tèrmiques noves en aquesta ocasió d'estiu Café du Cicliste, minimalistes, sí, però perfectes rondant els 20ºC, els manegots, anava amb el mallot Alp-X Windstooper sense les mànigues llargues i amb els manegots nous de Pearl Izumi, les noves Privateer de Giro conegudes dels darrers dos anys, arriscades per ser un 44, veurem, veurem a una cursa de ser de 24 hores SOLO si ajudaran pel fet de no ser un 43.5 ajustat, veurem, però en tot cas ara ajuden amb la seva comoditat a decidir seguir a dalt de la bike fent equip amb els mitjons de tardor no d'estiu, i ja no et dic res si parlem del casc Cratoni Terron, que com a Finale 2013 o 2014 ara no ho recordo, a on al podi surto jo sol amb casc entre tots, és la imatge de la capçalera inferior del blog, és que és tan còmode que no el noto, i a aquesta sortida un cop al Mirador no vaig recordar de treure'm el casc, com sona, com sona, és a dir segueix sent molt còmode.
Sense cap mena de dubte que quan sigui el moment vindrà un segon mallot Alp-X Windstooper cap a casa, aquest cop negre, tinc els meus motius fent referència al color del mallot.
Tots aquests punts, tots aquests factors, ajudent molt a tenir una continuitat amb els Vols, i no necessàriament l'arribada de novetats en si mateixes, si no la reposició de les que ja funcionen però que o bé pel seu deteriorament o bé per la limitació de les unitats que roten, si són poques calen de l'arribada de nous equipaments, això de tractar-se del genet, i de components, de tractar-se del Drac, i si a sobre de seguir aquests punts, de portar-los al dia, també acompanya aquest clima benigne, aleshores he de tornar a repetir un únic mot, oh yeaaaaaah!
MTB, MTB, MTB.
dijous, de desembre 03, 2015
dimecres, de desembre 02, 2015
No cal
Vull dir aportar una crònica sobre el Vol d'ahir.
Un Vol lleuger de pendents, dens de pensaments, a on el Destructor Independent reclama la presència de la Fada Reina i les seves Fades de la Foscor, el genet però mentre resisteix seguirà entre Vols del migdia i ara per ara encara no al trenc d'alba.
Equipat de tardor, no com avui que quasi rodava d'estiu, ahir amb el mallot Alp-X sense les mànigues llargues, sí curtes, culot Assos pirata d'estiu, amb tèrmica de Gore sintètica també de màniga curta, manegots Pearl Izumi, mitjons Biciclista, les Giro Privateer noves, guants Hirzl sense recanvi de guants de tardor, ulleres Limar Photocromàtiques, gorra Spok, casc Cratoni Terron.
La bike ja frena millor del darrera, davant no ho sé, tot i que avui ja anava bé, ahir no ho sé, els Ikon EXO TR propers a 19 psi crec recordar literalment que Volen dins del Vol. Ahir a la nit estava fent la comanda de la bike nova, i l'ordinador va decidir deixar de funcionar, com?
(Ara, passats els dies mentre rellegeixo aquesta intercenció, insistint a fer la comanda de la bike que vindrà de ser cap el juliol del 2016)
Sense incidències, ni coincidències, amb eines, amb càmera, amb llums sense funcionar, amb un mar animadet, no molt, rodant anant proper a la costa, com diria, a segona fila, i tornant a primera fila.
MTB, MTB, MTB.
A veure si demà tinc més possibilitats, estaria bé. Ja està feta, OMG.
dimarts, de desembre 01, 2015
Acumulant metres
Ahir va ser un dia intens si parlem de pendents en bike, a on des dels primers minuts la constant va ser un puja i baixa intens.
Havia pensat fer un Drac, sí, per finalment decidir no sortir dels voltants de casa per un compromís del dia a dia a la tarda, i rodar proper a casa millor que millor, crec, crec.
Una pujada directa cap el Montalt, cap el cim des de darrera de casa, una pujada exigent, tant que avui he optat per ser prudent pel què fa a desnivell, mentre que si faig Dracs els repeteixo ara sí ara també.
Després un baixar i pujar durant les dues hores i mitja de sortida a on haver afinat molt la meva densitat corporea ara ajuda i molt a poder rodar per les pendents de casa amb certs fluidesa.
Equipat ahir de tardor, amb un segon joc de guants darrera del mallot Alp-X Windstopper, amb els Hirzl funcionant, tèrmica mateixa casa Gore sense mànigues, mitjons d'hivern, pirates Assos, gorra Spok, calçat amb les Privateer noves, casc Cratoni Terron, ulleres Limar. Amb Eines, càmera, sense incidències, ni coincidències, per beure més de mig bidó de 500 ml. sense menjar, sense veure el mar de prop, si des de dalt del Montalt, amb llums sense funcionar.
Una sortida breu, sí, però molt potent per la ruta exigent, divertida també, tècnica? no, jo diria que no, entre senders molt estrets sí, quasi dins del grau de tècnics, sí, però sense ser-ho.
La bike ara des del canvi posterior de ferodes, millor encara, més avui que ahir, a on vaig baixar una mica la pressió de l'Ikon posterior per millorar el control d'aquest baixant, i la tracció escalant dret.
Una jornada ahir sense concessions, diria que dins del meu dia a dia de les més exigents que puc decidir fer, diria, i que no pc repetir dos dies seguits.
Ara a esperar a dimecres, no a dimarts que ja hi ha hagut Vol, però aquest darrer ja serà una aportació de demà, a on la Fada Reina de la Foscor i el Destructor Independent han sigut en part els protagonistes de la jornada.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, de novembre 30, 2015
Decididament
Decididament vivim a un espai de MTB.
També de Fades, de la Foscor, i tant, dels Destructors de Murs, OMG.
MTB, MTB, MTB.
Prepararé la crònica, de poder, de poder, clar que yes!
diumenge, de novembre 29, 2015
<0°C
El meu equipament, crec que no està preparat per aquestes temperatures, és el què té sortir amb l'Home del Montseny, pel fet que comporta saltar de la calidesa del Maresme a la fredor intensa del Baix Montseny.
Un inici de jornada a les tres tocades de la matinada, per inciar el Vol quasi dues hores després sense esmorzar motivat per un dinar d'excepció de la jornada anterior que em va fer impossible fora d'un exquisit iogurt de cabra, de menjar res més a les prèvies del Vol.
Una selecció de l'equipament d'hivern llarga, primer dia del culot Mavic Echapeé crec que és el model, així com de les botes Lake MX140, el doble protector de cara, gorret Assos, la resta de l'equipament ja sí de tardor, tèrmica Pearl Izumi de màniga curta, guants Alp-X llargs, mitjons de llana prims específics de bike, gorra Spok, i el nou mallot Alp-X Windstopper, mentre rodava proper a casa, per un cop ser a punt d'entrar a la zona propera a Vallgorguina, afegir els manegots Pearl Izumi nous, el segon protector de cara, i el gorret Assos en lloc de la gorra Spok.
La baixada direcció a Vallgorguina, va ser l'entrada a territori hivernal, perquè a casa quilòmetre que avançava, per no dir metre, una baixada vertical agafada de la mà de la sensació de descens també vertical de les temperatures fins a ser al ben mig de Vallgorguina a on tots els vidres dels cotxes estaven totalment emblanquinats, OMG, a aquest punt les meves sensacions encara les podria definir com de gaudir de l'aventura, de fet una Lluna majestuosa i molt lluminosa al cel des de sortir del Mirador feia que aquesta fos la sensació des de quarts de cinc del matí. Ara però pel pas per Vallgorguina a tocar de les set del matí després de quasi dues hores a dalt del meu Drac, desitjava ser ràpidament pujant direcció a Olzinelles per mirar de veurem protegit d'aquest fred per sota dels 0°C entrant a les zones frondoses dels boscos encantats d'Olzinelles. Poca fortuna la meva perquè no tan sols no va ser així si no que la temperatura encara era més extrema fins el punt d'escoltar com el meu Drac trencava els petits cristalls de glaç en rodar per sobre d'ells, OMG. Uns instants extrems per la intensa fredor del moment, sí, però també màgics per l'efecte de l'impacte de la llum del potent Powerled amb els critalls de glaç que dominaven cada racó del corriol fent que la percepció visual m'indiqués que estàvem rodant dins d'un tub màgic de parets vestides de encisadors brillants, OMG, OMG, OMG.
El moment màgic va durar mentre vaig ser a zona de Falgueres Màgiques i tot just sortir-ne únicament en va quedar el dolor intens a les meves mans i en menor grau als meus peus coincidint amb l'arribada a la capital del Baix Montseny. Aquest instant diferent i coincidint en arribar a destí mitja hora abans del previst em va permetre de fer l'esmorzar que no havia fet a casa, i així mirar de recuperar-me del fred, sobretot a les mans, OMG.
Un cafè amb llet i el què veieu a la imatge em van ajudar a refer-me, per seguidament dirigir-me al punt de trobada amb l'Home del Montseny uns minuts després.
La ruta fins a Arbúcies dins de la tònica del fred intens idèntic al de Vallgorguina d'abans del trenc d'alba, i per tant amb una sensació a dalt de la bike diferent de la que tinc mentre rodo regularment aquesta tardor pels voltants de casa, una sensació molt diferent.
Quasi dues hores després de sortir de SC, una aturada llarga per esmorzar a Can Sitre coincidint amb les velles espases del nostre grup de ciclistes de SC, amb dos d'ells vaig coronar el meu primer Turó ara fa trenta-vuit anys, renoi, renoi, renoi, una truita de carxofes, pa torrat, vi, gasosa, i dos cafès llargs l'energia per afrontar les properes quatre hores de bike per anar d'Arbúcies a SC passant per Santa Fe.
Aquest cop entrant a SF per un nou pas als darrers tres quilòmetres, tram que repetirem en el futur per la seva extrema bellesa, i per en segon terme poder evitar fer cap tram coincidint amb uns conductors de cotxes cada cop més i més i més neguitosos.
Una beguda de cacao a l'Avet Blau aturada obligada, per baixar equivocadament entre autos fins a SC.
A aquest destí i sense ser-ne el propòsit va ser la fi del Vol, crec que provocat per una fatiga física per aquesta tensió costant d'aquesta fredor al cos, no diria fred intens en si mateix, que segurament també, crec que no, si no més la sensació de fredor no de dolor intens a les extremitats. He passat més fred a d'altres aventures, pero ahir aquest no en va ser el principal protagonista, vull dir per la seva extrema intensitat, si no per la incomoditat de la fredor constant mentre rodava des del pas per Vallgorguina proper a les set del matí fins a tocar de les tres de la tarda passant per SC. Punt i final aquest darrer del Vol d'ahir, decidint tornar al Mirador amb cotxe, per la poca motivació de continuar compartint aquesa fredor durant tres o quatre hores més.
MTB, MTB, MTB.
Vol avui després de l'aventura d'ahir? dependrà dels ànims per una banda, i de les temperatures, de si avui són amigues o no.
dissabte, de novembre 28, 2015
A les 3
De la matinada l'emoció ja marcava el ritme d'una aventura SOLO.
Sonen les cinc del matí al campanar de SV, a minuts d'iniciar el Vol, oh yeaaaaah!
MTB, MTB, MTB.
divendres, de novembre 27, 2015
Energia+descans
Implica propera aventura de MTB.
Al Mirador el Drac descansant.
I el genet recuperant-se, i tant que sí. 1Kg de carn vermella ajudarà? :-)
MTB, MTB, MTB.
La Reina mentre jo l'observo fent recuperació a Ca l'Andreu.
Demà jornada intensa de MTB?
dijous, de novembre 26, 2015
The Day After: EMOCIÓ
Perquè avui ha valgut la pena el Vol del que ja en faré la crònica de cara a demà, però hem de compartir un aspecte dins del Vol que ha sigut el què ara he de deixar caure a The Great Escape MTB, com ho és que ja tinc calr quin Drac ha de venir, OMG.
Ha anat bé ser proper a fer venir la millor bike, perquè sense ella no hi hauria la foto ben definida que tinc ara del meu Drac, no de la millor bike, que no està descartada, sempre mentre camini cap el meu nou Drac tindré la temptació de fer venir cap a casa la millor bike, i tant, però ara a minuts de finalitzar aquesta aportació, tinc la foto clara de com serà el meu proper Drac, oh yeaaaaaah!
MTB, MTB, MTB.
The day after
O aquesta és la frase que em ve al cap per obrir aquesta intervenció.
Un inici de jornada coincidint amb el que l'hivern del 2014 eren els Vols des del Mirador amb la meva Vicious. Van ser grans moments aquells, que han donat pas i sense els primers no tindriem sentit als Vols del migdia.
Aquests, els Vols amb els cavallers de la llum tenen una component molt diferent dels del trenc d'alba del 2014, de fet tot és diferent respecte del 2014, hi ha les Fades de la Foscor, el Destructor Independent, els dels Murs, les Falgueres Màgiques, les Corones de Granit, bé tot no és diferent, al Mirador, el dia a dia d'aquest per respecte a la protegida Nau Insígnia segueix idèntic al patró de fa deu anys, al de fa vint anys, el de fa trenta anys, OMG.
Ara esperar a veure si les sensacions quan s'apropi el moment del Vol són les esperades, i si no tindré un dia més de descans, clar que yes!
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de novembre 25, 2015
2x1
La crònica d'avui, Vol d'ahir i d'avui :-)
Ahir temerós del fred, per les sensacions de diumenge, i les de dissabte, avui també, ahir Drac, avui Montalt, clar que yes!
Equipament de tardor, Alp-X mallot de Gore Windstopper, Intermediate avui, tèrmiques de màniga curta les dues, Pearl Izumi i Gore respectivament, Giro Privateer les noves, les noves, mitjons d'hivern, gorres Spok, culots Assos, Morvelo avui, guants Alp-X, Hirzl avui, protector de cara, casc Cratoni, i ulleres Limar.
Sense menjar, sense beure aigua del bidó de 500 ml. amb eines, amb càmera, amb manxa, amb llums, sense funcionar, amb un mar curiós quan hi era després de fer el Drac, i un Montalt que puja molt, mai massa, i des d'on el mar es veia calmat, a 14°C i 16°C respectivament a la riera de Llavaneres a les dues del migdia.
Una bike molt a punt, amb un fre posterior o bé sense disc, o bé sense ferodes, perquè així ho indica una maneta a tocar del manillar, però deixant de banda aquest fre, no sé si per aquest magnífic comportament de l'Inbred la bike nova no ve encara cap a casa.
Sorprès perquè un cop decidida no sé perquè no faig el pas, he de pensar que propers a les cinc xifres, massa pels moments a on som, dels moments d'on venim sí, i definitiu dels moments d'on venim a on l'entorn més proper ha passat una estratosfèrica agonia econòmica, i perquè crec que puc afirmar que en silenci estant passat, i encara més vull exposar el silenci, perquè aquest darrers anys aquesta generació ha i està visquen aquesta impactan depressió econòmica en silenci, fets que fa que la reflexió vingui de molt més lluny que la de l'arribada únicament d'un nou Drac al Mirador, aquests aspectes que no haurien de ser el pal de paller de la decisió de fer o no venir la nova bike, podrien ser un dels frens, el concepte però el principal fre, vull que vingui la meva bike, deia ahir, o que vingui la millor bike?
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)