Matinada de dilluns

Avui també pot ser un gran dia, dependrà de molts aspectes certament, també de nosaltres.

Una jornada la d'ahir que indica quin és el to del d'avui, mtb, mtb, mtb.

Com que avui no hi ha aventura de bike, gaudir dels dos bons cafès de cada matinada ho podré fer a un ritme més pausat, que bé, que bé, que bé.

Fem un cafè?

Com m'agrada sortir cada matinada a fer un Vol amb el meu Drac, no sé però d'haver de decidir-me entre un bon Vol i un bon cafè quin seria dels dos instants el què s'imposaria, bé sí que ho sé, el Vol, el Vol, perquè de fet el cafè d'aquí a un temps no serà, però aquesta de venir ja vindrà, jo no l'aniré a cercar.

Aquesta setmana i la propera tindrem novetats a casa pel què fa a equipaments i components. He localitzat els Canis, no de 120 TPI, per aquest motiu espero quinze dies més, per rodar uns quants quilòmetres més amb l'Onza i poder assegurar-me que cal fer venir tres unitats d'aquest component. Ha d'arribar la Gore Active Shell, aquest cop blanca, sí, sí blanca, i hauré d'oblidar de preocupar-me del problema de tacar-la, i rodar indiscriminadament deixant de banda el mirar d'evitar-ho. 

La Fusion blanca pel fet de ser d'aquest color quant hi rodo em costa d'oblidar que no he d'evitar cap tram per mirar de mantenir-la neta, i aquest fer encara s'ha evidenciat més amb l'arribada de la segona jaqueta Active Shell negra, tot i així em queda un altre cop clar no podem anar foscos per muntanya, i menys a les nits i matinades, un perill pels cotxes, i caçadors varis. Ahir per exemple, em vaig quedar sense llum del darrera al darrer tram, i si bé és veritat que no vàrem fer més de deu quilòmetres de carretera sumant tots els trams d'enllaç durant la ruta, millor en fer-los i més sense el llum, amb una jaqueta siguent ben visible. A la matinada d'ahir a les sis, escalant cap al Santuari del Corredor per pistes a negra nit, tot i funcionar encara el llum del darrera interessant portar un equipament que indiqui la nostra presència, pels pocs autos, sí, i els pocs caçadors esperant el trenc d'alba, perquè per tenir un disgust en cal una sola confusió d'un d'aquests.Tot i que no tinc cap intenció de deixar d'utilitzar la jaqueta negra, sí que les alternaré. També podria passar que no pugui deixar de banda el mirar d'evitar d'embrutar la jaquet blanca i prefereixi assumir els riscos de sortir únicament amb la negra.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

STOP

Ja a casa, la Betty ha fet, jo he arribat, la setmana que vindrà dirà a on hem d'anar.

Gran jornada, de sensacions diferents. 

De cara a demà, que descanso prepararé la crònica d'avui. 

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac veig les muralles d'Hostalric, OMG, OMG, OMG. 

No ho tenim clar

Al ben mig del Montseny, per mi ara que som del Maresme Campins és el ben mig, decidint ruta, hores i quilòmetres. 

MTB, MTB, MTB.

Ara ja lluny del Montseny, OMG. De fet lluny de tot, de la possibilitat de fer una bona pila de quilòmetres, ens falten hores, no ganes de pedalar, però si mai heu estat amb nosaltres sabreu que tenim un punt a on ens transformem en depredadors de quiòmetres. 

Des de les muralles d'Hostalric, perseguint una èpica amb els nostres Dracs.

Aturats al Km 30

Glaçats, però glaçats al Baix Monseny, omg, omg, omg. 

Són les nou tocades, esperant a exactament a no sé què, fent un cafè, i unes magdalenes. 

MTB, MTB, MTB. 

Millors Vols

Si la penses bé, i sempre a fi de bé, fins i tot pot arribar a sortir bé.

Avui amb ganes de fer, hem deixat de fer, per estar preparats per demà, i tant, i tant que sí.

Demà mirarem de matinar, una mica, i mirarem d'arribar a una hora prudent, això sí, de ser, de ser, perquè cal ser prudent pel què fa a les aventures a fer, les fetes ja hi són, les pendents com la de demà sempre van condicionades, sempre.

Ara descansats, la sortida d'avui sense desnivell, sense una distància interessant, això sí molt emocionant.

Torno  a enfilar la crònica, ara ja des de la matinada de diumenge, el primer cafè ja ha caigut, i estem preparant el què serà el primer esmorzar del dia.

Tot i ser prudents ahir, no estem recuperats de la jornada intensa de divendres, no de bike, no de bike, ho sé perquè jo ahir no vaig poder acabar la crònica, i avui el despertador ha sonat durant quasi una hora, i tant, i tant.

Ara però sí que estem arrancant els motors. La sortida d'ahir hauria d'ajudar a primer, posar en marxa la d'avui, i segon a que aquesta rodi bé, millor dit, molt bé.

Serà una jornada divertida, segur, molt, a on res serà conegut pel fet que fora de cursa mai hem perseguit un objectiu tan ambiciós, millor dit, mai abans de la darrera èpica de fa uns dies, però aquella va ser en solitari, i avui en som dos genets i dos Dracs no un.

A minuts de l'inici del Vol no sento el moviment de les ales dels dos Dracs des del Mirador del Drac, mtb, mtb, mtb.

Bones pensades

D'en Josep, d'en Josep. 

La propera setmana de ser, serà degustació cerveses a la millor cerveseria de món, segons la www.ratebeer.com, i també segons l'Oriol. 

MTB, MTB, MTB.

Descansant, que també va bé, ja cercarem l'instant de gaudir d'un Vol ben tranquil, clar que yes.

Matinada de dissabte

Despert sí, descansant, també.

La caldera dispara amb força, i tant, indicador d'una matinada divertida pel què fa a temperatures, avui però no és important, no hi ha Vol de nit abans ni després del trenc d'alba, possiblement sí durant el dia, de ser, quan les temperatures tinguin un color més vermellós. 

M'agrada molt sortir a pedalar a hores extremes, més encara a hores de temperatures agradables, i tant, i tant que sí.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Ara a tocar de les set caurà de no caure adormit un primer cafè, fem un cafè?

La imatge no és d'ara, ni de casa, sí d'ahir després de dinar a un espai fora de casa, a on et guarden les bikes a lloc segur si hi anéssim amb els nostres Dracs, que no és el cas, ni era el cas, mtb, mtb, mtb, però mentre hi érem, després de dinar va entrar un ciclista equipat de ciclista que no portava bike, i que feia unes hores havia vingut a esmorzar amb una colla de ciclistes. No ho exposo massa bé, ho sé, però a aquestes hores val la intenció, certament, certament. 

Una jornada la d'ahir a on excepcionalment la tarda no va ser festiva, ni la matinada d'avui, motiu ara d'aquesta arrancada de descans, també va ser perquè avui era dissabte, omg, omg, omg.

Intrigat, encuriosit pel comportament del Canis de 60 TPI TR, comparo amb la mà les diferents estructures del Maxxis i l'Onza, i sí que el primer sembla que tingui un xic més de solidesa pel què fa a la paret del pneumàtic, però un Lust vers un 60 TPI, crec crecordar que un LUST sempre va a 120 TPI, hauria de ser molt mès estable que un pneumàtic de 60 TPI. Que passin quilòmetres i ho podré consolidar, veurem, veurem.

Rodant entre les Fades de la foscor

Avui una arrancada de vist i no vist, perquè des de que m'he despertat fins que he sortit a pedalar han passat pocs minuts, per a mi pocs són vint, vint-i-cinc minuts, cal pensar què penso jo, de dormir càlidament a ser dins de l'aventura d'un Vol de Drac, el xoc, el canvi climàtic és notable, sempre rondant els 10ºC de diferència, avui però ha sigut un dit i fet, després de preparar una breu intervenció a minuts de sortir, no sé massa bé com ja havia decidit sortir amb la tèrmica més densa d'hivern que tinc i ja estava anat direcció a la riera de Llavaneres, a on la temperatura era de 8°C, temperatura molt bona per poder rodar sense fred, jo per si de cas equipat d'hivern extrem.

Avui a les rieres no he passat fred, fredor sí, fred no, l'Hispània lloc de visita obligat, m'hauria agradat fer foto però ara fa dos dies que la cuina està en marxa quan hi passo, quan torni a dormir la cuina quan jo hi passo ja la faré, mtb, mtb, mtb. 

Els darrers tests de la Nau Insígnia estan eclipsant puntualment les corones de blocs de granit, o això sembla. 

Incidències, soroll BB, canvi pendent de les pastilles de fre del darrera, coincidències, cap, aigua, no portava el bidó, menjar, cap, eines, totes, Cateye-Powerled aquest darrer baixant a mitja potència.

El Canis 60 TPI TR segueix anant bé, molt bé crec poder afirmar, he de localitzar un canis de 120 TPI TR, veurem, veurem. Dic de 120 TPI i tinc dubtes, però d'entrada per darrera hauria de ser de 120 TPI.

Avui mentre escalava per Milans a les vuit tocades cantava també el gall, i mentre l'escoltava ara sí ara també, les Falgueres m'han murmurat diferent, sense vent, sense fred intens, amb la llum entrant, amb la nit retirant-se el to era de molta calidesa, també de silenci pacífic, aleshores el murmuri sonava a encís i jo m'he deixat conquerir, curiosament recordo cada detall de la sortida, omg, omg, omg. 

Sonen els tambors anunci d'una propera aventura de MTB, avui l'aventura de MTB ja ha sigut, demà de ser serà un tràmit per preparar l'aventura de diumenge, de consolidar-se el pronòstic del temps podríem perseguir una bona quantitat de quilòmetres, i també perquè no de desnivell, tinc clar el número, els dos, però per prudència esperaré a que tornem a ser a casa per fer la crònica i exposar-vos el com de tot plegat, sí que puc dir-vos que la xifra 148 de la darrera èpica mirarem de deixar-la enrere, tot i que de no ser no passaria res, en cap cas, en cap cas, però no és a on volia anar dissabte passat, i tampoc destí d'aquest diumenge.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

La d'avui sense ser-ho seria la 50, ja us en posaré el número que li pertoca des del 44 fins avui, com? Ja us ho explicaré d'aqui a unes jornades.

Nutritional Supplements

I arrived at work today to find my wonderful bosses had left some groovy presents on my desk. 

OMG OMG OMG!

Check out how cool the bike on the lunch box is!

Essential fanatic cyclist accoutrements?

So what would be the ideal food to carry in such a lunchbox? The answer is quite simple: Sarah's chocolate brownies, the race food that sustained the awesome efforts of Team Freedom Catalonia during the freezing night of WEMBO 2013 at Storm-Lo. Clar que yes!

The ideal sustenance to carry?

These delicious and nutritious snacks have been designed by the academic mind of a palaeopathologist to deliver exactly the right balance of carbohydrates, chocohydrates and mojohydrates in an easily consumable hand held form.

Good with beer and keeps the interest of Lobo too!

They are certified by General Surgeon Lobo to be yummy and good for you and are endorsed by TFC Captain/Manager/Coach Bob, who described them as "Are these things legal?"

Only in Canberra Bob, only in Canberra. If the UCI actually cared what single speeders and 24 hour racers do, I'm sure that I would find myself in an interview with Oprah having to confess to my ongoing use of these amazing supplements.

Res tornarà a ser el mateix

Normal, normal, tot roda, ara tot roda, quan res rodava, abans que res rodés, no és important, rodi o no, res tornarà al punt d'origen, podem pensar que sí, bé si és a fi de bé les realitats si les sensacions són bones, a qui pot importar una realitat.

Avui una arrancada a 5ºC, i rodant sempre entre els 4ºC i els 7ºC, amb molta, molta humitat, a tots els trams amb una protagonista, l'aigua per les pluges de les darreres hores. Aquesta humitat és curiosa, primer penses, 5ºC i no tinc fred, avui amb tèrmica prima de màniga llarga, per l'humitat he de pensar que no tenia fred, després però després de baixar des de dalt del Tintorer fins la platja, el fred a les mans arriba i no marxa fins ben a munt de Milans del Bosch, i de ser la temperatura a la riera de Caldetes inferior als 4ºC el calvari costa de portar, no és el cas d'avui, una lleugera  sensació de fred intens puntual, res més, i no pas superior als 20'.

El fred a la platja com ja va siguent la norma, més intens que el dels dos Tintorers, tan de pujada com de baixada.

Coincidències una, per segona vegada a tocar de les set, avui més d'hora, una corredora amb un llum potent a la cintura, cap més, incidència, cap, menjar, cap, aigua, avui no he agafat el bidó, hauria, hauria, eines, totes, llums Cateye-Powerled, aquest darrer a mitja potència baixant.

Preparant, de ser, l'èpica que no va ser ahir, de ser, de ser, perquè nosaltres proposem i la resta ja no dependrà de casa, si no de les circumstàncies, certament, certament.

Avui he rodat sense cavallers, sempre entre Fades, amb una lluna diferent, a on els pensaments sempre han rondat lluny de ls pensades més properes, a on totes ells han de conduir a bons trams a tots el que ens envolten de manera propera, i més sonant bé la múisca, com és el cas, com és el cas. Perquè a una setmana com aquesta tot sona tan diferent, és gratificant, més encara que les darreres setmanes. 

Tot dóna voltes vers la imatge del cafè molgut caient de la cafetera, inevitable, el cafè forma part de la cultura de la meva família, Cuba marca el to, i nosaltres en gaudim, clar que yes, clar que yes. Res pot superar compartir un bon cafè, hi ha molts instants de més intensitat, i tant, cap millor que compartir després o abans, no és important, un bon cafè, la preparació d'aquest, bé si hi ha galetes, no totes, aleshores el Blog se'm queda petit, però aquesta ja és una conversa diferent, oi que sí?

Content de l'aportació amb l'arribada del pneumàtic Onza Canis 2.25 de 60 TPI TR, anem a perseguir els 100 Km. i veurem cap a on roda, de rodar, molt satisfet també de l'aportació de la jaqueta de Gore Active Shell, molt, més encara, aquesta jaqueta m'ha fet saltar la banca pel que fa a sensacions a dalt de la bike a l'hivern, bé, ella i un equipament en conjunt de primera, certament. 

Ara esperant l'arribada de la tercera Active Shell, i per aquest hivern fora d'algun petit detall, donarem per finalitzada l'arribada d'equipaments, i de ser, ja aniré a per les millores d'equipament de l'estiu, tot i que poques millores podré fer, crec, crec, tot serà acostar-nos a la calor que veuré quina en tinc pensada, millor dit, si la que tinc pensada la porto a terme, o ja queda pel 2015.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Hora de veure l'arribada del sol a casa, mtb, mtb, mtb. 

A tocar de les 6

Amb temperatures interessants.

El primer cafè a punt de caure, clar que yes. Fem un cafè?

Des del Mirador del Drac, a minuts, de ser, de gaudir del Vol de matinada, mtb, mtb, mtb.

Emoció la paraula d'aquesta matinada, Onza, Active Shell, vull dir elements que ajuden a que la sortida rodi millor i més càlida, omg, omg, omg, de ser, de ser, perquè a aquestes hores i tan proper a la pluja tot ajuda, segur, segur. 

Quan plou bé tot va bé

Perquè si bé amb pluja no sortiríem, també és veritat que depenent del què hagi que fer no totes les pluges em són adverses, les d'avui ens eren amigues, i per aquest motiu la sortida, el clàssic per a mi d'hivern ha sigut el Vol d'avui. Una aventura a on mentre ens dirigíem cap al punt més alt de la ruta el pensament era, com camina la sortida, que sola que va, omg, omg, omg.

Poder descansar a les nits, motor d'aventures, els protagonistes de les matinades, Destructors, blocs, cavallers, Fades, corones, el combustible d'aquest motor, mtb, mtb, mtb.

Sorprès pel no efecte de la poció màgica, les Falgueres m'indiquen quelcom, miraré d'entendre el què, miraré.

Després d'escalar i baixar els Tintorers, ha arribat definitivament la pluja, aquest cop ens hi volia amb ella, i no ha calgut una interpretació singular, hi som, en gaudim, doncs continuem, això hem fet, seguir pedalant, clar que yes. Si la música sona bé, sempre porta a bon port, segur, com avui, i tant que sí, i tant que sí.

A temperatures 8°C per sobre de les d'ahir i a les rieres no hi hem tingut bones sensacions, en cap cas. Equipats d'hivern, no rigorós, sí de veritat, jo amb tèrmica d'hivern de màniga llarga, anava prou bé, fa dos dies anava amb el mallot d'estiu Elite. 

Sota una pluja fina, els nostres equipaments resistents a la pluja no impermeables, han fet la seva feina, la Betty porta, botes, pantaló, guants, i jaqueta d'un nivell tècnic fora d'escala, la jaqueta és una P.R.O que supera totes les meves previsions, no és una Gore que la té, però com sempre a casa Pearl Izumi, com Gore, és un equipament de referència. Jo també segueixo aquesta roda, botes, pantaló, guants, i jaqueta d'una funcionalitat extraordinària, en aquest cas la jaqueta Gore com la Pearl izumi esmentada de 10/10. La tèrmica d'hivern avui també Pearl Izumi, certament, certament. Fet que ha fet que rodar en aquestes condicions climàtiques passi a un segon terme, i una filera de converses de les properes cites de MTB en siguin les úniques protagonistes de l'aventura, i no el temps, això sí, mentre aquest es presenta com a pluja amiga. És evident que quan aquestes venen de veritat, ser a casa la millor opció, en cap cas penso que podem sortir com si res amb pluja sigui quina sigui, en cap cas. Tot i que mentre no fa fred, sota la pluja tenim un bon comportament, fins avui, fins avui.

Cap incidència, cap coincidència, aigua, zero, menjar, cap, eines, totes.

Ara ja dinats, un moment el del dinar de sumar, sumar, i sumar, ara però descansant, un dia de descans té un punt favorable, i un punt en contra, el favorable, de no haver vist els cavallers de la llum i les Fades de la foscor ara a l'entrada de la nit ja no aniré a cercar-los, serà a la matinada de demà, si el pronòstic segueix a on és ara a on les pluges ens deixen a partir de les 3 de la matinada, o sigui de 3 a les 8 poc tocades podem sortir a pedalar, i no és una proposta, sí una reflexió, el punt en contra avui fora de l'arribada del sol, no he coincidit amb ells, i no puc dir, no passa res, en cap cas. 

Enrere queda un Santa Fe de donar-se les circumstàncies, i ara amb neu no hi seré, en cap cas, sí de donar-se aquestes circumstàncies, serà perquè la sortida 53-54 indica que principis de febrer pot ser un bon pla per escalar direcció a Santa Fe, el fred però marcarà que no, i cal ser prudent amb la música, la del Montseny no sona bé, per tant no serà, i dic no sona bé referint-me a que a 1.200 m. sempre he de ser prudent a l'hivern, i més si el Vol ve des d'Arbúcies, que és des d'on sé que toca, no des del Baix Montseny, pel fet de ser cara freda, sempre aquesta és cara freda. Amb el meu Drac la calidesa conqueriria cada racó de l'aventura de la ruta Garolera, però a aquest 2014 invertirem cada alè càlid del meu Drac a obrir el pas de la Nau Insígnia, Bec la nostra Nau Insígnia, la que posarà en marxa tots els Fars, tan bon punt engranin les corones cada Far explosionarà la seva llum. Tot i que sé que Canberra ja fa llum des de fa mesos, ho sé, ho sé, sentim l'escalfor des de casa, des de cada racó del Montalt. 

Pendent  de la ruta de demà, puc dir fins i tot, emocionat.

He de canviar les pastilles de fre del darrera, res més, la bike a punt, el Canis de 60 TPI presenta ara propers al primers cinquanta quilòmetres un lateral més proper a un Tubeless de 120 TPI que no els d'un Tubeless Ready, millor, millor, demà el seguirem tastant, de ser, de ser la sortida.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Sempre hi tenim amics, sempre entre pistes aquest cop, properes, que ens indiquen, jo vull ser a aquest tram, que bé, que bé, que bé.

Avui Festa Gran, Sant Vicenç a SV

Lentament, ja fa estona que els dos primers cafès han caigut, anem encarrilant cap a preparar una breu sortida, el dia lentament va girant cap a les lleugeres pluges, si coincidirà el moment de sortir amb elles ho veurem un cop hi siguem.

Aquest matí he vist l'arribada dels cavallers de la llum i la marxa de les Fades de la foscor, una sol entrant, una lluna sortint.

MTB, MTB, MTB. 

Ara esperant si la sortida d'avui consolida o serà un dia festiu de descans, ganes de tastar un altre cop l'Onza, la ruta de ser, clàssic d'hivern, clar que yes.

Carregar la cafetera amb el cafè molgut i veure com aquest cau a sobre del taulell de la cuina, no té preu, és una  imatge que em ve ara sí ara també al cap, i m'agrada, mentre em cau el cafè fora de la cafetera, entra el sol tímidament per la finestra del Mirador, fem un cafè?

Que bé gaudir de les aportacions de la Bec, omg, omg, omg.

Green Day

Today's post is brought to you by the colour green. Although I should warn you that there isn't much green to be seen in Canberra in January. Much like me and my bike today, we are talking green highlights against an otherwise largely monochrome scheme.

O is for Oscar, oh yeaaaah!

Bob, do you recognise these socks? They are the cause of great jealousy with Phil, although he does love his Cookie Monster ones.

Today was my first day back on the MTB since the 14th December, when Phil and I went for a spin around Bungarra a few hours before the wedding ceremony. As you can see, the bike is still proudly running the "Bride" stem cap, which goes really nicely with the overall theme of green highlights.

The subtle green highlights in the cockpit of the Shhh!

The ride itself was a commute to work with "green" highlights. Basically I tried to fit in as much single track through the bush while still arriving at work more or less on time. This meant a quick dash through the tracks in and around Bruce Ridge.

Why is it called Bruce Ridge? Who is/was this Bruce fellow anyway? Thankfully our local government has helped out by erecting a series of signposts that explain the connection between various suburb names and the Prime Ministers they were named after.

We might not have the depth of history that Catalonia has, but we do have a sense of heritage developing.

The namesake of Bruce Ridge: Australia's 8th Prime Minister.

It was a quick and dirty blast of single track today. I spun down the cycle-path to the hospital then explored the network of dirt trails in the bush land just to the west of the official Bruce Ridge trails.

And when I say "spun" I really mean it. The Shhh! is still running the 32:22 ratio from WEMBO, which is pretty amusing when trying to travel quickly across town in the daily commuter traffic.

The dirt trails between the hospital and Bruce Ridge.

Then it was straight into the familiar flow of the Bruce Ridge tracks around the northern lower slopes. I was painfully well aware of the reduced strength in my legs and upper body as a I threw the bike into the corners and over obstacles, but the sheer joy of being on the dirt made the strength issue largely irrelevant. Besides, these things take time and I'm not going to regain a five week loss of fitness in three days.

If the blur is anything to go by, I must have been flying along this section ;-)

As is the way with many rides around Canberra now, and particularly any ride along this section through Bruce Ridge, my mind was on Bob and Betty and all the good times we packed into that single week in October 2013. Clar que yes!

Returning to the green theme though: I quickly found myself on a section of track where there was even less green to be seen than is usually the case in the Australian bush during summer. Instead the trail wound up past blackened trees, through a carpet of orange and brown leaves, and there was the unmistakeable smell of burnt bush.

I'm not sure when this area burned or if it was a controlled burn or an uncontrolled fire, but keeping in mind that these trails are less than 500m from houses and a caravan park, well...it's a good reminder of the dangers that come with living in the bush capital.

The effects of a recent fire at Bruce.

From there it was a quick dash along the bike paths through O'Connor, the university and round the lake to work. Tonight there will hopefully be some more exploration of single track including another Bruce visit with Phil en route to the UC Bar for pizza and beer. Again more memories of great times spent with our Catalan mates!!!

Betty and Bob are with me wherever I ride!

Today is one of those days where there is only one way to sign off:

MTB MTB MTB!!!

1+

Una segona jaqueta ve cap a casa, idèntica a la que porto ara, Active Shell, si bé és veritat que l'onada de fred sembla que finalment vindrà, o està venint, i que aquesta jaqueta sembla poc sòlida, a la pràctica està sortint cada dia,  pel fet que canviant la tèrmica puc fer que abrigui molt, o moltíssim, lamentablement per sobre de 10ºC, les dues Gore Active Shell tenen problemes d'un excés de calor en cas de decidir-me per una tèrmica prima amb mànigues i sols hi puc anar amb tèrmiques sense mànigues. Fet que tampoc és un inconvenient, en cap cas, un excés de calor a l'hivern, OMG.

El fet és que des de l'arribada de les Active Shell a casa haver encertat finalment amb un bon equipament fa que decidir-se a sortir sigui una constant, i el que està costant des de fa quasi fa més de cinquanta dies és respectar els dies de descans, religiosos però cada setmana des de l'arribada del desembre. 

Demà el pronòstic és de pluja a molts llocs, no a Sant Vicenç però clar si volem fer una èpica no podrem fer-ho ara per ara des de casa, i per casa, hauríem de cercar un Vol més planer, molt més planer, i aleshores perquè aquest punt és el prioritari podríem afrontar l'èpica i seguir pedalant dijous de matinada, de poder ser, de poder ser.

També és veritat que de ser demà la sortida, cal fer-la amb prudència sí, però fer-la i de ser molt exigent ja mirarem com fer-ho per recuperar-nos per continuar sortint dijous, i que el peatge de demà no sigui no sortir passades unes hores. Ho veig difícil, les ganes de sortir són tantes que difícil ho tinc per no sortir ara mateix, perquè encara la temperatura és bona per sobre de 9ºC més alta que els 4ºC de la matinada d'avui, i una volta a tram clàssic d'hivern estaria d'allò més bé, oi que sí?

Crec però que no serà, no per res, si no perquè no vull saltar més a munt pel que fa a regularitat, pel fet que com vaig ara cada dia tinc més ganes de sortir.

Ara veig la Vicious descansant i penso, com m'agrada la meva bike, mtb, mtb, mtb. 

Un bon test demà pel Canis, ho dic perquè ara ja amb la The Motivator un altre cop al punt d'origen tindré realment la possibilitat de comparar Canis 2.25 vs Ardent 2.25, estarà bé, puc dir fins i tot, molt bé.

Que singular que és aquest bike, que cada dia que passa des del 2010 he anat més en bike, de fet la Superlight també va ser un motor de sortides, i la Scalpel, però la The Motivator, l'arribada d'un Drac a casa deixa per on rodem un silenci, i no perquè passem per llocs entre bikers, si no pel fet que aquest Drac imposa silenci, ha vist moltes coses i els seus ulls marquen aquest fet, omg, omg, omg.

Des del MIrador del Drac dies de Single Speed.

Entre cafès

Molt i molt calents per mirar de recuperar la calidesa de la segona arrancada de la jornada. La primera ja ha sigut, i si bé no feia molt fred, de ben segur per un equipament correcte pel què fa a culot, jaqueta, botes i guants, ha faltat però tèrmica, aquest cop de màniga llarga, de les de veritat, ha faltat un passa muntanyes més, i ha faltat el gorret d'hivern en lloc de la gorra, pel fet de ser sempre rondant els 5ºC, per sota, sempre per sota, ja he sortit de casa a 4ºC, i a la riera de Llavaneres 5,5ºC a tocar de les 7, i crec poder afirmar que aquesta ha sigut la màxima, perquè escalant cap a Santa Mònica jo diria que mantenia els 4ºC, per superar aquesta escalant per la riera de Caldetes a on segur que ja estava per sota d'aquests 4ºC. 

Llegeixo les darres lletres, i penso, que bé primer test per sota dels 5ºC, i si bé l'equipament no ha funcionat del tot, però a la propera hi aniré més ben preparat, de rigorós hivern, no sé perquè creia que tindria una matinada més càlida, tot no pot ser, certament, certament.

Ha sigut una matinada alliçonadora, en molts aspectes, picar pedra té això, i no sé si és un recorregut per recomanar a ningú, no ho sé, ho dic per les de vegades que has de retrocedir, porto anys retrocedint, i retrocedint, i retrocedint posicions, ara tocarà fer el mateix un altre cop, les modificacions de la The Motivator són amb les que he de fer el proper tram, però aquest, el proper tram encara no ha arribat, de ser serà crec, després d'Escòcia, no crec que sigui abans, de ser, de ser. 

Hem d'afrontar Finale 2014, i WEMBO 2014 a Fort William, i no tindria temps d'adaptar-me a la bike, ho sé, perquè aquesta nit, mentre escalava pensava, que bé que vaig però necessito temps, i baixant pensava, que bé que baixo però nocessito temps, i ara tinc de tot i més, però per Finale i Fort William aquest aspecte és el que no disposo, ja serà després d'aquests, de ser, que tornaré a enfilar-me a aquest tram a on em sento tan i tan bé,  mtb, mtb, mtb.

Costa prendre decisions com aquesta quan ets a les profunditats picant pedra i tens clar que has localitzat el lloc, i fer-te enrere té una component singular, la meva, ara toca, ara toca.

El sol entra per les finestres del Mirador, fem un cafè?

El comportament dels pneumàtics invent, vull dir Tubeless Ready amb els que he rodat fins avui inclòs el Canis, és d'un rebot constant, a on si be és veritat que roden comparativament, més ràpids que els seus germans Tubeless més pesats, també ho és que la bike és més nerviosa baixant, i més imprecisa pujant, sempre que faig un intent com aquest de rodar-hi tinc aquestes repetides i aburrides sensacions, una possibiltat que de ser ja us exposaré properament, no sé si abans o després de Finale, veurem, veurem. Però ara, avui el Canis ha anat prou bé, no ho he verificat minuciosament, sí amb una verificació ràpida, però d'entrada ha aguantat la primera sortida, vull dir no presenta cap tall visible a primera ullada als laterals.

Avui tornaré a muntar els components clàssics de sempre a la The Motivator, OMG, OMG, OMG.

Incidències, cap, coincidències, cap, aigua, zero, menjar cap, eines, totes, Powerled-Cateye sempre en marxa, primers vint minuts de fred intens. 

Avui ja he pogut tornar a anar fins l'Hispània, no hi podia anar perquè estava tallat el pas per l'aigua de les darreres pluges, avui tot i ser precari el pas, avui hi he pogut anar. 

Ara ja fins la propera que no puc definir quan serà, caldrà esperar al pas de les hores, i veure com camina el pronòstic del temps. 

A minuts del primer cafè

A segons millor dit, sonen les sis al campanar de SV.

Preparant-me per l'aventura d'aquesta matinada, que de ser, tindrà crec una component marcada de fredor, crec.

Renoi, renoi, renoi, sembla que avui tot i l'indicador de temperatura per sobre dels 5°C la sensació serà de fred intens, jo penso que no.

Aquest matí, a primera hora, abans de les 9 sempre, o al vespre cap a quarts de vuit muntaré el darrer component de la Vicious i el primer tram estarà acabat.

Galetes, galetes, una i prou certament, però i el títol d'aquesta?

Des del Mirador del Drac, vaig a pel segon cafè.

Avui test Onza Canis, mtb, mtb, mtb, de ser, de ser.

Ha costat molt

Descansar avui?

Jo diria que no, vull dir,a  la matinada tot i indicar unes bones condicions de temperatura, 6°C a un quart de set, per sortir a pedalar, he aprofitat per descansar, ara passades les hores penso, si dimecres ha de ploure amb les ganes de sortir amb la nova The Motivator, quasi que podria haver aprofitat, no ha sigut el cas, i demà podria ser el proper Vol, seria de seguir la numeració el 47, però ja no, el darrer el 44, ara restant a una segona proposta, que ja us exposaré, i tant, i tant.

Avui dia de recepció de components, el dels canvis de la Vicious que va venir erroni, ja és aquí, també el pneumàtic l'Onza Canis, aquest darrer ja el porto a la Vicious no darrera però, perquè amb 60 TPI no podrà ser, o sigui com a davanter, dubto de si és ni tan sols una bona pensada rodar amb un pneumàtic amb aquesta manca de protecció, però un error és això, durarà el què durarà, i ara aniré a pel de 120 TPI. Jo havia entès que a menys numeració millor protecció a les punxades, més pesat però, després a l'inrevés, i per tant ara per a mi d'entrada 60 TPI no és una bona xifra, ho dic perquè ja tinc a casa d'altres pneumàtics de 60 TPI que en cap cas he proposat per muntar a la 29er, després de repetits talls als laterals d'aquests, de fet els primers WTB van durar una sortida. Els Ardent 2.25 LUST indestructibles pel meu ús són de 120 TPI, aleshores sembla que 60 TPI no serà inicialment una bona proposta per a mi, de fet aquest Canis les seves parets laterals comparant amb l'Ardent sembla molt més primes la del primer, veurem, veurem.

Ara esperant a demà a la matinada, aquesta passada he fet l'intenció de compartir el cafè però l'aportació de la Bec m'ha deixat tan content que ho he aturat tot, una aportació sempre és celebrada al Blog, clar que yes. 

Tinc més novetats però per avui ja està prou bé, tot a punt pel Vol de demà, bike amb pneumàtic nou, fa uns anys que rodo amb l'Ardent, un parell o tres, veurem quina sensació tinc amb un Onza de laterals tan prims, no hauré d'esperar molt, unes hores i de ser, quedarà inicialment aclarit, dic inicialment perquè ja amb els Hutchinson als primers quilòmetres la carcassa era prou estable,  per passats aquests perdre-la tota.

Des del Mirador del Drac sonen les onze de la nit al campanar de SV.

El Montseny nevat portarà el fred a casa demà de matinada, ja us ho confirmaré, de ser, de ser.

Dies de Single Speed.