48'

I d'aquí ara per ara ja no baixaré. Ahir mateix perquè aquest Vol fa referència a dilluns, vaig repetir aquest temps de 48', sempre rodant dins de la zona aeròbica sí, sense anar en cap cas rodant tranquil, és més, fent una baixada a ritme per a mi exigent. 

De fet aquesta sortida, no la d'ahir si no la de dilluns ha sigut la millor de les quatre amb diferència. Ahir mateix les sensacions eren de molta limitació fent referència a poder rodar amb una pedalada alegra, no va ser aquest el cas de fa dos dies, a on arribar al punt més alt del cap del Drac va ser un dit i fet. He de dir que crec que les pensades mentre sóc a dalt de la bike també hi fan molt, ho comentava a la darrera intervenció, sensacions bones mentre rodo per aquest mateix recorregut farcides de moltes pensades bones. 

De fet ja fa uns cinc anys que dins del Drac les pensades són molt interessants, fins al punt que cada tram va lligat al resultats d'aquestes, clar que yes. 

Equipat con cada dia, repetint idèntic equipament, variant únicament colors. Sense incidències, a diferència d'ahir, sense coincidències, amb eines, amb llums sense funcionar, sense manxa, amb aigua, sense beure, sense menjar, amb un mar lleugerement mogudet. 

Ara preparant la crònica del Vol d'ahir, i ja la d'avui que ja ha sigut fa uns minuts, i que ja puc dir que ha sigut la millor de cinc. 

Remarcar el bon funcionament de l'equipament, i en concret un 10 per els nous mallots Alp-X Windstopper Shoftshell :-) veurem com van amb unes bones tèrmiques, de baixar les temperatures entre els 5 i els 10°C. 

MTB, MTB, MTB. 

Vol?

Podria ser, podria ser :-)

MTB, MTB, MTB. 

49'

Un minut menys no és res, a vegades però ho és tot, de coincidir, de no coincidir, i mil i una situacions que són o deixen de ser per un minut de temps, per un esquitx de temps. 

Un segon Vol dins de les bones sensacions, ara ja fa dos dies d'aquesta sortida, ho concreto perquè ahir que també hi va haver Vol, no van ser tan bones les sensacions ahir, però diumenge sí, a on les coincidències van ser, però recordar-les no les recordo, quasi cap, quasi cap. 

La bike va molt bé, sí, tot i tenir pendent el canvi dels discs de fre, molt deteriorat el del darrera, però la bike tot i així va molt i molt bé. Els Ikon un xic massa inflats, però no faré res per posar-ho a lloc.

Equipat com fa dos dies, idèntic excepte pel color, ara blanc i negre, i no groc i verd, equipat sense canvis per unes temperatures únicament 2°C més baixes, i per tant sense notar res de diferent. No sempte dos graus són indiferents, però entre 15ºC i 13ºC avui per avui no tenen pes, demà no ho sé, és així, és així, clar que yes. 

El terreny està molt sec :-( i seria bo que deixès d'estar-ho, per tot, també per rodar gaudint de l'estació a on som, a on de ser un clàssic rodaria més lent, sí també divertint-me més. El sauló sec està bé per l'estiu, ara toca que la pluja ho torni tot al seu lloc.

Amb aigua, sense beure, amb llums, sí, sense funcionar, amb eines, amb càmera de recanvi, amb manxa, amb molta gent al Passeig dels Anglesos, moltíssima, amb un mar divertit, divertit i prou sense arribar a mogudet, i jo en darrer terme gaudint del moment mentre aprofito a pensar en d'altres bons instants, mentre en recordo d'altres de bons, motivat perquè el Passeig dels Anglesos per ser pplaner dóna per pensar i molt, de fet tot el Drac dóna per reflexionar, pel fet ser sempre tan repetitiu com divertit, OMG. 

Ara ja esperant el proper Vol d'avui, de ser, de ser, i pensant en la crònica del Vol d'ahir, i tant, i tant. El títol del d'ahir serà 48' :-)

MTB, MTB, MTB.

El constructor HM em va contestar, jo ja fa tants dies que esperava la seva contesta, que estic mirant de motivar-me a seguir el fil conductor, i ara per ara no ho he aconseguit, per tant resto aturat esperant a que aquesta motivació per la bike nova torni. De fer motivació per la bike nova la tinc, en tinc, no tanta però amb aquest fabricamt HM, cert,  sí, però he obert d'altres conceptes de bike, que tenia tancats, i aleshores costa tornar al punt d'origen a on havia quedat amb aquest constructor. HM que no puc deixar de banda així com així, no en tinc cap avui que m'interessi més, això no implica que mantingui el meu interès inicial, tampoc que ho deixi córrer, veurem, veurem, ara per la llarga espera entre contesta i contesta, dubto sobre el tipus de quadre, sobre el material d'aquest, sobre les característiques tècniques del quadre, entre elles la de la roda també, sense deixar de banda a on sóc amb el constructor, però les esperes llargues tenen això, no diré massa llargues perquè segurament ja està bé que sigui així, crec.

Més fred?

Al Sol, 14°C a casa, veurem rodant dins del Drac.

MTB, MTB, MTB. 

Vol de tornada

A on després de dies de ser lluny dels Vols, ahir va ser la primera aventura des de fa tres setmanes, aquest cop però la sensació ha singut de fer mesos que no pedalo, tot i que  a dalt de la bike  he rodat força bé, i de fet 50' a fer la mitja volta així ho indica. 

Abans de sortir he hagut d'inflar els dos pneumàtics Maxxis Ikon EXO 3C TR, res més però. El fre del darrera demana el canvi de disc, però no era l'ocasió. Segurament sí que ho serà durant la setmana, no m'agrada fer els manteniments a minuts de sortir en bike, és evident que si no hi ha més remei els faig i surto, fa uns anys a l'etapa de les dobles de 26 minuts abans de sortir sempre repassava les bikes, el resultat era que començava l'aventura com fatigat, no en sé el motiu, però amb aquesta sensació dolenta, força dolenta ara passats els anys miro de fer els manteniments a estones a on el Vol no és proper a ser. 

Ara sí, pel fet de ser dissabte a tocar de les dues, amb moltes coincidències, a 15,5°C a aquesta hora a la riera de Llavaneres, dos graus menys pel segon pas per aquest mateix punt. Baixant amb els guants Alp-X llargs, pujant amb els curts, equipat d'hivern, a excepció de la tèrmica sintètica de Gore d'estiu de màniga curta, la resta, mallot Alp-X Windstopper Softshell de la mateixa casa, culot llarg Echappée de Mavic, mitjons Endura, botes Lake MX140 que seguiran siguent aquest hivern les protagonistes, un protector de cara sempre, gorra Spok, casc Cratoni Terron, la tanca del casc la cinta és va deixar anar i per tant vaig arribar a casa sense portar el casc lligat :-( , seria la incidència del dia en marxa, ulleres Limar Photocromàtiques per baixar, perquè per pujar darrerament reposen al casc. 

Per tant únicament la tèrmica era d'estiu, als braços pel fet de no ser màniga llarga la tèrmica hi he notat lleugerement la fredor de la jornada, perquè rondant avui a les rieres els 10°C per a mi ja requeriria de passar a tèrmiques més denses, i també a les intrèpides jaquetes Xenon AS 2.0, perquè entrin a la partida aquestes últimes però jo he de millorar el meu estat de forma, i per tant també he de perfilar el meu físic, el Nadal, les Festes hi tenen una mica a veure, sí, i l'aturada llarga de l'estiu també, esperant l'hivern per preparar Rotorua van marcar erroneament aquest tempo invertit, és a dir dscansar de bike intensa a l'estiu, i rodar intensament a l'hivern. El fet és que no vàrem rodar a l'estiu que ens va evitar de rodar sota unes calors excepcionalment intenses, i a l'hora de fer-ho a l'hivern el braç dret de la Betty no li ha permès de fer ni un sol Vol en condicions, i en el meu cas he anat mantenint les sortides però a mínims si parlem de periodicitat, sense fer les llargues rutes dels caps de setmana regularment, fet que comportarà d'oblidar la participació a la propera edició de la WEMBO a NZ, i també implicarà de replantejar el calendari d'aventures de bike del 2016 i fins i tot del 2017. I aquest darrer el 2017, el calendari d'aquest any marcarà decisivament el del 2016, i per tant anirà siguent aquesta nova situació motiu de moltes aportacions als propers mesos. 

En resum una primera sortida després d'una aturada no de dies, si no de setmanes, i que avui ha donat pas a un segon Vol.

MTB, MTB, MTB. 

Curiositats, he marxat sense el bidó d'aigua, i me n'he adonat un cop de tornada a casa quan l'anava a guardar a la nevera :-)

Repetim?

Veurem, veurem, quasi una hora abans pot ser porta d'entrada a repetir Drac.

MTB, MTB, MTB. 

Tinc pendent la crònica d'ahir, i de ser també la d'avui :-)

Oh yeaaaaaaah! 

Podria ser

MTB, MTB, MTB.

Estructurats?

He de pensar, he de pensar que és així. 

Constructors, Destructors de Murs dirigits per l'Independent, cavallers de la llum, Fades de la Foscor amb la seva Reina, Corones de Granit, genet, Reina entre Reines, Falgueres Màgiques, Naus Insígnia, i en darrer terme sense indicar, els Dracs, dos, els primers de pocs, i per  tant en cap cas els darrers, crec, crec, dins del Drac, el primer i possiblement el darrer, no per temps, he de creure, no pensar, que tindré molt temps per seguir-lo gaudint, sí, i també per seguir-lo compartint a The Great Escape MTB.

Podria ser que estigui a minuts del retorn dels Vols. 

MTB, MTB, MTB. 

"Dis-moi si il y a des choses a corriger sur le design ?"

Tot camina, tot camina, dins d'un elevat, quasi impossible desnivell, no per costerut, que també, si no més aviat per imperceptible, OMG. 

Llistes

Mentre descanso.

Llustes, llistes  i més llistes.

MTB, MTB, MTB.

Idees

Que segur que la majoria de ciclistes ja tenen clares, en el meu cas de cap de les maneres, és més, és de tanta complexitat per a mi poder establir una norma, la meva norma, perquè entenc que aquesta és singular per a cada biker, sempre ho deixo per una altra ocasió, i en aquesta ocasió no serà diferent. 

El fet a perseguir és el de mirar de respectar els nostres genolls, altres aspectes com millorar la potència segur que també, però el fet per a mi és el de mirar de proposar un tema i prou, el dels genolls, la posició d'aquests quan pedales, i entenc que també deu ser important la posició del turmell.

Si parlem de potència quedo una mica aturat, potència en bike em costa de relacionar amb coherència prudent, és a dir, parlar de potència caminant és segurament la conversa a tenir per a mi, vull dir que per a mi és entenedora, si parlem de bike, bé com que és anti natural, vull dir, el nostre cos no està preparat per fer bike, aleshores concretar un aspecte concret d'una proposta de descompensació màxima, és a dir concretar la millor posició del quadriceps perquè rendeixi a la màxima potència amb càrregues de temps considerables ara sí ara també em fa témer que implica d'importants conseqüències per l'estructura del genoll, així d'entrada, com també per l'esquena. 

Però centrant el tema en la imatge de la posició del peu, el què sí que fa és obrir una mica la visió que tinc, i fer-me tenir present que no ho estic tenint present, per temor, sí, perquè opinions, com ara la meva, un profà en la matèria, cert, però sense entendre massa bé qui no és un profà en aquests temes, partint de la base que l'home no està preparat evolutivament per la pràctica del MTB. La sort és que d'aquí a uns milions d'anys de seguir fent bike, que segur que sí, sí que ho estarà, i així aquests dubtes ja no els tindré.

MTB, MTB, MTB. 

"Vailable in 3 axle lenghts. Standard, short with -5mm and long with +15mm. Conventional pedals force the feet into a nearly parallel position. The extended axle of the SQlab pedals allows a physiologically more natural foot position. This will prevent an unilateral burden - especially with a fibula head syndrome".

En el link que us aporto hi ha la imatge del pedal amb les diferents longituds d'eixos.

http://shop.sq-lab.com/MTB/SQlab-Pedal-511.html

Intentant

Però encara no, prudència que com exposava el 2014 va marcar un punt d'inflexió, propers a refredats sempre des d'aquest any que esmento sempre sense Vols.

És cert que cada matí hi penso un xic més, en els Vols. 

MTB, MTB, MTB.

Sealant

Sense aquest els UST no funcionarien.

A casa des de fa ja uns anys NoTubes marca el ritme, ara amb els nous TR imprescindible, opcional si parlem dels UST. 

MTB, MTB, MTB. 

Calculo que cada tres mesos vaig afegint el líquid segellant a cada roda. 

SLX pads

I tant, orgàniques, i tant. 

Aquí passa  exactament el mateix que amb els discs, per cada quatre jocs de ferodes Shimano orgànic en tinc un de Formula R1 sinteritzat. 

MTB, MTB, MTB.

Tenen un desgast les orgàniques bàsiques de Shimano accelerat vers les de base metàlica, sí, cert, però per la meva conducció són ideals per la modulació de la frenada que em proposa aquesta, vull dir les de la base orgànica. 

R1CL

Ja són a casa, sí, per a mi una compra difícil de fer, per cada unitat de disc Formula com aquests en poden venir quatre de Shimano SLX CL, renoi, els motius per fer aquest dispendi extrem per a mi són pocs però a quin més interessant, com ho és en primer terme que no tinc ni una unitat de recanvi dels Shimano, que la propera bike nova, de ser anirà amb Formula R1, que normalment per cada disc Formula CL com aquest en vindrien vuit dels Shimano SLX CL, és a dir que encara he d'estar satisfet, i en darrer terme que vull que la Spot Brand rodi amb aquests discs ara, si més no que quedi muntada així, veurem quan tornarà a rodar, i així l'Inbred acabarà de gastar els Shimano que porta ara la Longboard. A on vull anar finalment és a rodar a partir dels propers mesos amb els dos Dracs amb discs Formula R1 CL. 

Bé, aquest és un primer pas, si van bé els discs Formula, vindran capa casa els de l'Inbred, els de la bike nova i un tercer joc nou. En tot cas properament de ser, el Drac nou podria inicialment rodar amb discs Formula sense ser CL, amb l'adaptador específic de sis torniols a CL, dic això perquè aquests darrers ja els tinc, i tenen molt bona pinta, i tant. 

MTB, MTB, MTB. 

Baggy

Parlem de la breu experiència als UK amb el culot germà del Gore proposats a l'anterior intervenció. Als UK entre aquest tipus de culot olgat, GT, o Windstopper, o sense cap d'aquestes dues proteccions, una gran majoria dels bikers els utilitzen ara sí ara també, tant com utilitzen com a calçat les Five Ten, i tant. 

Arxiu.

Al cap hi tinc aquestes dues imatges, culots a les antípodes de la licra, i el calçat lluny del claqué més XC, i la veritat és a mi em va agradar molt aquest estil d'equipament, fent referència al culot, puc fins i tot opinar sobre el seu funcionament. 

Arxiu.

En el meu cas amb culot preparat per la pluja vaig arribar a casa xop del cul, l'aigua entrava pel pirata que portava a sota del culot olgat quan el genoll està al punt més alt de la pedalada, en segon terme aquest culot pel fregament m'ha destroçat la punta  i els lateral d'aquesta dels dos seients que ja fa més de deu anys que rodem junts, amb quatre sortides el deteriorament del seient ha sigut important, i quan dic quatre són quatre, tal ha sigut aquests desgast que els dis seients ara van reparats de les puntes amb cinta americana, que tampoc aguantaria una sessió més amb aquest tipus de culot olgat, en tercer lloc exposar el soroll constant d'aquest culot fregant amb el contacte amb el seient pesadíssim i constant, tantes voltes de pedalada com soroll, OMG, en darrer lloc pel fet de rodar sempre amb culots amb tirants, em costa adaptar-me a rodar sense aquests, sense els tirants, no diré que el pantaló em caigués, no, però la sensació sí que la tenia. Tot i aqueses opinions, de ser un altre cop als UK crec que repetiré experiència amb el culot olgat que tinc Madison Waterproof, per mimetisme amb els bons amics dels UK, i de poder ho faré amb unes Five Ten, oh yeaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

GT

Tenim els pantalons de pluja des de Fort William, i ara per ara no tindrem recanvi, però aquests serien per a mi un bon candidat.

MTB, MTB, MTB.

V5

Interessants, molt. 

El punt positiu va agafat de la mà del pes, segurament per sota dels 300 grams, i singularment per a nosaltres pel fet que són compatibles amb les cales Shimano, i aquest darrer aspecte facilita la seva entrada a casa, perquè no comporta de canviar totes les cales del calçat, com sí que ens va passar amb els diferents canvis de l'etapa Shimano a Exustar, d'aquests darrers a Crank Brothers, i el darrer canvi retornant a Shimano. Esmentar també que els del mig, els Crank Brothers jo remarcaria com a punt important que amb aquest les molèsties als genolls siguin quines siguin les exigències del guió de l'aventura són inexistents, en el nostra cas, no així amb Exustar i Shimano, i crec que té a veure amb la llibertat de moviment lateral del peu, més ampli amb els CB, vers la cala del pedal, el fet és que aquest punt vital per mirar  d-evitar els desgast prematur del complexe mecanisme dels nostres genolls sempre em fa dubtar d'acceptar aquests manteniments més freqüents dels CB vers els fiables Shimano, el fet però és que avui per avui no estem per tornar a CB. 

El punt feble dels Ritchey per a mi és que no recordo si porta doble coixinet, o casquet/coixinet, perquè crec recordar que aquesta segona opció la del casquet/coixinet és el què els fa tan lleugers. I aquesta segona opció requereix de fer un manteninent constant, afegint ara sí ara també greix a les zones de contacte de l'eix amb el casquet de teflon/coixinet. Si no ho fas provoques un desgast accelerat de l'eix en aquests punts de contacte, portant aquest desgast el trencament de l'eix, fet que implica en el millor del casos a haver de seguir amb un sol pedal, fet quasi impossible si el què et queda de ruta té un perfil de desnivell. Clàssic problema dels Crank Brothers antics, dic antics perquè la nova generació intueixo que ja són coixinet/coixinet, el pes i el volum dels extrems del pedal, ara més voluminosos per entenc donar cabuda al coixinet, dels nous pedals així ho sembla indicar, aquest fet de ser confirmat obriria la porta al retorn de CB a casa. Que sigui confirmat no requereix de res més que veure els arxius de manteniment dels nous pedals de la casa CB, cosa que no he fet. 

Remarcar que Shimano utilitza conos/boles, i fins a la penúltima generació de Shimano XTR aquests pedals presentaven un rendiment molt bo, un xic més pesats que els seus competidors per aquest mateix motiu, però comparats amb el sistema casquet de teflon/coixinet passavem a ser els Shimano, indestructibles. El darrer pas de Shimano cap al 2012 amb els seus pedals XTR per alleugerir 25 grams el pes, i aconseguir quedar a la barrera psicològica crec recordar dels 300 grams va fer que el conjunt d'eixos-conos/boles perdessin fiabilitat. A partir d'aquest fet no han vingut més pedals XTR a casa, sí 520, més pesats però avui per avui fiables. No tots els pedals Shimano de darrera generació han funcionat bé, perquè el model 540 ja havia presentat també fa uns anys un problema de joc eix/coixinets, però també he de dir que fa uns anys que no en llegeixo res sobre aquest punt negatiu, fet que em fa pensar que avui puc incloure com a fiables també als 540.

Ara per ara però seguirem amb Shimano, per sota sempre dels XTR fins que no tinguem clar que aquests darrers tornen a ser fiables :-)

Sintered

Si són R1 a casa ferodes Sintered, sempre :-)

Ara mentre ja tenim el recanvi per un parell o tres de mesos, dependrà de si posem en marxa la nova bike o no, perquè aquesta de ser ara anirà també amb Formula R1, deia que ara falta que vinguin els ferodes orgànics dels vells Shimano XTR crec recordar del 2003, a on en aquesta ocasió en tindrem vuit conjunts, que sembla molt, en cap cas, en cap cas, perquè d'aquí avui per avui són dues les bikes que les utilitzen, l'Inbred i la sempre Reina de la casa, com ho és una de les ASR-SL que encara roda, i que per molts anys ho segueixi fent, clar que yes. 

Mentre guardava els ferodes a la caixa dels petits recanvis d'un grup de petites caixes que entre elles formen un petit armari que és el que portem/àvem a les cites SOLO, he vist que encara tinc 3 litres de líquid segellant NoTubes, és a dir que els quasi 2 litres que estan venint es sumaran a aquests tres, no passa res, quan entrem a la primavera-estiu volaran tots, i tant, i tant.

També espero amb ganes l'arribada dels  discs Formula R1 CL, perquè aprofitaré per posar al dia la Longboard, a on ferodes, líquid segellant, cinta manillar, greix pistes de direcció, i de poder ser també els pedals han de passar tots per quirofen. 

Ara com esmentava aquest matí, esperant prudentment el pas de les jornades. Si bé això és així, també ho és que poc a poc van venint sense pauses els equipaments, tant per aquest fins ara quasi inexistent hivern, com per la propera primavera i estiu. També estic mirant a part dels equipaments comentats, mitjons per aquest hivern, i també pel proper estiu, Mavic i Gore Bike Wear els que centren ara mateix tot el meu interès :-)

MTB, MTB, MTB. 

Matins

A on l'espera marca el ritme, i tant, pel fet de ser a la porta d'entrada dels Vols. 

La intenció ara únicament és passar silenciosament, sense fer soroll proper al refredat intens, sense patir-lo. Ara per ara ho estic fent bé, crec, ja vaig per la tercera setmana, i tant, i als darrers dos dies costa fer bondat, perquè les mínimes a ple hivern ronden els 15°C, com? sí, sí, el dijous a les onze de la nit a la riera d'Arenys de Mar a 17,5°C, ahir a quarts de vuit del matí a SV a 18°C, al migdia a 26°C, la sensació és al vespre quasi d'estiu, i després durant el dia la percepció és de ser finals de primavera no a l'hivern, OMG

Per a mi però aquestes són cartes perdedores per rodar, calor-fredor-calor a dalt del meu Drac dia sí dia també em porta a un estat alèrgic intens, senyalo el mot perquè ho suposo, no en tinc la certesa que l'origen sigui aquest, però l'agost del 2014 va marcar una abans i un després amb el nivell de prudència vers els refredats, a on ara dins d'ell, crec que sortint-ne, he de seguir aprenent a escoltar al meu cos, si és que tinc capacitat, sensibilitat per fer-ho, perquè sobre aquesta capacitat en tinc severs dubtes. Dic canvis de temperatura fent referència no als que lògicament es produeixen dins del Vol segons els trams, que segur que també en son causa important, però crec que pesa molt aquest entrar i sortir a dies amb canvis tan importants de temperatura, les diferències a una mateixa hora del dia entre setmanes ronden els 10°C, i aquestes diferències són les que crec que fan que entri a aquests estats alèrgics. 

Un inici de jornada amb un cel gris a on el termòmetre no baixa dels 15°C, quasi que em costa de llegir aquestes temperatures, avui és el primer dia a on els ametllers de casa comencen a florir, OMG.

MTB, MTB, MTB.

No vaig decidir-me encara per les botes Defroster en talla 43, a veure si ho faig avui, tampoc em vaig decidir per fer venir els equipaments d'estiu, serà que he d'esperar, unes hores, dies, setmanes.

 

També em pesa en l'ànim de prendre decisions el silenci absolut del constructor HM de la meva futura bike, afegiré ara possible futura bike, no per res, però és que crec que si no moc fitxa, no sé com, aquesta opció va en camí de deixar de ser una possibilitat real i passar a ser una opció passada. 

Sí 44, no 44, sí 44...

Vull dir, no sé si aleatòriament les possibilitats cauran al cantó del sí o del no Defroster.

Avui m'he decidit a tornar les botes, dubtant de si és o no la talla, però han pesat les Privateer i les Fury, a on les primeres en 44, i les segones en 43 1/3 no són cap de les dues d'entrada la millor opció. Dic d'entrada perquè ara les Giro Privateer en 44 m'ajuden i molt a dalt de la bike, i no puc opinar sobre les Fury perquè siguent la talla, com també ho és amb les Defroster, amb les primeres per ajustades, i amb les botes d'hivern per olgades, sóc prudent, i he decidit fer un pas enrere. 

Ara un cop fet el pas de deixar anar les Defroster en talla 44 he de decidir si fer-les venir en talla 43, crec que sí, dubto ara ja no de si la talla serà la correcta, que també, si no de si obtar per una bota més complerta pel què fa a soles més agresives, i la possibilitats de muntar els dos tacs frontals. No ho sé, segurament optaré per fer venir el 43, aquesta nit decidiré, crec, crec.

Avui ha arribat el paquet amb el mallot Gore Bike Wear Alp-X Windstopper Shoft Shell negra i blanca, i també els ferodes Formula R1 sinteritzats. No l'he obert encara, per tant ho poc exposar, comentar però no presentar. 

Sí que durant les properes hores ho presentaré al blog, i durant els propers dies serà ja dins dels Vols, fent el Drac amb el Drac, amb el Drac vell perquè del nou ni una sola, però és que ni una sola notícia. No diré trist, sí una mica, dins del privilegi de poder gaudir de fer venir un nou Drac, fer-ho dins d'aquests trams de silenci costa per part meva de gestionar animosament, crec, crec. 

Bé, aquestes són les novetats avui, no totes, n'hi ha més, i esperaré a tenir-les més ben encarrilades per també proposar-les aquest espai, i tant. Puc avançar una pinzellada, mallots Pearl Izumi, Gore, culots Pearl Izumi,  tèrmiques Gore, guants Hirzl, mitjons Gore, tot d'estiu, i tant. 

MTB, MTB, MTB.

Ja a casa, amb la jaqueta a les mans, un mot, encara m'agrada més que la que ja fa uns dies que roda, de cara a demà aniré preparant la presentació. Per poder entrar a dins d'ella hauré d'esperar uns dies, perquè encara no estic del tot recuperat del refredat, i per volum, per volum :-)

Defroster shoes

Ja són a casa, la caixa lleugera, un primer indicador positiu.

Un cop oberta la caixa, curiós la primera impressió, enormes. 

Després passats els primers minuts ja no.

No hi ha possibilitat de portar els dos tacs frontals. 

Protecció imprescindible si has de passar  per llocs estrets, i tant, un clàssic entre clàssics al Maresme a on el sauló va llimant sempre els laterals del calçat ara sí ara també.

Visibles en la foscor, ja ens va bé oi?

Compactes, molt, i ben protegides de possibles enganxades, únicament el mecanisme del BOA queda exposat, i amb les Lake MX140 en alguna ocasió aquesta exposició ha fet que amb una enganxada amb un matoll, o un lleuger cop amb una pedra el mecanisme deixi de tensionar el cable, però no ha passat mai d'aquí l'incident. 

Una sola descafeinada.

Vull dir que no té els tacs agressius de goma de la MX140. 

Ben protegides del darrera, i tant. 

I des del darrera el punt més vulnerable també molt visibles. 

Diferents mesures per allunyar el fred i l'aigua de l'interior de la bota

El problema del tancament a la zona del turmell del Velcro de les Lake, que em queda olgat, és a dir no em queda cenyit al turmell. Per fer que això sigui així hi ha un primer tancament de la llengüeta amb el Velcro interior, i un segon tancament amb una segona llengüeta per sobre de la primera, i aquesta també tanca o es fixa al turmell exteriorment aquest cop, a bota amb un Velcro de grans dimensions. 

Amb les Defroster aquesta zona de la primera llengüeta amb el Velcro queda perfectament cenyida al turmell perquè no sigui aquest en principi el lloc per on entri l'aigua, i el segon tancament amb una segona llengüeta externa com us en faig referència, ha de garantir aquesta estanquitat, veurem, veurem. 

La canya, la zona de subjecció del turmell, molt alta. 

D'entrada em fa impossible pensar que podré caminar amb elles. 

Perquè és tan alta i no diré rígida però ara de nou en nou gens còmode. I no és una sensació, comparativament amb les Lake són més altes i més rígida aquesta llengüeta de tancament. 

La sensació tot i que la plantilla interior té l'allargada correcta, un cm. més que l'allargada del meu peu, és que aquestes Defroster em van grans, tot i ajustant molt el cable BOA, OMG, això siguen el número 44. Tot i així esperaré a fer la devolució, perquè si em decideixo per un número menys serien crec un pel justes, i això si que no, veurem, veurem. 

Ara mateix puc fer venir el 43, què faig?

Dades estadístiques.

I les botes, una de sola. 

Molt propera, per no dir germana de les Lake si parlem de pes, perquè cal tenir present que la Lake porta incorporada la pesada cala Shimano. 

I el conjunt, no tinc experiència pel què fa a pes de les botes d'hivern, d'on queden aquestes Defroster a la zona de les pesades, o a la zona de les lleugeres?

Bé ara quedarem pendents del seu rendiment, en primer terme del canvi, vull dir de decidir o no si són la talla correcta, i després un cop decidida la talla, de fer fred, el pronòstic és que no, els hi tocarà el seu torn dins dels Vols d'aquest hivern.

MTB, MTB, MTB. 

S-Works

Sense dubtes, de les millors opcions XC radical, un valor sempre segur. 

Fent referència a radical al fet de ser prou tècnic com per no haver de baixar de la bike a les zones més tècniques. En cas de fer-ho, d'haver de posar peu no sé si tenen la resistència  a l'erosió de les extinguides Mavic Fury, en directe són les S-Works molt minimalistes, per això del seu atractiu per a mi, menys molts cops és més, és cert, també ho és que d'anar fins l'extrem amb aquest concepte, la complexitat de perseguir aquest minmalisme extrem el Single Speed és un portal tan gran que costa de quedar-ne fora, com en el meu cas, com en el meu cas, aleshores aquesta proposta de ser jo un bon baixador ja seria el meu calçat de MTB, no és avui per avui però el meu cas tampoc ja el meu objectiu, he de pensar positivament. Baixant he arribat a on he arribat, limitat per una arribada tardana al Món del MTB, he de pensar, he de pensar, i també perquè no per una arribada tardana a l'espai del Mirador del Drac, clar que yes. Sóc a tram de retirada, lenta, pausada, sí peró passada la barrera dels cinquanta la tendència és clara per a mi, mantenir gaudint és el sender que em proposa el moment, i que jo gustosament estic resseguint, i tant, i tant :-)

MTB, MTB, MTB. 

Segurament si les noves Mavic Fury no estiguessin guardades a casa dins de la seva caixa esperant l'arribada de la primavera més càlida, avui les S-Works ja estarien venint cap a casa, de la mateixa manera que les Defroster ja ho estan fent, pel fet de coincidir la necessitat amb la proposta. També pesa que les properes arribades de calçat per la primavera venen definides per la definició que suposa el mot R, i que aquest 2016 crec que seran la gran revelació a casa si parlem de calçat de MTB Radical, o sense ser extrem, perquè ara, avui per avui pels refredats, les 24 hores SOLO queden molt lluny, demà, demà he de pensar que tot tornarà al seu lloc, he de pensar, ho escric i les imatges dels trails fets als UK pesen molt avui, cert, cert, OMG.