GT

Tenim els pantalons de pluja des de Fort William, i ara per ara no tindrem recanvi, però aquests serien per a mi un bon candidat.

MTB, MTB, MTB.

V5

Interessants, molt. 

El punt positiu va agafat de la mà del pes, segurament per sota dels 300 grams, i singularment per a nosaltres pel fet que són compatibles amb les cales Shimano, i aquest darrer aspecte facilita la seva entrada a casa, perquè no comporta de canviar totes les cales del calçat, com sí que ens va passar amb els diferents canvis de l'etapa Shimano a Exustar, d'aquests darrers a Crank Brothers, i el darrer canvi retornant a Shimano. Esmentar també que els del mig, els Crank Brothers jo remarcaria com a punt important que amb aquest les molèsties als genolls siguin quines siguin les exigències del guió de l'aventura són inexistents, en el nostra cas, no així amb Exustar i Shimano, i crec que té a veure amb la llibertat de moviment lateral del peu, més ampli amb els CB, vers la cala del pedal, el fet és que aquest punt vital per mirar  d-evitar els desgast prematur del complexe mecanisme dels nostres genolls sempre em fa dubtar d'acceptar aquests manteniments més freqüents dels CB vers els fiables Shimano, el fet però és que avui per avui no estem per tornar a CB. 

El punt feble dels Ritchey per a mi és que no recordo si porta doble coixinet, o casquet/coixinet, perquè crec recordar que aquesta segona opció la del casquet/coixinet és el què els fa tan lleugers. I aquesta segona opció requereix de fer un manteninent constant, afegint ara sí ara també greix a les zones de contacte de l'eix amb el casquet de teflon/coixinet. Si no ho fas provoques un desgast accelerat de l'eix en aquests punts de contacte, portant aquest desgast el trencament de l'eix, fet que implica en el millor del casos a haver de seguir amb un sol pedal, fet quasi impossible si el què et queda de ruta té un perfil de desnivell. Clàssic problema dels Crank Brothers antics, dic antics perquè la nova generació intueixo que ja són coixinet/coixinet, el pes i el volum dels extrems del pedal, ara més voluminosos per entenc donar cabuda al coixinet, dels nous pedals així ho sembla indicar, aquest fet de ser confirmat obriria la porta al retorn de CB a casa. Que sigui confirmat no requereix de res més que veure els arxius de manteniment dels nous pedals de la casa CB, cosa que no he fet. 

Remarcar que Shimano utilitza conos/boles, i fins a la penúltima generació de Shimano XTR aquests pedals presentaven un rendiment molt bo, un xic més pesats que els seus competidors per aquest mateix motiu, però comparats amb el sistema casquet de teflon/coixinet passavem a ser els Shimano, indestructibles. El darrer pas de Shimano cap al 2012 amb els seus pedals XTR per alleugerir 25 grams el pes, i aconseguir quedar a la barrera psicològica crec recordar dels 300 grams va fer que el conjunt d'eixos-conos/boles perdessin fiabilitat. A partir d'aquest fet no han vingut més pedals XTR a casa, sí 520, més pesats però avui per avui fiables. No tots els pedals Shimano de darrera generació han funcionat bé, perquè el model 540 ja havia presentat també fa uns anys un problema de joc eix/coixinets, però també he de dir que fa uns anys que no en llegeixo res sobre aquest punt negatiu, fet que em fa pensar que avui puc incloure com a fiables també als 540.

Ara per ara però seguirem amb Shimano, per sota sempre dels XTR fins que no tinguem clar que aquests darrers tornen a ser fiables :-)

Sintered

Si són R1 a casa ferodes Sintered, sempre :-)

Ara mentre ja tenim el recanvi per un parell o tres de mesos, dependrà de si posem en marxa la nova bike o no, perquè aquesta de ser ara anirà també amb Formula R1, deia que ara falta que vinguin els ferodes orgànics dels vells Shimano XTR crec recordar del 2003, a on en aquesta ocasió en tindrem vuit conjunts, que sembla molt, en cap cas, en cap cas, perquè d'aquí avui per avui són dues les bikes que les utilitzen, l'Inbred i la sempre Reina de la casa, com ho és una de les ASR-SL que encara roda, i que per molts anys ho segueixi fent, clar que yes. 

Mentre guardava els ferodes a la caixa dels petits recanvis d'un grup de petites caixes que entre elles formen un petit armari que és el que portem/àvem a les cites SOLO, he vist que encara tinc 3 litres de líquid segellant NoTubes, és a dir que els quasi 2 litres que estan venint es sumaran a aquests tres, no passa res, quan entrem a la primavera-estiu volaran tots, i tant, i tant.

També espero amb ganes l'arribada dels  discs Formula R1 CL, perquè aprofitaré per posar al dia la Longboard, a on ferodes, líquid segellant, cinta manillar, greix pistes de direcció, i de poder ser també els pedals han de passar tots per quirofen. 

Ara com esmentava aquest matí, esperant prudentment el pas de les jornades. Si bé això és així, també ho és que poc a poc van venint sense pauses els equipaments, tant per aquest fins ara quasi inexistent hivern, com per la propera primavera i estiu. També estic mirant a part dels equipaments comentats, mitjons per aquest hivern, i també pel proper estiu, Mavic i Gore Bike Wear els que centren ara mateix tot el meu interès :-)

MTB, MTB, MTB. 

Matins

A on l'espera marca el ritme, i tant, pel fet de ser a la porta d'entrada dels Vols. 

La intenció ara únicament és passar silenciosament, sense fer soroll proper al refredat intens, sense patir-lo. Ara per ara ho estic fent bé, crec, ja vaig per la tercera setmana, i tant, i als darrers dos dies costa fer bondat, perquè les mínimes a ple hivern ronden els 15°C, com? sí, sí, el dijous a les onze de la nit a la riera d'Arenys de Mar a 17,5°C, ahir a quarts de vuit del matí a SV a 18°C, al migdia a 26°C, la sensació és al vespre quasi d'estiu, i després durant el dia la percepció és de ser finals de primavera no a l'hivern, OMG

Per a mi però aquestes són cartes perdedores per rodar, calor-fredor-calor a dalt del meu Drac dia sí dia també em porta a un estat alèrgic intens, senyalo el mot perquè ho suposo, no en tinc la certesa que l'origen sigui aquest, però l'agost del 2014 va marcar una abans i un després amb el nivell de prudència vers els refredats, a on ara dins d'ell, crec que sortint-ne, he de seguir aprenent a escoltar al meu cos, si és que tinc capacitat, sensibilitat per fer-ho, perquè sobre aquesta capacitat en tinc severs dubtes. Dic canvis de temperatura fent referència no als que lògicament es produeixen dins del Vol segons els trams, que segur que també en son causa important, però crec que pesa molt aquest entrar i sortir a dies amb canvis tan importants de temperatura, les diferències a una mateixa hora del dia entre setmanes ronden els 10°C, i aquestes diferències són les que crec que fan que entri a aquests estats alèrgics. 

Un inici de jornada amb un cel gris a on el termòmetre no baixa dels 15°C, quasi que em costa de llegir aquestes temperatures, avui és el primer dia a on els ametllers de casa comencen a florir, OMG.

MTB, MTB, MTB.

No vaig decidir-me encara per les botes Defroster en talla 43, a veure si ho faig avui, tampoc em vaig decidir per fer venir els equipaments d'estiu, serà que he d'esperar, unes hores, dies, setmanes.

 

També em pesa en l'ànim de prendre decisions el silenci absolut del constructor HM de la meva futura bike, afegiré ara possible futura bike, no per res, però és que crec que si no moc fitxa, no sé com, aquesta opció va en camí de deixar de ser una possibilitat real i passar a ser una opció passada. 

Sí 44, no 44, sí 44...

Vull dir, no sé si aleatòriament les possibilitats cauran al cantó del sí o del no Defroster.

Avui m'he decidit a tornar les botes, dubtant de si és o no la talla, però han pesat les Privateer i les Fury, a on les primeres en 44, i les segones en 43 1/3 no són cap de les dues d'entrada la millor opció. Dic d'entrada perquè ara les Giro Privateer en 44 m'ajuden i molt a dalt de la bike, i no puc opinar sobre les Fury perquè siguent la talla, com també ho és amb les Defroster, amb les primeres per ajustades, i amb les botes d'hivern per olgades, sóc prudent, i he decidit fer un pas enrere. 

Ara un cop fet el pas de deixar anar les Defroster en talla 44 he de decidir si fer-les venir en talla 43, crec que sí, dubto ara ja no de si la talla serà la correcta, que també, si no de si obtar per una bota més complerta pel què fa a soles més agresives, i la possibilitats de muntar els dos tacs frontals. No ho sé, segurament optaré per fer venir el 43, aquesta nit decidiré, crec, crec.

Avui ha arribat el paquet amb el mallot Gore Bike Wear Alp-X Windstopper Shoft Shell negra i blanca, i també els ferodes Formula R1 sinteritzats. No l'he obert encara, per tant ho poc exposar, comentar però no presentar. 

Sí que durant les properes hores ho presentaré al blog, i durant els propers dies serà ja dins dels Vols, fent el Drac amb el Drac, amb el Drac vell perquè del nou ni una sola, però és que ni una sola notícia. No diré trist, sí una mica, dins del privilegi de poder gaudir de fer venir un nou Drac, fer-ho dins d'aquests trams de silenci costa per part meva de gestionar animosament, crec, crec. 

Bé, aquestes són les novetats avui, no totes, n'hi ha més, i esperaré a tenir-les més ben encarrilades per també proposar-les aquest espai, i tant. Puc avançar una pinzellada, mallots Pearl Izumi, Gore, culots Pearl Izumi,  tèrmiques Gore, guants Hirzl, mitjons Gore, tot d'estiu, i tant. 

MTB, MTB, MTB.

Ja a casa, amb la jaqueta a les mans, un mot, encara m'agrada més que la que ja fa uns dies que roda, de cara a demà aniré preparant la presentació. Per poder entrar a dins d'ella hauré d'esperar uns dies, perquè encara no estic del tot recuperat del refredat, i per volum, per volum :-)

Defroster shoes

Ja són a casa, la caixa lleugera, un primer indicador positiu.

Un cop oberta la caixa, curiós la primera impressió, enormes. 

Després passats els primers minuts ja no.

No hi ha possibilitat de portar els dos tacs frontals. 

Protecció imprescindible si has de passar  per llocs estrets, i tant, un clàssic entre clàssics al Maresme a on el sauló va llimant sempre els laterals del calçat ara sí ara també.

Visibles en la foscor, ja ens va bé oi?

Compactes, molt, i ben protegides de possibles enganxades, únicament el mecanisme del BOA queda exposat, i amb les Lake MX140 en alguna ocasió aquesta exposició ha fet que amb una enganxada amb un matoll, o un lleuger cop amb una pedra el mecanisme deixi de tensionar el cable, però no ha passat mai d'aquí l'incident. 

Una sola descafeinada.

Vull dir que no té els tacs agressius de goma de la MX140. 

Ben protegides del darrera, i tant. 

I des del darrera el punt més vulnerable també molt visibles. 

Diferents mesures per allunyar el fred i l'aigua de l'interior de la bota

El problema del tancament a la zona del turmell del Velcro de les Lake, que em queda olgat, és a dir no em queda cenyit al turmell. Per fer que això sigui així hi ha un primer tancament de la llengüeta amb el Velcro interior, i un segon tancament amb una segona llengüeta per sobre de la primera, i aquesta també tanca o es fixa al turmell exteriorment aquest cop, a bota amb un Velcro de grans dimensions. 

Amb les Defroster aquesta zona de la primera llengüeta amb el Velcro queda perfectament cenyida al turmell perquè no sigui aquest en principi el lloc per on entri l'aigua, i el segon tancament amb una segona llengüeta externa com us en faig referència, ha de garantir aquesta estanquitat, veurem, veurem. 

La canya, la zona de subjecció del turmell, molt alta. 

D'entrada em fa impossible pensar que podré caminar amb elles. 

Perquè és tan alta i no diré rígida però ara de nou en nou gens còmode. I no és una sensació, comparativament amb les Lake són més altes i més rígida aquesta llengüeta de tancament. 

La sensació tot i que la plantilla interior té l'allargada correcta, un cm. més que l'allargada del meu peu, és que aquestes Defroster em van grans, tot i ajustant molt el cable BOA, OMG, això siguen el número 44. Tot i així esperaré a fer la devolució, perquè si em decideixo per un número menys serien crec un pel justes, i això si que no, veurem, veurem. 

Ara mateix puc fer venir el 43, què faig?

Dades estadístiques.

I les botes, una de sola. 

Molt propera, per no dir germana de les Lake si parlem de pes, perquè cal tenir present que la Lake porta incorporada la pesada cala Shimano. 

I el conjunt, no tinc experiència pel què fa a pes de les botes d'hivern, d'on queden aquestes Defroster a la zona de les pesades, o a la zona de les lleugeres?

Bé ara quedarem pendents del seu rendiment, en primer terme del canvi, vull dir de decidir o no si són la talla correcta, i després un cop decidida la talla, de fer fred, el pronòstic és que no, els hi tocarà el seu torn dins dels Vols d'aquest hivern.

MTB, MTB, MTB. 

S-Works

Sense dubtes, de les millors opcions XC radical, un valor sempre segur. 

Fent referència a radical al fet de ser prou tècnic com per no haver de baixar de la bike a les zones més tècniques. En cas de fer-ho, d'haver de posar peu no sé si tenen la resistència  a l'erosió de les extinguides Mavic Fury, en directe són les S-Works molt minimalistes, per això del seu atractiu per a mi, menys molts cops és més, és cert, també ho és que d'anar fins l'extrem amb aquest concepte, la complexitat de perseguir aquest minmalisme extrem el Single Speed és un portal tan gran que costa de quedar-ne fora, com en el meu cas, com en el meu cas, aleshores aquesta proposta de ser jo un bon baixador ja seria el meu calçat de MTB, no és avui per avui però el meu cas tampoc ja el meu objectiu, he de pensar positivament. Baixant he arribat a on he arribat, limitat per una arribada tardana al Món del MTB, he de pensar, he de pensar, i també perquè no per una arribada tardana a l'espai del Mirador del Drac, clar que yes. Sóc a tram de retirada, lenta, pausada, sí peró passada la barrera dels cinquanta la tendència és clara per a mi, mantenir gaudint és el sender que em proposa el moment, i que jo gustosament estic resseguint, i tant, i tant :-)

MTB, MTB, MTB. 

Segurament si les noves Mavic Fury no estiguessin guardades a casa dins de la seva caixa esperant l'arribada de la primavera més càlida, avui les S-Works ja estarien venint cap a casa, de la mateixa manera que les Defroster ja ho estan fent, pel fet de coincidir la necessitat amb la proposta. També pesa que les properes arribades de calçat per la primavera venen definides per la definició que suposa el mot R, i que aquest 2016 crec que seran la gran revelació a casa si parlem de calçat de MTB Radical, o sense ser extrem, perquè ara, avui per avui pels refredats, les 24 hores SOLO queden molt lluny, demà, demà he de pensar que tot tornarà al seu lloc, he de pensar, ho escric i les imatges dels trails fets als UK pesen molt avui, cert, cert, OMG. 

Lumberjack

Curiós quantes possibilitats que hi ha i que no en sé de la seva existència.

MTB, MTB, MTB. 

Ara per ara però no sóc a tram mallots de màniga llarga si no tenen un punt més de prestació, pel fet que això, el fet de ser un mallot sense un mínim de protecció contra el vent, o sense ser pel vent per la fredor al pit baixant, em comporta en el meu cas de portar per precaució una Lite, jaqueta o armilla. 

Un Univers especial

Únic, certament a on el mires i la sensació és única, certament. Escric hi penso, no tinc bike nova, :-)

Costa no decidir-se per una versió descafeinada, però no per això menys evolucionada d'una bike dels grans fabricants, no HM certament, però en definitiva perfecta per a rodar quilòmetres i quilòmetres gaudint també dels Vols, clar que yes, ara per ara però em resisteixo, he de pensar que el meu constructor actual HM està fent càlculs geomètrics, propostes estètiques-funcionals de la meva nova bike, i està fent finalment els pressupostos dels components de la bike que li he proposat, espero, espero perquè s'aguanta no decidir-me per una bike orientada al gran consum que això sigui així, és a dir que el constructor HM estigui estudiant com fer la meva nova bike. 

De mentre espero aquesta proposta del HM, tinc pensent també l'arribada de les botes Specialized Defroster, del mallot Gore Bike Wear Alp-X Windstopper, i en darrer terme, que hauria de ser el primer, dels recanvis de les tres bikes, Yeti ASR-SL, Longboard, i de l'Inbred. De tardar més el HM he de fer venir el pneumàtic del darrera de l'Inbred tot seguit, i perquè no, ja podria anar fer venint part dels components de la nova bike, concretament aquells que serveixin tant per 26 com que 29. Fins ara no he seguit fent venir més components pel fet que pot ser un fre a l'hora de contactar amb el HM, pel fet que ell pot estar interessat amb no únicament fabricar el quadre si no també proporcionar ell els components de la nova bike, de fet a algunes pàgines d'aquests constructors ja indiquen que de muntar la bike ells no accepten muntar cap component que vingui del client, únicament munten els que ells t'estiguin venen, entenc perfectament aquest criteri, o millor dit parcialment l'entenc, perquè una part del client HM no segueix un patró de decisió compulsiu segons les novetats de cada any del mercat, si no que va seleccionant acuradament cada component de la futura bike, si a aquest factor hi sumem que per a cada consulta que fem els clients a aquests petits fabricants HM la resposta va de dies a setmanes, això comporta, provoca anar prenen decisions sobre components de la propera bike. Per posar un exemple, jo amb una marca dels USA HM, a finals de juliol vaig fer una consulta, i ara passats quatre mesos he rebut la resposta, i aquesta és una negativa a una proposta que en origen me l'havia fet el mateix constructor, clar jo durant aquests mesos els hi he anat comprant components de la seva mateixa marca, vull dir ara aquests components són a casa, i ara pel què vaig veient no tindré un quadre d'aquesta marca, per tant aquests components formaran part de la llarga llista de components pel meu nou Drac, com a mínim ja sóc prudent i dic candidats, perquè si aquest factor ha de frenar la construcció de la meva nova bike, renunciaré a muntar aquest components, i els hi tornaré a comprar al constructor HM, per allò que qui espera desespera. 

Avui és un dia especial, molt especial, oi que sí?

Per a mi la calidesa mentre miro al cel, mentre veig aquest Univers infinit, és senzillament copçadora, molt, mentre el Vol no és, la resignació positiva, però en definitiva resignació, marca cada instant de la jornada, cada instant de descans, d'activitat, de contemplació, de recerca perquè no també de la nova bike, per si és dóna el cas i no camina finalment el HM actual, perquè si ja anem pel cinquè candidat crec recordar, no és important, cal estar oberts a que podria no ser el darrer, oi que no?

Les esperes si són dolces per què no? i si no, bé el mot és resignació, i no passa res, tenim tables per això i no diré per massa més, perquè no ho sé, sí puc dir que les tinc aquestes tables per aguantar una mica més, crec, crec, OMG.

Avui decididament és un dia molt especial, aquesta nit, demà quan despunti el Sol, OMG, OMG, OMG.

Ganes de Vols

Encara no, OMG.

No passa res, la nova bike pateix d'intermitències, ara sí, ara no, les meves ganes de Vol no, aquestes van de menys a més, avui no diria que sumem, sí que tot i siguent de transició pot ajudar a sumar un cop marxi la sensació de pesadesa.

De poder ser, si avui fos un dia com el de l'arròs de dijous, jo m'hi apuntaria sense dubtar.

Les oportunitats dels grans Vols venen quan venen i aquests quan em permeten de ser entre ells no els hauria de desaprofitar.

Vols, Vols i més Vols, quan estic bé, millor que ara millor dit, aquests, els Vols no paren de ser, ara no, per prudència en primer terme, però no diré que no, tampoc ho afirmaré en cap cas, però crec que també per una pausa necessària dels Vols, incentivada segur pel mateix refredat, segur, perquè el dia previ a l'aturada dels Vols, en van ser dos de Vols, OMG.

Ara però mentre no són, no he perdut el temps, a l'inrevés, la capital ha marcat el ritme, sí, com també els racons de SC, i tant, i tant. Vindran els Vols i aquests eclipsaran en part les petites llicències de viatges a la capital, tot i que durant aquesta breu aturada els compromisos culturals propers ja són, i els tenim lligats per a les properes setmanes, vull dir que hi seguirem anant, i tant.

Els equipaments, botes, i l nou mallot, venint, recanvis, el mateix venint.

MTB, MTB, MTB.

Decididament com aquesta darrera nit tocarà descansar molt i molt i molt bé, o això espero, de mentre una proposta planera, fem un cafè?

Obrir-la

Que surti el geni, i demanaré tres desitjos.

MTB, MTB, MTB.

Un ja es va fer realitat sense haver de demanar que fos.

El segon també va ser seguint la linia del primer, sense fer-se pregar.

El tercer me'l guardaré perquè de no caldre no l'utilitzaré, tu ja has pensat els teus tres desitjos per aquest 2016? ep,  que primer has de tenir el teu geni guardat dins de la lampara màgica, i tenir les Falgueres Màgiques properes perquè un cop te'ls concedeixi, els tres desitjos la Poció Màgica de les Falgueres d'Olzinelles facin que el geni oblidi que ja te'ls ha concedit, i així guardar més desitjos pel proper 2017 :-)

Reposant

Veig que ha anat molt bé aquesta aturada, que d'entrada serà breu, he de pensar, dic que ha anat molt bé perquè ralentir els darrers dies d'aquest 2015 motivat sense adonar-me que era el refredat que demanava una aturada, ara passats aquests dies agafa forma amb un to encara més positiu. 

Els picapedrers tenim això com que no parem mai quan el ritme baixa tan sols una mica la percepció és de descans, i tant. 

Mentre descanso mirant de recuperar-me del refredat pel fet que amb el pas de les darreres tres setmanes aquest ja estava venint sense deixar-se veure clàrament fins aquest passat dissabte, ara una setmana després la sensació és més bona, molt més bona que la que tenia fa dos divendres, i tant, i aquesta bona sensació fa que el què veig ara des del Mirador encara sigui més emocionant, més interessant, seré agosarat, intensa, OMG.

Com us comentava ve un segon mallot Alp-X Windstopper, el primer que va venir amb els colors tan característics i que porta molt poc temps a casa si ho comparo amb l'Assos, i aquesta nova Gore com les Xenon ja ha fet un munt de Vols, i té un rendiment inclús proper al de l'Intermediate d'Assos, no dic superior perquè vull ser prudent, tampoc sé encara si és inferior aquest rendiment al del comportament de les dues Xenon AS 2.0. Dic inferior perquè la Intermediate no té la prestació de les polivalents Xenon, si parlem d'entorns de vent, de fred i de pluja. Per la part alta del termòmetre però rondant just per sobre dels 15°C aleshores les Xenon no funcionen tan bé com la Intermediate, si no plou. Les Alp-X Windstopper hauran de presentar totes les seves credencials per poder valorar a on som en primer terme vers la Intermediate, i en segon terme vers les Xenon AS 2.0, però per poder-ho valorar requereixen de més Vols, i aquests han de venir, vindran, segur, i si tot va bé serà de la mà del nou Drac, i si no no passa res perquè de mentre tinc un Drac que vola avui per avui molt i molt bé, i tant, i tant. Les Alp-X Windstopper per sota dels 5°C aprox. amb tèrmiques de màniga llarga de certa densitat no sé com funcionarà, ho hauré de veure, l'informació que tinc marca inicialment com a límit les temperatures per sota d'aquest 5°C, d'entrada sembla que límit inferior coincideix amb el de les Xenon AS 2.0, per dalt, pel límit superior dels 15°C  pel fet de poder rodar sense la màniga llarga quedan el mallot Alp-X Windstopper com un mallot de màniga curta amb protecció al pit pel vent els hi dóna una prestació que les Xenon no tenen, ni la Intermediate que amb la mateixa protecció de pit sempre és de màniga llarga. La pluja, la presència d'aquesta és la que falta experimentar, veure com funciona l'Alp-X sota una pluja intermitent, dic intermitent perquè si la pluja és intensa i constant únicament hi ha una protagonista possible a casa com ho és en el meu cas l'Alp-X GT Active, però aquesta únicament surt quan ho indica el Destructor de Murs Independent, oh yeaaaaaah!

Estic molt content de la prestació de l'Alp-X Windstopper Softshell, molt, l'experiència dels darrers anys amb l'Assos, del magnífic rendiment d'aquest mallot-jaqueta ha fet que encara valori més el bon funcionament del mallot Alp-X Windstopper, i encara més la polivalència d'utilitzar-lo sense mànigues amb els manegots Pear Izumi, ara dins de l'hivern, fa res a la tardor, i he de pensar que sortint de l'hivern, dins de la primavera, i fins i tot a l'entrada de l'estiu el mallot funcionant en màniga curta pot ser una molt bona alternativa que segurament aturarà els Vols de les armilles Lite, crec, crec. 

Però la notícia per a mi és la nova Alp-X que ve cap casa, bona decisió, clar que yes. Poc a poc als darrers quatre anys els equipaments d'hivern, i més encara els de tardor i primavera han anat agafant més pes pel fet de ser protagonistes els Vols, com més sortides dins de totes les estacions, més equipaments han anat venint cap a casa, de fet el que són tèrmiques sense màniques i mallots d'estiu, a la primavera, i a la tardor són jaquetes-mallots amb les mateixes tèrmiques d'estiu afegint les tèrmiques de màniga curta, i a l'hivern, bé un cop vingui el fred ja en parlarem. El fet és que ara per ara sortint entre quatre i sis vegades per setmana el equipaments no paren de sortir, puc parlar d'hivern, sí, a on els guants Alp-X Windstopper llargs estan molt deteriorats, tot i fer equip amb un segon joc de guants idèntics, i dos jocs més de canell curt que no són Windstopper, aquest punt l'hauré de millorar. Vull dir que funciona molt bé disposar d'equipament per no repetir per mirar d'evitar aquest deteriorament immediat, disposar d'aquest equipaments, d'aquesta varietat comporta que he de pensar menys a l'hora de preparar el Vol, i he de preocupar-me menys de com tinc els equipaments per sortir cada dia. 

No he fet venir la Xenon Windstopper 2.0 Softshell per hivern, hivern, a on els 2°C sigui la normalitat, crec que no ho he fet perquè no fa fred, i sóc mediterrani, crec, crec, escric això hi penso en el Far de Sant Sebastià, OMG. He de pensar que el fred intens no és a zona de SV, sí a les terres del Nord, no tinc un Far, sí un Mirador :-)

MTB, MTB, MTB. 

Confiant

Que tindré nou Drac, he decidit fer una primera comanda de recanvis més curta, més prudent. 

Sempre hi sóc a temps a fer venir la resta. 

Venen els vuit jocs de ferodes orgànics per Shimano, també els quatre jocs dels frens Formula R1 sinteritzats, també els dos discs 160 mm. CL d'aquesta marca, en darrer terme el líquid segellant NoTubes, dos litres, cadenes i pneumàtic de 26" no, encara, cinta manillar Brooks tampoc, ara per ara. 

MTB, MTB, MTB. 

I pensant sempre que tornaré a rodar de cara a la propera setmana, he demanat únicament els recanvis per fer-ho :-)

També he fet un pas més vers el mallot Alp-X Windstopper, ja ve el segon cap a casa, aquest cop negre i blanc. Mateixa talla, diferent color, que bé, que bé, que bé, OMG. 

Cintre

Detalls, detalls, i més detalls. 

Si et donen massa temps pel què fa a bikes, et fas moltes preguntes, mai masses :-)

MTB, MTB, MTB.

Tot i el refredat

Gran final i gran inici de jornada.

MTB, MTB, MTB. 

Sense Vols, encara, cert, però ahir el constructor HM va respirar, i ho va fer molt i molt bé, entre molts aspectes aquest és molt positiu, excepcional inici d'any, OMG :-)

De mentre entre pocs i tan bons projectes, BON ANY 2016!

Leather bar tape

O passem a sintètiques de Brooks, les del conjunt Cambium per posar un exemple?

No ho sé ara per ara estic a les sintètiques d'aquesta mateixa marca, tot i que veient ara la pàgina de Brooks les de pell, com a mínim la cinta de manillar de la Reina hauria de mantenir-se en l'actual, clar que yes. 

MTB, MTB, MTB. 

Disc R1

I si parlem de frens, aquesta vegada vindran els Formula Center Lock, no els Shimano SLX, no per res, sí per mirar d'entrar a territori R1.

És a dir els nous discs R1 aniran a la Longboard i els vells que no deteriorats Shimano SLX de la Spot Brand aniran a l'inbred.

MTB, MTB, MTB. 

HG71 6-7-8

Ara per ara la millor entre les millors, sempre n'hi haurà de superiors, segur, però a casa aquesta és la reina de la festa quan parlem de cadenes per a Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Orgàniques

Les que millor em funcionen pels vells frens Shimano XTR de l'Inbred.

MTB, MTB, MTB.

Això sí un desgast ràpid, no diré massa, sí important. Compensa però aquest desgast, i tant, perquè dóna una progressió a la frenada de 10/10. Important també els discs, que ja us en parlaré, i el pneumàtic, i la pressió d'aquest, molt, i el líquid segellant tenir-lo al dia. 

N'estic preparant una comanda important, jo diria que la més gran que he fet des que tenim aquests frens, cal tenir present que la Yeti ASR-SL coincideix que porta aquest model de ferodes, i que tenim uns frens XT de recanvi que també. Les metàliques encara recordo el calvari que em van fer passar a Finale 2014, OMG, crec que era 2014, o 2013, no és important, poca frenada, i un soroll escandalós, OMG.

NoTubes

Preparant la vinguda del líquid segellant.

MTB, MTB, MTB.

Temps de rearmar l'Inbred?

No ho sé, de sortir del refredat, he de confiar que d'aquí a pocs dies, jo no puc esperar tal com tinc ara la bike dos mesos més amb l'Inbred. Necessitaré refer els manteniments de la meva 26, o sigui que cadena, pneumàtic del darrera, ferodes i discs davanters, i posteriors, tots han de ser nous. Podria rodar unes setmanes més, sí, però no cal, i de poder ser millor fer-ho amb el calaix dels recanvis ple de gom a gom. El què no aguntarà dues setmanes més de tornar els Vols és el disc del darrera, el davanter no ho sé, crec que tampoc.

He insistit, concretament ahir al vespre ha posar-me en contacte amb el constructor HM, i ara per ara res de res, per tant respiri o no això avui per avui va per llarg, OMG, per aquest motiu vaig programant el proper manteniment de l'Inbred. La setmana passada creia que no caldria fer-ho animat per la proposta del constructor de la bike, ara però els trets no semblen anar cap a poder a curt termini resoldre, determinar quina serà la meva nova bike.

Aprofitaré ja que hi som per demanar la cinta segellant de les NoTubes Crest de la Spot Brand, ja els hi toca també ser renovades, com també he de fer venir dos litres de líquid segellant NoTubes, encara en tinc però la Longboard ja està seca, i l'Inbred quasi que també, això ja consumirà quasi mig litre de líquid segellant. A aquesta darrera esperaré a afegir líquid segellant a canviar l'Ikon per un de nou, de fer la comanda dels recanvis aquesta setmana, perquè si espero més no crec que l'Ikon actual pel fet de ser TR, és a dir no manté la pressió sense ell, aguanti. Per desgast uns dies més sí que podrà continuar, però els laterals presenten certa erosió, no en puc dir res negatiu, fins el punt de repetir pneumàtic i l'única millora serà passar a 2.35 i no mantindré el 2.2. Si un cop hi rodo amb el 2.3 el noto massa dens, que arrossega molt el guardaré com a recanvi davanter, i demanaré un 2.2, cap problema. 

De fer camí la bike nova necessitaré un kit de conversió per a Tubeless per a les noves rodes, si no també el necessitaré perquè crec que aniré gestionant tots els components, que ja fa anys que ho estic fent, però rodes, forquilla, direcció, el crankset, i el BB, queden pendents avui per avui, potència, frens, tija i seient en principi, fins i tot la boixa davantera i posterior ja les tinc però ara aquestes dues darreres de seguir amb el projecte 15x100 i 12x142 de ser aquestes no serviran per ser 9x100 i 9x135. 

Pel què fa al primer litre de líquid segellant quasi que ja haurà caigut si faig tots aquests manteniments. I ja no parlo de la Yeti ASR que ja necessita del proper canvi de pneumàtics, i per tant també de les dues càrregues pertinents de líquid segellant.

Hi ha més detalls de la bike nova que poden caure a l'Inbred que no són per a ella, però crec que si no hi ha notícies de la nova bike rearmaré de forma més sòlida totes les possibles millores a l'Inbred, ho escric i seguidament penso que no. El motiu crec que senzill ve marcat per una contradicció, el desànim, pel fet de no aconseguir concretar la construcció de la nova bike, i el segon per l'ànim de redefinir cada vegada que no tinc opció quina serà la propera candidata, a aquest ritme la sensació és inèdita, ja he tingut, deixa'm pensar, sí, sí, tres bikes americanes, i dues de franceses, tres de titani, i dues de ferro, està prou bé, de totes l'única que ha caminat bé, però jo no m'he decidit per un tema d'estètica és la Seven, el servei fins avui correcte, la resta, bé, sense arguments per fer el pas. Podríem dir, home si Seven sí que presenta un bon servei podries decidir-te per un quadre de la seva casa, és veritat, però hi ha el tema de l'acabat del titani que jo el vull mate i ells el tenen brillant, i també hi ha el tema de si vull una Seven, perquè per formalitat, si parlem de formalitat contrastada la primera candidata per a mi a data d'avui sense dubtes, Ventana, i passa com amb les Seven m'atura en aquest cas el material, l'alumini, vull ferro o titani, si més no avui, de seguir més dies no diré que no a les Ventana, i tant que no. Però avui encara estic per perseverar amb el tema de les bikes de titani o de ferro. Això sí, demà no ho sé, però avui estic molt decantat perquè la nova bike sigui 26".

MTB, MTB, MTB. 

La darrera

Setmana d'aquest any 2015, renoi, renoi, renoi, i els Vols aturats, per aquest refredat que imposa respecte, mai massa, però que sense cap mena de dubte he de mirar de passar mirant d'evitar cap argument que l'ajudi a quedar-se ni un dia més del què sigui necessari.

Avui, com ahir, com abans d'ahir esperant la resposat del fabricant de la bike, costa aquest tema d'aconseguir posar fil a l'agulla al tema del nou quadre, de fet no serà el nou quadre, serà tota la bike que serà nova, els dos únics components que d'entrada seran els de sempre podrien ser el conjunt de la tija Moots-SLR, però ara fins i tot aquest conjunt he de pensar que pel pas dels dies també crec que podria obrir-se la possibilitat que aquest conjunt també fos diferent, la tija a seleccionar, i el seient valorant si el nou podria ser la nova generació de Fizik concretament el Gobi, el de guies de carboni, crec recordar que ronda un pes per sota dels 150 grams, i si no el Tune Speedneedle de sempre que ja porto a l'Inbred seria l'únic component que vindria de les darreres bikes. El dubte amb aquest darrer és si el faig venir nou o segueixo amb la tradició de bike nova seient vell. 

Però el fet és que ara per ara tinc avui dues vies, la primera fer una bike nova de dalt a baix, és a on sóc ara, dubto i més des del darrer Vol si 29" és el què realment vull, bé el què jo vull és una bike de 26", però a l'hora de fer el pas l'he consultat en 29", el perquè d'aquest fer no el sé, em sorpren però a l'hora aquesta decisió o millor dit aquesta primera proposta de roda és la que ha sortit en darrer terme des del Mirador, i la bike dels USA també era 29", a l'hora les contradiccions poden ajudar a i molt a fer el proper tram, de poder-les gestionar que no sé si podré, però la intenció és de fer-ho, veurem, veurem. La segona via és si més no pràctica, demano un quadre de 26" directament idèntic en el 80% a les característiques de l'Inbred, i la resta milloro, personalitzo petits detalls que jo vull que tingui el nou quadre, i que he comentat a aquest espai, com és la pipa de 44 mm, l'eix posterior de 12x142 amb un pas de roda per a pneumàtics de 2.4, doble porta bidó, ara únicament en tinc un, punteres sliding dropout PM, i en principi crec que no em deixo res, hi ha un parell de detalls sobre les formes del quadre que em generen un interrogant però que un cop reflexionats una mica més ja no ho seran, de fet al constructor aquest dos aspectes els hi he definit detalladament, per tant de la mateixa manera que quan penso en la bike penso en 26" i la demano en 29", aquests dos dubtes d'abans de demanar la bike un cop posat en contacte amb el fabricant ja no han sigut dubtes, d'entrada, d'entrada, perquè ara un cop el fabricant no respira aquests interrogants, aquestes qüestions tornen a ser a sobre de la taula. 

El tema 26 vs 29 és senzill per a mi, proposar la conversa, la 26 és més divertida, hi ha qui ho resumeix a definir que una bike serà més o menys divertida, o concretan que tindrà un comportament o un altre en funció de la geometria, no del tipus de roda si 26 o 29, no discreparé, sí opinaré que respecte a la meva 29 la meva 26 actual és molt més divertida aquesta 26 que la meva 29, també els primers dies em cansava més, perquè aquesta diversió em porta a pilotar de manera més agressiva, però després aquesta fatiga passades les setmanes s'esvaeix i queda aquesta percepció que prefereixo la roda de 26 en front a la roda de 29. També és veritat que des que rodo sol, vull dir que rara és l'ocasió que surto en grup, les baixades han deixat de ser un problema, i la millora amb l'arribada de la Vicious de 29" va ser la de tenir més seguretat baixant, ara aquesta percepció ja no la tinc, senzillament baixo el què baixo, és veritat que he millorat baixant sortint sol, he de pensar que la freqüència de les sortides, més alta, i el fet de repetir molt els trams ajuda a guanyar seguretat, però en tot cas no és important, per a mi sí que ho és aquesta reflexió, el fet d'exposar-la perquè podria ser que de respirar el fabricant HM fes un canvi a roda 26", ja se sap les demores fan dubtar al client, i jo en aquest cas no deixo de ser això, un client. No hi hauria d'haver cap problema, vull dir a canviar de roda, de ser el cas, i si fos un problema fer aquest canvi, també el tema passa per cercar una nova alternativa, clar que yes, no de roda, si no de fabricant HM.

Serà un final d'any curiós, neutre, pel fet que dins d'un refredat miro de no prendre decisions, i tornar a decidir la roda és un punt massa important per a mi per fer-ho dins d'aquest tram de refredats, per tant no hauria de ser aquest el moment de fer el pas, és a dir de ser quelcom seria de cara a finals de la setmana que ve, si sóc prudent, no sempre ho sóc, oi que no?

MTB, MTB, MTB.

Ara ja sí

El refredat s'ha destapat, OMG.

Després del darrer Vol a la tarda, el dia posterior aquest a mi em va sorprendre la fatiga pesada que tenia a la nit de l'arbre, i les poques ganes d'agafar la bike al matí de Nadal, quan el dia abans estava més que animat a fer-ho, tant que vaig sortir dos cops. 

Ahir els motius d'aquesta sensació de xafament van ser ja els protagonistes, i el lleuger refredat que ens rondava d'amagat avui s'ha quedat per casa, ara per ara, avui mateix com no m'havia passat mai una nit agafada da la mà d'un mal de cap horrorós m'ha dit que no hi ha lloc a confusió, aturada dels Vols immediata, la Reina des de fa mesos per aquesta greu lesió del braç, el fisio ens la defineix com la més difícil i resistent que ha tractat mai, i jo des de fa dos dies, i espero que pels dos ara ja sí d'aquí a uns pocs dies reiniciem els Vols junts. 

No passa res, no ens espera ningú, bé sí ens hem perdut la Vallromanes-Dakar, és cert, la Rapha Festive 500, sí, però si Déu vol tindrem més ocasions, més oportunitats.

Ara totes les mirades esperant a que respiri els nostre possible fabricant HM. Dic possible perquè ens estem allunyant un altre cop, OMG. Tot i així esperaré pacient a veure si mantenim el fil conductor, veurem, veurem. 

Ara perquè no, gaudint del descans forçat dels Vols de Drac, i tant.

Estudiant, valorant si ve una jaqueta per hivern intens, ara sí que porti tres bosses darrera, i que faci equip amb les botes d'hivern que han d'arribar. Em deixa aturat el nivell d'especialització que requereix la nostra discilplina, no per ser diferent d'altres segur que a totes és així, però no deixa que em deixa aturat aquest fet. O seguir per l'hivern intens amb la Fusion AS de Gore, amb l'únic punt feble de no portar precisament aquestes imprescindibles bosses del darrera, que fa que per a sortides llargues en el meu cas normalment ara a l'hivern pel Baix Montseny no sigui factible anar amb ella. Un mallot d'hivern prim de màniga llarga amb tres bosses darrera a sota de la fusión podria ser una bona opció, fent aquest darrer de tèrmica també, perquè la Fusion abriga tant que no puc portar res més que una sola capa a sota, de portar tèrmica de màniga llarga i mallot d'estiu per disposar de les bosses del darrera d'aquest, passats els primers minuts l'interior de la jaqueta es transforma en un forn. Veurem, veurem què decideixo, ara per ara però un cop escric sobre aquest punt al blog crec que la Fusion seguirà funcionant molt i molt temps.

MTB, MTB, MTB. 

Augmentant

Així començaré el 2016 de seguir el ritme d'aquests darrers tres dies, que seguiré segur, m'he donat de baixa de la Rapha Festive 500 :-)

MTB, MTB, MTB. 

Dins de la foscor

Hi ha camí, i tant, ahir després del Vol del matí vaig aprofitar per repetir Drac a la tarda. 

Després d'un gran dinar, un Vol pausat em va ajudar a gaudir encara més de la magnífica jornada.

Equipat d'Assos pel què fa a culot i mallot, pirates F1, i Intermediate, tèrmica sintètica amb mànigues de la casa Gore, mitjons de llana, Giro Privateer noves, guants Hirzl, protector de cara, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques. Per rodar amb aquest equipament a 15°C a la riera de Llavaneres a les 17:38, i 51' després idèntica temperatura. 

La bike va molt bé, esperant ara, el què? a que el HM respiri, veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB.

Tinc diferents equipaments pendents de venir cap a casa, clar que yes.

Hivern i Nadal :-)

Gran tram, grans instants. 

OMG, OMG, OMG.

Bon Nadal! :-)