3V

Tres Vols, a quin més singular, dos coincidint amb un cel ennuvolat, amb una visió de l'horitzó també singular.

A dos d'ells, els dos darrers amb nous corriols, un d'ells el d'ahir té un mot que el defineix, sensacional.

Equipat per a fred, però rodant a temperatures altes, no aquesta matinada a on a les cinc tocades de la matinada els 11ºC sense ser en cap cas fred no són els 18ºC dels dos primers Vols.

El dijous va ser increible veure els Tres Turons banyats de núvols blancs, també va ser sensacional decidir no fer un Drac, i fer zona Montalt, a on un nou corriol, breu però molt ben definit em va convidar a repetir-ho ahir, això sí ahir vàren ser per a mi paraules majors, no per disposar de molt temps, sí de més temps.

Ahir perquè divendres vaig descansar, vaig fer un corriol d'uns quatre quilòmetres a tocar del cap del Drac, com sona, i que gràcies al meu germà que em va comentar de la seva existència, ahir vaig decidir fer-lo a l'inrevés, és a dir no de baixada si no de pujada, oh yeaaaaah!

Com sempre tenia raó ell, era de baixada, sí, i per això em van faltar deu metres, com sona per no posar peu, a la propera miraré de coronar el punt més alt sense aturar-me. Em fascina rodar entre els pilars de granit receptors durant anys  dels Destructors de Murs abans que aquests decidicin protegir les dues Corones de Granit motors de principi de la Nau Insígnia, OMG.

Un dia ens aturarem a tots els llocs a on el Volar ha sigut agafat de la mà del meu Drac, clar que yes!. Ja fa uns anys que pel fet de tenir el meu Drac tinc el privilegi de gaudir dels Vols, a cada racó, a cada petit indret dels voltants de casa, omg, omg, omg.

Els equipaments els darrers dos dies ja amb la millor entre les millors, la jaqueta Xenon 2.0 AS de Gore, quin equipament, ahir al migdia la negra amb tèrmica sense mànigues de la mateixa marca, avui de matinada amb la blanca, amb tèrmica Pearl Izumi de màniga curta i el manegots de la mateixa marca, ahir amb els pirates de tardor, avui amb culot llarg per hivern extrem, provocada aquesta sortida per una humitat extrema intueixo jo, avui ja sí amb les botes Lake MX140, molt properes a passar a la reserva definitiva, perquè han de venir les noves botes d'hivern, també les noves Privateer R, i les noves Manta R, aquestes dues darreres per prudència seran mitjos, també vull que vingui un segon mallot Alp-X Windstopper negre perquè el primer no para de sortir, i si vull que duri caldrà que tingui ajuda. 

Ahir cercant acumular molt desnivell amb pocs quilòmetres, avui senzillament rodant de matinada per no disposar de més de dues hores, a on el trenc d'alba ha quedat lluny de la meva arribada, que ja està bé, que ja està bé.

Ara a minuts del darrer Vol, un cop ja esmorzat un pensament en ve al cap, demanar-li al meu Drac que em faci Volar, oi que sí?

MTB, MTB, MTB. 

Cada dia amb eines, amb càmera, amb aigua, sense menjar, sense incidències, sense coincidències, amb un mar tranquil, aquesta matinada nit amb un vent molt lleuger que m'indicava el to d'aquesta intervenció, la dels Vols amb el meu Drac, amb llums cada dia, avui sí en funcionament. 

Gobi

MTB, MTB, MTB. 

Una joia entre joies, guies de carboni però no són per a totes les tiges. 

Grisos

Qui diu que no són mai interessants?

MTB, MTB, MTB.

3er estiuet

Miro de lligar la seqüència del Vol, perquè em costa ara recordar de quines sensacions estem parlant, els Vols no paren, encadenant una seqüència molt atractiva per a mi, a on ara de matinada en escriure sobre un d'ells en concret un punt en comú entre tots ells sí que em ve al cap, oh yeaaaaaaah!

El factor determinant és sense cap mena de dubte el clima, OMG, entre Vols de MTB a mes de desembre a 17º i 18°C és un privilegi de pocs territoris, bé si parlem d'AU sí però ens queda una mica lluny, una mica, altres vegades no, semblava, sembla que estigui a tocar. 

Un punt que ajuda molt també als Vols, a que aquests siguin, el bon funcionament de l'Inbred, puc afirmar que, de voler una bike divertida, ràpida de reaccions, que et deixi un ampli somriure mentre i després del Vol, això amb aquesta bike ho tinc, ho tens, i tant.

Un altre punt que ajuda és l'arribada dels nous i funcionals equipaments, un encert haver fet venir el mallot ALP-X Windstooper un absolut èxit, i si miro enrere, guants de la mateixa línia Alp-X, també els Hirzl, els culots tots, en aquesta ocasió Gore Power 3.0 curts d'estiu amb camals Sporful, un 10, les tèrmiques noves en aquesta ocasió d'estiu Café du Cicliste, minimalistes, sí, però perfectes rondant els 20ºC, els manegots, anava amb el mallot Alp-X Windstooper sense les mànigues llargues i amb els manegots nous de Pearl Izumi, les noves Privateer de Giro conegudes dels darrers dos anys, arriscades per ser un 44, veurem, veurem a una cursa de ser de 24 hores SOLO si ajudaran pel fet de no ser un 43.5 ajustat, veurem, però en tot cas ara ajuden amb la seva comoditat a decidir seguir a dalt de la bike fent equip amb els mitjons de tardor no d'estiu, i ja no et dic res si parlem del casc Cratoni Terron, que com a Finale 2013 o 2014 ara no ho recordo, a on al podi surto jo sol amb casc entre tots, és la imatge de la capçalera inferior del blog, és que és tan còmode que no el noto, i a aquesta sortida un cop al Mirador no vaig recordar de treure'm el casc, com sona, com sona, és a dir segueix sent molt còmode.

Sense cap mena de dubte que quan sigui el moment vindrà un segon mallot Alp-X Windstooper cap a casa, aquest cop negre, tinc els meus motius fent referència al color del mallot. 

Tots aquests punts, tots aquests factors, ajudent molt a tenir una continuitat amb els Vols, i no necessàriament l'arribada de novetats en si mateixes, si no la reposició de les que ja funcionen però que o bé pel seu deteriorament o bé per la limitació de les unitats que roten, si són poques calen de l'arribada de nous equipaments, això de tractar-se del genet, i de components,  de tractar-se del Drac, i si a sobre de seguir aquests punts, de portar-los al dia, també acompanya aquest clima benigne, aleshores he de tornar a repetir un únic mot, oh yeaaaaaah!

MTB, MTB, MTB.

Blau

MTB, MTB, MTB.

Com m'agraden les seves creacions, OMG.

No cal

Vull dir aportar una crònica sobre el Vol d'ahir.

Un Vol lleuger de pendents, dens de pensaments, a on el Destructor Independent reclama la presència de la Fada Reina i les seves Fades de la Foscor, el genet però mentre resisteix seguirà entre Vols del migdia i ara per ara encara no al trenc d'alba.

Equipat de tardor, no com avui que quasi rodava d'estiu, ahir amb el mallot Alp-X sense les mànigues llargues, sí curtes, culot Assos pirata d'estiu, amb tèrmica de Gore sintètica també de màniga curta, manegots Pearl Izumi, mitjons Biciclista, les Giro Privateer noves, guants Hirzl sense recanvi de guants de tardor, ulleres Limar Photocromàtiques, gorra Spok, casc Cratoni Terron. 

La bike ja frena millor del darrera, davant no ho sé, tot i que avui ja anava bé, ahir no ho sé, els Ikon EXO TR propers a 19 psi crec recordar literalment que Volen dins del Vol. Ahir a la nit estava fent la comanda de la bike nova, i l'ordinador va decidir deixar de funcionar, com?

(Ara, passats els dies mentre rellegeixo aquesta intercenció, insistint a fer la comanda de la bike que vindrà de ser cap el juliol del 2016)

Sense incidències, ni coincidències, amb eines, amb càmera, amb llums sense funcionar, amb un mar animadet, no molt, rodant anant proper a la costa, com diria, a segona fila, i tornant a primera fila. 

MTB, MTB, MTB.

A veure si demà tinc més possibilitats, estaria bé. Ja està feta, OMG. 

Engin

Interessant.

Certament, certament. 

MTB, MTB, MTB. 

Acumulant metres

Ahir va ser un dia intens si parlem de pendents en bike, a on des dels primers minuts la constant va ser un puja i baixa intens.

Havia pensat fer un Drac, sí, per finalment decidir no sortir dels voltants de casa per un compromís del dia a dia a la tarda, i rodar proper a casa millor que millor, crec, crec.

Una pujada directa cap el Montalt, cap el cim des de darrera de casa, una pujada exigent, tant que avui he optat per ser prudent pel què fa a desnivell, mentre que si faig Dracs els repeteixo ara sí ara també. 

Després un baixar i pujar durant les dues hores i mitja de sortida a on haver afinat molt la meva densitat corporea ara ajuda i molt a poder rodar per les pendents de casa amb certs fluidesa.

Equipat ahir de tardor, amb un segon joc de guants darrera del mallot Alp-X Windstopper, amb els Hirzl funcionant, tèrmica mateixa casa Gore sense mànigues, mitjons d'hivern, pirates Assos, gorra Spok, calçat amb les Privateer noves, casc Cratoni Terron, ulleres Limar. Amb Eines, càmera, sense incidències, ni coincidències, per beure més de mig bidó de 500 ml. sense menjar, sense veure el mar de prop, si des de dalt del Montalt, amb llums sense funcionar.

Una sortida breu, sí, però molt potent per la ruta exigent, divertida també, tècnica? no, jo diria que no, entre senders molt estrets sí, quasi dins del grau de tècnics, sí, però sense ser-ho.

La bike ara des del canvi posterior de ferodes, millor encara, més avui que ahir, a on vaig baixar una mica la pressió de l'Ikon posterior per millorar el control d'aquest baixant, i la tracció escalant dret. 

Una jornada ahir sense concessions, diria que dins del meu dia a dia de les més exigents que puc decidir fer, diria, i que no pc repetir dos dies seguits.

Ara a esperar a dimecres, no a dimarts que ja hi ha hagut Vol, però aquest darrer ja serà una aportació de demà, a on la Fada Reina de la Foscor i el Destructor Independent han sigut en part els protagonistes de la jornada.

MTB, MTB, MTB.

Decididament

Decididament vivim a un espai de MTB.

També de Fades, de la Foscor, i tant, dels Destructors de Murs, OMG. 

MTB, MTB, MTB.

Prepararé la crònica, de poder, de poder, clar que yes!

Recon Mixed Terrain MTB

MTB, MTB, MTB.

<0°C

El meu equipament, crec que no està preparat per aquestes temperatures, és el què té sortir amb l'Home del Montseny, pel fet que comporta saltar de la calidesa del Maresme a la fredor intensa del Baix Montseny. 

Un inici de jornada a les tres tocades de la matinada, per inciar el Vol quasi dues hores després sense esmorzar motivat per un dinar d'excepció de la jornada anterior que em va fer impossible fora d'un exquisit iogurt de cabra, de menjar res més a les prèvies del Vol. 

Una selecció de l'equipament d'hivern llarga, primer dia del culot Mavic Echapeé crec que és el model, així com de les botes Lake MX140, el doble protector de cara, gorret Assos, la resta de l'equipament ja sí de tardor, tèrmica Pearl Izumi de màniga curta, guants Alp-X llargs, mitjons de llana prims específics de bike, gorra Spok, i el nou mallot Alp-X Windstopper, mentre rodava proper a casa, per un cop ser a punt d'entrar a la zona propera a Vallgorguina, afegir els manegots Pearl Izumi nous, el segon protector de cara, i el gorret Assos en lloc de la gorra Spok.

La baixada direcció a Vallgorguina, va ser l'entrada a territori hivernal, perquè a casa quilòmetre que avançava, per no dir metre, una baixada vertical agafada de la mà de la sensació de descens també vertical de les temperatures fins a ser al ben mig de Vallgorguina a on tots els vidres dels cotxes estaven totalment emblanquinats, OMG, a aquest punt les meves sensacions encara les podria definir com de gaudir de l'aventura, de fet una Lluna majestuosa i molt lluminosa al cel des de sortir del Mirador feia que aquesta fos la sensació des de quarts de cinc del matí. Ara però pel pas per Vallgorguina a tocar de les set del matí després de quasi dues hores a dalt del meu Drac, desitjava ser ràpidament pujant direcció a Olzinelles per mirar de veurem protegit d'aquest fred per sota dels 0°C entrant a les zones frondoses dels boscos encantats d'Olzinelles. Poca fortuna la meva perquè no tan sols no va ser així si no que la temperatura encara era més extrema fins el punt d'escoltar com el meu Drac trencava els petits cristalls de glaç en rodar per sobre d'ells, OMG. Uns instants extrems per la intensa fredor del moment, sí, però també màgics per l'efecte de l'impacte de la llum del potent Powerled amb els critalls de glaç que dominaven cada racó del corriol fent que la percepció visual m'indiqués que estàvem rodant dins d'un tub màgic de parets vestides de encisadors brillants, OMG, OMG, OMG.

El moment màgic va durar mentre vaig ser a zona de Falgueres Màgiques i tot just sortir-ne únicament en va quedar el dolor intens a les meves mans i en menor grau als meus peus coincidint amb l'arribada a la capital del Baix Montseny. Aquest instant diferent i coincidint en arribar a destí mitja hora abans del previst em va permetre de fer l'esmorzar que no havia fet a casa, i així mirar de  recuperar-me del fred, sobretot a les mans, OMG. 

Un cafè amb llet i el què veieu a la imatge em van ajudar a refer-me, per seguidament dirigir-me al punt de trobada amb l'Home del Montseny uns minuts després. 

La ruta fins a Arbúcies dins de la tònica del fred intens idèntic al de Vallgorguina d'abans del trenc d'alba, i per tant amb una sensació a dalt de la bike diferent de la que tinc mentre rodo regularment aquesta tardor pels voltants de casa, una sensació molt diferent. 

Quasi dues hores després de sortir de SC, una aturada llarga per esmorzar a Can Sitre coincidint amb les velles espases del nostre grup de ciclistes de SC, amb dos d'ells vaig coronar el meu primer Turó ara fa trenta-vuit anys, renoi, renoi, renoi, una truita de carxofes, pa torrat, vi, gasosa, i dos cafès llargs l'energia per afrontar les properes quatre hores de bike per anar d'Arbúcies a SC passant per Santa Fe. 

Aquest cop entrant a SF per un nou pas als darrers tres quilòmetres, tram que repetirem en el futur per la seva extrema bellesa, i per en segon terme poder evitar fer cap tram coincidint amb uns conductors de cotxes cada cop més i més i més neguitosos.

Una beguda de cacao a l'Avet Blau aturada obligada, per baixar equivocadament entre autos fins a SC. 

A aquest destí i sense ser-ne el propòsit va ser la fi del Vol, crec que provocat per una fatiga física per aquesta tensió costant d'aquesta fredor al cos, no diria fred intens en si mateix, que segurament també, crec que no, si no més la sensació de fredor no de dolor intens a les extremitats. He passat més fred a d'altres aventures, pero ahir aquest no en va ser el principal protagonista, vull dir per la seva extrema intensitat, si no per la incomoditat de la fredor constant mentre rodava des del pas per Vallgorguina proper a les set del matí fins a tocar de les tres de la tarda passant per SC. Punt i final aquest darrer del Vol d'ahir, decidint tornar al Mirador amb cotxe, per la poca motivació de continuar compartint aquesa fredor durant tres o quatre hores més. 

MTB, MTB, MTB.

Vol avui després de l'aventura d'ahir? dependrà dels ànims per una banda, i de les temperatures, de si avui són amigues o no.

A les 3

De la matinada l'emoció ja marcava el ritme d'una aventura SOLO.

Sonen les cinc del matí al campanar de SV, a minuts d'iniciar el Vol,  oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Energia+descans

Implica propera aventura de MTB. 

Al Mirador el Drac descansant.

I el genet recuperant-se, i tant que sí. 1Kg de carn vermella ajudarà? :-)

MTB, MTB, MTB. 

La Reina mentre jo l'observo fent recuperació a Ca l'Andreu.

Demà jornada intensa de MTB?

The Day After: EMOCIÓ

Perquè avui ha valgut la pena el Vol del que ja en faré la crònica de cara a demà, però hem de compartir un aspecte dins del Vol que ha sigut el què ara he de deixar caure a The Great Escape MTB, com ho és que ja tinc calr quin Drac ha de venir, OMG.

Ha anat bé ser proper a fer venir la millor bike, perquè sense ella no hi hauria la foto ben definida que tinc ara del meu Drac, no de la millor bike, que no està descartada, sempre mentre camini cap el meu nou Drac tindré la temptació de fer venir cap a casa la millor bike, i tant, però ara a minuts de finalitzar aquesta aportació, tinc la foto clara de com serà el meu proper Drac, oh yeaaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

The day after

O aquesta és la frase que em ve al cap per obrir aquesta intervenció. 

Un inici de jornada coincidint amb el que l'hivern del 2014 eren els Vols des del Mirador amb la meva Vicious. Van ser grans moments aquells, que han donat pas i sense els primers no tindriem sentit als Vols del migdia. 

Aquests, els Vols amb els cavallers de la llum tenen una component molt diferent dels del trenc d'alba del 2014, de fet tot és diferent respecte del 2014, hi ha les Fades de la Foscor, el Destructor Independent, els dels Murs, les Falgueres Màgiques, les Corones de Granit, bé tot no és diferent, al Mirador, el dia a dia d'aquest per respecte a la protegida Nau Insígnia segueix idèntic al patró de fa deu anys, al de fa vint anys, el de fa trenta anys, OMG.

Ara esperar a veure si les sensacions quan s'apropi el moment del Vol són les esperades, i si no tindré un dia més de descans, clar que yes!

MTB, MTB, MTB.

2x1

La crònica d'avui, Vol d'ahir i d'avui :-)

Ahir temerós del fred, per les sensacions de diumenge, i les de dissabte, avui també, ahir Drac, avui Montalt, clar que yes!

Equipament de tardor, Alp-X mallot de Gore Windstopper, Intermediate avui, tèrmiques de màniga curta les dues, Pearl Izumi i Gore respectivament, Giro Privateer les noves, les noves, mitjons d'hivern, gorres Spok, culots Assos, Morvelo avui, guants Alp-X, Hirzl avui, protector de cara, casc Cratoni, i ulleres Limar. 

Sense menjar, sense beure aigua del bidó de 500 ml. amb eines, amb càmera, amb manxa, amb llums, sense funcionar, amb un mar curiós quan hi era després de fer el Drac, i un Montalt que puja molt, mai massa, i des d'on el mar es veia calmat, a 14°C i 16°C respectivament a la riera de Llavaneres a les dues del migdia.

Una bike molt a punt, amb un fre posterior o bé sense disc, o bé sense ferodes, perquè així ho indica una maneta a tocar del manillar, però deixant de banda aquest fre, no sé si per aquest magnífic comportament de l'Inbred la bike nova no ve encara cap a casa. 

Sorprès perquè un cop decidida no sé perquè no faig el pas, he de pensar que propers a les cinc xifres, massa pels moments a on som, dels moments d'on venim sí, i definitiu dels moments d'on venim a on l'entorn més proper ha passat una estratosfèrica agonia econòmica, i perquè crec que puc afirmar que en silenci estant passat, i encara més vull exposar el silenci, perquè aquest darrers anys aquesta generació ha i està visquen aquesta impactan depressió econòmica en silenci, fets que fa que la reflexió vingui de molt més lluny que la de l'arribada únicament d'un nou Drac al Mirador, aquests aspectes que no haurien de ser el pal de paller de la decisió de fer o no venir la nova bike, podrien ser un dels frens, el concepte però el principal fre, vull que vingui la meva bike, deia ahir, o que vingui la millor bike?

MTB, MTB, MTB.

Ti/C

Quan la perfecció passa de llarg el terme.

http://m.pinkbike.com/photo/10716675/

MTB, MTB, MTB.  

Silent

Vells temps els de la fabricació de racks per les bikes.

http://silentcycles.com/goings-on/

Aquesta creació pesa molt, no és la primera passada pel blog, l'última crec que tampoc. 

Ahir un dia que podria ser, crec que realment ho serà determinant pel tram del tema de la bike nova, em dono unes hores, un dia, una setmana fins i tot un mes de reflexió pausada envoltada de severitat per determinar els detalls d'aquesta nova bike.

MTB, MTB, MTB. 

El dubte, faig venir al Mirador la bike, o faig venir al Mirador del Drac la meva bike. I he de dir que costa no fer el primer pas, i que el segon pesa suficient com per com us esmento, reflexionar una mica més aquest pas que com la Vicious ha indicat, vindrà la nova bike passaran els anys i en vindrà una altra, OMG. Vull dir que sigui quina sigui el pas dels Vols implica sense concessions la maduresa de cada Drac i passada aquesta els descans, amb excepcions si filem prim, i la The Motivator podria ser-ne una, sí, però per ser ho haurà de ser agafada de la mà del nou Drac específic per les aventures de 24 hores SOLO. 

A punt de caure el segon cafè de la jornada, a 4°C a les sis tocades, i a les cinc de la matinada no ho sé perquè no ho he mirat, el nerviosisme per la possible arribada de la nova bike comporta de descansar en mode diferent, clar que yes!

ClàSSica

La ruta d'ahir, no per a això menys emotiva, a l'inrevés, el retorn de fa quasi una setmana de la Reina als Vols així ho indica.

Bé, no sé si serà definitiva aquesta tornada, sí que puc afirmar que el treball que està fent és el què ha obert la porta a poder iniciar la que fins fa res no vèiem en cap cas propera, ara sí, ara hem entrat a un bon tram d'inici de recuperació. 

Sessions de fisió, sessions de reforç muscular, sessions de bike breus, i com la d'ahir siguent breu també propera a deixar de ser-ho.

Teníem clar per la jornada anterior a on no vàrem coincidir en el Vol, que el fred no el volíem tenir proper, i per tant sortir ahir i tant, però mirant de gaudir de l'escalfor de l'astre rei. 14°C està prou bé crec recordar que a quarts d'una del migdia a la riera de Llavaneres, temperatura que ens avisava que quan caigués el Sol millor ser un altre cop a casa.

Tenir un pla ja és un gran què, i en aquest cas va ser definitiu, marxar de Vallromanes cap a SV a les sis de la tarda per no patir el fred intens de la seva riera, i un cop al cantó de marina poder ser a casa cap a les vuit del vespre. Pensàvem això i ho vàrem fer encara millor, perquè a tres quarts de cinc ja marxàvem un altre cop cap a casa. 

Anant però mentre pujàvem per la riera de Teià direcció a Vallromanes la gana indicava que feia massa estona, des de l'esmorzar que no menjàvem, un cop a destí dues llesques enormes de pa amb tomàquet amb botifarra blanca, formatge agafats de la mà de dos cafès de veritat i una fila llarga de galetes, un aliment perfecte pel moment, coincidint amb els darrers alès del Sol entrant per la finestra d'on estàvem gaudint de tan bons aliments. Tant vaig gaudir que després de menjar sota aquesta càlida escalfor vaig tancar els ulls uns minuts, OMG.

De tornada el pla va funcionar la primera hora ben tocada, per després a cada quilòmetre jo vaig anar agafant fredor als peus, no a les mans perquè vaig passar dels guants Alp-X curts de Gore, als llargs, el protector de cara també va entrar en funcionament, tot i aquestes ajudes vaig desistir, vàrem desistir de sumar els darrers set quilòmetres, decidint tirar pel dret cap a casa, i quedant així just per sota de la barrera dels setanta quilòmetres. Jo per la fredor als peus i la Reina per unes molèsties a aquest braç dret en plena recuperació.

Les dues bikes un 10, ara l'Inbred ja frena, ferodes nous davanters, disc vell encara, els ferodes nous del darrera necessiten també el canvi de disc, no diré urgent dependrà de si hi ha bike nova o no. La Longboard senzillament propera a la perfecció.

Els nostres equipaments de tardor, hauran de dónar pas als d'hivern intens, perquè pel pas per la riera d'Argentona vivíem el primer sota 10°C, concretament 8,5°C, per arribar a la riera de Llavaneres a tocar de les set del vespre a 9,5°C que per a nosaltres ara mateix ja ens comporta de passar a equipaments majors. Sense beure quasi aigua, durant la ruta sense menjar, amb eines, amb manxa, amb càmera, amb un mar mogudet anant, tornant no ho recordo, amb els llums en marxa a partir de la primera mitja hora, sense incidències, i sense coincidències. 

Ara avui jornada de descans a on el fred ha sigut el rei de les nostres converses, i escalfar el Mirador l'objectiu, 21°C constants una bona pensada, que bé, que bé, que bé. Demà tocaria Vol, i serà de donar-se les circumstàncies, perquè si hagué de decidir ara, el Vol seria a minuts però demà segur que no, per sort decidiran les sensacions de demà i no les d'avui condicionades aquestes per la fredor d'ahir als darrers quilòmetres.

MTB, MTB, MTB. 

MG=V

MTB, MTB, MTB.

B

MTB, MTB, MTB.

A pams

Anem a pams, perquè les cròniques no aconsegueixen anar caient al ritme de les sortides, per posar un exemple no he fet encara la de la Berga-Santpedor.

Però aquesta intervenció va del Vol d'ahir, després de ser sí que proposaré per exemple la del Vol de divendres. 

Ahir he de pensar que sense ser-ne massa conscient condicionat per la propera baixada de temperatures el Vol el vaig proposar com a Gran Vol, fet que implica d'iniciar l'aventura molt d'hora, per a mi aquesta hora veu com a primer número de l'hora el quatre, és a dir a quarts de cinc de la matinada.

Ahir el primer protagonista va ser el vent, OMG, de nit, amb un vent que sacsejava els ametllers ara sí ara també enviant un doble missatge per a mi contradictori, el primer de quedat a casa genet de Drac, el segon de córrer a sortir que quan jo marxi genet tu passaràs el teu primer dia de fredor d'aquesta tardor. 

De fet el primer consell va pesar molt, el segon però encara va pesar més :-)

A dos quarts se sis de la matinada començava l'aventura equipat de tardor amb quatre equipaments protegint la segona advertència del vent, la de la fredor, mitjons d'hivern d'Endura, guants d'hivern de Gore, els Alp-X llargs, tèrmica de màniga curta de Pearl Izumi, sí però d'hivern, i en darrer lloc el protector de cara, per a un pronòstic de mínimes de temperatura de 7°C a SV, i de 4°C a Sant Celoni, crec recordar.

La realitat, 17°C a la riera de Llavaneres a tocar de tres quarts de sis del matí, i al segon punt, a Sant Celoni i minuts abans tampoc, mentre baixava cap a Vallgorguina no feia fred, de fet el protector de cara i els guants d'hivern ja no els vaig tornar a portar el primer fins sortir a la tarda cap a casa des de SC, i els segons per baixar, és un dir, des de Can Bordoi cap a Dosrius per uns corriols que sempre pujaven, OMG, o aquesta sensació tenia jo.

Ni anant a Arbúcies, ni després d'esmorzar a Can Sitre la truita de carxofes amb un bon vi fred de la casa amb gasosa seguit de dos cafès dels de veritat, ni propers a Montsoriu tornant per uns corriols de pam fins a metres de Riells, ni un altre cop a Sant Celoni per omplir els dipòsits buits d'energia, en cap tram va fer fred, diria més,  des del primer minuts de l'aventura fins a SC abans de dinar en cap moment  vaig compartir l'advertència del vent de matinada, el resultat d'ella, el fred era inexistent. Fins i tot mitjons i tèrmica eren excesius. 

Ara bé, després de quarts de cinc de la tarda sortint de SC, i ja fins a minuts de casa un cop ja a SV no vaig treure'm els guants d'hivern que ja portava des de Can Bordoi, i el protector de cara, des de SC fins a casa va treballar sempre. 

Ja ha arribat la fredor, no afirmaré que el fred també perquè ha d'arribar el de veritat, el que ronda els 0°C. 

Els peus freds sempre als darrers vint quilòmetres, des de l'arribada a Dosrrius fins ser a SV. La fredor present des de SC fins a sortir de Mataró per les Cinc Sènies a quarts de vuit del vespre a 14°C. A partir d'aquí i ja fins a casa espai amic si parlem de la calidesa del temps. 

Des de SC abans de dinar fins a minuts de casa, sense una bona gestió de la pedalada, per la fredor? no ho sé, crec que sí perquè des de Mataró fins ja a casa vaig tornar a pedalar dins de les bones sensacions, no de cop és veritat sí cada cop millor a mesura que passaven els darrers quilòmetres. 

L'Inbred no frena, i quan ho fa no ho fa bé, ferodes davanters gastats, com també els discs el motiu d'aquest mal funcionament. Sense coincidències fora de la prevista amb l'Home del Montseny, i hores després en direccions oposades amb una YZ 250 cremant Castrol mineral de la millor qualitat al corriol de Can Bordoi a Dosrius, amb eines utilitzades d'Arbúcies a Riells per un desajust de l'u per onze, amb càmera, amb els llums Cateye-Powerled en marxa anant de SV a Vallgorguina, i tornant de Dosrius a casa, sense menjar durant la ruta tot i portant dos plàtans i una grossa xocolatina, quasi sense beure fora d'un quart de bidó d'aigua de 500 ml, amb un mar tranquil al vespre crec recordar al meu pas per Mataró. 

Un tram el de Vallgorguina direcció a Olzinelles i mentre hi passava, memorable, pel moment, de nit amb el vent sense la presència del fred extrem, vull dir pel contrast del lloc entre nit, vent i la lleugera pluja a tocar del darrer mes d'aquest 2015 i en canvi agafat de la mà mentre hi era d'unes Fades de la Foscor amigues, sempre ho són ho sé però ahir amb ganes per part d'elles d'aturar-ho tot per aconseguir consolidar el Vol, OMG, OMG, OMG.

Diria que a aquest punt el del pas proper a entrar a Olzinelles a tocar de les set del matí va ser el més emotiu si parlem de Vols, d'entre tots els que jo recordo d'aquest 2015, com sona, com sona. Dic recordo perquè les Falgueres Màgiques d'Olzinelles fan si poden la seva feina amb la seva Poció Màgica fent-me oblidar sempre que poden els Vols. 

MTB, MTB, MTB. 

Rodant entre Fades de la Foscor

Des de molt abans del trenc d'alba. Un vent que imposava, sí, un inici de Vol molt i molt emocionant. 

MTB, MTB, MTB.

Ara aturat per omplir dipòsits després dels primers exigents 80 Km. Sort que he  decidit de sortir amb les Privateer velles perquè l'Home del Montseny m'ha imposat una ruta a on hem caminat de valent, OMG.

He arribat fatigat d'aquest primer recorregut, força fatigat, veurem quines sensacions tinc al proper tram, veurem :-)

Green colors

Per les circumstàncies, clar que yes!

Esperaré a concretar la crònica del Vol d'ahir, avui a diferència de la resta de la setmana no hi ha hagut Vol. 

MTB, MTB, MTB. 

Breu

Per fer referència al Vol d'ahir, no per res en concret, sí per saltar al d'avui.

Ahir un Drac en la seva versió menor, molts motius per no fer el complert, cap de pes, llàstima que ho veig avui.

Equipat de tardor, com la jornada anterior, no com avui, també de tardor però no idèntic equipament. 

Fent molta bondat, cuidant, mirant de cuidar tots els detalls.

Ahir va ser un dia de bike de compromís, obligat per una jornada massa densa, que va proposar la conveniència de fer el Vol sí o sí, tal és d'interessant cada jornada del dia a dia que encara no he fet la gestió de la bike nova, OMG.

Sense incidències ni coincidències, sense menjar, beure, un quart de bidó d'aigua de 500 ml, amb el mar lluny, amb els llums apagats, a 23°C a les dues  tocades a la riera de Llavaneres, amb eines, manxa, i càmera de recanvi.

De cara a demà prepararé la crònica del Vol d'avui, a on no hi ha hagut Drac, sí Montalt, puc afirmar que exigent, força exigent.

De la bike nova, bé els dubtes raonables, jo vull una 26", i els astres volen que jo rodi amb una 29", OMG.

MTB, MTB, MTB.  

Neolític

Ahir el meu Drac no va fer un Drac, avui sí però aquesta intervenció va del Vol d'ahir, no d'avui.

Calor al Sol, fredor a les zones sense ell, millor dit ell sempre hi és durant els migdies el què passa és que hi ha zones a on la seva escalfor costa que m'arribi. 

De totes maneres jo anava molt ben equipat per quan la caiguda del Sol fos un fet, i això encara va fer que gaudís més de la sortida.

He de fer-ne menció, he de fer-ho, com va l'Inbred, el conjunt, OMG. També ajuda a aquest magnífic comportament el muntatge, el conjunt, també el meu millor to, i en darrer terme i molt aquesta temperatura rondant els 22-23°C que fa que i no ho puc justificar, que el meu rendiment a dalt de la bike jo en tingui la sensació de rodar de forma sensacional, no és rellevant que sigui objectiu o no, sí que aquesta percepció em fa gaudir com feia mesos que no gaudia. 

Una sortida ahir divertida, exigent també, el què menys, constant en les pendents tant de pujada com de baixada, per arribar a casa amb un oh yeaaaaaah! i un gran somriure :-))

Visita pausada a un espai de somni, de fa ja 6.000 anys, OMG.

Hi érem, hi tornarem a ser, he d'esperar que nosaltres no, o sí si ha de ser a fi de bé.

Els frens tornen a presentar un comportament rar, darrera frena massa, davant no frena. 

Ara no aniré en la línia fora de canviar els ferodes davanters a ajustar aquestes velles joies. La bike nova, la candidata marca ara les prioritats del Mirador, normal, si és l'Inbred ja quedarà aturada com la bike campiona de Finale, i si no és li tocarà seguir remant fins que una nova bike entri a casa.

Costa posar fil a l'agulla, tot pesa, segurament menys del què realment és, però ho visc de manera singular, normal perquè parlant de fer fora de casa sempre és plural, participem, fer a casa sempre és així singular, no fa falta dir res més.

Ara, ahir, avui no hem mogut fitxa, el dia a dia, les percepcions d'aquest marca sense oposició real el tram a fer, com i quan, fins i tot puc afirmar, el com no, i el quan no, més que la primera afirmació. Es tracte de valorar si aquesta decisió ve envoltada del to de l'ara no toca, i de ser aquest darrer està prou clar, millor no fer res, sempre en aquests termes millor a casa invertint el meu temps participant a The Great Escape MTB des del costat del Mirador del Drac.

Equipat de tardor com ahir, sense menjar, quasi sense beure del bidó de 500 ml. sense incidències, ni coincidències, amb eines, amb càmera, amb llums sense funcionar, amb el mar lluny de la meva ruta fora de la visió a l'horitzó rodant pel Montalt.

Ara ja fins demà, a on proposaré la crònica d'avui, del Vol d'avui i a on en fer-la ja comentaré si he tingut Vol, que jo espero que sí, i també si m'he decidit per fer venir la bike nova, o si no quina pensada tinc.

MTB, MTB, MTB. 

Aquest cop

Sí, sí que es donen totes les circumstàncies per fer venir la bike nova.

De mentre avui, Vol, SOLO, sí, entre un Drac que sembla que ha de cedir pas al nou, o no, però tot sembla indicar que sí. Demà caldrà madurar sobre aquest punt. Ja fa sis mesos o a tocar de l'adéu de la The Motivator a la ruta pel Montseny.

Equipat avui de tardor, Assos F1 pirates de culot, Intermediate de mallot, guants Hirzl, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Giro Privateer velles, amb la tèrmica sintètica de Gore sense mànigues, gorra Spok amb cas Cratoni Terron, ulleres Limar, amb aigua sense beure a 22°C a les dues tocades del migdia a la riera de Llavaneres, sense coincidències, amb incidències que no cauran al blog, amb llums sense funcionar, amb el mar tipus estany, molt però molt calmat.

He rodat xafadet, sense massa alegria, amb el meu Drac que sembla decidit a posar-ho difícil, fent referència a donar pas de ser a la nova bike.

Ara a hores de la darrera resposta del fabricant, de la resposta immediata a les meves preguntes, totes positives fins a l'últim detall, la veritat és que la sensació és la del primer instant de matinada del dia de Reis, OMG quina emoció. Falta que soni l'upalí és hora de llevar-se que ens posava el pare en pau descansi, omg, omg, omg. 

Els dubtes lògics a una estona de decidir què fer, són entre totes les opcions, perquè aquesta vegada puc decidir entre totes però totes les opcions disponibles, i aleshores el ventall d'opcions sembla quan arriba una proposta seriosa, sembla infinit. La realitat dura però per a mi objectiva és que la proposta que tinc a sobre de la taula des d'ahir a la tarda vespre és l'única proposta que tinc juntament amb la de Ventana del seu dia, aquests darrers d'alumini, mentre que ara em moc dins del marc de les de titani i cromo, concretament ara estic dins del flexible titani, són les dues úniques propostes amb cara i ulls.

Emocionat, molt, la possibilitat de posar fil a l'agulla a la meva nova bike, tancaria com a mínim durant un breu temps, mai es pot saber com acaben aquestes aventures, la decisió de quin ha de ser el nou Rei dels Dracs del Mirador, dubto aleshores, ho escric i dubto. No vull anar més lluny del què cal, senzillament vull que el Drac que domini l'horitzó que divisa des del seu Mirador sigui per concepte com ho era la The Motivator, com ho és la Longboard, ho escric i dubto, és cert també que la proposta actual germana de Serotta, com sona, com sona, supera totes les espectatives del Mirador de SV, de tal manera que la sensació és d'estar desbordat per l'opció en si mateixa. 

També ajuda el moment brillant que estem visquent des del Mirador que fa que aquest ventall sigui molt real, ampli d'inici, sí, estret i únic quan deixes que les opcions es posin a lloc. Haver de valorar aquesta realitat de tenir a l'abast una gran candidata, el fet de ser únicament una la candidata ho fa memorable. Seven, Ventana, KISH, Sycip, Retrotec, Eriksen, IF, Crumpton, Inglish, Victoire, Engin, Groovy, entre moltes de les candidates, i moltes d'altres que no nomeno pel fet de tenir-ne referències més que dubtoses, com Steve Potts i Moots, dues grans marques sí, però el primer per una absoluta manca de vocació de servei, i la segona per la seva convulsionada vida empresarial, venuda l'empresa reiteradament, amb el què això comporta, canviant cada dos per tres el seu model de venda, aquestes situacions fan que prefereixi que si no ha de ser un tram romàntic d'inici millor ja que no sigui, d'haver de torçar-se sempre tindrà temps, oi que sí? He de mirar d'evitar que passades les primeres set setmanes després de la primera provisió de 2.000$ que el fabricant HM deixi de contestar durant setmanes, i que passades no sé quantes setmanes més, les que siguin de més tinguem que reclamar el retorn del dipòsit incial, així com també l'altre escenari a on la bike custom demanada sigui la que el HM volia fer i no la que nosaltres hem demanat, el món HM és molt però que molt, com ho diria, diferent?

Mentre la Reina fa la seva sessió d'exercicis de recuperació de to muscualar d'aquest braç lesionat severament des de les 24 hores de Finale, mentre la veig treballant de valent, jo valoro, sense decidir encara, si donar l'OK a aquest nou Drac. De fer-ho entraré a un tram de to diferent, a on l'espera de setmanes serà la protagonista i ja no el fet d'haver de decidir una opció, que no sé què és millor, no ho sé, no en tinc l'experiència recent, i si la tinc l'he esborrat del tot, per què serà? i un lleuger però gran temor ronda aquesta darrera exposició.

MTB, MTB, MTB.