SV-Montserrat-SV

La proposta de fer la Vallromanes-Montserrat per part dels Trinxes va ser una oportunitat per tornar a marcar un Vol per sobre del 200 Km, el darrer perquè després d'aquest ja no repetirem aquestes distàncies fins al juny-juliol, preparant el salt a l'altra cantó de l'oceà, mtb, mtb, mtb. 

Per aconseguir que aquesta distància sumés aquesta xifra calia afegir-hi una anada des de SV a Vallromanes, una tornada de Montserrat a Vallromanes, i finalment fer el tram de Vallromanes a SV.

Aquesta era la proposta i aquesta va ser la ruta que finalment vàrem fer. Per portar-ho a terme havíem  de matinar, clar que yes, i per tant les tres del matí del dissabte hora d'inciar la jornada, per sortir de casa a les quatre, tocaven les quatre al campanar de SV que nosaltres estàvem sortint del portal de casa, amb els llums Cateye-Sigma Powerled en marxa. Equipats d'estiu, amb manegots, armilla, i darrera del mallot la Lite i un protector de cara i coll. A la riera de Llavaneres a les quatre tocades a 14ºC, ja vàrem veure que la Lite i el protector de cara es quedarien a Vallromanes a l'aturada que teníem prevista per fer el segon esmorzar, en aquest cas els protagonistes van ser, llet amb xocolata en pols i galetes, i que tant la Lite com el protector serien de molta utilitat per la tornada cap a casa a la nit també aprofitant l'aturada a on dos entrepans i un altre cop la llet amb galetes van ser l'energia perfecta per arribar a casa a tocar de l'una de la matinada de diumenge. 

Portàvem per menjar, dos entrepans de pa de cereals amb formatge i tomàquet, una bossa de fruits secs, i mitja de llaminadures, per beure aigua, aquesta vegada un bidó de 750 ml. Durant tota la ruta vàrem beure crec recordar quasi quatre bidons d'aigua. A l'anada un entrepà al quilòmetre 60, i durant la ruta abans de l'entrepà, i després ja fins a Montserrat part dels fruits secs, i llaminadures aprofitant les aturades per reagrupar aquest grup d'uns vint bikers. A Monistrol abans de començar la darrera pujada fins al Monestir, segon bidó d'aigua. 

L'anada fins a Monistrol per una ruta erronia millor la deixem per una altra ocasió amb un nom que la defineix sense embuts, per oblidar. El fet és que unes vuit hores ben tocades després de sortir de SV ja estàvem a les portes del Monestir de Montserrat, el grup part d'ell es quedava a dinar, nosaltres no, havíem de tornar i no teníem ruta definida per refer el camí, repetir l'anada feta ara de tornada no ho vèiem prudent, preferint tornar per una ruta més de muntanya evitant de ser possible zones de molta circulació de cotxes. 

Per aquest motiu teníem clar que havíem d'anar directes a cercar el parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Drac de Sant Llorenç cridava amb força als nostres dos Dracs, mentre, el Sol anava fent la seva lenta però continuada caiguda. La baixada des de Montserrat per muntanya, un cop a Monistrol, aturada per menjar un entrepà de formatge i beure una clara, energia necessària tot i tenir nosaltres encara un entrepà darrera del mallot, així com llaminadures, i més de la meitat dels fruit secs, des d'aquest punt després de menjar, vàrem estar mitja hora ben bona cercant la ruta per encarar cap a Vacarisses per muntanya, un cop localitzats els indicadors de la Diputació va ser una sensacional aventura de pistes, de seguiment de pistes, abans de sortir de Monistrol, tercer bidó d'aigua a la mateixa font del poble de l'anada. 

Un cop passant per sobre de l'estació per tercera vegada a on hi havia un altre cop un tercer grup de bikers a l'estació esperant el tren, a un mur natural de pedra s'hi llegia aquest escrit, ruta a Canet de Mar, o quelcom similar, aquesta era la nostra segur, la resta mentre tinguéssim llum natural vindria tot donat, oi que sí?

Entre aquest punt i la carretera, com? sí noi, vàrem haver de fer un tram de carretera d'uns quatre o cinc quilòmetres de pujada al parc Natural, a on fa uns anys amb en Tempo va trencar la biela, i és per on vàrem baixar en aquella edició, ara aquest cop de pujada, després baixada ja feta fa uns anys a la sortida de les Ibis Mojo Carbon, Xavi el dia de la pluja i les presses del grup per arribar, nosaltres tres darrera rient, ara la Betty i jo tots dos sols, esperant poder ser abans de l'arribada de la nit propers al riu Mogent, punt de referència conegut per a nosaltres, lloc a on ja podríem dir, casa, el que us deia, abans d'aquesta carretera de pujada ens aturem a fer un Colajet ben glaçat fins i tot massa però que ens va anar d'allò més bé, que bé que ens va anar per encarar la calurosa pujada que ens esperava. 

Un cop al punt més alt, podíem endinsar-nos al Parc perquè a aquest punt sí tenia clar quina era la ruta a fer fins a Terrassa, però la prudència ens va portar a fer la baixada més ràpida per pistes, fetes aquestes ara fa uns anys el 2008 crec recordar amb el grup que us esmentava, un cop a Terrassa anem directes a fer un segon entrepà, mitja cola, i un cafè dels de veritat, per seguir ruta passats uns minuts. 

Una mica inquiets certament, no teníem ni idea de com tornara cap a casa, seguint els indicadors de la Diputació ens vàrem plantar pista darrera pista molt propers a la ciutat de Mollet. 

Aturada breu a on va caure mig entrepà dels nostres de pa de cereals amb formatge i tomàquet, que bo que estava, que bo que estava. I encara ens en quedava un més, omg, omg, omg. 

Passada una estona llarga ja rodem amb llums, Cateye-Sigma Powerled en marxa. Sense cap incidència durant la ruta, sense cap coincidència.

Entràvem a Mollet de nit, i no aconseguíem encarar direcció al riu Mogent, després d'una estona ben llarga, i de ser ja dins de la nit més fosca ja rodàvem direcció a Vilanova del Vallès, a aquest punt un quart bidó d'aigua a la font del Parc direcció a Vallromanes. 

Curiós, de SV a Vallromanes a la matinada ens va costar gestionar els quilòmetres, jo crec perquè anàvem adormits, de Vallromanes a Monistrol el mot que ho definiria, va ser tensos per una ruta extravagant, molt, de Monistrol a Montserrat per ser definitivament a zona entre pistes de muntanya, relaxats, diria que fins i tot xafats, tant que un cop tornant sortint de Monistrol el primer pensament va ser, estem morts i ens queden per fer cent quilòmetres, per després a cada minut que passava rodant entre pistes cada cop anàvem més bé a dalt de la bike, així fins a Vallromanes, a on després a l'alçada de les Cinc Sènies teníem ganes de ser a casa, no cansats, que també, però en major grau diria siguent prudent, una mica desanimats de la ruta d'anada a Montserrat. 

Un cop a Vallromanes, una aturada sense presses per menjar, i d'aquí equipats amb l'armilla, manegots i la Lite, sense presses però sense pauses directes cap a SV, sortíem del Vallès Oriental cap a tres quarts d'onze de la nit, i vàrem arribar a casa ben passada la mitjanit, total 21 hores fora de casa, rodant a dalt de la bike penso que unes 19-20 hores, està prou bé. 

Avui dimarts hem tornat a rodar, diumenge i ahir vàrem descansar, avui ja hi havia ganes de Vol, aquest, i els propers tres seran de rodar sense desnivell, per passats aquests iniciar un intens  programa de tres setmanes de rodar a una intensitat alta, en cap cas anaeròbica, no però sense veure-la propera, sí notant que augmentant tres punts més la intensitat ja seríem dins de la zona vermella. Els caps de setmana els Vols disminueixen pel què fa a la distància, passant ara de fer entre els 80 i els 200 Km, a fer entre els 50 quilòmetres i com a màxim just per sobre de les tres xifres, això sí, fets a un ritme ara amb aquest dos punts més d'intensitat, a diferència d'aquest hivern, i aquesta primavera fins al proper divendres que haurem rodat sempre a un ritme molt prudent.

Amb eines i manxa, sense veure el mar, per passar-hi de matinada dissabte, i de matinada diumenge sempre de negra nit.  

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Un punt a comentar, l'Inbred amb la tija Thomson sense retrocés, i el seient Tune perfectes per a poder afirmar que ara ja no tinc dolor de les lumbars, zero molèsties, funciona ara de 10/10, un punt important per a mi, caldrà esperar per prudència a fer desnivells més importants que els fets fins ara per consolidar definitivament que no he de passar a una potència de 90 mm. Segon i darrer punt, el culot Pearl Izumi PRO va agafat de la mà de l'Inbred, és a dir un rendiment excepcional. 

La imatge m'ho diu tot, a tu també?

MTB, MTB, MTB. 

Sonen dos quarts d'una

Al campanar de SV, i els càntics són de Vol, OMG.

Descansats de l'aventura de dissabte, avui dimarts la Longboard i l'Inbred tindran Vol, de poder ser d'aquí a una estona, no breu però una estona, i de no donar-se les circumstàncies seria a minuts serà de cara al vespre.

Avui d'entrada sortiran els dos Dracs sense bosses, com sona, com sona, ni llums, fa mesos que no sortim pelats d'equipament, avui seria un bon dia, de ser a la nit el Vol això no podrà ser, llums necessaris, i tant.

Des del Mirador del Drac sonen els tambors que anuncien el Vol dels Dracs, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB.

Inbred return

Sí perquè és un quadre desitjat des de fa temps a casa, i que ara un any després de la seva arribada té la seva oportunitat, el moment no és precisament una joia d'oportunitat, vull dir motivada aquesta pel trencament del quadre de la Vicious però un cop els fets ja són consumats i no els decideixo jo poc pesa el què ha passat, sí a on sóc, i poder sortir a rodar és en mans de l'On One.

Ara esperant notícies del pedal Shimano XTR M980 crec recordar que és el meu model concret, ara ja van per la 9000 o més, avui he vist un vídeo de com és l'eix, curiós, no pensava en cap cas que fos així, els rodament estan fixats a l'eix no al cos del pedal :-)

El Drac ara descansa, genet i Reina també, l'aventura de dissabte passa la seva factura, rodar encara que sigui lentament amb el volum d'hores que vàrem rodar aquest cap de setmana crec que comporta de mirar de ser prudents, per ganes ahir ja hauria sortit, avui també, tot i que al migdia aquestes, les ganes de Vol han desaparagut, com sona, com sona, i ara és que no hi són. 

Esperant a veure quin són els indicadors a les properes hores, per decidir si toca Vol avui o ja no serà fins demà.

MTB, MTB, MTB.

Pensant la crònica de Montserrat, una crònica diferent, senzilla perquè comença a Monistrol, no abans, les sortides tenen aquest punt extrem, oi que sí?

Sherpa

Ja en vaig posar el vídeo, a aquest link també hi és, i està comentat directament per Rocky Mountain. 

MTB, MTB, MTB.

http://brimages.bikeboardmedia.netdna-cdn.com/wp-content/uploads/2015/04/IMG_9515.jpg

Manitou, ja creia que no veuria més aquesta marca, una alegria, 90/120 mm. una cosa que em costa d'entendre, fins a pneumàtics de 3.25, renoi, carboni i el triangle posterior d'alumini.

De fet hi ha dies que no confio ni que Rocky Mountain tingui continuitat, que ja sé que no deu tenir sentit pensar així, però des de l'arribada del carboni que no tinc masses notícies d'ells.

El vídeo sí que em té captivat, clar que yes!

Prèvies a la SV-Montserrat-SV

Divendres a dalt dels Dracs tot rodava sobre la propera aventura, de com preparar-nos mentre els quilòmetres anaven caient com si res, una sortida planera test de l'On One, a on tot funcionava bé, un test sense el clàssic Drac, tot i que d'inici hi anàvem directes en darrer terme en ser a la riera de Llavaneres 24ºC plens de bones sensacions a tocar de les dues del migdia ens van indicar que era jornada de rodar de costat a la platja sota la protecció d'un mar calmat, i la segona pensada va ser la bona, rodant descansats, lleugers vàrem pedalar unes dues hores.

Quan ets entre bones pensades el color del dia té la seva millor composició, no recordo massa bé la jornada del dia a dia de després del Vol, que hi va ser, però va ser tan dolça, OMG.

Les dues bikes a excepció dels discs de la Longboard que demanen un canvi ja, la resta de 10/10, els equipaments també molt bé, tots dos equipats d'estiu, jo encara amb camals, a les darreres tres sortides he sortit equipat de Pearl Izumi pel què fa a culot, mallot i mitjons, que bé que funciona aquesta marca amb la seva proposta Elite. Per aquest motiu vaig decidir que a la Sant Vicenç-Montserrat-Sant Vicens hi aniria de Pearl Izumi, culot PRO i mallot Elite. La Betty divendres anava de Pearl Izumi, però en ella és una absoluta normalitat, i l'equipament per la propera aventura seria evidentment un equipament d'aquesta marca, sense dubtes.

Abans de sortir divendres vaig decidir fer una breu revisió a la Spot Brand per deixar-la a punt per la llarga ruta de dissabte, més de 200 Km. així ho demanen. Així les dues bikes, la meva per la revisió feta després de la sortida sota la pluja de dijous, la de la Betty ara, sortien impecables, i de fet així és va manifestar, les dues silencioses en el seu rodar, únicament un sorroll del fre del darrera frenant a les baixades llargues per aquest canvi necessari de fer dels discs trencaven aquest rodar silenciós. 

Divendres va ser un dia curiós, per l'aventura de dissabte he de pensar, sí, per petits detalls que es van anar succeint durant la tarda després del Vol, tots ells plens de calidesa, del fer de les bones intencions, clar que yes!

Una tornada propers a Milans entre les reines, les Falgueres Màgiques, entre els seus banys de Poció Màgica, oh yeaaaaaah!

Un bidó d'aigua de 500 ml. sencer, sense menjar, amb eines i manxa, amb llums sense funcionar, sense incidències, sense coincidències.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

12x142 CK

No és la meva primera opció, però :-)

MTB, MTB, MTB.

http://brimages.bikeboardmedia.netdna-cdn.com/wp-content/uploads/2015/04/chris-king-12x142-singlespeed-rear-thru-axle-hub01.jpg

Relaxats

Molt, el què indica que estem digerint bé les distàncies per sobre dels 200 Km. Està prou bé, de fet ja cercàvem això, de fet de no ser així estaríem estancats a un patiment a les 24 hores SOLO a on a partir de l'hora crec poder definir la vuit jo no gaudeixo durant una estona prou llarga. 

He de pensar que la preparació des de Canberra 2013 tindrà el seu premi, de poder, fer una participació a unes 24 hores SOLO gaudint de la primera hora fins la darrera, oh yeaaaaah!

Avui és dilluns de fet és diumenge, però pel fi és dilluns, la casa camina com si ja estéssim dins de la propera setmana, en aquesta línia he decidit que com que no estem dins del dia a dia, podia netejar els dos Dracs, ahir tornant de Montserrat van tenir una aventura exigent pel què fa a pols i terreny pedregós, i després d'una bona neteja m'ha agafat curiositat per veure quin pes tenen aquestes dues bikes, la de la Reina estava just per sota dels 9 Kg amb pedals els CB 4Ti, i els dos Onza Canis TR, ara amb els pedals XTR (+125g.) i l'arribada de l'Ikon EXO 3C TR (+250?) està just per sobre dels 9,2 Kg. que segueix sent un pes molt bo per a nosaltres. L'On One sorprenent, aquesta presenta un pes per a mi sensacional, de fet mai he rodat amb una bike tan lleugera, com sona, com sona, 9,5 Kg. tocats, ara ja entenc que pugui rodar amb un 32x16, i aquest pes baixarà 100 g. un cop reparat el pedal XTR, ara porto uns Shimano 520 crec recordar de 400 g. 

Si m'agradés més l'Inbred ja hauria de fer venir una segona Inbred cap a casa, no és veritat, no que m'agradi molt si no el fet d'haver-ne de fer venir una segona, però quasi, quasi. Que Superlight que és aquesta bike, OMG, increible com em recorda l'etapa Santa Cruz, encara més sorprenent que no noto ni un cop sec amb el quadre Inbred, la forquilla XXR de DT, la roda Shimano XTR 2007 i l'Ardent 2.1 LUST a una pressió per sota dels 20 psi. encara estic aturat de com funciona, i com frena, torno a sortir amb una bike que frena, de fer venir el nou quadre, de ser 29" haurà de frenar, OMG com frena el conjunt ara XTR del 2003 amb la roda de 26". He de dir que el conjunt tija-selló Thomson-Tune no és el magnífic equip Moots-SLR, però el conjunt triangle del darrera de l'Inbred i aquests tàndem Thomson-Tune funciona molt i molt bé, ni un cop sec en 21 hores de Vol, omg, omg, omg. 

Quina roda portarà la meva nova bike una incògnita perquè aquesta Inbred comprada quan jo ja rodava amb la The Motivator de 29", aquest Inbred de 26" és literalment un avió, ràpida de reaccions, nerviosa per poder canviar trajectòries en qualsevol moment, intuitiva per decidir cada línia de pas. 

També  he de dir que l'equipament heretat en part de la Superlight ajuda molt aquest bon funcionament, però molt, els pneumàtics Monorail roden molt bé i mantenint un punt d'adherència  molt satisfactori, sempre he reclamat per a 29" amb EXO 3C TR aquest model de pneumàtic, tot i que l'Ikon ja és una  molt bona alternativa. Els frens ja venen de l'etapa FS, les rodes XTR de Shimano 2007 també, la potència és Superlight, llarga més dels 100 mm. el manillar Moots de 700 mm. i 10° de retrocés són amb la direcció Cane Creek 100, i les tanques CarbonTi els components llegat de la Vicious, el crankset, així com el pinyó de 16 Shimano i la corona HBC també però van rodar molt poc amb la The Motivator, la forquilla DT XXR 445 ve de l'etapa Yeti ARC Single Speed, el moment ARC SS va ser molt breu però intens. Ara roda amb la forquilla Black Sheep de titani de crec recordar 480 mm. el porta bidó King Cage l'únic que hi ha a casa des de la terrible experiència amb el innombrable porta bidó cònic de carboni, quin calvari a Finale 2009, no hi havia qui retirés el bidó, el BB Shimano XT, tinc XTR, sí, però he de dir que arribats a aquest punt passaria a Deore. En conjunt una llista de components estratosfèrica per a mi, que fa que el rodar sigui Superlight, que bé, que bé, que bé, i encara hi aniré millor passats els dies, perquè ara sorprenentment sortint dels girs oberts em costa no sortir d'ells fent tangents, com? si representa que hauria de ser a l'inrevés, sí però he de creure que és per un repartiment dinàmic de pesos que ara cal canviar, i que ràpidament millorarà, oi que sí?

Després de repassar les dues bikes aquest matí, hem passat d'un Sol brillant a una pluja intensa, però intensa.

No em trec del cap les Bont, no és una bona pensada, sort que les vaig amagar molt bé :-)

Un cop els pedals Shimano XTR a casa, ja no hauré de modificar res més a l'Inbred, anar canviant cadenes, pneumàtics, ferodes i discs de fre, idèntic a la The Motivator. 

Volíem sortir a fer un Vol breu ara al migdia, i al vespre tornar a pedalar per anar a fer la Pizza, de ser, ara per ara però res de res, no passa res, descansar també està bé, per això deia, avui és dilluns, dia de descans de bike. 

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed ara 26". 

MTB, MTB, MTB. 

24 Hours SOLO Single Speed, go, go, go :-)

Montserrat

L'aventura d'ahir, vaig a preparar la  crònica d'una jornada llarga de bike, prou llarga,  21 hores ja és una bona estona. 

MTB, MTB, MTB. 

No serà una crònica llarga, sí que pot ser interessant pel què fa a informació de l'alimentació durant la sortida i les sensacions nostres lligades a aquesta alimentació. 

OMG

El vídeo captiva, i la imatge que us exposo per a mi és sugestiva.

MTB, MTB, MTB.

http://www.pinkbike.com/news/discovering-the-black-canyon-trail-rocky-mountain-video-2015.html

Primavera, dia de primavera

Plou i fa sol, omg, omg, omg.

Ahir un Vol a on a minuts de sortir el cel era gris, gris, gris, i a on durant el matí una pluja intermitent era la protagonista. Les ganes de fer el test de l'Inbred amb la tija i el selló canviats ara la Thomson Elite i el vell Tune Speedneedle tornen a rodar, l'objectiu avançar dos centímetres la posició a dalt de la bike, just les que retrassa la tija Moots, necessària aquesta última per la seva comoditat, però ara és pitjor el punt fort d'aquest retrocés, d'aquesta comoditat que no pas el dolor lumbar per un TT llarg, la potència per posar-la més curta he de passar a Thomson, i per tant a OS, i no tinc un manillar de titani OS, el Moots no és ni 25,4 mm. per anar amb la potència Syntace de 25,4 mm. porta un gruix específic, vull dir si vull millorar la posició a dalt de la bike amb normalitat ara he d'utilitzar els components que tinc a mà, que són per a mi d'un nivell estratosfèric, pel fet de ser de l'etapa FS. Tinc tiges més lleugeres, NewUltimate de menys de 150 g. sí però no crec que hi anés tranquil amb una bike 100 rígida per la fragilitat del conjunt guies de carboni del Tune i el sistema de fixació de guillotina de la tija, també tinc altres propostes de selló però tant amb el SLR com amb el Speedneedle són els que els darrers deu anys m'han portat per mig planeta sense causar-me cap molèstia, i aquest és un punt molt important. De la tija Elite no en puc dir res més que coses bones, amb un pes digne i una fiablilitat sensacional, també tinc l'EC90 d'Easton però no de 350-400 mm. i el ST de l'Inbred és molt curt, o sigui que aquesta és la que m'ha semblat la millor proposta ara per ara. I així aprofito rendint homentage a l'etapa Scalpel-The Motivator, renoi quin tram, d'un 2x9 del 2003 a un 1x1 del 2011, OMG.

Ahir passats els primers deu minuts ja estava sota d'un tendal a la riera de Llavaneres, una pluja intensa així m'ho va indicar, clar que yes! a 19ºC amb un aire càlid que em proposava de rodar sota la pluja torrencial, i de fet una estona després així va ser. 

Anava equipat de BWR amb camals, Hirzl, i Giro Privateer, un equipament de 10/10, portava darrera la Lite de Campagnolo, fent el Tintorer Curt la tempesta va tornar, no amb força però sí amb certa intensitat, per diferents motius vaig decidir no protegir-me d'ella sota una pineda densa, i va ser una bona pensada, no feia gens de fred, passats uns minuts l'aigua em baixava fins als canells i entrava com si res a dins dels guants Hirzl, tenia ganes de testar aquests guants amb pluja, per les característiques dels mateixos, el tacte moll dels guants de pell i la cinta de cuir Brooks el definiria com a raspós, no molest, però sí rar. No em vaig posar la Lite sota la pluja, arriscat quedar moll pujant perquè a la baixada pel Tintorer Curt podria haver agafat fred, però un cop a punt per iniciar la baixada del Curt sí que em vaig equipar amb la Lite, bona pensada perquè com pujant no feia gens de fred, ni tant sols fredor, una baixada impecable, que bé, que bé, un lluger espurnejar itermitent em va acompanyar durant la baixada fins a Llavaneres, a aquest punt em vaig treure la Lite, i d'aquí fins al Passeig dels Anglesos a on el mar estava com el dia abans esperant, segur. 

Un cop al Passeig la sensació per un cel molt tapat és que no seria el darrer bany de primavera durant la sortida, no el bany de l'estiu aquest està per venir, i serà molt ben rebut, quan el què ha de venir no depen de mi estic més tranquil, si no fa fred el bany és un plaer, un cop al tram proper a Milans pel pas per les Falgueres Màgiques el Sol va fer acte de presència i l'arribada d'aquest va ser una bona motivació per seguir pujant fins a la carretera de Torrentbò, exigent aquest darrer tram ahir, motivat perquè ara amb la nova posició a dalt de la bike ja no tinc el dolor de lumbars, perfecte, únicament ara la realitat és que el 32-16 és exigent i tampoc puc anar massa estona assegut, però això ja no és un problema, anant més estona dret i oli en un llum. Vull dir que les transicions d'assegut a dret no la marca el dolor lumbart si no l'augment de desnivell, res més.

Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, amb eines i manxa, amb aigua sense quasi beure, amb llums sense funcionar. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Després un bon premi, un bon dinar a on el pensament era, que bé haver fet venir l'Inbred el seu dia, perquè això ara em permet de en primer terme deixar passar dies, i en segon terme cercar la nova bike, oh yeaaaah!

Perfeccionant l'Inbred

Ara a dijous després del Vol del migdia miro de posar fil a l'agulla a la crònica del Vol de d'ahir, que sense ser diferent en conjunt sí que ho va ser pel què fa a millores de l'On One, concretament la potència més curta, i el pneumàtic ara més XC, la potència de la mateixa marca i model F99 de Syntace ara de 110, el pneumàtic ara el Monorail 2.10 LUST.

Els resultats, el del canvi de la potència, em segueixen molestant les lumbars, el del pneumàtic, ara perfectes, aquest conjunt de Monorail 2.1 LUST va molt i molt bé, segueix sent un bon coixí venint dels TR de la 29".

A la pujada pel Tintorer curt de 10/10, molt i molt bé, això sí pujant el 90% del temps dret, l'altra 10% amb molèsties lumbars.

Una tornada pel Milans entre Falgueres Màgiques que ajuda en aquests moments que tanta falta ens fa, oh yeaaaaah!

Equipats d'estiu excepte els meus camals, ara fa dos dies que sense decidir-ho així surto equipat de Pearl Izumi, a excepció dels guants Hirzl, i calçat amb les Giro Privater. Quina joia els culots Elite de Pearl Izumi, així com els mallots també Elite, i ja no et dic res dels culots PRO, OMG, aquest darrer és el millor culot que he utilitzat mai. El portava el dia del Turó, els Elite ja són sensacionals, els PRO sembla per a mi que no pugui ser, però encara van millor, pel fet de no notar res, com si no portessis culot fent però la funció del culot.

Cada vegada tinc més ajustada posicionalment la Single Speed, de cara a demà ja aportaré la crònica dels darrers canvis fets ahir després de dinar, i abans d'entrar al dia a dia més intens, sí que us puc avançar ara el cafè fet ahir al vespre a l'Europa a la capital del Vallès Oriental.

Sense incidències, sense coincidències, amb eines i manxa, sense menjar, beure, aigua, un quart del bidó de 500 ml. el mar tranquil, esperant segur, amb llums sense funcionar, les dues bikes funcionant a la perfecció, la temperatura el punt més remarcable 24ºC.  

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Quarts de nou del matí

I mentre seleccionava entre les imatges d'ahir quina o quines podrien ser les protagonistes de la propera crònica,  una foto anterior m'ha copçat, quins instants, a aquest punt feia tot just uns minuts que havíem vist el trencament del quadre de la Vicious. 

El fet en si, el lloc, el moment que ens està passant, singular, el lloc, el lloc és el millor per viure aquesta experiència trista amb la The Motivator. 

Tot i així, tot i no tenir una sensació de desastre majúscul, la Vicious evoca una etapa, breu si ho comparo amb el temps que porto voltant pel Montseny, curiosament és amb diferència la bike més important, fins i tot més que la Superlight, en parlàvem ahir mentre fèiem el Drac. La Superlight és de l'escola de les bikes de MTB exigents, de TT curt, d'angles radicals, i que amb 100 mm. de suspensions em va fer gaudir del MTB com cap altra bike. Amb aquest llegat va arribar la The Motivator, difícil de superar, certament, certament, i que un cop han passat els anys la meva bike és aquesta proposta tan, diferent? no ho sé, sí, segurament, però és la meva bike. 

I pasaran els anys i com la Superlight que descansa al Mirador, ara hi haurà al costat la The Motivator, i elles dues veuran com un nou Drac segueix sent protagonista dels Vols, portant al seu genet, fins ara pel món, dic fins ara perquè no sé si aquest final de la Vicious és un indicador del final d'un tram, i aquest segueix, o és un final d'una etapa, no ho sé, he de pensar que ho és únicament d'un tram, però no té molta importància. Sí que és cert que la Nau Insígnia ha exigit, i exigeix de molts sacrificis que fem a gust, millor dit, que fem decidits per ser conseqüents, per mirar de ser-ho, no sé si a gust seria el mot que ho definiria bé, no ho sé. En tot cas són pensaments, sensacions que miren sempre de respectar el magnífic comportament que ha tingut aquesta bike, en certa manera de posar en valor el què ha portat aquesta joia de bike a casa, i per tant segur que són bones reflexions, segur. 

MTB, MTB, MTB. 

English

Quin nivell de propostes, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

http://www.cycleexif.com/english-cycles-flat-bar-road

Després del diumenge

Ve el dimarts no el dilluns pel què fa a Vols, mtb, mtb, mtb. 

Després d'un dia de descans les ganes de sortir a rodar les podria definir com a importants. A on ara la matinada de dijous, sonen les 6 al campanar de SV, des de dimarts les temperatures màximes a tocar de dos quarts de dues del migdia han anat pujant 1°C cada dia, dimarts rodant a 22°C.

Que bé, quina qualitat de sortides rodant amb aquesta càlida climatologia, després d'un hivern sense passar fred, també ha ajudat canviar els Vols de quarts de sis de la matinada a quarts de dues del migdia, rodant ben equipats sempre, ara però amb un equipament quasi 100% d'estiu els Vols tenen un to molt Roc.

La bike, l'Imbred molt i molt bé, segueix sent massa llarga, i per tant caldrà fer quelcom, segur perquè a trams de pujada sense ser massa accentuats no puc rodar assegut, i als darrers segons abans de posar-me dret les molèsties lumbars són les protagonistes, un cop dret tot roda depressa, cert, cert, però he de poder rodar més estona assentat.

Després d'una jornada de descans però hem rodat molt bé, i les ganes de repetir Vol són les reines d'entre totes les sensacions. 

Sembla que la pista que ens porta a Santa Mònica deixarà de ser de sorra i passarà a ser un tram  d'asfalt, OMG. Pel què he escoltat la recuperació d'un petit complexe residencial després de Santa Mònica direcció al Montalt en serà el responsable, he de pensar que el pas del temps va agafat de la mà dels canvis, ara els cotxes a la pista ja corren molt, si finalment arriba l'asfalt a aquesta pista volaran :-(

Sense incidències, sense coincidències, amb eines i manxa, per beure, aigua, tres quarts del bidó de 500 ml. sense menjar, amb llums, sense funcionar, amb un mar calmat.

Ara mirem de fer tram més exigent al final del Drac després de pujar propers a Milans, a mi amb el 16 m'ha costat un xic acabar els darrers metres, de fet tota la pujada he notat que em costava, veurem, veurem.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

6,8 Kg

Torno a publicar aquesta bike en menys d'una setmana, perquè trenca amb diferents conceptes establerts. 

Titani, com a material de construcció, lluny de ser qui protagonitza i fent el seu paper natural, ser materia prima i prou, que ja és un gran paper. 

A destacar el crankset no tenia idea que fos de titani. 

Uns pneumàtics amb un xic més de densitat, pedals, i tindríem una bike d'uns 7,5 Kg. que per una bike germana del ferro està molt bé. 

Curiós el conjunt potència-manillar, has de tenir molt clares les distàncies que necessites perquè cada conjunt deu superar una xifra considerable, el LUV és una proposta molt funcional, agafat de la mà de la potència em quedo gràtament sorprès, OMG. 

Els I9 curiós no els tinc a la llista de lleugers, i quan aconsegueixes un pes com aquest rasques grams de tot arreu, així que uns DT180 podrien ajudar a baixar aquests 7,5 Kg. 

Un únic detall que requereix de ben segur un canvi, els frens MT6, sense dubtar directes a Shimano, i si és un tema de HM tot i no tenir clar si ara ja frenen abans un Hope. 

Del Belt Drive a destacar la fluidesa del tall del quadre passi totalment en silenci, i que permet aquesta proposta de corretja dentada, no així el funcionament del Bel Drive que és a l'extrem oposat a aquest silenci de curves sinuoses que ens proposa aquest magnífic constructor. 

Tot i així la proposta com a conjunt, fil conductor dels detalls de color del quadre i els components jo definiria el conjunt com a impecable. 

MTB, MTB, MTB. 

http://oldglorymtb.com/2015-nahbs-groovy-cycleworks-titanium-29er-rigid-singlespeed/

Canvis fets

La forquilla Vicious ha donat pas a la DT XXR, el pneumàtic Maxxis Ignitor ha fet el mateix amb el Monorail de la mateixa marca, la potència Syntace F99 de 120 mm. i 6° ara és la mateixa però de 110 mm. 

La resta tot segueix igual, i demà serà jornada de test dels canvis fets avui, clar que yes! :-)

MTB, MTB, MTB. 

Un vell Vol

Per les sensacions mentre pedalava, bàsicament perquè quan hi ha un canvi de bike tot és nou sí, però aquesta percepció de rodar amb una bike que no és la que utilitzes sempre ja és una experiència coneguda.

Diumenge no va ser un dia de normalitat en cap cas, anar a dormir a les tres de la matinada després desmuntar quasi tota l'Inbred, es va salvar el BB Shimano XT, la brida de la tija, i la cadena, la resta tot desmuntat, direcció, potència, manillar, punys, frens, forquilla, rodes, pneumàtics, pinyó, plat, bieles, pedals, tija, selló, van tornar únicament els pedals. La bike va funcionar a la perfecció, únicament la potència haurà de ser dos o tres centímetres més curta perquè el TT és una mica més llarg el de l'Inbred de 26" que el de la The Motivator de 29", pot passar, i el fet és que com que jo volia baixar del pinyó de vint dents al de divuit, ara amb la 26" porto un setze, un xic per sota del divuit si mirem l'equivalència en 29", aquest fet, el de portar un pinyó més exigent no em permet de mantenir aquesta posició un xic més decantat sobre la forquilla, tot i els 10-12º de retrocés del manillar Moots. També hi ha un segon factor que em carrega d'esquena, el fet que he muntat la forquilla rígida Vicious i aquesta equival a una forquilla de 100 mm. aquesta edició especial de l'Inbred d'On One està pensada per a una forquilla de 80 mm. no 100 mm. i per tant a les pujades accentuat per aquest 32x16 i un TT un xic més llarg haig d'anar dret per evitar les càrregues lumbars. 

La proposta, potència de 90-100 mm. 6º+, forquilla DT XXR crec recordar que es diu, de 445 mm. i oli en un llum, si més no aquest és el propòsit, també canviaré el pneumàtic Maxxis Ignitor LUST de 2.35 per el Monorail LUST 2.10 de la mateixa marca, darrera ja el porto, el motiu d'aquest canvi, és perquè venint dels TR de 29" molt menys còmodes per a mi que els Tubeless, els TR més lleugers, un LUST de 2.1 en 26" té un bon pes ara per a mi, i no em cal, crec un coixí de 2.35 com el de l'Ignitor. Aquest darrer anava bé per quan he coincidit a sortides amb bikers amb HT, però ara aquesta coincidència és un fet excepcional i per tant ja no és necessari ara per ara de portar aquesta joia de pneumàtic com és l'Ignitor en 2.35 fent equip amb la forquilla rígida. Valoraré després si fer venir dos Maxxis Ikons TR EXO 3C de 26", veurem les amplades d'aquest Ikon quines han de ser. Ara per ara no tinc altres millores a fer, fora d'anar digerint la fi de ruta del The Motivator que comportarà al seu moment de cercar una nova proposta, no ara, no ara pel desànim, per aquest pensar encara que la Vicious és la meva bike, mtb, mtb, mtb. 

Sota aquest paraigua que us he exposat va ser l'anada i la tornada a Blanes, preparar la bike fins la matinada de diumenge per poder sortir va marcar la sortida del mateix diumenge, i un cop a Blanes quan anàvem direcció Tordera la decisió va ser ràpida, tornem cap a casa, estem massa fatigats, dinem i descansem la resta de la jornada, i tot demà que és dia de descans de bike. 

Dit i fet, i mentre escric aquesta breu crònica ja som dimarts i sonen les vuit del vespre al campanar de SV, el descans d'ahir ja és passat, i el Vol d'aquest migdia ha sigut memorable, hem volat a dalt dels nostres dos Dracs blancs. Quines ganes teníem avui de sortir a rodar, oh yeaaaah!

Equipats de primavera-estiu, sense incidències, sense coincidències, sense llums amb ells, amb eines i manxa, per beure un bidó d'aigua de 500 ml. per menjar, a Llavaneres pa de taronaja i xocolata, a Blanes pa de panaes i nous, i a Calella tornant un paquet de galetes Principe, un mar tranquil, un vent sempre a la contra fins a Blanes, i a favor sempre tornant, de no haver sigut aquest el protagonista anant no sé si hauríem tornat directes des de Blanes, no ho sé, sempre rondant els 18-20ºC, i veient un mar calmat que proposava de descansar no de pedalar.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.  

Una inoblidable història d'amor :-)

Com sona, com sona, i no podia ser de millor manera, vull dir jo també voldria que el meu darrer dia fos com l'últim dia de la The Motivator, després de gaudir fa una setmana del pas per Sant Marçal, i aquest cap de setmana fer-ho al peu del Turó de l'Home just després del pas pel pantà d'en Viada, a menys de cinc-cents metres del Mirador, omg, omg, omg, el què en diríem "morir con las botas puestas", mtb, mtb, mtb.

Aquesta no podrà ser una crònica dins de les cròniques, n'hi ha moltes al Blog, sí, millors, pitjors, idèntiques, similars, diferents, però seria una confusió utilitzar termes de comparació. Aquesta crònica rendeix homenatge a aquest Drac, magnífic Drac que m'ha acompanyat a fer els Vols que mai hauria pensat que faria, i no únicament per lluny, per les grans distàncies que he fet, que també, si no pel què va comportar l'arribada d'aquesta joia a casa.

Sense anar més lluny l'any 2011, febrer d'aquell any, ara fa quatre anys tocats, va rebre per part del grup de bikers una rebuda freda, era una bike, pel fet de ser Single Speed, per ser d'acer, rígida, pel seu color, per la seva decoració provocadora, per ser pesada, també per ser la primera 29er del grup, no sé si he de dir grup, crec que seria excessiu, o no, o no, aquell va ser un començament diferent, després el tram va ser solitari, que ja està bé, rodava la The Motivator o bé sola, o bé amb la sempre eterna amiga la Yeti ASR-SL, diria que aquesta va ser el gran amor de la The Motivator, la Yeti ASR-SL, per la grandària de les rodes de la primera, per la petitesa del conjunt de l'ASR. Després d'Irlanda crec recordar que 2011, no és important la data, tot va agafar un to més amigable, ja érem tres bikers Single Speed, sí una era provisonal, l'ARC size XXS, o més petita encara :-) el segon gran amor de la The Motivator, una bike que va donar entrada a la que fins avui i ja per sempre serà la parella definitiva de la Vicious. L'arribada de la Longboard va crear certa desconfiança al pati de les Single Speed de casa, la Spot Brand era una creació amb una elaborada selecció de components, va ser una construcció lenta, diria que la més llarga de totes les que hem viscut al Mirador del Drac, i de fet va marcar un dia abans i un dia després de com vivim el MTB a casa, la finalització de la construcció de la bike de la Betty va venir agafada de la mà d'una consolidació dels Vols fora de les nostres fronteres.

La Vicious Cycles The Motivator no en va ser el principal protagonista, sí un gran Drac que va coincidir amb els projectes del genet, i aquest fet ara a les portes del seu primer, i no sé si definitiu descans però sí probable la fa una bike que ha marcat aquest abans i aquest després de les bikes al Mirador del Drac.

La jornada de bike es presentava un altre cop molt emocionant aquest cap de setmana, el fet però va ser que a la matinada de dissabte quan aparentment havíem de ser camí de l'aventura, el què fèiem era descansar plàcidament a casa, com sona, com sona, no passava res teníem el diumenge per consolidar la gran ruta. Començàvem a pedalar a les deu tocades, direcció a Sant Celoni, la intenció, fer un Turó de l´Home, passant per Gualba de Dalt i Riells, lentament però les pensades a dalt de la bike ens van portar a cercar la verticalitat del Montseny, i des de Sant Celoni venint des de SV pel Corredor vàrem deixar el pas per Olzinelles per a una altra ocasió més favorable, després va quedar de costat Gualba, i després el quilòmetre catorze, agafant directes des de l'onze, la pista que va directament al Mirador al peu de poder pujar cap al Turó, oh yeaaaah!

No teníem les millors sensacions des de primera hora, com la jornada abans fent el Drac, costava escalar, després del pantà d'en Viada una aturada per agafar aigua va ser la crònica d'una mort anunciada des d'Escòcia, uns dos quilòmetres després d'aquesta breu aturada la tensió de la cadena de la The Motivator de sobte va augmentar, però no una mica no, que implicaria de recollar la tanca del darrera, una breu aturada i veure que el nucli no girava bé fent un soroll molt lleig, vaig pensar cal canviar el nucli, i en mirar en aquesta direcció, OMG, la puntera del darrera estava separada, un tall vertical desunia aquesta del quadre, OMG, OMG, OMG. 

Primer ens va caure el món a sobre, uns minuts, de fet la Betty passades quasi quaranta vuit hores encara està en estat de xoc, jo segur que també tot i que no tinc aquesta sensació, ara no és un bon moment per a una notícia com aquesta, de fet mai és un bon moment per perdre un bon company de rutes de bike, però el cor em diu que si havia de ser, aquesta era de les millors maneres de fer-ho sense cap mena de dubte, sense prendre mal, un trencament de quadre pot ser causa d'un accident, no va ser el cas, a l'inrevés, la Vicious em va portar des del Mirador a SC sense ni un sol problema, únicament era un problema la tensió de la cadena pedalant en pujada, i des del Mirador a SC baixant per la Costa no hi ha cap lloc on hagis de fer una pujada important. 

La prudència a la baixada que es va fer llarguíssima per la baixa velocitat, sí, però també per una banda per un fred intens, i en primer terme i determinant, les pensades pel moment, la Vicious The Motivator trencada. El pensament concentrat en els Vols fets fins avui que després de Fort William ja proposaven de fer un relleu de bikes, no es va fer pel fet que en el moment d'iniciar el procés de canvi ens qüestionàvem fer-ho perquè la Longboard és una bike més nova, i aquesta aconsellava d'esperar fet que també ajudava a que els números quedessin més relaxats pel que quedava del 2014 i per tot aquest 2015. Fer entrar dues noves bikes comporta d'un dispendi important, i si les bikes que tens et van bé i són les que vols no es fa fàcil de decidir el canvi, aquests pensaments entre molts ens van portar a SC.

A aquest punt va arribar la substitució de bike, amb l'arribada de l'Inbred,  dues hores després d'un pa amb tomàquet i pernil, unes galetes per postres, i per beure una cola, reiniciàvem la ruta des de SC a SV passant pel Santuari del Corredor, a aquest punt la nit ens acaronava, ara el silenci va donar pas a la conversa, a compartir com ho vèiem. 

En cap cas podíem ser objectius, si bé és veritat que el fet de seguir pedalant sense interrupcions, vull dir que fora de no pujar al Turó la resta seguia segons el pla previst, i aquest fet ens indica clarament on som pel què fa al nostre dia a dia, passen moltes coses al meu voltant sí, jo però no tinc la sensació de ser-hi a dins d'aquest intens moviment, a l'inrevés, cada vegada més lluny, més distant. 

Des del Corredor els temps necessari per abrigar-nos, i directes a Llavaneres baixant pel Tintorer Llarg, baixar em va costar, i tant, més encara als trams on el sauló esmicolat s'ha dipositat en quantitats importants, l'On One estava muntada per a un biker de 1,72 m. i tot i ser proper a la meva geometria ideal, tant pujant com baixant no aconseguia sentir-m'hi segur. 

Un cop a Llavaneres res ens va frenar de dirigir-nos directament cap a casa, ja portàvem tres xifres acumulades durant la sortida, el desnivell ja marcava èpica, i els meus ànims estaven molt predisposats a arribar al Mirador per muntar l'Inbred entre els components de la The Motivator i els que tenia jo a casa. 

Dit i fet arribar a casa, rentar l'On One, per començar la substitució de cada component, fins el punt que de tota la bike el BB, la brida de seient, el King Cage, i els pedals, són els únics components que han sobreviscut a aquesta remodelació de la bike. Els pedals, perquè als meus Shimano XTR al pedal dret hi vaig veure que presentava un joc perillós de l'eix vers els cos del pedal. 

Veia la The Motivator descansant mentre muntava l'Inbred, i pensava que maca que és la Vicious :-), aquesta escena es va repetir mil cops des de quarts de deu de la nit fins les tres tocades de la matinada, hora que vaig decidir que l'On One ja estava a punt pel proper Vol de diumenge, aventura que va començar fins i tot un xic abans de la de dissabte, uns minut abans, però aquesta ja serà motiu d'una propera crònica. Cap a l'una de la matinada la Betty em va baixar el sopar, pa torrat que es fonia a la boca amb truita acompanyat tot plegat d'unes meloses patates fregides, i aprofitant el moment vàrem rendir homenatge a la Vicious fent-li obrir una darrera Chimay, OMG.

Ara passades les hores a l'hora de dinar de dilluns, ja dins del dia a dia, penso molt però molt breument en noves opcions de bike, en com hauria de ser, de fet una marca i una proposta em ronda pel cap, un HM sí, però per concepte molt diferent de tot el què he anat presentant a The Great Escape MTB, també obro altres possibilitats de marques HM germanes de la Vicious, sí però com dic molt breument, tenint una bike com l'On One no és moment de precipitar-se perquè no deixo de pensar en el meu Drac dels darrers quatre anys, la Vicious The Motivator Single Speed, i en aquesta ocasió no diré el Rei ha mort, visca el Rei, en cap cas, el Rei ha mort, i vaig a fer el dol pertinent abans de decidir fer venir un nou Drac.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, sí, dies de transició dins d'aquest tram tan trist del trencament del quadre de la Vicious.

MTB, MTB, MTB. 

Imatges

Protagonistes avui a punt del inici del dia a dia. 

MTB, MTB, MTB. 

http://cyclingtips.com.au/2015/04/the-bikes-and-tech-of-paris-roubaix-2015/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+cyclingtipsblog%2FTJog+%28Cycling+Tips%29

Vol avui, anar pensant la crònica d'ahir

Amb calma, mirant de gestionar els moments, vells coneguts.

De cara a demà crec que podré proposar la crònica de la darrera aventura de la The Motivator.

MTB, MTB, MTB. 

Serà la d'ahir una crònica molt sorprenent

Llarga també, i tant, a on la manera de fer va comportar de seguir ruta en unes condicions noves, millor dit que no repetíem des del 2007. 

Concretament des de l'etapa Ibis Mojo Carbon. Tot i així vàrem seguir gaudint de l'aventura, oh yeaaaaaah!

Ara mirant de reaccionar, ahir la jornada va acabar ara fa cinc hores, cap a les tres de la matinada d'avui per poder tenir bike per la propera aventura, de decidir fer Vol avui, veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB. 

NAHBS 2015: Zen Cycles

Aventura, aventura i més aventura.

OMG, OMG OMG.

http://singletrackworld.com/2015/03/north-american-handbuilt-show-3-more-custom-beauty/

http://www.jpaks.com/framepak/

Jo la veig i el meu pensament és JJ, Jeff Jones, quina imatge passa pel meu cap més emocionant, a les portes ara en primer terme de restar quiets, estàtics diria jo. 

De mentre gaudint de l'aventura del passat cap de setmana, encara aturats de satisfacció, un pas per Sant Marçal pesa molt a aquest espai, també ara a la tarda de divendres és protagonista que avui és el primer dia que faig Vol equipat d'estiu-primavera, i que bé que he anat, omg, omg, omg, no per rodar bé, tampoc malament, si no per la sensació d'extrema lleugeresa per un equipament molt minimalista. Per a la propera gran aventura tinc com avui que estrenava mallot, també tinc sorpresa de culot, tot i que no podrà ser si ho penso bé, mai porto equipaments nous a sortides que no siguin el Drac de dues tres hores, per tant sí que hi aniré amb aquest Mix de dues temporades càlides, clar que yes! però no amb culot nou, tot i que podria ser que canviés d'opinió, veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB.

2on Drac

A on perseguir repetir passa a ser la proposta entre setmana, per mirar de tornar a la normalitat després d'un cap de setmana intens, divertit, emocionant, dins d'un marc de normalitat de jornades extenses des de la nit a les prèvies del trenc d'alba fins l'arribada un altre cop de la foscor aquest cop porta d'entrada a la nit més llarga.

Avui lents, no sé perquè, no per temps, sí per unes sensacions d'haver de rodar suau, que no ha sigut, però d'alguna manera així hem entès que ho estàvem fent.

Avui primer dia a on els dos genets hem rodat equipats d'estiu-primavera, el meu primer dia rodant curt, amb camals i manegots d'inici, també amb armilla, per passats els primers minuts rodar d'estiu en el meu cas excepte el camals.

Calçat d'estiu, Giro Privateer, mitjons HM Itàlia, culot i mallot Mavic HC, manegots Gore, camals Sportful, armilla Lite de Campagnolo, i guants Hirzl. 

He avançat l'arribada dels equipaments d'estiu pel fet que estic rodant als migdies no a les matinades, fora de quan matinem per sortides més llargues. El fet és que crec que han arribat abans per quedar-se ja fins a la tardor. 

Es roda molt bé equipat tan lleuger, avui a 21ºC a les dues tocades a la riera de Llavaneres, veníem de baixar per Milans i fer els Passeig dels Anglesos, és a dir a l'inrevés del què normalment fem, per aquest motiu pel pas per les Falgueres Màgiques de Milans la jornada passa tranquil.la, molt, i la pujada pel Tintorer Curt ha sigut aparentment pausada, de sensacions, de sensacions, per temps no, ha sigut fins i tot un xic més ràpida que la darrera.

Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, aigua, bevent mig bidó de 500 ml. amb eines i manxa, amb un mar que resta tranquil, esperant, com jo, amb llums sense funcionar.

Després del Drac directes al Condis i d'aquí cap a casa per tornar tot seguit a la normalitat del dia a dia, clar que yes!

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Sento tambors que anuncien l'arribada dels grans Vols, sembla, sembla que els a escolto, oh yeaaaaah!

NAHBS 2015: Groovy Cycleworks

Jo no sé veure un defecte a esmentar a aquesta creació, la Betty porta el manillar d'aquesta marca, quina joia de bike, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

http://singletrackworld.com/2015/03/north-american-handbuilt-show-3-more-custom-beauty/

Pas del Destructor

Per un migdia a on els Dracs presenten un comportament molt bo, sona un altre cop el fre del darrera de la Longboard, sí, després de tensar la cadena costa d'ajustar la posició bona de la pinça de fre, pel fet que aquest quadre no porta punteres desplaçables, si no fixes i obertes per darrera fet que ajuda a que sigui un xic més lleuger que d'altres propostes de cromo però implica haver d'ajustar en aquest cas el fre del darrera cada cop que mous l'eix per tensar la cadena. 

En primer terme anàvem a repetir la ruta de dimarts, és a dir Canet-Mataró, una proposta planera, finalment va imposar-se el Drac, clar que yes! Un recorregut que sempre, sempre, sempre aporta bones sensacions, a on cada racó té la seva història, i tant, i tant, com el de la imatge, el Pas del Destructor, omg, omg, omg.

La pujada pel Tintorer Curt bona,  bàsicament perquè a un quilòmetre de començar a fer-lo ja pensavem que passats uns minuts ja seríem a dalt, i un cop ja baixàvem pel Tintorer Llarg no recordàvem la pujada, no per no ser memorable, és un tram estimat a casa, si no per el moment de forma que tenim, que no és molt bo, sí sensacional per a nosaltres, i que podrà semblar que va lligat, però en cap cas, en cap cas va lligat.

Un aire fresc, quasi fred, tot i els 17ºC a la riera de Llavaneres a un quart de dues del migdia, equipats la Betty d'estiu-primavera, jo de primavera, calçats com dimarts amb Mavic i Sidi, beure, mig bidó de 500 ml. menjar cap, amb llums sense funcionar, amb eines, i manxa, amb un mar calmat, molt, a on el pas pel Passeig dels Anglesos el definiria com a clàssic entre clàssics, com el Drac, sí, una ruta memorable que any darrera any agafa cada vegada més pes, que ja en té molt, molt, però que sembla no tenir fi. Dic sembla perquè sense anar més lluny el 2009 proposàvem de canviar la zona de Vols siguent el Baix Empordà el destí, o el 2012 que es dirigia cap al gironès, pot passar, i tant, per això aquest camí d'ara que sembla no tenir fi.  

La pujada per Milans, ràpida, i com ja ve siguent quasi una norma, un final de sortida sumant més metres al tram final del Drac, fet que ens ajuda i molt perquè suma a una pujada com la de la riera de Llavaneres fins a dalt de tot del Tintorer Curt, ara del Colón a la carretera que porta a Coll de Pollastre passant propers a Milans, a on perseguim escalar lents però constants, no una estona infinita, no cal, són sortides del migdia, per infinites les d'Arbúcies fins a Santa Helena, OMG, i no per exigents que també, si no per memorables.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Sonen els tambors de la recuperada aventura Vallromanes-Montserrat amb els Trinxes, oh yeaaaaah! 

Avui per la volta de cada matí a fer el cafè, fa crec més calor que ahir i per aquest motiu podria ser el meu primer dia d'equipament estiu-primavera, de ser el Vol, de ser. 

Sense Drac, amb Dracs

Perquè després de descansar dilluns, dimarts el Vol va ser planer. Una anada a Canet, i una tornada fins a ben passat Mataró sempre o quasi sempre seguint la platja.

Un dia de calor, i de vent fresc que va comportar d'anar equipats jo de primavera, i la Betty amb un Mix estiu-primavera. Les Mavic Fury, i les Sidi Dragon 2 recuperades, les eines de la festa pel què fa a calçat, i tant que sí.

Poc hi podem fer a l'hora de recepcionar les sensacions, per què ho dic? perquè ara a dijous mentre escric la crònica de dimarts jo ja sé que dimecres no hi va haver Vol, i avui sí, i les sensacions de dimecres no són les d'avui, en cap cas, en cap cas, de fet ahir no hi va haver Vol tot i que jo ja m'havia mig equipat, tot no pot ser, i si bé ahir no hi va haver Vol, sí fa dos dies, també avui.

Les seqüències de Vols que estem aconseguint són molt bones, properes a les millors que podem fer dins de les nostres possibilitats, limitades, molt. Hem d'aconseguir fer un darrer salt, sí, però sense limit de temps, ja no tenim pressa, i de donar-se les circumstàncies ja us exposaré breument els motius. Tot i així volem aconseguir aquest salt de forma a dalt de la bike, clar que yes!

Amb eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, amb les dues bikes aquestes sí funcionant prou bé, després de tensar les cadenes de les dues, i verificar que estan a mitja vida, tot i que la cadena de la Spot Brand encara és la de Fort William i la de la Vicious no, aquesta ja porta un canvi de cadena més. Amb aigua sense beure, sense menjar, sense incidències, sense coincidències, amb un mar mogut, res més, mogut i prou.

Esperant, sí i les esperes són exigents, i tant que sí, costa esperar, mentre però seguim rodant ara sí, ara també, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Castelli

No podria ser una altra, o sí i ells també, per què no?

MTB, MTB, MTB.

http://manualforspeed.com/feature/reachforthedream/

Xavi propostes interessants per aventures interessants, clar que yes!