Llunyana no per qualitat, les dues sensacionals, si no pel fet de recordar a l'una veient l'altra i a l'inrevés.
MTB, MTB, MTB.
http://www.groovycycleworks.com/gallery
dijous, de febrer 19, 2015
29 Ti Thru Axle
Millores de comportament a una bike evolucionada des d'una base singular, OMG.
MTB, MTB, MTB.
http://blog.jonesbikes.com/wp-content/uploads/2015/01/Blog_29Ti_thru-axle_shop6.jpg
Descans de Vol, proposta d'aventura
Perquè això és el què proposa aquesta marca.
http://www.jonesbikes.com/jones-steel-spaceframe-with-truss-fork/
Veig la proposta inicial, i enseguida penso a aportar-la al Blog.
OMg, OMG, OMG.
Aventura, aventura, i més aventura, jo no dubto, jo no dubto, aquesta és una gran proposta, no en el tram a on som a SV, no, però sí en la posició de gaudir veient una proposta tan sensacional com aquesta.
De fet ha anat bé que des del 2013, des de l'octubre les aportacions anessin direcció a Vols de Drac, perquè ara miri el què miri per a mi és novetat.
MTB, MTB, MTB.
Impossible no pensar en pedalar pel Món quan veus una imatge com aquesta, per a mi la imatge única, la del Pascal amb la seva bike equipada com aquesta, sí, no porta una JJ, però la porta ell, oh yeaaaaaah! :-)
Assolellat
Llegeixo que indica el pronòstic, que bé, que bé, que bé.
Avui com fa dos dies el Vol tindrà un inici dues hores després, i per tant finalitzarà de ser, dues hores després.
El dia a dia mana molt, la Nau Insígnia mana més però, i per tant mantenim les condicions de la Nau, ella és qui ens ha obert camí des de ja fa uns anys, de fet des de la seva primera aparició cap al 2006.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de febrer 18, 2015
Sí que la té
MTB, MTB, MTB.
Us esmentava que el corredor de Santa Cruz Steve Peat creia recordar que tenia una Stigmata, no sé si la té però surt a aquest vídeo.
Dit i fet
Avui un Drac, no el clàssic, sí un de més complert.
Una sortida llarga per a nosaltres propera a les tres hores, a on les sensacions meves han anat sempre en la mateixa línia mentre que les de la Reina han anat de més a menys, per unes jornades del dia a dia a on el seu descans no ha sigut el més adequat per a poder gaudir avui del Vol.
El remei, començar avui mateix a descansar bé.
Sempre sota la protecció del Destructor Independent.
Equipats d'hivern però calçats d'estiu amb punteres Mavic, guants els Hirzl, la resta d'hivern, amb un protector de cara jo, la Betty durant mitja sortida, la gorra Spok, culot Endura, tèrmica de Gore sintètica de màniga curta, jaqueta Xenon AS, i mitjons Endura.
Sense incidències, sense coincidències, amb manxa, amb cadenat de seguretat, no sé perquè però l'he agafat, sense les meves eines, sense beure, amb aigua, avui sense menjar tot i passar pel Condis. A 18ºC a la riera de Llavaneres a quarts de dues, mig grau per sobre al voltant de les tres, el mar divertit, no enfadat però sí divertit.
Hem pujat bé avui el Tintorer curt, hem baixat bé el llarg, a la Betty li ha costat sí, però era normal, ara descansar, i demà serà una propera aventura, segur que amb millors sensacions, jo les he tingut totes, vull dir les bones sensacions, les pujades quasi com si anés amb el 23, val a dir que no són les pujades del Montbarbat d'aquest cap de setmana i per tant ho dic pel què fa al Drac, limitat a aquest recorregut.
Les dues bikes de 10/10, les dues cadenes destensades, les he netejat sense afegir-hi oli Finis Line d'hivern, el que té l'etiqueta de color verd, i és quan he valorat que cal tensar, o avui o després de la propera sortida, de ser prudents i voler cuidar aquestes dues petites joies de Shimano, no pel seu rendiment i prou si no pel seu rendiment/preu. La de quilòmetres que hi fem sense un sol problema per un preu sempre per sota dels 10€/unit.
Ara assimilant les imatges d'ahir, sí ja ho sé són imatges, doncs això les volia, ja les tinc i ara miro de digerir-les lentament.
Hem tornat per Milans, per zona de Falgueres Màgiques :-)
Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, de jornades de MTB d'hivern a temperatures de primavera, i això sí amb un vent d'hivern que no pot refredar l'entorn per les elevades temperatures amb les que ha de compartir la jornada.
Avui Vol amb un clima de primavera, podríem haver sortit amb pirates Assos, calçats d'estiu sense punteres, amb tèrmica de màniga curta sintètica de Gore, mallot d'estiu Pearl izumi Elite de màniga curta també, manegots i armilla de la mateixa marca, sense protector de cara i amb gorra Spok pel significat que té no per necessitat d'abric. No és important si serà demà l'oportunitat de poder-ho fer, sí que està passant, quan fa deu dies rodàvem envoltats de neu, OMG.
MTB, MTB, MTB.
Propera
La primavera ja és propera.
MTB, MTB, MTB.
A minuts de sortir la sensació, els símptomes són de primavera, tot i els pronòstics de l'arribada un altre cop del fred.
El cafè
Del mig matí ja ha sigut, clar que yes!
Ara el pronòstic per aquest migdia, mtb, mtb, mtb.
De ser, de ser, perquè ara mateix el Sol no hi és, la seva llum vull dir, la seva intensitat.
MTB, MTB, MTB.
Crònica de la llum
Quin títol, quin títol, i per quin Vol, per quin Vol, OMG, la llum, la llum, una sortida amb una quantitat de llum que banyava les ànimes, tant que crec que a mi em va marcar per excés, fet que va provocar una resta de jornada diferent, jo ahir no me'n vaig adonar del motiu, sí de les sensacions.
Ahir va ser amb diferència la jornada entre les jornades pel què fa referència als darrers mesos, motivat per aquesta intensa llum que fa sense voler certament que jo pensi condicionat de manera diferent.
Podrem dir, home vols dir que un dia amb tanta llum va ser el motiu?, i la resposta la tinc avui, no ahir, ara a minuts de sortir el Sol, mentre mirava les imatges, aquestes que tanta falta em fan, ahir les vaig gaudir una a una, la llum era la protagonista, avui la percepció fa un pas més i em diu que ella és qui marca el tram, així jo únicament he d'esperar pacienentment i restar atent a entendre què m'indica, oi que sí?
Ahir una ruta clàssica amb un Drac aquest cop un Drac amb majúscules, com sona, com sona, amb un inici a l'hora que normalment arribem, i per tant amb un final dues hores ben tocades després, sonen ara les vuit del matí al campanar de SV mentre escric la crònica iniciada fa unes hores, a on hi hauria de sumar a aquesta component de llum, un segon element vital, el vent, ahir el vent va espolsar enèrgicament les nostres ànimes, un vent amic, com la llum també amiga, que va fer que pujar per Santa Mònica ens fos un tram amb molt bones sensacions, pel fet de fer-ho a 17°C des de la riera de Llavaneres a tocar de les tres de la tarda, sense passar calor tot i anar equipats per a 0-12°C. Anàvem tan bé dins d'aquest bany de llum i de vent refrescant que un cop a Caldetes vàrem decidir allargar la ruta i finalment tornar al Mirador des de Llavaneres.
Un vent amic que va animar el mar a fer-nos una proposta d'agresivitat amiga amb unes ones prudents però que desprenien per la seva força un mot, convicció, un mot protagonista principal dins del tram de projectes a casa, mai massa, convicció, oh yeaaaaah! :-)
Les dues bikes de 10/10, sí, escriuré crònica d'aquí a uns dies dels nous pneumàtics EXO 3C TR de Maxxis, dels Ikon concretament, les dues roden rodones, molt, ara mateix de funcionar com ara, únicament discs nous i el pneumàtic del darrera de la Spot Brand serien les dues millores a fer de cara a les properes 24 hores.
Sense incidències, sense coincidències, sense llums amb ells, sense les meves eines, sense beure, amb aigua, sense menjar, sense aturada al Condis, per haver decidit que avui no hi havia dinar, a les cinc de la tarda estàvem més propers a esperar a fer un sopar que no pas a dinar, i així va ser, un festival el de la pizza a Arenys de Munt, va ser una cloenda a l'alçada del Vol del migdia, clar que yes! :-)
Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed, això sí dins dels dies de molt Single Speed encara estem a un xic per sobre sí, però de la meitat del tram que tenim previst conquerir, parlant de càrrega de quilòmetres a fer, això sí, com esmento un xic per sobre de la meitat, crec que seran dos mesos els protagonistes, març i abril els que tindran el privilegi de compartir la visió dels Vols de Drac en primer pla, i de gaudir de l'ombra de la Nau Insígnia preparada sempre per l'aterratge dels Dracs al seu pont, i per tant sense ser necesari el retorn al Mirador per a poder descansar, OMG.
MTB, MTB, MTB.
La llum, el vent, el mar, el mar, quina aventura la d'ahir, quina joia de jornada la d'ahir, les imatges, les imatges plenes de llum, com aquesta darrera a on la definició és la que és i amb més motiu la sensació per a mi és, omg, omg, omg.
dimarts, de febrer 17, 2015
Crònica
D'aquest migdia, la prepararé de cara aquest vespre.
MTB, MTB, MTB.
Ara però pizza, oh yeaaaaaah!!!
Stigmata
Crec recordar que el campió del Món de DH Steve Peat en tenia una pintada de Santa Cruz Syndicate.
MTB,MTB, MTB.
Ara actualizada, sí, fa deu anys la tenia a la mà amb la seva versió anterior d'alumini, clar que yes!
http://theradavist.com/2015/02/resurrection-santa-cruz-stigmata-cyclocross-bike/#1
dilluns, de febrer 16, 2015
Routt 45
Pel concepte, com l'Engin que vaig proposar fa uns dies de ser per casa Single Speed aquesta podria ser una bona proposta. Dubtar, dubtar, podria ser pel titani, del que jo en sóc partidari, no ferm partidari, pintat i sense pintar, pel fet de ser dues possibilitats amb molta personalitat. Perquè per ser funcionals, de voler ser-ho aquest material tindria propostes més interessants, vull dir, alumini i carboni, més lleugers, més reactius a cada volta de pedal, aleshores la funcionalitat del titani és únicament que no s'oxida, i una suposada benigna flexió, no ho centraríem objectivament mai, són opcions, sempre són únicament opcions.
http://moots.com/our-bike/cross/routt-45/overview/
Sense ibers, sense Drac
Dins del tram dels canvis, de grans propostes dins del dia a dia, dins del tram de la Nau Insígnia, omg, omg, omg.
Avui un Sol magnífic, a on nosaltres volíem rodar, rodar i rodar, i podrà semblar que ahir la sortida va ser planera, les imatges, no totes, així ho indiquen, sí, perquè les que haurien indicat el contrari jo estava massa concentrat en primer en poder pujar les pales verticals, i en segon terme recuperant-me després de fer-les, com per fer les fotos de la Reina pujant, meves no podia ser perquè les dues mans per poder superar les pujades anaven soldades al manillar, com sona, com sona, i per tant avui tocava sortida prudent per les nostres cames.
Tocava i és aquest el tram que hem decidit fer, rodar, rodar i rodar :-)
Això sí, la Reina avui em tenia reservat per a mi i prou un bon present, un emotiu present, he de pensar que en compensació a la jornada viscuda ahir, i tornant de Mataró per Les Cinc Sènies ha decidit com fa uns dies baixant pel Tintorer Llarg imprimir un bon ritme de cursa, no de gillotina sí de desgast, i aquest fer m'ha comportat depredar una bossa de bastons de pa amb pipes boníssima aprofitant el pas pel Condis.
No feia fred, calor tampoc, sí que escalant he passat certa calor, això sí, però és que no hem pujat res, i per tant ha quedat en una anècdota.
Sortir cada dia en bike té un punt extrem si ets un aficionat com jo, sí, però no passa res, l'objectiu en primer terme gaudir a dalt del Drac, en primer terme fer una molt bona cursa a les properes 24 hores, que no un bon resultat, cada cop més difícil, i per tant únicament aspirar a una fer una cursa de campionat des del punt de vista de sentir-me molt bé abans de la cursa gaudint d'allò més, amb tota la planificació lúdica, mentre sóc a dins de la cursa, rodant depredant quilòmetres, superant el dia, conquerint la nit, gaudint del retorn del Rei, i en darrer terme a tres quarts de cursa fins al darrer minut de les 24 hores aconseguint augmentar el ritme de carrera, res més, res més, que a aquestes alçades del meu tram ja és una gran fita, en primer terme rodar amb unes bikes molt ben posades a punt que aguantin sense cap mena de manteniment les 24 hores senceres, testades sempre a mesos de la cursa, amb bona part de les millores fetes a mínim 100 dies de la cita de Finale, en primer terme equipats sempre de gala, tant pel què fa a nosaltres com pel què fa al nostre Box, vull dir el castell, la nostra fortalesa a terra, perquè dins del Vol ja tenim la Nau Insígnia, invisible per la resta del Món, sí, però no per a nosaltres que hem creuat tot el Món per poder disposar d'ella, i de ser tot com ha de ser, per Finale lluirem estendards en els nostres cors, perquè la Nau Insígnia sobrevolarà sempre els nostres Vols dirigida pel Destructor Independent, i nosaltres la sentirem, la veurem ja abans de rodar dins de cursa, la veurem a les prèvies mentre fem els primers tests pre cursa, en primer terme abans, mentre, i després rememorarem com hem creuat el Món darrera d'un somni, perseguint aconseguir-lo fent realitat cada tram per arribar-hi finalment, OMG, OMG, OMG.
Dubto què pensaré a la nit de Finale veient a l'horitzó des de la muralla de defensa com la Nau Insígnia s'impulsa per sobre d'ella, com genera llum cegadora la segona Corona de Granit buida de contingut visible i motor amb al primera Corona de Granit amb els cavallers de la llum de la nostra joia de la corona, la Nau Insígnia, oh yeaaaah! :-)
Avui decididament hem de valorar molt les properes posicions a agafar, perquè seran claus, decisives per a poder explosionar la construcció feta des de fa un fila ara ja llarga, molt llarga de primaveres, i que estem a tocar de poder gaudir-ne amb tota la seva capacitat mentre voltem pel Món, clar que yes!
Avui sense coincidències, avui sense incidències, sense les meves eines, amb la manxa, sense beure, portant aigua, amb llums, sense funcionar, amb una sortida amb Sol, amb llum, i una arribada sense ell, sense ella.
Des del Mirador del Drac, esperant a veure què vol dir el pronòstic de demà, perquè fa una estona a SV la pluja hi era present, demà també?
MTB, MTB, MTB.
Ibers
Ahir una aventura per resseguir el camí que va d'entre Blanes i Tordera direcció a Lloret va marcar tot el to de la ruta.
Un inici amb el gris, sense la llum del Sol, sense ell, a les nou tocades del matí, amb 10ºC a la riera de Llavaneres, indicava perquè portàvem recanvi de guants, els Gore Alp-X de canell llarg, i segon protector de cara i coll, que per la sortida del Sol un cop sortint de Blanes direcció Tordera unes hores després va evitar de d'haver d'utilitzar-los.
La pluja la germana llunyana i distant d'ahir, propers a Blanes semblava que es decidia a fer un lleugera aproximació, per finalment marxar sense quasi dir res, tot i deixar anar una lleugera i prudent intenció sense ganes però de fer mal. Nosaltres anàvem amb les jaquetes Xenon AS de Gore i per tant preparats per a pluges intermitents.
El mar tranquil sempre mentre hi vàrem coincidir, les nou hores de Vol, deu en total, sempre gaudint de veure la seva calma.
Mentre passàvem per Sant Pol el carrer Nou estava engalanat pel dinar al carrer, i per la festa gran de Carnestoltes el vespre.
Una arribada a Blanes pausada, amb gana que va comportar d'una aturada per menjar entrepà, i cafè.
Seguint ruta direcció a Tordera en veure el cartell que indicava Lloret uns 16 Km. no ens vàrem fer pregar i directes cap a Lloret, de ser dissabte avui no estaríem a casa, si no dormint propers a Olot.
Emocionant la ruta passats els primers vint minuts, corriols tècnics de pujada sempre, finíssims, just el punt de posar peu, just, a on seguíem indicatius de la Diputació i de les agrupacions d'excursionistes.
El moment, el primer de dos, va ser en llegir poblat ibèric Montbarbat a uns 5 Km. noi a partir d'aquí el pensament de fer 150 Km. passant per la capital del Baix Montseny i per Vallromanes va quedar en l'oblit motivat per l'emoció de compartir espai amb tan ilustres ancestres.
Renoi, renoi, renoi, ara amb els pinyons de 20-21 res té una component d'anar fent quan ets entre pujades verticals, i a aquesta ruta hi eren, OMG. Quin treball més exigent assolir aquesta ruta fins el poblat ibèric. Quasi va ser impossible, per metres, vull dir si dura uns metres més ho deixo córrer i poso peu.
Bec estaves a tots els racons, per l'ofici, per l'entorn infestat d'eucaliptus, mtb, mtb, mtb :-) Parlàvem de tu, del què deus estar fent al Nord a les excavacions dia sí, dia també, durant mesos, tens una feina apassionant :-)
D'aquí després de gaudir del poblat mil.lenari, crec que és de fa uns 2300 anys, el dels Ibers vull dir, fèiem camí cap a Lloret, ho teníem clar, es veu, i així va ser.
Vull compartir el què m'implica ser entre aquests espais de fa mil.lenis pel fet de sentir en ser-hi les passes fetes per qui vivia als nostres espais, o seria de justícia dir nosaltres als seus, omg, em costa no sentir amb profunditat, em plau pensar l'escenari de vida d'aquests protagonistes de la nostra història més recent, podrà semblar llunyana però a efectes del temps de la nostra evolució era ahir, com sona, com sona.
Tornada a Blanes des de Lloret per omplir dipòsits dinant mig entrepà de formatge, i dos braços de gitano, amb una cola, per després anar tornant desfent lentament el camí cap a SV fet el matí. Sempre, sempre, sempre amb les bikes a la vista, i lligades amb un doble Helmet-Lock, sempre, sempre, sempre.
Una aturada puntual al carrer Nou de Sant Pol que comportarà d'un sopar, perquè per diferents motius les coincidències són, els taurons, un de concret ens va portar una grata sorpresa agafada de les seves portentoses mandíbules.
Sense incidències, amb coincidències Ventana, sense les meves eines, amb manxa, amb llums funcionant des de Calella, amb aigua, bevent tot el bidó de 500 ml. La majoria a les pujades direcció al Montbarbat.
A aquest punt també motivat pel temps ben invertit en l'aturada a Sant Pol decidim deixar per a una altra ocasió l'aventura dels 150 Km. definitivament.
Coincidir amb converses interessants de bikes sempre, sempre, sempre val el seu pes per sobre de tota ruta prevista, i tant, i tant!!! :-)
Una arribada a casa molt bona, per tranquils, per relaxats, i esperant a veure com pintaria el dia avui, que he de dir ara a minuts de sortir, que molt bé, molt i molt bé.
Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed, dies de moltes novetats, d'emocions. i perquè no, cent Km. més el sac, oh yeaaaaaah! o més perquè no ens vàrem aturar als cent, però no era important en cap cas, en cap cas.
MTB, MTB, MTB.
Cadena para single speed, dolor de cabeza!
Nunca una cosa tan simple me había creado tantos problemas.
Con muy buenas recomendaciones me compré una kmc Z610HX, la anchura (pin length) 8 milímetros. Las de 10 velocidades que usaba antes de kmc son 5.88 milímetros de anchura.
Mirando a las cadenas de 11 a 7 velocidades vemos que la cadena se hace cada vez más gorda, desde 5.5mm a 7.3mm. Lógico
El martes pasado la cadena parecía que saltaba (creo ahora sé cuál es el problema) y tuve que acortar la vuelta y volver a casa. Medí la cadena y me dije, qué demonios ya se ha estirado? Una cadena tan fuerte en 1200km? Yo creo que la distancia entre eslabones es distinta y no se ha estirado???
Por diversas razones tuve una semana terriblemente ocupada y mi plan era simplemente poner una cadena nueva que me habían dado, kmc Z510s, de 8.6mm de anchura.No me puse manos a la obra hasta hoy bien temprano, qué tiempo puede costar poner una nueva?
Para remover la cadena no veas...compré un quick link pero creo que es de los de 1 uso, porque no he podido soltarlo así que hoy la solté con el chain breaker.
Siguiente capítulo, mido las cadenas y quito los eslabones. Sin ponerle el otro quick chain link y pasandola por el plato y piñón veo que esta nueva cadena Z510 parece más larga que la anterior, así que decido montarla reusando el pin que ya había quitado y ahorrarme el quick link este, que parece que su anchura (pin length) es más pequeña y no podré usarlo en esta cadena. Después de 1000 intentos no consigo poner el pin correctamente y se me acaba la paciencia...
En fin, que creo que son otra vez problemas con el rear hub, no con la cadena...Hoy tenía preparada una ruta de 150km + y se va a quedar a este paso en ni la mitad con la cross bike antes de que me coja la lluvia.
Pues eso...pan con queso
Con muy buenas recomendaciones me compré una kmc Z610HX, la anchura (pin length) 8 milímetros. Las de 10 velocidades que usaba antes de kmc son 5.88 milímetros de anchura.
Mirando a las cadenas de 11 a 7 velocidades vemos que la cadena se hace cada vez más gorda, desde 5.5mm a 7.3mm. Lógico
El martes pasado la cadena parecía que saltaba (creo ahora sé cuál es el problema) y tuve que acortar la vuelta y volver a casa. Medí la cadena y me dije, qué demonios ya se ha estirado? Una cadena tan fuerte en 1200km? Yo creo que la distancia entre eslabones es distinta y no se ha estirado???
Por diversas razones tuve una semana terriblemente ocupada y mi plan era simplemente poner una cadena nueva que me habían dado, kmc Z510s, de 8.6mm de anchura.No me puse manos a la obra hasta hoy bien temprano, qué tiempo puede costar poner una nueva?
Para remover la cadena no veas...compré un quick link pero creo que es de los de 1 uso, porque no he podido soltarlo así que hoy la solté con el chain breaker.
Siguiente capítulo, mido las cadenas y quito los eslabones. Sin ponerle el otro quick chain link y pasandola por el plato y piñón veo que esta nueva cadena Z510 parece más larga que la anterior, así que decido montarla reusando el pin que ya había quitado y ahorrarme el quick link este, que parece que su anchura (pin length) es más pequeña y no podré usarlo en esta cadena. Después de 1000 intentos no consigo poner el pin correctamente y se me acaba la paciencia...
En fin, que creo que son otra vez problemas con el rear hub, no con la cadena...Hoy tenía preparada una ruta de 150km + y se va a quedar a este paso en ni la mitad con la cross bike antes de que me coja la lluvia.
Pues eso...pan con queso
Jornada divertida
I per tant d'aquí a unes hores tindrem crònica de l'aventura d'avui.
MTB, MTB, MTB.
Descansant per una sortida que ronda les 9 hores un xic per sobre, entre trams de MTB, sí, també dins d'una ruta planera.
diumenge, de febrer 15, 2015
Welcome home Ventana El Gordo !!!!
Dear friends
Finally we got the Ventana in Greenville. It's been a nice process, thanks Adam from Richard Bikes for the work, I always feel the time spent building a bike is worth, especially if you plan to have it for then next 10 years ... or more.
And yes, I said 10 years, the Ibis Mojo it's been with me for 8 years now, and I don't plan to sell the bike, I will still ride it. Then I have my Cannonade F3000 ... my old machine, actually in Manresa, in "El Rey del Bages" territory, but planning to bring her home, to have all the family reunited :)
Lets talk about the Ventana ... OMG, what a bike, if I was freaking out with the pictures and the info on the different web sites, I have no words to describe how good it looks when you're close to the real bike.
The color, the color, the color ... OMG, this Sky Blue with metallic flakes it's just amazing, the details on the logos, the weldings, the drop-outs ... what to say, I need more time to analyze.
It's night in SC, and you know how much I love nights, when I have a coke with me because there is something worth to spend an hour in front of the computer ... do you remember?
Anyway ... some pictures, this is the new baby, the Ventana El Gordo ... here we go !!!!
Since 1988 ...
The logo embedded on the frame :)
The Ventana close to the window ... she was looking for this corner !
Ventana logo ...
Ventana having a bath of window light
On the backyard
El Gordo ... is here
1988
Steam and headset
Ventana logo in black and white over the Sky Blue
Sex, really :)
Another view of the bike ... not sure if you can see the metallic flakes ....
From Greenville SC, Javi Paricio
Finally we got the Ventana in Greenville. It's been a nice process, thanks Adam from Richard Bikes for the work, I always feel the time spent building a bike is worth, especially if you plan to have it for then next 10 years ... or more.
And yes, I said 10 years, the Ibis Mojo it's been with me for 8 years now, and I don't plan to sell the bike, I will still ride it. Then I have my Cannonade F3000 ... my old machine, actually in Manresa, in "El Rey del Bages" territory, but planning to bring her home, to have all the family reunited :)
Lets talk about the Ventana ... OMG, what a bike, if I was freaking out with the pictures and the info on the different web sites, I have no words to describe how good it looks when you're close to the real bike.
The color, the color, the color ... OMG, this Sky Blue with metallic flakes it's just amazing, the details on the logos, the weldings, the drop-outs ... what to say, I need more time to analyze.
It's night in SC, and you know how much I love nights, when I have a coke with me because there is something worth to spend an hour in front of the computer ... do you remember?
Anyway ... some pictures, this is the new baby, the Ventana El Gordo ... here we go !!!!
Since 1988 ...
The logo embedded on the frame :)
The Ventana close to the window ... she was looking for this corner !
Ventana logo ...
Ventana having a bath of window light
On the backyard
El Gordo ... is here
1988
Steam and headset
Ventana logo in black and white over the Sky Blue
Sex, really :)
Another view of the bike ... not sure if you can see the metallic flakes ....
From Greenville SC, Javi Paricio
Assemblea
A on cada any els Trinxes de la mà del president i el seu equip fan un resum de l'any i també dels projectes en curs i futurs.
Nosaltres gaudim anant a aquesta convocatòria, un grup que promou propostes sense ànim de lucre té molt de sentit a casa, i que no té darrera interesos del sector de la bike encara més.
Ja fa uns quants anys que compartim jornades entre Trinxes, i de fet cada vegada que ho fem gaudim d'allò més. Sempre que els hi hem demanat ajuda per temes de bike, 24 Hores SOLO, SSEC2013, homenatge a la Reina pel seu subcampionat del Món de les 24 hores SOLO de Finale Ligure de la categoria Single Speed del 2012, sempre ens han ajudat per no dir quants cops no hem compartit taula convidats per ells sense ser ni tan sols socis.
Ahir no va ser una excepció, i en primer terme l'assemblea va ser un clàssic, amb els mateixos protagonistes dels darrers anys, i en segon terme vàrem gaudir d'allò més compartint el Campionat del Món 24 hores SOLO de la mateixa categoria del 2012, ara però des del lloc del calaix més alt i d'aquesta darrera edició del Mundial 2014, amb els Trinxes. Gràcies Trinxes, moltes gràcies, significa molt per nosaltres compartir el resultat de moltes hores a dalt de la bike, i en aquesta ocasió aquest Mundial d'aquesta disciplina com són 24 hores SOLO aconseguit per la Carolina participant com a país Catalunya en la categoria Single Speed a Fort William la catedral del MTB, bé no tinc paraules per definir les emocions.
Va haver-hi per a nosaltres un segon gran tema, però aquest ja serà motiu d'una altra intervenció. Però compartir Mundial, Nau Insígnia i sopar és de les jornades que valen el seu pes germà de com quan gaudim d'allò més entre corriols tots plegats.
Ahir la Nau Insígnia va deixar-se veure una estona, encara però rodant sense identificatius visibles, sí validant als dos genets, mtb, mtb, mtb.
Va ser una gran nit, complerta, i tant l'assemblea, l'homenatge a la Reina pel Mundial aconseguit aFort William, visió breu però clara del potèncial de la Nau Insígnia, i com a cloenda sopar a Cal Niko, què més podem demanar?
Fer camí, seguir fent camí ara sí ara també, com sempre, com sempre sense deixar de gaudir de tan bones companyies.
Que bé que ens ho vàrem passar, oh yeaaaaaaaah!!!
Tot té un petit peatge, anàvem a dormir a quarts de dues de la matinada, sí, i avui no hi ha hagut bike, no som de ser fora de casa a aquestes hores, i necessitàvem descans avui, però això de ser ens ajudarà de ser a poder fer una bona sortida demà, o a gaudir d'una segona jornada de descans, per què no?
MTB, MTB, MTB.
Torna la Vallromanes-Montserrat dins del calendari dels Trinxes per aquest 2015, que bé, que bé, que bé :-)
dissabte, de febrer 14, 2015
Passades les hores
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)