Inspiració, OMG

Avui un Drac ha sigut la porta d'entrada. Ahir descans, durant la setmana, intensitat tots els dies, i per tant descans prudent de bike.

Que bé que ens ho passem amb els nostres dos Dracs fent el Drac, mtb, mtb, mtb. 

Avui equipats d'estiu, de fet era el primer Drac oficial després de l'aventura del mundial 24 hores SOLO de Fort William. 

He vist a la Reina diferent avui, una corona com l'aconseguida a Escòcia implica aquesta diferència, de concepte únicament de concepte, OMG.

Crec que descansar ahir, fer un Drac de sempre avui ens pot ajudar a entrar a novembre amb millor peu que el del 2013. I no perquè el novembre del 2013 no fos bo, en cap cas, si no perquè el necessitem millor. 

Baixant cap al mar, el mar, el mar, jo amb la Lite, la Betty sempre d'estiu amb manegots però. 

A 24°C tota la sortida anant i tornant per la riera de Llavaneres.

Quina por, quina n'estaran tramant?

Una tornada per Milans interessant, molt, les Falgures Màgiques ja imposen el seu poder, res queda per recordar quan et creues al seu pas, omg, omg, omg.

Les sensacions interessants, falten jornades al Drac, repetint, repetint i repetint, i per tant caldrà veure quina seqüència indica aquest Drac d'avui. 

Les dues bikes perfectes, la meva no sé si podria anar millor, la de la Betty ella diu que no.

MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac, emocionat, demà el pronòstic és de pluja, oh yeaaaaaaah!

Resums

Strava que indiquen què hem fet, i quines podrien ser bones propostes per fer ara després del Mundial de Fort William. 

Hem comentat d'octubre 2013 a octubre 2014, quina gestió que es va fer del període de Canberra a Fort William, OMG. 

MTB, MTB, MTB.

També, també

És fixació, vull dir que amb passió, emoció, sense una constància important seria difícil portar a terme el projecte de la Nau Insígnia. 

Aquest camí inciat el 2005 a Londres, el 2006 amb l'arribada als Rocs, treballat a foc lent des del 2009 a Finale, conceptuat el 2011 a Irlanda, consolidat el 2012 a Finale i el 2013 a Canberra, va permetre fer camí a aquest mix de passió-emoció i perquè no certa fixació, de proposar-nos portar a terme la construcció de la Nau Insígnia, omg, omg, omg.

Res va del punt A al punt B sense més, amb mi no és norma de la casa, més lent, menys capacitat, entendre bé el pal de paller per a poder fer un pas, sense entendre, la posició ON de l'interruptor no té raó de ser, molts cops, entenc a dies de l'objectiu, després de preparar-lo durant mesos, en el cas que ens ocupa, anys, no és fins a dies de l'esdeveniment que decidim consolidar l'objectiu treballat durant mesos, en darrer terme, durant anys si miro el conjunt del projecte de la participació a la WEMBO com a caixa de ressonància de la Nau Insígnia. 

WEMBO, Finale 2012, Canberra 2013, Fort William 2014, van venir tots tres després d'una proposta a mesos del primer esdeveniment del mundial 24 hores SOLO de Finale 2012. De mentre vàrem viure abans de Finale tres moviments sísmics en primer terme molt destructius, fet que va posar en segon terme l'objectiu WEMBO del 2012, a Canberra passat un any i mig des de Finale, després de preparar-nos millor que mai, dues setmanes abans encara no havíem consolidat ni el Vol ni les inscripcions, i en darrer lloc aquest any a Fort William a una setmana del mundial amb les inscripcions tancades, nosaltres no hi érem a la llista, si bé sí que havíem gestionat amb l'organització aquesta situació d'haver de decidir en darrer moment. Curiós, quan a aquesta tercera edició és quant més bé ens hem preparat, certament, però com al 2012, nosaltres únicament proposem, res més, i la resta les circumstàncies marquen les realitats. La bronquitis va venir definitivament a l'agost, tot un mes aturat, després de fer un període intens de bike novembre-juliol, a on el test va ser Finale, vint-i-cinc i trenta-dues voltes a l'europeu 24 hores SOLO respectivament, ens va indicar que el treball fet fins a aquest esdeveniment anava en una bona direcció, fins aquí el què d'entrada estava en les nostres mans, l'intens refredat de desembre de la Betty havia quedat enrere, no oblidat, i la bronquitis d'en Bob no s'intuia que era la propera carga contra la popa de la Nau Insígnia. Sí que dins de la cursa de l'europeu, sí que les setmanes prèvies a aquesta aventura, la sensació no era la què tenia durant el període febrer-març, ara em costava escalar, i durant la cursa aspirar profundament em generava un lleuger ofec, fet que vaig fins i tot comentar entre voltes amb la Reina, en aquell moment ho vaig relacionar amb la pols dins d'un recorregut sec, molt sec. Al juliol les sortides van començar a caure, sense saber perquè vaig fer una transició de Vols sis dies de cada set, a restar aturat sota un intens tractament d'antibiòtics i visites reiterades a urgències, de fet quan hi penso veig la via intravenosa i el suero i m'adono ara que renoi quin darrer final d'estiu que hem experimentat. 

No vull pensar si amb un mix passió-emoció-constància tot és tan feble, tan poc estable, com seria sense aquest mix. 

Des del Mirador del Drac veient com el dia proposa una jornada plàcida, MTB, MTB, MTB. 

Preparant la crònica del Mundial d'Escòcia, oh yeaaaaaah!

DescansX

I aprofitem cada minut. 

No per res més que la preparació ara sí ara també, sí podria considerar-se una fixació, a aquestes alçades, després d'anys, el mot és proper a passió, emoció, mtb, mtb, mtb.

Les vuit tocades

Eren les vuit tocades del matí, a on des de fa unes setmanes miro d'evitar haver de passar per una petita intervenció quirúrgica a l'ull esquerra, ahir hi vàrem posar fil a l'agulla, omg.

Després de la pizza d'aquest vespre, entre d'altres, us exposaré el marc del descans del genet a data d'avui. 

Hi ha un escenari que comporta MTB, n'hi ha una fila llarga que no, el què fa que aquests darrers mutin a to MTB són en primer terme la voluntat de canvi del genet, i en segon terme decisives com evolucionen les característiques d'aquests darrers sense poder fer res.

Les bronquitis pel què llegeixo te les passen, no es porten a sobre, per tant difícil evitar-la, fet que implica una llarga recuperació, mirant de seguir a dalt de la bike, sense transgredir el marc de superació d'aquest refredat intens, molt intens, el tema de l'ull, té a veure amb una enfermetat de la pell, un deteriorament de salud d'aquesta al voltant de l'ull, a on anar en bike no n'és un factor determinant. Ni la bronquitis, ni aquest problema de l'ull venen de sortir en bike, jo creia, i encara em costa no fer-ho que per el què fa a l'ull, la pols, l'aigua, el polen, tot plegat havia provocat aquest inconvenient, no és el que indica el doctor, per cert de SV des de Granollers. La bronquitis per més que li pregunto el doctor si ve de la bike, la resposta sempre és que no, i dins del procés de sortida d'aquest refredat  el consell facultatiu és de vida normal, en el meu cas específicament inclou la pràctica del MTB.

Fent al matí el segon cafè, després de mirar-me al mirall i veure el resultat de la intervenció d'ahir a l'ull, m'he quedat aturat. Espero que l'antibiòtic funcioni, i les gotes, el primer durant vint dies, OMG.

Des del Mirador del Drac, descansant, fatigat, he de pensar que una mica per tot plegat, esperant, sí, sí, esperant.

MTB, MTB, MTB. 

Mentre no estic pedalant aprofito per fer-ho bé, oh yeaaah!

Extrem

És a on som, esperant poder pedalar els culots Mavic podran disposar de la seva oportunitat.

MTB, MTB, MTB.

Per a 0-12ºC, està prou bé, això sí uns Mavic Echappée tenen una proposta difícil de poder assolir si parlem de preu, no sí ho fem parlant de prestació.

Sense Vols des del Mirador, mirant de descansar, i tant  i tant, OMG. 

Conversión ss. Van llegando piezas

Piñón de 18 gusset y cadena kmc z610 hx.

Cafè?

Tornem al LOCAL, d'on el Drac, el Mirador resten sempre, el Drac, el Drac, perquè els Dracs i la Nau volen únicament, ara per ara més enllà de les fronteres del Nord.

MTB, MTB, MTB.

De ser

Serà cap el mig dia o vespre.

Ahir no vaig presentar la mateixa simptomatoligia del refredat d'aquestes darreres sermanes, i de repetir-se les bones sensacions d'ahir avui a les properes hores aleshores  sí que el Vol té possibilitats. 

MTB, MTB, MTB.

Això sí, sense fredor, 10°C i boira no seran els protagonistes del Vol, ara per ara. 

Des del Mirador del Drac sorprès, sí, també reflexiu, clar que yes!

Bikes a punt, equipaments també, ciclistes preparats, quasi es donen totes les circumstàncies pels Vols de Drac al Drac, veient sempre a l'horitzó la Nau Insígnia, i gaudint de la visió de les corones de granit, la Nau, la Nau, OMG, OMG, OMG.

Sonen les 7 al campanar de SV, fem un cafè?

From geared to ss

Es ésta la pieza que necesito para pasar a single speed en Lynskey 650pro HT?

Toca esperar

Pel fet que de matinada, millor dit ahir a la nit la voluntat de marcar tres alarmes, 5, 5,10 i 5,20, ja indica que hi ha ganes, voluntat, el què no es donen són les circumstàncies.

Vull dir que en escoltar el despertador no hi ha ni la més mínima intenció de posar fil a l'agulla a un primer Vol de matinada, perquè sigui el Vol la tos bronquial no hauria de ser present, i això aquesta tos deu ser, he de pensar, la que limita d'una manera o d'una altra aquesta desgana matinera. Perquè quan estic bé encara que ara crec que ho estic, els Vols de matinada abans del trenc d'alba es repeteixen sense dubtes :-)

Ara després d'una jornada llarga i densa, res roda proper a un Vol de matinada per demà, és a dir la June haurà de fer camí sense mi, i jo quedaré reposant al Mirador, com sona, com sona. 

Que bé no posar-me fites que no puc ni pensar avui en fer, no ahir, que ja està bé.

M'he proposat aturar l'arribada de recanvis, equipaments, rodes, en resum tot esperant què marca la Nau Insígnia, en la línia de no Vols no corones de granit, sí, i per tant les Fades i els cavallers pel fet de no ser-hi jo segur que coincidiran, sí ja ho sé, no sé com mentre els separa la llum i la foscor, però aquesta ja és una altra conversa.

MTB, MTB, MTB. 

Mirava quina imatge aportar a aquesta intervenció, i millor així, fa temps crec que no hi ha un texte solitari, avui és un bon dia perquè sigui així, oh yeaaaaaaah!

Quines ganes que tinc de veure la Bec i en Phil, OMG!!!

Fets, fets,

, els quilòmetres. 

Una jornada divertida, esmorzar de gala a Vallromanes, lleuger pica pica a SC, galetes Principe doble chocolate a Blanes, i també llaminadures, tres coles, i proper als dos litres d'aigua. 

Una jornada llarga de bike, no diré que no, però com he marcat al Strava com a títol també com a test, test d'on sóc dins del procés de sortida de la bronquitis dels darrers mesos. 

Sóc, estic cada cop una mica millor, avui una mica millor que ahir, com sona, i molt  millor que abans d'Escòcia. 

Avui hem pedalat, com molts caps de setmana anteriors, sí, però avui a diferència dels darrers mesos, avui hem pedalat bé:-)

Hem iniciat la ruta quarts de vuit del matí, i l'hem finalitzat  a quarts de nou del vespre, lluny de la mitja nit d'altres jornades que hem calcat aquesta ruta, mtb, mtb, mtb. 

Des que vàrem perpetuar els Vols de Drac dins dels nostres territoris que gaudeixo com mai a dalt del meu Drac, omg.

Ahir, Santa Fe, avui ruta rodadora, aquesta setmana Dracs?

Podria ser, podria ser, veurem, veurem. 

Des del Mirador del Drac, avui rodant d'estiu fins el 100, i la resta amb la Xenon de Gore. Sempre per sobre dels 17°C, prou bé, prou bé. Sense incidències, ni coincidències. Amb llums, Cateye-Powerled als darrers quaranta quilòmetres.

Ara a esperar a demà, el despertador a les 5 del matí indicarà si és retorn al Drac de matinada, o si encara toca esperar. 

MTB, MTB, MTB. 

100

Anem a pels 40 propers?

MTB, MTB, MTB.

Calor del Maresme

El tema del fred, quan no hi ets proposa no ser-hi. 

Vull dir que quan hi ets de ple, rodant dins del Drac a ple hivern no em qüestiono si ha de ser un altre l'entorn, avui a les set del matí, sí.

Dies de MTB des del Mirador del Drac, preparant l'aventura, carregant la bateria auxiliar del mòbil, decidint el calçat de la Betty, decidint els equipaments per avui, OMG.

Hi ha aportacions a la vida d'un de tercers, que són tan decisives que et deixen aturat, en el sentit de si petites aportacions són tan importants per a mi, com deu ser el conjunt de la vida d'aquestes persones que amb una petita aportació, puntual ja em deixen aturat? He de pensar que no és la proporció, la manera de valorar-ho, si no que és el compartir el què fa que sigui tan valuosa una aportació entre nosaltres, segur, segur. Aleshores si això és així compartir passa a ser clau quan valores aquesta situació, que bé, que bé, així la Nau Insígnia té tota la seva raó de ser. 

MTB, MTB, MTB. 

El primer cafè ja ha caigut, el segon també, hora d'arrancar el Vol?

Fred del Montseny

Que res té a veure a la calidesa d'aquests dies a SV, però que passades les hores a SC, al Baix Montseny encara gaudim de sensacions de temperatures agradables.

Hem sortit equipats de tardor, hem arribat equipats de tardor, entre mig mirant de portar bé el primer fred del matí a les vuit, i també la calor escalant cap a Santa Fe. 

Un esmorzar festiu avui pel mundial 24 SOLO de la Reina.

Una sortida ràpida si parlem del tram fins a Santa Fe des d'Arbúcies, a on es fa present els anys que la gaudim, mtb, mtb, mtb. 

A Santa Fe hi ha un llop, OMG.

A Santa Fe avui hi havia dos Dracs, omg.

Dracs, llop, Fades, qui m'havia de dir que tants i tan sensacionals protagonistes compartirien ruta amb mi, oh yeaaaaaaah!

Portàvem, eines, jo no, aigua, hem fet un bon esmorzar, vi, truita de carbassó, cafès, dos, què més podem demanar, repetir, repetir.

Avui hem coincidit  amb en Joan als seus seixanta anys, pedalant, pedalant, clar que yes.

Quan ets entre espais de MTB, tot té un bon to, quan són els nostres espais, evidentment.

MTB, MTB, MTB.

Demà segona festa de bike, de dos, de ser, de ser, el pronòstic bo, d'inici equipats d'estiu, per seguretat les Xenon? veurem, veurem.

No poder expresar-te limita molt l'aventura, sigui quina sigui, una segur que ho és la del present fent el seu tram, el nostre, OMG,OMG, OMG. 

Neguitós per demà, tinc ganes d'equipar-me d'estiu ara a la tardor, com sona, com sona.

8°C

La temperatura que marcava la June ahir anant direcció al Baix Montseny a les 8 del matí a Vallgorguina, fet que comporta modificar els equipaments que portàvem a la bossa Fox, aquests són equipaments d'estiu, sempre per a temperatures per sobre dels 20°C.

Ara el pronòstic indica un altre cop com ahir temperatures suaus, així què fem?

MTB, MTB, MTB.

Des des del Mirador del Drac, a minuts del primer cafè de la jornada, a segons.

Pedalar no

Però no ens estem quiets no.

Escrivint el present, fent punta al llapis per poder deixar constància de les aventures al llibre constituent de l'hemeroteca.

Des del Mirador del Drac, finalment retorn a SV des de SC, per dormir bé i poder gaudir de l'aventura de demà al Montseny celebrant el mundial 24 hores SOLO de la Reina. 

MTB, MTB, MTB.

Un dia

Serà el què anirà agafat de la mà d'aquest equip. 

Comprat directament a Fort William, finalment mitja volta amb pluja a les 24 hores SOLO, no van demanar de portar aquest equipament per a pluja, però a casa, al Drac tindrà la seva oportunitat d'estrena, mtb, mtb, mtb.

Recepció

És d'entrada el què marca part del pensar sobre quelcom. 

De Verona a Fort William, si bé d'entrada la proposta feta per iniciar aquesta aportació indicaria que en funció d'una bona rebuda et decideixes per un tram o un altre, molts cops, o a vegades no et decideixes per cap tram. 

Aquest és el cas, no ajuda passar fred, com ara a un HGC per qui no passa el temps, sense inversió, amb un etern missatge de futur servei, tornem a ser al pitjor lloc, però per fortuna no per coherència, ara per un motiu lleu. 

De mentre tot és espera, fem un cafè?

Amb ganes de tornar a ser al Mirador del Drac, MTB, MTB, MTB. 

De reflexió

A on avui la dedicació ha implicat molta intensitat, reflexió, i perplexitat, també, també.

Demà la jornada tindrà el mateix to, i per tant que bé que la setmana sigui de descans de bike.

MTB, MTB, MTB.

Hi ha dies per a tot, avui, demà, dissabte d'entrada Vol pel Montseny, OMG.

Hem de celebrar el títol, un mundial 24 hores SOLO per a la Carolina, representant a una nació, un país, Calalunya, OMG.

He de repetir la imatge? sí, l'he de repetir, mtb, mtb, mtb. Aquest cop del podi UK, sí però si mireu la imatge amb calma, cal veure, gaudir, entre planificació, i improvisació.

Des del Mirador del Drac dies de descans després del darrer SOLO.

De descans

De bike, de bike, per A o per B sembla que aquest és l'estadi. 

Ahir una jornada del dia a dia donant fe de l'època que vivim, un inici a les nou del matí, i una finalització veient com el sol tornava, i no era una aventura, no eren Dracs, és senzillament un dia a dia molt més exigent que les nostres experiències SOLO 24 hores pel món. 

Ara, avui comença,  d'aquí unes hores una  jornada diferent per a mí, no molt, puc dir fins i tot coneguda, segur que per aquest motiu inquietant, en la línia de la capacitat d'entendre serà, o així ho veig jo, possible la continuitat d'aquest tram. Dic d'aquí a unes hores perquè les anteriors a aquestes han sigut motiu de reflexió, evidentment dins de les meves limitades capacitats per fer-ho, que són moltes i importants.

Des del Mirador del Drac, impacient, sense motius, sé, conec el tram a fer, no és un Drac, ni tampoc el meu Drac, sí un tram amic, mtb, mtb, mtb. 

Revisió

Ahir visita a l'Andreu, el nostre fisió, no per a mi, que també m'aniaria bé, si no per la Betty. 

Una anada a SC cap el vespre, després d'una jornada llarga, larguíssima, després d'un dia de descans de bike, i a on la sensació de cames pesades van ser sempre presents.

La sortida de diumenge per llarga indicarà agafada de la mà d'avui, i dels propers dies a on som, si arrancant el Vol o senzillament descansant, el propòsit és reiniciar els Vols, tenim sis mesos per a poder aconseguir el salt, necessari si volem seguir aquesta roda que després de Canberra vàrem decidir mirar d'assolir, mtb, mtb, mtb. 

D'aquí a uns mesos exposaré aquest tema més extensament, ara però toca veure com la Reina gaudeix d'aquesta corona SOLO. Sembla una contradicció, potser ho és, OMG, ho dic pel fet de ser un títol mundial SOLO. 

Ahir el fisió va exposar que cal fer net ara, net d'aquests darrers símptomes de la meva bronquitis, caldrà mirar d'entendre què implica això, vull dir, res de bike, bike prudentment, bike ara a 20-25°C, i a l'inici res de matinades d'hivern amb el Drac?

Sense Fades, sense cavallers, sense Destructors de Murs, sense corones de granit, res seria com és ara, ni com han sigut els darrers cinc anys, aleshores ara de ser necessari aturar unes setmanes, o un mes, o dos els meus Vols, em sembla ara que perdria aquest plaer ineludible de gaudir de la companyia dels meus singulars amics de llegenda, de fantasia, omg, omg, omg. Sense ella, sense la fantasia el món té un color per a mi molt diferent, crec, perquè del cert no ho sé, certament, certament.

Des del Mirador del Drac, un bon moment per a compartir un bon cafè.

MTB, MTB, MTB. 

BWR

Tot roda, miro que la velocitat no deixi res enrere. 

És que sense portar-ho tot, fins el darrer detall no em sentiria bé.

Cinquanta és ua xifra compromesa per a mi, de fet els compromisos adquirits de mantenir-se el marc definit per portar-los a terme són el meu medi natural. 

Grans bikes, grans bikes, grans bikes, les que tenim, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac content per l'aventura d'ahir, sortir de dia, a quarts de deu del matí a 24°C i posar punt i final a aquesta a les vuit tocades del vespre a 21°C em diu quin és el marc, mtb, mtb, mtb. 

Fem un cafè?

MTBx3

OMG.

Comença el compte enrere. 

Diumenge

Ara passada la primera setmana, i sembla que Fort William encara no hagi passat, que no hagi sigut. 

Com pot ser? segurament per la desproporció del temps que requereix preparar-ho vers el temps que té de duració l'aventura, ja no dic la cursa en si mateixa, no, és dura i certament exigent, mentre hi ets no hi veus mai una hora de finalització, veus el segon, el minut, i a vegades segons la distància recorreguda per volta fins i tot l'hora, però és que si l'inici va ser un dissabte, set dies abans de la cursa i va finalitzar deu dies després amb l'arribada a casa després del trenc d'alba aquest passat dimecres, tot i així s'ha fet extraordinàriament breu, OMG.

Ara entre pensaments molt càlids, a punt per un primer Vol. 

Però abans, fem un cafè?

La crònica d'aquestes 24 hores SOLO, d'aquesta  tercera edició del mundial, aquest cop a Fort William va fent el seu camí, MTB, MTB, MTB. 

USA-CATALONIA

Amb en Xavi, fent no un cafè no, si no dos cafès, mtb, mtb, mtb. 

Vells instants, repetitius amb el pas dels anys, OMG. 

Faré una excepció, s'ho val i s'escau, Ibis, Ibis, Ibis.

Quina etapa, quines aventures, omg, omg, omg. 

Ara ja a casa, valorant la possibilitat de reinciar els Vols de Drac. 

MTB, MTB, MTB. 

Escrivint-la

La crònica de la cursa de Fort William, oh yeaaaaah!

És un bon pas, poder iniciar aquest procés de començar a canviar pensaments en paraules, i de paraules a lletres, fins avui no podia fer aquesta gestió, aturat, molt, per una exigència de l'aventura en conjunt.

Ara, aquesta tarda, vespre per a mi, sembla, tot indica que el camí d'aquesta traducció s'ha fet visible, i a partir d'aquí la crònica anirà agafant la seva forma. No necessàriament el text en la seva totalitat, perquè ara tot just he començat,  però el text ja roda pel meu cap.

MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac, pensant en si demà hi haurà aventura de bike, o si serà jornada de descans, que bé, que bé, que bé.

Claror grisa

Entre les millors, poder seleccionar el to, un privilegi per a mi.

Ara descansant d'aquesta sensacional aventura, OMG.

Volia iniciar els Vols la matinada d'ahir, no serà de ser fins demà, veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB.

Fem un cafè?

El trànsit

És això, trànsit, vull dur cal deixar passar les hores, no dies, demà al matí és un bon dia, com també el mig dia, fins i tot la tarda.

La crònica de la cursa ocuparà aquests temps, de ben segur, de ben segur. 

MTB, MTB, MTB. 

De mentre des del Mirador del Drac, avui és el primer dia que he respirat, això ha sigut després de guardar la June, al racó de la transportadora de Dracs, pel fet de ser el darrer de no fer-ho, omg, omg, omg.

Un procés pacient el d'exposar el castell al sol durant el matí, renoi. 

Tornant

Siguent a casa, grans instants.

Mirant de pensar en la crònica de la cursa de les 24 hores a Fort William.

Color no en va faltar, oi que no?

Encara no sé massa bé per on començar, he de pensar que motivat per la fatiga d'aquesta tornada de 27 hores fins a casa en la June. 

Costa gestionar, digerir aquesta experiència viscuda per a nosaltres molt lluny de casa. De ben segur però que passades les hores, ara ja sóc al llit a punt de fer el primer son, veuré més nítidament com proposar la crònica. 

De l'anada i la tornada crec que ja no cal fer crònica, hi ha proutes aportacions fins ara, i per tant he d'estructurar únicament l'aportació de la cursa i prou, mtb, mtb, mtb.