Toca esperar

Pel fet que de matinada, millor dit ahir a la nit la voluntat de marcar tres alarmes, 5, 5,10 i 5,20, ja indica que hi ha ganes, voluntat, el què no es donen són les circumstàncies.

Vull dir que en escoltar el despertador no hi ha ni la més mínima intenció de posar fil a l'agulla a un primer Vol de matinada, perquè sigui el Vol la tos bronquial no hauria de ser present, i això aquesta tos deu ser, he de pensar, la que limita d'una manera o d'una altra aquesta desgana matinera. Perquè quan estic bé encara que ara crec que ho estic, els Vols de matinada abans del trenc d'alba es repeteixen sense dubtes :-)

Ara després d'una jornada llarga i densa, res roda proper a un Vol de matinada per demà, és a dir la June haurà de fer camí sense mi, i jo quedaré reposant al Mirador, com sona, com sona. 

Que bé no posar-me fites que no puc ni pensar avui en fer, no ahir, que ja està bé.

M'he proposat aturar l'arribada de recanvis, equipaments, rodes, en resum tot esperant què marca la Nau Insígnia, en la línia de no Vols no corones de granit, sí, i per tant les Fades i els cavallers pel fet de no ser-hi jo segur que coincidiran, sí ja ho sé, no sé com mentre els separa la llum i la foscor, però aquesta ja és una altra conversa.

MTB, MTB, MTB. 

Mirava quina imatge aportar a aquesta intervenció, i millor així, fa temps crec que no hi ha un texte solitari, avui és un bon dia perquè sigui així, oh yeaaaaaaah!

Quines ganes que tinc de veure la Bec i en Phil, OMG!!!

Crec recordar

Que va ser la meva darrera sortida, no és important si va ser un dia després o un dia abans.

Vaig a tancar els ulls per donar oportunitat al Vol de demà de matinada, tens, emocionat per veure si a quarts de sis els ulls s'obren i seguidament el cos gestiona el què indiquen aquest, Vol de Drac al Drac després de quaranta dies de no fer-ne.

La imatge, la de la darrera sortida, OMG.

Des del Mirador del Drac, impacient, neguitós, també amb temor, sí, de verificar de donar-se l'oportunitat i ser a dalt del meu Drac, d'escalar per Santa Mònica i certificar la inexistència de la insufuciència respiratòria, he de pensar que sí, i de no ser, vull dir de mantenir-se, hauré de reposar més dies, fet que per a mi implicaria el tancament definitiu de la porta del Nord, no passaria res, hi haurà més oportunitats, les antípodes, els USA, però de poder demà inici dels Vols, i de voler Déu porta d'entrada a la recerca de la visió de les corones de granit, em consta que estan a punt per liurar les claus de les portes de sortida per a Fades i cavallers, però sempre sota l'atenta mirada del Destructor Independent, i a on aquest no hi serà si no hi fa presència el genet, miraré de ser-hi, oh yeaaaaah!

Ara descansar, són l'una tocada de la matinada, com ahir, com ahir, avui però a quatre hores del gran moment, impacient, molt impacient:-)

MTB, MTB, MTB.