Vaig a tancar els ulls per donar oportunitat al Vol de demà de matinada, tens, emocionat per veure si a quarts de sis els ulls s'obren i seguidament el cos gestiona el què indiquen aquest, Vol de Drac al Drac després de quaranta dies de no fer-ne.
La imatge, la de la darrera sortida, OMG.
Des del Mirador del Drac, impacient, neguitós, també amb temor, sí, de verificar de donar-se l'oportunitat i ser a dalt del meu Drac, d'escalar per Santa Mònica i certificar la inexistència de la insufuciència respiratòria, he de pensar que sí, i de no ser, vull dir de mantenir-se, hauré de reposar més dies, fet que per a mi implicaria el tancament definitiu de la porta del Nord, no passaria res, hi haurà més oportunitats, les antípodes, els USA, però de poder demà inici dels Vols, i de voler Déu porta d'entrada a la recerca de la visió de les corones de granit, em consta que estan a punt per liurar les claus de les portes de sortida per a Fades i cavallers, però sempre sota l'atenta mirada del Destructor Independent, i a on aquest no hi serà si no hi fa presència el genet, miraré de ser-hi, oh yeaaaaah!
Ara descansar, són l'una tocada de la matinada, com ahir, com ahir, avui però a quatre hores del gran moment, impacient, molt impacient:-)
MTB, MTB, MTB.
