Les vuit tocades

Eren les vuit tocades del matí, a on des de fa unes setmanes miro d'evitar haver de passar per una petita intervenció quirúrgica a l'ull esquerra, ahir hi vàrem posar fil a l'agulla, omg.

Després de la pizza d'aquest vespre, entre d'altres, us exposaré el marc del descans del genet a data d'avui. 

Hi ha un escenari que comporta MTB, n'hi ha una fila llarga que no, el què fa que aquests darrers mutin a to MTB són en primer terme la voluntat de canvi del genet, i en segon terme decisives com evolucionen les característiques d'aquests darrers sense poder fer res.

Les bronquitis pel què llegeixo te les passen, no es porten a sobre, per tant difícil evitar-la, fet que implica una llarga recuperació, mirant de seguir a dalt de la bike, sense transgredir el marc de superació d'aquest refredat intens, molt intens, el tema de l'ull, té a veure amb una enfermetat de la pell, un deteriorament de salud d'aquesta al voltant de l'ull, a on anar en bike no n'és un factor determinant. Ni la bronquitis, ni aquest problema de l'ull venen de sortir en bike, jo creia, i encara em costa no fer-ho que per el què fa a l'ull, la pols, l'aigua, el polen, tot plegat havia provocat aquest inconvenient, no és el que indica el doctor, per cert de SV des de Granollers. La bronquitis per més que li pregunto el doctor si ve de la bike, la resposta sempre és que no, i dins del procés de sortida d'aquest refredat  el consell facultatiu és de vida normal, en el meu cas específicament inclou la pràctica del MTB.

Fent al matí el segon cafè, després de mirar-me al mirall i veure el resultat de la intervenció d'ahir a l'ull, m'he quedat aturat. Espero que l'antibiòtic funcioni, i les gotes, el primer durant vint dies, OMG.

Des del Mirador del Drac, descansant, fatigat, he de pensar que una mica per tot plegat, esperant, sí, sí, esperant.

MTB, MTB, MTB. 

Mentre no estic pedalant aprofito per fer-ho bé, oh yeaaah!