Sortir de l'hotel i anar amb la June al circuit una bona pensada avui, a 3,5°C. No he posat la calefacció de la VW, per mirar d'aclimatar-nos.
Un cop al camp base, comentar les indicacions a seguir per fer em circuit, i minuts després ja rodàvem.
No sense presentacions varies, també entre sotscampiones del món, OMG.
La cursa serà a un circuit de somni, difícil de superar, per tècnic, per revirat, per corrioler, per exigent, per la seva pendent, i en conjunt per tots aquests punts, sensacional.
Un cop a dins no té respir, hi ha un sol tram d'uns cent metres que és pla, o quasi pla, la resta o puja molt, o baixa molt.
Les passeres de Kilfinane ara a Nevis Range, OMG. Aquest cop amb reixa de galliner que bé, que bé, que bé.
Els diferents trams del circuit són això, molt diferents entre ells, és un terreny molt agraït, lapa siguent molt rodador, vull dir humit, moll, som a Fort William, però no és lent, en cap cas.
Hi ha pedres, hi ha arrels, hi ha terreny compactat artificialment, grava compactada, paviment d'obra, de tot. I hi ha pluja, vent, i baixes temperatures, ara per ara no hi ha sol, omg, omg, omg.
El fred aquí però és diferent de casa, més càlid mentre rodem, molt agressiu quan ens aturem, molt agressiu. Aquí prohibit aturar-se per res.
Avui hem rodat de rigorós hivern, per passats els quilòmetres anar perdent gruix. Hem sortit amb tèrmiques d'hivern de màniga llarga, i hem finalitzat la jornada amb tèrmiques sense mànigues. El mateix amb el calçat, hem començat d'hivern, i hem acabat d'estiu, sempre entre 3,5-8°C. Però en marxa no són els 3,5°C de casa de la riera de Caldetes, a on no notes les mans, en cap cas.
Que emocionant, quins trams, mare meva, literalment sensacional, ets en marxa dins del circuit i vibres d'emoció, tant que l'exigència que presenta passa a segon terme, com sona, com sona.
Uns trams de zones de tanta densitat de vegetació que costa assimilar el què la visió et proposa.
OMG, OMG, OMG.
Hem tardat a venir, sí, però l'espera s'ho valia, i tant, i tant.
Demà anirem al circuit en bike no en la June. Demá segona jornada a Fort William, les Fades del Temps ja manen, hi imposen rodar, rodar i rodar, mtb, mtb, mtb.
Demà a tocar de quarts de nou del matí ja us proposaré compartir un bon cafè, clar que yes! Ara però gaudint d'aquesta breu crònica de la jornada d'avui a Fort William, lluny de SV proper a casa. Les imatges dels trams em venen al cap, el mot? EMOCIÓ :-)
MTB, MTB, MTB.
A res de poder posar el nostre castell a lloc, els indicadors són clars, groc-turquesa colors de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada