Fades

Les de la nit, que anaven agafades de la pluja, dolça, sí, sense fredor, i a on el bany siguent no ha imposat les seves normes. 

Els equipaments de Gore, tant guants com jaqueta de 10/10, la resta de l'equipament, encertat, de fet per rodar a 12-13°C no cal filar massa prim, podríem pensar, equivocadament, equivocadament. Un vent constant feia que ser-hi fos anar agafat de la mà de la fredor, nosaltres però sense notar-la, en cap cas, en cap cas.

Ara un cop a casa, penso, un bon Vol, planer, sense poder dir hem fet MTB, sense fer carretera però.

Som dia nou de febrer i seguim pedalant, omg, omg, omg.

Converses molt interessants de MTB, Single Speed, anant direcció a Mataró una coincidència important, un Trinxa amb la seva encantadora esposa, sempre és un plaer, una satisfacció coincidències tan càlides. Ja no recordava l'elegància dels de Granollers, quina més bona sensació ser entre persones que fan tant goig, vull dir per la seva cuidada presència, la seva càlida expressió. Sempre és un plaer coincidir amb la família Trinxa, mtb, mtb, mtb. 

Hi ha dies per a tot, i més per seguir a dalt dels nostres Dracs, avui la 65, demà un número preciós, certament, certament, de ser però, de ser.

Les bikes un cop les tensions de les cadenes a punt, les pastilles del darrera noves, roden molt fines, quin comportament més reactiu, no comparant tipus ni característiques, si no sensacions a dalt de la bike.

Quan la sortida que ens cal és de zero exigència les sensacions pel fet de rodar sempre com si fos sempre baixada, comporta gaudir de les millors sensacions, ens dirigíem direcció a Blanes, però a Canet ens hem dit, cap a casa.

El mar està enfadat des de fa dies, no hi podem fer res, mantenir una distància prudent, res més.

De fet fa tres dies a la nit, era increible la força del mar mentre aquest picava contra el terra per on jo anava a passar.

Portava totes les eines, Cateye i Powerled a la darrera hora, menjar, cap, aigua, un quart de bidó de 750 ml.

Des del Mirador del Drac, mirant de concretar l'estadi de les dues corones de blocs de granit engranades al casc de la Nau Insígnia. 

MTB, MTB, MTB.

Maresme càlid

Perquè avui la temperatura indicava que el temps no era el que hauríem d'esperar per ser febrer. Millor dit no és el que esperàvem, que no és el mateix.

Podríem haver sortit equipats de primavera i no hauríem  passat fred ni fredor.

Una breu corriolada, un extens esmorzar, una tornada planera per una incidència mecànica.

Coincidència, cap, eines, totes, menjar, pa amb tomàquet, fuet, tonyina, galeta de xocolata farcida, beure, vi, gasosa, i aigua, dos cafès llargs, les dues bikes de 10/10. La jaqueta Gore Active Shell tot i la calor únicament amb una tèrmica sense mànigues, funcional, pràctica.

Quan passar-ho bé, prima, tot és una constant de passar-ho bé, un molt bon esmorzar, amb les quatre bikes ben guardades, és un doble bon esmorzar.

Una tornada per la platja amb vent, molt, però sense fred, fet que condiciona, no ens anava a favor, però únicament això.

Moltes converses de bikes, bikes i més bikes, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Ara a esperar a demà, per veure si arrancarem en la foscor, entre Fades, i a on la tornada podria ser també entre elles, mtb, mtb, mtb. Les circumstàncies  i no únicament els propòsits marquen el camí, intrigat per si això serà així, o si caurà sol obrint el pas a un estadi diferent.

Més enllà de l'horitzó

Hi ha la Nau Insígnia presentada en societat des d'on arranquen ja des de fa uns mesos els Vols de Drac.

De fet Canberra ja va volar des de La Nau Insígnia, per això la segona Nau, omg, omg, omg.

Quin esmorzar el d'avui, esmorzar a quarts d'onze d'un dia entre setmana, rar, rar, rar.

Són pocs els termes, ahir a la nit, murs, d'inici infranquejables, avui amics, mtb, mtb, mtb, si la música sona bé, nosaltres hi anem, sempre, sempre, sempre. 

Una jornada que havia de ser de bike a la tarda, però per la proposta de l'Home del Montseny, avui descans, no dissabte, demà tenim aventura de bike, havia de ser al Baix Montseny, iniciant la jornada a les cinc de la matinada, de bike, de bike, havíem d'arrancar a les quatre per enfilar el Vol a les cinc, finalment el Vol serà des de casa, clar que yes. 

L'Home del Montseny vindrà al Maresme, demà tindrem corriolada per darrera de casa, propers a casa, esmorzar dels de veritat, perquè els corriols imposaran un bon esmorzar, OMG. Aquest cop tindrem l'hereu entre nosaltres, divertit, divertit.

Avui ha sigut un dia de moltes novetats, recanvis, components, equipaments, SOLO, SOLO, SOLO.

Entenc que mirar d'entendre és un sender inifinit, per això els Destructors de Murs són contructors, per això els genets són creadors, per això les Fades són portadores de la foscor, els cavallers de la  claror, com es pot compartir més i millor, fent un bon sender, mirant de fer-lo, mirant de fer sonar una bona música, m irant de fer-ho bé i acceptant que no surti bé, no sempre, no sempre, hi ha ocasions que fins i tot pot arribar a sortir bé, certament, certament.

PINK, PINK, PINK.

Demà les Gores Active Shell reines de la ruta, demà les tèrmiques d'estiu protagonistes del Vol.

Preparant l'arribada de març dels recanvis, components, i equipaments que ens falten, de ser, de ser.

Em vaig saltar el 48, un dia us en parlaré. Espero perquè tindrà més sentit, encara més.

Crec que demà serà la 64, de ser, el meu any, no és un número amb el caràcter del 44, no passa res, és el 64, important per a mi, i tant, i tant.

Necessito seguir la serie de sortides dels darrers mesos, és més, de poder-les mantenir, no en tindré prou, no en tindrem prou, estem superats per les propostes de bike, clarifiquem, de propostes SOLO, hem de fer un salt, miraré de programar-ho per aconseguir assolir un dels Vols que ha de ser hemeroteca de la Nau Insígnia, portem dos mundials 24 hores SOLO Single Speed, ens en queda un, ens en quedava un, ara el ventall s'ha fet més ampli, necessitem proveir les noves propostes, estem gaudint d'una bona proposta de Vols de Drac, m'ha costat molt descansar avui, esparava des del matí per sortir, el dia era magnífic per sortir, però a part dels Vols portats amb certa continuitat, necessitarem millorar i molt d'altres factors, si volem enriquir la hemeroteca de la Nau Insígnia no tinc tant temps per poder-ho fer, si és que en tinc, aleshores millor posar fil a l'agulla, que ja és per aquest motiu que les portes han quedat obertes de bat a bat dins del què ens podem permetre, que és molt limitat, per fer venir el que calgui per a seguir amb els Vols de Drac al febrer, per mirar de passar aquest mes, i el proper a dalt dels nostres Dracs. 

Mirant de controlar la propera explosió de la reina, veurem, veurem. 

Un dinar avui, que el defineix clàrament el mot, emotiu, per les converses, de bikes, bikes, i més bikes, per les notícies excel.lents del resultat d'haver exposat a la llum la proa de la Nau Insígnia, hi ha dies per a tot, avui era dia de somriures, de distensió, de gaudir del fet d'haver passat el portal d'entrada a l'espai de la Nau Insígnia i les seves corones de blocs de granit. 

Les dues bikes a punt, tensió de cadena de les dues, estirament per sota dels 0,07mm. pastilles noves del darrera de la Vicious, quedarà pendent el canvi de pneumàtics de la Spot Brand, Crosmark rear, Canis front.

Des del Mirador del Drac, proper a baixar persianes, proper a obrir la porta a la propera aventura Single Speed de demà. 

Emoció

Perquè a casa des de fa mesos totes les converses són SOLO.

Dies de MTB, des del Mirador del Drac, mtb, mtb, mtb.

Difícil de compartir, fàcil de fer-ho al Blog.

Murs i Miradors

Un dia en parlarem.

Entre un bon cafè.

Entre bons pensaments, i millors propostes.

MTB, MTB, MTB.

Haurem d'anar a dinar, oi que sí?

Fa uns minuts dos Homes del Montseny parlàvem sobre què podem fer un dissabte?

Dos Vols de Drac, tres caps de Drac

Les darreres 10 hores interessants, per les pensades a dalt del meu Drac. Quan sumes tants Vols i tots tan emocionants, les explosions de concepte les he d'anotar, totes i  cada una d'elles, i tant que sí, i tant que sí.

No són pensades independents en cap cas, el Destructor sí que és Independent, les meves pensades van totes sempre lligades entre elles, no per temes necessàriament, sí per concepte.

Ahir a la nit pel bon temps, pel fet de no fer fred, per una jornada intensa, del cap més que del cos, aquest darrer encara s'està recuperant del pas per Céllecs, ahir mentre pedalava tenia el gluti esquerra sentit, avui després de pedalar no mentre, el dret. Una temperatura rondant sempre per sobre dels 10ºC, que va fer que les ganes de ser a dalt de la Vicious finalitzessin per prudència, pel fet que era a tocar de la mitja nit, i encara volia fer un darrer tram, el pensar que avui la jornada de cada dia finalitzaria fins ben entrada la nit, i hauria de sortir de matinada, em va imposar no fer el darrer tram, perseguia dos Dracs, van ser dos caps, no dos Dracs, omg, omg, omg.

Cap coincidència entre les vuit del vespre i les dotze del vespre, aquestes darreres tocaven des del campanar de SV tot just entrava a casa, mtb, mtb, mtb. 

Un cop a casa, què puc dir, sensacional. També encuriosit per veure com caminaria la matinada d'avui, pel fet que avui havia de ser més d'hora encara a casa, i per aquest motiu l'arrancada ha sigut un xic abans. No passa res perquè la temperatura aquest cop sempre a 8ºC, un xic menys a segons quins llocs sí, però molt propera sempre a aquest bon número. M'agrada el 8, crec que podria ser el meu número de tenir un número preferit.

La matinada d'avui, ahir vaig escoltar els dos quarts de dues de la matinada al campanar de SV, i he sentit tocar les cinc un altre cop, aquest darrer ja per fer els dos primers cafès del dia mitja hora després, sonaven les 6 al campanar de Sant Vicenç quan ja era lluny de casa, i del poble, i les he sentit per un vent que dirigit dolçament pel campanar em volia acaronar amb la companyia de les seves suaus campanades.

Cinc minuts després ja passava per la riera de Llavaneres, set hores després de la darrera passada, OMG. Avui els Tintorers, anant, la riera baixant entre dones caminant, i dones pedalant, cap home, a les sis del matí, i a les set del matí aquests dos grup m'han deixat aturat. 

Sensacional, literalment sensacional, que bé, que bé, que bé.

A diferència d'ahir al meu pas pel Passeig dels Anglesos avui hi havia més trànsit caminant, no recordo si en bike també, ahir el pas va ser solitari a les onze tocades de la nit.

Avui he pujat pel pas més proper al Remei, també per Milans, però pel segon pas, entre Milans i el restaurant del Castell de l'Oliver, creia que pujaria menys, o que, de com el recordava, exigent, ara seria més lleuger de fer, en cap cas, en cap cas. És una pujada que a part de la pujada amb els Trinxes del darrer mes, feia anys que no feia, tants que encara anava amb geared. O sigui des del 2010 que no gaudeixo de passar-hi entre Vols de Drac, per això us en poso la imatge, perquè l'arribada dels cavallers des d'aquest cantó és nova per a mi, i pel Blog.

La passada pel forn, obligada, la passada per la porta de l'església, encantadora, la tornada a casa  entre presidents, sí, sí, entre presidents.

Equipat d'hivern al primer tram, i tornant des de dalt del Tintorer ja de rigorós hivern, ahir d'hivern sempre, eines totes, ahir també, aigua, una quart de litre avui, mig litre ahir, menjar, llaminadures de fruites naturals destructores de Murs, quin plaer tenir-les, degustar-les al paladar entre Vols d'ahir i d'avui, Cateye i Powerled, sempre aquest darrer a mitja potència els dos dies baixant Tintorer i riera de LLavaneres.

Avui ja no hi ha un altre Vol amb la Vicious, Vol sí, però de la Nau Insígnia, test important, molt, diria més, estratègic, certament, certament, la `pedra, el pas pel lloc que us esmentava ahir aquesta nit explosiona, Bec, Phil, primer test seriós de la Nau Insígnia, després d'aquest les dues Naus Insígnia es posen definitvament en marxa.

Des de  Mirador del Drac, esperant per fer el manteniment dels dos Dracs, tensió de cadenes, pastilles dels darrera de la Vicious, les tasques a fer, dies de més, de molt, d'intens Single Speed.

Anem a dinar?

Reflexionant

Sobre com m'ho puc passar tan i tan bé a dalt del meu Drac fent Dracs. 

MTB, MTB, MTB.

Doble cap de Drac

Sonen les dotze al campanar de SV.

MTB, MTB, MTB.

75'

Els minuts per a poder decidir de fer un bon Vol.

Ara hi penso, i realment de no ser per la visió dels ametllers florits tinc la sensació que res em portarà direcció al proper Vol, també he de dir que ho escric i una filera llarga de pensaments ja diuen, si no fa fred serà una bona pensada fer un bon tram, o per què no el tram clàssic d'hivern? sempre és un bon tram fer aquest clàssic. 

El patí de casa comença a ser una estora de flors caigudes dels ametllers, la sensació és emotiva, perquè aquestes entren fins a dins de casa seva, i en veure-les a terra em recorda la presència dels ametllers, del seu protagonisma omnipresent, sí, però ara encara més per la radiant florida, un blanc rosat que fon el cor més fred, que fa que el meu Drac s'inquieti si no veu indicis clars d'un proper i necessari Vol, les flors cauen dels ametllers pel batre de les ales del meu Drac, un moure aquestes ales afilades per tallar l'espai per on rodarem, millor dit un moure les ales demanant, imposant el proper Vol, i un genet de seguir notant l'aire fet corrent d'aire per ales del meu Drac que no vol ni pot resistir-se a les intencions del seu Drac, omg, omg, omg.

Decidir passada la propera hora, hores segons quin sigui l'inici, de ser, el proper a fer, crec que no aniré de rigorós hivern, equivocadament, no diré que no, però crec que un equip d'hivern serà el seleccionat, certament, certament. 

Veure com marxen els cavallers de la llum implica poder pensar en l'arribada de les Fades de la foscor, i aquest pensament m'inclina, dolçament, sí, però una emotiva devoció s'imposa, he de ser prudent, sí, però també veure que hi ha realitats difícils per no dir impossibles d'evitar, decideix el meu Drac, imposa millor dit, decideixen els cavallers quan marxar, decideixen les Fades quan entrar, els blocs de granit imposen de la mà dels Destructors de Murs la creació de les corones de blocs de granit, entre tots ells decideixen la protecció al seu interior de les Fades i els cavallers, i tots els que decideixen queden supeditats a la Nau Insígnia.

La Nau Insígnia va ser dissenayada pel genet del Mirador de SV, aleshores és un plaer inclinar-se entre tan distinguits protagonistes, clar que yes.

Des del Mirador del Drac, un genet emocionat per veure si abans de la mitja nit hi haurà Vol entre Fades de la foscor, si tindré la sort de compartir ruta amb el Destructor Independent, mtb, mtb, mtb.

Emocionat per la propera arribada dels equipaments de Gore, de Pearl Izumi, concrets, molt treballats, però en tot cas sempre condicionats a què com els anteriors aportin continuitat a la filera de Vols de Drac de les darreres setmanes, crec que puc dir fins i tot mesos.

MTB, MTB, MTB.

1961

Sortida 61 la d'ahir, és que mirant les sortides respectant sempre el descans, són 61, i ahir una de les imatges que hem vaig veure en la necessitat de fer i que abans d'ahir a la nit em vaig deixar és la de la porta de l'església a on hi indica l'any, un any important a casa, aquest i l'anterior, OMG. 

Està bé guardar dates, compartir esdeveniments, ara em ve al cap 2015, Roc de ser serà un Festival, quines ganes tinc de Roc, tantes quasi com de Finale 2014.

Són pocs els llocs per al 2014, si penso en totes les propostes que tenim a sobre la taula, aleshores les seleccionades sonen a poques, o no, o no.

Itàlia ens veurà com a poc dos cops aquest any, dues propostes que no podem deixar de banda, per ser la primera una invitació personal, i la segona obligada.

Hem d'anar a Escòcia, SOLO, que bé, que bé, que bé. Aquest SOLO marcarà de ser un dia després i un dia abans, sí, sí, en aquest ordre, omg, omg, omg.

En tenim més de compromisos ineludibles, sí, tots sempre fora de les nostres fronteres del Nord, és una norma d'obligat compliment, únicament una excepció de donar-se el cas, però fa una fila llarga d'anys que fora de tres excepcions no ens prodiguem a casa. Quina bona pensada, quina bona pensada, clar que yes.

Com els Miradors, com els Fars, sempre fora de casa i sempre des de les fronteres del Nord. 

Haurem d'anar a dinar, ja no plou i un sol intens entra per les finestres del Mirador, un vespre que canta a Vol de Drac, mtb, mtb, mtb. 

Preparant-me

Perquè demà el pronòstic indica pluja de 3 a 3, per després proposar l'arribada del sol. Molt no podrà ser si realment l'entrada d'aquest és cap a les tres, però de ser, podria ser que passades les hores em decidís a fet un bon Vol, com el d'ahir a la nit.

Tres Miradors, dues Naus Insígnia, omg, omg, omg.

Repetiré una imatge avui que em comporta la presència de bones sensacions, perquè el pas per aquest punt del tram clàssic d'hivern sempre va agafat de la mà de les millors pensades, OMG.

De fet les bones sensacions hi són sempre, i tant que sí, puntualment no diré que no, però si valoro objectivament cada minut del dia cada un d'ells porta un rodó de pa de pagès a sota del braç, sempre. I com que el pa m'agrada, com les galetes, com el pa de pessic, tot camina a cada minut, mtb, mtb, mtb.

És difícil no gaudir de cada Vol tenint tantes ganes de sortir cada dia, no és una norma, no hi ha res marcat, sí una sensació bona que comporta que un pensament em passa pel cap i seguidament enfilo cap al proper Vol, com ara, que la sensació és molt bona en pensar en la possibilitat de sortir demà, tot i aquest pronòstic de pluja de 3 a 3, veurem, veuré.

MTB, MTB, MTB.

Jo per si de cas tinc ja l'equipament a punt per demà, clar que yes. També per fer-ho més planer avui la persiana baixarà  d'aquí a una estona breu, he de descansar bé sempre, però avui especialment. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Carregant les bateries de febrer

Per mirar d'aconseguir un mes divertit a dalt de la bike.

Avui no ha sigut en cap cas una sortida fàcil, i no perquè el tram no sigui un bon tram, a l'inrevés, si no per la proximitat de les dues darreres sortides, sobretot perquè la sortida d'ahir la vaig salvar al darrer moment, certament, certament.

Sort que tenia poca bateria, vull dir que ahir no tenia moment de tornar a casa, perquè en no fer fred les ganes de ser a dalt de la bike eren imparables, el què no va ser imparable va ser la bateria del mòbil, que estava a punt de dir prou, mtb, mtb, mtb, i em va imposar posar fi a la sortida, sort perquè avui de matinada he hagut de rodar a un ritrme molt lent, més encara per a poder gaudir de les pujades.

Un error que he comès és no alimentar-me a la nit havent sortit la mateixa nit, i sortint passades unes hores un altre cop, pel fet que passada la primera hora d'aquesta matinada la gana s'imposava, de fet he passat pel forn reobert de Sant Vicenç abans d'arribar a casa, per reforçar l'esmorzar que ja tenia a punt des d'abans de sortir, clar que yes.

Porto tot el matí perseguint aportació de calories, OMG.

Ara entra un sol càlid per les finestres del Mirador, que bé, que bé, que bé. 

No he passat fred, sí molta fredor, entre 7,5ºC i 6,5ºC, fins la baixada de la riera de Llavaneres, tot molt bé, després bé. Equipat d'hivern, ben equipat, sí, no de rigorós hivern.

Una sola coincidència, per tercera vegada una corredora, la mateixa amb el llum a la cintura, baixant pel carril bici de Llavaneres a dos quarts de set, incidència, cap, eines, totes, aigua, un quart de bidó de 750 ml. menjar, cap, Cateye-Powerled sempre en marxa, el darrer a mitja potència a la baixada del Tintorer llarg i la riera de Llavaneres. El proper dia si fa fred, de ser obert com avui, m'aturaré a un lloc que té pinta de ser molt interessant, a fer el cafè i poder fer el test de si fa molt fred, o és bàsicament perquè vinc des de dalt del Tintorer baixant fins a Llavaneres que pateixo aquest canvi tèrmic tan dràstic, de fet deu ser una mica tot, trenc d'alba, que baixo molta estona després de pujar molta estona, que la riera és el lloc més fred, però una aportació intensa de calor podria equilibrar si més no la baixada des del Tintorer, veurem, veurem, avui ho volia fer, però és que avui no tenia fred.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Una volta a l'església aprofitant que he anat a buscar el pa, i una imatge amb l'any del meu germà, bon any, bon any. 

Ja he rebut confirmació de la sortida cap a casa de la primera de les dues comandes, quina eficiència.

Que bé que va la Vicious, que bé que va la Vicious, oh yeaaaaah.

Tres quarts de cinc

Sonen al campanar de SV.

Com em va agradar la volta a l'església de SV, i escoltar les campanades de les onze de la nit a dalt de la Vicious, omg, omg, omg.

A minuts de ser, d'enfilar el proper Vol, de matinada de febrer, un bon pas de no fer fred, com ahir a la nit, com a fet excepcional, febrer i pedalar com ahir de nit per a mi sensacional, ara passades quatre hores de la darrera baixada de persianes, a l'una d'avui encara no dormia pel neguit de la sortida que acabava de fer, i pel pensament de si avui tindria aventura de matinada, que ara crec que sí, crec.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

El segon cafè ja ha caigut, mtb, mtb, mtb.

Rodant sense fred

El què us deia, mirant cada tram de la jornada per mirar de cercar un pas ni que sigui estret i breu.

Avui m'he equipat d'extrem hivern, avui no feia el fred dels darrers dies, en cap cas, mtb, mtb, mtb. 

Entre 8,5ºC  i 9,5°C avui no feia fred a la nit, he arribat que sonaven les campanades de les onze, i m'he permès abans d'arribar fer una volta a l'església de SV a minuts de sonar les campanades, m'agrada fer voltes a on la mare es va unir de per vida amb el pare en pau descansi, omg, omg, omg.

La pujada pel Tintorer curt, això breu, la baixada pel Tintorer llarg, això extensa.

Sense fred a les rieres per un vent lleuger que deu ser càlid, he de pensar, la riera de Caldetes volia fer mal, però aquest vent ha determinat que aquest no seria el dia de passar fred, que bé, que bé. 

Cap coincidència, cap incidència, toca tensar cadena, el Canis segueix funcionant molt bé, eines totes, aigua, sense bidó, sense menjar, Cateye-Powerled aquest darrer a mitja potència baixant pel Tintorer i la riera de Llavaneres. 

Quan sigui gran vull pedalar amb lagranevasio, clar que yes.

El Destructor Independent sempre seguint les ales del meu Drac.

Les Fades, OMG, reines de la nit, què en puc dir, bé sí que han llegit als meus ulls la meva darrera intervenció, qüestionen en silenci dins de la corona la meva decisió que el Destructor Independent no marxi amb la segona Nau Insígnia cap a Austràlia agafat o no de la mà de la Fada, poc puc fer, no és una decisió meva si no seva i del meu Drac. 

La Fada motiu del desordre no dubte sobre quina és la seva Nau, ho té clar, la segona, jo tampoc, sé que ha de compartir la foscor de les antípodes, de ser, de ser.

La Fusion avui pilar de la sortida, que bé que funciona aquesta jaqueta, tot i no portar la bossa del darrera, demà veurem amb quina surto a fer el Vol, de ser, de ser.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Prudents, pel fred, emocionats, per les dues Naus Insígnia

És el tram a on som, no gastarem ni un recurs ni físic ni material amb aquest temps, omg, omg, omg.

Vull dir que seguim un fil conductor impecable a on els Vols de Drac estan funcionant d'allò més bé, hem de frenar en sec, tot i ser una contradicció, per respectar que ens estem fins ara protegint de recaure en el cas de la Betty i de caure en el meu cas dins d'un refredat que vindrà, però que de poder vull enrederir.

Aquest és el pla, aturada, febrer és interessant si es presenta com a interessant, i si no, març ens espera.

Si les temperatures ens respecten, tornarem a enlairar els nostres Dracs, i tant que sí, i tant que sí, però ara la sensació no és de voler, poder, sí, voler, no. 

Vols de Drac, OMG, que bé que sona, mtb, mtb, mtb, esperant la fi de la jornada per valorar cada dia a cada tram de la jornada quina temperatura fa, de millorar decidirem de sortir i si no, precaució a casa, per a poder presentar continuitat a dalt dels nostres Dracs. 

Els blocs de granit es mouen pel nostre pas, els Destructors de Murs, atents, no és la seva tasca esclafar, però sí la seva principal característica de donar-se la necessitat, fins ara des del descobriment de la seva presència no ha calgut, que bé, que bé, les corones de blocs de granit giren engranades a la Nau Insígnia, sí, sí, fa dues setmanes que el meu Drac les va posar en marxa, puntualment és veritat, caldrà aturar-les per poder decidir la seva arrancada definitva, de ser, de ser, aleshores dos dels quatre fars començaran a emetre llum, i al mateix temps els Miradors, dos dels tres, veuran com els seus Dracs volen directes a les dues Naus Insígnies construides des del Mirador del Drac de Sant Vicenç. 

Dues Naus, específiques, una per Europa, i la segona específica per Austràlia. 

La segona la d'Austràlia va carregada dels millors Destructors de Murs, dels millors blocs de granit, porta les millors corones que envolten els cavallers de la llum més intensa, de les Fades de la foscor, una d'elles la Fada que té el cor robat del Destructor Independent, sense ell, sense ell, aquest és l'únic que no marxarà a Canberra, la resta, són els nostres millors representants, com sempre des de casa, els nostres millors atributs pels australians, tenim un diamant màgic per a ells, el nostre millor diamant, sense cap mena de dubte.

La primera Nau, amb un nombre menor de Destructors de Murs, amb un nombre menor de blocs de granit, amb dues corones de menors dimensions que la segona Nau, a on cavallers i Fades esperen el seu moment d'explosionar llum i foscor, i, i el Destructor Independent decidit a protegir les ales del meu Drac, sense ell, sense elles no hi ha Vols, i sense aquests no hi haurà aventura entre oceans. 

De ser, de ser, clar que yes, des del Mirador del Drac, dies de la consolidació de les Naus Insígnia.

Emocionat, emocionat, per com de bé sona la música, i com a excepció repetiré, omg, omg, omg.