Quan tens clar que et vols enfrontar a un repte com aquest, unes 24 hores SOLO, i també estàs decidit a fer-ho amb Single Speed i rígida, aquests dos darrers aspectes d'entrada passen a ser una anècdota, vull dir que primer decideixes la fita, i aquesta marca el ritme, el tipus de bike un cop vas amb Single Speed ja no hi penses més, vas com els altres bikers, senzillament amb la teva bike.
Això, el fet de ser entre
geareds amb la meva
single speed com si d'una
geared es tractés és així mentre et prepares per anar-hi, mentre ja hi ets, i un cop ja has sortit de l'aventura.
No hi ha mentalment per a mi cap diferència entre fer-les amb
geared que amb
single speed.
Molta feina i tota ben feta, Preparant l'alimentació dels sis bikers.
Mentre podia anava a una volta, parades a una volta a un circuit en forma de vuit, i si no a mitja, no passa res, entre l'hora i les dues menjant sempre, uns 600 cm3 d'aigua cada 18 Km. sense res més que fruita, fruits secs, un petit taper de pasta, un cafè i el cacau de la Noe, sense prendre sals de cap tipus, ni gels energètics, alimentació Tempo-Montserrat. Un entrepà mini de pernils salat i formatge i un de Nutella, res més i no vaig passar gana excepte a una volta a on vaig menjar un concentrat de fruita i fruits secs, a sí i molta xocolata a petites porcions les 24 hores.
Aquesta talla S del mallot no sé massa bé com me la puc posar, mare meva que curt que és.
Sí ja ho sé, jo també m'ho pregunto,
a on és en Caixàs?
Així sense casc, sí, sí vaig haver de tornar a cercar-lo.
L'arrancada ja us l'he esmentat, quan tingui les imatges de tota la cursa ja prepararé una intervenció més gràfica que no literària.
A aquesta imatge, entre volta i volta encara tenia ganes de cercar el mòbil i fer-me una foto.
La Betty també, no coincidíem mai, curiós, portava coincidint amb el grup voltes i més voltes, amb la Betty cap, fins a ben passades una pila d'hores.
No sé qui és aquest biker esmicolat.
Amb aquesta cama esquerra hi vaig parlar molt.
Amb aquesta dreta també.
Però quan dic parlar, dic parlar, en veu alta, com sona, els hi deia que ho estaven fent molt bé, la dreta motor de la cursa, i l'esquerra com a ajudant de la primera, però les dues fent equip, em podreu dir,
home pensar-ho val, dir-ho en veu alta cal? mentre era a la cursa, pensar-ho no em feia efecte, dir-ho en veu alta tenia un efecte motor molt potent.
Durant una de les converses amb les meves dues locomotores, vaig coincidir amb un dels senyors de l'organització, que em va preguntar si passava quelcom,
li vaig contestar que no, que estava parlant SOLO a un Mundial SOLO, encara riu, i a les quatre voltes següents sempre en coincidir-hi em feia comentaris d'allò més animadors.
Si bé això és així, ara passades les hores penses,
que dur, però que dur que va ser aquesta cursa de resistència, és veritat, penso això
, és més també penso que com a cursa a un sol dia no sé si he fet res més exigent, per dir-vos que al tercer gir les sensacions ja no van ser gens bones, gens bones fins al setè gir, a on les ganes de pedalar, pedalar i pedalar van ser les protagonistes absolutes de la jornada.
Retornar a una prova de resistència com aquesta és senzillament excepcional, i més quan després de la darrera participació no hi volies tornar mai més a Finale, pel detall que després de fer 24 hores a dalt de la bike no vàrem ni poder passar per sota de l'arc d'arribada, això si has fet una cursa d'aquest tipus crec que entendràs que fa mal, i si no l'has fet no passa res, no cal que la feu, ja us ho explico jo, passar per l'arc d'arribada
seria el millor moment, dic
seria, perquè a aquesta edició, ara mundial 24 Hours SOLO Championships tampoc ha pogut ser, com sona, com sona, 24 hores i no hem passat per sota de l'arc, ens ho mereixem per no ser 100% conseqüents, però a canvi ens hem emportat aquesta segona posició a aquest mundial del 2012.
He de dir que si no hagués estat mundial, no hi hauríem anat mai més a Finale, és així. Sóc gran, sóc de poble, i sóc maniàtic, crec, o no.
La nit d'aquest mundial va ser interessant, i tant.
Una anècdota agradable, a la cursa hi vàrem coincidir amb dos catalans més, la Noe i en Jaume, dos bikers del Maresme que també van participar a aquest mundial. Noe que bo que estava el cafè i el concentrat de cacau, moltes i moltes gràcies, i Jaume moltes gràcies pels teus consells, i als dos per la rebuda amb les dues banderes de la nostra estimada terra, CATALUNYA, a les vinyes, va ser un obsequi molt però molt especial, amb sorpreses així qui no vol anar a córrer pel món, dos bikers que pedalen molt i a més tenen el cor tan gran com la manera de pedalar.
No sé si us vàrem atabalar molt, penseu que som grans, bé la Betty no, però els altres tres catalans no som de la primera fornada, tingueu paciència, i quedi escrit a aquest espai que anem on anem o allà on coincidim tindreu lloc a la nostra zona de Pit Stop, amb bikers d'aquest nivell sempre és un plaer compartir cursa.
Quan fas SOLO fas SOLO:
Els nostres competidors, en el cas d'en Perto i en Caixàs van a camp obert i no tenen problemes per competir amb tants bikers com es posin pel camí, però el què té més mèrit i en puc donar fe és que van pujar al podi fent la seva cursa, corrent autoexigint-se ells el màxim sense saber quina era la seva posició, com sona. Nosaltres el mateix 23 hores sense informació de cap tipus, com en Perto i en Caixàs anant a totes i que vingui el què hagi de venir, i val a dir que el resultat difícilment podria ser millor, en cap cas, no vàrem tenir oportunitat d'anar més ràpids, en Perto amb problemes de cadena va fer primer, en Caixàs no anava bé pel què fa referència a suspensions i pneumàtics, o això pensava ell, ho dic perquè un circuit com el de Finale és un clar escenari de terrenys diferents i això genera que et preguntis moltes coses sobre el comportament de la teva bike, i ell portava la millor bike per aquesta cursa, oli cada x voltes i a rodar. Nosaltres dos, amb les dues rígides i
single speed, des d'hores abans de la cursa fins acabar-la ni un sol manteniment, cap de cap, no hi ha més, zero, zero, zero.
Test titànic pel Belt Drive CT i la Spot Brand, aquesta Longboard ha superat amb nota aquest test extrem. Pols, pluja, fang, graveta, vegetació baixa i sempre funcionant perfecte.
La Betty ha fet pujar al segon graó del podi d'aquest mundial de 24 hores SOLO a la Spot Brand amb el Belt Drive CT. Això confirma l'eficiència del sistema, 100% fiable.
La Betty rodava amb els pneumàtics per sota dels 12 psi, i ni el terreny tipus dents de tauró van poder amb ells, test de ferro pels dos pneumàtics Maxxis CrossMark i Ardent, senzillament de 10/10.
No en poso més detalls perquè això ho deixo per la presentació de la Spot Brand al Mundial de Finale, millor escenari de presentació impossible.
De fet em podreu dir confiat, però no vaig patir mai pel funcionament de la corretja dentada, mai, sí pels pneumàtics, era un terreny infernal.
Una conversa avui amb l'Oriol,
"però és que vosaltres sortiu a pedalar no pas a entrenar, i partint d'aquesta base, quins resultats, quins resultats i és normal que un circuit del mundial us sigui molt difícil de superar".
Tres SOLOS.
Les cadires de les 24 Ore del 2009 de 10/10 oi que sí? i les mantetes blaves de la tieta Sussi de l'avió?
Els dos nous companys catalans portaven un llum de Leds sensacional pel Pit Stop, llum sempre sense haver de necessitar corrent.
MTB, MTB, MTB.
Demà continuaré, moltes anècdotes per comentar, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.