 |
| Sattel. |
MTB, MTB, MTB.
dijous, d’abril 05, 2012
dimecres, d’abril 04, 2012
Maneres de fer i de proposar. Part II de II.
També és veritat que hi ha un factor determinant que ha fet que
siguem a on som, i que hi siguem com hi som, el temps, el temps que es
disposa per compartir entre nosaltres, aquest i ara amb la crisi aquest
aspecte, el del temps encara pesa més, molt més, aquest temps s'ha reduït i molt, vull
dir que teòricament aquest hauria d'haver augmentat, però curiosament
no ha estat així.
A més edat més temps, pel fet que per fer el mateix requereixes de menys temps, l'experiència cada vegada pesa més en les nostres decisions, i per això per fer requerim de menys temps, curiosament aquest temps sembla que es volatilitza, és un fet, sobre aquest punt en podríem escriure un llibre sencer, i segurament seria una trilogia.
Jo cada cop analitzo més, vull dir pel que fa a la feina, però també és coincident que aquest funcionament professional funciona de forma planera, sense pics d'intensitat notables, pics sempre n'hi ha, però aquesta uniformitat global, determina que tinc temps per a tot, faig més i ho faig amb segurament el mateix temps, però millor distribuït, una hora de feina, passa a ser una setmana, segurament a deu minuts tocats cada dia, i així tot plegat, fet que em permet disposar de més temps per a tot, per a tractar més temes nous, vells, de feina i pel que ens ocupa a aquesta intervenció, més temps pel Blog, les intervencions així ho indiquen, les extenses més extenses que mai, i en major nombre que mai les menys extenses.
Més extenses que mai, avui per un sector de la població biker, pot ser menys interessant, sí, per a mi, si una aportació és més extensa és perquè tinc quelcom per exposar que implica que la intervenció sigui més extensa que no necessàriament més densa, en cap cas.
Cal pensar que en el meu cas, jo no sóc hiperactiu, vull dir que cada aportació, d'una imatge d'una bike, d'una noticia d'un component, d'una reflexió, em requereix d'un temps, no diré molt temps, sí de temps.
No és una casualitat que el Blog passi de proposar unes dotzenes de propostes a proposar unes centenes cada més, indica clarament la millora d'aquest aspecte que esmento, el temps.
I insisteixo, a més grans més temps, quan superem la barrera dels seixanta anys crec que podria ser diferent, avui a punt de superar la dels cinquanta, per a una mateixa tasca requereixo de menys temps, mtb, mtb, mtb.
Unes línies més a munt he esmentat que segurament tardo el mateix temps repartit de manera més eficient, crec que sí que també, però la realitat és que tardo menys per fer la mateixa feina, el que passa és que cada dia que passa aquesta aportació a les cròniques, a la feina, la vull fer millor, la milloro, hi vull aportar noves dades, els hi aporto, i això ho faig amb el mateix temps que m'hauria requerit ara fa uns mesos la primera intervenció, és a dir, millors aportacions, més evolucionades que em requereixen el mateix temps que les inicials, és a dir, tardo segurament el mateix temps que la primera versió d'una crònica, però reversionada, i no és una metàfora, unes cinc vegades.
No repensada, en cap cas, un cor obert, no té massa possibilitat de controlar el doll de propostes, sí de que mirar que aquestes millorin la seva intensitat, millorar perquè sigui més propera a l'exposició del pensament que vols crònificar, a aportar al Blog sobre un tema concret, això sí.
Deixo per a vosaltres, per a la vostra-meva reflexió, el fet de si és el mateix que cada dia que passa ens queda menys temps, que cada dia que passa necessitem de més temps per fer les coses, crec que són conceptes del temps que cal ponderar de manera pausada.
Aquests dos punts que us he exposat a l'inici d'aquesta intervenció, tipus de bike singular, pel fet de ser de ferro, rígida i Single Speed, i disposar del mateix temps que sempre però millor optimitzat, són els que fa que el Blog camini com camina, som abril del 2012, veurem què escric, vull dir sobre què escric a l'abril del 2013, si és que encara seguim aquí.
He llegit que els Blogs tenen una durada mitja de dos anys, de quin grup som nosaltres no ho sé, el pas del temps ens ho dirà.
També cal ser prudent, aquest caudal d'aportacions no és infinit, segur que no.O això és el què he de pensar, ja no per mantenir aquest ritme d'aportacions, si no augmentar-lo de forma considerable, per fer-ho d'entrada hauria de poder coincidir amb d'altres bikers que estiguin en aquest mateix sender, no de conceptes específics, sí de tipus de sender, i això avui per avui he de pensar que si és, molt bé, i si el sender passa per zones molts distants o a hores a on coincidir serà en el futur, ja m'està més que bé.
Cal pensar que el nombre d'entrades de febrer i març no les he vist fins que he canviat de mes, vull dir que no en tenia al cap la proporció, 290 entrades, no són poques entrades, ni moltes, el Blog pot assumir-ne mil, o dos mil, i tant que sí. Jo les puc escriure i publicar, és veritat, millorant molts aspectes del meu dia a dia, ja és a on sóc, de fet tots ho fem això de mirar de millorar cada, o jo prefereixo pensar que tots ho fem, pensant així sóc més feliç, i és tracte d'això, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Una setmana molt densa, l'anterior, i aquesta, fet que fa que tingui moltes coses, moltes pensades de bikes per aportar al Blog.
Millor així, mtb, mtb, mtb.
Un aspecte tècnic del desptax, m'ajudarà i molt a millorar les aportacions al Blog, com són les coses, bé millor així, tot suma , i si tot suma, tot camina, i si tot camina, els somriures, les bones sensacions són les protagonistes principals del meu dia a dia, i amb això poques coses més puc demanar. Bé en tinc moltes per demanar, per perseguir, però aquesta ja és una altra història.
A més edat més temps, pel fet que per fer el mateix requereixes de menys temps, l'experiència cada vegada pesa més en les nostres decisions, i per això per fer requerim de menys temps, curiosament aquest temps sembla que es volatilitza, és un fet, sobre aquest punt en podríem escriure un llibre sencer, i segurament seria una trilogia.
Jo cada cop analitzo més, vull dir pel que fa a la feina, però també és coincident que aquest funcionament professional funciona de forma planera, sense pics d'intensitat notables, pics sempre n'hi ha, però aquesta uniformitat global, determina que tinc temps per a tot, faig més i ho faig amb segurament el mateix temps, però millor distribuït, una hora de feina, passa a ser una setmana, segurament a deu minuts tocats cada dia, i així tot plegat, fet que em permet disposar de més temps per a tot, per a tractar més temes nous, vells, de feina i pel que ens ocupa a aquesta intervenció, més temps pel Blog, les intervencions així ho indiquen, les extenses més extenses que mai, i en major nombre que mai les menys extenses.
Més extenses que mai, avui per un sector de la població biker, pot ser menys interessant, sí, per a mi, si una aportació és més extensa és perquè tinc quelcom per exposar que implica que la intervenció sigui més extensa que no necessàriament més densa, en cap cas.
Cal pensar que en el meu cas, jo no sóc hiperactiu, vull dir que cada aportació, d'una imatge d'una bike, d'una noticia d'un component, d'una reflexió, em requereix d'un temps, no diré molt temps, sí de temps.
No és una casualitat que el Blog passi de proposar unes dotzenes de propostes a proposar unes centenes cada més, indica clarament la millora d'aquest aspecte que esmento, el temps.
I insisteixo, a més grans més temps, quan superem la barrera dels seixanta anys crec que podria ser diferent, avui a punt de superar la dels cinquanta, per a una mateixa tasca requereixo de menys temps, mtb, mtb, mtb.
Unes línies més a munt he esmentat que segurament tardo el mateix temps repartit de manera més eficient, crec que sí que també, però la realitat és que tardo menys per fer la mateixa feina, el que passa és que cada dia que passa aquesta aportació a les cròniques, a la feina, la vull fer millor, la milloro, hi vull aportar noves dades, els hi aporto, i això ho faig amb el mateix temps que m'hauria requerit ara fa uns mesos la primera intervenció, és a dir, millors aportacions, més evolucionades que em requereixen el mateix temps que les inicials, és a dir, tardo segurament el mateix temps que la primera versió d'una crònica, però reversionada, i no és una metàfora, unes cinc vegades.
No repensada, en cap cas, un cor obert, no té massa possibilitat de controlar el doll de propostes, sí de que mirar que aquestes millorin la seva intensitat, millorar perquè sigui més propera a l'exposició del pensament que vols crònificar, a aportar al Blog sobre un tema concret, això sí.
Deixo per a vosaltres, per a la vostra-meva reflexió, el fet de si és el mateix que cada dia que passa ens queda menys temps, que cada dia que passa necessitem de més temps per fer les coses, crec que són conceptes del temps que cal ponderar de manera pausada.
Aquests dos punts que us he exposat a l'inici d'aquesta intervenció, tipus de bike singular, pel fet de ser de ferro, rígida i Single Speed, i disposar del mateix temps que sempre però millor optimitzat, són els que fa que el Blog camini com camina, som abril del 2012, veurem què escric, vull dir sobre què escric a l'abril del 2013, si és que encara seguim aquí.
He llegit que els Blogs tenen una durada mitja de dos anys, de quin grup som nosaltres no ho sé, el pas del temps ens ho dirà.
També cal ser prudent, aquest caudal d'aportacions no és infinit, segur que no.O això és el què he de pensar, ja no per mantenir aquest ritme d'aportacions, si no augmentar-lo de forma considerable, per fer-ho d'entrada hauria de poder coincidir amb d'altres bikers que estiguin en aquest mateix sender, no de conceptes específics, sí de tipus de sender, i això avui per avui he de pensar que si és, molt bé, i si el sender passa per zones molts distants o a hores a on coincidir serà en el futur, ja m'està més que bé.
Cal pensar que el nombre d'entrades de febrer i març no les he vist fins que he canviat de mes, vull dir que no en tenia al cap la proporció, 290 entrades, no són poques entrades, ni moltes, el Blog pot assumir-ne mil, o dos mil, i tant que sí. Jo les puc escriure i publicar, és veritat, millorant molts aspectes del meu dia a dia, ja és a on sóc, de fet tots ho fem això de mirar de millorar cada, o jo prefereixo pensar que tots ho fem, pensant així sóc més feliç, i és tracte d'això, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Una setmana molt densa, l'anterior, i aquesta, fet que fa que tingui moltes coses, moltes pensades de bikes per aportar al Blog.
Millor així, mtb, mtb, mtb.
Un aspecte tècnic del desptax, m'ajudarà i molt a millorar les aportacions al Blog, com són les coses, bé millor així, tot suma , i si tot suma, tot camina, i si tot camina, els somriures, les bones sensacions són les protagonistes principals del meu dia a dia, i amb això poques coses més puc demanar. Bé en tinc moltes per demanar, per perseguir, però aquesta ja és una altra història.
Fars al món.
Tenim dos fars al Blog que allà a on hem anat hi hem estat, ara sí, ara també.
Xavi ets al costat més lluminós no al més fosc.
Amb pilars com aquest, i aquest ja té uns quants anys, esperar quasi que és fa fàcil. Mentre el veig, descansant al pati de casa, o és la sensació que em dóna, que descansa, t'adones que en els termes que parlem al Blog, d'avui per demà poques coses podem fer amb mi, molt poques.
Amb temps, no tinc mai un no jo.
Tenim dos fars ben sincronitzats, des de fa anys que això és així, ho sé segur perquè si bé un far té punts de foscor, el que impera d'ell és la claror, pel fet de ser un pilar de la llum.
L'eix anglo-català, com a principi d'aquest espai, s'ha mantingut des del primer dia, i mira que hi ha hagut instants diferents al Blog.
Avui escoltava, llegia millor dit, t'han de posar DO a tu, al Blog, i jo llegint aquestes lletres, penso que els fars s'estan desmuntant, no tots, hi ha zones, països que tenen clar que aquests referents són imprescindibles, nosaltres gaudim d'aquest espai, a on hi ha fars, i aquests sempre seran això, punts de llum, indicadors de senders de somni, a on les aventures van venint al seu ritme, el ritme que marca el temps, ni abans ni després.
Nosaltres funcionem per referents, a casa els meus pares són el meu referent, un referent únic, el meu germà, un pilar entre pilars, el més alt avui després de la mare.
El Blog és també un pilar, a on des del punt més alt d'aquest s'hi veu un horitzó proper, ens en calen més, sí, però fins avui això no ha pogut ser, i arribats a aquest punt, ja hi estem bé així, molt bé.
El temps, el pas d'aquest, marca, i posa les coses lenta però sense aturades al seu lloc, que no sabrem mai quin és aquest lloc, però aquest mateix temps és el que marca el ritme de tots nosaltres, i això fa que les coincidències siguin les que són, que el recorregut sigui un i no un altre.
Compartir més, o compartir menys ho determinen les circumstàncies, però si bé això crec que és així, també penso que quan pots compartir, aquest fet, poder i fer-ho és dels què en puc dir bons instants, no l'únic, n'hi ha molts de bons instants, però quan en tens un a la mà, cal gaudir-ne, el Blog ve a ser una mica una guspira d'això, del compartir.
Aquest terme, el temps és la clau d'aquest espai, vull dir, que sobre aquest pivota el gir vers les lents de Fresnel, aquestes som nosaltres, cada un de nosaltres és un grup de lents diferents, i tant, cada una singular, i això aquesta singularitat és la què fa que l'espai tingui aquest to, això sí sempre parlem de llum, de temps, de llum, de temps, de llum, de temps, i aquest dos elements fan que aquest espai tingui llum pròpia, no diré ni molta, ni millor, no, llum pròpia.
MTB, MTB, MTB
Xavi ets al costat més lluminós no al més fosc.
Amb pilars com aquest, i aquest ja té uns quants anys, esperar quasi que és fa fàcil. Mentre el veig, descansant al pati de casa, o és la sensació que em dóna, que descansa, t'adones que en els termes que parlem al Blog, d'avui per demà poques coses podem fer amb mi, molt poques.
Amb temps, no tinc mai un no jo.
Tenim dos fars ben sincronitzats, des de fa anys que això és així, ho sé segur perquè si bé un far té punts de foscor, el que impera d'ell és la claror, pel fet de ser un pilar de la llum.
L'eix anglo-català, com a principi d'aquest espai, s'ha mantingut des del primer dia, i mira que hi ha hagut instants diferents al Blog.
Avui escoltava, llegia millor dit, t'han de posar DO a tu, al Blog, i jo llegint aquestes lletres, penso que els fars s'estan desmuntant, no tots, hi ha zones, països que tenen clar que aquests referents són imprescindibles, nosaltres gaudim d'aquest espai, a on hi ha fars, i aquests sempre seran això, punts de llum, indicadors de senders de somni, a on les aventures van venint al seu ritme, el ritme que marca el temps, ni abans ni després.
Nosaltres funcionem per referents, a casa els meus pares són el meu referent, un referent únic, el meu germà, un pilar entre pilars, el més alt avui després de la mare.
El Blog és també un pilar, a on des del punt més alt d'aquest s'hi veu un horitzó proper, ens en calen més, sí, però fins avui això no ha pogut ser, i arribats a aquest punt, ja hi estem bé així, molt bé.
El temps, el pas d'aquest, marca, i posa les coses lenta però sense aturades al seu lloc, que no sabrem mai quin és aquest lloc, però aquest mateix temps és el que marca el ritme de tots nosaltres, i això fa que les coincidències siguin les que són, que el recorregut sigui un i no un altre.
Compartir més, o compartir menys ho determinen les circumstàncies, però si bé això crec que és així, també penso que quan pots compartir, aquest fet, poder i fer-ho és dels què en puc dir bons instants, no l'únic, n'hi ha molts de bons instants, però quan en tens un a la mà, cal gaudir-ne, el Blog ve a ser una mica una guspira d'això, del compartir.
Aquest terme, el temps és la clau d'aquest espai, vull dir, que sobre aquest pivota el gir vers les lents de Fresnel, aquestes som nosaltres, cada un de nosaltres és un grup de lents diferents, i tant, cada una singular, i això aquesta singularitat és la què fa que l'espai tingui aquest to, això sí sempre parlem de llum, de temps, de llum, de temps, de llum, de temps, i aquest dos elements fan que aquest espai tingui llum pròpia, no diré ni molta, ni millor, no, llum pròpia.
MTB, MTB, MTB
Millores Yeti ASR-SL.
Tal com us vaig esmentar, l'ASR del 2009 requeria d'unes petites millores.
De la forquilla Fox RLC 100 mm.
A on el conjunt era aquest.
A la forquilla Fox RLC de 120 mm.
A on ara el conjunt és aquest.
Plou a l'hora de fer aquesta intervenció, renoi, renoi, renoi, en Josep no podrà gaudir d'aquesta millora a la seva ASR.
La del 2003 ja és fora de casa al seu lloc de destí.
MTB, MTB, MTB.
M'agrada tant però tant aquesta bike que tornaria a les geared per ella, quina joia, la veig hi penso, anem a pedalar, seguidament em giro veig la Single Speed, i un somriure dibuixa els meus llavis, mtb, mtb, mtb.
Segurament aquesta Yeti, la tercera, també haurà de fer camí dijous cap a BO, per fer un bon ajust de cada element de la bike.
De la forquilla Fox RLC 100 mm.
A on el conjunt era aquest.
A la forquilla Fox RLC de 120 mm.
A on ara el conjunt és aquest.
Plou a l'hora de fer aquesta intervenció, renoi, renoi, renoi, en Josep no podrà gaudir d'aquesta millora a la seva ASR.
La del 2003 ja és fora de casa al seu lloc de destí.
MTB, MTB, MTB.
M'agrada tant però tant aquesta bike que tornaria a les geared per ella, quina joia, la veig hi penso, anem a pedalar, seguidament em giro veig la Single Speed, i un somriure dibuixa els meus llavis, mtb, mtb, mtb.
Segurament aquesta Yeti, la tercera, també haurà de fer camí dijous cap a BO, per fer un bon ajust de cada element de la bike.
Pastís de 50 aniversari.
Us comentava això fa unes hores:
"Ahir, que és fa tres dies, vull dir dissabte a la tarda, per un compromís vaig fer un salt i no vaig fer tota la bondat que he de fer, els refredats em visiten poc a mi durant l'any, però quan ho fan, hi ho fan, són divertits, però divertits de veritat".
La temptació existeix.
MTB, MTB, MTB.
Quan baixo les imatges a l'ordinador des del mòbil, em pregunta si vull eliminar les imatges d'aquest darrer, sempre li dic que sí, avui li he dit que no, aquesta imatge em persegueix des de dissabte, no l'he pogut eliminar, des d'un break d'una reunió, segur que prefereixo mirar aquesta imatge que fer un cafè, segur. L'interior era farcit de lioneses i maduixots.
Quan tens un padrí pastisser, passa això, és el cas de la Betty, imatges de somni, la sensació és la de Charlie i la fàbrica de xocolata.
"Ahir, que és fa tres dies, vull dir dissabte a la tarda, per un compromís vaig fer un salt i no vaig fer tota la bondat que he de fer, els refredats em visiten poc a mi durant l'any, però quan ho fan, hi ho fan, són divertits, però divertits de veritat".
La temptació existeix.
MTB, MTB, MTB.
Quan baixo les imatges a l'ordinador des del mòbil, em pregunta si vull eliminar les imatges d'aquest darrer, sempre li dic que sí, avui li he dit que no, aquesta imatge em persegueix des de dissabte, no l'he pogut eliminar, des d'un break d'una reunió, segur que prefereixo mirar aquesta imatge que fer un cafè, segur. L'interior era farcit de lioneses i maduixots.
Quan tens un padrí pastisser, passa això, és el cas de la Betty, imatges de somni, la sensació és la de Charlie i la fàbrica de xocolata.
dimarts, d’abril 03, 2012
Maneres de fer i de proposar. Part I de II.
És que com que les dues nits passades han estat divertides de veritat, ara per ara el pedalar per a mi, és com el cantar, que queda una mica aparcat, primer he de refer-me del tot d'aquest refredat.
Ahir, que és fa tres dies, vull dir dissabte a la tarda, per un compromís vaig fer un salt i no vaig fer tota la bondat que he de fer, els refredats em visiten poc a mi durant l'any, però quan ho fan, hi ho fan, són divertits, però divertits de veritat.
Hi ha ocasions, certament que poques, que em platejo si el format del Blog té el contingut que vull, en el sentit que la informació que hi aporto des del primer dia segueix un fil conductor molt prim, per això no és fàcil de seguir, certament, avui diria que per primera vegada he pensat puntualment, les aportacions són poc populars, vull dir poc interessants per a un públic que estigui molt al dia de l'actualitat del MTB, el ventall de propostes que es deu viure, de novetats més interessants és el què marca el ritme d'aquest sector, jo des de que tinc la Single Speed que no compro ni una sola publicació de bike, cap. Les meves aportacions al Blog no són fruit de que estigui ben introduit al sector de la bike, en cap cas, els seguiments financers i laborals del sector per part del despatx no em donen una visió comercial del sector, sí de l'endeutament real dels actors d'aquest sector, no de les novetats a arribar, en cap cas.
Fa uns anys pujava expressament a comprar les revistes americanes, alemanyes, angleses, italianes, franceses, sí, sí, sortíem directes de casa fins a Barcelona cada principi de mes abans no s'exhaurissin.
En aquell temps si hagués tingut el Blog que diferent que hauria sigut, un punt era el més important, el pes de la bike, i que m'agradés la bike, ara podem dir que tot segueix igual, la bike que porto m'agrada, certament, la diferència és que en sé el pes, res més, perquè cada cop que he mirat de rebaixar el pes de la Vicious, la bike no m'agrada com queda, gens.
Els components que fa que m'agradi tant la Vicious res tenen a veure amb el pes, com sona, un biker que els darrers vint anys sempre ha perseguit el pes de la seva bike, ara passats els anys respecte i molt aquest aspecte i tant, però en cap cas prioritza aquest apartat, sí que és veritat que tota proposta de bike que es proposa a casa pel meu germà o per en Josep, o per amistats properes, sempre mires que la bike no es dispari per sobre dels onze Kg. tocats, però un cop tenim aquesta xifra assolida, que no estigui lluny dels onze Kg. la resta ve condicionada per la selecció dels components que ens agradin, i per aquests pesos una HT no té cap problema per aconseguir-los, cap, per a una doble ja és més difícil, però tot i així les propostes de components interessants que fa que la bike estigui per sota dels dotze quilos és molt amplia.
Sempre parlant de 26", perquè les dobles de 29er, tres bikes poden anar en aquesta direcció, la Spark de 29er que no sé si es fa, l'Epic, i la Tallboy, la resta llisca molt lluny d'aquesta condició, potser em deixo la Cannondale i alguna Trek, però els tirs van per aquí, certament. I per aquestes bikes que us esmento sempre amb components d'alta gama, sempre del XT de Shimano com a mínim i amb rodes per sota dels 1.600 g. i el component estrella, la forquilla, únicament que tinguin un funcionament interessant, la Reba i la SID de Rock Shox, i de Fox la RLC i la Terralogic, a on cap baixarà dels 1,6-1,7 Kg. Dic que tinguin un funcionament digne, no esmento DT per posar un exemple perquè no assoleix aquesta condició.
Bé, veient el què escric, sembla un contra sentit, us exposo prioritats actuals, i escric sobre les anteriors, penso que no, que no és així, pot semblar així, però ho no és, que conegui amb certa profunditat aquest apartat, no implica que hi tingui un interès prioritari, puc muntar una 29er doble que estigui per sota dels 10 Kg. i tant, però això, el fet de poder-ho fer no em fa ser automàticament un apassionat d'aquest sender. Que ho sóc, sí, però en un sender més estret que fa uns anys.
Això, aquesta evolució dins d'aquesta afició pel món de les dues rodes, m'ha portat fins a on sóc ara, ara a gaudir i a compartir a aquest espai cada una de les idees, novetats, projectes, vells, nous, que estic portant a terme o que han estat motiu de grans moments, o no tan grans.
L'evolució meva a dalt de la bike amb la bike, marca el to d'aquests espai, certament, obert a diferents propostes, si aquestes estan fetes amb temps.
Aquesta evolució s'escriu en singular, certament, i aquesta particularitat ens porta a on som avui, a on una majoria significativa de les cròniques no van en el camí del MTB lògic que practica una majoria dels apassionats d'aquesta disciplina.
Per això que compartir per a mi es fa més difícil, també més valorat, i això aquesta marcada diferència d'ara a fa uns anys és la que em motiva avui a compartir a aquest espai, aquestes ganes de sortir a rodar amb els nous-vells frens, o el Belt Drive CT de la Spot Brand, o la propera experiència a la SSEC 2012, són avui els nous escenaris d'aquest 2012.
Un punt que ha canviat significativament és que els protagonistes del Blog poc han canviat, i en canvi no és amb qui comparteixo les aventures de bike, ja fa molt de temps que no surto amb en Miki, molt, amb en Xavi Paricio, bé, les circumstàncies són les que són, des des South Carolina poc podem fer, amb en Michael prou que coincidim, el parentesc ajuda i molt a que això sigui així, i aquests aspectes són els que fa que el Blog camini cap a on camina.
MTB, MTB, MTB.
La segona part per demà a aquesta mateixa hora.
Ahir, que és fa tres dies, vull dir dissabte a la tarda, per un compromís vaig fer un salt i no vaig fer tota la bondat que he de fer, els refredats em visiten poc a mi durant l'any, però quan ho fan, hi ho fan, són divertits, però divertits de veritat.
Hi ha ocasions, certament que poques, que em platejo si el format del Blog té el contingut que vull, en el sentit que la informació que hi aporto des del primer dia segueix un fil conductor molt prim, per això no és fàcil de seguir, certament, avui diria que per primera vegada he pensat puntualment, les aportacions són poc populars, vull dir poc interessants per a un públic que estigui molt al dia de l'actualitat del MTB, el ventall de propostes que es deu viure, de novetats més interessants és el què marca el ritme d'aquest sector, jo des de que tinc la Single Speed que no compro ni una sola publicació de bike, cap. Les meves aportacions al Blog no són fruit de que estigui ben introduit al sector de la bike, en cap cas, els seguiments financers i laborals del sector per part del despatx no em donen una visió comercial del sector, sí de l'endeutament real dels actors d'aquest sector, no de les novetats a arribar, en cap cas.
Fa uns anys pujava expressament a comprar les revistes americanes, alemanyes, angleses, italianes, franceses, sí, sí, sortíem directes de casa fins a Barcelona cada principi de mes abans no s'exhaurissin.
En aquell temps si hagués tingut el Blog que diferent que hauria sigut, un punt era el més important, el pes de la bike, i que m'agradés la bike, ara podem dir que tot segueix igual, la bike que porto m'agrada, certament, la diferència és que en sé el pes, res més, perquè cada cop que he mirat de rebaixar el pes de la Vicious, la bike no m'agrada com queda, gens.
Els components que fa que m'agradi tant la Vicious res tenen a veure amb el pes, com sona, un biker que els darrers vint anys sempre ha perseguit el pes de la seva bike, ara passats els anys respecte i molt aquest aspecte i tant, però en cap cas prioritza aquest apartat, sí que és veritat que tota proposta de bike que es proposa a casa pel meu germà o per en Josep, o per amistats properes, sempre mires que la bike no es dispari per sobre dels onze Kg. tocats, però un cop tenim aquesta xifra assolida, que no estigui lluny dels onze Kg. la resta ve condicionada per la selecció dels components que ens agradin, i per aquests pesos una HT no té cap problema per aconseguir-los, cap, per a una doble ja és més difícil, però tot i així les propostes de components interessants que fa que la bike estigui per sota dels dotze quilos és molt amplia.
Sempre parlant de 26", perquè les dobles de 29er, tres bikes poden anar en aquesta direcció, la Spark de 29er que no sé si es fa, l'Epic, i la Tallboy, la resta llisca molt lluny d'aquesta condició, potser em deixo la Cannondale i alguna Trek, però els tirs van per aquí, certament. I per aquestes bikes que us esmento sempre amb components d'alta gama, sempre del XT de Shimano com a mínim i amb rodes per sota dels 1.600 g. i el component estrella, la forquilla, únicament que tinguin un funcionament interessant, la Reba i la SID de Rock Shox, i de Fox la RLC i la Terralogic, a on cap baixarà dels 1,6-1,7 Kg. Dic que tinguin un funcionament digne, no esmento DT per posar un exemple perquè no assoleix aquesta condició.
Bé, veient el què escric, sembla un contra sentit, us exposo prioritats actuals, i escric sobre les anteriors, penso que no, que no és així, pot semblar així, però ho no és, que conegui amb certa profunditat aquest apartat, no implica que hi tingui un interès prioritari, puc muntar una 29er doble que estigui per sota dels 10 Kg. i tant, però això, el fet de poder-ho fer no em fa ser automàticament un apassionat d'aquest sender. Que ho sóc, sí, però en un sender més estret que fa uns anys.
Això, aquesta evolució dins d'aquesta afició pel món de les dues rodes, m'ha portat fins a on sóc ara, ara a gaudir i a compartir a aquest espai cada una de les idees, novetats, projectes, vells, nous, que estic portant a terme o que han estat motiu de grans moments, o no tan grans.
L'evolució meva a dalt de la bike amb la bike, marca el to d'aquests espai, certament, obert a diferents propostes, si aquestes estan fetes amb temps.
Aquesta evolució s'escriu en singular, certament, i aquesta particularitat ens porta a on som avui, a on una majoria significativa de les cròniques no van en el camí del MTB lògic que practica una majoria dels apassionats d'aquesta disciplina.
Per això que compartir per a mi es fa més difícil, també més valorat, i això aquesta marcada diferència d'ara a fa uns anys és la que em motiva avui a compartir a aquest espai, aquestes ganes de sortir a rodar amb els nous-vells frens, o el Belt Drive CT de la Spot Brand, o la propera experiència a la SSEC 2012, són avui els nous escenaris d'aquest 2012.
Un punt que ha canviat significativament és que els protagonistes del Blog poc han canviat, i en canvi no és amb qui comparteixo les aventures de bike, ja fa molt de temps que no surto amb en Miki, molt, amb en Xavi Paricio, bé, les circumstàncies són les que són, des des South Carolina poc podem fer, amb en Michael prou que coincidim, el parentesc ajuda i molt a que això sigui així, i aquests aspectes són els que fa que el Blog camini cap a on camina.
MTB, MTB, MTB.
La segona part per demà a aquesta mateixa hora.
CrossMaxSizer: Ctwentysix50bNINER.
Fa pocs dies us vaig exposar la necessitat que Mavic i Shimano proposessin més rodes per a 29er.
Interessant, i és real? vull dir serà així, aquesta la nova proposta de Mavic.
Home un fet m'agrada, tenen clar que unes rodes de 800 euros que és el preu aprox. de les rodes d'ells de gama alta de MTB, ara 26", ara 29er, ara 650b, aquest ritme no sé si el pot seguir tothom, nosaltres a casa no.
MTB, MTB, MTB.
 |
| 26-650b-29er. |
Home un fet m'agrada, tenen clar que unes rodes de 800 euros que és el preu aprox. de les rodes d'ells de gama alta de MTB, ara 26", ara 29er, ara 650b, aquest ritme no sé si el pot seguir tothom, nosaltres a casa no.
MTB, MTB, MTB.
Posant oli al mecanisme?
No, no, és una manera de dir que estic posant fil a l'agulla a la presentació de la Longboard.
MTB, MTB, MTB.
No estarà ni avui, ni demà, crec.
MTB, MTB, MTB.
No estarà ni avui, ni demà, crec.
Tallboy LTc: Who's who.
 |
| LTc. |
Per què una Superlight de 29er i no una Heckler?.
Mateix nom per a una XC que per a una LT?
MTB, MTB, MTB.
Com m'agrada la dinàmica controvertida de Santa Cruz.
SSEC 2012.
Ens cal reunió, i si ja fem reunió, cal que fem pedalada?
La podem fer de 8 a 12, i la resta de la jornada converses de MTB SSEC 2012.
No ho sé, però hem de concretar tots els detalls, tots, menjar, aigua, corrent, equipaments definitius, logística del transport, carpes.
També concretar com dormirem, per a mi important, el dia abans de la cursa anem tots al Chateau d'en Miquel?
 |
| SSEC. |
Però jo diria que en aquesta ocasió cal enfilar una mini concentració dels bikers, familiars i amics que d'una manera directa o indirecta participin d'aquesta aventura a França.
Cal també parlar de la premsa, de la difusió d'aquest event al nostre país, no cada dia representem a la nostra nació.
MTB, MTB, MTB.
Algú ho havia de dir.
Jo la proposta de calçotada a casa d'en Rafa la veig de 10/10, però el què proposem m'està més que bé.
Bell.
 |
| Rinnng. |
http://www.bikerumor.com/2012/03/31/shhh-bikes-new-29er/
http://chirosangaku.tumblr.com/
MTB, MTB, MTB.
Una proposta brillant, tallant també, per a MTB, crec que millor que no.
dilluns, d’abril 02, 2012
Pensament agradable.
Amb en Josep el divendres fent el cafè de cada mig dia, comentàvem que la sensació el dijous dinant a la plaça de la Independència era un moment molt personal per a nosaltres.
Som propietaris del nostre temps, mentre la salut ens acompanya, aquesta, l'hem millorat i molt des del 2005, els tres, des del 2000 en el meu cas, i ja estem al 2012, dotze anys caminant en un mateix sender, no de feina que és molt més vell, de qualitat de vida que és molt més bell.
L'arribada del portaavions més gran del despatx a Girona, aquest cop engalanat de biker, marca un dia abans i un dia després, el dia abans ens queda anys per darrera, el dia després és un cop som entre els murs de l'antiga Girona.
Ja fa uns anys, cap al 2005, que cercàvem un espai pel nou despatx a Girona, per a nosaltres que les coses tinguin un sentit és la clau de tot plegat, si entenem cap a on anem, la porta de casa és oberta sempre, si no ho entenem si està un temps oberta, després amb el pas del dies, molts, si no entenem quin sentit té quelcom, lentament la porta es tanca.
Girona, es repeteix, ara ja fa una pila d'anys que el casc antic em tenia captivat, ara passats aquests anys, uns quaranta, no són molts per la història d'una ciutat, sí per la d'una vida, tornem a posar-hi peu, fet que s'ha repetit any darrera any.
Ara fa uns quatre anys periòdicamet anàvem a l'aeroport de Girona, aprofitant les anades i les tornades sempre, però sempre dinàvem a Girona, ara cada dijous hi som, aquest cop a Salt, curiós perquè mai als darrers vint anys hi he anat per un decisió pròpia, si no que m'hi ha portat la corrent, quan anàvem a l'aeroport no anàvem a Girona, era un més a més, quan som a Salt, m'hi van portar a mi a Salt, jo no hi hauria anat mai, no perquè no sigui interessant, que ho és, si no perquè el camí no passava per Salt.
Certament la sensació de poder ser-hi aquest dijous, la manera de ser-hi, i no pel fet de ser-hi en bike, que també, si no el to distès en ser-hi, el gaudir mentre rodàvem per Girona, el gaudir de les vistes, de les parets centenàries, dels murs caiguts, dels refets, del dinar, de la tarda posterior al dinar, de tot plegat fa que el divendres al matí, les sensacions de la jornada anterior agafin encara més força, molta més força.
I Love Girona.
MTB, MTB, MTB.
Som propietaris del nostre temps, mentre la salut ens acompanya, aquesta, l'hem millorat i molt des del 2005, els tres, des del 2000 en el meu cas, i ja estem al 2012, dotze anys caminant en un mateix sender, no de feina que és molt més vell, de qualitat de vida que és molt més bell.
L'arribada del portaavions més gran del despatx a Girona, aquest cop engalanat de biker, marca un dia abans i un dia després, el dia abans ens queda anys per darrera, el dia després és un cop som entre els murs de l'antiga Girona.
Ja fa uns anys, cap al 2005, que cercàvem un espai pel nou despatx a Girona, per a nosaltres que les coses tinguin un sentit és la clau de tot plegat, si entenem cap a on anem, la porta de casa és oberta sempre, si no ho entenem si està un temps oberta, després amb el pas del dies, molts, si no entenem quin sentit té quelcom, lentament la porta es tanca.
Girona, es repeteix, ara ja fa una pila d'anys que el casc antic em tenia captivat, ara passats aquests anys, uns quaranta, no són molts per la història d'una ciutat, sí per la d'una vida, tornem a posar-hi peu, fet que s'ha repetit any darrera any.
Ara fa uns quatre anys periòdicamet anàvem a l'aeroport de Girona, aprofitant les anades i les tornades sempre, però sempre dinàvem a Girona, ara cada dijous hi som, aquest cop a Salt, curiós perquè mai als darrers vint anys hi he anat per un decisió pròpia, si no que m'hi ha portat la corrent, quan anàvem a l'aeroport no anàvem a Girona, era un més a més, quan som a Salt, m'hi van portar a mi a Salt, jo no hi hauria anat mai, no perquè no sigui interessant, que ho és, si no perquè el camí no passava per Salt.
Certament la sensació de poder ser-hi aquest dijous, la manera de ser-hi, i no pel fet de ser-hi en bike, que també, si no el to distès en ser-hi, el gaudir mentre rodàvem per Girona, el gaudir de les vistes, de les parets centenàries, dels murs caiguts, dels refets, del dinar, de la tarda posterior al dinar, de tot plegat fa que el divendres al matí, les sensacions de la jornada anterior agafin encara més força, molta més força.
I Love Girona.
MTB, MTB, MTB.
What about Lefty?
 |
| Lefty? |
Però deixant de banda aquest fet, el què fa que aquesta forquilla tingui una presència important a les bikes HM d'USA em deixa intrigat.
Entendria una DUC32, però la Lefty?
La Lefty, la seva construcció és XC UCI, 100% UCI, aquestes bikes no, en cap cas, però és que fins i tot IF la posa com a punta de llança de la seva pàgina.
MTB, MTB, MTB.
L'oblidada.
 |
| Tioga. |
A la meva bike, la Rotwild amb la Psylo de 125 mm. fa uns anys, pocs o molts, hi portava un pneumàtic Tioga, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
High Ball.
 |
| High Ball. |
Vull dir el tema dels angles, diu 73º pel ST, jo la veig i penso, li hem de passar el mesurador d'angles, perquè no els hi veig aquests 73º.
Si és així i 70,5º per la pipa, serà una bona escaladora, no la millor, sí una bona escaladora.
MTB, MTB, MTB.
 |
| Demo. |
diumenge, d’abril 01, 2012
1x10 +.
 |
| Dugast-Hutchinson? |
"Julian Absalon (Orbea) sneaked in a set of tubular Mavic Crossmax SLR
wheels wrapped in Dugast tires – conspicuously covered in giant
Hutchinson logos, of course"
Com?
MTB, MTB, MTB.
Dugast.
 |
| Dugast. |
I no per la seva funcionalitat, que no ho són de funcionals, difícils de localitzar, cars, i si tens una punxada bé ni en parlem.
Perquè si no has de rendir resultats a ningú, si et pagues tu les despeses de les curses, o ets un aficionat a la bike que gaudeixes de les teves sortides en bike, que no siguin la millor opció per funcionalitat també és important, aleshores les has de descartar, vull dir per a un usuari normal, els tubulars de MTB, no són una opció vàlida.
Per a mi ho són, una opció magnífica pels meus orígens de la carretera, sempre amb tubulars, per això aquesta afirmació de 10/10.
No entreu a aquest món dels tubulars si abans no en parlem i molt.
MTB, MTB, MTB.
Intense Cycles Hard Eddy 29er Hardtail Mountain Bike.
 |
| HE. |
Bé i sempre Single Speed.
Ja vindrà aquest dia, ja vindrà.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de març 31, 2012
Dos dies.
Us he preparat una intervenció que segueix a la d'aquesta nit, que parla sobre la jornada viscuda el dijous.
Us poso la imatge d'en Josep perquè la crònica comença amb una conversa els dos fent un cafè divendres, un dia després de la jornada a BO.
Crec que us agradarà.
Entre demà i demà passat, la milloraré, perquè encara pugui ser més útil, que pugui sumar a propostes ja existents. Aquest és el propòsit, això no vol dir que aconsegueixi aportar quelcom interessant, però com deia l'àvia al cel sigui, qui fa tot el què pot no està obligat a més.
MTB, MTB, MTB.
L'escrit que he preparat acaba així, I Love Girona, millor impossible, oi?
Us poso la imatge d'en Josep perquè la crònica comença amb una conversa els dos fent un cafè divendres, un dia després de la jornada a BO.
Crec que us agradarà.
Entre demà i demà passat, la milloraré, perquè encara pugui ser més útil, que pugui sumar a propostes ja existents. Aquest és el propòsit, això no vol dir que aconsegueixi aportar quelcom interessant, però com deia l'àvia al cel sigui, qui fa tot el què pot no està obligat a més.
MTB, MTB, MTB.
L'escrit que he preparat acaba així, I Love Girona, millor impossible, oi?
Quan el temps deixa de ser temps.
I passa a ser únicament goig.
No és fàcil compartir bons moments, o millor dit ho és però quan això passa el què costa és concentrar-se en gaudir-ne i no pensar que aquests tenen un inici i un final.
Darrerament no veig finals, hi sóc, i en gaudeixo al màxim.
Nosaltres al despatx som un equip petit, aquest equip el dijous passat va ser a BO, pedalant tots tres, i tant que sí.
Una Spot Brand, una Yeti, i una Vicious, les tres a Salt, i de Salt a Girona, i tant que sí.
Com a guies de l'aventura, en Narcís de BO, i en segon terme perquè va venir després, en Miquel, i com a final de sortida de bikes, l'arribada d'en Mateu, i després de l'Uri i en Marc per dinar tots plegats a la plaça de la Independència, sí senyor.
Va ser un comentari d'en Mateu d'ara fa dos o tres dijous, ara que fa bon temps podem dinar a aquí, mentre passàvem per la plaça esmentada.
La sortida pel cas antic de Girona, va ser una proposta que neix pel fet que venia a pedalar en Josep, el meu soci, ell fa uns mesos que ha tornat a agafar la bike, però d'una manera regular fa uns dos mesos, els dilluns, dimarts, dijous, i o bé dissabte, o bé diumenge, o els dos.
Fet que fa que estigui millorant molt a dalt de la bike, ens queda molt camí per fer, i en portem poc de fet.
Vaig proposar a en Narcís de fer dos grups, la Betty, en Josep, i jo pel casc antic de Girona, els BO per la Vall de Sant Daniel, i després de rodar coincidir tots per dinar a la Plaça.
Al final ens vàrem dividir en quatre grups, en Jordi a fer series, en Mateu a marcar circuit, l'Uri i en Marc a fer MTB, i en Narcís de guia, amb la Betty, en Josep i jo per Girona.
Quina ruta, quina ruta.
Quin recorregut, una petició, la de ser entre la muralla, del 2009, molt i molt bé, ja hi sóm, ja hi som.
Per compartida.
Per les vistes.
Pel lloc.
Certament diferent del darrer dijous amb els BO.
La nostra de sortida es va fer infinita, i no per llarga, que també, la sensació, perquè no va ser-ho, en cap cas, entre carrers, entre murs, entre estadis de bones sensacions, a dos quarts de quatre jo creia que encara érem a punt de tocar les tres.
A on la vista et diu, jo aquí hi estic bé.
Així es va proposar i així va anar. Tots a quarts de quatre a la plaça de la Independència per fer un bon dinar, no pel menjar sí per la companyia.
I la imtage em podreu dir, què vol dir? Una conversa entre bikers, es poden pujar? es podien pujar, queda clar, oi?
Una jornada més a Salt, a Girona, no serà la darrera, de fet el meu refredat no va poder evitar que hi fossim aquest dijous, avui i des d'ahir a la tarda reposant, avui a la tarda posta en marxa dels motors, no de bike, sí de sortir de casa, mtb, mtb, mtb.
A la propera visita d'en Josep i la darrera que no rodarà per la Vall de Sant Daniel, la darrera, anirem a la torre entre les torres.
MTB, MTB, MTB.
No és fàcil compartir bons moments, o millor dit ho és però quan això passa el què costa és concentrar-se en gaudir-ne i no pensar que aquests tenen un inici i un final.
Darrerament no veig finals, hi sóc, i en gaudeixo al màxim.
Nosaltres al despatx som un equip petit, aquest equip el dijous passat va ser a BO, pedalant tots tres, i tant que sí.
Una Spot Brand, una Yeti, i una Vicious, les tres a Salt, i de Salt a Girona, i tant que sí.
Com a guies de l'aventura, en Narcís de BO, i en segon terme perquè va venir després, en Miquel, i com a final de sortida de bikes, l'arribada d'en Mateu, i després de l'Uri i en Marc per dinar tots plegats a la plaça de la Independència, sí senyor.
 |
| Arxiu |
La sortida pel cas antic de Girona, va ser una proposta que neix pel fet que venia a pedalar en Josep, el meu soci, ell fa uns mesos que ha tornat a agafar la bike, però d'una manera regular fa uns dos mesos, els dilluns, dimarts, dijous, i o bé dissabte, o bé diumenge, o els dos.
Fet que fa que estigui millorant molt a dalt de la bike, ens queda molt camí per fer, i en portem poc de fet.
Vaig proposar a en Narcís de fer dos grups, la Betty, en Josep, i jo pel casc antic de Girona, els BO per la Vall de Sant Daniel, i després de rodar coincidir tots per dinar a la Plaça.
Al final ens vàrem dividir en quatre grups, en Jordi a fer series, en Mateu a marcar circuit, l'Uri i en Marc a fer MTB, i en Narcís de guia, amb la Betty, en Josep i jo per Girona.
Quina ruta, quina ruta.
Quin recorregut, una petició, la de ser entre la muralla, del 2009, molt i molt bé, ja hi sóm, ja hi som.
Per compartida.
Per les vistes.
Pel lloc.
 |
| Arxiu. |
La nostra de sortida es va fer infinita, i no per llarga, que també, la sensació, perquè no va ser-ho, en cap cas, entre carrers, entre murs, entre estadis de bones sensacions, a dos quarts de quatre jo creia que encara érem a punt de tocar les tres.
A on la vista et diu, jo aquí hi estic bé.
Així es va proposar i així va anar. Tots a quarts de quatre a la plaça de la Independència per fer un bon dinar, no pel menjar sí per la companyia.
I la imtage em podreu dir, què vol dir? Una conversa entre bikers, es poden pujar? es podien pujar, queda clar, oi?
Una jornada més a Salt, a Girona, no serà la darrera, de fet el meu refredat no va poder evitar que hi fossim aquest dijous, avui i des d'ahir a la tarda reposant, avui a la tarda posta en marxa dels motors, no de bike, sí de sortir de casa, mtb, mtb, mtb.
A la propera visita d'en Josep i la darrera que no rodarà per la Vall de Sant Daniel, la darrera, anirem a la torre entre les torres.
MTB, MTB, MTB.
Dijous BO.
Ja la tinc arrodonida, la crònica de la sortida de dijous a BO, a la nit quedarà enllestida i a quarts de deu serà al Blog per quedar-s'hi.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Yeti SB95-ISG.
Una pregunta que m'he fet molts cops, sobre com fixar el guia cadena-tensor perquè que fixat i no giri.
MTB, MTB, MTB.
 |
| ISG. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)