Aquests dies és sense cap mena de dubte després de la YBB de l'Oriol, l'estrella a casa.
Tinc motius, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
I que sí tot va, ja us en exposaré tots els detalls, i si no va, també, dies de MTB.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Yeti ASR-SL 2009.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Yeti ASR-SL 2009.. Mostrar tots els missatges
dimecres, de setembre 19, 2012
Reina de cors
Aquests dies és sense cap mena de dubte després de la YBB de l'Oriol, l'estrella a casa.
Tinc motius, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
I que sí tot va, ja us en exposaré tots els detalls, i si no va, també, dies de MTB.
dimarts, de juliol 24, 2012
Com m'agrada.
La intervenció que he preparat sobre la Yeti ASR-SL.
El Blog per a un genet de Drac com jo és perfecte.
Si ja ho sé, és lent, no és un facebook, ni un twiter, un dia hi seré, però el Blog em permet d'anar pensant sense presses què hi posaré.
La intervenció de la Yeti ASR-SL em va sortir del cor, vull dir que totes les aportacions són les que per a mi tenen molt d'interès, sí, però quan vaig veure al MTBR la proposta de venda d'una ASR de segona mà, automàticament em vaig posar a escriure, una ASR, pensant, quina bike, quina bike.
Les Yetis formen part de la història de casa, com les Marin, i tant que sí, com les Diamond Back.
Però les Yetis ens van fer entrar a un univers sensacional.
Les coses, la vida, el dia a dia, els detalls, les grans decisions es poden fer de moltes maneres, i sempre, sempre, partint de persones que les les fan, que les decideixen, sempre són decisions correctes, diferents, sí, però respectables sempre. Les Yetis van ser el punt d'inici de decidir en OF, què vull dir? que amb ella al 2003 vaig creuar amb la Betty i la seva Marin els Pirineus. Jo abans d'aquestes vacances del 2003 mai havia fet el què se'n diu unes vacances.
A partir del 2003 tot va agafar una dimensió diferent, quan dic tot, és tot.
De fet el meu caràcter és un caràcter Yeti, un caràcter Ellsworth, un caràcter Moots, un caràcter 100% IF, vull dir que sí, vaig en bike, però no en tinc prou, m'agrada anar més enllà, cercar més, i més, i més. El perquè vaig en aquest sender de tant revolts no té una sola contesta, en té moltes, moltes. Entre totes elles que no faig mai per fer, vull dir sempre vull sumar, sumar i sumar, per què? perquè em sento bé fen-t'ho.
De fet, i se'm posa la pell de gallina en pensar-ho, sóc català jo, i la nostra cultura és la d'ajudar, ajudar, i ajudar, compartir, compartir, i compartir. Els catalans sempre hem recolzat, sempre, sempre, sempre, i sempre hem perdut bous i esquelles fen-t'ho, però mentre ho fem, ajudar, recolzar, som els homes més feliços del món, i tant que sí.
Amb les dècades, hem afinat aquesta manera de fer, ara som més perfeccionistes, ens la pensem més, inclús els catalans que no pensen ho fan millor que els catalans que no pensaven de fa cinc-cents anys, avui un català quan fa quelcom, com en el nostre cas fent referència a les bikes, no vol passats els anys una bike de grans fabricants, vol això, com a mínim una Yeti, per què? perquè forma part del nostre caràcter mil.lenari, si ho fem, fem'ho bé.
I la veritat és que des de la Transpirenaica del 2003, que la consolidació de tot plegat a casa ha estat un fet, en tots els aspectes.
Si bé és veritat que el recorregut cada cop ha estat més solitari, també ho és que els pocs que hi som tenim uns lligams molt ferms, i això em fa sortir un somriure.
De fet qui pensi, que pensar, que seleccionar, meditar, reflexionar, no serveix per res, està en tota la seva raó de pensar-ho, i tant que sí, el criteri de, millor tirar pel mig, el criteri, del pit i collons, és un criteri més, el què ja costa més d'entendre però no indica res de res, és que aleshores si pensar una estona ve a ser com una pèrdua de temps, perquè aquestes persones els hi agraden tan aquestes bikes que aporten això, criteri, pauses, temps, i la contesta és senzilla, perquè com a mi els hi aporten coses interessants, és a dir que fem com ho fem, pensem com pensem estem tots al mateix sac, mtb, mtb, mtb.
El Blog per a un genet de Drac com jo és perfecte.
Si ja ho sé, és lent, no és un facebook, ni un twiter, un dia hi seré, però el Blog em permet d'anar pensant sense presses què hi posaré.
La intervenció de la Yeti ASR-SL em va sortir del cor, vull dir que totes les aportacions són les que per a mi tenen molt d'interès, sí, però quan vaig veure al MTBR la proposta de venda d'una ASR de segona mà, automàticament em vaig posar a escriure, una ASR, pensant, quina bike, quina bike.
Les Yetis formen part de la història de casa, com les Marin, i tant que sí, com les Diamond Back.
Però les Yetis ens van fer entrar a un univers sensacional.
Les coses, la vida, el dia a dia, els detalls, les grans decisions es poden fer de moltes maneres, i sempre, sempre, partint de persones que les les fan, que les decideixen, sempre són decisions correctes, diferents, sí, però respectables sempre. Les Yetis van ser el punt d'inici de decidir en OF, què vull dir? que amb ella al 2003 vaig creuar amb la Betty i la seva Marin els Pirineus. Jo abans d'aquestes vacances del 2003 mai havia fet el què se'n diu unes vacances.
A partir del 2003 tot va agafar una dimensió diferent, quan dic tot, és tot.
De fet el meu caràcter és un caràcter Yeti, un caràcter Ellsworth, un caràcter Moots, un caràcter 100% IF, vull dir que sí, vaig en bike, però no en tinc prou, m'agrada anar més enllà, cercar més, i més, i més. El perquè vaig en aquest sender de tant revolts no té una sola contesta, en té moltes, moltes. Entre totes elles que no faig mai per fer, vull dir sempre vull sumar, sumar i sumar, per què? perquè em sento bé fen-t'ho.
De fet, i se'm posa la pell de gallina en pensar-ho, sóc català jo, i la nostra cultura és la d'ajudar, ajudar, i ajudar, compartir, compartir, i compartir. Els catalans sempre hem recolzat, sempre, sempre, sempre, i sempre hem perdut bous i esquelles fen-t'ho, però mentre ho fem, ajudar, recolzar, som els homes més feliços del món, i tant que sí.
Amb les dècades, hem afinat aquesta manera de fer, ara som més perfeccionistes, ens la pensem més, inclús els catalans que no pensen ho fan millor que els catalans que no pensaven de fa cinc-cents anys, avui un català quan fa quelcom, com en el nostre cas fent referència a les bikes, no vol passats els anys una bike de grans fabricants, vol això, com a mínim una Yeti, per què? perquè forma part del nostre caràcter mil.lenari, si ho fem, fem'ho bé.
I la veritat és que des de la Transpirenaica del 2003, que la consolidació de tot plegat a casa ha estat un fet, en tots els aspectes.
Si bé és veritat que el recorregut cada cop ha estat més solitari, també ho és que els pocs que hi som tenim uns lligams molt ferms, i això em fa sortir un somriure.
De fet qui pensi, que pensar, que seleccionar, meditar, reflexionar, no serveix per res, està en tota la seva raó de pensar-ho, i tant que sí, el criteri de, millor tirar pel mig, el criteri, del pit i collons, és un criteri més, el què ja costa més d'entendre però no indica res de res, és que aleshores si pensar una estona ve a ser com una pèrdua de temps, perquè aquestes persones els hi agraden tan aquestes bikes que aporten això, criteri, pauses, temps, i la contesta és senzilla, perquè com a mi els hi aporten coses interessants, és a dir que fem com ho fem, pensem com pensem estem tots al mateix sac, mtb, mtb, mtb.
diumenge, de juliol 22, 2012
Yeti ASR-SL
Una bike de casa.
MTB, MTB, MTB.
Una bike de segona mà, concretament la del 2007 que si està en bon estat, és la bike.
Noves, el quadre a 1.000 euros les he arribat a veure, de segona mà el quadre a 800-1.000 euros, val la pena tant nova com de segona mà, és una gran bike.
Lleugera, amb un quadre per sota dels 2,2 Kg. anoditzada en talla M, és per a mi a data d'avui, the best full suspension.
I jo en tinc una, sí ja ho sé del 2009, no 2007, no passa res, també va molt i molt bé, mtb, mtb, mtb.
Les del 2009, s'ha de cuidar el tema frens, cap als R1, no cap a Shimano, els més nous no ho sé, però millor assegurar el tret i anar amb els R1.
La bike com la muntaria jo avui, 9,7 Kg. I si tens clar que vas a guanyar, i que per guanyar vols anar amb una bike lleugera, 9,4 Kg. Si vols fiabilitat al 100%, 10 Kg.
Quines xifres, quines xifres, mtb, mtb, mtb.
Boixes DT180, radis de titani, aros NoTubes, els més lleugers per sota dels 300 g. transmissió XTR, 1x10, amb guia cadena Paul, frens R1, direcció King, tija Newultimate, seient Tune, potència Syntace F99, manillar EC90 doble alçada de 660 mm. pedals CB Egg Beater 4ti, de la transmissió, grip i canvi Sram XO 1x10, forquilla SID WC, porta bidó King Cage, i punys EG.
Pneumàtics a decidir vosaltres, la resta, pedalar, pedalar i pedalar.
Poseu el BB ceràmic, sempre, mtb, mtb, mtb.
Avui tinc un pensament, single speed, single speed, single speed.
MTB, MTB, MTB.
Una bike de segona mà, concretament la del 2007 que si està en bon estat, és la bike.
Noves, el quadre a 1.000 euros les he arribat a veure, de segona mà el quadre a 800-1.000 euros, val la pena tant nova com de segona mà, és una gran bike.
Lleugera, amb un quadre per sota dels 2,2 Kg. anoditzada en talla M, és per a mi a data d'avui, the best full suspension.
I jo en tinc una, sí ja ho sé del 2009, no 2007, no passa res, també va molt i molt bé, mtb, mtb, mtb.
Les del 2009, s'ha de cuidar el tema frens, cap als R1, no cap a Shimano, els més nous no ho sé, però millor assegurar el tret i anar amb els R1.
La bike com la muntaria jo avui, 9,7 Kg. I si tens clar que vas a guanyar, i que per guanyar vols anar amb una bike lleugera, 9,4 Kg. Si vols fiabilitat al 100%, 10 Kg.
Quines xifres, quines xifres, mtb, mtb, mtb.
Boixes DT180, radis de titani, aros NoTubes, els més lleugers per sota dels 300 g. transmissió XTR, 1x10, amb guia cadena Paul, frens R1, direcció King, tija Newultimate, seient Tune, potència Syntace F99, manillar EC90 doble alçada de 660 mm. pedals CB Egg Beater 4ti, de la transmissió, grip i canvi Sram XO 1x10, forquilla SID WC, porta bidó King Cage, i punys EG.
Pneumàtics a decidir vosaltres, la resta, pedalar, pedalar i pedalar.
Poseu el BB ceràmic, sempre, mtb, mtb, mtb.
Avui tinc un pensament, single speed, single speed, single speed.
dimecres, d’abril 04, 2012
Millores Yeti ASR-SL.
Tal com us vaig esmentar, l'ASR del 2009 requeria d'unes petites millores.
De la forquilla Fox RLC 100 mm.
A on el conjunt era aquest.
A la forquilla Fox RLC de 120 mm.
A on ara el conjunt és aquest.
Plou a l'hora de fer aquesta intervenció, renoi, renoi, renoi, en Josep no podrà gaudir d'aquesta millora a la seva ASR.
La del 2003 ja és fora de casa al seu lloc de destí.
MTB, MTB, MTB.
M'agrada tant però tant aquesta bike que tornaria a les geared per ella, quina joia, la veig hi penso, anem a pedalar, seguidament em giro veig la Single Speed, i un somriure dibuixa els meus llavis, mtb, mtb, mtb.
Segurament aquesta Yeti, la tercera, també haurà de fer camí dijous cap a BO, per fer un bon ajust de cada element de la bike.
De la forquilla Fox RLC 100 mm.
A on el conjunt era aquest.
A la forquilla Fox RLC de 120 mm.
A on ara el conjunt és aquest.
Plou a l'hora de fer aquesta intervenció, renoi, renoi, renoi, en Josep no podrà gaudir d'aquesta millora a la seva ASR.
La del 2003 ja és fora de casa al seu lloc de destí.
MTB, MTB, MTB.
M'agrada tant però tant aquesta bike que tornaria a les geared per ella, quina joia, la veig hi penso, anem a pedalar, seguidament em giro veig la Single Speed, i un somriure dibuixa els meus llavis, mtb, mtb, mtb.
Segurament aquesta Yeti, la tercera, també haurà de fer camí dijous cap a BO, per fer un bon ajust de cada element de la bike.
diumenge, de març 25, 2012
ASR-SL 2009.
Quina bike he tingut tota la tarda entre les meves mans.
Aquesta bike és la bike més especial que ha entrat per la porta de casa, millor dit, la bike més complerta, sense la brida de seient, una Salsa pesada, pesada, està per sota dels 2.200 g. una Yeti del 2009 amb triangle davanter d'alumini, increïble.
Mentre la muntava, pensava en el dia que la vaig recollir de la botiga, quina emoció, quina emoció, amb en Tr@il, amb l'Eliseu que me la va subministrar, i senzillament les sensacions de 10/10, és més, un somriure m'ha vingut de cop.
Com vaig gaudir d'aquesta arribada, una Yeti ASR-SL, la segona per a mi, i ara les dues Yetis, les meves dues Yetis, les portarà en Josep, a quina millor proposta, a quina. La del 2003 té un valor sentimental important, la Transpirenaica, mare meva, una Transpirenaica, i la vaig estrenar per a aquesta aventura al 2003, gràcies Txema, una cosa no treu l'altra, gràcies i mil gràcies Txema, la del 2009, em va permetre participar al Roc d'aquell any i tant que sí, i de 10/10, una bike entre moltes amb la forquilla Fox a 120 mm. va ser un avió entre els senders del Roc, un avió.
Ara sóc al menjador de casa, veig la crònica del muntatge de l'ASR-SL, i penso, no sé si és la millor bike que he tingut mai, però està entre la Superlight i aquesta joia, i tant que sí.
Aquestes dues bikes amb diferència les dues millors bikes amb les que he rodat mai.
Ara sóc a un recorregut diferent a on el biker és el protagonista de l'aventura, no la bike, i podrem dir, però sí la Yeti i la Superlight són tan bones bikes per què aquest canvi?
Avui, ara a la nit d'aquest inici d'aquest estació que adoro, la primavera, el què en penso és que és pel vestit, com? pel vestit, si portes la bike que et toca el protagonista és el biker, vull dir que ara amb la nova bike des de fa dos anys jo sóc el pivot sobre el que gira cada aventura a la que participo, les sensacions són úniques, èpiques, directes, la percepció mentre visc cada fita són extremadament properes, aquesta seria la diferència, ara corro jo sol, la bike poc ajuda, per no dir res, i fins i tot vers les geared fins i tot em va a la contra, però la realitat és que les sensacions són les millors que he tingut mai a dalt de la bike, amb diferència, amb molta diferència.
Penso en sortir a pedalar i la primera imatge és de duresa, d'exigència, pel fet que Single, rígida i 29er, sinònim d'exigència, i això fa que cada sortida tingui aquest punt, aquest plus que la fa més emocionant, amb la Vicious cap dia pedalant és un dia més, a l'inrevés, una Tramunbike, pensar en una propera edició és fa costeruda però costeruda de veritat, unes 24 Ore quasi insalvables, el Roc penses, que bé que falten una pila de dies, les Guilleries ja ni hi penso perquè la muntanya la veig tan alta que ni els ulls aixeco, penso que ja m'hi trobaré, i aquestes sensacions fa que cada dia amb la Single sigui una gran aventura, mtb, mtb, mtb.
Molts cops escolto l'argument del pla, de rodar a les zones planeres, que amb la Single anem molt curts, però clar és tanta la dificultat amb aquest tipus de bike que per a mi no hi ha imatge a aquestes zones, al cap únicament hi ha imatges d'escalades èpiques infinites, de baixades a on he d'aconseguir ser-hi, però a dalt de la bike no a peu, i aquestes són les úniques pensades que tinc, bé una millora notable sobre les rodes que ja us vaig comentar que quan toqui us l'exposaré, també, però sobre el fet de ser Single, un únic pensament em ve al cap, un únic pensament, per això aquesta passió per aquesta disciplina, millorar constantment la meva forma a dalt de la bike i també evolucionar de manera notable pam a pam la meva tècnica baixant.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta bike és la bike més especial que ha entrat per la porta de casa, millor dit, la bike més complerta, sense la brida de seient, una Salsa pesada, pesada, està per sota dels 2.200 g. una Yeti del 2009 amb triangle davanter d'alumini, increïble.
Mentre la muntava, pensava en el dia que la vaig recollir de la botiga, quina emoció, quina emoció, amb en Tr@il, amb l'Eliseu que me la va subministrar, i senzillament les sensacions de 10/10, és més, un somriure m'ha vingut de cop.
Com vaig gaudir d'aquesta arribada, una Yeti ASR-SL, la segona per a mi, i ara les dues Yetis, les meves dues Yetis, les portarà en Josep, a quina millor proposta, a quina. La del 2003 té un valor sentimental important, la Transpirenaica, mare meva, una Transpirenaica, i la vaig estrenar per a aquesta aventura al 2003, gràcies Txema, una cosa no treu l'altra, gràcies i mil gràcies Txema, la del 2009, em va permetre participar al Roc d'aquell any i tant que sí, i de 10/10, una bike entre moltes amb la forquilla Fox a 120 mm. va ser un avió entre els senders del Roc, un avió.
Ara sóc al menjador de casa, veig la crònica del muntatge de l'ASR-SL, i penso, no sé si és la millor bike que he tingut mai, però està entre la Superlight i aquesta joia, i tant que sí.
Aquestes dues bikes amb diferència les dues millors bikes amb les que he rodat mai.
Ara sóc a un recorregut diferent a on el biker és el protagonista de l'aventura, no la bike, i podrem dir, però sí la Yeti i la Superlight són tan bones bikes per què aquest canvi?
Avui, ara a la nit d'aquest inici d'aquest estació que adoro, la primavera, el què en penso és que és pel vestit, com? pel vestit, si portes la bike que et toca el protagonista és el biker, vull dir que ara amb la nova bike des de fa dos anys jo sóc el pivot sobre el que gira cada aventura a la que participo, les sensacions són úniques, èpiques, directes, la percepció mentre visc cada fita són extremadament properes, aquesta seria la diferència, ara corro jo sol, la bike poc ajuda, per no dir res, i fins i tot vers les geared fins i tot em va a la contra, però la realitat és que les sensacions són les millors que he tingut mai a dalt de la bike, amb diferència, amb molta diferència.
Penso en sortir a pedalar i la primera imatge és de duresa, d'exigència, pel fet que Single, rígida i 29er, sinònim d'exigència, i això fa que cada sortida tingui aquest punt, aquest plus que la fa més emocionant, amb la Vicious cap dia pedalant és un dia més, a l'inrevés, una Tramunbike, pensar en una propera edició és fa costeruda però costeruda de veritat, unes 24 Ore quasi insalvables, el Roc penses, que bé que falten una pila de dies, les Guilleries ja ni hi penso perquè la muntanya la veig tan alta que ni els ulls aixeco, penso que ja m'hi trobaré, i aquestes sensacions fa que cada dia amb la Single sigui una gran aventura, mtb, mtb, mtb.
Molts cops escolto l'argument del pla, de rodar a les zones planeres, que amb la Single anem molt curts, però clar és tanta la dificultat amb aquest tipus de bike que per a mi no hi ha imatge a aquestes zones, al cap únicament hi ha imatges d'escalades èpiques infinites, de baixades a on he d'aconseguir ser-hi, però a dalt de la bike no a peu, i aquestes són les úniques pensades que tinc, bé una millora notable sobre les rodes que ja us vaig comentar que quan toqui us l'exposaré, també, però sobre el fet de ser Single, un únic pensament em ve al cap, un únic pensament, per això aquesta passió per aquesta disciplina, millorar constantment la meva forma a dalt de la bike i també evolucionar de manera notable pam a pam la meva tècnica baixant.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de març 24, 2012
Feia temps.
Que no muntava una bike, les darreres totes han passat per BO, no per casa, curiós.
En aquesta ocasió crec que ha anat així perquè sense adonar-me de res, em feia falta desconnectar, més que això, millor dit necessitava gaudir de poder refer component a component aquesta joia guardada a dins d'una bossa de viatge, i així ha estat, després de dinar, força després, cap a quarts de cinc m'hi he posat.
Tenia tots els components de les dues bikes separats, únicament em calia decidir entre els dos grups.
De fet no he tingut cap dubte, he anat de pet a per uns de concrets, l'únic canvi el seient, que finalment ha passat de negre a blanc, sí senyor.
Ara em toca decidir el proper muntatge, el de la Supelight, d'entrada. Dic d'entrada perquè vull comparar-la amb la Yeti ASR-SL del 2007.
Aquesta anirà equipada amb uns components de 10/10, l'únic punt conflictiu són els frens, els Marta, que no són els que vull per en Josep avui.
Són uns frens per a especialistes, decididament. També és veritat que la Superlight no és una bike per a principiants, pels seus angles, tant de pipa com de direcció.
La resta de components, senzill, rodes Mavic Crosmax XL, 1,8 Kg. pneumàtics, els mateixos que els de la Yeti, 1.300 g., pinyons per venir Shimano XT, 300g. cadena Deore 300 g. bieles XT, 850 g, , canvis Sram XO, 400 g. desviador XTR, 165 g. direcció Crank Brothers la SL d'uns 90 g., manillar pla FSA crec recordar de 610 mm. d'uns 125 g. potència Thomsom OS de 100 mm. 0º, de 160g. tija de seient NewUltimate de de145 g. seient SLR de 220 g. pedals Crank Brothers Egg Beater SL de 265 g. els frens els Marta de 700 g., la forquilla la SID WC de 1.450 g.
Més el quadre Superlight de 2.550 g, ens acostem als 10,8 Kg tocats, més líquids, 200 g. més cables i fundes 200 g. més 300 g. de desviació per si em deixo quelcom 11,5 Kg.
De fet, frens, forquilla i tija són qui compensen el pes vers la Yeti, fins a deixar a la Superlight uns 300 g. per sobre de la Yeti.
Quan vaig correr les Guilleries la Yeti pesava uns 10,5 Kg. quan vaig fer les 24 Ore, la Superlight pesava uns 10,5 Kg, bàsicament pels penumàtics The Raven de 1.000 g. la parella, no els 1.350 g. dels Maxxis de la Yeti.
MTB, MTB, MTB.
Quina bike la de la imatge, mare meva quines bikes que tenim a casa, encara ara penso, quins canvis als darrers dos anys de tipus de bikes a casa, quins canvis. De fet dins d'aquest mateix esport, el MTB, hem fet un salt a una especialitat totalment diferent, pel què fa referència a les bikes, que no als tipus de curses a on puntualment participem, bé sí, la SSWC i la SSEC, res tenen a veure amb Guilleries, o amb el Roc d'Azur, però el què puc dir és que hem augmentat el ventall de tipus de curses, i que en cap cas hem deixat les què fèiem amb les geareds.
En aquesta ocasió crec que ha anat així perquè sense adonar-me de res, em feia falta desconnectar, més que això, millor dit necessitava gaudir de poder refer component a component aquesta joia guardada a dins d'una bossa de viatge, i així ha estat, després de dinar, força després, cap a quarts de cinc m'hi he posat.
Tenia tots els components de les dues bikes separats, únicament em calia decidir entre els dos grups.
De fet no he tingut cap dubte, he anat de pet a per uns de concrets, l'únic canvi el seient, que finalment ha passat de negre a blanc, sí senyor.
Ara em toca decidir el proper muntatge, el de la Supelight, d'entrada. Dic d'entrada perquè vull comparar-la amb la Yeti ASR-SL del 2007.
Aquesta anirà equipada amb uns components de 10/10, l'únic punt conflictiu són els frens, els Marta, que no són els que vull per en Josep avui.
Són uns frens per a especialistes, decididament. També és veritat que la Superlight no és una bike per a principiants, pels seus angles, tant de pipa com de direcció.
La resta de components, senzill, rodes Mavic Crosmax XL, 1,8 Kg. pneumàtics, els mateixos que els de la Yeti, 1.300 g., pinyons per venir Shimano XT, 300g. cadena Deore 300 g. bieles XT, 850 g, , canvis Sram XO, 400 g. desviador XTR, 165 g. direcció Crank Brothers la SL d'uns 90 g., manillar pla FSA crec recordar de 610 mm. d'uns 125 g. potència Thomsom OS de 100 mm. 0º, de 160g. tija de seient NewUltimate de de145 g. seient SLR de 220 g. pedals Crank Brothers Egg Beater SL de 265 g. els frens els Marta de 700 g., la forquilla la SID WC de 1.450 g.
Més el quadre Superlight de 2.550 g, ens acostem als 10,8 Kg tocats, més líquids, 200 g. més cables i fundes 200 g. més 300 g. de desviació per si em deixo quelcom 11,5 Kg.
De fet, frens, forquilla i tija són qui compensen el pes vers la Yeti, fins a deixar a la Superlight uns 300 g. per sobre de la Yeti.
Quan vaig correr les Guilleries la Yeti pesava uns 10,5 Kg. quan vaig fer les 24 Ore, la Superlight pesava uns 10,5 Kg, bàsicament pels penumàtics The Raven de 1.000 g. la parella, no els 1.350 g. dels Maxxis de la Yeti.
MTB, MTB, MTB.
Quina bike la de la imatge, mare meva quines bikes que tenim a casa, encara ara penso, quins canvis als darrers dos anys de tipus de bikes a casa, quins canvis. De fet dins d'aquest mateix esport, el MTB, hem fet un salt a una especialitat totalment diferent, pel què fa referència a les bikes, que no als tipus de curses a on puntualment participem, bé sí, la SSWC i la SSEC, res tenen a veure amb Guilleries, o amb el Roc d'Azur, però el què puc dir és que hem augmentat el ventall de tipus de curses, i que en cap cas hem deixat les què fèiem amb les geareds.
divendres, de març 23, 2012
Yeti ASR-SL 2009.
Fa dos dies vaig separar tots els components per a muntar les dues bikes amb les que ha de rodar en Josep.
La primera la Yeti ASR-SL del 2009.
Aquesta ha quedat impecable, impecable, quina bike, quina bike.
Un pes de 10/10, pel fet que deixar-la per sota de 11 Kg. està a la mà dels components que disposo a les estanteries, forquilla Fox 200 g. més, la doble càrrega de líquid NoTubes per pneumàtic, 120 g. més, la potència Roox 80 g. més, i en darrer lloc, els frens Shimano XT 200 g. més, total, 600 g. de més, que fa que la bike passi dels 10,6 Kg. tocats als 11,2 Kg. tocats.
Però ha d'anar amb Fox, pel tacte, ha d'anar amb més líquid, per evitar problemes de punxades, ha d'anar amb la potència més angulada, per gaudir d'una posició més còmode, i ha d'anar amb frens Shimano XT pel tacte que tenen.
La resta de la bike difícil de millorar, hi ha 50 g. a guanyar amb les bieles XT, a les XTR, m'agraden molt més les XT, la tija és una Masterpiece, no n'hi ha una de millor, bé sí la Elite, més fiable, el seient per en Josep de 10/10 i està per sota dels 190 g. tinc el Tune, sí, de 87 g., però en Josep a part de soci, és un amic, el desviador XTR, el canvi i els Grips XO, pinyons 990 de Sram, components difícils de millorar, bé sí amb uns pinyons XT aniria encara millor, les rodes XTR, hi ha 65 g. vers les del 2011, unes rodes de 1.550 g. són unes magnífiques rodes, fins avui indestructibles a casa, els pneumàtics són els que han de ser, Larsen darrera, i Monorail davant. Els pedals Crank Brothers Egg Beater SL, de 10/10.
Bé, ara aniré a per la propera construcció de la que ha de ser la tercera bike.
MTB, MTB, MTB.
Yeti ASR-SL 2009.
Muntada, acabada, i tant que sí.
11,4 Kg. de bike entre bikes.
Perquè anés a 11 Kg. hauria d'haver posat una carga, no dues de líquid NoTubes per pneumàtic, i una potència FSA OS99, que la tinc, però la que he posat és la què toca.
I també hauria d'haver muntat la SID WC del 2009, i tampoc, he muntat la Fox RLC crec recordar del 2009 també, així que seguint aquest criteri, 11,4 Kg. de criteri.
Vull que en Josep tingui la sensació Fox, inoblidable, tot i que la WC va molt i molt bé.
Tinc una segona Yeti per muntar, hauré de mirar les talles de la Superlight i la Yeti talla S, veurem, però crec recordar que si fa o no fa, i si és així, en Josep anirà amb tres Yetis ASR-SL, 2003-2007-2009, una a cada població per on roda, mtb, mtb, mtb.
Preparo la crònica i la poso tot seguit. Breu perquè penso que cal anar a per la bike acabada.
MTB, MTB, MTB.
11,4 Kg. de bike entre bikes.
Perquè anés a 11 Kg. hauria d'haver posat una carga, no dues de líquid NoTubes per pneumàtic, i una potència FSA OS99, que la tinc, però la que he posat és la què toca.
I també hauria d'haver muntat la SID WC del 2009, i tampoc, he muntat la Fox RLC crec recordar del 2009 també, així que seguint aquest criteri, 11,4 Kg. de criteri.
Vull que en Josep tingui la sensació Fox, inoblidable, tot i que la WC va molt i molt bé.
Tinc una segona Yeti per muntar, hauré de mirar les talles de la Superlight i la Yeti talla S, veurem, però crec recordar que si fa o no fa, i si és així, en Josep anirà amb tres Yetis ASR-SL, 2003-2007-2009, una a cada població per on roda, mtb, mtb, mtb.
Preparo la crònica i la poso tot seguit. Breu perquè penso que cal anar a per la bike acabada.
MTB, MTB, MTB.
Reiniciant un vol conegut.
Aquesta tarda muntaré la Yeti ASR-SL del 2009, no la del 2007.
Aquesta Yeti va fer les Guilleries d'ara fa tres anys, unes Guilleries duríssimes, a on els més experts van patir com feia edicions que no ho feien, i a on jo que no en sóc, vull dir expert en Guilleries, vaig pensar sempre motivat pel pronòstic del temps, que si a aquella edició la pluja en fos la protagonista, jo també en seria això, protagonista.
I així va ser, de la posició noranta poc tocades a la posició seixanta poc tocades, crec que del 95 al 61, aprox.
Però la sensació que és important va ser a diferència de l'anterior edició, és que en aquesta ocasió el fet de millorar la posició, sí és important, però el més important en aquesta ocasió va ser la poder compartir l'aventura amb una climatologia tan exigent, a on en diferents ocasions el lloc per on rodavem va arribar a ser un torrent, sí, sí, i un vent calent, ens deia, que això era, això era una edició de les Guilleries i que heuríem de fer quelcom més si volíem ser a l'arribada.
Recordaré sempre les paraules del meu acompanyant circumstancial protagonista de crec recordar deu edicions de les Guilleries, anava amb una Ibis Mojo Carbon, i en aquell instant, submergits a la immensitat d'aquella feréstega tempesta, amb el terra fet torrent, sort que estem aquí els dos, perquè jo sol aquí..., i jo vaig pensar que estava bé que no fos l'únic a passar por, estava bé.
Bé doncs aquesta bike és al que muntaré avui a la tarda.
Porto tota la setmana sense agafar la bike, sí, sí, com sona, i així seguiré fins demà, i demà passat, crec. En tot cas arrancaré dilluns, no abans.
Miraré de centrar el tema, com que vaig a muntar la bike des de zero, en posaré la pertinent crònica detallada, que per a mi, ara pel fet d'anar en Single Speed i rígida, no té massa sentit, però penso que per a la majoria de bikers, els més experimentats, pel què fa a bikes de darrera generació, serà una exposició força interessant, que no nova segur, però sí d'interès.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta Yeti va fer les Guilleries d'ara fa tres anys, unes Guilleries duríssimes, a on els més experts van patir com feia edicions que no ho feien, i a on jo que no en sóc, vull dir expert en Guilleries, vaig pensar sempre motivat pel pronòstic del temps, que si a aquella edició la pluja en fos la protagonista, jo també en seria això, protagonista.
I així va ser, de la posició noranta poc tocades a la posició seixanta poc tocades, crec que del 95 al 61, aprox.
Però la sensació que és important va ser a diferència de l'anterior edició, és que en aquesta ocasió el fet de millorar la posició, sí és important, però el més important en aquesta ocasió va ser la poder compartir l'aventura amb una climatologia tan exigent, a on en diferents ocasions el lloc per on rodavem va arribar a ser un torrent, sí, sí, i un vent calent, ens deia, que això era, això era una edició de les Guilleries i que heuríem de fer quelcom més si volíem ser a l'arribada.
Recordaré sempre les paraules del meu acompanyant circumstancial protagonista de crec recordar deu edicions de les Guilleries, anava amb una Ibis Mojo Carbon, i en aquell instant, submergits a la immensitat d'aquella feréstega tempesta, amb el terra fet torrent, sort que estem aquí els dos, perquè jo sol aquí..., i jo vaig pensar que estava bé que no fos l'únic a passar por, estava bé.
Bé doncs aquesta bike és al que muntaré avui a la tarda.
Porto tota la setmana sense agafar la bike, sí, sí, com sona, i així seguiré fins demà, i demà passat, crec. En tot cas arrancaré dilluns, no abans.
Miraré de centrar el tema, com que vaig a muntar la bike des de zero, en posaré la pertinent crònica detallada, que per a mi, ara pel fet d'anar en Single Speed i rígida, no té massa sentit, però penso que per a la majoria de bikers, els més experimentats, pel què fa a bikes de darrera generació, serà una exposició força interessant, que no nova segur, però sí d'interès.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de març 05, 2011
Temps de gaudir?
No voler ahir, i avui perquè així vaig a exposar-ho, gaudir de masses reptes als propers dies pel que fa a bikes, no és res que no sigui interessant. Fins i tot sortir avui amb la meva ASR-SL podria ser una bona pensada, però cal refer-la tota i ja seria la tercera vegada que ho faig per després no fer-hi en cap cas més de 50 Km. abans de tornar-la a desmuntar.
Un dia curiós, de sol, de fred, curiós perquè ahir nevava i feia sol, avui fa sol i el fred és el d'ahir, però sense la neu.
Un dia que pot ser de bike, o no, les properes hores ens ho diran.
Les circumstàncies fan que el color sigui el dels grans dies, no necessàriament de bike, però el que no sé, és si això pot ser, bé sí que ho sé, però és com tot, cal voler veure-ho.
Una ASR-SL negra, antagònica o complementaria? per això tan captivador.
Una ASR-SL, ben muntada, són 9,8 Kg. sí, sí, i si les rodes van a on d'anar, per sota dels 1.450 g. dels 9,8 als 9,7, i si els pedals van a on han de ser 165 g. anem a 9,6 Kg. i si l'invent d'en Colorado va, que va, 9,3 Kg. són però dades que avui no van, no necessito menys pes, però això, que jo no en tingui la necessitat, no implica que la dada no sigui interessant, a l'inrevés pot ser-ho encara més.
MTB, MTB, MTB.
Un dia curiós, de sol, de fred, curiós perquè ahir nevava i feia sol, avui fa sol i el fred és el d'ahir, però sense la neu.Un dia que pot ser de bike, o no, les properes hores ens ho diran.
Les circumstàncies fan que el color sigui el dels grans dies, no necessàriament de bike, però el que no sé, és si això pot ser, bé sí que ho sé, però és com tot, cal voler veure-ho.
Una ASR-SL negra, antagònica o complementaria? per això tan captivador.
Una ASR-SL, ben muntada, són 9,8 Kg. sí, sí, i si les rodes van a on d'anar, per sota dels 1.450 g. dels 9,8 als 9,7, i si els pedals van a on han de ser 165 g. anem a 9,6 Kg. i si l'invent d'en Colorado va, que va, 9,3 Kg. són però dades que avui no van, no necessito menys pes, però això, que jo no en tingui la necessitat, no implica que la dada no sigui interessant, a l'inrevés pot ser-ho encara més.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)