Race Day, US Pro Cycling Championships

Almost a week ago, Monday May 30, Memorial Day in USA.

The main teams and riders of the actual US Cycling panorama were riding in Greenville, SC fighting for the starts and stripes jersey. Ben King, defending champion, and actually on the Radio Shack team, was there to defend 2010 win. George Hincapie and other raiders, trying to win again, or for the first time the national title.

This year I decided to have a different approach to the race, so instead of being downtown at the very beginning, I directly went to Paris Mountain section, the highest point on the race, and were the riders usually start all "battles" to win the race. I arrived there around 10h30, half hour before race started down town, and almost an hour before the first pass ever the top of Paris Mountain.

Some pictures of the pre-race ambiance, a lot of raiders looking for the best place to see the race.

A fun and old car

Last climb section, people ready looking for the shadow

First lap, some riders on the front, but still a lot to ride

Main group on the last climb section

Last meters of the climb

Second lap, still a small group on the front, main group starting the chase

Police car opening the race, the best is the guy offering the a beer...on top of that, this guy was wearing a shirt saying "dope STRONG"

First group, some will made it till the final lap

It was really hot, Hincapie using some ice on the neck to refresh the body

Third lap, the first raiders almost on the top

Fourth lap, one rider alone, and five people on the chase, they will arrive all together, to the final laps on small circuit in Greenville down town.

Hincapie was in the group, and local supporters and friends were there to climb with him.

Once the race was on the final section, in the laps around down town of Greenville, two riders were fighting for the victory, foto finish end for a nice race, the local hero, George Hincapie was there, and lost for just some millimeters

It was a hot, really hot day...and I finished on the pool with a refreshing bath.

From SC, Xavi Paricio

The Best Day: Tramunbike 2011. "Crònica d'un impossible".

Llegeixo la llista d'inscrits del BO a la Tramunbike, i penso, "que bé tot el que he escrit a les III parts de la crònica de la Tramun".

Molts cops en Narcís em diu, "has vist el que he posat al Blog del BO?", i jo sempre contesto el mateix, "Narcís i tant que ho he vist, segueixo fil per randa el vostre espai".

I penso això pel fet de que tants inscrits de bikers del BiciOci a la Tramunbike, és un clar indicatiu del significat d'aquest esdeveniment per a aquest prestigiós establiment.

Té la seva lògica, BO i Tramunbike van agafats de la mà, pel que fa a història del mtb, i són els dos a un pas de passar per l'arc de sortida d'quest escenari on el títol és "Les millors històries del mtb català".

I aquestes, aquestes històries, moltes d'elles poden ser les que es viuran al BO, i entre elles una de les importants, la de demà a la Tramunbike, i el que sí què puc afirmar perquè depen únicament d'un mateix, és que si hi sou, si hi aneu, aquesta aventura, i això és responsabilitat meva, quedareu immortalitzats dins de la crònica que tindrem, narrada per un genet de Drac que demà volarà amb tots vosaltres a aquest vol tan carismàtic, ser-hi demà és ser a dins d'aquesta aventura, i una aventura si té crònica a The Great Escape MTB, sempre és doble aventura, perquè saps que després de gaudir d'ella, un cop acabada, un cop ja ets a casa, minuts, hores després podràs rememorar la teva aventura vista des dels ulls del meu Drac.

I si i no hi coincidim, perquè no podeu ser-hi, sempre tindrem la crònica per poder compartir el que ha estat la cursa,  encara que sigui durant els breus  minuts que estareu llegint-la. Per a mi és tot un privilegi poder transmetre encara que sigui durant una guspira de segon el que he viscut a la jornada que s'acosta.  

Segurament no tindré l'encert d'utilitzar els mateixos mots, els que caldria per ser fidel a la realitat viscuda a la pell de cada biker, però el que sí que serà és que les sensacions, de nervis, de goig, d'aventura, de patiment, de tensió, de neguit, de fam, de cada una d'elles les compartirem passades les hores a aquest petit espai, on una crònica relatarà al detall  amb tots nosaltres cada segon, cada minut, cada hora, espero que no moltes, del que serà, del que haurà estat  la millor aventura del 2011, sí, sí, he dit la millor aventura del 2011.

Perquè no és la cursa per a mi, hi vaig amb una realitat, de tots aquests genets que hi van del BO, jo sóc el que té més números per no ser a l'arc d'arribada, per això sé que tindrem la millor aventura d'aquest any, perquè compatir crònica d'una aventura impossible, és ja d'entrada abans de ser-hi el repte més gran d'aquest 2011.

Ep, estàs ja a punt per demà?, jo no, però a les properes hores hi posaré remei, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

The Best Day: Tramunbike 2011. "La preparació" (part III de IV).

Aquest cop aquesta, la preparació és un seguir fent el que estic fent des de fa uns mesos, amb una única imposició "com sempre únicament a mi mateix", no canviar res a darrera hora, i per a mi ja som darrera hora. 

Creia que després de Les Guilleries, de La I Marató de Cap de Creus dies després anava massa carregat de cames, m'havia proposat descansar aquesta setmana, és el què estic fent, sí ja ho sé tinc Tramunbike d'aquí a unes hores, unes 36, demà rodaré molt suau a la tarda o al matí, i com aquesta setmana especialment, més estona encara d'estiraments.

He de comprar els fruits secs amb plàtan deshidratat, els dàtils, i uns caramels italians que són fruites  ensucrades, surten els dos darrers d'un mateix lloc de Sant Andreu de Llavaneres. Plàtans ja els tinc.

Aigua, els dos bidons de 750 ml. i la reposició a la cursa.

He de seleccionar l'equipament, entenc que de rigorós estiu i únicament manegots i camals és possiblement una opció possible, si fa mal temps una jaqueta per la pluja, que no servirà per no mullar-me però sí per evitar d'agafar fred si plou.

He llegit que hi haurà una modalitat de cursa a peu, així que  la meva, la d'anar a peu amb la bike a l'esquena ara sí ara també, espero que també sigui una modalitat específica, i més anant amb les meves BONT, que és com si mirés de caminar per les baixades amb patins en línia.

La bike, la preparació d'aquesta, ja tinc el plat i el pinyó d'USA, també els pneumàtics Maxxis Tubeless de 29", proporcionats per  BiciOci, que no sé molt bé com ja els té disponibles, i els dos primers de quatre ja han vingut cap a casa, però cap d'aquests components aniran amb mi a la Tramunbike, després sí, però aquesta ja serà motiu d'una crònica posterior, "evolution SS".

Ara, demà millor dit, caldrà  netejar la bike, netejar frens, amb una cura especial dels discs,  mateixes pastilles però netes, verificar el líquid NoTubes dels pneumàtics, netejar eslavó per eslavó la cadena,  el plat  i el pinyó, i en darrer terme verificar les tanques de les rodes.

També treure els llums, d'entrada no tinc previst arribar de nit, afegir un joc de pastilles de fre, a part del que ja porto de recanvi per si el dia és un dia de fang, fang i més fang, la resta com sempre, les mateixes eines sense l'esprai d'escuma.

I mirar de no fer res més que el que faig cada dia, sense cap canvi, i això sí a la tarda nit no aniré a cap celebració com la des prèvies a Les Guilleries, en cap cas. I mira que a les 9 ja era a casa, crec recordar.

És el que tinc previst per demà.

Demà posaré la crònica "Estratègia en cursa a la Tramunbike", no avui que encara vaig pel fotograma vuit-cents.

MTB, MTB, MTB.

Vitus Dark Plasma VR Video Review

I done a video review for the Vitus Dark Plasma VR road bike. Chain Reaction Cycles have published the review on the webpage below:

http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=49203

The Best Day: Tramunbike 2011. "La dedicació" (part II de IV).

Als Saltencs, com que als Saltencs? sí, sí, a ells. És per a ells, per aquests bikers que he conegut aquests darrers mesos, una cursa molt important, molt significativa.

Des del primer dia que vaig entrar per la porta del BO, que la conversa en algun moment del dia mentre sóc a casa seva, gira sobre aspectes d'aquesta cursa, sobre anècdotes, sobre corredors que hi han anat, sobre el paper que hi ha de fer un biker o un altre.

Una conversa entre moltes de la Tramun, em va quedar al cap, la que es va tenir apassionadament entre un grapat de bikers, entre ells en Jordi, en David, en Narcís, en Fidel i crec que també en Tibat, i jo, sí, sí també hi vaig participar jo.

Parlàvem del sentit o no de les SS rígides, d'en David i meva,  en David, en Fidel, en Narcís,  i en Jordi, ja em perdonareu si em deixo algú de la conversa d'aquell dia.

En Tibau crec que també hi era,  jo hi era,  entre història del MTB saltenc, i això, compartir aquells instants no té preu, són converses de bike, on les sensacions de cada biker, els pensaments queden a sobre de la mateixa taula, i a on un cop exposats el camí segueix, a l'espera de la propera conversa, a la persecució, a l'anada fins a la propera conversa entre bikers.

Després d'aquell dia, abans d'aquell dia, he sentit converses i més converses sobre aquesta cursa.

De fet crec que anys abans,  ja les sentia, però sempre des de la distància, "no era una cursa per a mi, és molt tècnica", i la deixava per quan tingués un millor nivell de baixada.

Ara al 2011, el tret de sortida per a mi a la Tramunbike ja està donat, va ser el dimecres a la nit al BO. On en David tot de cop es va posar a escriure a l'ordinador i va fer la meva inscripció, així de fàcil, així de planer, després de converses, i converses, i converses de la Tramunbike  durant setmanes, durant tot el dimecres, i on en aquestes setmanes, amb la Betty, amb l'Andreu, amb l'home GT, amb en Colorado, amb en Narcís, amb en David, amb en Jordi, a tots els hi he dit, "jo no tinc el nivell per ser a la Tramunbike".

La diferència avui és que estic inscrit a la Tramunbike, per les circumstàncies que he esmentat, aquestes darreres importants, al "pròleg" les he esmentat, i on a diferència de, és que tots entenem com ha anat, i no perquè sigui senzill o no, si no perquè tots parlem del mateix,  perquè volem que això sigui així, que camini, i camini bé, entre somriures, no hi ha cap més fil conductor que, que cada un dels noms que he esmentat participa cada cop que es dóna l'oportunitat a aportar perquè les coses siguin com les estem vivint, és a dir, com una aventura que cada vegada és tant o més emocionant que les anteriors.

Aquesta és la clau que manté oberta la porta per on entra tanta llum.

És a on som, és a on sóc.

MTB, MTB, MTB.

Mira que és senzill, oi que sí?

El que és, és or, en podeu estar ben segurs.

Per aquest motiu, per totes aquestes converses, la meva participació i aquesta intervenció va per a tots aquests saltencs.

Si ja ho sé, una SS, rígida, 29" amb un biker poc baixador, a una cursa per a tècnics baixadors, dedicant la seva participació a qui per dret hi té tot els drets, és un homenatge petit, no diré que no, però és el més gran que jo els hi puc fer, i entre persones entregades, i jo en sóc una, "qui fa tot el que pot, no està obligat a més". 

Entenc que és com ha de ser, per la passió que representa per a ells la Tramunbike, per la perseverança de que jo hi assisteixi d'en Narcís i en David.

Falten dies, ara encara són moltes hores, demà però hi serem a tocar, i el més important és que després de l'aventura tenim un dinar, que al final fa que la cloenda sigui senzillament de somni, que és com ha de ser, que és la manera de fer perquè aquestes aventures tinguin tot el seu sentit, en definitiva amb una proposta de dinar després de la Tramunbike, posarem nom i cognoms a aquesta edició de la Tramunbike 2011.

Serà al dinar i ho serà després a aquest espai, perquè la crònica de la cursa, del dinar,  puc dir ja avui que sigui quina sigui la meva experiència a aquesta aventura, la crònica tindrà el seu lloc a la història de la Tramun, un lloc petit és veritat, molt petit, una pàgina d'un llibre que té moltes pàgines escrites, però en definitiva un lloc, mtb, mtb, mtb.

The Best Day: Tramunbike 2011. "El pròleg" (part I de IV).

Dos mots que d'entrada per a mi són un contra sentit, però passats els minuts, serà "el millor dia", SS a la Tramunt, què més puc demanar?

Ho dic perquè de ser, que ara és a on sóc, a una cursa declaradament tècnica, pel que fa referència a les baixades i a les pujades, i a on de tres bikers experimentats, els tres m'han esmentat, "és molt i molt tècnica, perquè els bons baixadors gaudeixin d'allò més, i els que no ho són ja han de tenir clar a on no han d'anar".

Aleshores per què estic jo apuntat a la Tramunbike? 

No sóc bon baixador, i no cal que esmenti res més, però i sempre hi pot haver un però, o no, sóc de fàcil portar jo, si la música sona bé, i ahir aquesta a ritme de sardanes sonava molt i molt bé, oi que sí?
fet que fa que un genet que en els vols de baixada verticals té "algunes" dificultats, serà a la graella de sortida de la famosa Tramunbike.

He de dir que a aquesta cursa passarà quelcom molt especial per a mi. Als darrers anys, uns sis he participat a les darreres quatre edicions de Les Guilleries, als 100 Km. concretament, organitzades pel sr. Pep Permanyer, a aquest diumenge proper passarà quelcom important per a mi, no diré "contra", no es pot córrer contra "una institució del mtb", sí que seré a la mateixa graella de sortida, és a dir, correré amb el sr. Pep Permanyer.

Per a bikers que participen normalment a les curses gironines, això és quotidià, per a mi és tota una excepcionalitat. De fet és una absoluta novetat, que com no sigui al Roc d'Azur, al Moab o a la fita entre les fites d'aquest 2011, no es tornarà a repetir en temps. Més o menys fins als propers dotze mesos, quan, i si tot va bé diumenge, o no, es torni a fer la propera Tramunbike del 2012.

The Best Day: Tramunbike 2011.

Hi ha dies per pedalar, pel que en aquest espai poden ser vols de Drac, per pedalar escalant, o baixant, i dies per "caminar, i caminar, i caminar", el proper diumenge serà un d'aquests darrers per a mi, les baixades a peu, les pujades a peu, per què ho tinc tan clar? pel fet de que quan el meu bon amic, l'Home del Montseny em va dir convençut, "els 100 Km. és la cursa perfecte per a tu", vaig arribar en darrera posició, mort des del quilòmetre 23. Aquest cop que no un no, si no dos bikers de Salt,  són els que m'han dit, "en Fidel ens ha dit que aquest any és més pedalable, serà perfecte per a tu, posaràs algun peu...", amics meus no un, no, dos bikers de Salt, en Narcís i en David del BO, m'ho han assegurat, que Déu tingui pietat d'un genet de Drac del Baix Montseny, serà el que tingui que ser, "alea jacta est..".

Hi seré, si Déu vol, avui,  com ahir, estic molt, i molt, i molt content, més encara, emocionat, per les paraules d'en Narcís, "un biker que fa Guilleries ha de fer Tramunbike", o les d'en David, "ja t'he inscrit a la Tramun!!" o "segueixo pensant que un biker com tu no pot faltar la Tramun!! seria com una champions sense Barça", o "què et vaig dir jo que no tornaria fer?, Les Guilleries, i hi vaig anar oi?, així que estàs obligat a venir", frases totes elles que m'afalaguen fins al punt de que una decisió presa com era la de no anar a La Tramunbike 2011, avui és estar inscrit a La Tramunbike 2011.

No és un pas més i prou, és un pas més cap al proper repte, la propera fita. Però intueixo que això no serà així, aquest no serà un pas cap a, serà un repte principal,  i que des d'ahir estic mirant de preparar el camí tram a tram per poder ser a l'arribada, i mirar de ser a l'arc d'arribada de La Tramunbike passa a ser el primer objectiu, aconseguir ser-hi és la intenció, i si no és no passarà res, però pensar-ho així per a mi, és un acte de respecte a aquesta cursa on els seus organitzadors hi dediquen, hores, dies i mesos perquè aquesta cursa sigui un referent entre les curses més divertides, i això fa que en cap cas pensi lleugerament, "l'acabaré", en cap cas, veurem si puc anar agafat de la mà de La Tramun, que diu en David, poder fer-ho estaria bé, per a un biker com jo.

Ser a l'arc de sortida, estar inscrit a aquesta cursa, haver escoltat les propostes d'en David i en Narcís perquè hi participi, pensar abans per part meva que seria agosarat que un biker del meu perfil participi a una cursa d'especialistes com és La Tramunbike, implica moltes coses, entre elles, ser molt prudent i per aquest fet, preparar molt i molt bé aquesta propera aventura, perquè això és el que serà per a mi, "l'aventura", i per aquest motiu, he de refer tot el protocol que per a mi implica haver d'afrontar un repte com aquest, del que fa mesos, però mesos i mesos que en Colorado em diu, "que tècnica i exigent que és aquesta cursa" i a on jo no hauria participat, si més no aquest 2011.

Andreu, des de Sant Celoni, vaig a per la segona cursa de tres que he de fer abans del gran dia, a veure com anirà.

Saltencs, amb el vostre permís, miraré d'afrontar el que és "la cursa entre les curses", i si pot ser miraré d'acabar-la, però mentre això no sigui, el què sí que us puc garantir és que fins al darrer moment, sigui o no coincident amb l'arribada, el què sí que passarà és que gaudiré d'allò més d'aquesta cursa, metre a metre, des de les primeres rampes de pujada, passant pel pas per dins del riu, com les temibles i fantàstiques baixades, com les exigents i dures pales de pujada, de ben segur.

Pedalant, caminant perquè no, mtb, mtb, mtb.

Salt, una aventura oberta al món.

Coming soon.

Carretera=Italy

Black Sheep vs Jeff Jones: Handmade vs Headmade

Les Black Sheep és veritat que han agafat un testimoni, el del prestigi, i no els hi crema a les mans, és veritat. Però això no sé si podrà ser, el títol és clar, fetes a ma, fetes amb el cap, les Jeff Jones, són molt Jeff Jones, no passaran aquest tall, és veritat, però les Black Sheep, que sí que hi seran, o això sembla, no tindran  a la ma aquest preuat testimoni molt de temps si no poden convèncer al mercat de que són, de que van, de que les seves bikes no són rèpliques mal fetes de, i això és el que han de comunicar bé, o ho fan o no seran a la primera divisió d'honor.

Comunicar bé una Jeff Jones és això:

Però cal recordar el debat de fa temps, ara sí, ara també entre els pro Jeff Jones i els pro Black Sheep, i avui per avui els segons sembla que han apuntalat bé la posició.

Jeff Jones, no sé perquè decideix que un quadre de crec recordar 5.000 $, el vol fabricar a la Xina "y mas alla", no té cap sentit, bé sí com que no els fabricava ell, el que implicava menys marge, però millor tenir més marge i fabricar a la Xina "y mas alla", perdent bona part del teu valor de marca, com és el fet de ser HM? o seguir pas a pas mirant de millorar els tractes amb Merlin? Ara els Jeff Jones són més barats, però i ara quin quadre valdrà els 5.000 $ de les Jeff Jones?

Jo hauria fet el segon punt o hauria anat a Seven, no ho sé o a Lynskey, mai s'han pagat tan bé les On One Ti 456 LT, com quan les fabricaven els de Chattanooga.

Sí, és veritat, una Jeff Jones o la fabrica ell, o ja va just si les feia Merlin, però millor Liynskey que no ser-hi, no?

El món és així, les de fira, ara són les bones, i les de veritat ara són les de fira. Si bé cal esmentar que les Black Sheep no és de justícia que jo digui "les de fira", si ho és quan les compares amb les Jeff Jones, per què?, perquè en Jeff és el què fabrica,  per això, per aquest motiu, que en llegir-lo ho entendran tots els creadors.

Hi ha dies per a tot, oi que sí?, ara toca veure les Jeff Jones fetes a la Xina, "Jeff Jones aquí y en la Xina", sí sr. Jeff però en Carod és molt Carod, i tu no sé si podràs gestionar aquest gest tan contradictori, jo vull que sigui que sí, però el mercat HM, no, i no serà.

Black Sheep, cal que entenguem que hi ha a sota de la llana negra d'aquesta ovella, si no, mai tindrem la corona, hi són propers, però un mercat exigent es resisteix a cedir-la, és normal, no han  fet "tots" els deures, per portar "la Corona" cal que "tots però tots", estiguin fets.

MTB, MTB, MTB.

Clàssic SS crankset.

 http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/63953/cat/38

Es va comentar a casa d'en Narcís,  al seu dia, però amb Hollowtech II, hi havia una referència possible, després no va ser, que no nega que pugui ser, en cap cas.

La bike que hi va agafada de la ma tampoc en té res de simple, Black Sheep, el per què sí?, perquè les Jeff Jones han passat de Merlin a no sé massa bé a on d'Àsia, i això fa caure uns punts la puntuació màxima de les JJ. I no cauen aquests punts en favor de les Black Sheep, aquestes darreres segueixen amb la seva puntuació, però el HM, amb aquestes bikes és un punt important, i pel fet de ser-ho, això implica ser-hi.

No diré que les JJ no seran, però una JJ feta per Merlin serà el darrer valor de les Jeff Jones, que ve a ser no dir-ho però dir-ho, oi? Perquè després d'aquest canvi, o les torna a fabricar ell mateix o no tindrem més Jeff Jones, bé sí un cop la compri després de tancar, On One. Sí, sí ja ho sé, això no passarà mai,  i tant que  no!.

Us posaré una opció a les Black Sheep, i no poso diminutius d'questes perquè sigles de bancs a punt de caure, millor que no a aquest espai, una opció a les ovelles negres que també té el seu valor, pel fet de que són el que són, fet que les diferencia uns punts per sota  de les que us vull proposar, les Retrotec.

http://www.ingliscycles.com/retrotec.php

No us dic Inglis pel fet de ser fidel a les Retrotec, però no els hi diria que no, en cap cas, però una Retrotec groga i blanca o taronja i blanca, i per què no blau cel i taronja, podria anar a pedalar a Banyoles, de ben segur.

Les Retrotec són, no els hi cal dir res, són i van, les Black Sheeps no, són però el "van" caldria posa-ho a debat, les Jeff Jones, són i van, no hi ha debat, entre una Jeff Jones-Merlin o una Black Sheep, la primera, però això no podra ser perquè ja no és, entre les Black Sheep i les Retrotec, per a mi les segones i sempre parlant de 29" i SS, i que unes siguin de titani no millora la posició de sortida cap a casa, en cap cas, per la densitat de la marca, més elevada a les bikes de Napa vers les de Fort Collins, marca una severa diferència.

I el "van" no fa referència  a funcionament, que també.

En seguiré parlant,  de ben segur.

MTB, MTB, MTB.

Saltant els obstacles.

Moltes converses de bikes, de bikers, de millores a aconseguir a les bikes, a la nostra forma física, a les millores del nivell tècnic.

No hem parlat de fites, fora de les que ja tenim, poques és veritat, però importants perquè a casa són importants, no perquè tinguin la categoria per ser-ho necessàriament, tot i que en  aquest cas sí. 

El terreny està sec, molt sec, no més que a d'altres primaveres, en cap cas, el què tenim és el que ha de ser, passem d'hivern a primavera, i això ens porta aquest terreny on a cada gir obert de baixada penso que el vol serà "el vol".

Els equipaments tema de conversa, com han de ser, el perquè han de ser com han de ser, experiència d'anys, de detalls darrera detalls que perseguim unificar en un únic i definitiu equipament.

Les Bont fan mal al punt de contacte amb la cala, cal un segon pas pel forn, exactament no sé per fer què, perquè el procés d'adaptació al meu peu ja el vaig fer el primer cop, sense presses. Però haurà de ser, perquè així no puc pas anar, oi que no?

Les Shimano M230 de la Betty de 10/10, discretes, guerreres, eficients, amb una sola molt i molt rígida, i amb uns tacs de goma abundants i amb molta adherència, què més podem demanar, què més puc demanar? que les Bont no em facin mal. Les M230 per a bikers que pedalen de valent, sense concessions a res més que a una estètica de "si ens hem de veure, serà a dalt de la bike, en lloc més ".

Els equipaments Pearl Izumi, què puc dir, que van molt i molt bé. Qui fa aquests equips sap molt i molt bé el que es fa, els maillots, de 8/10, una cremallera més fàcil de pujar i baixar  i les  bosses del darrera, un xic més llargues, poc més però sí una mica més i la puntuació seria la que ha de ser. El coll, goma cintura,  material encertats i una estètica trencadorament silenciosa, fa que pensar-hi impliqui pensar en sortir a pedalar. Com ara,  que escric sobre Pearl Izumi i ja vull sortir a rodar.

Les badanes 3D PRO, després de les Assos, excel.lents, si no ha de ser Assos, Pearl Izumi. Els manegots, ajustats sense tendència a caure cap al canell, fa que siguin.

La de dubtes que he tingut sobre si fer venir Pearl Izumi aquest estiu o anar pels equipaments definitius. I encara en algun moment penso, "demano els mallots, i les badanes del 2011-2012 Pearl Izumi i tal dia farà un any", però fer el pas cap a uns equipaments més específics a les nostres necessitats fruït d'anys de rodar amb equipaments de diferents marques també pesa, oi que sí?

Han estat dos dies els d'aquest cap de setmana al voltant de la bike, divendres, descans, dijous a Banyoles entre SS's, a la nit sopar a Salt on quasi fem un salt,  dimecres amb la visita a l'Andreu a Sant Celoni, tonificació muscular, dimarts descans,  dilluns, entre pistes i senders, el que fa que l'aire de casa, l'atmosfera a respirar tingui el color de les escames del meu Drac, i això amics meus té un sol significat per a mi, el Mirador, el Mirador del Drac té al seu punt de mira l'objectiu, la fita entre fites, i aquesta si tot va com ha d'anar, serà plural, millor dit dual, o millor fins i tot,  una triada, o podria ser una tètrada, o i perquè no multi-presencial?

Ho escric i penso, les aventures són com són, avui aquesta propera fita té el to definit, així que ara per ara millor seguir així, i si ha d'haver-hi canvis, millor que siguin perquè un vent càlid i suau ens els porti, sense pauses sí, també sense presses.

És que un cop definim el perquè de tot plegat, no sóc jo amant dels canvis, si és que aquests no venen compartits entre dolls de normalitat, lluminositat i molta i molta alegria.

Sempre que camino, ho faig així, no per una voluntat expressa, sí perquè de caminar, de fer camí, sempre l'he fet així. La resta d'ocasions plens de canvis ara sí ara també,  el camí fet per a mi sempre és un cercle, i a excepció de donar voltes a unes 24 hores, no és el que més m'agrada.

Un canvi important de 2x9 a SS, i és un canvi radical, de doble suspensió a rígida, els puc fer, sí, radicals sí, però amb les seqüències que han de venir, fotograma a fotograma amb un marc de molta però molta tranquil.litat.

Es pot fer així?, i tant, i tant, la Vicious va ser anunciada amb temps, va ser proclamada la seva arribada amb temps, i després, el camí, metre a metre l'he exposat al detall, i així seguirà si seguim en aquest sender, la Superlight, l'ASR-SL, a on  són? a la caixa, i un dia, o no, marxaran, o no.

A propostes que he dit que no de que marxin de casa, ara penso que sí, si no les dues, una sí, crec que la Superlight, el per què la Superlight?

Per tradició, una Yeti sempre és una Yeti, "diguin ho que diguin", i a casa, i a cases properes a casa, són sis Yetis les que hi ha, i això si és per col.leccionar, ara per ara en el meu cas, millor que es quedi la Yeti 2009.

Dies de MTB, on ara sí, ja fa dies que rodo amb la SS, mesos, no anys, any sí, anys no. Si serà o no, no ho sé, és a on sóc ara, demà caldrà veure amb què i a on. D'entrada però aquest és el corriol dels propers dies, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Primer dia, per sota de quaranta, per sota de vuit-cents metres positius, segon dia per sota de setanta, per sota dels mil set-cents metres positius.

Equipats d'estiu, amb manegots a l'entrada de la nit.

Aigua, un bidó de 750 ml. entre els dos dies. Al dinar del segon dia dos Bitter Kas.

El primer dia vaig passar fred, però fred, el segon no diré fred, tampoc calor.

Menjar, el primer dia, un descontrol, llaminadures, quicos, un frankfurt, unes patates, mitja cervesa, el segon dia, un plàtan i mig, un bon dinar a Sant Celoni, truita, pollastre a l'ast, pizza, arròs blanc amb fruits secs, gelat de doble xocolata, i molt cafè descafeïnat de Melita.

Eines, les de sempre, sense l'esprai d'escuma.

LLums, els Powerled.

De la ruta, de les dues rutes,  aquest cop no cal fer-ne crònica, mtb, mtb, mtb.

USA Cycling Professional Championships

Today again the professional road bike event in Greenville SC.



More to follow...I love this city !!!!

Family cycling.

 http://www.disciplesofdirt.org/

MTB, MTB, MTB.

Crec que veient la seva pàgina i un detall característic de les dues imatges, no cal esmentar res més.

44bikes.

http://www.44bikes.com/44bikes_snakedriver.html

És que en fa una que no és Trail King però, però, però.

MTB, MTB, MTB.

Jeff Jones a UK.

 http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=64794&cat=

La forquilla, i un quadre d'entrada menys atacador que el meu, dic d'entrada perquè el sr. Jeff Jones en sap una estona sobre geometries.

A UK, aquest hauria de venir cap a casa.

MTB, MTB, MTB.

Oi que sí Colorado?

2012 Santa Cruz: Tallboy AL-Highball.

http://www.bikerumor.com/2011/05/03/2012-santa-cruz-highball-and-tallboy-al-29ers-tech-details-and-first-rides/

http://www.bikerumor.com/2011/03/27/santa-cruzs-newest-bike-highball-carbon-29er/

Black Sheep II.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=699354

He de tornar-la a posar.

Hi ha bikes que pel fet de mantenir-se fan que la seva ruta sigui "La Ruta".

Pagaria a gust perquè la marca fos Willits i la seva Trail King.

I ja que hi som, per què no posar-la?

MTB, MTB, MTB.

Vol a L'Estany de Banyoles.

Dimecres mentre era amb l'Andreu, a Sant Celoni, moltes converses interessants, sobre curses a peu, sobre el proper repte, sobre aspectes, detalls, properes cites per mirar de millorar aquest to muscular.

Què té a veure això amb el Vol a l'Estany?, té a veure amb que mentre era a casa l'Andreu a Sant Celoni, va sonar el telèfon i era en David del BiciOci.

En sortir de l'Andreu, trucada a en David i entre diferents temes de bikes, un de senzill, "quan ens veurem" i la contesta, "segurament demà".

Dijous cap al mig dia directa a BiciOci, vestit de carrer, però amb l'equipament i la bike a la VW. El meu pensament, "avui si no surto i ells sí, potser m'anirà millor, ja dinarem junts quan tornin, que jo avui no estic pels ritmes explosius dels bikers de Salt".

Un cop al BiciOci, coincideixo amb diferents Barons entre ells l'Andreuss, ss, ss.

Passats els primers instants, assentats a on podria haver estat la grada Oest, l'Andreuss i jo decidim iniciar un intercanvi polièdric de temes i més temes. Mentre això passa, pel que sembla avui la sortida des de la seu del BiciOci serà de carretera, i per aquests motiu, l'Andreuss em proposa que sortim els dos des de casa seva, molt propera a Banyoles.

Sembla inicialment,  després de la seva proposta que aquesta no caminarà, i que de pedalar, pedalaré amb en Narcís i en David des de Salt.  Però finalment la balança es decanta per anar directes a dinar a casa  de l'Andreu, per després fer un café a la terrassa de l'Estany, i un cop fet aquest ritual tan entranyable, començarem la ruta.

La imatge indica que tal com es va proposar va ser, però abans d'aquí, un bon dinar amb la família de l'Andreuss, imposa la millor de les escenes, pel caliu, per la tendresa, per l'emotivitat, sóc proper a Banyoles, un xic lluny de casa, a casa d'un Baró i la seva família, entre bona companyia,  bon menjar i millors converses de bikes, què més puc demanar?

Podria demanar moltes coses, un pa artesà , el fet per l'Andreuss ho va ser. Podria demanar ser entre apassionats de les VW, i també va ser. Podria demanar que la ruta a fer tingués el to més proper, i la companyia, el dinar, el cafè i ruta ho va ser.

T2, no puc dir res més taronja entre unes, impecable, una Pivot Mach4, un Baró singular, de fet cada Baró ho és, si no, no podrien ser Barons, ser és de per si una característica que els fa singulars, també lluitadors, i l'Andreuss si veus com puja les trialeres i com les baixa, et queda tot molt clar, singular certament, perquè és un biker molt complert.

Aquesta nit he somiat que en Jordi agafava la Yeti ASR-SL de la Betty, modificava la longitud del Top Tube amb una femella que ho permetia i entrava a rodar a un circuit de motocròs a un ritme que ni la vista el podia seguir, en baixar de la bike em deia, "me la quedo, així tindré dues Yeti's,  l'ARC i l'ASR",  he dubtat desconcertat, però la contesta la deixo per una crònica posterior, mentre passava això ha vingut en David amb una Honda CR 250, concentrat amb unes figures, amb unes creacions fetes per ell, tot seguit m'he despertat.

Per gaudir no cal patir, millor dit,  per gaudir a dalt de la bike hi ha dies que no cal patir, clar que hi ha trams que cal exprimir el millor d'un mateix, i tant, i hi ha dies que a tots els trams si cal, però a Banyoles aquest primer principi va funcionar molt bé.

Una sortida a ritme, i tant, però a on les converses i l'entorn per on rodàvem és el que em queda a la memòria, en cap cas el ritme.

Una pila i mitja de bons corriols, entre una vegetació densa com feia temps que no veia, des de Collserola amb en Colorado, una zona aquesta de l'Estany on les pujades per zones tècniques que l'Andreuss ha fet a dalt de la bike jo també les he fet, i a on us puc dir que les Bont van molt bé caminar a aquestes pujades, no cal dir res més. A les trialeres de baixada el mateix, l'Andreuss baixant a dalt de la bike, i a on jo he pogut certificar que les Bont també van bé per caminar a les baixades.

Una assignatura aquesta de baixar que m'agrada molt però que he de mirar de millorar de manera significativa.

Durant la sortida a totes les baixades he mirat de seguir els consells d'en Jordi, baixar amb les cames rectes  amb el cos i braços flexionats, crec que lentament ho vaig aconseguint.

Que curiós, a una zona que diries que la pujada hauria de ser curta, hi hem estat uns bons minuts per fer-la, pel fet que menys curta ho era tot.

I on ja feia estona que m'havia adonat que és el primer cop des del darrer any, el primer cop que surto amb una segona SS. d'aquí el mot "Andreuss" amb dues "ss", és que dues SS soles, vull dir sortida amb una segona SS i prou, és el primer dia que ho faig, mateixos ritmes, mateixes exigències, mateixes oportunitats.  El primer dia que faig una sortida amb dues SS, sembla que no pugui ser un any i mig més o menys i mai he coincidit amb una segona SS. Primer dia i a l'Estany de Banyoles, per a mi un fet remarcable.

Una pujada, llarga, on sempre bones converses i millor ritme han marcat el to de la sortida.

Després d'una pujada què podria venir?,  una bona baixada, una trialera magnífica que ha estat cloenda d'una bona sortida per l'Estany de Banyoles amb un Baró, l'Andreuss. La meva primera sortida amb dues SS.

Que curiós que és aquest món SS, on coincidir per fer una sortida 100% SS, ha tardat més d'un any a ser, i ha estat improvisat, en cap cas preparat o organitzat.

Sempre hi ha una primera vegada per tot, finals de Maig del 2011 ha estat aquesta, mtb, mtb, mtb.

Equipat d'estiu, eines les de sempre, sense esprai d'escuma, menjar, cap, aigua mig bidó de 750 ml.

Quilòmetres, a la barrera dels trenta, desnivell propers als 500 m.

Després de la sortida una bona dutxa a casa l'Andreuss, i una cervesa 00º freda amb gust de poma, han tancat la sortida per l'Estany de Banyoles.

MTB, MTB, MTB.

L'Estany un espai diferent, on ser-hi marca la diferència d'aquest dia, un dia emocionant, per la grata sorpresa, per la proposta de l'Andreuss.

Quina serà la propera?

Banyoles 2011. "El retorn".

Avui del BiciOci a Banyoles.

La coincidència amb l'Andreu, uns dels barons de la Baronia de SAS amb qui formava a la I Marató de Cap de Creus a BiciOci, ha estat el detonant per decidir d'acceptar la seva proposta d'anar a rodar a Banyoles i no a Salt.

Ara ja a casa,  falten deu minuts per la mitja nit,  després d'un sopar amb un bon pa amb tomàquet i embotits amb en David del BiciOci, on com sempre les converses de bikes han estat els pilars de les mateixes.

Dies de MTB.

L'Andreu em preguntava, "però has vingut per què tenies quelcom proper de feina a Salt o has vingut expressament a pedalar?"  i la meva contesta ha estat clara, "he vingut per fer-la petar, fins hi tot si no surto en bike, millor".

A final sortida entre llocs de llegenda, l'Estany de Banyoles.

Demà crònica del dia d'avui,  on les converses de bikes mentre pedalàvem han estat la moneda de canvi.

MTB, MTB, MTB.

Andreu que bé que ens ho passem, SS, SS, SS.

Els neumàtic i la seva influència

Un article "científic" molt interessant que acaba amb els mites sobre tipus de neumàtic, pressions,etc...


Link

Turner 5Spot Rebuild

Tens una Turner 5Spot, és antiga, no es DW-Link, està ratllada, les eganxines estàn deteriorades, el "headbage" va decidir marxar tot sol un dia mentre baixaves una trialera,el rodaments ja no roden pero t´agrada,t´agrada molt...no la vols canviar, n´estàs enamorat, l´envies a Turner i te la deixen com nova.

AIXÍ ES FA!!! ("Una bonica història d´amor")

The Coast to Coast Terrain

The results have just been published from the coast to coast. I ended up coming 7th Solo and 9th overall. Top 10 finish against an internation field is an amazing feeling. I am still smiling from ear to ear.


The start of the beach run. Out and back along soft sand was a tough start.
The final section of the beach run.
The 32km mountain run. This really was a mountain run as you can see in this photo.
The most welcome sight after two days of racing the finish Arch.

Lake M401-CX401.

http://www.youtube.com/watch?v=Lt9oFqsYZcw&feature=player_embedded

Del detall de adaptar-les un cop  a dalt de la bike, no en tenia cap informació, però no és pas rar, de fet són per pedalar, no per caminar. 

MTB, MTB, MTB.

Un dia Colorado, un dia anirem amb Moots de carretera, rodant per California.

Veus el vídeo i penses, "sí, sí les Lake estan molt bé, però i la Moots!".

Perquè tot té el seu sentit.

I aquest com tot també, un escenari, un entorn, les circumstàncies, i si tot coincideix, l'explosió.

Res té perquè coincidir, però el lloc s'ho val.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=453309&page=11

MTB, MTB, MTB.

Els 100 es resisteixen: Ibis Mojo SLR.

Fent referència a la Ibis Mojo SLRXC, ens hem quedat en SLR.

La Ibis de 100 mm. un dia serà. El blau Ventana "pastel", serà el color a esperar, i una Ibis Tranny hi anirà agafada de la ma.

I aquesta Tranny vindrà amb una roda diferent com ho són les rodes de 29".

Ja vindrà ja la Ibis Mojo de 100 mm.  i aquell dia Ibis seguirà a on és, la bike més maca que possiblement s'ha fet mai des de l'arribada de la generació Gorgeous.

http://reviews.mtbr.com/new-ibis-mojo-slr-all-mountain-bike

MTB, MTB, MTB.

Quan la nit em fa un crit.

Era a casa, i mentre el dia anava passant pensava, "no sortiré pas avui".

Curiosament mentre pensava això he posat les dues rentadores, color i blanc amb l'equipament d'ahir, i posat també  a carregar les dues bateries utilitzades d'ahir, tot això pensant, "no sortiré pas avui".

No sé pas que hauria d'haver fet si tingués el pensament de sortir.

Cada dia és diferent, sempre és diferent, avui també i per això he netejat la transmissió de la Vicious, un cop ja estava totalment equipat i a punt per tornar a sortir., en aquest punt ja no pensava en cap cas "avui no sortiré".

Ha estat una sortida lenta, mirant de respectar la pulsació. i on el pensament sempre ha estat pensant i analitzant les sensacions pujant i baixant, que ja us puc dir que les dues han estat poc motivadores, un sauló omnipresent, que fa que escalar dret amb molta pendent sigui realment difícil per les continues pèrdues de tracció,  i baixant aquest mateix sauló fa que la sensació sigui la del primer dia que patines sobre gel, és a dir dificilíssim mantenir-se a sobre de la bike. Escalant dret a un del darrers gir la roda davantera ha lliscat de cantó i m'ha anat de res que no llepo de valent, i estava pujant, si això em passa baixant ara la crònica seria molt diferent.

Ara la Vicious després del darrer canvi de pastilles de fre, que ja no vibra, ara però tampoc frena. Tot no pot ser, ja ho entenc, si vull que freni ha de vibrar del darrera fins a ser una bike inconduible, i si no vull que vibri no ha de frenar, fet que la torna a fer una bike inconduible baixant, i així estic. Cal matitzar però que a Salt aquesta sensació no va ser mai, és a dir aquest comportament de que no vibra i no frena, ve condicionat i molt per aquest sauló tant engrunat, que fa no sé massa bé perquè que a la baixada necessitis molta més frenada, suposo que és perquè he de utilitzar molt més el fre davanter per aturar la bike, pel fet de que la roda del darrera sempre llisca.

Sortir per casa, pel terreny que esmento crec que és perfecte per millorar el meu nivell baixant, si baixo, si aconsegueixo baixar en aquestes condicions,  on lliscar és el que passa al vuitanta per cent del temps,  tindré millor nivell a terrenys amb millor adherència. Aquesta és la meva teoria.

Darrerament no coincideixo amb cap biker, entenc que quan jo surto tots ja són al niu, la veritat és que escalar des d'Arenys de Munt per Lourdes direcció a La Creu de Rupit a plena nit és una experiència interessant, ahir la nit era tan fosca que la pendent a més de cinc metres amb els llums tancats puntualment no es veia.

I això va fer que em concentrés a escalar a càmera lenta per mirar de mantenir la pulsació baixa, sense mirar mai què venia, per evitar d'augmentar la velocitat. Un exercici aquest molt divertit.

He coincidit amb un animaló, petit, molt tranquil, que s'ha deixat fotografiar als primers minuts, després però ha decidit que posava fi a la sessió i s'ha esmunyit entre els matolls.

La Volta al Montalt, podria haver estat el títol d'aquesta intervenció o entre el mar i la muntanya,  de fet de seguir així ja us puc avançar que seran els propers títols.

La baixada corriolera de Coll de Pollastre a Arenys de Munt, després d'escalar des de la Colonia Andersen de Caldetes passant pel Remei, està molt malmesa, i posar peu als primers metres ha estat moneda de canvi ara sí, ara també.

A aquest punt tenia gana, molta, no portava fruits secs, i he fet el cor fort.

Arribar a Llavaneres, des de La Creu de Rupit, passant per Santa Mònica, i encarar directament sense dubtar cap al Balís, per gaudir de tota l'extensió d'un Passeig dels Anglesos que ahir era ple de gom a gom i avui era totalment desert, un moment per recordar, fins arribar al punt més llunyà direcció a Arenys per tornar i enfilar la riera de Caldetes, passant per la Fundació Palau, amb la darrera pujada per Milans del Bosch, aquesta darrera pujada marcant la cloenda a una nocturna més del calendari Primavera Vicious SS, una arribada a casa tranquil·la, molt tranquil·la, que també va bé.

Menjar cap, aigua, cinc-cents ml. eines, la manxa i prou.

Equipat d'estiu, amb manegots i camals.

Trenta cinc quilòmetres, just per sota dels vuit-cents metres positius. 27% de pendent màxima.

Ara poc més puc demanar, bé sí, que avui repeteixi aventura, o demà i que sigui com a mínim tant motivadora com ahir.

MTB, MTB, MTB.

Quan la tarda marca el ritme.

Ahir a la tarda, va ser el moment de sortir a pedalar.

Dissabte no vaig enfilar-me a la bike, l'arribada a casa des de Salt, uns minuts abans de les quatre de la matinada, no era la millor carta de presentació per posar-se a pedalar a quarts de nou des d'Aiguafreda direcció al Pla de la Calma,  amb en Colorado i els seus dos acompanyants.

Durant el matí d'ahir entre descans i descans, vaig passar a escriptura les sensacions de la nocturna de divendres, sensacions les exposades que no són totes, sí totes les que hi són.

Les Guilleries, cal dir-ho bé, els 100 Km. BTT Camins de Les Guilleries, ja són per a mi una bona llosa penjada al coll  a les primeres setmanes després de fer-la, com per passats uns dies, molt pocs, sumar-hi la I Marató de Cap de Creus, i la sensació dimecres passat d'uns bassons un xic endolorits, no és el que ha de ser per marcar-me la preparació fotograma a fotograma de la propera fita, pel fet de que la fatiga muscular no és una bona companyia per fer-ho.

El meu cos requereix després de l'aventura Guilleries de les darreres quatre edicions,  exigeix,  un determinat  temps de  recuperació, necessari diria jo, i en principi d'obligat compliment.

Per tot, tant físicament com mentalment, pel fet de que són mesos pensant amb aquesta fita i un cop assolida, la descompressió ha de ser, en el meu cas, "lenta i saborosa", necessito poder tenir present l'experiència de Les Guilleries, perquè fer-ho així em predisposa a afrontar un repte de majors dimensions, un i prou, el meu cos i el meu cap són monotemes.

El repte proper fa mesos que està decidit, tenim dos objectius clars, Roc d'Azur 2011, i la fita entre les fites, també com al Roc, amb les inscripcions fetes amb molta previsió.

Amb aquesta posada en escena, amb aquest pensament, per sortir ahir el motor va ser les meves Bont, la imatge d'aquestes és la que va fer que surtís a pedalar, i lligat a aquesta imatge, el pensament de rodar ara sí ara també desconnectat del circuït principal. No diré amb pilot automàtic, no seria prudent, sí amb la marxa més llarga de la meva reductora.

La primera hora va ser un xic feixuga, i tant, perquè us en feu una idea, abans de sortir no vaig ni mirar la Vicious, tal com va arribar de la nocturna, va tornar a sortir, la llum del casc al seu lloc, al casc, la bateria d'aquest carregada, la del manillar, les mateixes dues de la nocturna, una a mig ús, i la segona totalment carregada. Únicament omplir el bidó, menjar per sortir una estona no cal, i el segon bidó pel mateix motiu ben guardat a casa, per què agafar dos bidons si es tracte d'estirar una mica les cames i res més?, perquè cal ser prudent.

Hauria d'haver vist que aquesta no era una foto de "paseando a Miss Daisy".

Si és de dia i vaig a rodar una estona, una hora tocades com a molt, per què sortir equipat amb camals, manegots, amb la bike amb els dos  llums, amb segones bateries pel Powerled, i la bateria del Karma carregada al 100%?

No ho sé, el que sí que sé, és que  la primera hora va ser divertida, la segona més i la tercera ja va ser de somni.

De rodar amb sol, a veure arribar la nit, per acabar rodant agafat de la ma d'ella. I aquesta ma fosca és dolça, però dolça de veritat.

Com més hi ets més en vols, i jo sóc fàcil de convèncer, bona temperatura, bones sensacions, bons senders, bones pujades, millors baixades i una tornada llarga cap a casa, precedida d'un pas pel Passeig dels Anglesos, i finalitzada amb una bona escalada muntanyera, per finalment un pas proper als meus avantpassats,  per acabar posant peu al portal de casa a plena nit, satisfet, amb un somriure de bat a bat després d'una tarda complerta de MTB.

Què més puc demanar?, bé sí que la repetició,  si pot ser avui que no sigui demà, i que si és demà sigui com a mínim tan entretinguda com ahir.

MTB, MTB, MTB.

Quilòmetres, ara sí, quaranta justos, desnivell, per sobre dels mil metres positius.

Aigua, el bidó de 750 ml.  Menjar, la temptació d'un gelat a Caldetes,  que no va ser, res més.

Eines, únicament la manxa, com sona, res més.

Equipat d'estiu, però amb manegots  i camals prims.

Nocturna a Salt: Quan pedalar deixa de ser pedalar.

És el que  passa a ser una sortida com la d'aquest divendres, on entre les prèvies, i les posteriors a la sortida tripliquen el temps del que ha estat la sortida.

Una nocturna per si sola ja té una component d'emoció perquè rodar de nit no és el què normalment fem, i la nit si rodes sempre de dia, imposa un cert temor, no si rodes molt agrupat, sí, si quedes enrere o rodes sol.

És normal, hem estat devorats a les nit durant milers d'anys, i genèticament és la nostra marca, no som caçadors nocturns, és la nostra realitat. De fet ara som els mateixos depredadors diürns amb una muda més o menys adaptada a cada humà, muda de persones civilitzades,  però a sota d'aquesta muda s'hi guarda un esperit de supervivència 100% intacte.

Aquests elements són els que d'entrada marquen les prèvies a una nocturna, quants cops no he sentit de bikers  referents del MTB, entre d'ells en Colorado, "és que no hi veig el què a sortir de nit", per a mi sortir de nit és una aventura com poques pel fet de que les mateixes zones de cada dia, fetes de nit passen a ser recorreguts totalment inèdits i això quan ja fa temps que rodes és un element més que suma a gaudir del que m'agrada, com és volar amb el meu Drac.

Aquest cop el vol és nocturn, jo no tinc visió nocturna, el meu Drac sí, té doble visió nocturna.

Quina llum que fa el conjunt  Sigma Powerled i Karma, al manillar i al casc respectivament, a màxima potència fa que m'oblidi que és de nit. Senzillament, la millor garantia que és un conjunt que funciona és la realitat que fa dos anys que hi rodem, rodar entrant a la nit i entre ella és una normalitat a casa, aquesta és la millor referència.

Això sí amb el conjunt de llums,  com us he esmentat, no un de sol,  i sempre amb molt de compte amb el Karma del casc que té tendència a quedar enganxat a les branques de les zones més tancades. El del manillar per la visió a mig camp, el del casc per a les baixades per definir bé els  primers metres  i imprescindible pels girs de baixada més tancats.

En aquesta ocasió el recorregut ha estat molt emocionant, jo diria que més que això, podria dir que els corriols seleccionats són els que han de ser perquè un grup de bikers BiciOci's que supera la vintena surtin de nit sense haver d'aturar-se ara sí, ara també per caigudes o problemes varis, això que sembla fàcil, és un art.

Perquè això sigui art,  en Narcís ha fet prèviament el recorregut per comprovar que tot està al seu lloc, que no s'ha tapat cap corriol, jo ho tenia clar, la Betty també, i així m'ho va esmentar, en veure el nou track de darrera hora, "en Narcís ha sortit dijous per refer la ruta", la Betty també em va dir el perquè.

I la veritat un cop parlat amb en Narcís, veure que s'organitza una nocturna amb una ruta i que al veure que el grup cada cop és més nombrós i modificar el circuït perquè el nivell de dificultat sigui assumible per a cada un dels integrants de la sortida és senzillament genial, perquè marca clarament la intenció dels seus organitzadors, "que tots, des del primer fins al darrer s'ho passin d'allò més bé", això és mtb, això sí és mtb.

Gràcies Xavi, el nostre home GT, gràcies BH, gràcies Pivot 429, gràcies Colorado, sense aquests "Mootss", sense aquests noms de persones, aquest recorregut de divendres no seria. Aquesta qüestió va sortir al sopar de després de la nocturna, crec recordar, "com un biker de tan lluny és a BiciOci?" i la contesta a grans trets va ser aquesta que esmento.

Qui m'hauria dit a mi, que d'una consulta de  fa mesos a BH, per la Pivot 429 per part d'en Colorado, jo estaria pedalant un altre cop pel Gironès, és senzillament increïble, i dit això, ara em ve al cap que el meu manillar Moots també està venint sense haver confirmat la fàbrica l'acceptació de les característiques d'aquest, és més el van denegar, serà la mateixa situació que la 429, i així acabarem a la casa Moots d'aquí a uns mesos?

 
Les grans situacions venen de llavors que germinen sí, i això amics meus és el que les fa grans, per gaudir has de collir, però primer de tot has de sembrar el que vols recol.lectar, i a aquest espai, el que cerquem és sembrar llavors de  benestar i bones sensacions entre bikers de tot el món, per recollir fruits de bones sensacions i millor benestar entre bikers de tot el món.

La ruta d'aquesta nocturna, els bikers, l'entorn, els ideals, una temperatura perfecte, unes escalades antològiques, unes baixades úniques. Uns corriols de pujada, d'una duresa important, renoi, renoi, renoi, per sort en Jordi és el meu guarda i custòdia, "Jordi persones com tu fan millor aquest món", com puja de bé aquest biker, sempre tancant el grup,  però és que no puc deixar d'esmentar com baixa, i no és una opinió escrita a la lleugera, baixa ràpid i tant, però és com baixa el que el fa gran, no la velocitat que també, quan faig referència a baixar, el millor baixador que he vist, i l'he vist perquè sortíem de nit i el meu Powerled a 80 m. encara seguia la seva estela i no pas jo.

Andreu, què puc dir, millor res, no podria millorar el que compartim entre 29", SS i rígida, no cal dir res més, oi que no?

En Tibau darrera, ell sempre hi és "tibant" la corda.

David, quines converses mentre fèiem la ruta. Estic "lleugerament" emocionat, i ho dic així per ser prudent, aquest espai és molt freqüentat i compartir-hi és en certa manera un petit altaveu al món, i el món és molt petit, però això sí que ho puc dir, gràcies David.

Narcís, el to, bona part d'aquest fons tan sensacional té el teu segell. Quin saber estar, les bones formes, les bones maneres sempre donen resultats en forma de bones amistats i millors moments. Quina tranquil.litat rodar per aquests paratges guiats per un biker sòlid com pocs.

Una pujada mítica, la que hem fet aquesta nit, la pre test SS-Guilleries, el lloc on en David pondera seriosament el seu estat de forma, un lloc d'història que pertany a aquests bikers de Salt des de fa molts anys.

Després de la corriolada, tornada planera, enèrgica, plena de somriures, el que va venir després, el sopar, era el que cal per fer una bona cloenda. Esmentar l'aniversari de la Cristina, on aquest va tenir la celebració amb Cava.

No vull deixar d'esmentar, el nivell que té aquest grup gironí, un ritme que per a mi és molt exigent, un nivell escalant i baixant molt elevat, però és com tot, "si no vols pols no vagis a l'era", i darrera de vint bikers hi ha molta pols, certament.

MTB, MTB, MTB.

No són a remarcar els quilòmetres, ni el desnivell, ni les eines, ni l'aigua, ni l'alimentació, ni l'equipament. 


Quin detall el del Pacu Guilleries, quin detall.

Nocturna a Salt.

Demà nocturna a Salt.

Això si s'esmenta així pot tenir un significat relativament discret, però som més de deu bikers, no quedem a les sis de la tarda perquè a quarts de nou anem tornant, si no a quarts de nou per tornar a quarts de dotze, no quedem,  sortim, i un cop finalitzada la ruta, cada biker a casa seva, si no que tindrem un bon sopar, entre bikers.

Bé, demà ja no podré posar crònica de la nocturna, i dissabte si tot continua com ara, tenim jornada Colorado a territori Colorado, sortida de matí, arribada sense hora prevista.

Fet que implicarà que les cròniques de divendres i dissabte facin cua a la porta d'entrada de The Great Escape MTB, i encara no he parlat de diumenge però "millor ho deixo fins demà".

Tinc la bike tirant de crèdit de la cursa de Cap de Creus, demà passada de compressor, neteja de transmissió, drap humit a tota la bike, i ja podrà pujar a descansar a la VW.

He de seleccionar l'equipament al detall, a casa a les nocturnes, ara d'uns dies cap a aquí fa fred i és Maresme , així que he de veure què fer a Salt. Armilla, manegots i camals, candidats a ser-hi.

Demà aniré amb doble Powerled al manillar, i Karma al casc.

Un sol bidó de 750 ml. d'aigua, i sense menjar per rodar.

Crec que tots els detalls hi són posats, els més importants però, agafar-se bé abans del vol i estar disposat a passar una bona jornada de MTB,  serà el que marcarà l'aventura de demà.

MTB, MTB, MTB.